dt-5 Varis

DT – 5
T A A C (Taula d’Accessibilitat a les Activitats a Catalunya) Document TAAC
Octubre de 2019
CRITERIS REFERENTS A SITUACIONS I ELEMENTS DIVERSOS

(CARÀCTER TEMPORAL FINS A LA PROMULGACIÓ DE LA NORMATIVA AUTONÒMICA ACTUALITZADA)
.
ÍNDEX
DT-5.1 ..... PLATAFORMES ELEVADORES INCLINADES A LES ENTRADES D’EDIFICIS O

ESTABLIMENTS
DT-5.2 ..... VETLLADORS I TERRASSSES

DT-5.3 ..... PORTES TIPUS BUS O ACORDIÓ
DT-5.4 ..... ITINERARIS INTERIORS HORITZONTALS . AMPLADES I RADIS DE GIR
DT-5.5 ..... ITINERARIS INTERIORS . VESTÍBULS PREVIS
DT-5.6 ..... ITINERARIS INTERIORS . ESCALES
DT-5.7 ..... ITINERARIS INTERIORS . RAMPES
DT-5.8 ..... PISCINES D’ÚS PÚBLIC
DT-5.9 ..... ZONES D’ÚS SECUNDARI EN EDIFICIS I ESTABLIMENTS D’ÚS INDUSTRIAL
DT-5.10.... UTILITZACIÓ D’UN ASCENSOR COMUNITARI COM ITINERARI ALTERNATIU
DT-5.Annex 1 ..... NOTA INFORMATIVA. CRITERIS DEL DEPARTAMENT DE SALUT PER AL
REGISTRE DE CENTRES SANITARIS
Modificacions respecte la versió anterior:

- S’afegeix el document DT-5.10
Llegenda
DT – 5.x Referència identificativa de cada fitxa

Document TAAC
Data Darrera versió de la fitxa corresponent
DT-5
DT – 5.1
Novembre de 2013
PLATAFORMES ELEVADORES INCLINADES A LES ENTRADES D’EDIFICIS O ESTABLIMENTS

Els criteris desenvolupats en aquest document referents a les condicions per autoritzar la instal·lació
de plataformes elevadores inclinades s’han elaborat a partir dels principis d’igualtat d’oportunitats i no
discriminació previstos a la Llei 51/2003, de 2 de desembre(*) i a la Convenció de les Nacions Unides
sobre els drets de les persones amb discapacitat; de les referències a ajudes tècniques, solucions
alternatives i ajustos raonables que contemplen el Decret 135/1995, de 24 de març, el Reial decret
173/2010, de 19 de febrer i l’Ordre VIV 561, d’1 de febrer; i de les mesures per facilitar actuacions de
millora de l’accessibilitat previstes a la Llei 8/2013, de 26 de juny.
Atès que la utilització de l’espai públic és un aspecte complex i es troba sotmès a gran varietat de
normatives d’àmbit local, cal tenir en compte que aquests criteris es formulen amb caràcter genèric i
a títol indicatiu i, si bé compten amb el recolzament dels membres de la TAAC, mentre no es
desenvolupi normativa que ho reguli detalladament, el ens locals, d’acord amb les seves
competències i atenent a les característiques i necessitats específiques del seu espai urbà, poden
adoptar altres criteris sempre que es trobin degudament motivats.
1. INEXISTÈNCIA DE SOLUCIONS ALTERNATIVES

La construcció de plataformes elevadores inclinades amb guies a la façana tan sols s’admet quan
no és viable la construcció de rampes o plataformes elevadores verticals situades a l’interior de
l’edifici, ja sigui per manca d’espai, perquè requeriria obres desproporcionades que afectarien
l’estructura de l’edifici o per altres motius tècnics degudament argumentats.
2. OCUPACIÓ TEMPORAL DE LA VIA PÚBLICA.

Es considera admissible que la plataforma ocupi temporalment la via pública per permetre la
maniobra d’embarcament i desembarcament sempre que es compleixin les condicions següents:
a) Que la plataforma disposi d’avisador acústic per advertir del seu funcionament a la resta
d’usuaris de la via (en especial a les persones amb discapacitat visual).
b) Que l’amplada lliure d’obstacles de la vorera al llarg del tram que ocupa la plataforma durant
tot el recorregut sigui igual o superior a 1,20 m (aquesta condició no és d’aplicació en cas de
vies de plataforma única).
c) En les voreres que tinguin una amplada lliure inferior a la indicada al punt anterior, la
possibilitat d’acceptar o no la plataforma resta condicionada a la valoració positiva per part de
l’ens local tenint en compte la ubicació de la via i el seu nivell de servei (relació entre la
intensitat de trànsit de vianants i la seva capacitat).
3. POSICIÓ D’APARCAMENT
La plataforma en posició d’aparcament ha de quedar ubicada a l’interior de l’edifici i no pot minvar
les amplades de pas necessàries per garantir una correcta evacuació en cas d’incendi.
(*) Substituïda pel text refós del Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre.
DT-5
DT – 5.1
Novembre de 2013
4. INSTAL·LACIÓ DE GUIES A LA FAÇANA

Es considera admissible que les guies de la plataforma se situïn a la façana sempre que es
compleixin les condicions següents:
a) Que no sobresurtin més de 15 cm.
b) Que no interfereixin amb les entrades o aparadors d’altres edificis o establiments.
c) Quan no es puguin complir les condicions anteriors, l’ens local pot autoritzar la intervenció si
considera que concorren circumstàncies que ho justifiquen sempre que les guies que
sobresurtin més de 15 cm de la façana disposin d’elements fixos de senyalització a nivell de
terra amb una alçada mínima de 15 cm, que permetin la seva detecció pels bastons utilitzats
per les persones cegues.
5. CARACTERÍSTIQUES DE LA PLATAFORMA
D’acord amb la norma UNE EN 81-40, sempre que sigui possible la plataforma ha de tenir una
dimensió mínima de 750 x 1.000 mm (ample x llarg).
Quan les característiques de l’accés no permetin executar la solució anterior, es poden acceptar
plataformes amb una dimensió mínima de 700 x 900 mm (ample x llarg).
Excepcionalment, es poden admetre plataformes de dimensió mínima 700 x 800 mm, en aquells
casos que es justifiqui la impossibilitat d’instal·lar-ne de més grans i es tracti d’establiments amb
una moderada afluència de públic, com ara els següents:
- Ús comercial amb superfície inferior a 500 m2
- Ús docent amb superfície inferior a 500 m2
- Ús administratiu–activitats professionals amb superfície inferior a 500 m2
- Ús sanitari i assistencial–centre sense internament amb superfície inferior a 500 m2
- Ús pública concurrència amb superfície inferior a 250 m2
- Ús residencial públic amb capacitat inferior a 50 places
DT-5
DT – 5.2
Novembre de 2013
VETLLADORS I TERRASSSES EN BARS I RESTAURANTS

