PROTOCOL de prevenci6é d’abusos sexuals Escoles Municipals de Mtisica de Barcelona Conservatori Municipal de Mtisica de BarcelonaOBJECTIUS a | Aquest protocol té per objecte establir les pautes d’actuacié per a la prevencis i la deteccié de les possibles situacions d’abusos sexuals que es puguin donar a les escoles i al conservatori municipals de musica de la ciutat de Barcelona. Coordina els diferents centres formatius amb VIMEB i defineix el circuit d’actuaci6 en els casos en qu? sigui necessari intervenir. b | Els objectius que es pretenen aconseguir amb aquest protocol sén: + Protegir tots els participants en les activitats de les escoles munici- pals de musica i el conservator infants i adolescents, i també el per- sonal docent i d’administracié i serveis, de possibles situacions que es puguin con: + Ajudar a detectar les situacions de maltractament i abtis sexual que poden patir els menors que assisteixen a les activitats que fan les es- coles de musica i el conservatori. jerar casos d’abtis sexual. + Facilitar la comunicacié i notificacié dels supdsits de sospita 0 certe- sa de situacions d’abuis sexual. + Prevenir les situacions de maltractament dels infants i adolescents. Per aixd es proposen aquests quatre objectius espectfics: + Consolidar el model relacional entre alumnes i professionals dels, centres com a model de convivencia, basat en el respecte dels drets dels infants, el foment de "autonomia, la no-instrumentalitzacié de la relaci6 entre professionals i menors ila no-violencia, en cap de les seves formes. + Propiciar conductes sanes i positives que no comportin risc en les relacions entre el personal i els menors que participen en aquestes activitats. + Formar tot el personal per tal d'incorporar la prevencié dels abusos sexuals com un component més en l'activitat educativa de les escoles municipals de miisica i el conservatori, + Disposar d’una guia de prevencié de situacions de risci d’abuis sexual enles acti itats que es duen a terme a les escoles municipals de mé- sica ial conservatori.AMBIT D’APLICACIO Aquest protocol és aplicable a tot el personal docent i d’administracié i serveis que treballa 0 col-labora amb les escoles municipals de miisica i el Conservatori Municipal de Mtisica de Barcelona. El protocol de prevencié d’abusos sexuals sera Iliurat a tot el per- sonal que hi treballa perqué en tingui coneixement. Cada persona, un cop assabentada del contingut del protocol, haura de signar el docu- ment d’acceptaci6 (annex G) i retornar-lo signat al seu centre, que el far& arribar al Departament de Recursos Humans de I'IMEB. En els centres de gestié per concessié, l'entitat adjudicataria posara a la disposicis de VIMEB cdpia d'aquest document d'acceptaci6, si es requereix. GUIA DE PREVENCIO D’ABUSOS SEXUALS EN LES ACTIVITATS (Presencials i relacionades amb xarxes socials 0 internet) Amb Ia finalitat de prevenir l'existéncia de cap tipus de conducta que pugui ser considerada un abtis sexual per part del personal, cal consi- derar les segiients mesures per a minimitzar les situacions que poden constituir risc o que es prestin a ambigiitats que podrien donar peua ser males interpretacions: + Qualsevol conversa o entrevista individual s‘haura de fer en un lloc destinat a aquesta finalitat. Aquestes installacions han de comptar amb visibilitat des de exterior. En el cas que calgui fer entrevistes regulars, s'haura ’informar el cap d'estudis o els pares / tutors legals dels motius, + S’hade ser lari directe en la relacié amb els infants i els adolescents. Toti que les aproximacions afectives s6n necessaries, i quel'educacis afectiva és molt important per a un correcte desenvolupament, s'ha de respectar sempre el desig d’aquests i no forgar-los mai a Jes mos- tres d’afecte, sino ho volen. + Evitar el liurament de fotografies o d’altres objectes personals que puguin confondre la relaci6 afectiva amb els alumnes i puguin ser interpretats errbniament per aquests, les seves families 0 altres com- panys. + Fer un tis adequat dels mitjans telematics i electrdnics, en donar 0 sollicitar nimeros de telefon, correus electronics personals (no els de entitat) o altres dades sense el coneixement i l'autoritzacié dels pares o tutors legals, en el cas dels menors d’edat.+ Ferundisresponsable, iexclusivament dirigitala practica docent, deles, xarxes socials i de les tecnologies de la comunicaci6. Propiciar les con- verses de grup i limitar les relacions bilaterals professor/a - alumne/a, Ser molt curosos amb I'és de fotografies i imatges de ’alumnat i com- plir amb la lei de protecci6 de les dades personals iles autoritzacions d'tis de la imatge personal signades per les families. = Establiment de normes internes clares i sense excepcions per a reduir les situacions de rise. Reduccié de les situacions de risc en les activitats. = Aplicacié dela normativa de responsabilitat disciplinaria, si escau, 1 Creacié de la comissié de seguiment del protocol perala prevencié dels abusos sexuals. = Adopcié de mecanismes agils i obligatoris de comunicacié en tots els casos d'indici o sospita, independentment de qui sigui la persona afectada (alumne/ao professor/a). Estudi de les situacions de sospita. Actualitzacis i difusié de les NOFC. Identificacié de les situacions de risc. Sensibilitzaci6 i formaci6 de tot el personal en la deteceié de situacions de riseCRITERIS | PROCEDIMENT QUE CAL SEGUIR DESPRES DE DETECTAR UN CAS D’ABUS SEXUAL INFANTIL, Bl criteri de discrecié, la qual cosa vol dir que no tothom que participa en les activitats a lescola o al conservatori ha de ser coneixedor de la situacié detectada, siné que hi ha d’haver unes persones que seran les encarregades de gestionar les accions que s’han de dur a terme per a garantir la protecci6 de I'infant, adolescent o jove. Elriteri de transparéncia, que apel-la a la necessitat de comunicar tot el que ha passat o del que s’és coneixedor, oferint informacié i acom- panyament ales families i a les persones afectades, a | Comissié de seguiment del protocol de prevencié d'abusos sexuals La comissi6, creada per a seguir aquest protocol, és formada per sis per- sones, designades per la geréncia de IMEB, a proposta de la Direccié de Centres Educatius Municipals i la Direccié de Recursos i Serveis Gene- tals de 'IMEB, que s6n les responsables de convocar-les + Dos representants dels serveis centrals de I'IMEB. + Una persona responsable de prevencié de riscos laborals de ! MEB. + Dos representants de les escoles de mtisica (una de gestié directa i una de gestié per concessié). + Unrepresentant del conservatori Aquesta comissié sera de seguiment en el cas de sospita, deteccié o dentincia de situacions abusives o de maltractament que puguin patir els infants 0 adolescents que participen en les activitats de les escoles municipals de miisica i el Conservatori Municipal de Masica de Barcelo- nao el personal que hi treballa. Les persones que integrin la comissié hauran d’haver fet el curs for- ju de 20 hores sobre abusos sexuals infantils, que imparteix la Fun- daci6 Vicki Bernadet. I també es convertiran en els referents per al pro- tocol de prevencié d’abusos sexuals a les escoles municipals de mtisica i al Conservatori Municipal de Mtisica. Les funcions de la comissié de seguiment seran: + Serla interlocutora davant l'Administracis i!'encarregada de demanar_ informacié i assessorament. + Assessorar directors i caps d’estudis pel que fa a temes de sospita, deteccié 0 dentincia de situacions abusives o de maltractament quepuguin patir les persones que participen en les activitats dels centres. + Acompanyar els directors 0 directores en el procés d'informacié de les situacions d’abtis sexual. + Vetllar pel bon funcionament del circuit intern. + Ferun seguiment dels casos notificats. + Vetllar per la difusié i laplicacié del protocol en els centres d’ensenyaments musicals. + Altes funcions que li puguin ser assignades, b | Circuitintern Les sospites de situacié d'abtis sexual infantil que es poden donar en les escoles municipals de miisica i el Conservatori Municipal de Mtisica po- den ser aquestes: 1 Sospita que un/a alumne/a esta patint una situa el seu entorn familiar o de confianca, iho verbalitza a escola de mii- d'abtis sexual en sica o el conservatori. 2. Sospita que un/a alumne/a esta patint una situacié d’abtis sexual per part d'un/a altre/a alumne/a de I'escola de mtisica o del conservatori. 3. Sospita que un/a alumne/a esta patint una situacié d’abtis sexual per part d’alguna persona vinculada ales escoles municipals de miisica el conservatori. Existeix una altra situacié que s'ha de tenir en compte i a la qual aquest protocol donara resposta: 4 Sospita que un/a professor/a o una altra persona vinculada al centre esta patint una situacié d’assetjament per part d’algun/a alumne/a, En els dos primers casos, s'han de seguir els protocols existents. Procediments: Se seguiran les directrius que assenyala el Protocol de detecci6, notifica- cid, derivacié i coordinacié de les situacions de maltractament infantil i adolescent en ambit educatiu, signat pels departaments d’Ensenyament i Benestar Social el juny de 2012 (punt D de 'annex d’aquest documend).. 