www.science-bits.

com

Animals
vertebrats
 Aquest fascicle constitueix la versió en paper d’una unitat
d’aprenentatge multimèdia de Science Bits.

El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

disponible a http://www.science-bits.com i el seu objectiu
és complementar els continguts digitals amb un format
físic en paper per facilitar el treball en aules sense un ordi-
nador per a cada alumne.

Crèdits fotogràfics
Marietjie Opperman, ©iStock.com (cocodril, pàg. 1, 6-7); ammit, ©123rf.com (pumes, pàg. 8); Alexander Pokusay, ©123rf.com (esquelet intern, pàg. 8); Alexander Pokusay, ©123rf.com
(silueta del gat, pàg. 8); Alexander Pokusay, ©123rf.com (silueta del gat, pàg. 8); Napat Polchok, ©123rf.com (escames de peix, pàg. 8); Prin Pattawaro, ©123rf.com (plomes, pàg. 8); Freddy
Cahyono, ©123rf.com (pèl de gos, pàg. 8); Vasiliy Vishnevskiy, ©123rf.com (ànec, pàg. 8); chrisga, ©123rf.com (òrgans dels sentits d’un gos, pàg. 8); Juan Jose Tugores, ©123rf.com (dofí, pàg.
8); Tono Balaguer, ©123rf.com (parts d’un peix, pàg. 9); Peter Leahy, ©123rf.com (línia lateral d’un peix, pàg. 9); mihtiander, ©123rf.com (flotabilitat dels peixos, pàg. 9); lapis2380, ©123rf.
com (ous de peix, pàg. 9); Andrei Nekrassov, ©123rf.com (llamprees, pàg. 10); Vladimir Golubev, ©123rf.com (tauró, pàg. 10); Vladimir Golubev, ©123rf.com (peix osteïcti, pàg. 10); Linda
Bucklin, ©123rf.com (Diplocaulus, pàg. 11); Sascha Burkard, ©123rf.com(granota, pàg. 12); Eric Isselee, ©123rf.com (gripau, pàg. 12); Eric Isselee, ©123rf.com (salamandra, pàg. 12); Pan
Xunbin, ©123rf.com (urodel, pàg. 12); FabioMaffei, ©iStock.com (cecílies, pàg. 12); Steve Estvanik, ©123rf.com (escames rèptil, pàg. 13); Kongsak Sumano, ©123rf.com (dragó de Komodo,
pàg. 13); ภาวินี ซำศิริพงษ์, ©123rf.com (muda d’una serp, pàg. 13); Hannu Viitanen, ©123rf.com (cocodril, pàg. 13); Susan Richey-Schmitz, ©123rf.com
(iguana blava de Grand Cayman, pàg. 14); Robert Eastman, ©123rf.com (bebès de dragó, pàg. 14); Sattapapan Tratong, ©123rf.com (iguana verda, pàg. 14); Alex Bramwell, ©123rf.com
(dragó barbut, pàg. 14); Jesus David Carballo Prieto, ©123rf.com (dragó d’aigua xino, pàg. 14); Ameng Wu, ©123rf.com (camaleó, pàg. 14); Robert Eastman, ©123rf.com (gecko, pàg. 14);
Anastasiia Pliekhova, ©123rf.com (serp de llet, pàg. 14); Eric Isselee, ©123rf.com (cobra, pàg. 14); Eric Isselee, ©123rf.com (ofidi, pàg. 14); Eric Isselee, ©123rf.com (boa, pàg. 14); Vladimir
Kilikovskiy, ©123rf.com (tortuga marina, pàg. 14); Eric Isselee, ©123rf.com (tortuga d’aigua dolça, pàg. 14); Oksana Tkachuk, ©123rf.com (parella de tortugues, pàg. 14); Vladimir Kilikovskiy,
©123rf.com (tortuga marina, pàg. 14); Eric Isselee, ©123rf.com (tortuga d’aigua dolça flotant, pàg. 14); Suttipon Yakham, ©123rf.com (tortuga de riu, pàg. 14); Suttipon Yakham, ©123rf.com
(tortuga terrestre al revés, pàg. 14); leisuretime70, ©123rf.com (tortuga de les Galápagos, pàg. 14); Eric Isselee, ©123rf.com (tortuga amb closca peculiar, pàg. 14); Suttipon Yakham, ©123rf.