1. CÓMPUT DE PLACES
Pel que fa a l’aplicació de les fitxes DT-3.2 i DT-4.4, es consideren dues situacions diferents:
a) Si el vetllador o terrassa s’ubica a l’interior del solar, el seu aforament compta a tots els
efectes.
b) Si el vetllador o terrassa s’ubica en espai públic:
1. Si la concessió preveu una ocupació superior a 6 mesos a l’any:
L’aforament de la terrassa computa.
L’establiment ha de complir els requeriments mínims següents d’acord amb la capacitat
total (interior + terrasses):
Capacitat ≤ 50 places Capacitat > 50 places
Cambra Cambra higiènica "usable" (veure ca- Cambra higiènica adaptada

higiènica racterístiques al DT-3 Annex). (segons Decret 135/1995)
Els establiments amb un desnivell de 3
o més graons es poden eximir, tal com
preveu el criteri d’exclusió del DT-1.
Accés Suprimir barreres, si a l’edifici no hi ha Itinerari practicable sense cap graó.

planta soterrani i el desnivell és inferior
a 0,25 x Sup útil.
La resta de casos sense requeriments
(la intervenció necessària per eliminar-
les es considera desproporcionada).
2. Si la concessió preveu una ocupació igual o inferior a 6 mesos (suma de totes les
concessions temporals durant un any natural):
L’aforament de la terrassa no computa.
L’establiment ha de complir els requeriments següents, d’acord amb l’aforament interior:
Cambra Cambra higiènica "usable" (veure ca- Cambra higiènica adaptada

higiènica racterístiques al DT-3 Annex). (segons Decret 135/1995)
Els establiments amb un desnivell de 3
o més graons es poden eximir, tal com
preveu el criteri d’exclusió del DT-1.
DT-5
DT – 5.2
Novembre de 2013
Accés Suprimir barreres, si a l’edifici no hi ha Itinerari practicable sense cap graó.

planta soterrani i el desnivell és inferior Es pot admetre mantenir un graó
a 0,25 x Sup útil. cas que concorrin les circumstàn-
La resta de casos sense requeriments cies següents:
(la intervenció necessària per eliminar- - L’alçada sigui igual o inferior a 12
les es considera desproporcionada). cm;
- L’establiment tingui llicència
anterior a l’entrada en vigor del
DB-SUA;
- Posteriorment no hagi estat
objecte de reforma;
- Es tracti d’un edifici amb plantes
soterrani i es justifiqui que
suprimir el graó requeriria
efectuar obres que afectarien
l’estructura.
2. CÓMPUT DE SUPERFÍCIES
Pel que fa a l’aplicació de les fitxes DT-3.2 i DT-4.4, la superfície exterior de la terrassa no
compta a efectes de considerar la superfície útil de l’establiment.
3. CONSIDERACIÓ D’AMPLIACIÓ (vetllador o terrassa ubicat a l’interior del solar).

Es considera ampliació sempre que les places de la terrassa o vetllador suposen un increment en
l’aforament autoritzat de l’establiment.
Si l’increment de places exteriors es compensa amb una reducció de places interiors i, per tant,
no es modifica l’aforament màxim total autoritzat, no es considera que hi ha ampliació.
4. ACCÉS A LES TERRASSES

Han de disposar d’un itinerari accessible que permeti a les persones amb mobilitat reduïda
accedir a la terrassa.
Excepcionalment, es poden admetre petites terrasses amb capacitat no superior a 10 places
sense itinerari accessible quan es justifiqui que les obres necessàries per fer-la accessible són
desproporcionades.
(Nota- El límit de 10 persones es fixa considerant una relativa analogia amb el criteri que el DB-
SUA adopta per delimitar l’ús restringit, malgrat que es tracti d’un supòsit diferent, ja que en
aquest cas la justificació no respon a que hi hagin usuaris habituals sinó a les dificultats
d’intervenir en edificis existents).
DT-5
DT – 5.3
Novembre de 2013
PORTES TIPUS BUS O ACORDIÓ

1. CONDICIONS QUE HAN DE COMPLIR

Des del punt de vista de l’accessibilitat, les portes d’un lavabo poden ser de tipus bus o acordió
sempre que garanteixin els paràmetres següents:
- Amplada lliure de pas de 80 cm amb la porta oberta (plegada).
Cal tenir en compte que a l’amplada del marc s’ha de restar el gruix real de les fulles
plegades, ja que el plegat no sempre és perfecte.
- El plegat de la porta ha de ser cap a fora, de manera que si una persona cau a l’interior de
la cambra higiènica junt a la porta, no obstrueixi la seva obertura.
- La porta ha de tenir un sistema i guies de suficient qualitat perquè es pugui accionar amb
una ma sense esforç i sense que les fulles perdin la verticalitat.
Cal advertir que aquests elements són especialment delicats i necessiten un manteniment
adequat de la guia i que, cas que el titular de l’establiment no els mantingui en les
condicions de funcionament correctes, si es produís alguna denúncia per part de persones
amb discapacitat que resultessin perjudicades per aquest motiu, podria ser objecte de
sanció.
- En el cas d’existir una guia inferior, aquesta no haurà de sobresortir del paviment.
Per tot això, si bé les portes tipus bus o acordió no estan excloses, són poc recomanables i, cas
d’instal·lar-se, han de garantir un correcte funcionament.
DT-5
DT – 5.4
Novembre de 2015
ITINERARIS INTERIORS HORITZONTALS . AMPLADES I RADIS DE GIR

