Professional Documents
Culture Documents
L'humà Com A Corredor I Anàlisi de La Tècnica de Carrera Calçat vs. Descalç
L'humà Com A Corredor I Anàlisi de La Tècnica de Carrera Calçat vs. Descalç
Uploaded by
Martí EsquerdaOriginal Title
Copyright
Available Formats
Share this document
Did you find this document useful?
Is this content inappropriate?
Report this DocumentCopyright:
Available Formats
L'humà Com A Corredor I Anàlisi de La Tècnica de Carrera Calçat vs. Descalç
L'humà Com A Corredor I Anàlisi de La Tècnica de Carrera Calçat vs. Descalç
Uploaded by
Martí EsquerdaCopyright:
Available Formats
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISI
DELATÈCNICADECARRERA
CALÇATVS.DESCALÇ
TreballdeRecerca
Tutor:
PereCasas/AdriàLópez
Alumne: MartíEsquerdaAmézcua
Curs:
2021-2022
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
ABSTRACT
This project analyzes
and
explains
how
running
works.
It
explains
the
different
phases,
the
running technique,
which
muscles
are
more
used
and
from
where
we
obtain
the
necessary
energy to muscular contraction take place. Then it analyzes physiological evidence that
demonstrates
that
humans
have
physiology
made
for
running,
and
it
shows
how
being
able
to
run
long
distances
helped
human
evolution.
The
main
causes
of
injuries
between
runners
are
then
investigated,
and
it
is
concluded
that
an
important
cause
is
the
running
technique.
Later
on,
there
is
a practical
study
in
which
it
is
analyzed
the
running
technique
of
ten
people
when they ran shod between when they ran barefoot. It is observed that when running
barefoot, the running technique varies towards a more efficient one. In this way, it is
concluded that shoes make us run inefficiently. When running in shoes, volunteers had a
technique associated with a higher risk of injury. Finally, a final research is carried out to
contrasttheresultsobtainedandgivemorecredibility.
Keywords: barefoot, human evolution, injuries, physiology, running, running technique,
shoes,shod.
2
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
RESUMEN
En este trabajo se analiza y se explica como funciona correr. Se explican las diferentes
fases,
la
técnica
de
carrera,
qué
músculos
son
los
más
utilizados
y de
dónde
se
obtiene
la
energía necesaria para llevar a cabo las contracciones musculares para correr. A
continuación se analizan las evidencias fisiológicas que demuestran que los humanos
tenemos una fisiología hecha para correr, y se demuestra el hecho de estar bien
capacitados para correr largas distancias. Posteriormente se buscan cuáles son las
principales
causas
de
lesiones
entre
corredores
y se
llega
a la
conclusión
de
que
una
causa
importante es la técnica de carrera. Después de esta investigación se lleva a cabo una
investigación
práctica
en
la
que
se
analiza
la
técnica
de
carrera
de
diez
voluntarios
cuando
van descalzos y cuando llevan zapatos específicos para correr. Se observa que al correr
calzadas,
estas
personas
tienen
una
técnica
de
carrera
menos
eficiente.
Además,
al
correr
con zapatos, estas personas tenían una técnica asociada a un riesgo de lesión más
elevado. Finalmente se hace una última investigación para contrastar los resultados
obtenidosydarmáscredibilidad.
Palabras clave: aterrage, correr, correr descalzo, evolución humana, fisiología, lesiones,
técnicadecarrera,zapatosparacorrer.
3
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
AGRAÏMENTS
En primer lloc, m’agradaria agrair a l’Oriol, a la Vinyet, a la Sílvia, a l’Àlex,
a l’Estel
O.,
a
l’Estel A, a la
Jordina,
al
Lluís
i al
Marc
per
haver
volgut
participar
en
l’estudi
que
he
dut
a
terme i haver
corregut
descalços,
ja
que
sense
aquest
estudi
no
hauria
pogut
completar
el
treball.
També
m’agradaria
agrair
el
suport
dels
meus
tutors
del
treball
de
recerca,
en
Pere
Cases
i
del'AdriàLópez,perhaver-meaconsellatdurantlarealitzaciódeltreball.
4
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
“Arunnercannotrunwithmoneyinhispockets.Theymustrunwithhopein
theirheartanddreamsintheirhead.”
EmilZatopek
5
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ 8
1.1TEMAESCOLLIT 8
1.2METODOLOGIA 8
1.3HIPÒTESI 9
1.4HISTÒRIESD’ULTRARESISTÈNCIA 10
MARCTEÒRIC 12
2.1FUNCIONAMENTDELCÓRRER 12
2.1.1CICLEDECURSA 12
2.1.1.1FasedeCàrregaInicial/Atac 13
2.1.1.2SuportIntermedi 15
2.1.1.3FaseFinaldeSuport 16
2.1.1.4Fased'oscil·lació 17
2.1.2TÈCNICADECARRERA 18
2.1.2.1Patród’atac 18
2.1.3FONTSD’ENERGIA 22
2.1.3.1Metabolisme 22
2.1.3.1.1Viametabòlicaanaeròbica 23
2.1.3.1.2Viametabòlicaaeròbica 24
2.2HUMÀCOMACORREDOR,BIOMECÀNICA 26
2.2.1EVIDÈNCIESFISIOLÒGIQUES 26
2.2.1.1Energètica 27
2.2.1.2Forçaesquelètica 27
2.2.1.3.Estabilització 28
2.2.1.4Termoregulacióirespiració 29
2.2.2IMPORTÀNCIAEVOLUTIVA 31
2.2.2.1Caçaperpersistència 35
TREBALLDECAMP 37
3.1TÈCNICADECARRERACALÇATVERSUSDESCALÇ 38
3.1.1Oscil·lacióvertical 39
3.1.2Cadènciaillargadadelapassa 40
3.1.3Atac 42
3.1.4Conclusions 44
3.2ALTRESESTUDISSIMILARS 46
CONCLUSIÓFINAL 48
VALORACIÓCRÍTICA 50
ANNEXOS 51
GLOSSARI 56
6
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
BIBLIOGRAFÍA 58
LLIBRES 58
ARTICLES 58
TREBALLSACADÈMICS 60
PÀGINESWEB 61
ALTRES 63
7
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
INTRODUCCIÓ
1.1TEMAESCOLLIT
Al
ser
corredor
i estar
informat
sobre
el
món
de
les
curses
de
muntanya,
jo
sabia
que
hi
ha
curses
d’ultraresistència
des
de
160
km
fins
a curses
de
diversos
dies.
Això
a mi
em
cridava
molt l’atenció, ja que com pot ser
que
puguem
córrer
durant
tanta
estona?
Tot
i que
sabia
que un gran percentatge de corredors es lesionen anualment, vaig voler investigar si
realment els
humans
estem
fets
per
córrer.
I si
realment
era
així,
volia
saber
per
què
hi
ha
tantscorredorslesionatscadaany.
Al
saber
que
les
sabates
són
un
invent
realment
modern
i que
en
l’antiguitat
no
existien,
per
a mi no
té
sentit
que
si
estem
fets
per
córrer,
una
gran
quantitat
de
corredors
cada
any
es
lesionin. Ja que abans
qualsevol
lesió
podia
ser
mortal,
ja
podia
ser
perquè
agafessis
una
infecció o perquè no
poguessis
escapar
dels
depredadors.
Així
que
vaig
voler
investigar
si
lessabatessónunadelesprincipalscausesdeleslesions.
A
part
de
tot
això,
una
de
les
principals
motivacions
per
escollir
aquest
tema
per
fer
el
treball
de recerca és que quan jo comentava que creia que els
humans
estem
fets
per
córrer,
la
gent no s’ho creia, i com que tampoc els hi podia demostrar vaig decidir fer el treball de
recercad’aquesttemapersabersirealmentteniaraóono.
1.2METODOLOGIA
Aquest treball, primer té una petita introducció amb històries de corredors de llargues
distàncies per veure que les curses de llarga distància no són producte de l’entrenament
modern,
sinó
que
s’han
fet
des
de
fa
molt
de
temps.
A continuació
conté
tot
un
apartat
sobre
com funciona córrer, quines fases té i d’on surt l’energia per
dur
a terme
les
contraccions
musculars
per
poder
dur
a terme
la
resta
del
treball.
Després
d’explicar
com
funciona,
vaig
investigar si hi ha evidències fisiològiques que evidenciïn que els humans estem fets per
córrer. Després d’haver
trobat
una
gran
quantitat
d’evidències,
em
vaig
preguntar
quina
és
laraóperhaverpassatd’escalararbresaposar-nosdempeusicomençaracórrer.
8
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Quan definitivament vaig veure que els humans estem fets per córrer, no podia entendre
perquè
els
humans
estem
fets
per
córrer
i ens
lesionem
tant.
No
ho
podia
entendre,
ja
que
una lesió en l'antiguitat hauria suposat amb molta probabilitat la mort. Així que després
d’investigar sobre quines són les principals causes de les lesions
de
córrer
i veure
que
la
principal d’elles és una mala tècnica de carrera, vaig voler estudiar com varia la tècnica
quan correm descalços i amb sabates específiques de córrer. Vaig investigar directament
com afecten les sabates a la tècnica de carrera perquè vaig pensar que són un invent
modern i que
no
en
tenien
en
l’antiguitat.
Amb
aquest
raonament,
pel
treball
de
camp
vaig
estudiar com varia la tècnica de carrera entre quan anem calçats i descalços amb deu
voluntaris.
Vaig
gravar
els
voluntaris
corrent
descalços
i calçats
i després
vaig
analitzar
com
variava
la
tècnica
de
carrera.
Després
de
dur
a terme
el
treball
de
camp
vaig
voler
buscar
si
hihaviaestudissimilarsalsmeusperpodercontrastarelsmeusresultatsambd’altres.
La informació la vaig extreure principalment de llibres i estudis publicats en revistes, per
obtenirinformaciómésfiable,totiquealgunainformaciólavaigbuscarainternet.
1.3HIPÒTESI
Aquest treball conté dues hipòtesis, la
segona
de
les
quals
es
va
originar
després
d’haver
confirmat la primera. La hipòtesi principal és que els humans estem fets per córrer, que
tenim aspectes fisiològics que ens permeten córrer.
La
segona
hipòtesi
és
que
una
de
les
principalscausesdetanteslesionsésl’úsdecalçatpercórrer.
9
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
1.4HISTÒRIESD’ULTRARESISTÈNCIA
Per començar a investigar, vaig començar buscant històries semblants a les que havia
escoltat,
de
corredors
que
han
corregut
grans
distàncies
a grans
velocitats,
i no
només
una
vegada.
A més
a més,
vaig
buscar
atletes
que
no
fossin
molt
recents
i que
no
utilitzessin
un
calçat modern específic per córrer, ja que vol dir que per córrer no es necessiten unes
sabates
molt
especialitzades
per
córrer.
Moltes
d’aquestes
històries
em
van
convèncer
més
queestemfetspercórrer.
Ramsès II, va ser el tercer faraó de la dinastia XIX d’Egipte durant el segle XIII aC. Per
demostrar el seu domini en
el
tron
va
haver
de
córrer
una
llarga
distància
cada
pocs
anys
davant
de
multituds
de
persones,
i va
repetir
aquesta
prova
fins
que
va
tenir
noranta
anys.
Més endavant ens trobem amb el rei Shulgi, que va ser rei d’Ur al segle XXI aC. Ell va
decidir anar de Nippur a Ur a oficiar un festival religiós, i després va tornar a Nippur
completantmésde320quilòmetrescorrent.
Una de les
històries
més
famoses
és
la
de
Filípides,
un
corredor
de
l’antiga
Grècia
que
va
inspirar la distància de la Marató Olímpica. Filípides era un hemeròdrom (missatger de
l’antiga Grècia), que el 490 aC. va córrer amb un dia, des de la ciutat de Marató fins a
Esparta, per demanar-los ajuda, ja que l'exèrcit Persa els estava amenaçant. Amb el
missatge
entregat,
va
tornar
completant
uns
260
km
en
dos
dies.
L’endemà,
després
que
la
guerra acabés, va anar corrent fins a Atenes, completant 40 km, per dir-los que havien
vençut.Peròdesprésdelliurarelmissatge,vamorird’esgotament.
Ja al segle
XX, trobem
amb
atletes
com
Emil
Zatopek,
Ann
Trason
o Yannis
Kouros.
Emil
Zatopek
va
començar
a córrer
a les
nits
quan
era
un
soldat
amb
les
botes
militars
després
de
fer
tot
els
exercicis
que
li
manaven.
Quan
millorava
el
temps,
corria
més
de
90
vegades
400
metres
tan
ràpid
com
podia
i en
descansava
200.
Acabant
fent
més
de
50
quilòmetres,
i
36 d’ells a velocitat d’esprint. Quan ja no estava a l’exèrcit va estar competint cada
dues
setmanes
durant
tres
anys,
i totes
les
69
curses
a les
quals
va
participar,
les
va
guanyar.
Tot
aixòfentmésde200quilòmetresd’entrenamentalasetmana.