com (tortuga terrestre, pàg. 14); Sattapapan Tratong, ©123rf.com (caimans, pàg. 14); tsuneo, ©123rf.com (gavial, pàg. 14); artman1, ©123rf.com (caiman mirant a càmera, pàg. 14); Viktor
Thaut, ©123rf.com (crocodilià, pàg. 14); Eureka Magazine (Archaeopteryx, pàg. 15); Eureka Magazine (gavina, pàg. 15); birillo81, ©123rf.com (pota d’au, pàg. 15); humpata, ©123rf.com
(construcció d’un niu, pàg. 15); Piotr Kamionka, ©123rf.com (posta d’ous, pàg. 15); Imagedb China, ©123rf.com (alimentació cries, pàg. 15); Eric Isselee, ©123rf.com (Paleògnats, pàg. 16);
Nick Biebach, ©123rf.com (Anseriformes, pàg. 16); koosen, ©123rf.com (Fasianiformes, pàg. 16); Eric Isselee, ©123rf.com (Ciconiformes, pàg. 16); Treenoot Sojoeiya, ©123rf.com
(Columbiformes, pàg. 16); server, ©123rf.com (Falconiformes, pàg. 16); Eric Isselee, ©123rf.com (Gruïformes, pàg. 16); Vasiliy Vishnevskiy, ©123rf.com (Passeriformes, pàg. 16); Kamil Macniak,
©123rf.com (Pelecaniformes, pàg. 16); Iakov Filimonov, ©123rf.com (Fenicopteriformes, pàg. 16); Brian Lasenby, ©123rf.com (Piciformes, pàg. 16); Volodymyr Krasyuk, ©123rf.com
(Psitaciformes, pàg. 16); Elena Shchipkova, ©123rf.com (Esfenisciformes, pàg. 16); Steve Collender, ©123rf.com (Estrigiformes, pàg. 16); Christian Weber, ©123rf.com (Procel·lariformes, pàg.
16); kuningaskotka, ©123rf.com (Podicipediformes, pàg. 16); Bonzami Emmanuelle, ©123rf.com (femella de mamífer, pàg. 17); Mathieu Gallet, ©123rf.com (mamífer amb pèl, pàg. 17);
Xavier MARCHANT, ©123rf.com (dofí, pàg. 17); Aleksandr Strela, ©123rf.com (bussejador, pàg. 17); Nicolas Fernandez, ©123rf.com (balena blava, pàg. 17); Sergei Uriadnikov, ©123rf.com
(orangutans, pàg. 17); Johan Larson, ©123rf.com (ornitorinc, pàg. 18); Shane White, ©123rf.com (equidna, pàg. 18); kjuuurs, ©123rf.com (cangur, pàg. 18); Garth Wilshire, ©123rf.com
(wombat, pàg. 18); Rob Cicchetti, ©123rf.com (coala, pàg. 18); Andrei Nekrassov, ©123rf.com (llamprea, pàg. 18); cbpix, ©123rf.com (tauró, pàg. 18); Visarute Angkatavanich, ©123rf.com
(peix ossi, pàg. 18); Aliaksei Hintau, ©123rf.com (granota, pàg. 18); Iakov Filimonov, ©123rf.com (ós, pàg. 18); Ameng Wu, ©123rf.com (llangardaix, pàg. 18); cristi180884, ©123rf.com
(tortuga, pàg. 18); seaskylab, ©123rf.com (cocodril, pàg. 18); Eric Isselee, ©123rf.com (au, pàg. 18); Eric Isselee, ©123rf.com (composició de cordats, pàg. 19); Visarute Angkatavanich, ©123rf.
com (cavallet de mar, pàg. 19); andamanse, ©123rf.com (peix pallasso, pàg. 19); tomwang, ©123rf.com (tonyina, pàg. 19); Joanne Weston, ©123rf.com (rajada, pàg. 19); Andrei Nekrassov,
©123rf.com (llamprea, pàg. 19); ftlaudgirl, ©123rf.com (peix martell, pàg. 19); NOAA (mixines, pàg. 19); Witold Krasowski, ©123rf.com (salmó, pàg. 19); Krzysztof Odziomek, ©123rf.com
(tauró balena, pàg. 19); Joseph Belanger, ©123rf.com (tauró blanc, pàg. 19); Nicolas Fernandez, ©123rf.com (esquema d’un peix, pàg. 20); Marc Henauer, ©123rf.com (tauró blanc, pàg. 21);