1 Procediment de notificaci6, en el cas d’abtis sexual infantil en quéla persona agressora sigui una persona adulta En el cas de sospita, aquesta s'ha de comunicar a: + la Direccié General d’Atenci6 a la Infancia i’Adolescencia (DGAIA)+ laFiscalia de Menors. ‘També es pot trucar al teléfon Infancia Respon (116 m), on s‘assessorar’ respecte al procediment que cal seguir davant una sospita. Siés evident que sha produit un abtis sexual, la direccié de escola 0 el conservatories posara immediatament en contacte amb el servei sani- tari ol’hospital de referencia de la zona per tal de prendre les mesures que corresponguii traslladar 'infant o adolescent al centre hospitalari. ‘Tant si es tracta d’una urgencia hospitalaria com si no, s‘ha de comu- nicar a: + laDireccié General d’Atencié a la Infancia i Adolescéncia (DGATA): 1 através del servei territorial 2 através d’Infancia Respon (16 111, les 24 hores) + laFiscalia de Menors En tot cas, cal informar la famflia de l'infant o adolescent de les ac- tuacions que es prenguin, d'acord amb l'apartat 4.1 del Protocol Marc de 2006. Aros pants aus Profesional del centre Tmarenenn lear educatiu Direccié / v —>—— Equip directiu «+ Necessita assisténcia sanitaria Comunicacié commis ——_OAIAY = ees a ne 5 seguiment nen Menors+ Ia Fiscalia de Menors. ‘També es pot trucar al tel@fon Infancia Respon (116 11), on s'assessorara respecte al procediment que cal seguir davant una sospita. Si és evident que s‘ha produit un abtis sexual, la direcci6 de escola 0 el conservatori es posard immediatament en contacte amb el servei sani- tari o hospital de referencia dela zona per tal de prendre les mesures que correspongui i traslladar infant o adolescent al centre hospitalari. ‘Tant si es tracta d’una urgencia hospitalaria com si no, s‘ha de comu- nicar a: + la Direccié General d’Atencié a la Infancia i Adolescencia (DGAIA): 1 através del servei territorial 2 através d’Infancia Respon (116 m, les 24 hores) + la Fiscalia de Menors, En tot cas, cal informar la familia de l'infant o adolescent de les ac- tuacions que es prenguin, d’acord amb l'apartat 4.1 del Protocol Marc de 2006. Altres agents que Intervenen en el centre educatiu Professionals del centre ‘educatiu Direccié / ae , a, Necessita assisténcia sanitaria ‘Comunicacié DGAIA Comissié Ra calla a respon eo seguiment Menors ne6m Hospital de referancia10 2 Enelcasquelasituacié d’abiis sexual es produeixi entre dos infants © adolescents, la part de notificacié i d’atencié a la victima sera Ia mateixa. Perd hi ha una segona part, també molt important, que té aveure amb latencié que sha de donar a la persona infractora: En el moment que un membre de la comunitat educativa és coneixedor d'un fet abusiu entre dos infants 0 adolescents, s'ha de posar en contacte amb el director del centre, que informara les families dels fets ocorre~ guts iemprendra aquelles actuacions que consideri oportunes, tenint en compte les NOFC i els drets i deures dels alumnes. Siles families no volen fer la notificaci6, se les informara que el cen tre té'obligaci6 de fer-ho, ja que és coneixedor d’un possible delicte. En aquest punt és molt important coni ductes s6n normals des d'un punt de vista evolutiu i quines conductes s6n abusives. Per tant, queda clara la importancia dela formacié del per- sonal que treballa amb menors. Per a poder intervenir amb el menor infractor, s'ha de notificar aquesta situa\ A partir dels 14 anys un infant té responsabilitat penal, la qual cosa vol dir que, sila situacié abusiva es produeix entre un menor i un major de 14 anys, se seguira el mateix circuit que amb un adult, i es podra pre- sentar dentincia davant la policia, que la tramitara ila passara ala Fisca- lia de Menors, ia partir d’aqui se seguira tot el procediment. Segons Particle 3 de la LRPM 5/2000, quan autor sigui menor de 14 anys, no se li exigira responsabilitat penal pels fets succeits, sin que el Ministeri Fiscal el remetra a I'entitat puiblica competent en materia cr i reconeixer quines con- i, sical, s'ha de denunciar, de protecci6 de menors per tal de valorar la seva situacié i promoure, si s'escau, les mesures de proteccié necessaries. d'una conducta abusi Per tant, per a poder evitar la cronificac va i que comportara problemes legals en el futur, i poder donar aten- cié al menor infractor, és important que els fets abusius es notifiquin j d’aquesta manera, s‘iniciara un treball amb el menor pera evitar futures situacions abusives.u Altres agents que Intervenen en el centre educatiu Direcci6 / paul areata —«—_/ Professionals del centre educatiu Necessita assisténcia sanitaria ‘Comunicacié DGAIA / Comi Infancia Mossos Hospital de referencia de Pile d'Esquadra seguiment 16 111 Y Programa «Educant en responsabilitat» 3 Enel-as quela situacié es produeixi per part d’una persona vinculada alles escoles mu- nicipals de musica o al Conservatori Municipal de Musica: La part que té a veure amb el delicte és la mateixa i, per tant, totes les mesures explicades en els apartats anteriors tenen validesa; a més, perd, també s'han de prendre mesures per part de VIMEB, juntament amb la comissié de seguiment. Informacis Siun membre de la comunitat educativa té sospites 0 la certesa sobre un cas, ha d'informar-ne la direccié del centre. ‘Direceié de EMM o del CMMB Informa la Direccié de Centres Educatius o el Departament de Recursos Humans de l'IMEB, responsables de convocar I'actuacié de la comissié de seguiment. Sempre informa dels fets als responsables de l'alumne/a menor. Comissié de seguiment Recull informaci6 i emet un informe, amb proposta d’actuacions i devohucié de la informacié ala direccié. El Departament de Recursos Humans emprén les actuacions corresponents, sis'escau. Professionals del centre eet tires coensiave) intervenen en el centre educatiu ‘educatiu Direcci6 / ) ~~ Equip directiu,_ ——— — ——— Direccié de Centres eed Educatius i Departaments —convoca Comissié de Dee en de Recursos Humans de seguiment. PIMEB Perens et Td\ Direccié / Equip directiu eae aC eed DOCU sett 4 En el cas que una persona vinculada a les escoles municipals de mtisica 0 al Conservatori Municipal de Musica patetxl una situaclé assetjament per part d'un/a alumne/a: S'ha de comunicarala direccié del centre on!’'alumne/acursi els seus estudis. Si és possible ihi ha proves documentals, cal fer arribar aquestes ala direcci6, que n'informara la comissié de seguiment, sis'escau. La direccié de I'escola de musica o del conservatori informara la Direccié de Centres Educ: de IMEB, responsables de convocar l'actuacié de la comissié de segui- ment. ‘Amés, cal informar dels fets als responsables de I'alumne/a menor. La comissié de seguiment fara recollida d’informaci6 i emetra un in- forme, amb proposta d’actuacions, que remetra a la direcci6. El Depar- tament de Recursos Humans emprendra les actuacions corresponents, s 0 el Departament de Recursos Humans sis'escau. Altres agents que Intervenen en el centre educatiu: Direccié de Centres Educatius i Departaments — convoca Comissio de de Recursos Humans de seguiment. rIMEB 3ANNEXOS Lobjectiu d’aquest protocol és posar en paper un reglament que ens per- meti sentir-nos segurs en el nostre tracte amb I'alumnat de les escoles de miisica i del conservatori. Siens preguntem per qué és necessari crear un protocol de prevencis dabusos sexuals en ambit dels aprenentatges musicals de les escoles i el conservatori municipals de miisica, hem de pensar en tres resposte: + Per a protegir els infants i adolescents que assisteixen a les nostres instal-lacions d’aquesta greu forma de violencia que afecta el seu co- rrecte desenvolupament i vulnera els seus drets. + Pera protegir els menors que pateixen situacions d’abiis sexual per part d’un/a altre/a menor, i poder donar resposta tant al menor vic- tima com al menor infractor + Itambé, alhora, per a propiciar conductes saludables de relacions sanes i enriquidores, que no comportin rise ni per als in- favoridores fants i adolescents ni per als adults, en les relacions entre el personal que hi treballa i els menors. Lobjectiu és coordinar els esforgos personals i materials en la proteccié dels menors i dels seus drets i en defensa de la seva plena integritat i dignitat Definicié d’abuis sexual infantil En els darrers anys hem estat testimonis d'un augment en interés per la victimitzaci6 d’infants i joves, tant a nivell professional com per part dels mitjans de comunicacié, que ha mostrat que els maltractaments i els abusos sexuals s6n una realitat social per a la qual tot el personal que treballa amb menors ha d’estar format i preparat. Importants estudis a nivell estatal i internacional han posat en re- leu Velevada prevalenca d’abusos sexuals en la societat, que han situat al voltant del 20% de la poblacié (hi ha estudis que parlen d'un inter: val d’entre