EUROPA CONTRA

L’ALTERITAT,
HEZBOLLAH COM A
FORMA DE
RESISTÈNCIA.
Anàlisi d’una estratègia mediàtica contra la
dissidència anti-colonial.

Lluc Valverde i Ros

lluc.valverde@gmail.com

Resum:
Després d’un repàs de la situació demogràfica del Líban i en especial de la comunitat
xiïta; en aquest assaig s’agafarà com a exemple la inclusió de Hezbollah en la llista
d’organitzacions considerades “terroristes” i la censura dels seus mitjans de
comunicació a Europa per a intentar discernir una estratègia de silenciació de la
principal força anti-colonial a l’Orient Mitjà. Així mateix, s’intenta veure com, per
altra banda, el poder europeu intenta aprofitar un context d’inestabilitat política, que
justifica justament amb la presència de Hezbollah al territori, per projectar una
voluntat quasi neo-colonialista a través de la mediatizació d’una imatge concrecta a
través dels seus pròpis mitjans de comunicació.

Paraules clau:
Líban, Orient Mitjà, Unió Europea, sistema de visualització, neo-colonialitat,
“paradigma otro”.
 El juliol de 2013 la Unió Europea, en el seu parlament, aprova una resolució per
incloure l’organització Hezbollah, en el seu braç armat, a la llista de grups considerats
terroristes per part de la institució europea.1 En els anys següents varis països integrants
del pacte de Lisboa s’han desmarcat de la línia comunitària declarant de manera
independent la totalitat de Hezbollah, tant el braç armat com el braç polític –amb
representació al parlament del Líban- , com a organització terrorista; són Alemania,
Eslovènia, França i els Països Baixos. Amb aquesta decisió, els estats esmentats es
reunien amb Israel, la Lliga Àrab, els EUA i el Regne Unit entre d’altres, il·legalitzant
l’organització i justificant actes de contra-insurgència a nivell global contra Hezbollah.

Hezbollah és una organització musulmana xiïta libanesa fundada el 1982 com a resposta
social a la intervenció israeliana durant la Guerra civil libanesa i la ocupació de territoris
al sud del país. La organització disposa d’un braç polític i d’un braç paramilitar. Va ser
l’única organització que no va acceptar l’abandonament de la lluita armada després dels
acords de Taid de 1989, que posaven punt final a la guerra civil; i des del 1992 té
representació al parlament libanès després de decidir presentar-se a la les eleccions i
guanyar en totes les circumscripcions on es va presentar. Hezbollah, en la seva Carta
oberta als oprimits del món i del Líban, del 1988, va presentar la seva voluntat en tres
objectius, que citem a continuació:

“(a) to expel the Americans, the French and their allies definitely from
Lebanon, putting an end to any colonialist entity on our land;

(b) to submit the Phalanges to a just power and bring them all to justice for
the crimes they have perpetrated against Muslims and Christians;

(c) to permit all the sons of our people to determine their future and to
choose in all the liberty the form of government they desire. We call upon all
of them to pick the option of Islamic government which, alone, is capable of

1
BBC. La UE delcara grupo terrorista al ala militar de Hezbollah .
https://www.bbc.com/mundo/ultimas_noticias/2013/07/130722_ultnot_hezbollah_terroristas_aa
Última consulta: 8 de gener de 2021
 guaranteeing justice and liberty for all. Only an Islamic regime can stop any
further tentative attempts of imperialistic infiltration into our country.”2

Hezbollah expressa en aquí una clara posició anti-colonialista, rebutjant la intervenció

de les potències colonials tradicionals en la gestió del Líban, i defensant com a eina per
a l’auto-determinació del poble libanès la seva pròpia cultura. La referència concreta a
l’imperialisme americà i francès s’entén gràcies a la història demogràfica del país. Les
confesions majoritàries del Líban són 31 % de la població xiïta, un 29% sunnita, un
20% cristiana maronita, un 12% de cristians grecs, un 5% de drusos, i un 3% de
cristians armenis.3 Entre aquesta complexitat confessional, en temps del protectorat
francès, la Metròpoli es va aliar amb la comunitat cristiana maronita per tal de
canalitzar el poder colonial. Aquest grup social va esdevenir la elit política i econòmica,
i va ser la punta de llança de la occidentalització dels costums libanesos, fins al punt
que Beirut, durant els anys seixanta, va començar a anomenar-se el París de l’Orient
Mitjà. D’altra banda, ja després de la independència del país el 1943, amb la creació de
la lliga àrab, la comunitat sunnita libanesa –que ja gaudia d’un cert privilegi des de la
dominació de l’Imperi Otomà, també de confessió sunnita- va començar a gaudir d’una
major rellevància donat el fet que quasi tots els estats de la lliga eren majoritàriament
sunnites. Així, i amb l’enriquiment dels països del Golf –sunnites- gràcies a
l’explotació petrolífera, els sunnites libanesos van començar a gaudir d’un accés més
fàcil al capital i van obtenir més estabilitat. Ja cap a la dècada dels 2000, els països del
Golf han apropat molt les posicions amb els EUA i han començat una política de
tolerància amb Israel, fet que ha portat en el si del pensament sunnita una nova voluntat
de convivència amb aquest estat.

