BLOQ 2: SISTEMA NERVIOSO: Cèl·lules del sistema nerviosos

Teixit nerviós

El sistema nerviós esta format per una xarxa complexe de estructures especialitzades,
bàsicament encèfal, medul·la y nervis, encarregats de regular el funcionament dels òrgans.
ERsta organitzat de tal amnera que por detecta canvia en el medi extern, i també canvia en el
medi intern. Daquesta manera, avalua la info que reb i despres respon, normalment,
ocasionant canvia en el muscl o canvis a les gloandules.

Les neurones son les que tenen glusoca y oxigen al seu avast, les que shan de cuidar i venen
cuidades i ajudades per les cèl·lules de la glia.

Estructura de la neurona i diferents tipus de cèl·lules de la glia:

Neurones:

A imatge sobserven les neurones amb el soma, que es el cos, les dendrites, que son les
prolongacions llargues, i els axons que son llargs i per tant tenen moltes formes.

A la primera imatge observen una cèl·lula de Purkinge, típica del cerebel, amb una melena
molt gran de dendrites, que son els llocs per on va rebent la informació, i que per tant, se
realitzen moltes sinapsis. Perquè el cerebel es passa la vida comparant.

A la segona imatge observem ampliat klesquelet de la neurona, veiem com es twasnparent el

seu citoesquelet i, tot seguir, la resta dimatges es per mostrar les diferents tipus de tensions i
organitzacions hi ha. Neurones sorganitzen de forma molt diferent.
Aquesta imatge es molt interesant perquè es veu un conus de creixement, es veu com laxo va
creixent cap el lloc on es sent atret, ja que seu sentir o detectar molècules que latreuen. En
realityat, per arribar a grabar aquest creixement, es una pel·lícula de diversos dies filmat com
ha anat creixent aquest axo.

Parts neurona:

Els axons poden ser mes o menys llargs. En alguns casos estarà recobert de vaines de mielina,
no sempre.

En el cas de la neurona de la esquerra, les terminacions axoniques presináptiques fan sinapsis

amb una altra neurona anomenada neurona portsináptina.
Apart de tenir interaccions neurona-neurona, també tenim interaccions neurona-múscul.
Aquesta dona lloc a la placa motora, la unió neuromuscular, la qual acaba donant lloc a una
contracció muscular. L’altre interacció es neurona-glàndula, que acaba amb l’alliberament
d’alguna hormona.

Aquesta imatge es una visió amb microscopi electrònic duna neurona. Es veu el soma o cos, i
com d’ell surten les dendrites, les quals tenen espines, que son les zones per on
interaccionaran.

A la segona imatge, encara mes ampliada, es veuen les dendrites amb les espines, que significa
que a cada una les espines hi arribarà una sinapsis duna altra neurona. De manera que hi ha
moltes connexions.

Quan parlem de pèrdua de memòria, per exemple en alcohòlics, el que es perd son espines
d’aquestes dendrites, el perden connexions, i això acaba provocant una pèrdua de memòria.

La idea bàsica que es compleix en totes les neurones, es que les neurones reben informació
altres neurones, per exemple, a traves d’aquestes dendrites. Després processaria aquesta
informació i la deixar anar per un axó, normalment únic, i al final d’aquests axó es on troben
aquestes ramificacions o terminals presináptiques que acabem o interaccionant amb un altre
neurona o amb un òrgan efector.
Cèl·lules de la glia:

Les neurones estan ajudades per tot un grup de cèl·lules que no son excitables, que en conjunt
es denominen neuròglia, i que en general son molt mes petites que les neurones però en
numero hi ha com 5 o 10 vegades mes.

Les cèl·lules del SNC son els astròcits, oligodendrocits, les cèl·lules ependimáries i la microglia.

ASTROCITS: cel petites amb forma d’estrella que es torben per tot el SNC, son la carcassa
estructural que dona suport a les neurones i també als capil·lar. Al dibuix es veiem que els
astròcits tenen unes prolongacions citoplasmàtiques que es quedem agafades al capil·lar i
mantenen, així, la integritat del que anomenem la barrera hematoencefalica. Aquesta es una
barrera física que impedeix el pas de substancies que no volem que surtin de la sang del
capil·lars cap a l’espai intersticial. També fan de suport mecànic i metabòlic de les neurones, ja
que son capaços de sintetitzar components que utilitzen les neurones i regulen la
conmposisicio iònica del espai extracel·lular, i així mantenint el espai extracel·lular en ordre i
equilibri.
Si ens fixem en l’estructura d’un capil·lar:

(a): es un capil·lar de qualsevol cop del cos. El capilar esta format per epiteli simple pla, que
formaria aquesta manguera, i normalment a totes les part del cos expte en el sistema nerviós
central, aquests capil·lars entre cel tenen petites obertures que permeten un flux lliure de
substancies que poden entrar i sortir.

(b): en cambi, els capilar de encèfal les cèl·lules estan ven enganxades amb unions estretes
entre les cèl·lules endotelials i no deixen aquestes obertures. Ames, els astrocits estarien aquí
envoltant i encara protegint mes aquesta estrutura.

