TEMA 1.

TRASTONS DEL DESENVOLUPAMENT

Desenvolupament: conjunt de processos i canvis de la persona que li permeten assolir una conducta més
adaptativa. És multicausal, fruit de la interacció de factors personals i ambientals.

Entenem per trastorn del desenvolupament aquella alteració, disfunció o dificultat en qualsevol de les àrees
que possibiliten a les persones l’adaptació a l’entorn (àrees cognitiva, motriu, sensorial i conductual), que
comporta la necessitat d’elements de suport i recursos en els contextos en que es desenvolupa.
- S’originen en la infantesa o adolescència
- Es produeixen dificultats diverses en les capacitats, habilitats, coneixements, etc.
- Les dificultats són de caràcter crònic
- La intervenció psicoeducativa requerirà de recursos i suports de caràcter extraordinari (nee)
- En l’aspecte social necessitaran suports o xarxes d’ajuda

TIPOLOGIA DELS TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT

- Discapacitat intel·lectual
- Trastorns de l’espectre autista
- Discapacitat auditiva
- Discapacitat visual
- Discapacitat motriu
- Trastorns específics de l’aprenentatge (llengua oral i escrita, càlcul i matemàtica)
- Trastorns per dèficit d’atenció, hiperactivitat i comportament

DEFICIÈNCIA, DISCAPACITAT I MINUSVALIDESA (OMS, 1980)

Deficiència: qualsevol pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica.
Representa, per tant, les pertorbacions a nivell de l’òrgan.

Discapacitat: tota restricció o absència (a causa d’una deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat en
la forma o dintre del marge que es considera normal per a l'ésser humà. Representa, per tant, les
pertorbacions a nivell funcional de la persona.

Minusvalidesa: situació desaventatjosa per a un individu determinat, conseq ència d’una

deficiència o d’una discapacitat, que limita o impedeix el desenvolupament d’un rol que és normal en el seu
cas (en funció de l’edat, sexe i factors socials i culturals). Representa, per tant, la socialització d’una
deficiència o discapacitat, i com a tal reflecteix les conseq ències (culturals, socials, econòmiques i
ambientals) que per a l’individu es deriven de la deficiència i de la discapacitat.

CLASSIFICACIÓ INTERNACIONAL DEL FUNCIONAMENT DE LA DISCAPACITAT I DE LA SALUT

(CIDDM-2, OMS, 2001)

Funció i Activitats Participació Factors context

estructura

Aspectes positius Integritat funcional Activitats Participació Facilitadors

(funcionament) i estructura
Aspectes negatius De ciències Limitacions en Restriccions en la Barreres/Obstacles
(discapacitat) l’activitat participació
fi

ü

ü

SUPORT A LES FAMILIES: CONTINGUTS

- Informació als familiars: sobre la problemàtica de la persona (característiques, diagnòstic, pronòstic) i
sobre les mesures i opcions terapèutiques i habilitadores
- Suport emocional: ajudar els familiars en el procés d’adaptació a la realitat de la persona amb discapacitat,
per afavorir un clima emocional positiu.
- Assessorament i entrenament en els objectius i estratègies habilitadores: per poder donar suport a la
persona amb discapacitat, sense descuidar altres relacions familiars, socials o laborals
- Respir i accés als ajuts per a la dependència: proporcionar els recursos necessaris per tal de descarregar els
familiars d’un pes excessiu en la cura de la persona amb discapacitat

SUPORT A LES FAMILIES: ESTRATÈGIES

- Participació dels familiars en les activitats d’avaluació i d’intervenció que duen a terme els professionals
- Entrevistes dels familiars amb els professionals
- Grups de familiars guiats per un professional
- Participació dels familiars i dels propis interessats en moviments associatius

TEMA 2. DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

CLASSIFICACIÓ
Alfred Binet (1857-1911)
- Normal vs anormal
- Anormals apartats
- Concepte “edat mental”

William Stern (1871-1938)

- Concepte “Quocient Intel·lectual” (QI)
- QI = (EM/EC) X 100

Henry H. Goddard (1866-1957)

- Idiotes: EM fins 2 anys (IQ 0-25)
- Imbècils: EM 3-7 anys (IQ 26-50)
- Morons: EM 8-12 anys (IQ 51-70)

DEFINICIÓ DE L’AMMR (1959)

“La deficiència mental està relacionada amb un funcionament intel·lectual general per sota de la mitjana, que
s’origina en el període de desenvolupament, i s’associa amb deficiències en el comportament adaptatiu”

Proposa una classificació basada en QI (Stanford-Binet):

- Límit o borderline: QI entre 83-67
- Lleuger: QI entre 66-50
- Moderat: QI entre 49-33
- Sever: QI entre 32-16
- Profund: QI entre 15-0

DEFINICIÓ DE L’AMMR (1992)

“El retard mental es refereix a limitacions substancials en el funcionament present (dels individus).
Es caracteritza per:
- Un funcionament intel·lectual significativament per sota de la mitjana, que existeix concurrentment amb

 - Limitacions en dues o més de les següents àrees d’habilitats adaptatives: comunicació, cura de si mateix,
vida a la llar, habilitats socials, ús dels serveis de la comunitat, autoregulació, salut i seguretat, habilitats
acadèmiques funcionals, temps lliure i treball, i que
- Es manifesta abans del 18 anys.”

DEFINICIÓ DE L’AMMR (2002)

“El retard mental és una discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament
intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques.
Aquesta discapacitat s’origina abans dels 18 anys”
- Discapacitat: expressió de limitacions en el funcionament d’un individu dins d’un context
- Intel·ligència: capacitat mental general que inclou el fet de raonar, planificar, resoldre problemes, el
pensament abstracte, comprendre idees complexes, aprendre ràpidament i aprendre de l’experiència.
- Conducta adaptativa: conjunt de les habilitats conceptuals, socials i pràctiques que la gent aprèn per
funcionar en la vida diària.
- 18 anys, edat en que s’han d’assumir els rols d’adult