Aquest esquema deixa doncs fora del sistema de privilegis provinents del favor d’una
metròpoli colonial o neocolonial a la comunitat xiïta, majoritària al país. Això porta
aquesta comunitat a ser una de les més pobres del Mediterrani. El sectarisme
parlamentari libanès, deixa a la comunitat xiïta en una difícil posició per a la
representació política en el govern central; i la passivitat d’aquest govern enfront a les
constants agressions de l’exèrcit israelià al sud del país, de majoria xiïta; han portat a
aquesta comunitat a buscar formes d’organització alternatives, fora de l’acció
governamental, i sobretot de caire autònom. Paulo Botta, que tanmateix sosté en el seu
text La cara oculta de Hezbollah en America Latina, una visió molt reaccionaria i pro-
intervenció par part d’Occident, diu això respecte a la manca d’acció governamental en
els territoris de majoria xiïta.

“En el caso de Hezbollah donde sus iniciativas sociales y educativas en el

seno de la comunidad shiita libanesa son la única solución ante la virtual
inexistencia del estado central libanés (caso típico de los llamados “estados
fallidos”), asegurar ingresos que les permitan hacer frente a estas
actividades asistenciales es una cuestión esencial.”4

2
Alagha, Joseph (2014). Hizbullah's Documents: From the 1985 Open Letter to the 2009 Manifesto.
Amsterdam University Press.
3
France Diplomatie. Présentation du Liban,
https://www.diplomatie.gouv.fr/fr/dossiers-pays/liban/presentation-du-liban/
Última consulta: 8 de gener de 2021
4
BOTTA, Pablo. La cara oculta de Hezbollah en America Latina. (2010) Centro de estudios del Medio
Oriente contemporáneo. Córdoba, Argentina.
I és que Hezbollah, malgrat els intents des de Occident de reduïr l’rganització a grup
terrorista, és una forma de resistència que va des de la milicia armada fins a ser garantia
d’educació, sanitat, treball i educació en molts territoris. Davant de la imposició d’un
estat hereu de la era colonial que no té en compte tota la població del territori, aquesta
població reclama un model d’auto-organització i de defensa, desafiant el model que
s’ha projectat pel país des dels poders exteriors.

Aquest assaig pretén situar la integració de Hezbollah en la llista de grups considerats

“terroristes” per part de la majoria de països occidentals en un mecanisme de forçar una
determinada manera de, des del poder, veure el Líban i l’Orient Mitjà. L’etiqueta de
“grup terrorista” no és més que una manera de veure, que una condició que, en un
context de comunicació, es col·loca sobre un fet per tal de controlar la forma en que es
percep des de l’exterior. Aquest acte, insisteixo, purament de l’ordre de la comunicació,
només es pot realitzar des d’una posició de poder i de control dels medis informatius
oficials. En concret, volem parlar aquí de com la UE intenta projectar les seves
aspiracions de control sobre el Líban declarant la guerra la organització Hezbollah,
analitzant tres casos d’estudi de control mediàtic de la imatge que es dona a Europa
mateix de Hezbollah i del Líban com a país necessitat d’ajuda per a combatre’l.