Quan s’intervé en edificis existents, les obres de reforma i la distribució de mobiliari han de garantir
en cada planta itineraris interiors sense graons en i entre les zones accessibles que compleixin les
condicions següents:
2
A) Establiments amb una superfície útil total inferior a 250 m (*):
- Amplada lliure de pas ≥ 0,90 m
Als establiments amb canvi d’ús o canvi d’activitat que no siguin objecte de reforma integral,
es poden admetre amplades de pas de 0,80 m excepcionalment i en punts concrets quan hi
hagin pilars o elements de servei inamovibles que impedeixen assolir un pas més gran.
- Canvis de direcció: Espai lliure que permeti inscriure un cercle de Ø ≥ 1,20 m
- Amplada lliure de pas a les portes ≥ 0,80 m
- Als dos costats d’una porta, espai lliure de l’escombratge de la fulla de dimensions mínimes:
- Ø ≥ 1,50 m quan correspongui itinerari adaptat segons el D.135
- Ø ≥ 1,20 m en la resta de casos
Quan la porta sigui corredissa i es trobi perpendicular al sentit de la
marxa (no s’ha de girar) aquest diàmetre es pot reduir fins a 1 m
sempre i quan a menys de 2,5 metres de la porta hi hagi una zona lliure
amb un Ø1,20 m que permeti el canvi de direcció i existeixin motius
tècnics que ho justifiquin.
B) A la resta d’establiments s’ha de complir el CTE i el Decret 135/1995

simultàniament. Destaquem les condicions següents:
- Amplada lliure de pas ≥ 1,20 m
- Canvis de direcció: Espai lliure que permeti inscriure un cercle de Ø ≥ 1,20 m
- Amplada lliure de pas a les portes ≥ 0,80 m
- Als dos costats d’una porta, espai lliure de l’escombratge de la fulla de dimensions mínimes:
- Ø ≥ 1,50 m quan correspongui itinerari adaptat segons el D.135
- Ø ≥ 1,20 m en la resta de casos
C) No obstant això, també es consideren admissibles els itineraris que no incloguin cap esglaó i
compleixin la resta de condicions corresponents a un itinerari practicable segons el Decret
135/1995, encara que no assoleixin alguna de les condicions més exigents indicades als punts
anteriors, en els casos següents:
a. Quan es trobin justificats per la presència d’elements construïts preexistents que impedeixin
assolir els paràmetres indicats sense efectuar intervencions desproporcionades.
b. Quan es tracti d’itineraris en zones que no són objecte de modificació.
(*) Es valora que en els locals de reduïda superfície el dimensionat dels itineraris incideix de manera
notòria en les possibilitats d’aprofitament de l’espai.
DT-5
DT – 5.5
Novembre de 2015
ITINERARIS INTERIORS . VESTÍBULS PREVIS

Els vestíbuls previs que sigui necessari travessar per accedir a zones o elements accessibles, com
ara cambres higièniques o altres, han de complir les condicions mínimes següents:
A) Als establiments que en aplicació de la taula 2.1 de l’annex 2 del Decret 135/1995 correspon
itineraris adaptats, el vestíbul previ ha de tenir un espai lliure de l’escombratge de les portes
on es pugui inscriure un cercle de diàmetre ≥ 1,50 m.
Si les dues portes obren cap a l’interior del vestíbul
es pot admetre considerar l’espai lliure de manera
independent per a cada una d’elles, ja que perquè el
vestíbul compleixi adequadament la seva funció, la
seqüència d’ús és primer tancar una porta i després
obrir l’altra.
B) A la resta, el vestíbul previ ha de tenir un espai lliure

de l’escombratge de les portes on es pugui inscriure un cercle de diàmetre ≥ 1,20 m.
Valen les mateixes consideracions de l’apartat anterior.
C) Excepcionalment, en aquells establiments per als quals el Decret 135/1995 no exigeix cap
nivell d’accessibilitat (locals comercials, centres docents, etc, de sup. útil total < 100 m2, bars
amb ocupació < 50 places, ...) es pot acceptar com a solució alternativa un vestíbul previ
d’amplada ≥ 1,00 m i longitud entre 1,40 i 2,50 m, si es donen totes les condicions següents:
- Es tracta d’un vestíbul previ entre dues portes
enfrontades (per tant no requereix girar).
Nota - Les portes a espais no accessibles, com pot ser 1
una altra cambra higiènica, poden estar en les parets
>= 1,4 i <= 2,5
laterals ja que no formen part de l’itinerari accessible.

- Les portes són corredisses (més fàcils de maniobrar).
(Espai no
- En cada porta, al costat exterior del vestíbul hi ha un accessible)
espai mínim de Ø1,20 m que permet efectuar canvis de
direcció i encarar el vestíbul frontalment (per aquest
motiu, aquesta opció no és compatible amb algunes
solucions de cambra higiènica “usable”).
- Es justifica la dificultat d’una alternativa millor per la
presència d’elements inamovibles (pilar, instal·lacions,...)
o altres circumstàncies que la invalidin.
Nota.- La longitud màxima de 2,50 m s’estableix atesa la possibilitat que la segona porta es
trobi tancada i valorant que distàncies superiors compliquen en excés la maniobra de fer
marxa enrere.
DT-5
DT – 5.6
Novembre de 2015
ITINERARIS INTERIORS . ESCALES D’ÚS PÚBLIC

Es consideren escales d’ús públic aquelles susceptibles de ser utilitzades pels clients, ja sigui en
situacions normals, com en situacions especials (per exemple una escala d’evacuació).
Totes les escales d’ús públic dels establiments que, d’acord amb la Taula 2.1 del Decret 135/1995,
tenen l’obligació de tenir escales adaptades, han de complir les condicions d’accessibilitat definides
al punt 2.4.2 de l’annex 2, les quals, en general, són més exigents que les definides al CTE.
No obstant això, atès que quan s’intervé en un edifici la modificació d’una escala existent o la
construcció d’una nova genera una afectació important sobre el seu entorn, tant a nivell estructural
com a nivell de distribució, a efectes de les intervencions de canvi d’ús, canvi d’activitat o realització
d’obres de reforma, es consideren aplicables els criteris següents:
A) Escales existents:
Es consideren admissibles, i per tant es poden conservar, en els casos següents:
a. En establiments objecte de canvi d’ús:
• Les escales existents que compleixen les condicions establertes al DB-SUA per a ús
públic, encara que no assoleixin tots els requisits previstos al punt 2.4.2 de l’annex 2
del Decret 135/1995.
Es requereix una estesa major o igual a 28 cm i una contrapetja menor o igual a 17,5
cm, entre d’altres condicions.
• Les escales existents que no compleixen el DB-SUA si existeix un recorregut alternatiu
amb un aparell elevador practicable o amb altres escales que compleixen les
condicions definides al DB-SUA per a les escales d’ús públic.
b. En establiments objecte de canvi d’activitat:
• Les escales existents que compleixen les condicions indicades per a canvi d’ús.
• Les escales existents que compleixen les dimensions que el DB-SUA estableix per a
les escales d’ús general.
Es requereix una estesa major o igual a 28 cm i una contrapetja menor o igual a 18,5
cm.
• Les escales existents que no compleixen el DB-SUA quan a l’establiment, d’acord amb
la Taula 2.1 de l’annex 2 del Decret 135/1995, no el sigui exigible una escala d’ús
públic adaptada.
DT-5
DT – 5.6
Novembre de 2015
B) Escales existents que són objecte de reconstrucció en la mateixa posició:

a. Per defecte, han de complir les condicions previstes al Decret 135/1995, quan d’acord
amb la taula 2.1 de l’annex 2 a l’establiment li correspongui escala adaptada, i les
previstes al DB-SUA.
b. Excepcionalment, es pot acceptar que una escala objecte de reconstrucció no assoleixi
algun dels paràmetres exigibles d’acord amb el Decret 135/1995 o el DB-SUA quan
concorren simultàniament les tres circumstàncies següents:
- Que es justifiqui que per complir el Decret 135/1995 o el DB-SUA es requeririen obres
desproporcionades degut als condicionants de l’estructura existent.
- Que l’escala reconstruïda compleixi les condicions mínimes requerides per acceptar
una escala existent, indicades al punt A)
- Que l’escala reconstruïda compleixi unes condicions d’accessibilitat iguals o superiors
a les de l’escala inicial.
C) Escales de nova construcció:

a. Les escales d’ús públic de nova construcció han de complir els requeriments previstos al
Decret 135/1995 sempre que d’acord amb la taula 2.1 de l’annex 2 a l’establiment li
correspongui escala adaptada, així com les condicions establertes al DB-SUA.
b. Excepcionalment, als establiments de menys de 500 m2, es pot acceptar que una escala
de nova construcció no assoleixi algun dels paràmetres exigibles d’acord amb el Decret
135/1995 i/o el DB-SUA segons correspongui quan concorren simultàniament les dues
circumstàncies següents:
- Que es justifiqui que per complir el Decret 135/1995 o el DB-SUA es requeririen obres
desproporcionades degut als condicionants de l’estructura existent.
- Que l’escala de nova construcció compleixi les condicions establertes al DB-SUA per a
les escales d’ús públic si no disposa d’itinerari alternatiu o per a les escales d’ús
general si disposa d’un recorregut alternatiu mitjançant un aparell elevador practicable
o altres escales que compleixin amb el Decret 135/1995 i el DB-SUA.
DT-5
DT – 5.7
Maig de 2016
ITINERARIS INTERIORS . RAMPES

1. SITUACIONS APLICABLES
Aquest document s’aplica als recorreguts interiors d’ús públic, quan l’establiment es objecte d’obres
de reforma, ampliació, canvi d’ús o canvi d’activitat.
Queden excloses les rampes a l’accés a l’establiment, que són objecte de valoració al DT-4.
S’analitzen les situacions següents:
− En quines circumstàncies es poden mantenir graons o trams d’escala sense disposar d’itinerari
alternatiu accessible.
− En quines circumstàncies es poden mantenir rampes existents que no compleixen les condicions
del DB-SUA.
− Quines condicions mínimes ha de complir una rampa de nova construcció o que es objecte de
reforma.
Els criteris que s’estableixen tenen en compte els aspectes següents:
− La proporcionalitat de la mesura.
− Les dificultats d’intervenir en un edifici existent, on els desnivells són preexistents i les possibles
solucions es troben limitades per la disponibilitat d’espai.
− La millor funcionalitat d’una rampa respecte d’una plataforma elevadora, aspecte que justifica el
seu ús preferent.
2. CONDICIONS EXIGIBLES Y ADMISSIBLES

2.1. Recorreguts interiors amb graons (sense itinerari alternatiu accessible).
a) Es considera admissible mantenir trams d’escala com a únic accés a zones d’ús públic, malgrat
que la part accessible no compleixi el criteri de representativitat, quan concorren simultàniament
les tres condicions següents:
a1) La superfície útil total de l’establiment és:
Ús administratiu, exclosos els Centres de l'administració,

Su < 250 m2
oficines de serveis públics i similars (*)
Resta de casos Su < 100 m2
a2) La relació entre el desnivell (h) mesurat en cm i la superfície útil total (S) mesurada en m2 és
superior als valors següents:
No hi ha canvi d’ús Hi ha canvi d’ús
Hi ha planta soterrani h / S > 0,25 h / S > 0,25
Sense planta soterrani h / S > 0,25 h / S > 0,50
a3) L’itinerari afectat no és un pas necessari per comunicar amb una cambra higiènica que ha
de ser “usable”, adaptada o accessible en aplicació del DT-3.
DT-5
DT – 5.7
Maig de 2016
b) En la resta de casos, s’ha d’adequar un itinerari amb una rampa que compleixi les condicions
d’accessibilitat que corresponguin d’acord amb el punt 2.3 d’aquest DT-5.7, com a solució amb
caràcter prioritari, o una plataforma elevadora.
2.2. Rampes existents.

a) Es considera admissible mantenir les rampes existents que compleixen les condicions d’un
itinerari adaptat segons el Decret 135/1995 en tots els casos.
b) Es considera admissible mantenir les rampes existents que compleixen les condicions d’un
itinerari practicable segons el Decret 135/1995 en els casos següents:
a. Quan segons la taula 2.1 de l’annex 2 del Decret 135/1995 correspon nivell practicable o no
s’exigeix cap nivell.
b. Quan segons la taula 2.1 de l’annex 2 del Decret 135/1995 correspon nivell adaptat i es
justifica que degut als elements construïts preexistents no és viable augmentar la longitud de
la rampa existent sense efectuar una intervenció desproporcionada.
2.3. Rampes de nova creació o que són objecte de reforma.

a) En funció de la superfície útil total o capacitat de l’establiment, la construcció o reforma de
rampes que formen part dels recorreguts interiors d’ús públic han de complir les condicions
mínimes que corresponguin d’acord amb la taula següent:
Condicions que ha de complir la rampa

Tipologia d’establiment Practicable Adaptada DB-SUA
2.3 Annex 2 D.135/95 2.2 Annex 2 D.135/95
• Ús comercial
• Ús pública concurrència
• Ús docent
• Ús administratiu: Centres de < 100 m2 100 ≤ S < 250 m2 ≥ 250 m2
l’administració i similars (*)
• Ús sanitari i assistencial (excepte centres
privats sense internament o de dia)
• Ús administratiu (excepte Centres de
l’administració i similars (*))
< 200 m2 200 ≤ S < 500 m2 ≥ 500 m2
• Ús sanitari i assistencial: centres privats
sense internament i de dia
• Ús residencial públic < 25 places 25 ≤ places < 50 ≥ 50 places
b) Excepcionalment, a les zones que tenen una planta inferior, es pot admetre una rampa amb
condicions inferiors a les indicades a la taula sempre que, com a mínim, sigui practicable i es
justifiqui al projecte que no hi ha alternativa per aconseguir una rampa amb menor pendent
sense efectuar obres que afectarien elements estructurals (forjat, pilars o parets de càrrega).
(*) La denominació genèrica Centres de l'administració, oficines de serveis públics i similars inclou les
activitats següents:
− “Centres de l'administració”
− “Oficines obertes al públic de companyies subministradores i de serveis públics”
− “Oficines obertes al públic d'organitzacions empresarials, professionals i patronals”.
DT-5
DT – 5.8
Maig de 2016
PISCINES D’ÚS PÚBLIC