*Al 2006 canvi de terminologia = aaidd

ETIOLOGIA
- Fenomen complex i multicausat
- Molts casos es relacionen amb més d’un factor
- En la meitat dels casos no en coneixem les causes
- Es tendeix a parlar de variables disposicionals: factors biomèdics, socials, conductuals, educatius.
- Factors Genètics
- Trastorns lligats a gens autosòmics dominants (neurofibromatosi, esclerosi tuberos…)
- Trastorns lligats a gens autosòmics recessius (fenilcetonúria, galactosèmia…)
- Trastorns lligats a gonosomes (síndrome de Turner - X0, síndrome de Klinefelter - XXY o XXXY…)
- Cromosomopaties en els autosomes, com trisomies, manques d’un cromosoma, etc. (síndrome de Down
- trisomia 21, síndrome del “crit de gat” - manca de cromosoma en el parell 5…)
- Anomalies en la formació del a medul·la
- Anencefalia, espina bífida…
- Factors prenatals
- Infeccions de la mare (rubèola, sífilis, toxoplasmosi…)
- Drogues, productes químics i radiacions
- Alguns fàrmacs, alcohol, tabac…
- Trastorns endocrins de la mare (diabetis…)
- Malnutrició
- Estrès i ansietat
- Factors perinatals
- Trauma obstètric
- Patiment fetal
- Factor postnatals
- Malalties infeccioses del nen
- Hemorràgia cerebral
- Abús de fàrmacs
- Condicions adverses
- Nutricionals
- Higièniques/sanitàries
- Factors ambientals
- Manca severa d’oportunitats i estimulació
- Absència d’ús del llenguatge

 DESENVOLUPAMENT (MOTOR)
- Gran variabilitat individual
- Ritme de desenvolupament més lent
- Té conseqüències en el desenvolupament cognitiu
- Menys competències en comparació amb infants de la mateixa edat tant en motricitat fina com gruixuda
- Amb el temps esdevenen més competents
- És l’àrea en que les diferències són menys manifestes
- A més DI, més limitacions motrius

DESENVOLUPAMENT (COGNITIU)
S’observen dificultats en:
- Memòria
- Recuperar informació i contextualitzar-la
- Comprendre el món que els envolta i a sí mateixos
- Simbolització i abstracció
- Emprar el llenguatge com a vehicle de comunicació

DESENVOLUPAMENT (CONDUCTA)
Requereixen més suports per:
- Adaptar-se a un context social determinat
- Canviar el comportament individual per tal d’ajustar-se a les demandes de la situació
- Anticipar situacions i les accions corresponents

DESENVOLUPAMENT (SALUT FÍSICA)

- Hipotonia muscular
- Dismorfismes
- Dificultats en l’equilibri
- Dificultats de coordinació motora (locomoció)
- Epilèpsia

DESENVOLUPAMENT (SALUT MENTAL)

- Simptomatologia diferent de la població general
- Diagnòstic dual i efecte d’ “eclipsi diagnòstic”
- Major incidència de trastorns d’ansietat, TEPT i abús de substàncies (alcohol)

FENOTIP CONDUCTUAL
Nyhan (1972) - Fenotip comportamental: Patrons conductuals específics i característics de determinats
trastorns genètics.
Flint y Yule (1994): “Patró d’anormalitats motrius, cognitives, lingüístiques I socials associades a un trastorn
biològic"

CONDUCTES PROBLEMA (associades)

- Estereotípies
- Ecolàlies
- Conducta social inapropiada (pautes d’interacció, conducta sexual)
- Autolesions (cops al cap, estirar-se els cabells, mossegar-se…)
- Desordres en la regulació física (encopresis, enuresi, baveig, hiperventilació)
- Agressió

MOTIVACIONS DE LES CONDUCTES PROBLEMA (per què ho fan?)

- Autorreguladora: regular l’estat subjectiu en funció de la demanda

 - Autoestimuladora: persegueixen la diversió o el plaer. Sovint són conseqüència d’un ambient o

estimulació pobre.
- Comunicativa: conseqüència de problemes de llenguatge o de parla
- Operant: conductes realitzades amb un objectiu ulterior, son les més relacionades amb l’aprenentatge de
conductes
- Emocional: producte de la manca de recursos per a manegar emocions (enuig, frustració, por, tristesa…)

AVALUACIÓ INTEL·LIGÈNCIA
La intel·ligència conceptual es sol mesurar a través de tests estandarditzats i es diu que un alumne té DI quan
puntua dues desviacions típiques o més per sota de la mitjana.
- Cal considerar els antecedents socials, lingüístics i culturals i fer les adaptacions necessàries si hi ha
limitacions motrius o sensorials.
- Cal considerar els possibles errors de mesura.
- Cal contrastar els resultats de les proves estandarditzades amb la conducta de la persona en entorns
naturals.

ESCALES WECHSLER
WPPSI – IV, Wechsler Preschool and Primary Scale of Intelligence
WISC-V, Escala d’Intel·ligència de Wechsler per a nens
WAIS-IV, Escala d’Intel·ligència de Wechsler per a adults

PROVES PER A INFANTS AMB DIFICULTATS MOTRIUS/LLENGUATGE

- Escala de maduresa mental Columbia (de 4:6 a 10 anys)
- Matrius progressives de Raven (de 6 a 11 anys)
- Escala Leiter (de 2 a 18 anys)
- Motor free visual perception test (a partir dels 4 anys)
- Pictorial test of inteligence (de 3 a 12 anys)
- Escala no verbal d’aptitud intel·lectual de Wechsler (de 5 a 21 anys)

AVALUACIÓ HABILITATS ADAPTATIVES

Es fonamenta en la valoració de les capacitats socials, emocionals i pràctiques, i de l'ús o realització
d’habilitats rellevants en els contextos naturals, i es solen mesurar a través de mesures estandarditzades,
escales observacionals i informació proporcionada per les persones significatives
- S'ha de valorar en funció dels contextos típics de les persones de la mateixa edat i cultura
- Requereix d'informació que va més enllà del que es pot observar en situacions d'avaluació formal
- Les puntuacions en les diferents àrees d'habilitats adaptatives correlacionen poc
- La conducta problemàtica no es considera una dimensió de la conducta adaptativa, encara que pot
influenciar-la

ABAS-II (Adaptive Behavior Assessment System)

(ABAS-III disponible en anglès)
Temps: 20 minuts
Edats: 0 a 89 anys

ADAPTACIÓ OBJECTIUS I CONTINGUTS

- Objectius i continguts funcionals i apropiats a l’edat cronològica: Capaços de promoure la independència
personal, la vida a la llar, les relacions interpersonals, l’oci, la participació comunitària, la inserció en el
món laboral…
- Objectius i continguts instrumentals: Capaços de promoure aprenentatges posteriors, com ara la
comunicació i el llenguatge, la lectura i l’escriptura, la recerca d’informació (diccionari, internet…), l’ús
d’eines com la calculadora, mapes, ordinadors…

