13.

516 - DRET DEL TREBALL COL·LECTIU

Semestre Mar – Jun23 Unitat 3

Guia d'estudi - GES 3

GES 3. UNITAT D'APRENENTATGE 3

• Itinerari d’aprenentatge de la Unitat 3

• Presentació de la GES 3
• Objectius
• Continguts
• Conceptes més importants
• Bibliografia complementaria i enllaços d’interès
• Actualitzacions
 13.516 – DRET DEL TREBALL COL·LECTIU

GES 3

Itinerari d'aprenentatge de la Unitat 3

En el Pla docent de l'assignatura (apartat Metodologia) es fa referència a què aquesta s'estructura en unitats
d'aprenentatge. Aquestes estan integrades per materials docents, recursos de l'aula, casos i qüestions,
guies d'estudi, exercicis d'autoavaluació i activitats d'Avaluació continuada (PAC). En aquestes UNITATS
s'estableix un ITINERARI que és el que convé seguir per al correcte estudi de l'assignatura.

Respecte la Unitat 3, l'itinerari formatiu és el següent:

- Lectura del pla docent.

- Identificar i familiaritzar-se amb els diferents materials i recursos de l'aula.
- Lectura de la Guia d'Estudi 3, així com dels diferents missatges de presentació i orientació de la
matèria al tauler del professor.
- Estudi del mòdul 3 dels materials docents.
- Consulta de la normativa:
▪ Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel que s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut
dels Treballadors.
▪ Llei Orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de Llibertat Sindical
- Realització dels exercicis d'autoavaluació del mòdul 3 dels materials docents i contrastar les
respostes pròpies amb les de les solucions.
- Formular al consultor els dubtes que es vagin plantejant.
- Realització de la Prova d'Avaluació Continua 3.
- Contrastar les respostes pròpies amb les solucions de la Prova d'Avaluació Continua 3.

Presentació de la GES 3

Aquesta guia d'estudi té com a objecte la matèria corresponent al mòdul didàctic 3 que tracta sobre la
negociació col·lectiva.

Objectius

L'objectiu d'aquesta tercera guia d'estudi és que l'estudiant comprengui els conceptes que es consideren
més importants en relació amb el mòdul 3 de l'assignatura que bàsicament han de veure amb l’autonomia
col·lectiva i la negociació col·lectiva.

1. Conèixer les principals característiques del conveni col·lectiu com a font reguladora de la relació
laboral (eficàcia jurídica i personal, relació amb les altres fonts del dret).

2. Comprendre la dimensió i estructuració del sistema de negociació col·lectiva, identificant els

diferents nivells de negociació, les relacions que poden produir-se entre els mateixos i la seva
dinàmica.

3. Determinar quins són els subjectes que poden negociar un conveni col·lectiu i quin és el paper que
poden desenvolupar l'Administració i els Tribunals en el control i aplicació dels convenis col·lectius.

4. Identificar i valorar les funcions que ha de desenvolupar la negociació col•lectiva en el sistema de

relacions laborals.
 13.516 – DRET DEL TREBALL COL·LECTIU

GES 3

Continguts

Els continguts més importants d'aquesta Unitat d'Aprenentatge són:

1. Concepte i marc normatiu de la negociació col·lectiva.

2. L'eficàcia jurídica del conveni estatutari.
3. La determinació de la unitat negociadora i del conveni aplicable.
4. La legitimació per negociar convenis estatutaris.
5. El procediment de negociació del conveni col·lectiu estatutari.
6. El contingut del conveni col·lectiu.
7. La dinàmica aplicativa del conveni. Àmbit temporal d'eficàcia i administració del conveni.
8. Acords i pactes d'empresa.
9. La negociació col·lectiva extraestatutària.
10. Una breu anotació: la negociació col·lectiva en l'àmbit de la funció pública i de la Unió Europea.

Conceptes més importants

El conveni col·lectiu estatutari és la manifestació més destacada del dret a la negociació col·lectiva
reconegut a l’article 37 de la Constitució i es troba regulat al títol III de l’Estatut dels Treballadors (articles 82
a 92). Les principals qüestions regulades als esmentats preceptes són les següents:

- eficàcia jurídica: els convenis estatutaris tenen eficàcia erga omnes, és a dir, obliguen a tots els
empresaris i treballadors inclosos en el seu àmbit d’aplicació i durant tot el temps de la seva vigència.

- unitats negociadores i conveni aplicable: els convenis tindran l’àmbit d’aplicació que les parts
acordin, però l’ET conté tot un conjunt de normes per determinar quin és el conveni aplicable si n’hi
ha més d’un que coincideixen totalment o parcial en el seu àmbit d’aplicació.

- legitimació per negociar: identificació dels subjectes que poden participar a la negociació de
convenis col·lectius estatutaris. Hi ha tres nivells de legitimació:
* legitimació inicial: és aquella que ha de reunir un subjecte per poder participar a la
negociació.
* legitimació plena: és aquella que cal reunir per tal que la mesa de negociació es pugui
constituir vàlidament.
* legitimació per acordar: és aquella necessària per a que el conveni es pugui signar
vàlidament.

- procediment de negociació: l’article 89 ET regula la tramitació del conveni, establint obligacions

com la de negociar de bona fe o els passos que cal seguir per promoure la negociació d’un conveni,
entre d’altres qüestions.