Els criteris que es desenvolupen en aquest document són aplicables a les piscines d’ús públic en
les situacions següents:
a) Construcció d’una nova piscina en un establiment existent.
b) Reforma d’una piscina existent modificant la làmina d’aigua o reforma significativa de l’espai
on s’ubica.
c) Canvi d’ús d’un establiment que disposa d’una piscina.
2. SOLUCIONS ADMISSIBLES
Es consideren accessibles les piscines que disposen d’alguna entrada al vas mitjançant una grua
per a piscina amb cadira hidràulica, mitjançant una rampa accessible o mitjançant altres sistemes
a aquest efecte que garanteixin una funcionalitat i autonomia de la persona usuària similar.
Quan s’opta per una entrada al vas mitjançant rampa accessible, l’establiment ha de tenir dues
cadires de rodes per a piscina a disposició dels clients.
3. CONDICIONS EXIGIBLES
A) Ús pública concurrència
a) Establiments de titularitat pública (Centres esportius municipals):
Tots els establiments han de tenir les piscines accessibles.
Si el centre disposa de més d’una piscina de característiques similars es pot admetre que
únicament la principal sigui accessible. Aquesta opció no és aplicable quan es tracta d’una
piscina interior i una piscina exterior, ja que no es considera que tinguin característiques
similars.
b) Establiments de titularitat privada (Gimnasos, Clubs d’esport, associacions esportives, etc.):
Han de tenir les piscines accessibles quan es dóna alguna de les tres condicions següents:
• Sup. útil total de l’establiment ≥ 500 m2 (referit a l’edificació o conjunt d’edificacions i
sense incloure els espais o pistes a l’aire lliure)
• Sup. de la làmina d’aigua ≥ 75 m2 si es tracta d’una piscina a l’aire lliure.
• Sup. de la làmina d’aigua ≥ 50 m2 si es tracta d’una piscina interior.
B) Ús residencial públic.
Els establiments que tenen allotjaments accessibles, han de tenir les piscines accessibles quan
es dóna alguna de les tres condicions següents:
• Capacitat de l’establiment ≥ 25 places
• Sup. de la làmina d’aigua ≥ 75 m2 si es tracta d’una piscina a l’aire lliure.
• Sup. de la làmina d’aigua ≥ 50 m2 si es tracta d’una piscina interior.
DT-5
DT – 5.9
Febrer de 2017
ZONES D’ÚS SECUNDARI EN EDIFICIS I ESTABLIMENTS D’ÚS INDUSTRIAL

En la majoria dels edificis d’ús principal industrial, cal diferenciar entre les dues zones següents:
Zones on es desenvolupa l’activitat pròpia del procés industrial, les quals es regeixen per les
reglamentacions de seguretat industrial i de seguretat i higiene en el treball vigents.
Zones amb altres tipus d’activitat complementària, com són les oficines, vestidors, menjadors
d’empresa, zones de descans, sales de reunions, etc., en les quals és d’aplicació el DB-SUA
Aquest document estableix criteris per determinar les condicions d’accessibilitat aplicables en les
zones secundaries amb activitat no industrial a que fa referència el punt b), dels edificis i naus
industrials existents, que siguin objecte d’intervenció.
Aquest document no és d’aplicació:
a) Quan les zones d’ús secundari, amb ús administratiu, comercial, etc. disposen d’accés propi
des de la via pública i poden ser independitzades de les zones amb ús industrial, encara que
tinguin comunicació interior.
En aquest cas cal aplicar directament els documents DT-3 i DT-4 per determinar les condicions
de l’accés i de les cambres higièniques que corresponguin i considerar la superfície útil de la
zona funcionalment independent.
b) Quan les zones amb usos secundaris representen més del 25% de la superfície útil total.
En aquest cas no es pot considerar que els usos son secundaris i correspon aplicar els
documents DT-3 i DT-4 tenint en compte la superfície útil total de l’establiment.
Es valoren les situacions següents:
- Oficines administratives
- Menjadors d’empresa, vestidors i altres espais secundaris al servei dels treballadors
- Aparcaments
- Zones amb ús comercial
La superfície a considerar en cada un d’aquests usos secundaris és la pròpia i no són acumulables.
2.1 OFICINES ADMINISTRATIVES EN NAUS O RECINTES INDUSTRIALS.

Encara que es tracti d’activitats sense atenció al públic permanent, es considera que les oficines
són susceptibles de rebre visites externes puntualment i que la tasca administrativa pot ser
desenvolupada per persones amb discapacitat.
No obstant això, tenint en compte les característiques de les naus existents, que en molts casos els
usos complementaris s’ubiquen en altells, i la dificultat que poden comportar les obres necessàries
per fer-los accessibles, es defineixen els criteris següents:
Situació considerada:
Intervenció que afecta parcialment una nau o recinte industrial existent i que té per objecte
l’assignació d’un espai nou a aquest ús administratiu (canvi d’ús), ja sigui ampliant unes oficines
existents, traslladant-les total o parcialment o creant una nova zona d’oficines.
DT-5
DT – 5.9
Febrer de 2017
Condicions exigibles:
a) Oficines situades íntegrament en plantes diferents de la planta d’accés a l’edifici o nau (altell,
planta 1a, semisoterrani, ...)
Sup. útil oficines Condicions exigibles

S ≤ 100 m2 • Sense requeriments
• Solució òptima: Disposar d’un aparell elevador practicable (*).

Solució alternativa admissible: Habilitar a la planta d’accés a
l’edifici una estància accessible de superfície ≥ 10 m2, que
100 < S ≤ 250 m2 permeti atendre qualsevol visita externa que tingui mobilitat
reduïda i no pugui accedir a la zona d’ús administratiu.
• Disposar d’una cambra higiènica “usable” que compleixi les
condicions indicades al DT-3.Annex.
• Disposar d’un aparell elevador practicable (*).

