ENSENYAMENTS(PROFESSIONALS(DE(MÚSICA(

(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(

HARMONIA( (
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
!
 (
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(

HARMONIA(I( (
3r(ENSENYAMENTS(PROFESSIONALS(DE(MÚSICA(
(
(
(

CONTINGUTS(ESSENCIALS(
(
MATERIALS(EXTRETS(DELS(LLIBRES(DE(GRAU(MITJÀ(
PENTAGRAMA(1((I((PENTAGRAMA(2(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
 (
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(

HARMONIA(II( (
4t(ENSENYAMENTS(PROFESSIONALS(DE(MÚSICA(
(
(
(

CONTINGUTS(ESSENCIALS(
(
MATERIALS(EXTRETS(DELS(LLIBRES(DE(GRAU(MITJÀ(
PENTAGRAMA(2((I((PENTAGRAMA(3(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
!
!
 (
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(

HARMONIA( (
ENSENYAMENTS(PROFESSIONALS(DE(MÚSICA(
(
(
(

CONTINGUTS(DE(REFORÇ(
(
PRÀCTIQUES(EXTRETES(DELS(LLIBRES(D’HARMONIA(
DE(LUIS(BLANES(I(DE(JOAQUÍN(ZAMACOIS(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
!
PRÀCTICA 3. Un signe sense número s'entén que afecte a la tercera del baix. El signe “+”
significa sensible. La sensible és la tercera d'un acord de Dominant. L'acord de Dominant és el
cinquè de l'escala.
Escriure a quatre parts els acords xifrats, utilitzant alternativament 6 posicions. Com que
l'acord de Dominant és igual en el mode Major i Menor, dir a quina tonalitat pertanyen les acords de
Dominant (sense especificar el mode)

PRÀCTICA 4. Enllaçar acords segons la tècnica base: a) guardar notes comuns, b) les que no són
comuns, mínim moviment possible (ascendent o descendent), c) si no hi ha notes comuns: les veus
superiors moviment contrari al baix.
Realitzar els següents enllaços segons la tècnica base:
PRACTICA 5. Enllaçar segons la tècnica base.
PRÀCTICA 8.

Normes de les octaves i quintes seguides:

Octaves seguides (diferents)no és poden fer mai. Quintes seguides només si la
segona quinta no és justa.
Normes de les octaves i quintes directes:
Entre veus extremes: La veus superior ha d'anar per graus conjunts.
Entre veus no extremes:
Qualsevol veu (de l'octava o de la quinta) per graus conjunts. O be:
Que la nota de l'octava o alguna de la quinta, forme part de l'acord anterior (a
qualsevol altura.2

Els unísons: No es pot arribar ni eixir d'un uníson per moviment directe. Excepció: Es pot arribar a
l'uníson entre Tenor i Baix fent la tònica, si el tenor ve de la sensible i el baix de la dominant.
També el moviment contrari.3
Marcar les quintes i octaves consecutives defectuoses.

Marcar les quintes i octaves directes defectuoses.

2 Zamacois i Blanes només contemplen aquesta possibilitat per a les quintes directes en veus no extremes, però no per
a les octaves. Michel Baron ho aplica a octaves i quintes.
3 Aquest encadenament correspon en principi a V – I. Però també el podem trobar al I – IV. En aquest cas, el IV fa el
paper de tònica, i el I el de dominant.
!
PRÀCTICA 12. 7ª de Dominant.
Sèptima de Dominant: acord de Dominant (perfecte major de V grau), al que s'afegeix una
tercera menor (sèptima menor de la fonamental, ó quarta justa de la tònica -subdominant-).
La 3ra. és la sensible. Formació de terceres: M-m-m.
No es dupliquen les notes de resolució: la sensible i la sèptima.

a) Construir l'acord i dir la tonalitat. (Atenció, la Dominant és el Vè grau).

b) Resolució natural: la sensible ascendeix a la tònica. La sèptima baixa de grau. En la resolució

natural (V-I en estat fonamental), un dels dos graus ha de suprimir la quinta.
Escriure els següents enllaços. Acord de sèptima amb quinta, acord de resolució (tònica)
sense. L'enllaç serà V7- I, tots en estat fonamental.