el 10% i el 24%), i han destacat les greus conseqiténcies que pot comportar en el correcte desenvolupament dels nens i nenes. De Tanalisi de la nostra realitat s'extreu la necessitat que els professionals i les mateixes families es mantinguin alerta davant d'aquestes situacions, Ja qual cosa tinicament es pot aconseguir amb la formacié adequada. Les escoles de mtisica s6n un espai ones troben infants, joves iadults, de tota mena de families i contextos socials, amb tota classe de carac- 151 [lacking 4990, p25, 2 Meso ilar Monn ‘Acer dee educaclon ‘sectronien de LEEME (Gist Paropon de Moen fenlaRaueacny, ai. {tage 2000), Tp musi sedis, terfstiques personals i de vivencies i experitncies. Alhora, aquests nens inenes conviuen amb altres infants, joves i adults, que els influeixen i incideixen en el seu creixement, ajudant-los a assolir les seves metes i objectius. Aquesta xarxa d'inter: cal, fa de les escoles de musica i el Conservatori uns entorns ideals per al correcte desenvolupament dels infants i joves, ja que I'educacié mus no solament permet aprendre continguts educatius i un nou llenguatge amb el qual comunicar-nos, sin que també ensenya a conviure i rela- ions socials, afegida a l'aprenentatge musi- al cionar-se; i esta comprovat que I’educacié musical té un gran compo- nent grupal i compartit, gracies a tot el treballl de conjunt i d’orquestres. No podem negar, perd, els riscos que implica alhora aquesta diversitat de relacions jinteraccions pera la victimitzacié infantil ijuvenil, els mal- tractaments i, especificament, els abusos sexuals. Alavegada, la possibilitat de crear vincles de confianga amb el profes- sorat d'instrument i d'altres tipus d’aprenentatges, augmenta la probabili- tat que un menor verbal que percep com a properes i, alhora, en situaci6 d’ajudar-lo. f's fonamen- tal, doncs, que les persones que estan a prop d'aquests menors sapiguen com s'ha d’actuar davant la revelacié d’una situacié d’abuis sexual infantil, tuacions de maltractament i abtis a persones itambé coneixer el circuit i els recursos als quals poden recsrrer. Cal tenir en compte que les relacions entre el professorat de les esco- les i el conservatori municipals de miisica i els infants i joves s6n verti cals i, per tant, impliquen una desigualtat, basada en el major poder i au- toritat de qu? disposa la figura de 'adut, i, alhora, també mediatitzades per l'admiracio envers aquesta figura. Aquestes relacions asimetriques poden ser utilitzades d’una manera positiva, per a establir els limits, en- senyar respecte i donar seguretat al menor, o d'una manera negativa, utilitzant-les per a forcar l'infant o adolescent a dur a terme conductes que impliquen un greu rise per al seu desenvolupament, com ara els maltractaments i abusos. ‘tes el volum d’alumnat que passa per les escoles i el conservatori municipals de musica, é important que tothom tingui clar quines han de ser les conductes que permetin que entre el professorat i 'alumnat sempre regni el bon tracte i que la confianga emmarquiles relacions en- tre els centres d’ensenyaments musicals ies families. La mtisica és un producte del comportament de grups humans, tant sis6n formals com informals: és so humanament organitzat.’ La musica és un llenguatge que facilita la socialitzaci6 dels individus iels implica en I's d’un sistema expressiu que no troba paral-lelisme en altres sistemes simbolics’,‘Tenint en compte aquestes dues afirmacions, 'educacié musical passa a ser una necessitat, tant per a assegurar la transmissi6 d’un sis tema de comunicacié com per al desenvolupament de les aptituds in- dividuals que incideixen sobre 'educacié integral de I’ésser huma. Leducacié musical en les escoles municipals de musica, com a part de l'educacié no formal, és una intervencié educativa en el temps lliure dels infants i joves fora de l'ensenyament reglat i de l'ambit fa La seva fun iar. educativa és la transmissié de coneixements musicals, perd també d'una série de valors individuals i coblectius, contribuint aix{a'educaci6 integral dels infants i joves fent tis dels recursos propis del lenguatge musical. Considerem la musica com un element edu- catiu que incideix en el desenvolupament de determinades capacitats fisiques i psiquiques de individu, que l'enriqu truments per ala seva realitzacié com a ésser huma en un context so- cial i cultural coneret. ili proporciona ins- Per aquesta rad, pensem que leducacié musical té una importan- cia fonamental per a la formacié i és d’incalculable valor en el procés de socialitzacié de V'infant, com també indispensable com a agent de prevencié ja que transmet i fomenta valors, actituds, normes i costums que permeten al menor anticipar-se als problemes i fer front als riscos del context en el qual es desenvolupa. Al costat d’aquests avantatges in- negables, hem de ser conscients, perd, que les activitats que es duen a terme a les escoles de muisica i al Conservator determinats. Tot aixd demana de les persones que participen en aquest tipus d’educacié una formacié i una gran responsabilitat en la protet dela infancia. fenen també un riscos Considerant les dades que de les diferents escoles de misica i del conservatori, cal subratllar la importancia de treballar per la prevencié dels abusos sexuals, ja que aquests poden arribar a una gran quantitat de poblacié infantil i juvenil. Si tenim en compte les dades aportades en l'apartat anterior, i situant-nos en el limit inferior, és a dir, e! 10% de Ja poblacié infantil, segurament a les nostres escoles tenim menors que estan patint alguna situacié d’abtis sexual. Per aquest motiu, conscients de la realitat a la qual ens enfrontem, de la seva elevada freqtiéncia, dels greus efectes que comporten les si- tuacions d’abtis sexual per als infants i joves i de la responsabilitat legal que impliquen, el protocol és l'eina més adequada per a estar formats, informats i preparats per a dur a terme les accions més adients davant aquests casos. v7Qué és 'abtis sexual infantil? Labis sexual infantil és la situaci6 en qué una persona adulta o menor de més edat utilitza un infant o adolescent pera satisfer els seus desitjos sexuals, o quan l'agtessor/a esta en una posici6 de poder o control sobre aquest menor. En aquestes situacions el menor victima de Vabtis partici- pacn activitats sexuals, o les presencia, que no comprén o per ales quals no esta preparat, d'acord amb el seu desenvolupament, ia les quals, per tant, no pot donar el seu consentiment. En aquest sentit, al nostre pafs, la majoria de professionals seguei- xen els criteris de coerci6 i asimetria d’edat (Finkelhor i Hotaling, 1984). Sempre que hi hagi coerci6 o asimetria d’edat, o es donin ambdues con- dicions, entre una persona menor d'edat i un altre individu, les condue- tes sexuals resultants hauran de ser considerades abusives. Es refereix al contacte sexual mantingut amb un menor mitjangant Vs de la forga fisica, 'amenaca, la manipulacié, la pressi6, Vautoritat o ’engany, i ha de ser considerada criteri suficient per a etiquetar una conducta sexual entre dues persones d’abuis sexual, independentment de ledat del presumpte abusador. Considerada de cinc anys quan el menor en té menys de 12, ide deu anys si aquest té entre 13 116 anys, impedeix la veritable llibertat de decisié del menor i impossibilita una activitat sexual compartida, ja que els participants tenen unes experiencies, un grau de maduresa bioldgica i unes expectatives molt diferents respecte a la relaci6 sexual. Aquests criteris permeten saber en quines situacions la relacis sexual ‘mantinguda entre el menor i un altre individu, tingui Pedat que tingui, no és consentida, la qual cosa suposa una serie de conseqiiéncies per al desenvolupament fisic, psicoldgic, emocional i social del nen, nena 0 jove. Aquests criteris, perd, van més enlla dels que estableix el Codi penal espanyol, que en el seu Ilibre II, Delictes contra la Tlibertat i indemni tat sexuals, tinicament estableix com un delicte d’abtis sexual a menors19 aquells casos en els quals la victima tingui menys de 13 anys, entenent que un menor d'aquesta edat no pot donar el seu consentiment per a mantenir relacions sexuals sota cap circumstancia, ats que no comprén ‘qué impliquen aquest tipus de relacions. Hem de ser conscients que existeixen multiples conductes i situa- cions que es poden incloure dins el que podriem anomenar!'espectre de Yabtis sexual infantil i que tot professional ha de coneixer per a poder fer una tasca de proteccié del correcte desenvolupament d’un menor. Croce ncurses nC Nee) Merce) Poeeinont etry eect Amb contacte fisic Amb contacte fisic © sense: © sense: + Intrafamiliar (incest) + Pornografia + Extrafamiliar + Espectacles sexuals + Agut + Prostitucié + Cronic + Trafic de menors + Turisme sexual Sense contacte fisic: + Matrimonis precocos 0 + Exhibicionisme forcats + Provocacié sexual + Mutilacié genital Exposicié involuntaria a material sexual a Internet Ciberassetjament sexual a menors Trucades telafoniques