2
S > 250 m • Disposar d’una cambra higiènica que compleixi les condicions de
cambra higiènica adaptada segons el D.135/1995
(*) Ascensor, plataforma elevadora vertical o plataforma elevadora inclinada. La resta de

l’itinerari fins les oficines ha de ser practicable i no pot contenir cap graó.
b) Oficines situades total o parcialment en la planta d’accés a l’edifici o nau
Sup. útil oficines Condicions exigibles
a. Desnivell entre via pública i oficines igual o superior a 0,50 m:

• Sense requeriments.
b. Desnivell entre via pública i oficines inferior a 0,50 m:

S ≤ 100 m 2
• Disposar d’itineraris practicables que no continguin cap graó i
compleixin la resta de condicions del D.135/1995, fins a tota o
una part representativa de les oficines.
característiques indicades al DT-3.Annex.

compleixin la resta de condicions del D.135/1995, fins a tota o una
100 < S ≤ 250 m2 part representativa de les oficines.
característiques indicades al DT-3.Annex.

compleixin la resta de condicions del D.135/1995, fins a tota o una
S > 250 m2 part representativa de les oficines.
• Disposar d’una cambra higiènica que compleixi les condicions de
cambra higiènica adaptada segons el D.135/1995
Nota.- Les zones que tenen desnivell superior a 1,5 m es poden considerar com plantes diferents.
DT-5
DT – 5.9
Febrer de 2017
2.2 MENJADORS D’EMPRESA, VESTIDORS I ALTRES ESPAIS AUXILIARS EN NAUS O

RECINTES INDUSTRIALS.
Es consideren espais auxiliars els menjadors, les sales de descans, les cambres higièniques, els
vestidors i altres espais de naturalesa similar al servei dels treballadors de l’empresa, en els quals
no es desenvolupa l’activitat pròpia del procés industrial.
Intervenció que afecta parcialment una nau o recinte industrial existent i que té per objecte la
creació, ampliació o reforma integral d’espais auxiliars al servei dels treballadors.
a) Activitats que permeten aplicar el Criteri d’exclusió:
Als Establiments en que per les característiques del procés industrial es justifiqui que els llocs
de treball no són aptes de ser ocupats per persones amb mobilitat reduïda, es pot aplicar el
criteri d’exclusió i no és exigible el compliment de condicions d’accessibilitat a aquestes zones,
atès que es tracta d’espais auxiliars destinats exclusivament als treballador.
b) Resta de casos:
Quan existeixen tasques susceptibles de ser realitzades per persones amb mobilitat reduïda,
com ara activitats administratives complementàries, processos industrials de tipus
manufacturats, laboratoris, disseny gràfic, tall i confecció tèxtil, etc., s’han de complir les
condicions següents:
Característiques Condicions exigibles
• Sense requeriments.
Espais auxiliars que en Cal advertir que en cas que algun treballador esdevingui
conjunt tenen una Sup. amb discapacitat permanent, pot tenir dret a exigir que
útil total < 200 m2 s’adapti el seu lloc de treball, si és viable i es considera
i ajust raonable.
Centre de treball amb 50 Per aquest motiu, quan es realitzen reformes es
o menys treballadors convenient aprofitar per fer accessibles tots els espais
que sigui possible
• Els espais auxiliars han de ser accessibles i han d’estar

Espais auxiliars que en comunicats amb els potencials llocs de treball accessibles i
conjunt tenen una Sup. amb l’entrada mitjançant itineraris practicables que no
útil total ≥ 200 m2 continguin cap graó.
• Els espais auxiliars han de ser accessibles i han d’estar

Centre de treball amb comunicats amb els potencials llocs de treball accessibles i
més de 50 treballadors amb l’entrada mitjançant itineraris practicables que no
continguin cap graó.
DT-5
DT – 5.9
Febrer de 2017
2.3 APARCAMENTS EN NAUS O RECINTES INDUSTRIALS.

Ampliació de les places d’aparcament existents.
En qualsevol edifici i nau industrial, els aparcaments que tinguin una superfície superior a 100 m2
han de preveure una plaça d’aparcament accessible per cada 50 places o fracció fins a 200 places i
una plaça accessible addicional per cada 100 places addicionals o fracció.
2.4 ÚS COMERCIAL SECUNDARI AMB L’ÚS INDUSTRIAL.
Establiments que combinen una part privada majoritària destinada a activitats industrials amb una
part secundària que té ús comercial, com poden ser tallers de reparació de vehicles, tallers de
fusteria, o d’altres activitats similars, i que són objecte d’intervencions de reforma, ampliació o canvi
d’ús que afecten la part destinada a ús comercial.
La part destinada a ús comercial ha de ser inferior al 25% de la superfície útil total. Si és superior no
es pot considerar ús secundari.
Les obres de reforma o ampliació que únicament afecten zones destinades a ús industrial, no
comporten per sí soles la necessitat de suprimir barreres en les zones que tenen ús comercial.
a) Accés a l’establiment:
S’han de complir les condicions previstes al document TAAC DT-4.1, considerant únicament el
doble de la superfície útil d’ús públic.
(Exemple: un local de 340 m2 amb 300 m2 destinats a taller de reparació i 40 m2 destinats a
atenció al públic, ha de considerar una superfície de 80 m2.)
b) Cambres higièniques:
a. Els establiments que d’acord amb el document TAAC DT-3.1 i considerant la superfície útil
total correspongui “sense requeriments específics”, no han de complir cap condició.
b. La resta han de complir la més exigent de les dues condicions següents:
b1. Una cambra higiènica “usable”.
b2. Les condicions que corresponguin segons el document TAAC DT-3.1, considerant
únicament el doble de la superfície útil d’ús públic.
DT-5
DT – 5.10
Octubre de 2019
UTILITZACIÓ D’UN ASCENSOR COMUNITARI COM ITINERARI ALTERNATIU

Establiment d’ús públic, amb dues o més plantes, que forma part d’un edifici d’habitatges (o altres
usos), en que es planteja la possibilitat d’utilitzar l’ascensor comunitari de l’edifici com itinerari
accessible alternatiu per comunicar la planta baixa de l’establiment amb altres plantes del mateix.
2.1 En cas de canvi d’ús, canvi d’activitat o ampliació:

Per admetre l’ús d’un ascensor comunitari com itinerari accessible alternatiu s’han de complir totes
les condicions següents:
a) Justificar que no és viable instal·lar un aparell elevador a l’interior del local sense dur a terme
obres estructurals desproporcionades o comprometre la funcionalitat dels espais.
b) Comprovar que la normativa local i sectorial admeti accessos alternatius per espais comunitaris
en funció de l’ús i l’activitat de l’establiment i que aquests recorreguts compleixin les condicions
establertes (protecció d’incendis, aïllament acústic, seguretat,...).
c) L’ascensor comunitari ha de complir les condicions dimensionals que estableix el DT-4 per a un
establiment de característiques similars ubicat en una planta superior d’un edifici d’habitatges.
En cas que es tracti d’un ús que el DT-4 no contempla en plantes superiors d’un edifici
d’habitatges, s’han d’aplicar les condicions definides al DT-4.5 per a ús docent.
d) L’itinerari que comunica a cada planta les zones d’ús públic de l’establiment amb l’ascensor
comunitari ha de complir les condicions següents:
a. No pot contenir cap graó aïllat ni tram d’escala.
b. Ha de reunir les condicions d’un itinerari practicable que determina el Decret 135/1995.
c. Ha de discórrer per l’interior de l’edifici. No s’admeten itineraris accessibles alternatius que
travessin espais exteriors, ja que es considera motiu de discriminació que els clients amb
mobilitat reduïda hagin de quedar sotmesos a la pluja i altres inclemències
meteorològiques, quan la resta de clients tenen accés per l’interior de l’establiment
d. No pot travessar espais d’ús privat, com ara magatzems, trasters, instal·lacions o altres
zones que no reuneixin unes condicions i característiques equiparables a les de l’itinerari
habitual no accessible.
e) Acreditar que el titular de l’establiment disposa del permís explícit de la comunitat perquè el
seus clients puguin utilitzar els elements comuns (l’ascensor i els itineraris entre establiment i
ascensor a cada planta).
A aquests efectes, el projecte o la documentació corresponent ha d’indicar la data en que la
comunitat hagi adoptat l’acord d’autoritzar l’ús de les zones comunes i transcriure l’apartat de
l’acta que ho reculli (cas que s’hagin acordat compensacions, no cal reproduir-les).
En cas de propietat vertical l’acord de la comunitat es substitueix per l’autorització de la
propietat.
DT-5
DT – 5.10
Octubre de 2019
Si no s’obté l’autorització, no es considera admissible l’ús de l’ascensor comunitari com un

itinerari accessible alternatiu als efectes del compliment de les condicions d’accessibilitat
exigibles.
f) El personal de l’establiment ha de donar assistència i acompanyament adequats a les persones
que requereixin utilitzar l’itinerari accessible alternatiu.
2.2 En cas de reforma:

Quan es requereix justificar l’accessibilitat de plantes diferents de la d’accés, sigui per l’abast de la
intervenció o per la incorporació de nous serveis i la manca de representativitat de la part
accessible, per admetre l’ús d’un ascensor comunitari com itinerari accessible alternatiu s’han de
complir les mateixes condicions que a l’apartat 2.1 anterior.
3. ACTUACIONS DE MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT EN ESTABLIMENTS EXISTENTS

Els establiments existents que compleixen les condicions exigibles quan varen tramitar les
llicències d’activitat, obres, ocupació de via pública o qualsevol altra que els correspongui poden
utilitzar un ascensor comunitari com itinerari alternatiu per a les persones amb mobilitat reduïda,
amb la finalitat que puguin accedir a les plantes no accessibles, sempre que es compleixin els
punts b) i f) de l’apartat 2.1 i la comunitat (o la propietat de l’immoble en cas de propietat vertical)
no s’hi oposi.
En cas que la comunitat (o la propietat vertical de l’immoble) s’hi oposi, el titular de l’establiment pot
recórrer a la via judicial si considera que els motius exposats per denegar l’autorització són
injustificats, que queden resolts amb les mesures compensatòries que proposa o que no s’ajusten
als estatuts de la comunitat.
DT-5
DT– 5.Annex1
Novembre de 2014
NOTA INFORMATIVA
CRITERIS DEL DEPARTAMENT DE SALUT PER AL REGISTRE DE CENTRES SANITARIS
Els documents DT-3.5, DT-4.8 i DT-4.9 referents als centres sanitaris sense internament
adverteixen que, en relació amb els establiments de superfície inferior a 100 m2 i pel que fa al
tràmit d’autorització i registre al Departament de Salut, cal adreçar-se al servei competent
d’aquest departament perquè valori la possibilitat d’acceptar situacions diferents a un accés
sense graons, rampes practicables i cambra higiènica adaptada, atesa la complexitat de la
normativa sectorial aplicable i la varietat de circumstàncies que pot tenir el centre pel que fa al
tipus i combinació d’especialitats mèdiques que s’hi ofereixen.
La present nota té per objecte informar de les diferents tipologies en que el Departament de Salut
classifica aquests centres i les condicions que en cada cas requereix per autoritzar-los.
CENTRES D’ÚS SANITARI SENSE INTERNAMENT DE SUP. ÚTIL ≤ 100 M2.
1. Consultes mèdiques o Consultes d’altres professionals sanitaris:

a. Aplicar les condicions previstes a les fitxes TAAC.
b. Es consideren consultes mèdiques o consultes d’altres professionals sanitaris els casos
següents:
i. Quan hi ha un únic facultatiu. Aquest pot exercir-hi totes les especialitats en que
estigui titulat, sempre i quan no exigeixin requeriments específics (p.e: Medicina
estètica).
ii. Quan el local tan sols disposa d’un únic despatx, encara que estigui compartit per més
d’un facultatiu en franges horàries diferents i ben delimitades.
iii. Quan hi ha 2 facultatius però no comparteixen cap espai excepte un vestíbul previ
comú, de manera que cada unitat és independent de l’altra i disposa de la seva pròpia
recepció, sala d’espera, cambra higiènica i despatx. En aquest cas es consideren
consultoris independents cada un d’ells.
2. Canvi d’activitat de consulta a centre Polivalent (sense canvi d’ús):