 - Relació dels continguts de les àrees curriculars amb experiències globals significatives, en comptes de
segmentar-los en parcel·les de coneixement: treball per projectes, activitats en entorns naturals…
- Necessitat de planificar de forma clara i explícita la transició a la vida adulta

ADAPTACIÓ METODOLOGIA DE TREBALL

1. Estil pragmàtic i natural, respectuós amb els recursos i les capacitats de cada alumne i que fomenti un
bon clima de treball
2. Ensenyament per aproximacions successives
• Definició clara dels objectius de treball (criteris de realització natural)
• Anàlisi dels objectius i les tasques per a descomposarles en petites unitats que s’ensenyaran pas a pas,
per després recomposar-les, de forma que l’alumne domini habilitats progressivament més complexes
(encadenament)
3. Ús sistemàtic d’ajuts o suports ajustats
• Ajuts físics
• Ajuts imitatius
• Ajuts verbals
• Ajuts perceptuals
4. Retirada progressiva dels ajuts o suports: cessió del control
• Atenuació
• Espera estructurada
5. Assegurar la motivació
• Ensenyar habilitats i planificar activitats a les que els alumnes puguin atribuir significat i sentit (útils per
a la seva vida quotidiana, de caràcter lúdic, d’acord amb els seus interessos, que fomentin una bona
imatge d’un mateix…)
• Treballar en la zona de desenvolupament proper (requeriments ajustats a les capacitats de l’alumne)
• Presentar consignes clares, assegurant que l’alumne para atenci
• Proporcionar conseqüències sistemàtiques i contingents
• Ensenyar cada habilitat sovint i per espais de temps curts; mai fins que l’alumne arribi a cansar-se
• Evitar la persistència en els errors: reintensificació dels suports/canvi de tasca
6. Assegurar la generalització
• Ensenyar habilitats que es puguin practicar sovint en entorns naturals
• L’ensenyament, o part del mateix, ha de tenir lloc, sempre que sigui possible, en entorns naturals, amb la
participació activa de les persones implicades en aquests entorns
• Treballar cada contingut amb diferents materials, diferents instruccions verbals, en diferents llocs, amb
diferents persones, per a assolir diferents funcions o tasques
7. Fomentar la iniciativa
• Reaccionar a l’activitat autoiniciada (vigilar-esperarreaccionar, moldejar expressions de desig…)
• Arranjament de l’entorn per fer probable l’aparició de les accions i habilitats objectiu i poder-hi
reaccionar, proporcionant suports ajustats i conseqüències contingents
• Ús d’estratègies naturalistes (seguir la proposta del que aprèn, fer pauses, presa equilibrada de torns,
repetir, expandir i reformular, retroacció positiva, informativa, correccions implícites…)
8. Facilitar l’accés a les tasques amb procediments d’habilitació (ajuts materials):
• Calculadora, moneder classificador de monedes, agendes, horaris, llistats i instruccions amb imatges…

TÈCNIQUES DE SUPORT
- Avantatges i inconvenients de diverses tecnologies (tauletes, PDIs, ordinadors…)
- Pantalles tàctils
- Apps
- Motivació i format
- Objectiu vs. metodologia
- Grau d’autonomia

 TEMA 3. TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA

EVOLUCIÓ HISTÒRICA
o Definició per Leo Kanner al 1943 (11 casos)
o Definició per Hans Asperger al 1944
o Primera època (1943-1963): Autisme com a trastorn emocional
o Segona època (1963-1983): Autisme com a trastorn neurobiològic. Clara alteració cognitiva.
o Moment actual: És un TD que persisteix sempre i que té una etiologia multifactorial d’origen biològic i
orgànic.

DEFINICIÓ
La descripció original de Kanner (1943) ha canviat al llarg del temps en la mesura que s’ha reconegut que el
mateix trastorn pot manifestar-se de maneres molt diferents.

Existeixen persones que tenen una sèrie d’alteracions que afecten diverses àrees del seu desenvolupament
psicològic, pertorben conseq entment les seves experiències, els seus aprenentatges i, en definitiva, el ritme i
la qualitat de la seva evolució i la seva vida.

Aquest conjunt d’alteracions caracteritzen els anomenats TGD (Trastorns Generalitzats del
Desenvolupament (APA, 1995; OMS, 1992)) o actualment TEA (Lord i Risi, 2000).
- L’autisme és un TD que persisteix durant tota la vida. Això significa que afecta varis aspectes del
desenvolupament normal.
- L’autisme és una síndrome, el que significa que és una condició definida per un conjunt de diferents
característiques. Pot associar-se a diferents trastorns neurobiològics i a nivells intel·lectuals molt variats.
- Diversitat i comorbiditat.
- En els TEA s’altera qualitativament un conjunt de capacitats en: la relació social, el llenguatge, el joc
simbòlic, la imaginació, la flexibilitat cognitiva- conductual i l’activitat pròpia.
- És un trastorn crònic, causat per una disfunció del SNC.
- La seva simptomatologia apareix durant la primera infància.

CARACTERÍSTIQUES
- Les persones amb autisme tenen dificultats en comunicació verbal i/o no verbal i pot anar a tenir subjectes
sense parla a subjectes que poden participar en una conversa entre dos persones.
- La gent amb autisme presenta rigidesa en els processos de pensament que pot incloure dificultat en
aprendre conceptes abstractes, generalitzar la informació apresa o tolerar canvis en les rutines i/o dels seus
entorns.
- Dificultat en interacció social recíproca. Pot haver un continu entre voler estar sols del tot a estar alerta en
algunes relacions.
- Els símptomes es fan evidents els primers 36 mesos de vida. En el cas de subjectes amb nivell cognitiu
superior, els símptomes poden aparèixer més tard.

AFECTACIÓ
- Els TEA afecten, aprox., a 1-2 de cada 1000 naixements.
- És molt més freq ent en el sexe masculí que en el femení (4:1).
- Quan afecta a les nenes, el grau d’afectació és més gran.
- Alt risc en famílies amb antecedents.
- Actualment, increment de casos: Es fa millor la detecció?; Noves causes exògenes?; Causes exògenes que
afecten el metabolisme?