obscenes Sexting20 Dins les tipologies de l'abiis sexual infantil, s'inclouen tant les con- ductes que impliquen contacte fisic com ara les carfcies, la masturbacié 6 la penetracié oral, anal o vaginal, com aquelles que no impliquen di rectament aquest contacte, com ara les proposicions verbals explicites, exhibir els organs sexuals a un nen o nena amb el propdsit d’obtenir ex- citaci6 o gratificacié sexual, ferl’acte sexual intencionadament davant la preséncia d’un menor, masturbar-se en preséneia d'un infant o la utilit- zacié del menor per a la creacié de materials pornografics. D’altra banda, l'abuis sexual pot ser intrafamiliar, també anomenat incest, quan la conducta sexual és duta a terme per un parent o per figu- res adultes que estiguin cobrint d'una manera estable el paper de figures parentals; 0 extrafamiliar, quan hi ha una relacié sexual entre un adult i un menor, exceptuant els casos assenyalats d'incest. Cal tenir en comp- te que Vexistencia d’una relacié estreta, d'intimitat i confianga, entre abusador i victima abans de l'abtis i, especialment, quan l'abusador és un parent, destacant per la seva elevada freqiiéncia la figura paterna, és una de les variables que implica un rise més alt de problemes psicologics posteriors per a I'infant. ‘Tindriem també abusos aguts, quan el menor els sofreix en una tinica ocasié, 0 crdnics, quan es produeixen més d’una vegada (poden conti- nuar durant un larg perfode de temps i solen ser comesos per persones de ’entorn del menor) Els canvis socials i tecnologics donen Iloc, al seu torn, a noves tipolo- gies que els professionals han de conéixer. Dins l'abtis sexual sense con- tacte fisic, destaca l'exposicis involuntaria a material sexual a Internet, que cal diferenciard’ .quells casos en els quals el menor, voluntariament, accedeix a aquest tipus de material. En I'exposicié involuntaria no exis- teix un agressor directe, né que el menor, en utilitzar Internet per a xa- tejar, buscar informacié o jugar, és exposat d’una manera involuntaria a material amb escenes sexuals explicites. Es recomana I’is de programari que bloquegi o filtri aquest tipus de continguts i el control i seguiment per part una persona adulta de I'tis que el menor fa d'Internet, com a metodes de prevencié davant aquesta situaci6. Cal esmentar 'anomenat ciberassetjament a menors 0 abiis sexual a través d’Internet, referit a aquells casos en qué un adult es connectaa Inter- net iestableix relacié amb un menor, habitualment fent-se passar per un al- tre jove o per un personatge conegut de 'ambit juvenil, iniciant una relaci6 sexual virtual, que comenga per converses i pot acabar amb imatges de con- tingut sexuals i en els casos més greus, amb abusos sexuals en el mén real. Altres estudis han analitzat les caracterfstiques i els efectes psicold- gics de les trucades telefoniques obscenes o del recent sexting, en re-ferencia a's de teléfons mdbils amb c&meres incorporades per a pro- a Provocativa que manifesten una clara intencié sexual. S'adverteix del isc que implica I'és de cameres fotografiques digitals i d'Internet per a Vexpansié de materials pornografics infantils i s'alerta els professio- nals de Peducaci6 respecte a aquesta qilesti6, atts que moltes d’aquestes conductes tenen Iloc en Pentom escolar. i distribuir imatges d’un mateix, o d’altres, en una postura o actitud Finalment, és important destacar, per les seves caracteristiques i pels efectes especffics en les victimes, l'explotacié sexual infantil, conside- rada una de les violacions més severes dels drets humans dels infants i adolescents i una forma d’esclavitud contemporania, basada en labtis sexual del menor i en la seva remuneracié econdmica o en especie, ja sigui per a la mateixa victima o pera terceres persones (UNICEF 2006). Si Vabtis sexual infantil és un fenomen que ha esdevingut invisible durant anys, I'explotaci6 sexual de menors continua essent un problema desco- negut per a molts professionals i una qiiestié que afecta, poc o moll, tots els paisos, incloent-hi el nostre. Lexplotacié sexual d’infants i adolescents pot prendre diverses for- ‘mes, entre les quals destaquen la utilitzaci6 del menor per a pornografia infantil, els espectacles sexualsenels qualss'utilitzen menors,'explotacis denens i nenes a través de la prostitucié (prostitucié infantil), el trafic de menors amb finalitats sexuals, I'explotacié sexual comercial infantil en els viatges (turisme sexual infantil), entre d'altres. Els matrimonis pre- cogos o forcats ila mutilaci6 genital s6n també victimitzacions infantils vinculades amb la sexualitat i l'afectivitat on V’efecte de la cultura es fa pals, i generen una gran controvérsia a’hora de considerar-les com una forma de maltractament infantil i, especificament, d’abtis sexual en la infancia. Cal assenyalar que, sense importar la cultura a Ja qual pertanyi el menor, aquestes conductes el priven de tot alld que li correspon a la seva edat i violen els seus drets més basics. Quins nens o nenes en poden ser victimes? Cal prendre consciéncia que qualsevol nen o nena pot ser victima d'una situaci6 d’abuis, ja que no existeix un perfil o un conjunt de carac- terfstiques especifiques que determinin la seva ocurréncia, Es cert, perd, que s’han identificat una série de factors de risc en els infants i joves pel que fa als abusos sexuals a menors. Respecte a l’edat de les victimes, el moment de més rise sembla que se situa en I'etapa prepuberal o pre-adolescéncia (habitualment, entre 2122 els8 anys i els 12, si bé també es poden donar abusos sexuals abans i des- prés d’aquestes edats). Aquests nens i nenes s6n encara molt joves i, per tant, poden ser facilment manipulats, perd ja comencen a tenir caracters de maduresa sexual, la qual cosa els fa especialment atractius per a les persones abusadores. Amb telaci6 al sexe de Vinfant, els estudis indiquen que hi ha més henes que nens victimes d’abtis sexual. Cal tenir en compte, perd, que Ia vergonya i 'aillament que sent un infant victima d’abusos sexuals de sexe mascull, fa que es consideri que aquests es troben subrepresentats i que, de fet, hi ha moltes més victimes de sexe masculf de les que hom. podria pensar. Cal tenir en compte igualment que aquells infants amb una gran ne- cessitat de ser estimats i valorats i amb una baixa autoestima que no re- ben l'afecte que necessiten per part del seu entorn familiar, sén també possibles victimes de rise. La persona abusadora sap detectar aquests infants i joves, i li és facil apropar-s'hi i fer servir la manipulaci6 per a oferit-los I'atencié, V'afecte i les recompenses que semblen necessitar. Labséncia d’una figura protectora en I'entorn proper de Vinfant o jove fa que l'abusador hi pugui accedir facilment. Quants nens i nenes pateixen aquestes situacions? Tant els estudis en ambit estatal com els estudis a nivell intemacional indiquen que l'abtis sexual infantil afecta una de cada quatre nenes iun de cada sis nens, aproximadament. Els percentatges se solen situar entre €1 10% i el 20% de la poblaci6. ATEstat espanyol, s6n quatre els treballs que han obtingut unes da- des similars i que mostren la realitat d’un problema que afecta cada any milers de nens i nenes. Segons l'estudi del doctor Félix Lépez (1994), de la Universitat de Sa- Jamanca, encarregat pel Ministeri d’Afers Social espanyola ha patit abusos sexuals a la infancia, dividint-se aquest per- centatge entre un 15,2% d’homes i un 22,5% de dones. €118,9% de la poblacis Al Pafs Basc, l’estudi de Joaquin de Patil, Joel S. Milner i Pedro Mtigica (1995) assenyala que el 13,4% dels estudiants universitaris bascos han pa- tit aquesta situacié, un 9,7% dels homes i un 14,9% de les dones. A Catalunya, l'estudi de les doctores Noem/ Pereda i Maria Forns (2007) indica que el 17.9% dels estudiants universitaris de Barcelona ma- nifesten haver patit abusos sexuals amb contacte fisic, distribuint-se en un 15,5% d’homes i un 19% de dones,Finalment, Vestudi elaborat pels doctors David Cantén i Fernando Justicia (2008) obté unes xifres inferiors, amb un 9,5% d'abusos sexuals infantils en els estudiants universitaris de Granada, un 6,5% d’homes iun 10% de dones. Malgrat que no tenim dades sobre la incidéncia dels abusos sexuals en persones amb discapacitat, sembla que la probabilitat d'aquestes persones de patir abusos sexuals és quatre vegades més alt que la de la resta de la poblacié. Quines conseqiiéncies poden tenir aquestes situacions per aT'infant? Labuis sexual infantil és, en la gran majoria dels casos, una experitncia amb un indubtable component traumatic que interfereix en el desenvo- lupament correcte de’ Tots els estudis elaborats sobre les conseqiitncies psicoldgiques a curt termini en les victimes d’abtis sexual infantil, constaten I'elevada fre- qlitncia i diversitat d’aquests trastorns. Només entre el 20% i el 30% de les victimes romandrien estables emocionalment després d’una situaci6 anti que afecta multiples ares dela seva vida. abiis sexual, per bé que en etapes