10
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Ann Trason, era una biòloga que va començar a anar corrent al laboratori on treballava
corrent per desestressar-se. Quan va veure que aquests 14 km els podia fer sense
problemes també
va
començar
a tronar
del
lloc
de
treball
corrent,
fent
cada
dia
gairebé
30
quilòmetres. A mesura que anava acumulant quilòmetres,
va
decidir
apuntar-se
a la
cursa
de resistència 50 Miles American River, una cursa de 80 quilòmetres.
Sorprenentment,
la
primera cursa a la qual va participar va guanyar. Després d’aquest triomf va guanyar la
Western
States
100
catorze
vegades,
i va
trencar
20
rècords
mundials.
A més
a més,
en
un
sol mes
es
va
classificar
per
a la
marató
dels
jocs
olímpics
i va
guanyar
la
Western
States
100ilaL
eadville100,duescursesde160quilòmetresdemuntanya.
En Yannis Kouros, era un atleta grec que ha batut 150 rècords mundials de curses de
resistència
en
la
seva
història
esportiva.
Entre
aquests
rècords
podem
trobar
des
de
les
100
milles
fins
a les
1000
milles,
i des
de
les
12
hores
fins
als
sis
dies.
Per
posar
un
exemple,
el
record
que
té
de
1000
km
en
pista
és
de
cinc
dies,
16
hores
i 17
minuts,
és
a dir,
va
anar
a
una velocitat de
7,3
km/h.
I el
record
que
té
de
sis
dies
en
pista,
és
de
1038,85
km,
a una
velocitatde7,21km/h.
També
trobem
el
kaihōgyō,
una
pràctica
ascètica
realitzada
pels
monjos
budistes
de
Tendai,
aquesta
pràctica
consisteix
a córrer
una
ruta
que
dura
mil
dies,
durant
set
anys. En
cada
un
dels primers tres anys s’han d’encadenar cent dies corrent 40 quilòmetres diaris. Els
següents
dos
anys,
s’han
d’encadenar
dos-cents
dies
cada
any.
Al
sisè
any
s’han
de
córrer
uns
altres
60
quilòmetres
diaris.
I en
l'últim
any,
es
fan
dobles
maratons
diàries
durant
cent
diesconsecutius,iacontinuaciócentdiesméscorrentunamaratódiària.
A
la
dècada
del
1970,
hi
havia
un
grup
de
corredors
estatunidencs
que
corrien
dos
cops
al
dia,
i algunes
vegades
tres.
Podien
arribar
a córrer
300
km
a la
setmana,
i no
es
lesionaven
ni sobreentrenaven, cosa que avui en dia és impensable. És més, hi havia sis atletes
d’aquestgrupquepodiencórrerunamaratóenmenysde2horesi12minuts.
Totes aquestes històries em van fer pensar encara més que els humans estem fets per
córrer.
Amb
aquesta
dubte
resolt
també
me’n
van
sorgir
d’altres,
com
de
què
ens
serveix
ser
corredors
de
llarga
distància
si
la
resta
de
mamífers
són
molt
més
ràpids
que
nosaltres?,
i,
perquètenimtanteslesionselscorredors,sirealmentestemfetspercórrer?
11
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
MARCTEÒRIC
2.1FUNCIONAMENTDELCÓRRER
Tot i que córrer pot
semblar
senzill,
ja
que
no
s’ha
de
pensar
per
fer-ho,
s’ha
de
coordinar
una gran quantitat de músculs i tendons per tal de córrer. També s’ha d’obtenir energia
perquè els músculs treballin correctament, i a més a més, hi ha maneres de córrer més
eficients que
altres.
Per
començar
s’explicarà
quines
són
les
diferents
fases
de
la
carrera
i
després també s’explicaran altres aspectes que són importants per córrer, com pot
ser
la
tècnicadecarrera.
2.1.1C
ICLEDECURSA
Tal com està definit en el diccionari de la reial acadèmia espanyola, córrer consisteix a
caminar
ràpidament
i amb
tant
impuls
que
entre
un
pas
i el
següent,
els
peus
o les
potes
no
toquenal’aire.
Córrer és un cicle que consisteix en dues fases principals. Per completar aquest cicle
es
necessitalacooperaciódelsmúsculs,lesarticulacionsielsistemanerviós.
Les dues fases principals són la fase de suport i la d'oscil·lació, i a més a més
té
quatre
moments clau, el contacte inicial, el suport intermedi, l’enlairament i l’oscil·lació. El cicle
començaambelcontacteinicialiacabaambl’enlairament.
Seqüència d’imatges 1: les quatre fases del cicle de cursa. De dreta a esquerra: contacte inicial, suport
ont:Esquerda,Martí
intermedi,enlairamentioscil·lació.F
12
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
2.1.1.1FasedeCàrregaInicial/Atac
Aquesta fase comença quan el peu entra en contacte amb el terra, llavors, el cos es
desaccelera
en
direcció
vertical
i és
necessari
un
esforç
muscular
per
controlar
i disminuir
la
força de reacció del terra (GRF (G
round Reaction Force)). Quan el peu s’aplana, els
tendons i teixits de l’interior dels músculs
emmagatzemen
energia
elàstica,
la
qual
es
farà
servirdesprésperalapropulsió.
Imatge1:fasedecàrregainicial.
Font:Esquerda,Martí
Partinferiordelacama
El peu, entra en contacte amb el terra amb la part exterior i gira cap a dins,
llavors,
l’arc
s’enfonsa emmagatzemant energia, mentre el turmell i el genoll flexionen per
disminuir
la
GRF.
Seqüència d’imatges 2: observar com abans d’entrar en contacte amb el terra el peu
es
manté
girat
cap
a
l’exterior.Amesuraqueelpeuvaentrantencontacteambelterravagirantcapadins.F
ont:Esquerda,Martí
13
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Seqüènciad’imatges3:enaquestesduesimatgess’observacoml’arcdelpeus’enfonsais’aplana.
Font:Esquerda,Martí
Partsuperiordelacama
Elmalucinicialafasedesuportestenent-segràciesal’impulsdelsglutisiisquiotibials.
Trensuperior
El
tors
i els
braços
contraresten
les
forces
de
les
cames
per
conservar
l’equilibri
i l’estabilitat.
Aquests
inicien
un
moviment
de
rotació
en
direcció
a la
cama
que
no
està
en
contacte
amb
elterra.
ont:Esquerda,Martí
Seqüènciad’imatges4:rotaciódeltorsidelsbraços.F
14
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
2.1.1.2SuportIntermedi
En aquesta segona fase el cos allibera tota l’energia reciclada que havien absorbit els
tendons. El tors segueix mantenint un moviment de rotació per mantenir l'equilibri i
gestionarlacàrregadinàmicadelacama,enaquestafaseestàrecte.
Els quàdriceps s’allarguen per absorbir les forces de reacció fent un treball excèntric i
després s’escurcen per estendre el genoll per a l’enlairament fent un
treball
concèntric.
A
mésamés,elspeustraslladenelpesalazonaexterior/davanteradelpeu.
ont:Esquerda,Martí
Imatge2:fasedesuportintermedi.F
15
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
2.1.1.3FaseFinaldeSuport
La
fase
final
de
suport
és
l’última
subfase
del
suport
i acaba
quan
els
malucs,
el
genoll
i el
turmell arriben a la seva màxima extensió, i propulsen el cos cap endavant, per després
començarambl’enlairament.
Trensuperior
Per
contribuir
a la
propulsió
del
cos,
un
braç
es
mou
cap
endavant
i l’altre
enrere,
arribant
a
la
màxima
rotació.
D’aquesta
manera
s’ajuda
a contrarestar
els
extrems
iguals
i oposats
del
movimentdelesextremitatsinferiors.
Partsuperiordelacama
Els
malucs
s’estenen
al
màxim
i els
glutis
i isquiotibials
s’escurcen
per
proporcionar
la
força
propulsoraquemouelcoscapamunt.
Partinferiordelacama
El
turmell
i el
genoll
estan
totalment
estesos
i els
flexors
plantars
ajuden
a aixecar
el
peu
del
terra.
Imatge3: fasefinalde suport.Elcostraslladaelpesala punta del
peu,ilacamaqueestàencontacteambelterraestàestiradamentre
quel’altres’estàpreparant pel suport.Aquí també s’observacomel
ont:Esquerda,Martí
torsarribaalamàxima rotació.F
16
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
2.1.1.4F
ased'oscil·lació
Aquesta fase comprèn un 60% del cicle. Després de l’enlairament, el
maluc,
el
genoll
i el
turmell comencen immediatament a flexionar-se fins
a posar-se
davant
del
cos.
Al
final
de
l’oscil·lacióelgenollcomençaaestendre'spreparantelsegüentsuport.
Partinferiordelacama
El
turmell
i el
genoll
segueixen
flexionats
per
escurçar
la
longitud
d'oscil·lació,
reduint
també
l’esforçperportarlacamaaldavant.
Partsuperiordelacama
Els glutis i els isquiotibials es relaxen aprofitant el retrocés elàstic dels flexors del maluc,
cosaquepermetquelacamaoscil·licapadavant.
Trensuperior
En aquesta
fase
els
tors
i els
braços
giren
en
sentit
contrari
per
preparar-se
per
la
fase
de
suport.
Imatge4:fased’oscil·lació.Capdelesduescamesestàtocant
elterra.Eltorscomençaagirarenl'altresentit.F
ont:Esquerda,
Martí
17
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
2.1.2T
ÈCNICADECARRERA
La tècnica de carrera consisteix a córrer d’una manera eficient, és
a dir,
gastant
el
mínim
d’energia.
Els punts a tenir en compte a l’hora de córrer
eficientment
són
tenir
pics
de
GRF
baixos
i
minimitzar
l’oscil·lació
vertical.
També
s’ha
de
tenir
el
tronc
alçat
i inclinat
lleugerament
cap
endavant, el cap ha d’estar recte mirant també cap endavant i les espatlles han d’estar
anivellades
i relaxades.
Els
braços
han
d’estar
flexionats
a 90º
i no
han
de
travessar
la
línia
centraldelcosencontrarestarlesforcesdinàmiquesdelescames.
Respecte a les cames, aquestes han de fer passes curtes i tenir una freqüència alta,
aproximadament
de
180
passes
per
minut,
tot
i que
pot
ser
menys
en
curses
de
resistència.
L'aterratge
s’ha
de
fer
amb
la
cama
tan
estirada
com
sigui
possible
i amb
el
peu
a prop
del
centre
de
masses
del
cos.
A més
a més,
la
llargada
de
cada
passa
ha
de
ser
generada
des
de les puntes del peu. També s’ha de tenir en compte minimitzar la quantitat de rebot
vertical.
2.1.2.1Patród’atac
El patró d’atac es refereix a la posició del peu durant l’aterratge. Hi ha tres maneres
diferents
d’aterrar,
hi
ha
persones
que
fan
l’atac
amb
el
taló
(AT),
n’hi
ha
d'altres
que
ho
fan
amblapuntadelpeu(AP),id’altresquehofansobrelameitatdelpeu(AI).
Entre
un
80
i un
95%
dels
corredors
aterren
amb
el
taló.
Aquest
tipus
d’entrada
en
contacte
amb el
terra
està
associat
a nivells
de
càrrega
vertical
més
alts
que
en
els
altres
dos
tipus
d’aterratges. Els genolls són les articulacions que pateixen
més
en
aquest
patró
d’atac,
ja
que són els encarregats d’esmortir l’impacte amb el
terra.
En
canvi,
es
redueix
l'estrès
en
els
músculs
del
peu
i en
el
panxell.
El
perfil
de
la
GRF
mostra
un
punt
màxim
d’impacte
per
la
força
de
col·lisió
del
peu
al
colpejar
el
terra,
i un
altre
en
el
suport
intermedi.
La
direcció
de
la
força,
que
passa
per
darrere
del
genoll,
redueix
la
càrrega
en
el
tendó
d'Aquil·les,
però
l’augmentaeneltibialanterior.
18
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Gràfic1:forçadereacciódelterraambatacdetaló.F
ont:Esquerda,Martí
També hi ha gent que aterra pel primer suport amb la punta del peu, en aquest cas les
forces
en
el
genoll
disminueixen
significativament,
però
augmenten
en
els
músculs
del
peu
i
el panxell. La GRF
només
té
un
punt
màxim
en
el
suport
intermedi,
ja
que
l’impacte
inicial
desapareix,ipassaperdavantdelturmelliperdarreredelgenoll.
A
més
a més,
córrer
amb
la
punta
del
peu
produeix
forces
de
frenada
i fa
que
hi
hagi
més
rebotvertical.
Ara
bé,
una
de
les
principals
raons
per
la
qual
un
50%
dels
corredors
es
lesionen
cada
any
és
l’overstriding. Aquest
efecte
es
produeix
quan
els
peus
aterren
massa
lluny
del
centre
de
masses
en
el
suport
inicial,
això
provoca
un
increment
en
les
forces
de
frenada,
i en
l'estrès
de
les
articulacions.