ü

ü

 ETIOLOGIA
- Causes genètiques (estudis amb bessons, germans i familiars): alteracions cromosòmiques (parts alterades
o esborrades Cromosoma 15, 7, lligat al Cromosoma X). Resultats no concloents.
- Causes neurobiològiques: Perímetre cefàlic > Desenvolupament normatiu; dèficit del funcionament
cortical i frontal, anomalies cervellet, dilatació ventricular. 20-30% Epilèpsia. Afecta a processos de
diferenciació neuronal i sinàptica (entre 3r i 7è mes de desenvolupament embrionari). Resultats no
concloents.
- Causes neuroquímiques: augment serotonina i dopamina en sang.
- Lligat a alteracions metabòliques: augment àcid úric en orina, augment àcid làctic, nivells baixos de Ca i
Mg.
- Factors perinatals: no s’ha trobat cap associació de l’autisme amb edat de gestació, sagnat vaginal

HETEROGENEÏTAT
- Presenta fonamentalment diferents graus d’alteració en:
- Interacció social: absència de comportaments no verbes, d’interaccions espontànies, de reciprocitat
emocional i/o de relacions amb els companys.
- Llenguatge i comunicació: retard o manca de desenvolupament de la parla i del llenguatge gestual,
dificultats en l’inici o manteniment d’una conversa, llenguatge repetitiu i idiosincràtic (ecolàlies) i/o
absència de joc funcional. Desviació en els aspectes semàntics i pragmàtics.
- Pensament i conducta: preocupacions i interessos limitats, conducta ritualista, moviments estereotipats
i/o atenció parcial als objectes, retard o absència de joc simbòlic.
- S’acompanyen de comportaments normals:
- Activitats i interessos de caràcter repetitiu (estereotípies)
- Moviments de balanceig
- Obsessions insòlites (per objectes o esdeveniments)
- Intel·ligència molt variable. El 75% presenten una discapacitat intel·lectual associada.
- Gamma de capacitats molt variables
- Alguns casos poden ser normals en certs aspectes o fins i tot estar per sobre de la mitja.
- Algunes persones poden ser agressives cap a si mateixes o cap als altres.
- Autosuficiència
- Poques persones amb autisme tenen capacitats suficients per viure amb un grau important d’autonomia.
- La majoria requereixen una gran ajuda durant tota la seva vida.

COMORBILITAT: trastorns associats

TDAH.- TOC I T. D’ANSIETAT.- TOURETTE.- T. DE L LLENGUATGE.- T. DE CONDUCTA

CRITERIS DIAGNÒSTICS
Abans dels 3 anys s’han de produir retards o alteracions en una d’aquestes àrees: interacció social,
comunicació i llenguatge i comportament.
- Dèficits persistents en la comunicació i en la integració social en diversos contextos, no atribuïbles a un
retard general del desenvolupament:
- Dèficits en la reciprocitat social i emocional
- Dèficits en les conductes de comunicació no verbal que s’utilitzen en la comunicació social.
- Dèficits en el desenvolupament i manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament
- Patrons de conducta, interessos o activitats restringides i repetitives:
- Parla, moviments o manipulació d’objectes estereotipada o repetitiva
- Excessiva fixació en rutines, patrons ritualitzats de conducta verbal i no verbal, o excessiva resistència
al canvi
- Interessos altament restrictius i fixes d’intensitat desmesurada
- Híper o hipo reactivitat als estímuls sensorials o inusuals interès en aspectes sensorials de l’entorn

 TEORIES EXPLICATIVES DE L’AUTISME

Teoria de la ment (Premack i Woodruv, 1978; Baron- Cohen, 1995)

◦ Ceguesa a la ment dels altres (Mindblindness).
◦ Cervell masculí extrem (Baron-Cohen, 2002)
◦ Empatia/sistematització.

Coherència central feble (Frith, 1989)

◦ Els detalls per damunt de la globalitat. Dificultat per interpretar globalment els estímuls (per exemple una
peça en comptes de tota la joguina, o quedar-se amb molts detalls d’una pel·lícula sense ser capaç d’entendre
l’argument principal)

Disfunció executiva (Baddeley i Wilson, 1988; Ozonov et al., 1991)

◦ Planificació, resolució de problemes, memòria de treball, atenció, inhibició, flexibilitat cognitiva,
monitoratge (també en TDAH).

Teoria de la motivació social (Dawson et al., 2005)

◦ Es basa en un dèficit en el circuit de recompensa que fa que la interacció social sigui menys reforçada

IDENTIFICACIÓ DE LES NEE

- Diferenciar competències funcionals, no utilitzar índexs globals de l’estil del QI.
- Valorar els contextos i no solament les conductes de l’infant: dependència del context, dificultats per
generalitzar aprenentatges…
- No utilitzar només proves psicomètriques de “cicle curt”. Cal una observació perllongada en contextos
reals.
- Per valorar l’infant s’ha d’interactuar: hem d’establir quina és la qualitat de la relació. Identificar quines
són les interaccions gratificants, com s’han de tractar les variables proxèmiques i emocionals…

TEACCH = Treatment and Education of Autistic and Related Communication Handicapped Children

ÀMBITS DE VALORACIÓ
- Comunicació i Llenguatge
- Sentit de l’activitat
- Relacions amb el món social i físic
- Flexibilitat
- Intel·ligència
- Conductes disruptives o desafiants

INTERVENCIÓ
- Suport logopèdic i implicació de tots els contextos
- Sistemes alternatius i augmentatius decomunicació
- Signes de senyal
- Comunicació interpersonal
- Programes específics (PECS, TEACCH, Comunicació Total…)
- Proposar activitats amb una finalitat clara, amb les quals s’obté un producte definit.
- Preveure tasques que es poden iniciar i finalitzar en una mateixa sessió.
- Partir de les motivacions de l’alumne, per molt allunyades que estiguin del que s’acostuma a plantejar en
el context escolar.
- Establir rutines que incloguin relacions adequades amb finalitats explícites.

 - Treballar concretament diferents nivells de relació (jugar o treballar al costat d’un company, demanar un
material, compartir l’activitat de joc, etc.).
- Entrenar conductes de joc apropiades amb una àmplia diversitat de materials.
- Sovint millora en la mesura que l’alumne és capaç d’anticipar i comprendre les situacions que viu.
- Certa permissivitat, per centrar-nos en aprenentatges més rellevants.
- Inventaris exhaustius, amb antecedents I conseqüents.
- Reduir la quantitat i la freqüència.
- Consideració comunicativa
- Consideració de la frustració
- Prioritzar la intervenció només en aquelles conductes interferidores.