Escriure amb l'acord de sèptima sense quinta, i l'acord de resolució (tònica) amb quinta.
 PRÀCTICA 14. Duplicació dels acords de sexta (1a inversió) segons siga preferible.

b œ œ ˙ ˙ Ó ˙ œ œ ˙ ˙
Bb F/A Bb Eb C- D-/F G- C-/Eb

& b c ˙˙ . ˙ œ œ ˙
Z66A

˙ ˙ œ œ w
œ ˙ ˙. œ
œ ˙
? b b c ˙˙ œœ ˙˙ ˙˙ œœ œœ ˙
Ó ˙ œ œ ˙ ˙ œ œ w
(Sib M)

œ ˙ ˙
6 6 6 6
6
I V xb I IV ii iiib vi ii b

# 3œ œ œ œ ˙ Œ œ
B- C#º/E F# B-/D E- F#/A#

œ
& # 4œ œœ # œœ œ
Z66B
˙œ œ œ œ
˙ œ œ
? # # 43 œœ œ œ
œ
œ œ #œ œ ˙ œ œ œ
(Si m)
œ œ Œ
6 # 6 6
# 6
x
6
i iiºb V ib iv Vbx

## œ ˙ œ œ Œ
œ #˙ œ œ ˙. ˙
14

&
? ## œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ ˙ œ ˙
#
Œ
# 6 6 6 # 6

- Xifratge múltiple (doble i triple). Procediment habitual:

a) Duplicar el baix / b) Guardar la nota comuna / c) Portar la veu de la 5a a la 6a (o de la 6a a la 5a)

œ œ œ œ œœ ˙ œ˙ œ œœ
Z 80A A- F/A Bº E/G# A- F D-/F A-/C F Bº/D D-

&˙ œ œ ˙ œ ˙
œ œ œ
? ˙˙ œ #œ œœ œ˙ œœ
œ ˙ œ
(La m)

œ œ œ Œ
5 6 5 6 5 6 6 6 5 # 6 5 6 #
i VI b iiº Vbx i VI ivb ib VI iiºb iv

b c œœ . œ œj œ . j
24 Z80B F A-/C C D- F/A A- G-/Bb Bb F/A

& œ œ œ ˙˙ ˙˙
˙œ ˙œ œ ˙.
?˙ œ
(Fa M)

œ œ œ œ œ œ œ Œ b c œ œ ˙ ˙
6 5 6 6 5 6 6 5 # 6 5 6 5 6 5 6
I iii b Vx vi Ib iii ii b IV Ib
G-

& b œœ . œ œ œ
?b œ œ œ œ œ ˙
œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ ˙. œœ
˙. Œ
5 6 6 6 6 5 6 5 6 5 6 6 5 6 5 5 6 5
ii
!
PRÀCTICA 20


EXEMPLE XIFRATS
Pràctica 23
(Apartat A)

PRÀCTICA 23 SÈPTIMA DE SENSIBLE (del mode major i del mode menor)

C. 2 C. 1

b b ˙˙ ### ˙ nnn
Z. L.II 47 A G- F#º7 G- B C E C F/C Bø7 C

& b c ˙˙ ˙˙ ww ˙ ˙w ˙ ˙˙ ˙˙
˙
? b b c ˙˙ # ˙˙ ww # # # ˙˙ # ˙ w n n n ˙w ˙ ˙˙ ˙˙
(DoM)

b ˙ #˙ w
(Solm)

7 7 6 7 5 6 7
4 5
i viiº7 i I IVc vii ø7 I

## ˙
C. 1

& b ˙˙ b b b ˙˙ n ˙˙ ˙ ˙ ww
9 F H C- Bº7/D C-/Eb Dº/F G I

˙ ˙ ˙
˙
? b ˙˙ ˙ w bb b ˙˙ ˙˙ ˙˙ ˙˙ n ww ## ˙ ˙ ˙ ˙ w
(Dom)

7 +6 6 6 n +6 6 6 #
5 5 x
5
i viiºb7 ib iiºb V

# ˙ # 3 ˙ n c
L LL N

2 ˙ ˙˙
17

& ˙
˙˙
? # ˙˙ # 32 ˙ ˙ w ˙ w ˙ n c ˙ ˙ ˙ ˙ w
˙ w ˙
5 6 +6 6 +4 6 +6 +4 6 #
+6 5 3