Ens agradaria introduir la línia de pensament d’aquest treball amb la cita d’un text de
Walter Mignolo, semiòleg argentí considerat una de les figures més importants del
pensament decolonial a Amèrica Llatina:

“Un paradigma otro” es en última instancia el nombre que conecta formas

críticas de pensamiento “emergentes” (como en la economía) en las
Américas (...), en el norte de África, el África Subsahariana, en el sur de
India y en el sur de Europa, y cuya emergencia fue generada por el
elemento común en toda esta diversidad: la expansión imperial/ colonial
desde el siglo XVI hasta hoy. El “paradigma otro” es, en última instancia,
el pensamiento crítico y utopístico que se articula en todos aquellos lugares
en los cuales la expansión imperial/colonial le negó la posibilidad de razón,
de pensamiento y de pensar el futuro. Es “paradigma otro” en última
instancia porque ya no puede reducirse a un “paradigma maestro”, a un
“paradigma nuevo” que se autopresente como la “nueva verdad”. La
hegemonía de “un paradigma otro” será, utopísticamente, la hegemonía de
la diversalidad, esto es, “de la diversidad como proyecto universal” (...) y
no ya un “nuevo universal abstracto”.5

Mignolo introdueix així la noció d’alteritat referint-se a aquelles formes de resistència

que sorgeixen en territoris que han estat controlats per un sistema colonial. El sistema
colonial anul·la la capacitat de la població d’aquest territori de pensar-se a ella mateixa
de manera autònoma, de projectar un futur per a ella mateixa, ja que el seu futur es
projectat i planificat des de la Metròpoli. Així, en el moment en que es crea la
consciència d’un greuge i es desenvolupen formes de resistència, s’estan de fet creant
noves maneres per part de la població de pensar-se a si mateixa i poder projectar un
futur amb objectius i ambicions que s’assoliran a través de la lluita i la defensa. Així,
Hezbollah, constitueix al Líban una eina per a l’espectre de la població menys

5
MIGNOLO, Walter D. Historias globales/diseños globales (2003). Madrid, AKAL.
privilegiada en l’ordre post-colonial per proposar un paradigma propi, un plantejament
oposat al que es vol imposar des de l’exterior.

Passant ja una noció de visualitat, m’agradaria introduir una breu cita del text El
derecho a mirar, de Nicholas Mirzoeff6:

“Más que como una fórmula basada el la libertad o en el libre albedrío,

utilizo la expresión derecho a mirar para insistir en mi revindicación de una
autonomía basada en uno de sus principios básicos: el derecho a existir.”

Pensar-se a si mateix en tant que col·lectivitat i projectar-se en un futur només pot ser
vehiculat per l’accés a la visió. La visió s’entén com a el mecanisme pel qual un grup
social percep les condicions i engranatges que conformen les seves condicions de vida i
accedeix als codis simbòlics que vehiculen el poder al qual estan sotmesos. La creació
d’una nova visualitat, alterna, pròpia de la població oprimida, constitueix la creació de
tot un mecanisme simbòlic que posa èmfasi, mira, justament allò que aquesta població
ha decidit de manera autònoma mirar. És per tant una forma de resistència que afirma
una identitat de manera alterna. La visió, doncs, precedeix l’existència d’una
col·lectivitat.
M’agradaria aquí passar al primer cas d’estudi per tal d’encetar la problemàtica de
visualitat respecte al tema que estem tractant. Es tracta d’un fragment de la transcripció
del debat que va tenir lloc al Parlament Europeu el 6 de juny de 2005, tractant el tema
de la prohibició d’emetre a través dels satèl·lits europeus als països de la UE la televisió
Al-Manar, principal mitjà de difusió i de comunicació de Hezbollah.7

“Douglas Alexander, Presidente en ejercicio del Consejo. (EN) Señora

Presidenta, estoy encantado de abordar juntas las preguntas 9, 10 y 11.

Como conocen sus Señorías, el Consejo tiene el compromiso de luchar contra la

incitación al odio mediante la radiodifusión. El artículo 22, letra a, de la
Directiva «Televisión sin fronteras» estipula que los Estados miembros deberán
garantizar que las emisiones no contengan incitación alguna al odio por motivos
de raza, sexo, religión o nacionalidad. Sin embargo, la Directiva no es aplicable a
emisiones destinadas exclusivamente para ser recibidas en terceros países, ni a
las emisoras que no están sujetas a la jurisdicción de un Estado miembro.

A raíz de las medidas adoptadas satisfactoriamente por las autoridades francesas,

neerlandesas y españolas sobre la base de esta Directiva, Al Manar ha dejado de
ser emitida por compañías de satélites radicadas en la UE y la Directiva
«Televisión sin fronteras» ya no se le puede aplicar. (...)”