Quan
hi
ha
overstriding
el
cos
acostuma
a estar
inclinat
cap
enrere
i el
peu
aterra
amb
el
taló,
i hi
ha
pics
de
la
GRF
més
alts.
Aterrar
amb
el
taló
no
té
cap
efecte
si
el
cos
se
segueix
movent
cap
endavant,
el
problema
està
quan
tot
el
pes
del
cos
és
recolzat
eneltaló.
També
hi
ha
corredors
que
aterren
a la
meitat
del
peu,
aquest
tipus
de
suport
és
observat
en
corredors d’alt rendiment com
Eliud Kipchoge o Jim Walmsley.
Aquest suport no produeix les
forces
de
frenada
com
en
l’atac
de
punta, però tampoc produeix dos
punts màxims en el perfil de la
GRF.
Gràfic2:forçadereacciódelterraambatacintermedial/depuntes.
Font:Esquerda,Martí
19
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Gràfic3:comparaciódelesforcesdereacciódelterraenelsdostipusdesuports.
Font:Esquerda,Martí
Un estudi publicat a la revista Medicine & Science in Sports & Exercise (B
oyer, E. R.;
Rooney, B. D.; Derrick, T. R. “Rearfoot and Midfoot or Forefoot Impacts in Habitually Shod
Runners”,
Medicine
& Science
in
Sports
& Exercise: Juliol
2014
- Vol.
46
- Issue
7 - p 1384-1391
[en
línia].
<h
ttps://doi.org/10.1249/MSS.0000000000000234> [Consulta:
30
agost ) va
2021] fer
córrer a 30 corredors competitius i van comparar les forces de reacció (GRF) l’índex de
càrrega
de
tall
(LR)
durant
el
suport
corrent
amb
puntes
i amb
talons. El
resultat
va
ser
que
la
LR
vertical
va
disminuir
significativament
en
els
talonadors
habituals
fent
el
suport
amb
la
part davantera del peu, però es va mantenir similar en els corredors atacants davanters
habituals
amb
els
dos
tipus
de
suports.
També
van
trobar
que
les
forces
d’impacte
medial
no
eren presents durant l’atac posterior, però que era significativament més
gran
per
als
dos
grups de corredors amb un atac davanter o medial. A més a més van trobar que els
corredors
habituals
d’atac
davanter
tenien
pics
d’impacte
més
grans
i LR
en
totes
direccions
encomparacióambelsatacantshabitualsposteriors.
És més, en un estudi publicat a la revista Medicine & Science in Sports & Exercise
(Ogueta-alday, A.; Rodríguez Marroyo, J. A.; García López, J. Rearfoot strikers are more
economical
than
midfoot
strikers.
Medicine
& Science
in
Sports
& Exercise.
[en
línia].
March
2014 - Volume 46 - Issue 3 - p 580-585. [Consulta: 16 setembre 2021]. Disponible a:
https://doi.org/10.1249/MSS.0000000000000139), van trobar que els corredors que
talonaven, en velocitats submaximals, eren més eficients que els corredors de peu
intermedial, tot i que en augmentar la
velocitat,
les
diferències
eren
mínimes.
Aquest
grup
teniauncontacteambelterramésprolongatiunvolunamicaméscurt.
20
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
La diferència més gran en cinemàtica
entre
els
diferents
patrons
de
petjades
és
la
posició
del turmell en el primer contacte. Corrent amb la part posterior, el turmell està més
dorsiflexat, mentre que corrent amb la part anterior el turmell està en una posició plantar
flexionada. Aquest contacte inicial posa el tendó d’Aquil·les en una posició de càrrega
excèntrica, mentre que durant un atac posterior
gairebé
no
és
carregat.
Això
fa
que
no
es
reciclitantaenergia,peròencanvinohihatantavelocitatdefrenada.
Així
que
quan
es
corre
amb
sabates,
un
atac
posterior
sense
aplicar
tot
el
pes
en
el
taló,
és
més
eficient
que
un
atac
intermedial,
però
un
atac
davanter
no
ho
és
tant.
Si
no
s’aplica
tot
elpeseneltalódurantelcontacteinicial.
Imatge5:atacintermedial.F
ont:Esquerda,Martí Imatge6:atacdetaló.Font:Esquerda,Martí
ont:Esquerda,Martí
Imatge7:atacdepuntes.F
21
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
2.1.3F
ONTSD’ENERGIA
Els
éssers
humans
vam
evolucionar
per
emmagatzemar
greix
en
grans
quantitats
per
poder
aguantardiessensemenjarsensequeaixòafectéslanostrasalut.
El greix, que és la font principal d’energia en esports de resistència,
conté
molts
enllaços
energètics
utilitzables.
Els
carbohidrats,
per
contra,
són
molècules
més
simples
i aporten
la
meitatdecaloriespergramqueelgreix.
La principal font d’energia que permet el treball muscular és l’Adenosina trifosfat (ATP).
L’ATP és una molècula que emmagatzema energia durant un període de temps curt,
i és
usada
per
totes
les
cèl·lules
del
cos.
L’ATP
produeix
energia
quan
l’enllaç
que
uneix
un
dels
grupsfosfatéstrencat.
2.1.3.1Metabolisme
L’energia
dels
aliments
no
és
directament
disponible
pel
cos,
sinó
que
primer
ha
de
passar
pel procés digestiu. Aquest procés primer descompon el menjar en macronutrients, com
poden
ser
els
greixos,
els
carbohidrats, les
proteïnes.
Els
greixos
i els
carbohidrats
després
són convertides en àcids grassos i sucres i s’utilitzen per produir molècules d’ATP
(adenosinatrifosfat).
Després
que
l’ATP
sigui
trencat
per
obtenir
l’energia
necessària
per
a la
contracció
muscular
i es transformi
en
ADP
(adenosina
difosfat),
s’utilitza
l'energia
dels
aliments
per
reconstruir
les molècules d’ATP. El
fet
que
l’ATP
es
recicli
és
molt
important,
ja
que
si
no,
requeriríem
entre60i70kgd’ATPperaunsoldia.
Existeixendosprocessosperal’obtenciódel’ATP. Elprocésanaeròbicil’aeròbic.
22
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
2.1.3.1.1Viametabòlicaanaeròbica
Aquest
procés
utilitza
els
carbohidrats
com
a combustible.
Tots
els
sucres
que
contenen
els
carbohidrats són convertits en glucosa pel fetge i pot ser utilitzada directament o
emmagatzemada
en
els
músculs
o fetge.
Aquest
procés
no
necessita
oxigen,
i els
productes
finalsd’aquestprocésformatper10passos,sónduesmolèculesd’ATP,iunadepiruvat.
Aquesta via és molt ràpida,
i només
s’utilitza
quan
la
demanda
d’ATP
és
molt
alta
i no
pot
ser
coberta
per
la
via
aeròbica.
El
problema
és
la
molècula
de
piruvat.
Aquesta
molècula
pot
anar,
o bé
als
mitocondris
de
les
cèl·lules
i produir
36
molècules
d’ATP
per
la
via
aeròbica,
o
bépotquedar-seaforadelamembranadelsmitocondris,onesconvertiràenàcidlàctic.
Quan el cos no pot absorbir el piruvat a causa d’una falta de capacitat aeròbica, i es
converteixenàcidlàctic,ésquanvelafatigamuscularielcorredorhadedisminuirelritme.
La quantitat de piruvat produït depèn de la intensitat del treball. En velocitats lentes,
predomina l’ús de fibres de contracció
lenta
(via
aeròbica).
La
majoria
de
l’ATP
prové
dels
greixos, i pràcticament tot el piruvat contribueix en la via aeròbica. Si la velocitat és més
moderada,
s’utilitzen
més
fibres
de
contracció
ràpida.
Aquestes
fibres
no
són
tan
resistents
i
depenen de les reserves de glicòlisi per produir l’energia que necessiten. En aquestes
velocitats el piruvat i l'àcid làctic comencen a acumular-se. Mentre que l’acumulació no
sobrepassilataxad’eliminació,lavelocitatpotsermantinguda.
En velocitats altes, la taxa d’eliminació és sobrepassada per l’acumulació. Aquesta
acumulació de lactat condueix a una disminució en la producció d’ATP requerida per les
fibres ràpides. En disminuir l’ATP, conseqüentment, la velocitat també disminueix
(involuntàriament).
23
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
2.1.3.1.2Viametabòlicaaeròbica
La via aeròbica té lloc als mitocondris i necessita oxigen per funcionar. Aquest
procés
és
més
lent
que
l’anterior
i tal
com
s’ha
dit,
pot
utilitzar
les
molècules
de
piruvat
per
produir
ATP
addicional. El metabolisme aeròbic produeix 17 vegades més la quantitat d’ATP que el
metabolismeanaeròbic,peròésméscomplexilent.
Tot
i que
es
pot
pensar
que
el
metabolisme
aeròbic
no
pot
aportar
les
demandes
d’ATP
en
altes
intensitats,
en
atletes
de
resistència
de
l’elit,
la
contribució
aeròbica
és
molt
significant
enaquestesintensitatsaltes.
Per
a la
carrera
de
resistència
és
important
tenir
una
bona
base
aeròbica
per
poder
obtenir
ATP per la via anaeròbica sense haver de disminuir la velocitat. Si es té una bona base
aeròbica,ellactatpotpassarperlaviaaeròbicaitransformar-seenATP.
24
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Figura 1: quan un atleta no té suficient capacitat aeròbica el lactat s’acuumula relantitzant la glicòlisi i
conseqüentment també relantitza la producció ATP. A nivell físic suposa una
disminució
de
la
velocitat.
Font:
Esquerda,Martí
Figura
2:
un
atleta
amb
una
alta
capacitat
aeròbica
utilitza
el
lactat
acumulat
per
produir
ATP.
A nivell
físic,
un
corredorambunacapacitataeròbicaaltapotmantenirvelocitatsaltesdurantméstemps.F
ont:Esquerda,Martí
25
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
2.2HUMÀCOMACORREDOR,BIOMECÀNICA
Tot i que la biomecànica de córrer està ben estudiada, molt pocs investigadors van
considerar
si
córrer
era
un
mode
de
locomoció
que
va
influir
en
l’evolució
humana.
Això
es
deu principalment
a què
som
uns
corredors
mediocres
en
diversos
aspectes.
Per
exemple,
els velocistes d'elit, comparats amb altres mamífers, són relativament lents. Ells poden
mantenir velocitats de 10 metres per segon durant uns 15 segons, comparats amb altres
mamífers
que
poden
suportar
velocitats
de
20
m/s
durant
diversos
minuts.
A més
a més,
la
carrera és aproximadament el doble de costosa quant a energia metabòlica per
distància
recorregudaquelad’unmamíferambunamassacorporaligual.
Aquesta
és
una
de
les
principals
raons
per
la
qual
no
es
pensava
que
els
humans
no
fóssim
corredors,
però
i a evidències
fisiològiques
que
demostren
que
no
és
així,
i que
els
humans
sí que som animals corredors, però no som velocistes, sinó que som corredors de
resistència. A més a més, s’ha descobert que en velocistes d’elit, al tenir més fibres
musculars de contracció ràpida (80%) que
de
contracció
lenta,
són
més
propensos
a patir
malalties
com
la
diabetis,
hipertensió
i obesitat.
També
s’ha
vist
que
les
persones
amb
una
gran quantitat de fibres de contracció lenta (66%) són més propenses a ser físicament
actives,aestarmésfortesiatenirunamillorsalutallargterminidelcor.
2.2.1EVIDÈNCIESFISIOLÒGIQUES
Si dividim el regne animal en dues categories, i en una categoria hi posem els animals
corredorsienl’altreelsanimalscaminants,espodenobservarunasèriedediferències.
Un exemple d’animal corredor pot ser un cavall, un gos, un guepard… I un exemple
d’animal
caminant
pot
ser
per
exemple
un
porc,
o un
ximpanzé.
Teòricament,
si
els
humans
estem
fets
per
córrer,
només
per
a casos
d’emergència,
el
cos
humà
hauria
de
semblar-se
més
al
d’un
animal
corredor
que
no
pas
al
d’un
animal
caminant.
Una
bona
comparació
és
ladelssimis,jaquesommoltsemblantsaells.
26
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
2.2.1.1E
nergètica
Els
humans
presenten
moltes
especialitzacions
musculoesquelètiques
per
al
bipedisme.
En
contrast
amb
els
simis,
les
cames
humanes
tenen
molts
tendons
llargs
semblants
a molles,
que emmagatzemen energia perquè després sigui alliberada a l’enlairament. Aquests
tendons estan units a fascicles musculars curts que
poden
generar
força
econòmicament.
S’ha estimat que poden estalviar fins
a un
50%
del
cost
energètic
i el
més
important
és
el
tendó d’Aquil·les. Un altre grup de tendons important és l’arc del peu, aquesta estructura
elàsticatambéfuncionacomunamolla,ipotarribaraestalviarun17%d’energia.