## 3 nn ### c
C. 2
Q S V

˙ ˙˙
F#- G# ø 7/F#

& 2 ˙˙ ˙˙
25 E7

˙˙ ˙
˙
? # # 32 ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ w . n n ˙˙ ˙ ˙ ˙ ˙ # # # c ˙˙ ˙w ˙
(LaM)

˙
6 3 6 +6 6 6 +2 6 6 7 7 5 4
4 +4 5 4 + + +2
V x7 vi viiø7
d

### b b œ˙ œ # œœ œœ
C. 2
X C- G-/D F#º7/Eb G-/D

˙
32

& ˙
A/E C#-/E

w
˙ œ
? # # # ˙w ˙ bb œ œœ œœ œœ ˙
(Solm)

˙ w ˙
6 __ 6 7 6 +2 6 6 6 # w
4 3 + 4 4 4
Ic iii b iv ic viiºd7 i c

Nota: Zamacois no distingueix els xifrats del Major i del menor. Ací s'han modificat per a indicar quan la 7a ha d'anar per damunt de la sensible (Major).
També és cert que Zamacois diu que els compositors, però no els tractadistes, fa temps que han deixat de fer cas a aquesta regla (Z., L.II, pàg.94).
!
PRÀCTICA 24. SÈPTIMES D'ESPÈCIES.
Evitar l'octava directa, sobre tot a les veus superiors, que es forme per duplicació de la
resolució de la dissonància. (Blanes II p. 119)
!
PRÀCTICA 25. NOVENA DE DOMINANT MAJOR I MENOR
Regles:
9M i m: novena per damunt de la fonamental i a distància mínima de novena.
9M (no menor): novena per damunt de la sensible.

Escriure els acords xifrats, indicant la tonalitat a la que pertanyen. (La segona inversió a 5 veus)14 )

14 Blanes, p. 190
!
PRÀCTICA 26. ACORDS DE NOVENA DIATÒNICS
Z. L.II, 132
!
PRÀCTICA 27.

A) ACORD DE SEXTA NAPOLITANA

Duplicació habitual: el baix

Z. L.II 111C

B) NOTA PEDAL (si la nota pedal està al baix, el xifrat correspon al tenor)
Completar la veu que falte15

15 Blanes, llibre 3. pràctica 14a.

!
PRACTICA 28. ACORD DE SOBRE-TÒNICA
Acords de 7ª de dominant, de 9ª de dominant i els seus derivats (5 de sensible, 7ª de
sensible, i 7ª disminuïda), però amb la tònica com a baix. Com el baix és sempre el mateix, no hi ha
inversions.
Els xifrats:
7ª de dominant o 5ª de sensible, sobre-tònica: +7
9ª major de dominant sobre-tònica: 6. Novena menor sobre-tònica: +7
+7 6
5 5
(Zamacois no fa aquesta distinció, i xifre sempre per ordre numèric)
7ª de sensible, sobre-tònica: 6 . De 7ª dis.: +7. (S'afegeix al 6 l'alteració si cal)
+7 6
(la mateixa observació)
A quatre parts només es poden utilitzar:
a) 7ª de dominant sobre-tònica sense la quinta
b) 5ª de sensible sobre-tònica complet
c) 7ª de sensible i 7ª disminuïda sobre-tònica sense la 3ª de la fonamental visible (quinta
real)
Es pot trobar :
A les cadencies de tipus femení
Com acord d'amplificació similar a un quarta y sexta
Com acord cromàtic de pas.
!
PRÀCTICA 29.
A) ACORDS DE SEXTA AUGMENTADA.

B) ACORDS DE DOMINANT AMB LA QUINTA ALTERADA. Z L. III 4

!
 FONAMENTS DE COMPOSICIÓ
RESUM GENERAL D’HARMONIA

EXERCICIS DE REPÀS

- Qüestions 1 -

1.1 - Si tenim un baix xifrat per a realitzar un exercici d’harmonia, i veiem que hi ha alteracions i
signes solts, sense ningun número, a quina nota de l’acord afecten?

1.2 - Que significa el signe “+”?

1.3 - A quin acord podem escriure el signe “+”?