- contingut del conveni: els convenis col·lectius poden regular les matèries de caràcter econòmic,
laboral, sindical, i, en general, qualsevol altre matèria que afecti les condicions de treball i l’àmbit de
relacions entre els treballadors i les seves organitzacions representatives amb l’empresari i les
associacions empresarials. Tanmateix, tots els convenis han d’incloure un contingut mínim en que
s’inclou la determinació de l’àmbit personal, funcional, territorial i temporal, els procediments per
solucionar les discrepàncies que puguin sorgir en la negociació de modificacions substancials de
condicions de treball o del despenjament salarial, les formes i condicions de denúncia del conveni o
determinades mesures de flexibilitat interna, entre altres matèries.

- dinàmica aplicativa del conveni: l’article 91 ET estableix la necessitat de constituir una comissió
paritària, que és aquell òrgan encarregat del coneixement i la resolució de les qüestions derivades
de l’aplicació i de la interpretació dels convenis col·lectius. L’ET també regula l’adhesió i l’extensió
dels convenis.

Però la facultat dels representants dels treballadors i els empresaris no s’esgota en l’adopció de convenis

Semestre Mar – Jun23.

 13.516 – DRET DEL TREBALL COL·LECTIU

GES 3

col·lectius, sinó que també es manifesta a través de les consultes entre els representants dels treballadors
i l’empresari i els acords que s’hi assoleixen: els acords i pactes d’empresa.

A més a més, cal dir que el dret a la negociació col·lectiva reconegut per l’article 37 CE no s’esgota amb el
conveni d’eficàcia general (conveni col·lectiu estatutari), sinó que el nostre ordenament jurídic admet els
anomenats convenis col·lectius extraestatutaris (o d’eficàcia limitada i contractual). Es tracta de convenis
que es negocien per part de subjectes que no compleixen els requisits de legitimiació de l’ET o bé al marge
del procediment determinat legalment. Aquests convenis s’emparen directament en l’article 37 CE i el seu
règim jurídic s’ha configurat jurisprudencialment.

En el mòdul també s’estudiaran breument les singularitats de la negociació col·lectiva en l’àmbit de la funció
pública i a nivell de la Unió Europea.

Bibliografia complementària i enllaços d'interès

AA.VV.: “Convenios y negociación colectiva tras el RDLey 7/2011, de 10 de junio”, Aranzadi Social, núm. 5 de
2011. BIB 2011\1156

ALFONSO MELLADO, C. La ultraactividad de los convenios colectivos: una propuesta integral. Editorial
Bomarzo, 2015.

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. Convenio colectivo aplicable a empresa contratista (multiservicio) que
carece de uno propio (STS 12/02/21) Blog Autor (2021/03).

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. El convenio colectivo de la principal no puede extenderse a los trabajadores
de la contratista (Centro Especial de Empleo) – STS 6/2/20. Blog Autor (2020/3).

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. El mandato de delegados de personal y miembros del comité de empresa se
reconoce aunque no se haya inscrito el acta electoral en la oficina pública (STS 20/12/19). Blog Autor (2020/2).

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. Pérdida de vigencia de convenio colectivo, ultraactividad y las tres
«modalidades» de contractualización: estado de la cuestión y últimas novedades Blog Autor (2020/2).

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. El convenio colectivo de la principal puede extenderse a los trabajadores de
las contratistas (STSJ Cataluña 18/7/19) Blog Autor (2019/11).

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. Ley de Contratos del Sector Público, precios, costes laborales y subrogación
de empresa: ¿prioridad aplicativa del convenio colectivo de empresa o del sectorial? Blog Autor (2019/11).

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. Convenio colectivo de empresa y límites a la prioridad aplicativa derivados
del principio de correspondencia Blog Autor (2019/1).

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. Ultraactividad y contractualización de convenio colectivo: una “teoría”

jurisprudencial por construir Blog Autor (2018/1).

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. ¿Puede denunciarse un convenio colectivo de forma tácita? Blog Autor
(2017/3).

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. Ultraactividad de convenio colectivo el mismo día de su firma (reflexiones a
propósito de la STS 3.2.15) Blog Autor (2016/3).

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. Dos comentarios sobre ultraactividad: delimitación de “convenio superior
aplicable” (TS 27/11/15) y del concepto “pacto en contrario” ex art. 86.3 ET (TS 17/11/15). Blog Autor
(2016/1).

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. El tratamiento jurisprudencial de la ultraactividad de los convenios

colectivos en España tras la reforma laboral de 2012 Blog Autor (2015/7).

Semestre Mar – Jun23.

 13.516 – DRET DEL TREBALL COL·LECTIU

GES 3

FERNÁNDEZ COSTALES, J.: “La negociación colectiva en Europa como vía de convergencia en materia
laboral ¿una fórmula alternativa a la regulación comunitaria?”, Aranzadi Social 9/2009 BIB 2009\846

GARCIA MURCIA, J.: “De nuevo sobre la libertad sindical y su conexión con la negociación colectiva”.
Repertorio Aranzadi del Tribunal Constitucional, núm. 4/2002. BIB 2002\149

GÓMEZ GARRIDO, L.M.: “Consecuencias de la naturaleza normativa de los convenios colectivos”, Aranzadi
Social, núm. 20/2010. BIB 2009\2328

MENÉNDEZ SEBASTIÁN, P.: “Libertad sindical versus negociación colectiva extraestatutaria”, Aranzadi Social,
núm. 9/2002 BIB 2002\1402

https://www.mites.gob.es/es/sec_trabajo/ccncc/index.htm

Actualitzacions

Semestre Mar – Jun23.