TEMA 7. TDAH

INTRODUCCIÓ
- Abans trastorn de la conducta no del neurodesenvolupament.
- Trastorn neurobiològic caracteritzat per un desenvolupament inapropiat dels mecanismes que regules:
- L’atenció.
- La reflexivitat.
- L’activitat.

- El TDA-H és un trastorn complexe

- Manifestació precoç (s’ha de manifestar a l’infància, pero es pot diagnosticar de més adults).
- Naturalesa multifacètica (moltes maneres de presentar-se).
- Cronicitat (sempre és un TDAH, la sintomatologia canvia).
- Repercussió en diferents contextes de desenvolpament.

DEFINICIÓ
Still (1902) va ser el primer en caracteritzar aquest trastorn:
- Errades en el “control moral” no justificades per dèficits intel·lectuals.
- Incapacitat per interioritzar regles.
- Problemes atencionals.
- Propensió a mentir, robar.
- Tendència envers una insensibilitat al càstig.
- Immaduresa extrema.
- Labilitat emocional (inestabilitat emocional.
- Tendència a patir anomalies físiques (accidents lleus).

Canvis que es proposen per al TDAH en el DSM-V són:

- Canvi de categorització = Trastons de neurodesenvolupament.

- S’afegeixen exemples per als criteris i es consideren adolescents i adults.
- Augmenta l’edat d’inici en la què els síntomes han d’estar presents. Aquesta passa dels 7 als 12 anys.
- A patir dels 17 es requereixen 5 símptomes en cada apartat principal.

TDA-H segons criteris DSM-5:

Especificar:
- TDAH presentació predominantment inatenta (sense hiperactivitat, només atenció).
Sis o més dels seg ents símptomes de desatenció han persistit almenys durant 6 mesos amb una intensitat
que és desadaptativa i incoherent en relació amb el nivell de desenvolupament: (Per a majors de 17 anys i
adults es requereixen 5 símptomes):

ü

 1. Sovint no presta atenció suficient als detalls o incorre en errors per descuit en les tasques escolars, a la
feina o en altres activitats (p.ex., oblida detalls, tasca poc acurada).
2. Sovint té dificultats per mantenir l'atenció en tasques o en activitats lúdiques (p.ex., classes, lectures
llargues)
3. Sovint sembla no escoltar quan se li parla directament (p.ex., sembla com si estigués pensant en altres
coses)
4. Sovint no segueix instruccions i no finalitza els deures, encàrrecs o obligacions (no es deu a comportament
negativista o a incapacitat per comprendre les instruccions) (p.ex., comença les tasques però perd continuïtat,
es desvia de l'objectiu.)
5. Sovint li costa organitzar tasques i activitats (p.ex., dificultats per manejar tasques que requereixen
seq .ncies, dificultats per mantenir el material en ordre, desorganització, poc control de l' temps, dificultat
per complir els termes)
6. Sovint evita, li desagrada o es resisteix a dedicar-se a tasques que requereixen un esforç mental sostingut
(p.ex., treballs escolars o domèstics, adolescents i adults preparar informes)
7. Sovint perd objectes necessaris per a tasques o activitats (P.ex., joguines, treballs escolars, llapis, llibres,
ulleres, mòbils)
8. Sovint es distreu fàcilment per estímuls irrellevants (Dependència de camp: no distingeix estímuls
rellevants dels irrellevants)
9. Sovint és descuidat en les activitats diàries (p.ex., rutines, en adolescents i adults tornar trucades, pagar
factures, tenir present les cites pendents)

- TDAH presentació predominantment d’hiperactivitat-impulsivitat.

Sis o més dels seg ents símptomes d'hiperactivitat-impulsivitat han persistit almenys durant 6 mesos amb
una intensitat que és desadaptativa i incoherent en relació amb el nivell de desenvolupament (Per a majors de
17 anys i adults es requereixen 5 símptomes):
1. Sovint mou en excessos les mans o els peus o es remou al seient.
2. Sovint abandona el seu seient a la classe o en altres situacions en les que és inapropiat ferho.
3. Sovint corre, salta o puja a llocs en excés, en situacions en les que és inapropiat fer-ho (en els adolescents
o adults pot limitar-se a sentir inquiet).
4. Sovint té dificultats per jugar o dedicar-se a activitats d'oci sense fer soroll.
5. Sovint "està en marxa" o actua com si "tingués un motor" (no pot fer la mateixa cosa durant molt de
temps).
6. Sovint parla en excés
7. Sovint precipita respostes abans d'haver estat completades les preguntes (p.ex., completa frases que ha
iniciat un altre, no pot esperar el seu torn de conversa).
8. Sovint té dificultats per esperar el seu torn.
9. Sovint interromp converses o s'immisceix en les activitats d'altres sense autorització (p.ex., es fica en
converses o jocs, utilitza coses dels altres sense demanar permís).

- TDAH presentació combinada.

Especificar:
- Simptomatologia en remissió parcial (els simptomes afecten a la iteracció social, a nivell acadèmic o al
funcionament diari).

Especificar 3 graus:
- Lleu / Moderat / Greu
- Altres TDAH (no es compleixen tots els criteris i es comunica la raó)
- TDAH no especificat (no es compleixen tots els criteris I no s’especifica la raó)
ü

ü

 INTERVENCIÓ
1. Farmacològica: Fàrmacs que afecten els neurotransmissors implicats.
2. Psicològica:
1. Conductal: Tècniques de modificació de conducta que manipulen les contingències (reforços)
ambientals i optimitzen la disciplina familiar i escolar.
2. Cognitiva-Conductual: Estratègies dirigides a l’autocontrol i autoregulació (autoinstruccions i
autoavaluació).
3. Psicoeducativa

En general, i en el nostre context immediat, és important:

- Treballar amb els mestres per tal que siguin sensibles a les dificultats que tenen aquest nens i que
modifiquin la seva manera d’interactuar amb ells i d’interpretar el que fan a la classe.
- Deixar de pensar en termes del “no s’esforça” , “està distret”, “és mal educat” , “falta al respecte”, “no té
en compte als altres”, “no sap treballar en grup” , “no segueix les normes”, “no s’hi fixa..” i començar a
pensar en termes de “ha de fer un esforç molt més gran que els seus companys per concentrar-se, per estar
atent, per controlar els seus impulsos. ..i l’he d’ajudar”..
- Actualment hi ha moltes guies, llibres i documents oficials per tal d’ajudar als mestres a treballar en
aquest sentit i a fer les adaptacions que siguin necessàries per tal que aquests nens puguin seguir el treball
a l’aula, puguin sentir-se bé, puguin tenir una bona autoestima i puguin ser acceptats pels seus companys..
el psicòleg, psicopedagog té un paper fonamental en aquest procés.. és un treball col·laboratiu…

Treballar amb les famílies en la mateixa línia:

- Ajudar-les a modificar la visió que tenen del seu fill
- Fer-les adonar que moltes de les coses que fa no les pot evitar
- Que no té intenció de ferir o fer mal a ningú
- Que li costa molt controlar-se
- Que té moltes dificultats per concentrar-se, per estudiar.. ..