Un altre punt energètic a tenir
en
compte
és
que
a diferència
de
la
resta
de
quadrúpedes,
els
humans
augmentem
la
velocitat
allargant
la
longitud
del
pas,
en
comptes
d’augmentar
la
freqüència. La llargada de la passa,
que
és
aproximadament
d’uns
2 metres
en
curses
de
llarga
distància
d’elit,
és
aproximadament
1 metre
més
llarga
que
la
d’un
ximpanzé
de
65
kg
a una velocitat igual. La principal causa d’aquest fenomen és que tenim un conjunt de
molles efectives i unes cames relativament llargues.
Les
cames
llargues
fan
augmentar
el
temps
de
contacte
amb
el
terra,
cosa
que
ja
hem
dit
anteriorment
que
és
un
aspecte
a tenir
encompteperunatècnicadecarreraeficient.
2.2.1.2F
orçaesquelètica
Córrer
exposa
el
sistema
esquelètic
a tensions
molt
més
altes
que
al
caminar,
sobretot
quan
el peu entra en contacte amb el terra. El primer contacte produeix una ona de xoc, que
passa des del taló a través de la columna fins al cap. Els pics de les GRF són
aproximadamenteldoblequealcaminar.
Una tècnica per reduir l’estrès de les articulacions és expandir les superfícies articulars.
Està
demostrat
que
comparat
amb
l'Australopithecus, l’humà
té
àrees
articulars
bastant
més
grans en relació amb la massa corporal en les articulacions del tren inferior. Aquest
engrandiment,
que
no
es
correspon
amb
les
extremitats
superiors,
suposa
una
reducció
en
les forces d’impacte al caminar, però tenen un comportament molt més crític al córrer,
dissipantcàrreguesd’impactemoltaltes.
27
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Una
altra
modificació
a la
pelvis
per
reduir
l’estrès
al
córrer,
és
l’engrandit
pilar
ilíac.
El
pilar
ilíac
és
una
zona
de
la
cresta
ilíaca.
També
tenim
una
àrea
més
gran
del
calcani
en
relació
amb la massa corporal dels Australopithecus. Aquest os del peu
estableix
una
millor
unió
ambeltendód’Aquil·les.
Finalment també tenim el
coll
femoral
més
curt
que
en
els
ximpanzés,
tot
i que
disminueix
els avantatges mecànics dels abductors, redueix moments de flexió del coll femoral.
Aquestesflexions,alcórrersónelevadesihihauriaunriscdelesióméselevat.
2.2.1.3.E
stabilització
La marxa bípeda és molt inestable, i les diferències entre caminar i córrer requereixen
mecanismesespecialspercórrerpergarantirl’estabilitzacióil’equilibri.
El
tronc
superior
té
una
inclinació
més
avançada
durant
la
carrera
que
la
marxa,
cosa
que
fa
queelcostinguiunatendènciaaanarcapendavant.
El
gluti
major
és
la
característica
més
distintiva
dels
éssers
humans.
Aquest
múscul
és
molt
més
gran
comparat
amb
el
de
l'Australopithecus, i és
el
múscul
més
fort
i el
més
utilitzat
al
córrer,peròencanvi,nos’utilitzagensalcaminar.
Les
rotacions
independents
(contrarotació
del
tronc
i dels
braços
explicada
al
punt
2.1.1),
de
dins
del
tronc
tenen
un
paper
crucial
en
l’estabilització
dinàmica
i ajuden
a explicar
algunes
característiques
del
cos
humà.
Quan
es
camina,
una
cama
sempre
està
tocant
a terra,
això
permet
que
els
abductors
i els
rotadors
medials
del
maluc
contrarestin
la
rotació
induïda
per
la inèrcia del tronc generada per l’acceleració de la cama oscil·lant. Tot i això aquestes
acceleracions són encara més grans al córrer, i no poden ser contrarestades amb forces
terrestres.
Aquestes
forces
desestabilitzadores
són
contrarestades
amb
la
rotació
del
tòrax
i
els braços. Com a mínim hi ha 3 modificacions
estructurals
en
els
malucs
i l’espatlla,
que
permetcontrarestarlesforces:
En primer lloc, comparat
amb
els
simis,
els
humans
tenim
la
capacitat
de
sostenir
un
grau
de
rotació
major
en
el
tronc
gràcies
a una
cintura
allargada
i estreta
que
separa
verticalment
el marge inferior de la pelvis amb el tòrax. En segon lloc, els ximpanzés tenen un tòrax
superior en forma d’embut invertit, i espatlles estretes i elevades amb moltes connexions
musculars amb el cap/coll que són absents en l’ésser humà. Les espatlles elevades
i les
28
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
fortes connexions musculars amb el cap i el coll no són un impediment per a la marxa
bípeda (són molt funcionals per escalar) però tendeixen a impedir les contrarotacions
independents
de
la
cintura
i els
braços
necessàries
per
córrer
i minimitzar
la
rotació
del
cap.
Les espatlles característiques de l’ésser humà actuen per augmentar la contrarotació
generada
pels
braços,
i permet
reduir
l’estalvi
energètic
amb
una
reducció
del
50%
respecte
als
ximpanzés
i l’Australopithecus
de
la
massa
de
l’avantbraç.
L’objectiu
d’aquesta
reducció
ésreduirl’esforçmuscularnecessaripermantenirelcolzeflexionatalcórrer.
A diferència dels altres mamífers quadrúpedes, els éssers humans tenim el coll orientat
verticalment
i per
evitar
que
el
cap
tendeixi
a caure
cap
endavant,
tenim
una
disminució
de
lalongituddelmusell.
Finalment, per mantenir l’equilibri, tenim el radi del canal semicircular significativament
major que el dels ximpanzés. El canal semicircular engrandit augmenta la sensibilitat
sensorial
al
llançament
del
cap
sobre
el
pla
sagital.
Una
altra
modificació
rellevant
per
córrer
és
el
lligament
nucal,
aquest
tendó
es
troba
en
animals
cursorials
o amb
cap
massius.
Però
aquestlligamentnoestrobanienelsximpanzésnienelsA
ustralopithecus.
2.2.1.4T
ermoregulacióirespiració
Les adaptacions fisiològiques per mantenir el cos a una temperatura estable són
considerades molt importants. Això és degut al fet que quan es corre es produeix molta
calor i s’ha d’eliminar abans que el cos passi
els
42
ºC. Durant
l'exercici,
la
conversió
de
l’energia química emmagatzemada en ATP a energia mecànica és molt poc eficient.
Aproximadament un
70%
del
total
de
l’energia
química
usada
per
a la
contracció
muscular
ésalliberadaencalorinoenesforç.
En
una
ultramarató
es
va
estudiar
l’energia
alliberada
pel
guanyador
Bruce
Fordyce.
Durant
les
5,5
hores
a més
de
16
km/h
va
utilitzar
18480
kJ,
però
només
4000
kJ
van
ser
utilitzats
per al desplaçament. Els altres 14480 kJ eren un impediment, i l’únic que feien era
sobreescalfar el cos del corredor. Perquè la seva temperatura no sobrepasses els 43
ºC,
l’atletahaviadeperdremésdel90%delasevacalor.
29
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Per
prevenir
que
això
passi,
els
éssers
humans
tenim
característiques
fisiològiques
que
ens
ajuden a eliminar aquesta calor. En primer lloc, tenim una gran quantitat de glàndules
sudorípares
ecrines
per
a l’evapotranspiració.
Gràcies
al
fet
que
l’aigua
té
una
alta
calor
de
vaporització, aquesta absorbeix la calor del nostre cos, i ajuda a refredar-nos. Tenir
poca
quantitat de pèl també ens ajuda a dissipar la calor metabòlica gràcies a una millo0r
circulació
de
l’aire.
La
forma
allargada
i estreta
del
cos,
la
circulació
venosa
del
neurocrani
engrandida i la nostra verticalitat també tenen un rol
important
en
reducció
de
la
calor.
La
nostra
verticalitat
fa
que
els
sol
no
ens
toqui
en
tanta
superfície
i la
circulació
venosa
utilitza
lasuorrefredadadelacaraielcuircabellutperrefredarlasangvenosa.
A més a més, en els mamífers corredors (incloent-hi els humans), s’ha vist que hi ha la
necessitat de sincronitzar la locomoció amb la respiració. En el cas dels quadrúpedes,
aquests han de mantenir una relació constant d’1:1 (passes per respiració)
quan
estan
al
galop.
Si
estan
trotant
poden
mantenir
una
relació
de
1:2,
però
és
canviada
dràsticament
a
1:1 quan arriben velocitat de transició. En canvi, els humans, tot i que
no
s’ha
eliminat
la
necessitat de la sincronització, podem
utilitzar
diversos
patrons
com
4:1,
3:1,
2:1,
1:1,
5:2,
3:2,totiqueelpatró2:1éselmésutilitzat.
Quan
els
mamífers
quadrúpedes
van
al
galop,
durant
la
fase
de
l’aterratge,
tots
els
òrgans
interiors van cap al davant ajudant a expulsar tot
l’aire,
i quan
fan
l’enlairament,
tot
el
cos
s’estira
permetent
així
que
entri
més
aire.
Com
que
només
poden
sincronitzar
la
respiració
amb
la
locomoció
a una
relació
d’1:1,
no
poden
mantenir
una
velocitat
de
galop
durant
molt
de temps, ja que acaben
patint
hipertèrmia.
Com
que
els
humans
podem
utilitzar
diferents
relacions,tenimunamajorventilacióiunamajortermoregulació.
30
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
2.2.2IMPORTÀNCIAEVOLUTIVA
Totes les característiques fisiològiques mencionades ajuden a millorar el rendiment en la
carrera
de
resistència,
pràcticament
totes
tenen
un
major
efecte
al
córrer,
i la
meitat
d’elles
noméstenenefectesenlacarreraderesistènciainopercaminar.
31
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Característiquesfisiològiques Rol Co/Ca*
Canalsposteriorianteriorsemicircularengrandits Estabilització Co
Lligamentnucal Estabilització Co
Musellcurt Estabilització Co>Ca
Espatllescurtesiamples Estabilització Co
Llargadadel’avantbraçcurta Estabilització Co
Cinturaaltaiestreta Estabilització Co
Tòraxestret Estabilització Co
Pelvisestreta Estabilització Co
Forçaesquelètica Co>Ca
Glutimajorengrandit Estabilització Co
Circulacióvenosadelneurocraniexpandida Termoregulació Co>Ca
Cosvertical Termoregulació Co>Ca
Zonalumbarcentralexpandida
Reducciód'estrès Co>Ca
Pilarilíacengrandit Reducciód'estrès Co>Ca
Superfícied’articulacionsexpandida Reducciód'estrès Co>Ca
Collfemoralcurt Reducciód’estrès Co>Ca
Oscalcaniengrandit Reducciód’estrès Co>Ca
Arcplantar Emmagatzematged’energia Co
Absorciód’impacte Co>Ca
Tendód’Aquil·lesllarg Emmagatzematged’energia Co
Absorciód’impacte Co
Taula
1:
característiques
fisiològiques
que
evidencien
que
els
humans
tenim
una
fisiologia
feta
per
córrer.
A la
segona columna apareix quin rol tenen aquestes característiques i a la tercera columna* Co
significa
que
la
característica beneficia només a la carrera de resistència i Co > Ca significa que la característica beneficia
ont:Esquerda,Martí
caminarilacarreraderesistència,peròtémajorefecteenlacarreraderesistència.F
32
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Tot i que hi
ha
evidències
fisiològiques,
podria
ser
que
moltes
d’aquestes
característiques
s’haguessin originat com a subproducte de les capacitats per caminar en hàbitats àrids i
oberts,
però
moltes
de
les
característiques
esmentades
no
poden
ser
explicades
per
aquest
fet,
ja
que
algunes
d’elles
haurien
sigut
un
impediment.
Si
realment
els
humans
estem
fets
córrerllarguesdistàncies,quinpapertéaixòenl’evolució?Perquèensvamfercorredors?
Daniel Lieberman i Dennis Bramble van portar a terme un estudi (L
ieberman, Daniel E.,
Bramble, Dennis .M. “The Evolution of Marathon Running:
Capabilities
in
humans”.
Sports
Medicine [en línia] 37(4-5), 288–290 (2007). [consulta: 30 juliol 2021] Disponible a:
<https://doi.org/10.2165/00007256-200737040-00004>) per determinar l’evolució de la
carrera de resistència. Els humans, tal
com
s’ha
dit
abans,
tenim
una
velocitat
màxima
de
10 m/s, però en carrera de resistència, la
velocitat
acostuma
a ser
superior
a 4 m/s
fins
a
màximes de 6,5 m/s en atletes professionals. Aquestes velocitats són més altes que la
velocitat de transició de trot a galop. La
majoria
dels
quadrúpedes
corredors
poden
córrer
llargues distàncies a trot, però se sobreescalfen i fatiguen ràpidament quan galopen, i
només ho poden fer quan hi ha condicions de temperatures més aviat fredes. Posant un
exemple, la velocitat de transició d’un gos d’una massa de 65 kg és de 3,8 m/s, i poden
sostenir
un
galop
de
7,8
m/s
entre
10
i 15
minuts.
Els
humans
poden
superar
pràcticament
totselsmamífers,inclúselscavalls,sifamoltacalor.