1.4 - Com és sempre, aquest acord, quan porta el signe “+” (M - m - Augm. - Dis.)?

- Qüestions 2 -

2.1 - Escriu les tres premisses que sempre tenim en compte ha l’hora de fer un exercici
d’harmonia tonal (en l’estil de la “pràctica comú”) segons la tècnica base.

a)

b)

c)

2.2 - Com aniran totes les veus superiors (les que nosaltres escrivim) si el baix va per graus
conjunts (2es) i els acords estan tots en estat fonamental?

2.3 - I si volem enllaçar acords en els que el baix va per moviments de 3a i 4a, com ho podem fer
per a no fer moviments erronis si no volem guardar les notes comuns?

FONAMENTS DE COMPOSICIÓ • RESUM GENERAL D’HARMONIA • EXERCICIS DE REPÀS • Pàg. 1

- Qüestions 3 -

3.1 - Escriu les normes d’escriptura segons les quals es regeixen els moviments de 5es i 8es.

5es / 8es SEGUIDES

5es / 8es DIRECTES

• VEUS EXTREMES

• VEUS NO EXTREMES

- Qüestions 4 -

4.1 - Escriu les notes de l’àmbit d’extensió que podem utilitzar, de les 4 veus que escrivim al fer
exercicis d’harmonia:

4.2 - Quina separació màxima pot haver-hi entre les veus del baix i el tenor?

4.3 - Quina separació màxima pot haver-hi entre les veus del tenor i el contralt?

4.4 - Quina separació màxima pot haver-hi entre les veus del contralt i el soprano?

4.5 - Quin salt màxim es pot fer melòdicament (dins una mateixa veu)?

4.6 - Es poden fer, melòdicament, intervals augmentats i disminuïts? Hi ha excepcions?

4.7 - Amb quins moviments podem arribar i desfer els unísons?

FONAMENTS DE COMPOSICIÓ • RESUM GENERAL D’HARMONIA • EXERCICIS DE REPÀS • Pàg. 2

4.8 - Fica un exemple de superposició i un altre de creuament de veus.

- Qüestions 5 -

5.1 - Troba els 3 errors i explica per què constitueixen faltes harmòniques.

5.1.1.-

5.1.2.-

5.1.3.-

5.2 - Podem duplicar la sensible?

5.3 - Quan tenim un enllaç V - I, on portarem la sensible?

5.4 - Quan tenim un enllaç V - VI, amb la sensible al soprano, on la portarem? I llavors, quina nota
de l’acord de VI grau duplicarem?

5.5 - Que hem de fer quan tenim un acord de 5a Disminuïda sobre el VII grau (modes M / m) en
estat fonamental?

FONAMENTS DE COMPOSICIÓ • RESUM GENERAL D’HARMONIA • EXERCICIS DE REPÀS • Pàg. 3

5.6 - Que hem de fer quan tenim un acord de 5a Disminuïda sobre el II grau (mode m) en estat
fonamental?

5.7 - Que hem de fer quan tenim un acord de 5a Augmentada sobre el III grau (mode m) en estat
fonamental?

- Qüestions 6 -

6.1 - Ompli la taula amb tots els xifrats que es demanen.

Fonamental 1a Inversió 2a Inversió 3a Inversió

Triada

5a Disminuïda

7a Dominant

7a Diatònica

7a Sensible (M)

7a Disminuïda (m)

- Qüestions 7 -

7.1 - Realitzar el següent exercici d’harmonia (especificant tonalitat, graus tonals i graus de cada
acord) aplicant la norma general dels acords de sexta (1a inversió): duplicar només la nota del
baix si coincideix amb els graus tonals de l’exercici.

TONALITAT: GRAUS TONALS: , / ,

GRAUS:

FONAMENTS DE COMPOSICIÓ • RESUM GENERAL D’HARMONIA • EXERCICIS DE REPÀS • Pàg. 4

7.2 - Escriu el procediment habitual que utilitzem per a escriure i enllaçar els falsos acords de
sexta (doble i triple xifrat sobre la mateixa nota del baix).

a)

b)

c)

7.3 - Els acords amb dobles i triples xifrats, són realment acords de primera inversió?