posteriors podrien acabar desenvo- lupant aquells efectes que haurien estat latents (L6pez, 1996). Cal tenir en compte que les conseqiiéncies inicials que presenta Vinfant victima d'un abiis sexual, tant en l'ambit fisic com psicologic, s6n, alhora, els seus indicadors, per la qual cosa cal conéixer amb detall aquest tipus de senyals i estar alerta quan es presenten en un nenonena. Els indicadors de abtis sexual infantil, perd, sén molt di permeten parlar ’una sindrome d'infant victima d’abtis, o d’un conjunt srs08 ino de simptomes definitoris, ja que no hi ha sfmptomes exclusius i unfvoes que permetin detectar un cas d’abiis sexual infantil amb total certesa i fiabilitat. Malgrat que la part fisicano és 1amésrellevant en ladeteccié d'aquests casos i que els professionals que treballen en centres educatius del lleure no nhan de ser experts, sf que cal coneixer aquells indicadors més im- portants, tenint en compte que, sovint, els abusos sexuals no impliquen un contacte fisic entre la persona abusadora i la victima o, si n/hi ha, els indicadors que podrien trobar-se s6n poc freqtients, extraordinariament variables i, en molts casos, compatibles amb un altre tipus de lesions no relacionades amb 'experitncia dabtis sexual, cosa que fa que sigui molt dificil detectar aquests casos a partir de troballes fisiques. S'ha de parar atencié a infeccions recurrents de les vies urinaries, a malalties de transmissi6 sexual abans de la pubertat, dificultat per a ca- 23,24 56-0 pi minar 0 per a seure, dolor, inflamacié o picors a la zona genital, dolor a l'hora d'orinar, roba interior tacada o estripada sense una explicacis aparent, cops, cremades i ferides en els ger entre d'altres, Cal saber també, perd, que el tan vinculats, principalment, a l’area emo infant, tal com es pot veure en la taula. als externs o en l’area anal, indicadors de l'abtis sexual infantil es- mnal i de comportament de ‘Adapaci ce Poeda (200m) Echebunia 1 Guereaecvetia (2000) a Problemes. Pors i fobies ‘emocionals Desconfianca Depressié Elevat nivell dansietat Baixa autoestima Sentiment de culpa Vergonya Estigmatitzaci6, ‘Simptomatologia posttraumatica: malsons, somnis Fecurrents, conductes hipervigilants, respostes ‘exagerades de sobresalt Rebuig al propi cos Conductes autolesives Ideacié i conducta suicida Conductes hiperactives Problemes Problemes d'atencio i concentracié cognoscitius Baix rendiment académic Menys amics Problemes de Menys temps de joc amb els companys i companyes relacié Aillament Déficit en habilitats socials Problemes Problemes de son funcionals Canvis en els habits alimentaris Perdua del control d'esfinters: enuresi i encopresi Queixes somatiques: mal de cap, mal diestomac.25 Be tated Bd Problemes de ‘Conducta sexualitzada i comportament erotitzat: conducta -masturbacié compulsiva -Imitacio d'actes sexuals ~s de vocabulari sexual inapropiat ~curiositat sexual excessiva “ios i dibuixos de naturalesa sexual ~conductes exhibicionistes ~conducta seductora ~problemes d'identitat i orientacié sexual ~conducta sexual promiscua conducta disruptiva i disocial: -hostilitat ira i rabia -conductes oposicionistes =conductes desafiadores -fugides de la lar conductes addictives: ~abuis de substancies addictives (tabac, alcohol, altres drogues) Descripcié de riscos i accions preventives COC at ety Fotos i videos Ferunmaldsdeles Alt Respectar els drets d'imatge de imatges, fer fotos Finfant. Utiltzar preferiblement © videos per a us cameres del centre, personal Fer-ne un us responsable per part de tots els participants en les activitats.26 ee eee Fotos i videos Us de dades personals Classes Individuals: ‘Obseauis Activitats amb persones externes al centre Desplacament amb families, Ferunmaldsdeles Alt imatges, fer fotos © videos per a us personal, peniar fotos a la xarxa sense permis. User Baix inadequadament les dades d'un infant. Donar les dades © fer-les publiques. Situacié de relacié Alt individual i intima en espais tancats. Hi pot haver rise siies genera una rela inadequada oaquesta es fa servir per a treure informacié de infant. Risc que es Baix presentin favoritismes envers certs infants sense motiv. En aquestes Alt ‘activitats hi pot haver la participacié de persones externes al centre. ‘Quedar:se sol/a Alt amb familiars externs sense el consentiment dels, tutors legals de infant, que se Fenduguin fora de Vhorari sense aviser, etc. Respectar els drets d'imatge de infant. Utilitzar preferiblement ‘cameres del centre. Fer-ne un Us responsable per part de tots els participants en les activitats. Garantir la confidencialitat de les dades. Procurar que no es facin en espais totalment tancats i sense visié des de l'exterior (porta amb vidre). Tractar tots els infants igual. Els regals han de ser pactats previament (p. ex., amic invisible), Afavorir els regals de ‘grup per sobre dels individuals. Si un professor o professora rep un regal per part d'un/a soV/a nen/a, el regal ha de restar en espai on es fan les activitats. Garantir que les persones externes es limitin a fer les seves tasques, ino pas les propies de equip docent. Fer una autoritzacié amb les inscripcions generals que prevegi la recollida dels infants (aber auines persones estan autoritzades a fer la recollida) ila mecanica d'informacié (0 protocol) en el casos de canvi ten les persones que vindran a recollir Finfant. No deixar mai cap infant a les mans de persones no autoritzades.Oe Leen Dormir fora de casa Fotos, videos i xarxes socials Us de dades personals Es pot donar un acostament inapropiat al menor. ‘Moment de certa intimitat i foscor, que es pot donar ‘en espais tancats 0 oberts (bivac, acampada..), ique ‘també es déna en espais compartits amb altres grups, etc. Elrisc apareix quan es pot fer ts d’aquest moment per a apartar un infant del grup, acostar-s'hi massa, tenir contactes inadequets... Possibilitat d’amistat Alt a través de les xarxes socials entre un/a professor/a o una altra persona del centre educatiu i lun menor, o entre els mateixos arups. diguals. Les xarxes socials ens donen infinites possibilitats de comunicacié i difusié (xatejar, compartir imatges, compartir informaci de la nostra vida privada, etc.) El rise es genera quan es fa un mal us d'aquesta, informacié. Usar Baix Inadequadament les dades d'un menor. Donar les dades 0 fer- les publiques. Entendre el fet de dormir fora de ‘casa com una activitat coHectiva, en qué cada menor ha de tenir el seu lit 0 el seu espai per a dormir. Si hi ha un/a professor/a © una altra persona del centre ceducatiu fent la quarda, és yportant tenir un espai adequat per a poder fer aquestes guardes Cun lit per a la persona que fa la guarda, situat en un espai accessible i que tingui sentit). Respectar els drets dimatge | fer Gs, sempre que sigui possible, de cameres del centre educativ. Evitar que els menors facin sservir el seu teléfon per a un ds jersonal a les escoles de musica al conservatori i plantejar-se rds de les xarxes socials com una, ina de treball i de difusid, i no pas de contacte personal amb un adolescent 0 jove. Una bona prevencié també passa ‘per educar en I'ds correcte de les. xarxes socials i en el respecte de la intimitat. Garantir la confidencialitat de les dades. rrr 2728 Classes individuals: Obsequis Activitats amb persones externes al centre Desplacament amb families Situacié de relacié individual i intima ‘en espais tancats. Hi pot haver rise si es genera una relacié inadequada o aquesta es fa servir per a treure informacié det menor. Risc que es presenti favoritismes envers certs menors sense motiu. En aquestes activitats hi pot haver la participacié de persones externes al centre. Quedar-se sol/a amb familiars externs sense el consentiment dels tutors legals del menor, que se Venduguin fora de Vhorari sense avisar, etc. Att Baix Alt Att Procurar que no es facin en ‘espais totalment tancats i sense visié des de exterior (porta amb vidre). ‘Tractar tots els menors igual. Els regals han de ser pactats préviament (p. ex., amic invisible). Afavorir els regals de grup per sobre dels individuals. Sin professor o professora rep un regal per part d'un/a soV/a nen/a, el regal ha de restar en Vespal on es fan les activitats. Garantir que les persones cexternes es limitin a fer les seves tasques, ino pas les propies de equip docent. Fer una autoritzacié amb les inscripcions generals que prevegi la recollida dels menors (saber quines persones estan autoritzades a fer la recollida) ila mecanica d'informacié (o protocol) en els casos de canvi ‘en les persones que vindran recollir el menor. No deixar mal cap menor ales mans de persones no autoritzades.TERRES SEIN! Activitat Situacio de Nivel rise potencial de rise Dormir forade Moment d'intimitat Alt casa | foscor, que també es déna en espais compartits amb altres grups, etc. El isc apareix quan es pot fer us Glaquest moment per a apartar un/a noi/a del grup, ‘acostar-s‘hi massa, tenir contactes inadequats. Possibilitat d'amistat Alt através de les xarxes socials entre un/a professor/a o una altra persona del centre educatiu i un adolescent 0 jove, 0 entre els mateixos grups d'iguals. Les xarxes socials ens donen infinites possibilitats de ‘comunicacié i difusié (atejar, compartir imatges, compartir informacié de la nostra vida privada, etc). El isc es genera quan es fa un mal is daquesta informacié. Fotos, videos i xarees socials Us de dades Usar Baix personals Inadequadament les dades d’un/a adolescent, Donar les dades o fer-les publiques. Trucades a En els grups més Baix adolescents consolidats autogestionats, is, del telefon com a eina de comunicacié és habitual. Aquest contacte, perd, no stha de donar per a parlar de qdestions no relacionades amb tactivitat. 