REDACCIÓ EL CAFÈ DE LA MARINA

El cafè de la Marina és una obra teatral escrita per Josep Maria de Sagarra. En
la qual Segarra pretén testimoniejar que feia al Port de la Selva on veia la dura
vida que porten els pescadors. El qual és el principal tema de l’obra, encara
que també en trobem presents altres com la força de l'amor, la crítica del
masclisme i la situació de la dona, la pobresa i la vida dura dels pescadors d'un
poblet del Cap de creus, la crítica de la societat o el triangle amorós entre
altres.

L'obra del cafè de la Marina està estructurada per actes i escenes. Dins de
l'obra podem trobar tres actes, cadascú està dividit per 15 escenes. En el
primer és el de la relació entre filles i pare, el segon el de Rosa amb el Rafel i
per últim el Claudi.
Dins de l'escena tretze podem trobar el clímax de l'obra, és a dir, el moment on
més tensió generada hi ha. Per contra, en les quatre darreres escenes hi ha un
anticlímax, el qual és conseqüència d'haver passat el moment de l'obra més
emocionant.

El que ens fa mantenir el fil en l'obra entre les escenes és el diàleg entre els
diferents personatges que van succedent al llarg de l'obra. Sempre seguint un
ordre cronològic amb la finalitat de que la història de l'obra sigui entenedora.
Tot i això, en el text també trobem aparts amb l'objectiu de què l'espectador
tingui una major comprensió de la història a partir de diferents petites
introduccions dirigides al públic abans de començar cada escena.
Dins el text també trobem varietat de diàlegs com poden ser els monòlegs i els
soliloquis. En el cafè de Marina podem trobar monòlegs en l'acte III, escena VII,
on trobem el Luard parlant sol i podem tronar un soliloqui en l'acte III, escena
XI, on a diferència del monòleg al Libori parla amb ell mateix.

En el text del café de la Marina, igual que en diversos altres textos teatrals

podem trobar acotacions, les quals trobem entre parèntesis i defineixen l'acció
el moviment de l'escenari o el comportament del personatge. La finalitat
d'aquestes acotacions és tant pel lector perquè el pugui ajudar a entre l'acció i
la forma de desenvolupar-se de l'escena i pels personatges per saber com han
d'actuar a l'hora d'expressar l'obra.

Quan parlem del tipus de diàleg d'un text també és molt important tenir en
compte la llengua i l'estil. El Café de la Marina al centrar-se en el tema del món
dels mariners s'utilitza freqüentment un llenguatge relacionat amb el mar i els
peixos. Alguns exemples de la utilització d'aquest lèxic són: " Amb aquell rap
voleu que me les hegui" fent referència a què als raps no són gaire bonics"
Doncs au, pela ela teus congres i deixa estar tranquils els que treballen" , Que
et preocupis de lo teu i deixis estar als altres
 "Quan els rogers s'afaitin els bigotis " vol dir que això no passarà mai "[...] que
tot eren escates de palangre peix del més salat?... " que era el millor del millor
quan a condicions
A part d'aquestes expressions de mariners també cal destacar l'estil dialectal
de Monsieur Bernat, ja que parla un dialecte rossellonès o català septentrional
alguns exemples de les paraules en què fa ús d'aquest dialecte
són: " i lus vostres enganys " " Ju m'estimava mult la Caterina" o " i coses
contra vós"

Dins d'una obra un dels punts més crucials són els personatges, pel fet que són
els encarregats de donar vida a les paraules. Molts d'ells van evolucionant al
llarg de l'obra el que podem anomenar com un personatge rodó, igual que van
apareixent a diferents temps dins de l'obra el que resulta a vegades un tan
confós. Per això, en algunes obres com ho fa el Cafè de la Marina apareix
un dramatis personae que consisteix en una llista on nombre els diferents
personatges que apareixen a l'obra.
En el dramatis personae del cafè de la Marina podem trobar els següents
personatges: La Caterina té un caràcter ferm, però sap portar la seva situació
amb dignitat , és la filla gran del Libori, la qual ha tingut uns amors amb un
individu que, en deixar-la embarassada, fuig a França, mentre ella va a
Cotlliure a avortar. Després d'aquests fets, queda "marcada" per a la resta de la
seva vida, ja que en un poble petit tot se sap i ningú en aquella època vol una
dona que ha abortat per muller.
El Claudi és un pescador jove i atractiu que, davant la manca de perspectives
al poble, vol marxar a Amèrica. Beu molt i quan està sota els efectes de
l'alcohol es torna violent i agressiu. Se sent atret per Caterina, però no ho ha
manifestat mai. El Libori és el
pare de la Caterina i la Rosa. És l'amo del cafè de la Marina. Quan la Caterina
qes ueda embarassada, l'obliga a avortar per intentar salvar la reputació de la
filla i la família. Veu en Monsieur Bernat, la possibilitat que Caterina pugui
redreçar la seva vida. Prioritzant l'aspecte material al
sentimental. Monsieur Bernat és un comerciant de
Banyuls de la Marenda (Catalunya Nord). Vidu. Ben situat econòmicament,
però ja de certa edat i físicament gras i poc atractiu. Veu en Caterina la
possibilitat de refer la seva vida sentimental. El Rufí i la Rufina són dos
personatges que pertanyen al món mariner, s'hi combinen els aspectes propis
del duo còmic, construït sobre la tradició del marit calçasses i la muller que
porta els pantalons i que representa la veu del mal en l'àmbit de la vila. Rufina,
murmuradora i hipòcrita, és la llengua més activa del poble en l'objectiu de
difamar el passat i el present de Caterina. Rufí, a més, és gandul i bevedor. La
Rosa és la filla petita de Libori, contra figura de la germana gran. De caràcter
més feble i vulnerable. El casament de Rosa fa de motor argumental de l'acció
en fer possible l'aparició al cafè de Monsieur Bernat, convidat a la
celebració. Luard és escèptic i comprensiu, fantasiós i confident ocasional de
Caterina. Salvadora és la mare de Claudi, sent llàstima per la Caterina i
s'avergonyeix del seu fill quan beu