I que es pot ajudar als infants a:

- Controlar-se
- Sentir-se millor
- Ser més conscient de les seves dificultats
- Relacionar-se amb els altres
- Tenir més amics ....... i tot això farà que l’ambient a casa sigui molt més relaxat.

Habilitats socials: s’entrena la comunicació assertiva, la empatia, la resolució de conflictes. Treballats

mitjançant els dilemes de Kohlberg.
Alhora questa intervenció que nosaltres fem ha de ser ecològica, la hem de fer a l’escola i amb la família.
Nosaltres com a psicòlegs hem d’anar a les escoles i explicar als professors de que es tracta. Les adequacions
metodològiques: son aspectes de metodologia i procediment a l’aula però no afecten als aspectes cognitius.
Cognitivament entenen i arriben a tot, el problema el tenen en els procediments o conductes que es donen a
l’aula. PI (programació individualitzada) pot ser curricular o metodològica. Adequació metodològica, alguns
exemples son: estar a primera fila davant del professors, situat entre companys tranquils i responsables,
reduir la quantitat de treball i control.

 TEMA 8. TEL ORAL

Dificultats del llenguatge. S n dificultats o alteracions (disfuncions) en la producci i/o comprensi de la

parla i la comunicaci en general, que poden tenir diverses causes (org niques, experi ncies inicials amb
l’adquisici del llenguatge, manifestaci d’alguna altra dificultat o trastorn, afectaci emocional que genera
una disfunci en l’ s de la comunicaci ), cal afegir que no sempre hi ha una causa clara (sobretot en la
organicitat), aix com que no existeix una classificaci i tipologia consensuada i en qu tothom estigui
d’acord.

CLASSIFICACIÓ
DSM-IV
- Trastorn del llenguatge expressiu
- Trastorn mixt del llenguatge receptiu – expressiu
- Trastorn fonol gic
- Quequesa
- Trastorn de la comunicaci no

DSM-V
- Trastorn del llenguatge
- Trastorn de la parla
- Trastorn de la flu desa
- Trastorn de la comunicaci social especificat

En la comunicaci
Mutisme selectiu. s un trastorn poc freq ent caracteritzat per l’abs ncia de llenguatge:
- en determinades circumst ncies o persones,
- en nens que ja l’han adquirit
- que l’utilitzen adequadament en altres contextos i/o en pres ncia d’altres persones.
S n nens de car cter t mid per en un dels contextos de desenvolupament (normalment en l’escola) no
parlen. Juntament amb conductes d’a llament i negativisme.
Generalment s’inicia abans dels 5 anys d’edat.
Habitualment de car cter transitori (uns mesos), per pot durar anys. Pautes per millorar les condicions
personals i socials:
- crear un clima de seguretat, acceptaci i confian a en l’aula favorable a la comunicaci verbal.
- Introduir activitats de relaxaci de forma habitual tant amb l’infant com amb tot el grup.
- Incrementar dintre de la programaci de l’aula activitats que impliquin contacte f sic entre els nens (fer-se
pessigolles, forma munts, etc.).
- Augmentar el control de l’adult en la interacci escolar amb la finalitat d’evitar l’a llament de l’alumne i
l’exist ncia e temps en que l’activitat dep n de la seva pr pia iniciativa.
- Mantenir estreta relaci amb la fam lia per al transvasament d’informaci i l’ajustament de les pautes i
estrat gies a implantar.
- Buscar i compartir moments de comunicaci ntims.
- Realitzar jocs en els quals la mestra participi amb l’alumne (jocs de moviment, de m mica, verbals, de
torns).
- Planificar i dissenyar activitats i jocs de preparaci la parl
- jocs de moviments corporals (imitaci de gestos, endevinar objectes o accions mitjan ant m mica, etc.)
- jocs de producci de sons corporals (palmellades, cops amb els peus, etc.)

En la veu
- disfonia. alteraci de la veu, moment nia o duradora. Pot afectar el to, la intensitat sonora o el timbre.
- funcionals: causada per un ab s vocal (sobreesfor ) o per una mala t cnica vocal.
ó

è
è

ó

ó
ò
í
ó
ó
à
ó
É
ï

ú

à

ó

ó
í

à
ó
ó

ó
ú
ó

ò

ó
à
ó
ï
ó
í
ó
ó
ü
è
ó

í

ó
ç
ó
ç

ò
ó
ò

è

è
è

à
ó

í

ï
ç
ó
ó
ó

í
è
í
è

ó

 - org nica: causada per una laringitis, neopl sia, trauma, etc.
- afonia. P rdua total de la veu
- funcional
- org nica

Intervenci en alteracions de la veu:

- evitar situacions de soroll i crits.
- parlar a poc a poc, clarament i sense cridar.
- evitar begudes fredes.
- aconseguir treballar a l’aula amb un nivell acceptable de soroll.
- acostumar-se a parlar en veu alta sense cridar.
- tasques de relaxaci .
- activitats de respiraci
- tasques de fonaci

En la parla
Flu desa
- Disf mia o quequeig o tartamudesa. discontinu tat en la parla amb alteracions del ritme i la melodia, per
repeticions i bloquejos.
- Disf mia t nica. bloquejos en l’emissi de la paraula. s’originen per espasmes que immobilitzen la
musculatura implicada en la veu.
- Disf mia cl nica. repeticions de s l·labes i paraules senceres.
- Disf mia tonicocl nica o mixta. combinaci de les anteriors

Pautes.
- S’inicia entre els 2 i 7 anys.
- cal diferenciar-la de la disf mia fisiol gica o del desenvolupament: com en nens quan organitzen el
llenguatge i volen parar m s r pid del que poden (al voltant del 3 anys)

Prevenci :
- un model de parla clar i pausat.
- temps i espai per a parlar confiadament.
- sentir-se at s i escoltat amb relaci al que desitja expressar i no ser constantment examinat i aconsellat per
la seva parla.
- com menys conscient sigui el nen del problema, menys probable s que el trastorn es cronifiqui.