Ha de complir les condicions següents:
a. Cambra higiènica:
En principi ha de tenir una cambra higiènica adaptada (segons D.135/1995), però
s’accepta cambra higiènica “usable” (segons DT-3 annex) si es justifica que la primera no
és viable sense efectuar obres desproporcionades.
Entre d’altres motius, s’entenen que una obra és desproporcionada quan:
- Implica actuacions en parets de càrrega
- Perjudica la funcionalitat de l’establiment de manera significativa
b. Accés directe des de la via pública:
A l’entrada únicament s’admet un graó de màxim 12 cm en els casos que es justifiqui que
no es pot posar una rampa per motius estructurals o altres dificultats tècniques que ho
facin inviable.
DT-5
DT– 5.Annex1
Novembre de 2014
c. Accés des de zones comuns d’un edifici d’habitatges:

i. Si el centre es troba en plantes superiors, l’edifici ha de tenir ascensor. No
s’estableixen requeriments de dimensions mínimes per a la cabina.
ii. Entre la via pública i l’ascensor i entre aquest i l’establiment no hi ha d’haver barreres
arquitectòniques.
Cas que hi hagi algun graó o tram d’escala aïllat, si es justifica que tècnicament no és
viable posar rampa ni plataforma elevadora o que la comunitat de propietaris denega
l’autorització (cal aportar acta), s’eximeix d’aquesta condició si el Departament de
Salut dóna la seva conformitat.
iii. Si el centre es troba en planta baixa i té l’accés des del vestíbul comú, la condició del
punt ii) anterior s’aplica a l’itinerari entre centre i via pública.
3. Centre polivalent (amb canvi d’ús):

Ha de complir les condicions següents:
a. Tenir una cambra higiènica adaptada (segons D.135/1995).
b. Si el centre es troba en planta baixa, l’accés des de la via pública no pot contenir cap graó
aïllat i ha de complir la resta de condicions corresponents a un itinerari practicable segons
el Decret 135/1995. Aquesta condició s’aplica tant si el centre té accés directe des de la
via pública, com si el té des del vestíbul comú d’un edifici.
c. Si el centre es troba situat en plantes superiors, l’edifici ha de tenir, com a mínim, un
ascensor que compleixi les condicions de la nota (2) del DT-4.9 (cabina de dimensions
mínimes 0,80 x 1,00 m, etc). No poden haver barreres arquitectòniques entre la via
pública i l’ascensor i entre aquest i l’establiment.
Nota.- Els centres especialitzats tenen els mateixos requeriments que els centres polivalents (són
centres especialitzats: les clíniques dentals, els centres de medicina estètica, els centres de diàlisis
i els centres de reconeixement mèdic, entre d’altres).
DT-5

dt-5 Varis

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

dt-5 Varis

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DT – 5

T A A C (Taula d’Accessibilitat a les Activitats a Catalunya) Document TAAC

CRITERIS REFERENTS A SITUACIONS I ELEMENTS DIVERSOS

DT-5.1 ..... PLATAFORMES ELEVADORES INCLINADES A LES ENTRADES D’EDIFICIS O

DT-5.2 ..... VETLLADORS I TERRASSSES

Modificacions respecte la versió anterior:

DT – 5.x Referència identificativa de cada fitxa

PLATAFORMES ELEVADORES INCLINADES A LES ENTRADES D’EDIFICIS O ESTABLIMENTS

1. INEXISTÈNCIA DE SOLUCIONS ALTERNATIVES

2. OCUPACIÓ TEMPORAL DE LA VIA PÚBLICA.

4. INSTAL·LACIÓ DE GUIES A LA FAÇANA

VETLLADORS I TERRASSSES EN BARS I RESTAURANTS

Capacitat ≤ 50 places Capacitat > 50 places

Cambra Cambra higiènica "usable" (veure ca- Cambra higiènica adaptada

Accés Suprimir barreres, si a l’edifici no hi ha Itinerari practicable sense cap graó.

Capacitat ≤ 50 places Capacitat > 50 places

Cambra Cambra higiènica "usable" (veure ca- Cambra higiènica adaptada

Capacitat ≤ 50 places Capacitat > 50 places

Accés Suprimir barreres, si a l’edifici no hi ha Itinerari practicable sense cap graó.

3. CONSIDERACIÓ D’AMPLIACIÓ (vetllador o terrassa ubicat a l’interior del solar).

4. ACCÉS A LES TERRASSES

PORTES TIPUS BUS O ACORDIÓ

1. CONDICIONS QUE HAN DE COMPLIR

ITINERARIS INTERIORS HORITZONTALS . AMPLADES I RADIS DE GIR

B) A la resta d’establiments s’ha de complir el CTE i el Decret 135/1995

ITINERARIS INTERIORS . VESTÍBULS PREVIS

B) A la resta, el vestíbul previ ha de tenir un espai lliure

laterals ja que no formen part de l’itinerari accessible.

ITINERARIS INTERIORS . ESCALES D’ÚS PÚBLIC

B) Escales existents que són objecte de reconstrucció en la mateixa posició:

C) Escales de nova construcció:

ITINERARIS INTERIORS . RAMPES

2. CONDICIONS EXIGIBLES Y ADMISSIBLES

Ús administratiu, exclosos els Centres de l'administració,

Resta de casos Su < 100 m2

2.2. Rampes existents.

2.3. Rampes de nova creació o que són objecte de reforma.

Condicions que ha de complir la rampa

• Ús residencial públic < 25 places 25 ≤ places < 50 ≥ 50 places

PISCINES D’ÚS PÚBLIC

ZONES D’ÚS SECUNDARI EN EDIFICIS I ESTABLIMENTS D’ÚS INDUSTRIAL

2.1 OFICINES ADMINISTRATIVES EN NAUS O RECINTES INDUSTRIALS.

Sup. útil oficines Condicions exigibles

• Solució òptima: Disposar d’un aparell elevador practicable (*).

• Disposar d’un aparell elevador practicable (*).

(*) Ascensor, plataforma elevadora vertical o plataforma elevadora inclinada. La resta de

b) Oficines situades total o parcialment en la planta d’accés a l’edifici o nau

Sup. útil oficines Condicions exigibles

a. Desnivell entre via pública i oficines igual o superior a 0,50 m:

b. Desnivell entre via pública i oficines inferior a 0,50 m:

• Disposar d’itineraris practicables que no continguin cap graó i

• Disposar d’itineraris practicables que no continguin cap graó i

2.2 MENJADORS D’EMPRESA, VESTIDORS I ALTRES ESPAIS AUXILIARS EN NAUS O

Característiques Condicions exigibles

• Els espais auxiliars han de ser accessibles i han d’estar

• Els espais auxiliars han de ser accessibles i han d’estar

2.3 APARCAMENTS EN NAUS O RECINTES INDUSTRIALS.

2.4 ÚS COMERCIAL SECUNDARI AMB L’ÚS INDUSTRIAL.

UTILITZACIÓ D’UN ASCENSOR COMUNITARI COM ITINERARI ALTERNATIU

2.1 En cas de canvi d’ús, canvi d’activitat o ampliació:

Si no s’obté l’autorització, no es considera admissible l’ús de l’ascensor comunitari com un

2.2 En cas de reforma:

3. ACTUACIONS DE MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT EN ESTABLIMENTS EXISTENTS