7.4 - Realitzar el següent exercici d’harmonia (especificant tonalitat, graus tonals i graus de cada
acord) aplicant la norma general dels acords de sexta (1a inversió) quan siga el cas, i aplicant el
procediment habitual (a, b, c) dels acords de doble i triple xifrat que acabem d’enumerar a
l’anterior apartat 7.2.

TONALITAT: GRAUS TONALS: , / ,

GRAUS:

7.5 - En una sèrie de sextes en la que les 4 veus estan sonant, on escriurem la sexta del baix
(fonamental de l’acord), al soprano, al contralt o al tenor?

7.6 - En una sèrie de sextes en la que les 4 veus estan sonant, aconseguim escriure les 4 veus de
manera que ninguna faça moviments defectuosos escrivint una veu d’una manera molt concreta.
Quines notes duplica esta determinada veu?

FONAMENTS DE COMPOSICIÓ • RESUM GENERAL D’HARMONIA • EXERCICIS DE REPÀS • Pàg. 5

7.7 - Realitzar el següent exercici d’harmonia (especificant tonalitat, graus tonals i graus de cada
acord) aplicant totes les normes corresponents per al correcte enllaç dels acords.

TONALITAT: GRAUS TONALS: , / ,

GRAUS:

- Qüestions 8 -

8.1 - Harmonitzar el soprano donat amb una harmonia per compàs (màxim dos acords per
compàs). Es poden utilitzar acords en estat fonamental i en 1a inversió. Les lletres que hi ha a la
veu del soprano es refereixen a les següents notes d’adorn:

- “Escapada y Nota Cercana”: “E NC”

- “Nota de Paso”: “P”

- “Apoyatura”: “Ap”

TONALITAT: GRAUS TONALS: , / ,

GRAUS:

FONAMENTS DE COMPOSICIÓ • RESUM GENERAL D’HARMONIA • EXERCICIS DE REPÀS • Pàg. 6

- Qüestions 9 -

9.1 - Quina és la nota que dupliquem habitualment als acords de 4a i 6a (2a Inversió - 6/4)?

9.2 - De quins tres tipus poden ser?

1)

2)

3)

9.3 - Realitzar el següent exercici d’harmonia (especificant tonalitat, graus tonals i graus de cada
acord) aplicant totes les normes corresponents per al correcte enllaç dels acords.

TONALITAT: GRAUS TONALS: , / ,

GRAUS:

GRAUS:

FONAMENTS DE COMPOSICIÓ • RESUM GENERAL D’HARMONIA • EXERCICIS DE REPÀS • Pàg. 7

- Qüestions 10 -

10.1 - Quina construcció té l’acord de 7a de Dominant?

- 3a ____

- 5a ____

- 7a ____

10.2 - En quin estat han d’estar els acords de la cadència autèntica V - I, per a que es puga
resoldre l’acord de 7a de Dominant mitjançant la “resolució natural”?

10.3 - Quines notes de l’acord de 7a de Dominant es consideren de “resolució obligada”?

10.4 - Quina nota o quines notes es poden duplicar en un acord de 7a de Dominant? Es poden
duplicar les notes de “resolució obligada”?

10.5 - Quina / quines notes es poden suprimir en un acord de 7a de Dominant? La / les suprimirem
a un dels dos, o als dos acords?

10.6 - En la “resolució natural”, on resolen la sensible i la sèptima?

10.7 - Quan arribem a un acord de 7a de Dominant, com anirà una de les dues veus que formen la
dissonància (fonamental-sèptima)?

-I que passa si la dissonància està en les veus extremes?

10.8 - Quin és l’únic moviment prohibit pel qual no podem introduir (arribar a) la nota 7a de l’acord
de 7a de Dominant?

10.9 - Quan tenim una “cadència autèntica perfecta” amb l’acord de 7a de Dominant, a més de la
“resolució natural”, els acords de 7a de Dominat també es poden resoldre mitjançant l’anomenada
“resolució lliure”. I en aquest cas, què fem amb la “sensible”, quan utilitzem les “resolucions lliures”
de l’acord de 7a de Dominant?

FONAMENTS DE COMPOSICIÓ • RESUM GENERAL D’HARMONIA • EXERCICIS DE REPÀS • Pàg. 8

- Qüestions 11 -

11.1 - Realitzar el següent exercici d’harmonia (especificant tonalitat, graus tonals i graus de cada
acord) aplicant totes les normes corresponents per al correcte enllaç dels acords.