Després de veure els diferents personatges que surten a l'obra podem veure
que hi ha una clara tendència masclista, ja que les dones són tractades com
objectes els quals fan servir per tenir una família o per treballar en negocis
familiars com pot ser el Cafè de la Marina sense reconèixer-los el seu treball. A
part, de ser maltractades verbalment i fins a tot físicament . A diferència dels
homes que cap dona es pot atrevir a dir-los res i si haguessin viscut una
situació com la que va viure la Caterina hagués sigut molt diferent. Ja que, en
el poble hagués vist el home com una víctima i la dona com la culpable pel
succeït. Un exemple de masclisme el podem veure a l'acte I, escena XII dita pel
Rufí: " Pell de dona, pitjor que pell de cap marí..."
A part dels personatges entendre en quin espai està ambientada l'obra i en
quin temps està és essencial.
El Cafè de la Marina està ambientada al Port de la Selva, poble al Cap de
Creus que l'autor aprofitar per fer una connotació negativa davant de la situació
d'aïllament que es trobava en l'època. A part del Port de la Selva que és on es
desenvolupa l'acció també s'anomena Puerto Rico amb una connotació positiva
anomenant que allà la gent es passa més temps al bar. Igual que també
anomena Banyuls de la Marenda (Catalunya Nord) que és d’on
ve Monsieur Bernat, se'n fa una connotació positiva associant-ho amb un lloc
ric i ple de vida-
Dins de l'obra podem trobar el text extern també anomenat temps històric i el
temps intern o durada d'acció . El text històric se situa el 1933 i és en
l'època en la qual està ambientada mentre que el temps intern de l'obra se situa
en setze dies el qual ho podem aproximar pel descens i ascens de la llum a
mesura de què passen els dies.

Per concloure, després d'haver realitzat l'anàlisi d'aquesta obra teatral

seguidament donaré el meu punt de vista sobre el text teatral del Cafè de la
Marina. A partir dels diferents punts pels quants he anat tractant al llarg de
l'anàlisi.
Per començar, penso que la varietat de temes que es veu en l'obra i
anteriorment esmentats li aporten una gran riquesa al text, ja que no solament
parla del món mariner o es basa en una història romàntica, sinó que barreja
diferents que van que l'obra no sigui plana, sinó que trobi immersa en diversos
punts d'acció. El que porta, que a part del punt clímax tota l'obra tingui acció
fins i tot la part d'anticlímax. A més a més, els personatges fan que aquests
temes donin vida a partir dels diferents tipus de caràcters que tenen cada
personatge, els quals també s'encarreguen de mostrar-nos els diferents
patrons que han marcat a la nostra societat fins a dies d'avui com pot ser el
masclisme. Fent així que el temps extern que emmarca l'obra corresponent al
primer quart del segle XX sigui també una manera de veure la societat
d'aquella època, en la qual la gent vivia immersa a conseqüència de la caiguda
de borsa de Nova York i la Gran Guerra. A part, l'obra no només es centre en el
lloc on es desenvolupa l'acció sinó que també ens obre la ment per descobrir
per exemple com pot ser la gent de Puerto Rico.
Per contra, la diversitat dialectal i lèxica dificulta la comprensió de l'obra, fent
que no sigui fàcil d'entendre per tots els públics.
Per tot això, considero que és una gran obra i m'ha agradat llegier-la per
fomentar el meu nivell cultural. Tot i això, no seria una obra que jo llegiria de
manera lúdica, ja que no encaixa amb el meu gust literari. Malgrat tot, igual que
obres literàries com pot ser Tirant lo Blanc de Joanot Martorell trobo que és
necessari llegar-les almenys un cop per ampliar el teu lèxic i cultura de la
llengua catalana.