El parlamentari europeu Douglas Alexander cita en la seva intervenció una directiva

anomenada “Televisión sin Fronteras”, que és una política de llibertat d’expressió que

6
MIRZOEFF, Nicolas. EL DERECHO A MIRAR. (2016) IC – Revista Científica de Comuniación e
Información. New York University, New York (EEUU). Traducció de David Montero Sánchez.
7
PARLAMENT EUROPEU. Preguntas parlamentarias: 27 de juny de 2005.
https://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=CRE&reference=20050706&secondRef=ITEM-
029&language=ES#3-370
Última consulta: 8 de gener de 2021.
permet l’accés des de territori europeu a qualsevol canal de telecomunicació global. La
censura del canal per part de les autoritats europees respon la incitació per part d’Al-
Manar a la perpetració d’actes d’odi. Tanmateix, no podem quedar-nos en aquest punt, i
hem de la mateixa manera veure en aquesta censura la retirada del dret dels habitants de
la UE a accedir a la visualitat que proposa el mateix Hezbollah sobre la situació de la
seva regió. Per tant, els ciutadans de la Metròpoli post-colonial perden el dret de poder
contraposar la manera de veure que proposen els mitjans europeus a la manera de veure
que es presenta des del si de la resistència anti-colonial en el territori subaltern.

El que volem apuntar aquí és la idea que, més enllà de l’amenaça que representa Al-
Manar per a la seguretat europea –fet que pot ser més que discutible-, la censura
d’aquest canal de televisió escurça la visió del ciutadà europeu i redueix la seva
visualitat als canals de comunicació del seu territori, Europa en aquest cas, negant-li la
possibilitat d’una alteritat informativa i argumentativa, d’un paradigma otro, com
apunta Mignolo.

Ens agradaria aquí contraposar un altre objecte d’estudi a l’exposició que acabem de fer.

Fig. 1: Visita del president francès Emmanuel Macron a Beirut, 6 d’agost de 20208

En aquesta imatge podem veure la visita que va realitzar Emmanuel Macron a Beirut el
passat 6 d’agost, dos dies després de l’enorme explosió al port que va devastar la ciutat.
La vista de Macron va ser un vertader “bany de masses”, com es va anomenar en aquell
moment. La multitud, enfurismada contra la classe política que havia mantingut el país
en les condicions que van permetre un acte de negligència tan greu –l’emmagtzematge

8
FRANCE 24. ‘Without reforms, Lebanon will continue to suffer,’ says Macron in Beirut

https://www.france24.com/en/20200806-macron-arrives-in-beirut-as-aid-pours-in-after-
deadly-blast

Última consulta: 8 de gener de 2021

no controlat d’un producte tan explosiu en el port de la ciutat-, va baixar al carrer per
exigir al president francès ajuda. Cal llegir aquesta imatge en la òptica del passat
colonial libanès, antic protectorat francès. L’arrivada dos dies després de l’explosió
d’Emmanuel Macron, visita que no representa res més que un acte de diplomàcia, s’ha
de veure per força com un acte de populisme, buscant despertar en la població
desesperada un desig de protecció, d’emparar-se de nou en l’ajut paternal de l’antiga
Metròpoli. I és justament aquesta la imatge que amb aquesta visita es vol donar als
ciutadans europeus, buscant alimentar una estructura mental col·lectiva auto-complaent
que justifica, perquè és demanada explícitament per la mateixa població subalterna, el
fet mateix de la colonització.

Es posa en marxa així un mecansime simbòlic que s’adapta a una manera de veure el
món imperant, com indica Mignolo en la cita que hem introduït més amunt, des del s.
XVI. Contraposem aquest document amb el debat parlamentari que també hem introduït
més amunt. Els mitjans de comunicació europeus, perquè són oficials, tenen la
oportunitat de ser visualitzats. Al-Manan, en canvi, que segurament hagués mostrat una
posició molt més crítica de la visita de Macron a Beirut. Haurien apuntat segurament
també que el que a Europa es representa com a la totalitat del poble libanès demanant
ajuda al president francès, és de fet una fracció molt concreta de la societat libanesa: un
grup social de tradició francòfona, majoritàriament cristiana i urbanita. Per un
procediment de metonímia s’intenta simplificar la societat libanesa en l’interès d’un
paradigma de tradició colonial. I, en últim terme, i coneixent ja la prohibició europea de
la difusió d’Al-Manar, es priva a l’espectador europeu de la oportunitat d’accedir a una
manera de veure aquest fet, i per extensió la relació de la ex-Colònia amb la ex-
Metròpoli, des d’un paradigma otro.