Antonio Gravante, ©123rf.com (llenguado, pàg. 21); Alexander Raths, ©123rf.com (salmó, pàg. 21); Bonzami Emmanuelle, ©123rf.com (rap, pàg. 21); Michael Thompson, ©123rf.com
(tonyina, pàg. 21); Pauliene Wessel,©123rf.com (bacallà, pàg. 21); Pauliene Wessel, ©123rf.com (halibut, pàg. 21); Alexander Raths, ©123rf.com (sardina, pàg. 21); Pauliene Wessel, ©123rf.
com (anguila, pàg. 21); Ivo Balderi, ©123rf.com (anxova, pàg. 21); Alexander Raths, ©123rf.com (truita, pàg. 21); Franco Andreone, Wikimedia Commons (cecílies, pàg. 22); Yotrak Butda,
©123rf.com (urodel rallat, pàg. 22); Brandon Alms, ©123rf.com (granota blava, pàg. 22); chbaum, ©123rf.com (gripau, pàg. 22); Stephen Bonk, ©123rf.com (urodel vermell, pàg. 22); Michael
Lane, ©123rf.com (salamandra mexicana, pàg. 22); Rudmer Zwerver, ©123rf.com (urodel blau, pàg. 22); Shih-Hao Liao, ©123rf.com (granota sobre fulla, pàg. 22); anyka, ©123rf.com (granota
sobre nenúfar, pàg. 22); Andrey Pavlov, ©123rf.com (parts d’un anur, pàg. 22); Vera Kuttelvaserova Stuchelova, ©123rf.com (salamandra mexicana 1, pàg. 23); Maksim Kazakov, ©123rf.com
(salamandra mexicana 2, pàg. 23); belizar, ©123rf.com (salamandra mexicana 3, pàg. 23); Michael Lane, ©123rf.com (salamandra mexicana 4, pàg. 23); Peter Llewellyn, ©123rf.com (caiman,
pàg. 23); Daniel Alvarez, ©123rf.com (Tortuga gegant de les Galàpagos, pàg. 23); Maxim Petrichuk, ©123rf.com (Sargantana, pàg. 23); Jaromir Cihak, ©123rf.com (gavial, pàg. 23); Duncan
Noakes, ©123rf.com (cobra, pàg. 23); epicstockmedia, ©123rf.com (tortuga marina, pàg. 23); Sebastian Duda, ©123rf.com (camaleó, pàg. 23); wrangel, ©123rf.com (anaconda, pàg. 23);
Sorapong Chaipanya, ©123rf.com (cocodril, pàg. 23); Santi Praseeratenang, ©123rf.com (iguana, pàg. 23); Kongsak Sumano, ©123rf.com (dragó de Komodo, pàg. 23); Steve Byland, ©123rf.
com (serp de cascavell, pàg. 23); Micha Klootwijk, ©123rf.com (Phoenicopterus roseus, pàg. 25); scanrail, ©123rf.com (Ramphastos toco, pàg. 25); Vasily Smirnov, ©123rf.com (Haliaeetus
pelagicus, pàg. 25); gopause, ©123rf.com (Alcedo atthis, pàg. 25); gopause, ©123rf.com (Luscinia cyane, pàg. 25); Dave Montreuil, ©123rf.com (Numenius phaeopus, pàg. 25); Steve Byland,
©123rf.com (Archilochus colubris, pàg. 25); swstock, ©123rf.com (Pyrrhula pyrrhula, pàg. 25); Jurassic Park, Amblin Entertainment, Universal Pictures, 1993 (Jurassic Park, pàg. 26); Johan
Larson, ©123rf.com (ornitorinc, pàg. 27); Mariusz Prusaczyk, ©123rf.com (diable de Tasmanià, pàg. 27); Teresa Gueck, ©123rf.com (orca, pàg. 27); pytyczech, ©123rf.com (elefant, pàg. 27);
spotmatikphoto, ©123rf.com (ésser humà, pàg. 27); Leszek Scholz, ©123rf.com (equidna, pàg. 27); Robyn Butler, ©123rf.com (wombat, pàg. 27); Martin Valigursky, ©123rf.com (coala, pàg.
27); Mikkel Bigandt, ©123rf.com (gos, pàg. 27); solarseven, ©123rf.com (cangur, pàg. 27).

Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

les següents condicions simultànies:

- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

- El seu ús quedarà restringit a l’àmbit escolar i educatiu.
- En cas de distribució, es realitzarà de forma gratuïta.
- En cap cas es modificarà el seu contingut.

Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

pública o transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars del copyright.

Copyright: International Science Teaching Foundation & Science Bits S.L., 2016

International Science Teaching Foundation Science Bits, S.L.

Tower Bridge House, St Katharine’s Way Torrent de l’Olla 220, 2n 4a
London E1W 1AA (United Kingdom) 08012 Barcelona (Espanya)
Ciències de la Vida

Unitat

Animals
vertebrats
 Animals vertebra
Índex
· Expliquem
· El regne animal ......................................................................06
· Els principals tàxons animals ...............................................06
· Els cordats ............................................................................. 07
· Els vertebrats: característiques generals ........................... 07
· Els peixos
· Què és un peix? ..............................................................08
· Descripció ....................................................................... 09
· Processos vitals ............................................................... 09
· Diversitat ......................................................................... 10
· Els amfibis
· Entre dos mons ...............................................................10
· Descripció ........................................................................ 11
· Processos vitals ............................................................... 11
· Diversitat ......................................................................... 12
· Els rèptils
· La conquesta de la terra .................................................12
· Descripció ....................................................................... 13
· Processos vitals ............................................................... 13
· Diversitat ......................................................................... 14
· Els ocells
· Dinosaures amb plomes ................................................14
· Descripció ....................................................................... 15
· Processos vitals ............................................................... 15
· Diversitat ......................................................................... 16
· Els mamífers
· Què és un mamífer? ........................................................16
· Descripció ....................................................................... 17
· Processos vitals ............................................................... 17
· Diversitat ......................................................................... 18
· L’evolució dels vertebrats ....................................................18
· Exercicis ................................................................................... 19

6 www.science-bits.com
ats

www.science-bits.com 7
 Expliquem

El regne animal
A dia d’avui, s’han identificat gairebé 2 milions d’espècies d’éssers vius,
que es classifiquen en cinc grans categories o regnes, segons criteris
principalment cel·lulars i fisiològics.
El regne dels animals comprèn els organismes que comparteixen les
característiques següents:

Són heteròtrofs

Són pluricel·lulars.

Les seves cèl·lules són eucariotes.

Les seves cèl·lules no presenten paret cel·lular.

Les seves cèl·lules s’organitzen en teixits i òrgans especialitzats.