Les evidències fòssils suggereixen que les capacitats de la carrera de resistència van
començar
a aparèixer
aproximadament
fa
2 milions
d’anys
(Ma).
Aquesta
transició
única
en
primats,
va
ocórrer
molt
després
de
la
transició
al
bipedisme
fa
uns
6 Ma.
Les
dents
petites,
cossos allargats i restes arqueològiques suggereixen que els homínids van començar a
menjarcarnialtresteixitsanimalsfauns2,5Ma,probablementcaçant.
33
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
El problema és que per ser carnívor s’ha
de
competir
amb
altres
carnívors,
i els
homínids
som considerablement més lents i no tenim armes per defensar-nos dels altres
depredadors.
Tot
i que
es
podria
pensar
que
utilitzaven
eines
com
pedres
afilades
o llances,
els primers indicis de la utilització d’aquests materials data de fa dos-cents mil anys.
Aquesta
diferència
de
dates
descarta
per
complet
aquest
mètode
per
aconseguir
carn.
Així
que ens vam fer corredors per buscar cadàvers d’animals morts. Per aconseguir carn
d’aquesta manera havien d’arribar al cadàver després que
fossin
abandonats
i abans
que
apareguessin les hienes (per exemple). Així que la necessitat de poder córrer llargues
distàncies,ésperrecollircadàversiperlacaçaperpersistència.
34
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
2.2.2.1Caçaperpersistència
La caça per persistència té lloc en els moments de més calor del dia, amb temperatures
màximes
de
39-42
ºC,
i consisteix
a fer
córrer
un
animal
fins
que
pateixi
hipertèrmia
o mori
de cansament. Actualment, la necessitat de caçar per persistència és inexistent, però
existeixenduesotrespersonesd’unatribuafricanaquedetantentantladuenaterme.
Abans de començar la caça, els caçadors beuen molta aigua i comencen a perseguir un
animal que de seguida fuig. Després de fugir, l’animal anirà a descansar
a una
ombra,
ja
que haurà
sortit
a velocitat
d’esprint,
i aquesta
només
la
poden
mantenir
durant
poc
temps
Els caçadors li segueixen el rastre corrent, i abans que hagi descansat massa, l’han de
trobar i fer que l’animal es torni a posar a córrer. Quan l’animal es posa a descansar,
normalment un o dos corredors augmenten la velocitat per evitar que l’animal descansi
massa
temps.
Aquest
procés
es
repeteix
fins
que
l’animal
no
es
pot
tornar
a aixecar
o mor
d’esgotament.
Anteriorment,
els
caçadors
estaven
molt
adaptats
per
aguantar
molta
estona
sense
menjar,
ja que utilitzaven els greixos com a font d’energia principal, i d’aquesta manera podien
conservarlesreservesdeglicogenqueproveniendelscarbohidrats.
Aquestes
persecucions
podien
durar
entre
2 i 6 hores,
i es
recorria
una
distància
d’entre
25
i
40 km. La duració i la velocitat de la caça depenien de molts factors. S’ha de tenir en
compte
que
durant
la
caça
fa
molta
calor,
i normalment
es
corria
per
sorra
tova
(s’ha
de
tenir
en compte que els primers éssers humans van sorgir a la zona d’Àfrica) o per zones
d'arbustos. A més a més, els caçadors potser havien de frenar una
mica
quan
perdien
el
camí. La tasca més difícil era seguir el rastre correcte,
havien
de
distingir
les
petjades
de
l’animal perseguit
i no
confondre-les
amb
les
d’altres
animals,
a més,
potser
l’animal
corria
en
cercles
i el
caçador
havia
de
decidir
quines
petjades
eren
les
més
recents.
Per
sort,
quan
unanimalmostrasignesdecansament,ésmésfàcilseguirlespetjadescorrectes.
Tot
i que
pot
semblar
que
aquest
tipus
de
caça
només
es
pot
fer
en
dies
de
molta
calor,
en
veritat es
pot
dur
a terme
durant
tot
l’any.
La
millor
època
és
entre
octubre
i novembre,
els
últims mesos de sequera, quan els animals estan poc nodrits. Tot i això, les diferents
condicions
meteorològiques
i ambientals
fan
que
es
pugui
dur
a terme
tot
l’any.
Entre
l’agost
i
setembre,
els
insectes
piquen
els
cudús
(antílops)
posant-los
malalts.
Durant
les
primeres
35
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
pluges
entre
novembre
i desembre
les
fulles
seques
fan “boles
dures”
en
els
estómacs
dels
cudús
que
els
donen
diarrea,
i quan
acaba
de
ploure
és
més
fàcil
seguir
els
rastres
recents,
i
a més,
els
animals
perseguits
es
cansen
més
de
pressa
per
culpa
de
la
sorra
mullada
que
els obliga a moure les potes més ràpidament. Entre febrer i març la
barreja
de
vegetació
verda i vegetació seca causa diarrea en els mamífers. Durant l’hivern és quan
es
fa
més
difícillacaça,llavorsintentenanaracaçarelsanimalsqueestanmésdèbilsomalalts.
A
més
a més,
cada
nit
de
lluna
plena
els
animals
estan
actius
durant
tota
la
nit
i durant
el
dia
estanmoltméscansats.
La
caça
per
persistència
és
un
mètode
molt
eficaç,
i té
una
taxa
d’efectivitat
molt
alta.
Més
que
caçant
amb
gossos,
llança,
arc
i fletxa…
Es
pot
aconseguir
una
mitjana
de
5 kg
de
carn
aldiademitjana.
Aquesta caça, era portada a terme per tots els membres de la tribu, és més, inclús les
dones embarassades hi participaven, i els més
vells
també.
En
un
estudi
dut
a terme
a la
marató
de
Nova
York
(McDougall,
Christopher.
Nacidos
para
correr:
la
historia
de
una
tribu
oculta, un grupo de superatletas y la mayor carrera de la historia. Ed.
Debate
2018.
pàg.
337) van comprar el temps dels diferents
atletes.
Els
resultats
van
ser
que
des
dels
dinou
anys (edat mínima per participar) fins als vint-i-set, hi havia una millora del rendiment i a
partir dels vint-i-set anys el rendiment anava
disminuint,
però
a l’edat
de
setanta
anys,
els
atletestornavenatenirunrendimentcomeldelsatletesdedinouanys.
Això
significa
que
l’edat
no
era
una
cosa
important
a l’hora
de
participar
en
les
caces,
com
tampoc ho era el sexe. No hi ha raó per la qual es pugui pensar que les dones no
participessin,
inclús
les
que
estaven
embarassades
les
portaven
a terme.
Si
es
compara
el
rendiment entre el sexe masculí i el femení en diferents distàncies, es pot veure com el
masculí té
millors
temps,
però
a mesura
que
hi
ha
més
distància,
aquesta
diferència
es
va
reduint. Per exemple, a l’ultratrail del Montblanc (UTMB) de 170 km de 2021, la primera
dona,
la
Courtney
Dawalter,
va
acabar
en
la
setena
posició
de
la
general,
en
una
cursa
de
mésde2300participants.
36
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
TREBALLDECAMP
Si per aconseguir menjar, havíem de córrer, no podia ser que una gran quantitat de
caçadors
es
lesionessin,
ja
que
una
lesió
fa
2 Ma
hauria
sigut
mortal.
Així
que,
què
és
el
que
faqueenslesionemtant?
Una
mala
tècnica
de
carrera,
sobreentrenament,
no
entrenar
la
força
o inclús
estirar,
són
les
principals
causes
de
lesions
dels
corredors.
Els
corredors
que
estiren
després
d’entrenar
es
poden
arribar
a lesionar-se
un
33%
més
que
els
que
no
ho
fan.
Actualment
està
demostrat,
i
només és recomanat estirar després d’haver fet
entrenaments
suaus
i no
després
d’haver
fetentrenamentsdurs.
Les lesions per sobreentrenament ocorren quan durant un temps s’ha entrenat més del
normal i no
es
dona
el
temps
necessari
per
recuperar,
cosa
que
fa
que
a part
dels
efectes
que
comporta
el
sobreentrenament,
també
es
tenen
més
possibilitats
de
lesionar-se,
ja
que
lesarticulacionsielsmúsculsestanmésdebilitats.
El fet d’entrenar la força, proporciona els efectes contraris que
el
sobreentrenament,
és
a
dir,
fa
que
els
músculs
i les
articulacions
estiguin
més
forts.
Per
això,
si
no
s’entrena
la
força,
hihaméspossibilitatsdelesionar-se.
Els nostres
ancestres,
quan
estaven
caçant
no
es
preocupaven
per
la
tècnica
de
carrera,
i
encara menys sabien el que era. El fet que sabessin que
era
córrer
de
manera
correcta
i
quenoeslesionessin,voldirquehaviendetenirunatècnicadecarreraacceptable.
Podria
ser
que
actualment
el
corredors
tinguin
una
mala
tècnica
a causa
del
sedentarisme,
però
també
podria
ser
per
l’ús
de
sabates.
A l’antiguitat,
els
caçadors
no
tenien
sabates
i no
es lesionaven (les sabates per córrer es van inventar fa aproximadament trenta anys).
Sabent tot
això,
vull
estudiar
quin
efecte
tenen
les
sabates
en
la
tècnica
de
carrera
i veure
quinaimplicaciótenenenleslesions.
37
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
3.1TÈCNICADECARRERACALÇATVERSUSDESCALÇ
Per
buscar
quines
diferències
hi
ha
quan
correm
amb
sabates
amb
quan
correm
descalços,
vaig fer córrer dues vegades a 10 persones a un ritme constant d’entre 6 i 7 minuts el
quilòmetre.
Tot
i ser
un
ritme
relativament
lent,
és
un
ritme
que
es
pot
donar
en
una
caça
per
persistència.
Perquè
correguessin
a un
ritme
constant,
alguns
dels
subjectes
van
córrer
amb
un
pulsòmetre
que
els
indica
a quin
ritme
van,
i els
altres
van
córrer
darrere
d’una
bicicleta
que
marcava
un
ritme
de
6 minuts
el
quilòmetre.
El
primer
cop
van
córrer
calçades
amb
les
sabates
que
utilitzen
normalment
per
córrer,
i el
segon
cop
van
córrer
descalces.
Aquestes
persones les vaig dividir en tres grups principals, el primer grup el vaig classificar com a
atacants
habituals
de
taló
(AHT),
el
segon
grup
com
a atacants
de
puntes
habitual
(AHP),
i
l’últim grup com a atacants habituals de peu intermedi (AHI). Vaig tenir en compte
l’experiència en córrer, l’experiència en córrer descalços per veure si hi havia algunes
tendències en la manera de córrer que eren habituals en els grups de més o menys
experiència.
No
vaig
tenir
en
compte
ni
el
sexe
ni
l’edat,
ja
que
en
la
caça
per
persistència
aixònoinfluïamassa.
Posteriorment vaig analitzar els vídeos i vaig analitzar les diferències en la tècnica de
carrera dels corredors quan corrien amb sabates i sense. Vaig calcular la cadència, la
diferènciaenl’atac,variacionsenl’oscil·lacióilallargadadelapassaenelsdoscasos.
De les deu persones analitzades, vuit d’elles són AHT i dos són AHI. Malauradament no
vaigpodergravaracapAHP.
38
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
3.1.1Oscil·lacióvertical
Començant amb l’oscil·lació vertical, els dos
corredors
AHI
que
hi
havia
van
mantenir
una
oscil·lació molt similar en els dos casos, tot i que va disminuir una mica quan corrien
descalços
(corrent
calçats
ja
tenien
una
oscil·lació
vertical
bastant
baixa).
Respecte
al
grup
AHT, tots els corredors menys una van disminuir l’oscil·lació, tot i que alguns menys que
altres.
En
el
cas
de
la
corredora
que
no
va
disminuir
l’oscil·lació
s’ha
de
notar
que
aquesta
corredora, corrent descalça ja
mantenia
una
oscil·lació
vertical
molt
baixa
comparada
amb
els altres corredors. Tal com s’ha dit anteriorment, una oscil·lació vertical més baixa és
sinònimdeméseficiència.
Imatges
8 i 9:
en
aquestes
dues
imatges
es
pot
veure
com
el
corredor
nº
9 quan
corre
descalç
es
manté
més
a
ont:Esquerda,Martí
propdelterradurantlafased’oscil·lacióquenopasquancorrecalçat.F
39
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
3.1.2Cadènciaillargadadelapassa
Un altre aspecte que també va
canviar
en
tots
els
grups
quan
anaven
descalços
va
ser
la
cadència. Els corredors van augmentar la cadència quan corrien descalços. Com que
anaven en velocitats molt similars, això vol dir que van disminuir la llargada de la passa.
Aquest
augment
de
la
cadència,
fa
que
els
corredors
no
apliquin
tanta
força,
que
tinguin
un
major
contacte
amb
el
terra
i que
l’aterratge
sigui
més
a prop
del
centre
de
masses.