El mecanisme que hem volgut explicar en aquest assaig s’ha de veure com a la
imposició legal d’un sistema de visualitat que va unidireccionalment des d’Europa cap a
l’Orient Mitjà, que posant llum sobre alguns aspectes de la realitat i amagant-ne
d’altres, programa una jerarquia social en el país subaltern, un simulacre un la
consciència europea que sens dubte condiciona l’acció exterior en aquesta regió,
determinada indubtablement per l’interés geo-polític. Això s’ha de veure com un acte de
violència que suprimeix la possibilitat dels pobles subalterns a visibilitzar de manera
autònoma una voluntat i un futur projectat. Per exemple, la imposició internacional de
l’etiqueta de “terrorista” a Hezbollah, que de fet és la representació del conjunt d’una
població, el deixa a la mercè dels atacs legals de l’exèrcit israelià, deixant en una
situació de clara vulnerabilitat a aquesta població. Aquest assaig no pretén ser una
defensa de la totalitat dels actes de Hezbollah, sinó una defensa de l’existència de
Hezbollah com a forma de resistència –simbòlica, pel que ens ocupa- davant de les
estructures mentals colonials i post-colonials que generen un poder múltiples cops més
gran. Crec que és visualitzant aquestes formes de dissidència tan radical que podem
entendre el context contra el qual es revolten i les estructures que el sustenten, i molt
més si, tal i com és el cas, pertanyem al continent-metròpoli.
Per últim, tal com se’ns ha demanat, presento una proposta d’acció relativa al tema que
ens ha ocupat:

Fig. 2: Samarreta amb el logo oficial de Hezbollah9

1. Aconseguir una subvenció per al desenvolupament de projectes artístics a

Catalunya, privada o pública.
2. Viatjar a la regió de Baalbek, Líban.
3. Amb els diners de la subvenció comprar unes cent o dues-centes samarretes com
les de la imatge, amb un preu de com a mínim vint dòlars per samarreta, als
venedors ambulants que en venen als turistes. Intentar comprar al màxim
nombre de venedors.
4. Tornar a Catalunya i vestir amb les samarretes amics, coneguts, familiars,
persones amb ideologies afins, i, si es pot, persones amb ideologies no afins, per
tal de que vagin pel món lluint-les.
5. Documentar totes les reaccions.

9 THE JC. Police asked to investigate activist over Hezbollah T-shirt

https://www.thejc.com/news/uk/police-asked-to-investigate-activist-over-hezbollah-t-shirt-1.440870

Última consulta: 8 de gener de 2021

BIBLIOGRAFIA

BBC. La UE delcara grupo terrorista al ala militar de Hezbollah .

https://www.bbc.com/mundo/ultimas_noticias/2013/07/130722_ultnot_hezbollah_terror
istas_aa
Última consulta: 8 de gener de 2021

Alagha, Joseph (2014). Hizbullah's Documents: From the 1985 Open Letter to the 2009
Manifesto. Amsterdam University Press.

France Diplomatie. Présentation du Liban,

https://www.diplomatie.gouv.fr/fr/dossiers-pays/liban/presentation-du-liban/
Última consulta: 8 de gener de 2021

BOTTA, Pablo. La cara oculta de Hezbollah en America Latina. (2010) Centro de

estudios del Medio Oriente contemporáneo. Córdoba, Argentina.

MIGNOLO, Walter D. Historias globales/diseños globales (2003). Madrid, AKAL.

MIRZOEFF, Nicolas. EL DERECHO A MIRAR. (2016) IC – Revista Científica de

Comuniación e
Información. New York University, New York (EEUU). Traducció de David Montero
Sánchez.

PARLAMENT EUROPEU. Preguntas parlamentarias: 27 de juny de 2005.

https://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=CRE&reference=20050706&sec
ondRef=ITEM-029&language=ES#3-370
Última consulta: 8 de gener de 2021.

FRANCE 24. ‘Without reforms, Lebanon will continue to suffer,’ says Macron in
Beirut
https://www.france24.com/en/20200806-macron-arrives-in-beirut-as-aid-pours-in-after-
deadly-blast
Última consulta: 8 de gener de 2021

THE JC. Police asked to investigate activist over Hezbollah T-shirt

https://www.thejc.com/news/uk/police-asked-to-investigate-activist-over-hezbollah-t-
shirt-1.440870
Última consulta: 8 de gener de 2021