TONALITAT: GRAUS TONALS: , / ,

GRAUS:

FONAMENTS DE COMPOSICIÓ • RESUM GENERAL D’HARMONIA • EXERCICIS DE REPÀS • Pàg. 9

 (
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(

HARMONIA( (
ENSENYAMENTS(PROFESSIONALS(DE(MÚSICA(
(
(
(

RESUM(DE(CONTINGUTS(
(
RESUM(GENERAL(DE(CONTINGUTS(A(MODE(ESQUEMÀTIC(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
(
!
RESUM HARMONIA

HARMONIA
RESUM DE QÜESTIONS IMPORTANTS PER AL CORRECTE ENLLAÇ
DELS ACORDS, A L'HORA D'HARMONITZAR UN BAIX XIFRAT

RESPECTE AL TEMARI CORRESPONENT A 3r d’EP

Buscar tonalitat / Posar graus / No duplicar la sensible.

Qualsevol signe solt (+, #, b, etc.) col·locat abaix de la nota de baix, afecta a la 3a de l'acord.

Tècnica base:
a) Guardar les notes comuns
b) Les que no són comuns, enllaçar-les pel mínim moviment possible
c) I si no hi ha cap nota comú, enllaçar les 3 veus superiors per moviment contrari al baix

No fer 5es/8es Seguides defectuoses.

No fer 5es/8es Directes defectuoses.

Separació màxima entre les veus:

- Entre baix i tenor 15a
- Entre tenor i contralt 8a
- Entre contralt i soprano 8a

Melòdicament:
- No fer intervals aumentats o disminuïts
- No saltar en intervals de 7a / 9a, 10a, etc.

Arribar i desfer els unísons per moviments contrari o oblic.

No fer creuaments de veus.

No fer superposicions de veus.

A l'enllaç V-I, portar sempre que es puga la sensible a la tònica.

A l'enllaç V-VI, portar la sensible a la tònica, si està al soprano, i duplicar la 3a del VI.

Grau VII del mode Major (acord de 5a Disminuïda): duplicar la 3a.

-1-
RESUM HARMONIA

Grau VII del mode menor (acord de 5a Disminuïda): duplicar la 3a.

Grau VII del mode menor, amb l’escala natural (acord amb la 5a Justa): duplicar qualsevol nota.

Grau II del mode menor, (5a Disminuïda): no duplicar la 5a.

Grau III del mode menor, (5a Augmentada): no duplicar la 5a (i resoldre-la baixant una 2a).

Acords de sexta (1a Inversió / amb la 3a al baix)

- Duplicar a l'acord aquelles notes que coincidisquen amb els graus I-II / IV-V
- Fals acord de sexta (dobles i triples xifrats sobre la mateixa nota del baix)
-Procediment:
a) duplicar la nota del baix
b) guardar la nota comú
c) portar la veu de la 5a a la 6a (5-6), o de la 6a a la 5a (6-5)
-Posar el grau abaix del número “5”

Sèries de sextes (o sextes paral·leles). Procediments de realització:

- A tres veus:
a) hem d'eliminar una veu (per a que siga a tres veus)
b) les sextes van a la veu superior (al soprano o al contralt)
c) la veu que eliminem (a la que fiquem els silencis) ha de callar en part forta
(normalment al 3r temps) i s'afegeix en part dèbil
-A quatre veus:
-igual que el procediment a tres veus però afegint la quarta veu
-aquesta veu l'afegirem duplicant alternativament la nota del baix i la sexta del baix
o a l'inrevés (la sexta del baix i la nota del baix)

Harmonització de sopranos:
- Tindre en compte les progressions dels acords que triem
- Utilitzar inversions per a que els enllaços de la veu del baix siguen “suaus” (sense salts)

Acords de quarta i sexta (2a Inversió / amb la 5a al baix)

- Duplicar la nota del baix
- Poden ser de tres tipus:
a) de pas (el baix és una nota de pas)
b) d'ampliació (doble o triple xifrat sobre un mateix baix)
c) d'apoggiatura o cadencial (quan el baix és el V grau)
- L'uníson només es pot fer entre el baix i el tenor
- La duplicació de la quarta o de la sexta (i no de la nota del baix) es fa quan eixes notes
ja formen part de l'acord anterior
- No utilitzar mai un acord de 6/4 sobre el primer temps
- Si l'interval de 4a no és just, no es duplique la nota del baix per a evitar l'interval de 4a
augmentada (això passa en els graus VII dels dos modes (M/m) i en el II del menor).