Aquest
augment podria explicar per què l'oscil·lació vertical disminueix. Com que entre passa i
passa
hi
ha
menys
distància,
es
perdria
molt
temps
si
l’oscil·lació
vertical
es
mantingués
tan
alta.
De
mitjana
la
cadència
va
augmentar
un
12,12%,
i la
llargada
de
la
passa
va
disminuir
demitjana17,7centímetres.
Gràfic 1: cadència dels corredors. Primer calçats i després
descalços.
Nota:
el
número
indica
cada
corredor.
Just
al
costat
dels
números
s’indica
el
tipus
d’atac
de
cada
un
d’ells
calçats
i descalços
respectivament. Font:
Esquerda,Martí
Gràfic2:variacióencentímetresdelallargadadelapassadecadacorredor.Font:Esquerda,Martí
40
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Imatges
10
i 11:
en
aquestes
dues
imatges
superposades
del
corredor
corrent
descalç
i calçat,
es
pot
observar
comdisminueixlallargadadelapassapergairebétotunpeuquancorredescalç.F
ont:Esquerda,Martí
Imatges
12
i 13:
en
aquestes
altres
dues
imatges
superposades
també
es
pot
observar
com
la
corredora
nº
3
ont:Esquerda,Martí
disminueixlapassapermigpeu.F
41
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
3.1.3Atac
L’aspecte
que
sí
que
va
canviar
de
manera
diferent
entre
els
grups
va
ser
l’atac.
L’atac
dels
corredors AHI va ser el mateix en els dos casos, però
en
el
grup
d’AHT
alguns
d’ells
van
canviar
l’atac
però
alguns
d’ells
no.
Curiosament,
molts
dels
corredors
AHT
van
canviar
a un
AI
al
córrer
descalços.
Tres
dels
corredors
AHT
van
seguir
amb
un
atac
de
taló,
però
amb
el
peu
menys
dorsiflexat.
També
hi
va
haver
una
corredora
que
va
passar
d’un
atac
de
taló
a
undepuntes.
Imatges
14
i 15:
la
corredora
nº
1,
quan
corre
descalça
canvia
a un
atac
intermedial.
La
posició
del
peu
és
molt
diferent.F
ont:Esquerda,Martí
En el cas de l’atacant habitual de peu intermedi la posició del peu va ser pràcticament
idèntica en els dos casos, en el segon cas el peu estava inclinat molt lleugerament cap
endavant,peròmoltpoccomparatambelprimercas.
Imatges16i17:e
lcorredornº2mantéunatacmoltsimilarquancorrecalçatidescalçat.F
ont:Esquerda,Martí
42
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Imatges 18 i 19:
el
corredor
nº
9,
segueix
fent
el
primer
contacte
amb
el
taló
quan
corre
descalç,
però
el
peu
està
molt
menys
dorsiflexionat.
Hem
de
tenir
en
compte
que
l’atac
intermedial
pot
començar
amb
el
taló
quan
el
peuestàgairebéplaquanentraencontacteambelterra.F
ont:Esquerda,Martí
Imatges
20
i 21:
la
corredora
nº
3 va
ser
l’única
que
va
canviar
a un
atac
de
puntes
quan
corria
descalça. Font:
Esquerda,Martí
En aquestes imatges es pot veure
com
tot
i que
el
peu
no
està
tant
dorsiflexat
quan
corre
descalça,lacorredoranº4mantéunatacdetaló.Aixòvapassaren3delsvoluntaris.
Imatges
22
i 23: la corredora nº
4, igual que
els voluntaris nº
7 i 8,
quan
corria descalça
va mantenir
un
AT.
ont:Esquerda,Martí
Tot ique elpeuno estàtantdorsiflexat,noéssuficientperaconsiderarqueésunAI.F
43
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
3.1.4Conclusions
Tots
els
voluntaris,
quan
corrien
descalços,
van
adoptar
una
tècnica
de
carrera
més
eficient,
tot i que alguns
menys
que
altres.
Tots
els
corredors
van
disminuir
l’oscil·lació
i la
llargada
de la passa, i van augmentar la cadència. També es pot observar com la majoria dels
atacants de taló canvien a un
atac
intermedial
o de
punta. Respecte
als
que
van
mantenir
un AT
s’ha
de
notar
que
la
dorsiflexió
del
peu
va
disminuir.
El
fet
que
els
AHT
passessin
a
un AI o disminuïssin la dorsiflexió, fa pensar que segurament si
els
corredors
que
no
van
canviar l’atac
haguessin
corregut
més
estona
descalços,
segurament
haurien
fet
el
canvi
a
unAIounAP.
Gràfics 3 i 4: el gràfic 3 agrupa els corredors segons l’atac quan van calçats. El gràfic 4 també
agrupa
els
corredors segons l’atac, però en aquest cas quan corren descalços. Es pot observar com el grup AT és el
principal dominant quan es corre calçat, però que només és
un
30%
quan
es
corre
descalç.
Font:
Esquerda,
Martí
Com
s’ha
dit
anteriorment,
es
va
tenir
en
compte
l’experiència,
i es
va
donar
el
cas
que
tots
els
corredors
que
van
mantenir
un
atac
de
taló
no
eren
corredors
habituals.
Tot
i això,
no
es
potafirmarquehihagialgunarelaciópelfetquenoteniaunmostrasuficientmentgran.
Respecte
als
corredors
que
tenen
experiència
en
córrer
descalços,
tots
ells
tenen
un
AHI,
i
són els que menys van variar la seva tècnica de carrera quan corrien descalços.
Segurament, quan van començar a córrer descalços, van patir una transició com
l’observadaenelsaltresvoluntaris.
44
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Probablement, la
majoria
d’aquests
canvis
en
la
tècnica,
van
ocórrer
perquè
amb
una
atac
de
taló,
els
corredors
no
podien
suportar
el
dolor
i l’impacte
amb
el
terra,
i automàticament
van
adoptar
un
atac
diferent.
A més
a més,
els
canvis
que
van
patir
en
els
altres
aspectes
estan relacionats amb una major
eficiència.
Cap
dels
corredors
va
ser
més
ineficient
quan
corriadescalç.
45
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
3.2ALTRESESTUDISSIMILARS
Primer vaig trobar que el doctor Lieberman va fer un estudi similar (Lieberman, D;
Venkadesan, M; Daoud, A. I.; Werbel, W. A. Running Barefoot. [en línia]. [Consulta: 15
setembre
2021].
Disponible
a:
<h ttp://www.barefootrunning.fas.harvard.edu/index.html>)
tot
i
que
més
sofisticat.
En
aquest
estudi
es
va
estudiar
un
grup
de
kenyans
que
havien
caminat
i
corregut descalços durant tota la seva vida, un
grup
d’americans
que
sempre
havien
anat
amb sabates i un altre grup que havien fet el canvi de córrer amb sabates a córrer
descalços. Va trobar que
els
corredors
que
corrien
calçats
acostumaven
a fer
un
aterratge
de
taló,
i que
els
corredors
que
corrien
habitualment
descalços
aterraven
amb
una
part
més
posterior
del
peu,
normalment
cap
a la
meitat
del
peu,
i després
baixaven
el
taló
fent
molta
menys
força
de
col·lisió.
Finalment,
també
va
descobrir
que
el
grup
de
corredors
que
havien
fet
el
canvi,
havien
adoptat un
estil
similar
al
del
grup
dels
kenyans.També
van
determinar
queaixòesdeualfetqueelcosautomàticaments’adaptaperevitareldolor.
També vaig trobar estudis similars que asseguren que l’ús de sabates per córrer és
perjudicial. Un informe de 1991 de Medicine & Science in Sports & Exercise (McDougall,
Christopher.
Nacidos
para
correr:
la
historia
de
una
tribu
oculta,
un
grupo
de
superatletas
y
la
mayor
carrera
de
la
historia.
Ed.
Debate
2018.
pàg.
241) va
trobar
que
els
corredors
que
utilitzaven sabates cares que anunciaven protecció addicional, es lesionaven amb una
freqüència significativament major que els corredors que compraven sabates més
econòmiques, fins a 40 dòlars més barates. I en un informe del Journal of Orthopedic &
Sports Physical Therapy (McDougall, Christopher. Nacidos para correr: la historia de una
tribu oculta, un grupo de superatletas y la mayor carrera de la historia.
Ed.
Debate
2018.
pàg. 241) van observar que a mesura que les sabates estaven més desgastades, els
corredorsguanyavenunmajorcontrol delsseuspeus.
46
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
A la universitat de McGill de Montreal, els doctors Steven Robbins i Edward Waked
(Robbins, S., Waked, E. (1997). “Balance and vertical impact in sports: Role
of
shoe
sole
materials”
[en
línia].
Archives
of
physical
medicine
and
rehabilitation. 78.
463-7.
[consulta:
3
de setembre] DOI: 10.1016/S0003-9993(97)90157-X), van descobrir que quan es cau en
una superfície, els peus busquen estabilitat,
i llavors
es
cau
amb
més
força
per
assegurar
l’equilibri
per
no
caure.
Quan
els
peus
noten
una
superfície
tova,
automàticament
impactem
al
terra
amb
més
força
per
no
caure.
A l’aplicar
més
força
per
buscar
estabilitat,
estem
fent
que
les
articulacions
hagin
de
suportar
un
major
impacte,
i això
fa
que
pateixin
més
del
que
haurien.
47
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
CONCLUSIÓFINAL
L’ésser humà va evolucionar de tal
forma
que
es
va
tornar
especialista
en
córrer,
a més
a
més, aquestes adaptacions
fisiològiques
que
ens
ajuden
a ser
grans
corredors
de
llargues
distàncies, van tenir un rol molt important en l’evolució humana, ja que va ajudar a
aconseguir carn i altres
teixits
animals.
Aquesta
nova
dieta
alta
en
proteïna,
va
resultar
en
uns cervells
de
més
capacitat
i complexitat,
i una
sofisticació
cognitiva,
que
ens
han
portat
finsaonsomara.
Tot
i que
actualment
la
gran
majoria
de
corredors
es
lesionen
anualment,
no
és
pel
fet
que
no estiguem adaptats per córrer, sinó que és degut a l’ús de
sabates.
Aquestes,
al
donar
molt esmorteïment, automàticament apliquem més força de la que hauríem a l’aterrar
per
buscar l’estabilitat i no caure. A l’aplicar més força, les articulacions pateixen molt més
impacte del que poden absorbir.
A més
a més,
és
la
mateixa
esmortització
de
les
sabates
quenoensdeixasentireldolord’aquestimpacteextraquegenerem.
També apareix que, tot i que l’atac de taló és el més eficient a l’hora de córrer, és un
important
causant
de
lesions.
Tal
com
s’ha
vist
al
treball
de
camp, els
corredors
AHT
van
ser
els que més van variar la seva tècnica de carrera cap a una amb menys impacte i més
eficient
quan
corrien
descalços,
i en
canvi,
els
voluntaris
AHI
van
ser
els
que
menys
la
van
variar.
Tot
i que
potser
un
atac
intermedial
no
és
el
més
eficient,
ja
que
produeix
més
forces
de frenada que un AT, això és compensat podent utilitzar correctament els teixits
emmagatzemadorsd’energia.
Per comparar els vídeos dels deu corredors corren calçats i descalços, vaig utilitzar la
informació aconseguida i explicada del punt 2.1 al 2.1.2.1, i vaig poder observar que
l’oscil·lació
vertical
i la
llargada
de
la
passa
disminuïen,
com
la
cadència
augmentava
i com
canviava l’atac quan corrien descalços. Tots aquests canvis,
tal
com
s’ha
mencionat
en
el
punt 2.1.2, estan relacionats amb una tècnica més eficient. Tots aquests canvis es van
provocar perquè les sabates eliminen la sensació de dolor i pel seu esmorteïment. La
majoria de les sabates actuals utilitzen com a eina de màrqueting que tenen un bon
esmorteïment per tenir més vendes, el problema és que tot i que quan diuen que això
ofereix més
protecció
per
a les
articulacions
a l’absorbir
part
de
l’impacte,
el
que
fa
aquest
esmorteïment és desestabilitzar el corredor. Quan el peu nota una superfície tova o
48
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
inestable, automàticament el cos aplica més força per
no
caure.
Aquesta
força
extra
l’han
d'absorbirlesarticulacionsillavorspateixenmés.
També és molt important l’eliminació del dolor per part de les sabates. Quan s’elimina
aquesta sensació, el corredor no intenta disminuir les forces d’impacte, per exemple,
disminuint
la
llargada
i augmentant
la
cadència.
Al
no
tenir
aquesta
sensació,
els
corredors
acostumen a fer un atac de taló. Quan es produeix aquest atac amb una llargada de la
passa i una oscil·lació gran, les forces de reacció del terra són absorbides principalment
pels genolls, en canvi, si es produeix un altre tipus d’atac les forces de reacció es
distribueixenentreelsturmellsielsgenolls.
L’eliminació
del
dolor
i l’efecte
provocat
per
l'esmorteïment
de
les
sabates
són
les
principals
causes per les quals els voluntaris van canviar la seva tècnica de carrera i per les quals
molts dels corredors es lesionen anualment. També és per això que la majoria dels
voluntaris atacants habituals de taló van canviar a un atac intermedial o de
puntes
quan
corriendescalços,talcomesmostraalsg
ràfics3i4.