29 ‘Accions preventives Entendre el fet de dormir fora de casa com una activitat coMlectiva, fen qué cada noi/noia ha de tenir el seu lit 0 el seu espai per a dormir, Si hi ha un/a professor/a © una altra persona del centre educatiu fent la guarda, és important tenir un espai adequat per a poder fer aquestes guardes (un llit per a la persona que fa la guarda, situat en un espai accessible i que tingui sentit). Respectar els drets d'imatae i fer Us, sempre que sigul possible, de cameres del centre educatiu. Evitar que els adolescents facin servir el sou telefon per a un Us personal a les escoles de musica i al Conservator i plantejar-se rds de les xarxes socials com una ina de treball i de difusid, ino pas de contacte personal amb un adolescent o jove. Una bona prevencié també passa per educar en I'ds correcte de les xarxes socials i en el respecte de la intimitat Garantir la confidencialitat de les dades, El contacte telefonic ha de ser pactat préviament i fer servir el telefon per a alestions relacionades amb lactivitat ‘el grup. Cal afavorir les comunicacions de grup per sobre Ge les bilaterals.Situacié de relacié individual | fatima en espais tancats. Hi pot haver risc si es genera una relacié inadequada 0 aquesta es fa servir per a treure informacié de adolescent. Classes individuals Obseauis, Risc que es presentin Bal favoritismes envers certs adolescents sense motiu. Activitats amb persones hii pot haver la externes al articipacié de centre ersones externes al centre, Coe ee oe ees Procurar que no es facin en espais totalment tancats i sense visié des de l'exterior (porta amb vidre), Tractar tots els nols | noies igual. Els regals han de ser pactats préviament (p. ex., amic invisible). Afavorir els regals de grup per sobre dels individuals. Si un professor 0 professora rep Un regal per part d'un/a sol/a hnen/a, el regal ha de restar en espai on es fan les activitats Garantir que les persones externes es limitin a fer les seves tasques, ino pas les propies de Fequip decent, Dormirforade Moment d’inti casa i foscor, que també ‘es déna en espais compartits amb quan es pot fer us d’aquest moment per a apartar un/a jove del arup, acostar-s'hi massa, tenir contactes inadequats... Entendre el fet de dormir fora de casa com una activitat collectiva, ‘en qué cada jove ha de tenir el seu lit o el seu espai per a dormir. Si hi ha un/a professor/a ‘una altra persona del centre ‘educatiu fent la guarda, és important tenir un espai adequat per a poder fer aquestes guardes (un lit per a la persona que fa la guarda, situat en un espa accessible i que tingul sentit) prFotos, videos i xarxes socials, Us de dades personals Trucades a adolescents Classes individuals Obsequis Situacié de ‘isc potencial _ Nivel! de rise Possibilitat d'amistat Alt através de les xarxes socials entre un/a professor/a o una altra persona de! centre educatiu i un adolescent 0 jove, 0 entre els mateixos grups diiguals. Les xarxes socials ens donen infinites possibilitats de comunicacié i difusié (ratejar, compartir imatges, compartir informacié de la nostra vida privada, etc.). El risc es genera quan es fa.un mal ds daquesta, Informaci6. Usar inadequadament —Baix les dades d'un/a jove. Donar les dades o fer- les publiques. En els grups més Mita consolidats | autogestionats, is del telefon com a ina de comunicacié és habitual. Aquest contacte, perd, no stha de donar per a parlar de questions no relacionades amb Vactivitat, Situaci6 de relacié Alt individual i intima en ‘espais tancats. Hi pot haver risc si es genera tuna relacié inadequada ‘o aquesta es fa servir per a treure informacié de adolescent o jove. Risc que es presentin —_Baix favoritismes envers certs nols o noies sense motiu. _Accions preventives Respectar els drets c'imatae i fer Us, sempre que sigui possible, de cameres del centre educatiu. Evitar que els joves facin servir el seu teléfon per a un Us personal a les escoles de misica i al Conservatori i plantejar-se I's de les xarxes socials com una. eina de treball i de difusié, ino pas de contacte personal amb un adolescent o jove. Una bona prevencié també passa per educar en Mis correcte de les xarxes socials i en el respecte de la intimitat. Garantir la confidencialitat de les dades. El contacte telefonic ha de ser pactat préviament i fer servir el telefon per a qdestions relacionades amb l'activitat ‘el grup. Cal afavorir les comunicacions de grup per sobre de les bilaterals. Procurar que no es facin en espais totaliment tancats i sense visi6 des de l'exterior (porta amb Tractar tots els nois i noies igual. Els regals han de ser pactats préviament (p. ex,, amic invisible), ‘Alavorir els regals de grup per ‘sobre dels individuals. Si un professor o professora rep tun regal per part d'un/a sol/a rnen/a, el regal ha de restar en espai on es fan les at aActivitats amb persones ‘externes al centre Enaquestes activitats Alt Garantir que les persones hi pot haver la ‘externes es limitin a fer les seves patticipacié de tasques, ino pas les propies de ersones externes al Te ocen centre, Protocol marc de 2006 htp://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20 tematics/07Infanciaiadolescencia/Recursos_professionals/Pdt/Proto- col_maltractaments_menors.pdf Protocol Educacié i Benestar Social http://www20.gencat.cat/docs/bsf/03Ambits%20tematics/09LGTB/co- lumna_dreta/ambits/PROTOCO_MALTRACTAMENt pdf Marc legal i normatiu Quines conseqiiéncies poden tenir els casos 4 abtis sexual infantil per als professionals i per a les entitats? (responsabilitat civil i penal) Labtis sexual infantil és un delicte, d'acord amb la legislaci6 espan- yola, i, per tant, té conseqiiéncies juridiques per a la persona que el co- ‘met. Igualment en pot tenir per a la institucié a la qual pertany o per ala qual treballa aquesta persona, com també per a les persones que, conei- xedores de la situaci6, no Phagin comunicada a l'autoritat. Cal assenyalar que la manca d’autonomia dels infants, el seu elevat nivell de dependancia envers els adults jels seus escassos coneixements pel que fa al funcionament social, les normes illeis, i les conductes que poden ser denunciades, fan que I'assumpci6 de responsabilitat respecte aaquestes situacions recaigui, directament, en els adults i, per tant, que els professionals de Vescola siguin agents imprescindibles per a poder aturar els casos d’abtis sexual. En aquest sentit, és important fer un resum del marc juridic en el qual ens movem com a professionals i ciutadans, sobretot pel que fa ala situacié de les escoles de musica, el Conservatori il"IMEB com a respon- sable civil i penal davant d’aquestes situacions.Quant a la normativa internacional, destaca, pel seu important paper enla proteccié de la infancia, la Convenci6 de 20 de novembre de 1989 so- bre els Drets de I'Infant adoptada per I’Assemblea General de les Nacions . podem Unides en la resolucié 44/25. Entre els principis de la Convenci destac + S'entén per infant tot ésser huma menor de divuit anys, llevat que, en virtut delallei que i sigui aplicable, hagi assolitla majoria d’edat abans (article 0). + En totes les accions que concemeixen l'infant, tant si s6n portades a terme per institucions de benestar social puibliques o privades, tribu- nals de justicia, autoritats administratives o organs legislatius, la con: sideraci6 principal ha de ser interés primordial de I'infant (article 3), principi que presideix i informa tota la legislaci6 sobre la materia. + _ Elsestats membreshan de prendre totes les mesures legislatives, admi- nistratives, socials i educatives apropiades per a protegir l'infant con- tra totes les formes de violencia fisica 0 mental, lesions, abusos, aban- donament o tracte negligent, maltractament o explotaci els abusos sexuals, fisics o mentals, mentre esta sota la tutela dels seus , incloent-hi pares, tutors legals o de qualsevol altra persona que en tingui la tute- la, Aquestes mesures protectores, si cal, han d'incloure procediments efectius per a establiment de programes socials, amb la finalitat de donar el suport necessari a V’infant i als qui en tenen la tutela, i també peraaltres maneres de prevenir, detectar, informar, derivar, investigar, tractar i seguir els casos de maltractaments descrits més amunt, a més de les actuacions judicials, sifossin necessaries (article 19). + Elsestats membres han de prendre totes les mesures adequades per a promoure la recuperacié fisica i psicologica i la reinserci6 social d'un infant victima de qualsevol forma d'aband6, explotaci6, abuis, tortura © qualsevol altra forma de tractament o c&stig cruel, inhuma o degra- dant; 0 conflictes armats. Aquesta recuperacié i reinsercié ha de tenir loc en un ambient que protegeixi la salut, l'autoestima ila dignitat de Vinfant (article 39). Respecte al’Estat, la Constitucié espanyola estableix: + La dignitat de la persona, els drets inviolables que li s6n inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la Ilei i als drets dels altres s6n fonament de ordre politic i de la pau social (ar- ticle10.). + Eldret ala vida ia la integritat fisica i moral (a le15) + Eldret a/honor, a la intimitat personal i familiar ia la propia imatge {article 18). 