-2-
RESUM HARMONIA

RESPECTE AL TEMARI CORRESPONENT A 4t d’EP

Acord de sèptima de dominant (acord major de V grau amb la 7a menor)

- La 3a és la sensible de la tonalitat (“+”)
- No es dupliquen les notes de resolució, la sensible i la sèptima (3a i 7a de l'acord)
- Com arribem a l'acord de 7a de dominant?
-quan la 7a no està preparada (lligada/nota comú) una de les dues veus que
formen la dissonància (fonamental-sèptima) anirà per graus conjunts
-no hem d'introduir la 7a per moviment disjunt descendent
- Com resolem l'acord de 7a de dominant?
-resolució natural:
la sensible (“+”) ascendeix a la tònica
la sèptima (“7”) baixa de grau (una segona)
- En la resolució natural, un dels dos acords (V-I) ha de suprimir la 5a.
- En la resolució lliure, els dos acords poden estar complets:
-SENSIBLE “+”:
resolent irregularment la sensible (baixant-la una 3a)
fent 5es seguides (però tolerades)
-SÈPTIMA “7”:
fent una “no resolució” (la 7a és nota comuna i es manté)
pujant la sèptima una 2a (enlloc de baixar-la una 2a, que seria el cas
normal)

Acords de 7a sobre la sensible (dels 2 modes, Major i menor)

- 7a SENSIBLE (mode Major) / 7a DISMINUÏDA (mode menor)
- Els dos acords (modes Major i menor) són en realitat acords de novena de dominant
sense fonamental.
- Resolució:
-Cas 1: si quan escrivim l'acord, la 7a ens queda PER DAMUNT de la 3a
Fon. Acord puge a la TÒNICA
3a Acord puge de grau (una 2a)
5a-7a Acord baixen de grau (una 2a)
-Cas 2: si quan escrivim l'acord, la 7a ens queda PER BAIX de la 3a
Fon. Acord puge a la TÒNICA
3a-5a-7a Acord baixen de grau (una 2a)

Acords de 7a diatònica (7es d'espècies)

- El “cas ideal” seria:
-arribar a la 7a (introduir-la) sent ja nota comú de l'acord anterior (lligada)
-resoldre la 7a baixant-la una 2a (grau conjunt)
- Quan no es puga arribar i resoldre l'acord de 7a diatònica pel “cas ideal”:
-aplicar la tècnica base (guardar notes comuns / mínim moviment possible)

-3-
RESUM HARMONIA

TAULA RESUM XIFRATS

(Triades - Quatriades)

Estat Fonamental 1a Inversió 2a Inversió 3a Inversió

6
Triades 5 (o res) 6
4
+6 6
Triada Disminuïda 5
3 +4
6 6
Triada Augmentada #5
#3 4
7 6
7a Dominant +6 +4
+ 5
6 4
7es Diatòniques 7 2
5 3
7 5 3 4
7a Sensible (M)
5 +6 +4 +2
+6 +4
7a Disminuïda (m) 7 +2
5 3

-4-


 · Xifratges Acords Quadriades / Modes Major i menor ·
7es DIATÒNIQUES | 7a DOMINANT | 7a SENSIBLE - DISMINUÏDA

C Maj7 D-7 E-7 F Maj7 G7 A-7 B ø7

& 44 ww ww ww ww ww
ww
DO M
ww
w w w ww ww
w ww ww
? 44 w w
Maj7 7 7 Maj7 x7 7 ø7
C: I ii iii IV V vi vii

A-Maj7 B ø7 C+Maj7 D-7 E7 F Maj7 G#o7

ww # ww ww
LA m
& # ww ww ww ww
harmònica w w w
? w w w # ww ww # ww
w w
Maj7 ø7 Maj7 7 x7 Maj7 o7
A- : i ii III+ iv V VI vii
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&

?
&

&

&

&