En conclusió, les dues hipòtesis plantejades han sigut demostrades. La primera ha sigut
demostrada en el punt 2.2, en el qual
s’han
explicat
totes
les
evidències
fisiològiques
que
demostren
que
estem
fets
per
córrer.
Les
més
importants
de
les
quals
són
un
cos
vertical,
el
lligament
nucal
i un
tendó
d’Aquil·les
engrandit
respecte
a altres
simis
i l’Australopithecus.
A
més
a més,
la
majoria
de
les
evidències
trobades
tenen
un
major
efecte
sobre
el
córrer
que
nopasalcaminar,ialgunesd’ellesmolestariensifóssimanimalscaminadors.
La
segona
hipòtesi
també
ha
sigut
demostrada,
en
aquest
cas
en
el
treball
de
camp, on
s’ha
pogut veure com la tècnica de carrera canviava cap a una de més eficient i sense tant
d’impacte quan els voluntaris corrien descalços.
Amb
això
es
va
poder
determinar
que
les
sabatessónunacausaimportantquantalesions.
Tot i que s’ha
determinat
que
les
sabates
causen
lesions
i que
corrent
descalços
adoptem
una tècnica més eficient, és important no passar radicalment
a córrer
descalç,
ja
que
ens
podem lesionar. Si es vol córrer descalç, prèviament
s’han
d’enfortir
els
músculs
del
peu
i
progressivament anar fent el canvi. Passar de
cop
a córrer
descalç
és
com
intentar
córrer
una
ultramarató
sense
un
entrenament
previ
adequat,
el
més
probable
és
que
et
facis
mal
i
etlesionis.
49
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
VALORACIÓCRÍTICA
Amb aquest treball he pogut verificar el que
jo
pensava
i a més
a més
he
pogut
aprendre
coses noves de les quals no en tenia cap coneixement ni tampoc m’esperava que
fossin
certes, com que
un
atac
de
taló
pot
ser
més
eficient
que
un
d’intermedial;
que
els
humans
estem fets per córrer i que és el
que
ha
permès
l'evolució
humana;
i que
les
sabates,
per
molt que ens diguin que sense elles ens farem
mal,
són
elles
les
que
ens
fan
mal.
A part
d’això, també em vaig topar amb alguns problemes. El primer va
ser
que
la
majoria
de
la
informació
que
vaig
trobar
estava
en
anglès,
al
haver
de
traduir
els
diferents
textos
o llibres
tot i que em va suposar un repte, també vaig poder
aprendre
noves
vocabulari
i practicar
aquesta
llengua.
L’altre
problema
amb
el
qual
vaig
topar
va
ser
que
al
principi
només
tenia
a
dos voluntaris els quals podia gravar, per sort, al final vaig aconseguir un total de deu
corredors
que
van
voler
participar
voluntàriament.
En
general
a part
d’aprendre
el
que
està
en el treball, també he après com buscar millor la informació, és a dir, que
sigui
de
fonts
fiablesidequalitat.
50
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
ANNEXOS
I. En
el
següent enllaç
es
poden
trobar els
vídeos dels
voluntaris
que
s’han
utilitzat
per
analitzarlatècnicadecarrerad’ellscalçatsidescalçats:
https://drive.google.com/drive/folders/1cFbPNakusy2-PAIFwGkv7otJZ8JOz8PC?usp
=sharing
II. A continuació s’adjunten les fitxes dels voluntaris on es recullen les dades dels
videos:
Número: 1
Edat: 45
Experiència No
Atachabitual: Atacdetaló
Atacdescalça: Intermedial
Oscil·lació: Disminueixforça
Cadènciacalçada(passes/segon): 120
Cadènciadescalça(passes/segon): 155
Llargadadelapassacalçat(cm): 130
Llargadadelapassadescalç(cm): 100
Disminuciódelallargadadelapassa: 30
Número: 2
Edat: 17
Experiència Si
Atachabitual: Intermedial
Atacdescalça: Intermedial
Oscil·lació: Esmantésimilar
Cadènciacalçada(passes/segon): 145
Cadènciadescalça(passes/segon): 166
Llargadadelapassacalçat(cm): 115
51
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Llargadadelapassadescalç(cm): 100
Disminuciódelallargadadelapassa: 15
Número: 3
Edat: 21
Experiència Si
Atachabitual: Atacdetaló
Atacdescalça: Atacdepuntes
Oscil·lació: Disminueixpoc
Cadènciacalçada(passes/segon): 155
Cadènciadescalça(passes/segon): 160
Llargadadelapassacalçat(cm): n/d
Llargadadelapassadescalç(cm): n/d
Disminuciódelallargadadelapassa: ≈10
Número: 4
Edat: 18
Experiència No
Atachabitual: Atacdetaló
Atacdescalça: Atacdetaló
Oscil·lació: Disminueix
Cadènciacalçada(passes/segon): 156
Cadènciadescalça(passes/segon): 175
Llargadadelapassacalçat(cm): 85
Llargadadelapassadescalç(cm): 75
Disminuciódelallargadadelapassa: 10
52
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Número: 5
Edat: 41
Experiència No
Atachabitual: Atacdetaló
Atacdescalça: Intermedial
Oscil·lació: Mantésimilar
Cadènciacalçada(passes/segon): 170
Cadènciadescalça(passes/segon): 185
Llargadadelapassacalçat(cm): 80
Llargadadelapassadescalç(cm): 70
Disminuciódelallargadadelapassa: 10
Número: 6
Edat: 7
Experiència Poca
Atachabitual: Atacdetaló
Atacdescalça: Intermedial
Oscil·lació: Disminueix
Cadènciacalçada(passes/segon): 180
Cadènciadescalça(passes/segon): 218
Llargadadelapassacalçat(cm): 100
Llargadadelapassadescalç(cm): 60
Disminuciódelallargadadelapassa: 40
53
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Número: 7
Edat: 41
Experiència Poca
Atachabitual: Atacdetaló
Atacdescalça: Atacdetaló
Oscil·lació: Disminueix
Cadènciacalçada(passes/segon): 150
Cadènciadescalça(passes/segon): 165
Llargadadelapassacalçat(cm): 110
Llargadadelapassadescalç(cm): 80
Disminuciódelallargadadelapassa: 30
Número: 8
Edat: 14
Experiència No
Atachabitual: Atacdetaló
Atacdescalça: Atacdetaló
Oscil·lació: Disminueixpoc
Cadènciacalçada(passes/segon): 156
Cadènciadescalça(passes/segon): 175
Llargadadelapassacalçat(cm): 85
Llargadadelapassadescalç(cm): 75
Disminuciódelallargadadelapassa: 10
54
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Número: 9
Edat: 25
Experiència Si
Atachabitual: Atacdetaló
Atacdescalça: Intermedial
Oscil·lació: Disminueixpoc
Cadènciacalçada(passes/segon): 140
Cadènciadescalça(passes/segon): 150
Llargadadelapassacalçat(cm): n/d
Llargadadelapassadescalç(cm): n/d
Disminuciódelallargadadelapassa: ≈20
Número: 10
Edat: 15
Experiència Si
Atachabitual: Intermedial
Atacdescalça: Intermedial
Oscil·lació: Mantésimilar
Cadènciacalçada(passes/segon): 175
Cadènciadescalça(passes/segon): 180
Llargadadelapassacalçat(cm): 135
Llargadadelapassadescalç(cm): 130
Disminuciódelallargadadelapassa: 5
55
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
GLOSSARI
Atac:a
terratge.
Atac intermedial: aterratge amb el primer contacte dut a terme amb el peu pla. Pot
començarambeltaló,ambelpeupla,oamblazonadelsmetatarsians.
Atac
de
puntes:
aterratge
amb
el
primer
contacte
dut
a terme
per
la
zona
més
posterior
del
peu.
Atacdetaló:aterratgeambelprimercontactedutatermepeltaló.
Aterratge:fasedelcicledecursaqueconsisteixenelprimercontactedelpeuambelterra.
AHI:atacanthabitualintermedial.
AHP:atacanthabitualdepuntes.
AHT:atacanthabitualdetaló.
AI:a
tacintermedial.
AP:a
tacdepuntes.
AT:atacdetaló.
ATP:adenosinatrifosfat.Nucleòtidessencialemmagatzemadortemporald’energia.
Cadència:númerodepassesperminut.
Calcani(os):osdelpeucurtiasimètricqueconstitueixeltalódelpeu.
Collfemoral:extremdel’osdelfemur.
Concèntric,Treball:elmúsculs’escurçadurantlacontracciómuscular.
Dorsiflexió:
moviment
que
redueix
l'angle
entre
el
peu
i la
cama,
amb
el
qual
el
dits
del
peu
s’apropenalapartposteriordelacama.Téllocalturmell.
Excèntric,Treball:elmúsculs’estiradurantlacontracciómuscular.
Falanges:ditsdelspeus.
GRF:g
roundreactionforce.Forçadereacciódelterra.
Hemeròdrom:
missatgers
als
diversos
estats
grecs
entrenats
poder
anar
corrent
durant
un
diaperportarnotíciesdelseventprincipals.
LR:índexdecàrregadetall.Forcesdefrenada.
Metabolisme:c onjuntdereaccionsquímiquesquepermetenobtenirenergia.
Metatarsos:g
rupdelscincossosmetatarsiansdelpeuquearticulenlesfalanges.
Musell:tambéanomenatmorro.Éslapartbaixadelacara,bocaigaltes.
Oscil·lació:movimentverticalal’horadecórrer.
Oscil·lació(fase):fasedecórrerenlaqualcapdelsdospeustocaelterra.
Overstriding:e
sprodueixquanl’aterratgeesfallunydelcos.
56
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
Panxell:toudelacamaformatperelsmúsculssoliibessons.
Sagital,Pla:plaverticalquedivideixelcosenunapartesquerraiunapartdreta.
Sobreentrenament:
estat
de
d’esgotament
constant
quan
es
supera
la
capacitat
del
cos
de
recuperar-sedel’exerciciintens.
Termoregulació: capacitat d’un organisme per mantenir la seva temperatura dins d’uns
límits.
Vaporització, Calor: energia necessària perquè un mol d’una substància passi
completamentaestatgasós.
Velocitat
de
transició:
velocitat
en
la
qual
els
quadrúpedes
es
veuen
obligats
de
passar
del
trotalgalop.Variasegonsl’animal.
57
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
BIBLIOGRAFÍA
LLIBRES
1. House,S.,Johnston,S.,Jornet,K.T
rainingfortheUphillAthlete.1raedició.
Patagonia:2019.ISBN:978-1-938340-84-0
2. McDougall,C.N
acidosparaCorrer.13aedició.PenguinRandomHouse,2019.
ISBN978-84-8306-947-9
3. Muro,J.T
raselcorredordelospiesdescalzos.1aedició.Espanya:Siníndice,2016.
ISBN:978-84-15924-80-7
4. NapierChris.R
UNNING.1
aedició.GranBretanya:DorlingKindersleyLimited,2021.
ISBN:978-0-2414-6877-7
5. Noakes,T.L
oreofRunning.4
rtaedició.OxfordUniversityPressSouthernAfrica:
2001.ISBN978-0-87322-959-3
ARTICLES
1. Boyer,E.R.;Rooney,B.D.;Derrick,T.R.R
earfootandMidfootorForefootImpacts
inHabituallyShodRunners,[enlínia]Medicine&ScienceinSports&Exercise:Juliol
2014-Volume46-Issue7-p1384-1391.[Consulta:30agost2021]Disponiblea:
<h
ttps://doi.org/10.1249/MSS.0000000000000234>
2. Bramble,D.M.,Lieberman,D.E
ndurancerunningandtheevolutionofHomo.Nature
432,345–352(2004).Disponiblea:<h
ttps://doi.org/10.1038/nature03052>
3. Bramble,D.M.;Carrier,D.R
unningandBreathinginMammals.Science01-21-1983
219(4582):251-256.DOI10.1126/science.6849136. [Consulta:26juliol2021]
]Disponiblea:< h
ttps://www.science.org/doi/abs/10.1126/science.6849136>
4. Hamill,J.,Gruber,A.R
unningInjuries:ForefootversusRearfoot,andBarefoot
versusShod:aBiomechanist’sperspective.[enlínia]InternationalSocietyof
Biomechanics.Melbourne2012.[Consulta:28agost2021].Disponiblea:
<https://ojs.ub.uni-konstanz.de/cpa/article/view/5160>
58
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
5. Hamill,J,Russell,E.M.,Gruber,A.H.,Miller,R.(2011)Impactcharacteristicsin
shodandbarefootrunning,FootwearScience.[enlínia].3:1,33-40,DOI:
10.1080/19424280.2010.542187.[Consulta:25setembre].Disponiblea:
<https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/19424280.2010.542187?journalCode
=tfws20>
6. Liebenberg,L.(2006).P
ersistenceHuntingbyModernHunter‐Gatherers.Current
Anthropology4
7(6),1017–1026.[enlínia][Consulta:10setembre2021].DOI:
https://doi.org/10.1086/508695.Disponiblea:
<https://www.jstor.org/stable/10.1086/508695?read-now=1&seq=7#page_scan_tab_c
ontents>
7. Lieberman,D.E.,Bramble,D.M.T
heEvolutionofMarathonRunning:Capabilitiesin
humans.[enlínia] SportsMedicine37(4-5),288–290(2007).[Consulta:22maig
2021]Disponiblea:<h
ttps://doi.org/10.2165/00007256-200737040-00004>
8. Lieberman,D.,Venkadesan,M.,Werbel,W.e
tal.F
ootstrikepatternsandcollision
forcesinhabituallybarefootversusshodrunners.Nature463,531–535(2010).
