Guia de carrers

Aquesta llista de les vies urbanes no és sinó una guia de carrers, però tot i que en
castellà se’n diu callejero, no podem pas fer-ne una traducció directa i dir-ne carrerer*.
Els noms dels carrers –i els de qualsevol via urbana— s’escriuen segons la seva
denominació oficial. Els noms de les vies i altres topònims urbans en general es
componen d’un genèric i un complement adverbial o preposicional. Els genèrics són
noms com carrer, avinguda, plaça, via, parc, barri, etc. i s’escriuen en minúscula (llevat,
és clar, si els correspon la majúscula per posició). Els complements s’escriuen en
majúscula.

carrer d’Enric Delaris

avinguda d’Ildefons Cerdà

carrer d’Enric Prat de la Riba

passatge dels Estudis

barri de l’Erm

ronda dels Esports

plaça de l’Institut

parc de Jaume Balmes

passeig de Sant Joan

Comprovam que entre la denominació genèrica de la via pública i la denominació

específica hi ha d’haver la preposició “de”. Quan calgui també hi ha d’haver l’article,
com en els exemples anteriors.
Les abreviatures de les vies públiques només s’han d’utilitzar quan sigui estrictament
necessari. Així, dins d’un text, convé escriure sencers els mots carrer, plaça, avinguda,
etc. En una adreça podem optar per la forma sencera o per l’abreujada. Si l’escrivim
abreujada, la preposició i l’article són optatius. Per exemple: pl. dels Eucaliptus o pl.
Eucaliptus.
Les abreviatures de les vies públiques més habituals són les següents:

àtic àt. passeig pg.

autopista autop.

avinguda av. plaça pl.

baixada bda. polígon pol.

baixos bxs.

cantonada cant. primer/a 1r, 1a

principal pral.
pujada pda.

carrer c/ , c. rambla rbla.

carreró cró. riera ra.

carretera ctra. ronda rda.

sense número s/n
sobreàtic s/àt
terme municipal t. m.
colònia col. travessera trav.
drecera drec.
dreta dta.
entrada entr.
entresol entl.
esquerre/a esq.
finca fca.
industrial ind. travessia trv.
número n., núm.

passatge ptge. Urbanització urb.

plaça pl. via v.
població pobl.
polígon pol.

primer/a 1r, 1a
segon/a 2n, 2a
tercer/a 3r, 3a
quart/a 4t, 4a
cinquè/ena 5è, 5a
...
Dies de la setmana
Dilluns dl
Dimarts dt
Dimecres dc
Dijous dj
Divendres dv
Dissabte ds
Diumenge dg

Mesos de l’any
Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de
formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent
anteriors a la primera vocal:
gener: gen.
febrer: febr.
març: no s'abreuja
abril: abr.
maig: no s'abreuja
juny: no s'abreuja
juliol: jul.
agost: ag.
setembre: set.
octubre: oct.
novembre: nov.
desembre: des.

Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són paraules d'una sola síl·laba.

Dins d'un text convé fer servir la forma sencera dels mesos, ja que sempre és més clar el mot
sencer que l'abreviatura, encara que aquesta sigui força coneguda. Cal reservar, doncs, les
abreviatures per a les llistes o classificacions, els gràfics, les taules o quadres estadístics, els
textos publicitaris, etc.
Alguns tractaments