Aquí a la esquerra tenim un capil·lar envoltat per les prolongacions dels astròcits, que fan i
promouen la formació d’aquestes unions estretes. Si el capil·lar el talléssim per la meitat per
un tall sagital seria lo de la dreta, on es veu com les prolongacions del astròcits estan a la part
mes externa. Just a sota del astròcits veiem la membrana basal en blau i sota ella les cèl·lules
planes del epiteli simple pla, que forma el capital. Després, l’interior del vas sanguini amb
glòbuls vermells, i per exemple aquests glòbuls vermells no podrien sortir de cap manera de
l’interior d’aquest capil·lar. Això seria el que anomenem barrera hematoencefàlica.

Tot i així, el alcohol per exemple es liposoluble, i aquestes membranes cel·lulars estan fetes
d’una bicapa lipídica, per tant, l’alcohol si que podria difondre a traves d’aquestes capes i
entrar per arribar a afectar al sistema nerviós central. Però no passa el mateix amb moltes
altres substancies que no poden sortir i ser alliberades del torrent sanguini.

De les cèl·lules de la glia del SNC destaquem les cèl·lules ependimàries. Son cèl·lules amb
forma de epiteli columnar simple, tenen cilis i estan recobrint tota la paret del sistema
ventricular. Els ventricles. Son cèl·lules mòbils i amb aquest cilis contribueixen a moure el
líquid cefaloraquidi.

Aquí es veu molt be amb una preparació histològica la forma cuboidal de les cel ependimàries i
es veuen els cilis tenyits. Aquesta capa de epiteli simple pla revesteix les cavitats del SNC,
plenes del líquid cefaloraquidi, els ventricles.
Localització del sistema ventricular dins l’encèfal. Tenim un ventricle lateral esquerre i un
ventricle lateral dret, que es comuniquen amb el tercer ventricle, a sota d’ells. Per l’aqüeducte
de Silvio el tercer ventricle comunica amb el quart ventricle. En vermell, la estructura dels
plexes coroideus que es on es forma el líquid cefaloraquidi.

El tercer tipus de cèl·lules que tenim com a cèl·lules de la glia en el SNC son els oligodendrocits.
Son cèl·lules mes petites, la seva funció principal es la síntesi de mielina. Emeten prolongacions
que s’enrosquen al voltant d’un axó i cada oligodentdrocit emet moltes prolongacions i aquest
cargolament que fan, que pot arribar a mes d’una neurona, es la mielina. La síntesi de mielina
al SNC augmenta la velocitat de conducció del impulsos nerviós, per tant les neurones que
estan mielinitzades condueixen l’impuls nerviós de manera mes rapida. Cada oligodendrocit
por arribar a agafar entre 10 y 50 axons per recobrir a trossets.

Aquí es veu un oligodentrocit ampliat i amb aquesta prolongació que es va enroscant al voltat
del axó. De fet, com veiem, la capa de mielina son moltes capes de membrana cel·lular del
oligodendrocit que formen aquesta veïna de mielina. I entre els trossets de mielina, hi ha
espais que no estan mielinitzats que son els Nóduls de Granvier.

Quan sortim fora del SNC, es a dir, ens localitzem al SNP, trobem que es cèl·lules que
recobreixen els axons de mielina son les cèl·lules de Schwann. Aquestes cèl·lules veiem en la
imatge que es va enroscant una única cèl·lula sencera al voltant de l’axó. Per tant, cada cèl·lula
de Schwann recobreix nomes un axó en el SNP.
Aquí es veu el procés pel qual una cel de Schwann es va enroscant al voltant del axó, amb
múltiples capes de membrana cel·lular forment aquesta mielina. I una neurona del SNP tindria
diverses cèl·lules de Schwann i entremig també i haurien Nòduls de Ranvier que serien les
seccions on no hi ha mielina.

En una imatge molt ampliada del microscopi electrònica, es veu la cèl·lula de Schwan. Podem
veure que el seu nucli ocupa casi tot el citoplasma, i podem veure com ha envoltat la veïna de
mielina a voltant del axó.
EN RESUM: Els oligodendrocits mielinitzen els axons de les neurones del SNC i les cèl·lules de
Schwann mielinitzen axons de SNP. La diferencia es que un oligodentrocits arriba a fer
prolongacions a moltes neurones i les cèl·lules de Schwann nomes envolten una única
neurona.

RESUM CELULES DE LA GLIA: dins del SNC tenim els oligodendrocits, els astròcits, les cèl·lules
del epéndim i ens faltarien les cèl·lules de la micròglia, que de fet son cèl·lules amb funció
immunitària, actuen com fagòcits i es poden menjar altres cèl·lules i destruir cèl·lules
estranyes. En el SNP hi ha les cèl·lules de Schwann que son les responsables de fer veïnes de
mielina i les cèl·lules satèl·lit que son cèl·lules de suport a les neurones en els ganglis del SNP.