Es tracta del grup d’éssers vius de més diversitat, atès que conté més del
50% de les espècies conegudes.
Taula

Fílum Nombre d’espècies

Els principals tàxons animals
Artròpodes 1.100.000
Mol·luscs 90.000
El regne animal es divideix actualment en 40 grans grups aproxi-
Cordats 65.000
madament, denominats fílums. En aquesta taula s’hi mostren els
Nematodes 25.000 fílums que agrupen un nombre més gran d’espècies.
Platihelmints (cucs plans) 20.000
Anèl·lids 16.500 Tradicionalment, el regne animal s’ha classificat en dos
Cnidaris 10.000 grans grups, segons criteris merament anatòmics: verte-
brats i invertebrats.
Equinoderms 7.000
Porífers 5.500
Nombre aproximat d’espècies en
els fílums més diversos del regne
animal.

8 www.science-bits.com
 
El grup dels vertebrats comprèn els animals que tenen columna
vertebral. En realitat, es tracta d’un subgrup a dins del fílum dels
cordats.


El grup dels invertebrats, per la seva banda, inclou tots els animals
que no són vertebrats. De fet, reuneix animals de tots els fílums,
amb relacions de parentiu evolutiu molt dispars. Per això, es consi-
dera un grup sense valor filogenètic i no s’utilitza en classificacions
científiques.

Els cordats
Els cordats són animals que en algun estadi del Esquemes
seu cicle vital presenten:

Un notocordi boca sifó atrial

Un cordó nerviós dorsal fenedura
branquial cordó nerviós

Fenedures branquials

Una cua

El notocordi és una barra flexible que constitueix

el primer element de suport de tot l’embrió d’un estómac notocordi
papil·les
cordat. adhesives intestí
cor
La major part dels cordats pertanyen al sub- cistella branquial
fílum dels vertebrats.
Els urocordats són cordats que presenten un notocordi durant la
seva fase larvària i el perden a la fase adulta.

cordó nerviós
fenedura PEIX RÈPTIL OCELL ÉSSER HUMÀ
branquial aleta caudal

notocordi
atri cec gàstric
gònades
cirrus

Els amfioxs són cordats que presenten un notocordi durant tot Els vertebrats presenten un notocordi durant el seu desenvolupament
el seu cicle vital. embrionari. Després, el notocordi és substituït per la columna vertebral.

Els vertebrats són aquells cordats que durant el desenvolupament em-

brionari substitueixen el notocordi per una estructura esquelètica longi-
tudinal flexible: la columna vertebral.

Els vertebrats: característiques generals

A diferència del grup dels invertebrats, el grup que engloba els ver-
tebrats respon a una classificació que té en compte les relacions de
parentiu.

www.science-bits.com 9
 Tots els vertebrats tenen un origen evolutiu comú, i per això compar-
teixen una sèrie de característiques anatòmiques i fisiològiques.

Galeria Els vertebrats s’han classificat tradicionalment en cinc grups o

classes: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.

Esquelet intern. Presenten un esquelet in-
tern amb columna vertebral, cua i extremi-
tats, que pot ser de teixit ossi o cartilaginós.
Serveix de suport i protegeix òrgans com el
cervell. Imatge: esquelet d’un vertebrat.
Sistema nerviós. Tenen un sistema nerviós Sistema circulatori. Presenten un sis-
amb un cervell molt desenvolupat i nervis tema circulatori amb cor, artèries i venes.
que controlen funcions motores i sensorials. Imatge: sistema circulatori d’un vertebrat qual-
Imatge: sistema nerviós d’un vertebrat. sevol.

Òrgans sensorials. Tenen òrgans dels sentits

molt desenvolupats, la majoria situats al cap.

Tegument. Presenten un recobriment ex- Reproducció sexual. Es reprodueixen se-

tern protector, normalment entapissat amb xualment, són majoritàriament unisexuals
escates, plomes o pèls. i la fecundació pot ser interna o externa. El Extremitats. Tenen apèndixs adaptats per ca-
desenvolupament embrionari pot ser ovípar, minar, saltar, nedar o volar (potes, aletes o ales).
vivípar o ovovivípar.