3334 + Eldret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tribunals (article 242). + Els poders ptiblics asseguren la proteccis social, econdmica i jun de la familia, com també la proteccié integral dels fills (article 39.1 i 392). + Lobligacié dels pares de prestar assisténcia de tota mena als fills tin- guts dins o fora del matrimoni, durant la minoria d’edat i en els altres casos en que sigui procedent legalment (article 39.3). ca Pel que fa a Catalunya, Ia Lei dels drets i les oportunitats en la infancia i Yadolescéncia estableix, en el titol IV, un now marc de proteccié especifi- cacontra el maltractament infantil que prevegi totes les situacions, inde- pendentment de si requereixen o no una declaracié de desemparament. Bs regula el Registre Unificat de Maltractaments Infantils, que va set creat amb la finalitat de disposar d'un sistema d’informacié sobre el maltractament infantil, a efectes de detecci6, prevencis i estadistiques, i que ha de rebre totes les notificacions dels maltractaments detectats per qualsevol servei, departament o administracié. ‘Tambés'estableixen les grans directrius per a’elaboracié de plans de col-laboracis i protocols per a la proteccié davant dels casos de maltrac- tament d'infants i adolescents. Ambit civil i administratiu En aquest ambit es regulen les intervencions de proteccié de 'infant que pateix maltractaments. A Catalunya s'ha de diferenciar entre la normati- va propia i la normativa espanyola, d’aplicacié supletdria en defecte de Jes normes propies. Normes prdpies de Catalunya + Lei g/1g98, des de juliol, del codi de familia, i singularment els titols Vi (la potestat del pare i de la mare) iVIII (els aliments entre parents). (BOF 1986/1998, de 19 d'agost. Ref. Butlletf: 98/20137; DOGC 2687/1998, de 23 de julio). + Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de proteccié dels me- nors desemparats i de I'adopcié (BOE 45/1992, de 21 de febrer. Ref. Butllett: 2/0166; DOGC 1542/1992, de 17 de gener), amb el reglament contingut en el Decret 2/1997, de7 de gener. + Llei 8/2002, de 27 de maig, de modificacié de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de proteccié dels menors desemparats i deVadopci6, i de regulacié de l'atencié especial a adolescents amb con- ducta d'alt rise social (DOGC 3648/2002, de 3 de juny; BOE 146/202, de 19 de juny. Ref. Butlleté: 02/1906. Suplement BOE catala 14/2002, de 16 de juliob. + Lei 8/1995, de 27 de juliol, d’atencié i proteccié dels infants i els, adolescents, del Parlament de Catalunya (DOGC 2083/1995, de 2 agost): «Els infants i els adolescents que pateixen maltractaments fisics o psfquics han de rebre proteccié especial de caracter sanitari, assistencial i cautelar urgent segons que hom requereixi en cada cas, i s'han de corresponsabilitzar a aquests efectes les administracions ptibliques implicades» (article 25.3). + Article 1 del Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de Valumnat i regulacié de la convivencia en els centres educatius no universitaris de Catalunya, que explicitament diu: «Lalumne/a té dret que els centres educatius guardin reserva sobre tota la infor- maci6 de qué disposin, relativa a les seves circumstancies personals i familiars, sens perjudici de satisfer les necessitats d’informacié de l'administracis educativa i els seus serveis, de conformitat amb Vordenament juridic, i de obligacis de comunicar a 'autoritat com- petent totes aquelles circumstancies que puguin implicar maltrac- taments per a ’alumnat 0 qualsevol altre incompliment dels deures establerts per les lleis de proteccié del menor». Normes estatals d’aplicacié directa Respecte a I’obligaci6 legal de notificar aquelles situacions de risc o des- emparament infantil de les quals es tingui coneixement, I'escola es re- geix per les segtients Il + Llei organica 1/1996, de 15 de gener, de proteccié juridica del menor (BOE 15/1996, de 17 de gener), i article 2.3 de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, del Parlament de Catalunya (DOGC 1542/1992, de 17 de gener), sobre mesures de proteccié dels menors desemparats i de Yadops pecialment d’aquells que per la seva professi6 o funcié detecten una situacié de rise o pos , que estableix «’obligacié de tota persona o autoritat, es- ible desemparament d'un menor, de comuni- car-ho a l'autoritat o als seus agents més proxims, sens perjudici de prestar-li 'auxili immediat que necessiti», La definicié de situacié de desemparament s'estableix en l'article 2.2 de Ja Llei 37/1991, que considera que el menor est& desemparat en els casos segiients: + Quan falten les persones a les quals per lei correspon I'exercici deles 3536 funcions de guarda, o quan aquestes persones estan impossibilitades per a exercir-les o en situacié d’exercit-les amb greu perill per al me- nor. + Quan s‘aprecia qualsevol incompliment 0 exercici inadequat dels drets de proteccié establerts per les lleis per a la guarda dels menors hi falten els elements basics per al desenvolupament integral de la seva personalitat. Cal tenir també en compte la Llei 27/2003, reguladora de l'ordre de pro- tecci6, que preveu l’adopcié de mesures de proteccié en el cas de vio- lencia domestica, com ara la prohibicié d’acostament a les victimes 0 la suspensié del dret de visites als fills per part dels pares, si aquests sén condemnats o imputats per ’esmentat delicte. Responsabilitat penal Lallei penal preveu la pena que s’ha d'imposar a les persones que come- tin fets definits com a delicte. També preveu mecanismes de proteccié de les victimes. Dins el Codi penal espanyol, entre els diversos delictes que es poden cometre en l’mbit del maltractament infantil, els que tenen més relle- vancia son els segtients: + maltractament en l’ambit familiar (article 153) + maltractament habitual en l’ambit familiar, que comprén també les persones internes en institucions (article 173.2) + homicidi i assassinat (articles 138 142) + lesions, que poden ser delicte (articles 147 a 151) o falta (article 6171), depenent de si sén de les que requereixen tractament medic + tracte degradant (article 172) + amenaces, que poden ser delicte (articles 169 i171) o falta (article 620) + coaccions, que poden ser delicte (article 172) 0 falta (article 620) + delictes contra la Ilibertat i indemnitat sexual, que inclouen agres- sions sexuals (articles 178 a 180), abusos sexuals (articles 181 a 183), assetjament sexual (article 184), exhibicionisme i provocacié sexual (articles 185 i186) i delictes relatius a la prostitucié, pornografia in- fantil i corrupcié de menors (articles 187 a 190). Es consideren, en tot cas, abusos sextials no consentits els que s'executen sobre menors de 13 anys, amb independéncia que el menor hagi donat el seu consen- timent o no. També es consideren abusos sexuals els casos en qué el consentiment s’obté mitjangant abtis de superioritat o engany. Desde l'any 2010 s'ha agreujat la resposta penal prevista per als casos d'agressi6 i abtis sexual de menors de 13 anys i s’ha tipificat el delicte d'assetjament a través de les tecnologies de la informacis i la comu- le 183 bis) = aband6 de famflia (article 226) + aband6 d'un menor (article 229) + aband6 temporal d’un menor (article 230). nicacié (a Per als delictes esmentats, el Codi preveu penes de pres6 i en la major part s'hi poden imposar com a penes accessories les pro glients (article 57, en relaci6 amb l'article 48): + laprivacié del dret a residir en determinats llocs 0 accedit-hi + la prohibici6 d’acostar-se a la victima o als familiars i altres persones que determini el jutge o jutgessa o el tribunal + la prohil ié de comunicar-se amb la victima o amb els familiars i altres persones que determini el jutge o jutgessa o el tribunal, ‘També es preveu la possibilitat d'imposar a autor la pena d’inhabilitacié professional, que pot afectar mestres i professors si han comes el delicte enVexercici de la seva professi6. Des de l'any 2010 es pot imposar també al condemnat la mesura de seguretat de llibertat vigilada, que s hauria d’executar un cop hagi acabat de complir la pena de pres6. Aimés, 'article 262 de la Llei