[Consulta:2setembre2021]DOI:h
ttps://doi.org/10.1038/nature08723
9. LynneA.Isbell,TrumanP.Young.T
heevolutionofbipedalisminhominidsand
reducedgroupsizeinchimpanzees:alternativeresponsestodecreasingresource
availability.JournalofHumanEvolution.[enlínia]. Maig1996,volume30,Issue5,
Pàgines389-397.[Consulta:2setembre]ISSN:0047-2484.DOI:
https://doi.org/10.1006/jhev.1996.0034.Disponiblea:
<https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248496900342>
10. Nilsson,J.,Thorstensson,A.G
roundreactionforcesatdifferentspeedsofhuman
walkingandrunning.( 1989),ActaPhysiologicaScandinavica,136:217-227.
[Consulta:15setembre2021]]
DOI:<h
ttps://doi.org/10.1111/j.1748-1716.1989.tb08655.x>
11. Ogueta-alday,A.;RodríguezMarroyo,J.A.;GarcíaLópez,J.R
earfootstrikersare
moreeconomicalthanmidfootstrikers.M
edicine&ScienceinSports&Exercise.[en
línia].M
arch2014-Volume46-Issue3-p580-585.
doi:10.1249/MSS.0000000000000139.[Consulta:16setembre2021].Disponiblea:
<https://journals.lww.com/acsm-msse/Fulltext/2014/03000/Rearfoot_Striking_Runner
s_Are_More_Economical_Than.19.aspx>
59
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
12. Pontzer,H.E
conomyandEnduranceinHumanEvolution.[enlínia]CurrentBiology,
Jun.2017,Vol.27.Is.12,PR613-R621.[Consulta:13setembre2021]Disponiblea:
<https://doi.org/10.1016/j.cub.2017.05.031>
13. Robbins,S.,Waked,E.(1997).B
alanceandverticalimpactinsports:Roleofshoe
solematerials[enlínia].Archivesofphysicalmedicineandrehabilitation.78.463-7.
[Consulta:1setembre2021]DOI:1
0.1016/S0003-9993(97)90157-X
14. Sinclair,J.,Atkins,S.,Taylor,P.J.TheEffectsofBarefootandShodRunningonLimb
andJointStiffnessCharacteristicsinRecreationalRunners.A:T
aylor&Francis.[en
línia].Maig2015.[Consulta:25agost2021].Disponiblea:<
https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/00222895.2015.1044493?scroll=top&ne
edAccess=true>
15. Wouda,FrankJ.;Matteo,Giuberti;Bellusci,Giovanni;Maartens,Erik;Reenalda,
Jasper;vanBeijnum,Bert-JanF.;VeltinkPeterH.E
stimationofVerticalGround
ForcesandSagittalKneeKinematicsDuringRunningUsingThreeInertialSensors.
FrontiersinPhysiology.[enlínia].Mars2018.Vol.9[Consulta:20agost2021].
Disponiblea:<h
ttps://www.frontiersin.org/article/10.3389/fphys.2018.00218
https://doi.org/10.3389/fphys.2018.00218>
TREBALLSACADÈMICS
1. Trinidad,R..P
arámetrosclínicosdechimpancé("Pantroglodytes")enprogramasde
rehabilitaciónyreintroducciónensumedionatural.[enlínia]Tesidoctoral,
UniversidadComplutensedeMadrid,DepartamentdeFisiologíaAnimal.2016.
[Consulta:14juny2021].Disponiblea:
<https://eprints.ucm.es/id/eprint/38756/1/T37605.pdf>
60
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
PÀGINESWEB
1. Attila,P..#
128-IreneDavis,Ph.D.:Evolutionofthefoot,runninginjuries,and
minimalistsshoes.[enlínia].Setembre2020[Consulta:10agost2021].Disponiblea:
<https://peterattiamd.com/irenedavis/>
2. Carreraspopulares.com.C
onocealosmonjesmaratonianosdelMonteHiei(queno
sontales).[enlínia].[Consulta:13juny2021].Disponiblea:<
https://carreraspopulares.com/noticia/conoce-a-los-monjes-maratonianos-del-monte-
hiei-que-no-son-tales>
3. Dynamicedgephysiotherapy.R
earfootRunningvs.MidfootRunningvs.Forefoot
Running.[enlínia][Consulta:30agost2021].Disponiblea:<
https://www.dynamicedgept.com/single-post/2018/06/05/rearfoot-running-vs-midfoot-r
unning-vs-forefoot-running>
4. Hall,D.¿
Comermalparaganar?Lahistoriadelanutricióndeportiva(ydeldoping)
desdeRamsesII.[enlínia].Runner’sworld.Desembre2019.[Consulta:28agost
2021].Disponiblea:<
https://www.runnersworld.com/es/nutricion-deportiva/a30103065/historia-nutricion-de
portiva-doping-alcohol/>
5. Jiménez,C.ChiRunning:técnicaparacorrersinesfuerzoysinlesiones.Runner’s
World.[enínia]Febrer2020.[Consulta:15abril2021].Disponiblea:
<https://www.runnersworld.com/es/noticias-running/a30791310/tecnica-correr-chirun
ning/>
6. JoshuaJ.Mark.S
hulgideUr › Teishebaini› ›OrígenesAntiguos.Wikiculturalia[en
línia]Juny,2016.[Consulta:14abril2021]Disponiblea:
<https://edukavital.blogspot.com/2016/06/demostenes-origenes-e-historia_21.html>
7. Joyce,C.Study:HumansWereBorntoRun.F
itness&Nutrition.[enlínia].Gener
2010.[Consulta:8setembre2021]Disponiblea:
<https://www.npr.org/2010/01/27/123031997/study-humans-were-born-to-run-barefoo
t?t=1631021738890>
8. Lieberman,D;Venkadesan,M;Daoud,A.I.;Werbel,W.A.R
unningBarefoot.[en
línia].[Consulta:15setembre2021].Disponiblea:
<http://www.barefootrunning.fas.harvard.edu/index.html>
9. McDougall,C.C
hristopherMcDougall.[enlínia].[Consulta:30agost2021].
Disponiblea:<h
ttps://www.chrismcdougall.com/>.
61
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
10. RealAcademiaEspañola.C
orrer.[enlínia].Madrid:2021.[Consulta:16maig2021]
Disponiblea:<h
ttps://dle.rae.es/correr>.
11. ResearchGate.D
ennis.M.Bramble.A:[enlínia].ResearchGate.[Consulta:14juny
2021]Disponiblea:<h
ttps://www.researchgate.net/profile/Dennis-Bramble>
12. Ruiz,S.P
orquéimportacómopisamosalcorrer:diferenciasbiomecànicas.[en
línia].C
ualquierapuedehacerlo.Desembre2013.[Consulta:17setembre]
Disponiblea:<h
ttps://cualquierapuedehacerlo.es/harvard/>
13. Viquipèdia.A
nnTrason[enlínia].WikimediaFoundation,2020.[Consulta:17abril
2021].Disponiblea:<h
ttps://es.wikipedia.org/wiki/Ann_Trason>
14. Viquipèdia.C
onductesemicircular.[enlínia].WikimediaFoundation2021.[Consulta:
2setembre2021].Disponiblea:
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Conducte_semicircular>
15. Viquipèdia.F
ilípides[enlínia].WikimediaFoundation,2021.[Consulta:20setembre
2021].Disponiblea:
<https://www.google.com/search?q=filipides&rlz=1C1GCEA_enES917ES917&oq=fili
pides&aqs=chrome..69i57j46i512j0i512l3j0i395i422i424i512j0i512l3.1583j1j7&sourc
eid=chrome&ie=UTF-8>
16. Viquipèdia.K
aihōgyō.[enlínia].WikimediaFoundation,2021.[Consulta:13juny
2021]Disponiblea:<h
ttps://en.wikipedia.org/wiki/Kaih%C5%8Dgy%C5%8D>
17. Viquipèdia.R
amsèsII.[enlínia]WikimediaFoundation,2021.[Consulta:13juny
2021].Disponiblea:<h
ttps://ca.wikipedia.org/wiki/Rams%C3%A8s_II>
18. Viquipèdia.Y
iannisKouros[enlínia].WikimediaFoundation,2020.[Consulta:15
abril2021].Disponiblea:
<https://es.wikipedia.org/wiki/Yiannis_Kouros#R%C3%A9cords_del_mundo>
19. Yoon,L.Y
usaiSakai,elmonjebudistaquecorrió2.000“maratones”.E
lPaís[en
línia]EdicioneselPaísS.L., 2013.[Consulta:13juny2021]Disponiblea:<
https://elpais.com/sociedad/2013/09/27/actualidad/1380234902_351429.html#comen
tarios>
62
L’HUMÀCOMACORREDORIANÀLISIDELATÈCNICADECARRERACALÇATVS.DESCALÇ
ALTRES
1. Gloria,J..R
unningform:EliudKipchoge.[enlínia]2019.[Consulta:16agost2021].
Disponiblea:
<https://www.youtube.com/watch?v=LC4q5QVMUE4&list=PLfKZiZbk2tkYU3kA2Czy
9goMofrL1XxMP&index=5>
2. Minard,M.(learn.2.run)[enlínia]A:Instagram.Disponiblea:
<https://www.instagram.com/learn.2.run/>
3. Trees,M.(run.nrg).A:Instagram.[enlínia].Disponiblea:
<https://www.instagram.com/run.nrg/>
4. Tyson,N.G.B
orntorunfurther.[enlínia]Juny2021.[Consulta:11agost2021]
Disponiblea:<h
ttps://www.youtube.com/watch?v=qj2YwC3Ssus&t=1879s>
63
You might also like
- The Subtle Art of Not Giving a F*ck: A Counterintuitive Approach to Living a Good LifeFrom EverandThe Subtle Art of Not Giving a F*ck: A Counterintuitive Approach to Living a Good LifeRating: 4 out of 5 stars4/5 (5810)
- The Psychology of Money: Timeless lessons on wealth, greed, and happinessFrom EverandThe Psychology of Money: Timeless lessons on wealth, greed, and happinessRating: 4.5 out of 5 stars4.5/5 (810)
- Never Split the Difference: Negotiating As If Your Life Depended On ItFrom EverandNever Split the Difference: Negotiating As If Your Life Depended On ItRating: 4.5 out of 5 stars4.5/5 (844)
- The Perfect Marriage: A Completely Gripping Psychological SuspenseFrom EverandThe Perfect Marriage: A Completely Gripping Psychological SuspenseRating: 4 out of 5 stars4/5 (1122)
- The 5AM Club: Own Your Morning. Elevate Your Life.From EverandThe 5AM Club: Own Your Morning. Elevate Your Life.Rating: 4 out of 5 stars4/5 (344)
- Your Next Five Moves: Master the Art of Business StrategyFrom EverandYour Next Five Moves: Master the Art of Business StrategyRating: 4.5 out of 5 stars4.5/5 (103)
- The Courage to Be Disliked: The Japanese Phenomenon That Shows You How to Change Your Life and Achieve Real HappinessFrom EverandThe Courage to Be Disliked: The Japanese Phenomenon That Shows You How to Change Your Life and Achieve Real HappinessRating: 4 out of 5 stars4/5 (394)
- The 7 Habits of Highly Effective People: 30th Anniversary EditionFrom EverandThe 7 Habits of Highly Effective People: 30th Anniversary EditionRating: 4.5 out of 5 stars4.5/5 (41)
- The Subtle Art of Not Giving a F*ck: A Counterintuitive Approach to Living a Good LifeFrom EverandThe Subtle Art of Not Giving a F*ck: A Counterintuitive Approach to Living a Good LifeRating: 4.5 out of 5 stars4.5/5 (20060)
- The Big Book of 30-Day Challenges: 60 Habit-Forming Programs to Live an Infinitely Better LifeFrom EverandThe Big Book of 30-Day Challenges: 60 Habit-Forming Programs to Live an Infinitely Better LifeRating: 4 out of 5 stars4/5 (62)
- Remarkably Bright Creatures: A NovelFrom EverandRemarkably Bright Creatures: A NovelRating: 4.5 out of 5 stars4.5/5 (5662)
- Never Split the Difference: Negotiating As If Your Life Depended On ItFrom EverandNever Split the Difference: Negotiating As If Your Life Depended On ItRating: 5 out of 5 stars5/5 (3297)