Intervenci :
- contribuir a una interacci tranquil·la i distesa.
- eludir qualsevol pressi
- evitar burles i comentaris
- evitar que preguin consci ncia
- no prendre actituds sobreprotectores
- Taquif mia, taquil lia o farfalleig. augmenta la velocitat i l’ordre de la parla i es comenten molts errors,
poc conscients, pot millorar si es controla.

Articulaci
- Disl lia. d ficits en l’articulaci dels fonemes, per dificultats en la discriminaci auditiva i/o en les pr xies
bucofonat ries. sense que s’adverteixi d ficit o lesi en els rgans, pot produir algun dels fonemes de la
parla, sense casa org nica. pot produir-se en qualsevol fonema, depenent context sociocultural, no s
sistem tic.
Denominacions espec fiques (rotacisme, sigmatisme, deltacisme, betacisme, lambdacisme, gammacisme).

à
à
ï
è
è
è
è
à
à
è

ó
è

ó
ò
ó
ó

ò
è

ò
è

ó
ò

à
ó

ó

í

ó
à

ó
è

é

è

à

ó

ó
í

ò

ó
è
à
ó

ï
ó

ò

é

ú
ó

à

é
 Tipus d’errors:
- Distorsi (tienen>tileen). Causa d’una falta de control de la bufada i una incorrecta coordinaci motriu
dels rgans fonoarticulatoris, substitueix uns fonemes per uns altres, de manera que deforma la parla.
- Omissi . (tren>ten, primer>pimer). normalment l’omissi apareix davant d’una vocal o en una consonant
el final d’una paraula o davant una doble consonant.
- Inserci . (tren>teren). D’un altre so per a facilitar la dicci .
- Substituci (quiero>quiedo). Perqu no el sap articular o no pot fer-ho.

- Disl lia evolutiva o fisiol gica. Immaduresa del SNC o del sistema fonoarticulatori, normal fins als 4-5
anys, difer ncies interindividuals i pot remetre espont niament abans dels 6 anys.
- Disl lia funcional. Dificultat per a produir algun dels fonemes de la parla, sense causa org nica.

Causes multifactorials
- persist ncia d’esquemes articulatoris infantils.
- manca de control psicomotor
- d ficit en la discriminaci auditiva.
- errors perceptius i impossibilitat d’imitaci .
- estimulaci ling stica deficit ria.
- problemes psicol gics.predisposici gen tica
- discapacitat intel·lectual

- Disgl ssia. basada en una lesi o malformaci f sica dels rgans articulatoris perif rics. Dificultats en
l’articulaci . Alteracions anat miques i/o fisiol giques de l’aparell bucofonatori (llengua, llavi, paladar).
“llavi lepor ” o fissura labial, fissura palatina o palada ogival
- Dis rtria. disfunci en l’articulaci de les paraules. origen neurol gic: dificultat per a controlar o
coordinar la musculatura. algunes caracter stiques s n ritme lent, “arrossegar” les paraules, entonaci
anormal, veu entretallada, canvi en el timbre de la veu (“nasal”), etc.
- Retard de la parla. Alteraci en l’organitzaci fonol gica, en el sistema fonol gic, sent el
desenvolupament morfosint ctic i sistem tic adequat a l’edat. S n capa os de pronunciar sons a llats i
grups de sons, per quan els han de produir en el context del mot presenten dificultats.
- Substitucions, omissions, inversions sil·l biques i assimilacions
- canvis en el punt d’articulaci : frontalitzaci , posterioritzaci .
- Ensordiment
- Simplificaci de l’estructura sil·l bica (reducci de diftongs)
- Oclusivitzaci de fricatives
- Acostumen a produir la cadena de vocals en el mot

El nivell de comprensi s normal per a nivell l xic (sem ntic i morfosint ctic) es pot trobar una parla
infantilitzada i pot quedar inhibida, en funci de les experi ncies personals i respostes del context.
Evolucionen favorablement, segons els contextos en qu es desenvolupen i amb una adequada intervenci
logop dica.

Avaluaci de l’articulaci :
– llenguatge espontani. Tipus d’errors i lloc de col·locaci .
– llenguatge dirigit verbal.
– llenguatge dirigit visual.
– Imitaci provocada de frases, paraules i s l·labes.

Avaluaci de les bases funcionals:

– Discriminaci auditiva.
è
à
à
à
ò
ò
è
è
ó
ó
ó
ó
ó
ó
ó
ó
è
ó
í

ó

ó
ó

ü
ò
í
ò
ó

ó

ó
ó

é
ò

à
ó

à
ò
ó
ó
à

ó
è

ó
ò
è
à
ó
à
í
ó

í

ó
ó
ò
ó
í

è

ó
à
ó
ó
è
ó
ó

ó

ò
ò

à

è
ó

ò
ç
à

è

à
ò

ó
ï

ó
ó
 – Habilitat motora de llengua, llavis i paladar tou.
– Capacitat, control i direcci de la bufada.
– Capacitat respirat ria i tipus de respiraci .

Retard del llenguatge. No apareix el llenguatge a l’edat en qu acostuma apar ixer. Romanen uns patrons
ling stics de nens de menor edat, m s enll del que es considera normal.