d’enjudiciament criminal (Llibre II. Del sumari. Titol I. De la dentincia) estableix 'obligaci6 de denunciar tots els delictes publics: tuvieren noticia de algtin delito ptiblico, estaran obligados a denunciarlo inmediatamente al Ministerio Fiscal, al Tribunal competente, al Juez de ny, en su defecto, al municipal o al funcionario de policfa mas pr6ximo al sitio, si se tratare de un delito flagrante». Aquesta obligacis tegritat fisica i moral (sions i maltractaments) i relatius a la prostituci6 i pornografia infantil. Els delictes d'agressions i abusos sexuals han de ser perseguits a ins- tancia dels representants legals o del Ministeri Fiscal. Els centres escolars ‘Los que por raz6n de sus cargos, profesiones u oficios afecta tots els delictes contra la vida i contra la ‘© aquelles persones que en tinguin coneixement els han de comunicar a Ia Fiscalia, A més, l'article 450 preveu la imposicié de penes de pres6 i multa a aquells que no impedeixin un delicte que afecti la vida, la integritat, la salut, la libertat o la llibertat sexual de les persones, o que no acudeixin ales autoritats perque aquestes ho impedeixin. El que es castiga no és el mer fet de no denunciar, sind de no impedir que es cometi el delicte amb 3738 una intervencié immediata i sense rise propi Com a novetat més important, la Llei organica 1/2015, de 30 de marg, per la qual es modifica la Llei organica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal eleva ledat de consentiment sexual als setze anys. D'aquesta manera, la realitzacié d’actes de caracter sexual amb menors de set- ze anys sera considerada, en tot cas, com un fet delictiu, excepte en el cas que es tracti de relacions consentides amb una persona proxima al menor per edat i grau de desenvolupament 0 maduresa, menors d’edat ~de menys de divuit anys~ perd més grans de setze anys, en el cas dels consti abtis sexual la realitzacié d’actes sexuals en qu? intervingui engany o s‘abusi d’una posicié reconeguda de confianga, autoritat 0 in- fluéncia sobre la vietima, Responsabilitat civil Els articles 109 i 6 del Codi penal preveuen que les persones respon- sables d’un delicte o falta ho sn també civilment. A més, l'article 120 preveu també la condemna, com a responsables civils subsidiaris, de les persones naturals o juridiques pels delictes comesos en els establiments dels quals siguin titulars, quan per parts dels seus directors o administra dors o dels seus empleats s'hagin infringit normes o reglaments relacio- nats amb el delicte. Partint d’aquesta disposici6, diversos tribunals, en- tre ells ! Audigncia Provincial de Barcelona, han condemnat propietaris d’escoles, incloent-hi algunes congregacions religioses, com a responsa bles civils subsidiaris en casos d’abusos sexuals comesos per mestres 0 per monitors dactivitats de leure. El fet que el delicte s'hagi comes en el centre docent i en horari escolar ha estat, en aquests casos, el criteri determinant. La jurisprudéncia tendeix a declarar tesponsabilitat civil basant-se en una culpa genérica derivada de la seleccié del personal que ha comes el delicte (culpa in eligendo). EI responsable civil subsidiat esta obligat a pagar ala victima la indemnitzacié fixada per concepte de danys fisies o morals quan no pugui fer-se efectiva amb el patrimoni dels obligats principals, que s6n els autors i cbmplices del delicte. Referéncies normatives i jurisprudencials + Convencis de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Iinfant. = Lei organi + Lei d’enjudiciament criminal. 1/1996, de 15 de gener, de proteccié jurfdica del menor.+ Llei14/2010 dels drets iles oportunitats en la infancia il'adolescéncia. Aquesta lei estableix l'obligacié dels poders piiblics de prendre to- tes les mesures necessaries per a protegir els infants i els adolescents de qualsevol forma de maltractament i, especialment, de qualse- vol forma de violencia fisica, psiquica o sexual. Aquesta Hlei també conté una referéncia a la responsabilitat de tots els ciutadans en la proteccié dels infants davant dels maltractaments i a 'obligacié de collaboracié de les diferents administracions des dels seus ambits dactuacis. Larticle 8 de 'esmentada Llei 14/2010 disposa que tot infant o adolescent ha d’ésser protegit de qualsevol forma de maltractament, incloent-hi el maltractament fisic, el maltractament psicoldgic, la negligéncia, el tracte indigne, l'explotacié laboral, lexplotaci sexual, 'abtis sexual, la corrup- cid, la manipulacié, el mal tis de la seva imatge i qualsevol altra forma dabiis. Cal destacar igualment Y'atribuci6 de responsabilitats als poders pti- blics per a protegir els infants i els adolescents de qualsevol forma de maltractament i per a desplegar plans de col-laboracié en prevencié (ar- ticles 81, 8283). + Ordre BSF/331/2012, de 18 de desembre, del Departament de Benestar Social i Famflia, per la qual s'aproven les llistes d’indicadors i factors de proteccié dels infants i adolescents, d’acord amb les previsions de Ja Lei 14/2010 i amb Vobjectiu de facilitar i promoure la identificacis daquests indicadors o factors ila valoraci6 consegiient de la situacis de 'infant o adolescent. + Decret 250/2013, de 12 de novembre, de la Taula Nacional i les taules tertitorials i locals d'infancia. + Observacié general 13 (2011) del Comit® dels Drets de Infant sobre el dret de infant a no ser objecte de cap forma de violencia. + Finalment, la Directiva 20n1/92/UE del Parlament Europeu i del Con- sell relativa a la Iluita contra els abusos sexuals i lexplotacié sexual dels menors ila pornografia infantil, aprovada el 13 de desembre de 20n1, determina, en el seu article 19, que tot menor d'edat que sigui victima d’aquest tipus de delictes sigui considerat com a victima es- pecialment vulnerable. Larticle 20 de la mateixa directiva estableix les actuacions que s’han de seguir en els procediments judicials per a oferir als infants un tracte es- ecifici extremar les precaucions pera evitarla victimitzacié secundaria. 39Pel que fa, en concret, ales escoles municipals de muisica i al conser- vatori, les normes per les quals ens guiarem seran: estatuts deI'IMEB normativa basica i de desplegament sobre els empleats piiblics acord de condicions de treball comunes dels empleats publics de VAjuntament de Barcelona per al perfode 2008-20n, prorrogat.Recursos d’interés Unitats Unitat funcional @abusos a menors (FAM) de deteccié Hospital de Sant Joan de Déu iavaluacié Unitat de pediatria social Hospital Germans Trias i Pujol Associacions Fundacié Vicki Bernardet catalanes: C. Taquigraf Marti, 30, baixos d'atencié ales 08028 Barcelona victimes 93 318 97 69 wwwfbernadet.org Associacié catalana per la infancia maltractada (acta) C. Pere Vergés, 1, planta1o, despatxos 213 08020 Barcelona www.acim.cat Serveis Fiscalia de menors relacionats amb Jajusticia Gran Via de les Corts Catalanes, 1. 08075 Barcelona 93 5549100 Oficina d’atencié ala victima del delicte Gran Via de les Corts Catalanes, m1 08075 Barcelona 93 554 87 00 Recursos institucionals Mossos d’Esquadra uz Infancia respon. pGatA 6m aDY Jo, CTT Ta) Cra] amb DNI/NIE. Ten funcié de les meves responsabilitats com a: Professor/a Personal d'administracié i serveis, al centre: Signo aquest document com a comprovant d'haver Ilegit i de complir el que s‘hi estableix. Barcelona, de de Signatura, (Aquest document, un cop signat, ha de serlliurata a direccié del centre d’ensenyaments musicals.) Les dades personae recolides seran incorporades | tactades en el sistema informatie de Yajuntament de Barcelona inomés es podzen corde conformiat amb a Lie orga 18/198, {e 14 dadosemibre de prnecelsdedades decarctrpecsonal podentTimneresst exerci els dets acc, retifiacis, cancel ais oposiei, al com establex rl de Fesmentada Ie,© Institut d’Educacté, ‘Ajuntament de Barcelona Plaga d’Espanya 5, 08014 ‘Tel. 93 402 36 63 imebatencio@ben.cat Novembre de 2015,En la redaccié d’aquest document, elaborat entre octubre de 2014 i abril de 2015, hihan participat membres dels equips directius de les escoles i el conservatori municipals de mtisica, com també personal del Departament de Recursos Humans i de la Direccié de Centres Educatius de l'IMEB, que han comptat amb la formaci Yassessorament de la Fundacié Vicki Bernadet, entitat especialitzada en aquest ambit. Presentacié, 3 Objectius, 4 Ambit d’aplicacié, 5 Guia de prevencié d’abusos sexuals en les activitats, 5 Criteris | procediment que cal seguir després d’un cas d’abus sexual infantil, 6 a} Comissié de seguiment del protocol de prevencié d'abusos sexuals bl Circuit intern Annexos, 15 Definicié d’abus sexual infantil, 15 Que és l'abus sexual infantil? Quins nens © nenes en poden ser victimes? Quants nens i nenes pateixen aquestes situacions? Quines conseqiiéncies poden tenir aquestes situacions per al'infant? Descripcié de riscos i accions preventives, 25 Protocol marc de 2006, 32 Protocol educacié i benestar social, 32 Marc legal i normatiu, 32 Recursos interés, 41 Document d’acceptacié del protocol, 42