Diagn stic diferencial:

- No hi ha causa patol gica manifesta
- No hi ha defectes ni distorsions espec fiques
- Aspecte pueril, per sense distorsi particular

Factors:
- Hereditaris i constitucionals (QI baix, defici ncia auditiva)
- Neurol gics (hipotonia/hipertonia, trastorn de l’atenci )
- Psicoafectius (psicol gics, ambients restrictius)
- Socioculturals i de l’entorn ling stic

Retard lleu:
- Alteracions fonol gics (p rdua o simplificaci de la 2a consonant, trencaments diftongs, tend ncia a reduir
el sistema conson ntic)
- sem ntiques (menor expansi sem ntica en la parla, comprensi normal)
- morfosint ctiques (desenvolupament normal, parla intel·ligible)
- pragm tiques (no s’adverteixen alteracions especials, el llenguatge s til, elabora, escolta i participa en
converses)

Retard moderat:
- Alteracions fonol gics (reducci patrons fonol gics, abs ncia fricatives, omissi vocals inicials, parla de
beb , estructura sil·l bica simple)
- sem ntiques (expansi sem ntica pobre, comprensi lleument alterada)
- morfosint ctiques (d ficits morf. nominal i verbal, d ficit s de conjuncions)
- pragm tiques (compet ncia ling stica pobre, imperatius i gests verbals)

Retard greu:
- Alteracions fonol gics (reducci m xima del patrons fonol gics, consonantisme m nim)
- sem ntiques (pobre expansi sem ntica en comprensi i en expressi )
- morfosint ctiques (etapes primitives, holofrase, parla telegr fica
- pragm tiques (conversa egoc ntrica, entesa si es t en compte el context)

Difer ncia REL-TEL

- Retard del llenguatge (REL). respecte als processos normatius s n m s tardans, per s’arriba al mateix.
No hi ha alteraci en la comprensi .
- Trastorn del llenguatge (TEL). s un trastorn d’origen poligen tic, pron stic incert, afectaci comprensi i
expressi .
- Trastorn espec fic del llenguatge (TEL) disf sia, al lia, automudesa, sordesa verbal cong nita, af sia
evolutiva i af sia del desenvolupament.

Es tracta d’una limitaci significativa de la capacitat ling stica en infants, sense que hi apareguin
conjuntament altres alteracions cognitives, sensorials, motores o de tipus socioafectiu o sociocultural.
è
ü
í
è
à
à
à
ò
à
à

à
ó
ò

à
à
à

à
í

ó
à
ò
ò
ò
ò
ò
à

ò
ò
è

ó

è
ó
è
ó
à
è
ó
ó
é
ó
ü
ü
ó

ó
í
í
à
ó
à

é
à

í

ó
à

è

à

ó

ò

é
ó
è
à
ó
ó

è
ú

ò
à
è
ü
è
ó
í

ó
ó
é
é

ò

ú

è
ó
í
ò

ó
è
è

à
ó
 Pot implicar a un o diferents components/nivells del llenguatge.
S’acostumen a tenir problemes per a processar oracions o abstraure informaci de forma significativa per a
emmagatzemar-la o recuperar-la en la mem ria a curt termini i en la mem ria a llarg termini.
- dimensi fonol gica (omissi s l. tones, vocals inicials, consonants finals, etc.)
- morfosint ctica (erros morfol gics concordan a, erros temps verbals, omissi subjectes i complements)
- sem ntica (retard en l’adquisici de les 1es paraules, vocabulari redu t, paraula discont nua, pauses,
repeticions)
- pragm tica ( s de gestos substitu s de paraules, poques iniciatives de conversa, dificultat en l’ s
d’estrat gies conversacionals, poca interacci )

Intervenci . Sempre s’ha de partir dels models funcionals. All m s rellevant s n les interaccions naturals.

S’ha de pensar en el nen, l’entorn-context i els interlocutors. Sempre generalitzant, en que el que realitza a
una sessi especialitzada ho pugui generalitzar a l’ambient natural.
Quedar-nos sempre en la zona de desenvolupament pr xim, una mica m s enll , perqu ens comprengui i
vagi aprenent i progressant.
S’ha d’evitar la sobreprotecci , s’ha de treballar l’autonomia del nen i l’autoestima, incrementar expectatives
respecte la fam lia i educadors

Objectius d’int:
1. ajudar als nens a millorar la comprensi i l’ s de la gram tica perqu esdevinguin millors comunicadors.
2. Objectius besants en la “disposici funcional” del nen i la necessitat.

Activitats a realitzar. Crear oportunitats freq ents per a objectius gramaticals, manipulant el context social,
f sic i ling stic i explorant g neres diferents i modalitats.

Procediments i t cniques:
1. Manipular el discurs per tal que les carct. gram. Siguin posades en un contx. prag. Apropiat.
2. s sistem tic de formes de contrast.
3. Evitar la parla telegr fica, sempre presentat.
4. Emprar imitacions provocades per donar al nen pr ctica de patrons fonol gics en els quals tingui
dificultats d’acc s i de producci .

Estrat gies:
- Millorar interacci
- Clima de confian a
- Context. Comunicatius relaxats
- Afavorir participaci
- Seguir iniciativa
- Inter s
- Proporcionar temps
- Refor ar xits
- No interrompre
- No fer correccions expl cits
- Evitar demanar que repeteixi
- No fer parlar m s a poc a necessari poc

Adaptaci i ajuts
- Estructurar converses per torns
- Vocabulari adequat
- Parlar poc a poc
í
Ú
è
à
è
ç
è

à
ó
ó
ó
ó
ü
è
à
í

à
í

ú
é

è
ò
é

ç
ó

ó

à
í

è

ó
ó

ò

ó
í

à
ó
ó

í

ó
ò
ó
ü
ú

ç
ò

à
à
ò

é

è

ò
é
ï
ó
ó
ó

à
ò
è

í

ú
 - Entonaci agradable
- Parla clara
- Comunicaci multimodal

Educatives impl cites

- Donar model correcte
- Ampliaci expressions
- Correccions impl cites
- Sist. alternatius i augmentatius (SAA)
- Preguntes obertes, doble alternativa o elecci m ltiple

Modelar: proporcionar un model o exemple correcte al nen per tal que aprengui i integri

Imitar: repetici de la producci del nen, tota o en part, corregint aspectes erronis. Sostenir: enfocar tota
l’atenci en el nen quan inicia o respon a alguna indicaci .

Expansi : amplificaci del tema mitjan ant preguntes, transicions naturals temporals, causals, adversatiu,
condicional i espacial.

Reformular: reelaborar la producci del nen seguint l’objectiu a treballar (correccio impl cita).

Interv. pragm tica

- simulaci
- role playing (dramatitzacions)
- intercanvi de rols
- desenvolupament afectiu i de l’empatia
- treball sobre g neres textuals
- nivells de formalitat en el discurs
- tipus de discurs, etc.
ó
ó
ó
ó
ó

ó
à
è
ó
í
í

ó

ó

ó

ç
ó
ú

ó

í