Els peixos
Què és un peix?
Vídeo Avui dia qualsevol persona sap distingir un peix de qualsevol altre ani-
mal. Almenys, en la majoria dels casos...
Antigament, la paraula peix s’utilitzava per denominar un ampli con-
junt d’animals aquàtics. Els naturalistes del segle XVI incloïen dins del
grup dels peixos animals com els pops, els lleons marins, les balenes,
els cocodrils. I fins i tot els hipopòtams!
Evidentment, més tard, els biòlegs van precisar el concepte de peix.
Així, identifiquem els peixos com a vertebrats de vida aquàtica, que
respiren mitjançant brànquies, que tenen el cos cobert d’escates i ale-
tes per desplaçar-se. Es tracta dels vertebrats més primitius, els que
mai no van abandonar el medi aquàtic.
I tanmateix, amb més de 25.000 espècies conegudes, el seu nombre i
la seva diversitat és més gran que la de tots els altres vertebrats junts.

10 www.science-bits.com
Descripció
Els peixos són vertebrats adaptats a la vida aquàtica. El seu cos té for-
ma de fus, la qual cosa redueix la resistència de l’aigua quan es despla-
cen (el seu cos és hidrodinàmic), i presenten aletes per impulsar-se i Esquema
dirigir els seus moviments.
aleta dorsal
La majoria de peixos tenen el cos cobert d’es-
cates, estructures rígides de la pell que els pro- aleta caudal
tegeixen del medi extern, i un esquelet fet d’os.
Tanmateix, n’hi ha alguns, com els taurons i les
rajades, que presenten un esquelet cartilaginós.

Els peixos presenten fenedures branquials a cada aleta

costat del cap: orificis on se situen les brànquies, pectoral
els òrgans que els permeten respirar. aleta anal
aleta
pèlvica

Esquema anatòmic d’un peix.

Processos vitals
Els peixos respiren mitjançant brànquies, les quals capten l’oxigen dis-
solt a l’aigua, que entra per la boca i surt per les fenedures branquials.

Els peixos presenten un òrgan sensorial que els permet captar les vi-
bracions del medi aquàtic, i així percebre qualsevol objecte en movi-
ment al seu voltant: la línia lateral.

Per regular la seva flotabilitat, la majoria de peixos ossis tenen una

bufeta natatòria: una cavitat de parets flexibles plena de gas, que es
comprimeix i expandeix en funció de la profunditat.

Els peixos no poden mantenir la seva temperatura corporal constant,

sinó que depenen de la temperatura del medi extern. Per això diem
que són organismes poiquiloterms.

La majoria de peixos són ovípars i es reprodueixen per fecundació Galeria

externa.

La línia lateral és un òrgan sensorial Gràcies a la bufeta natatòria, els pei- La majoria de peixos són ovípars.
que capta les vibracions del medi. xos ossis regulen la seva flotabilitat.

www.science-bits.com 11
 Diversitat
Els peixos són el grup més divers i heterogeni dels vertebrats. Engloben
més de la meitat d’espècies de vertebrats que existeixen.
Galeria
De manera simplificada, podem classificar-los en tres grups:

Àgnats. També s’anomenen peixos sense Condrictis. També s’anomenen peixos car- Osteïctis. També s’anomenen peixos ossis.
mandíbula. Són peixos allargats de trets tilaginosos. Tenen l’esquelet fet de cartílag. Presenten un esquelet d’os, que inclou una
molt primitius. Tenen una boca rodona que Presenten diverses fenedures branquials mandíbula i dos opercles. Cada opercle és
utilitzen com una ventosa per aferrar-se a la descobertes a cada costat. No tenen bufeta una placa òssia que protegeix les brànquies,
pell de les seves víctimes i alimentar-se de natatòria i la seva pell està coberta d’unes delimitant una sola obertura a l’exterior. La
la seva sang. La seva pell és llisa i mucosa, escates característiques, semblants a unes majoria tenen escates i bufeta natatòria, així
i no té escates. No tenen aletes laterals, tan dents diminutes. Presenten fecundació in- com un joc complet d’aletes. Són tots ovípars
sols tenen una aleta dorsal llarga. Presenten terna i la majoria són ovovivípars, tot i que i es reprodueixen per fecundació externa.
diverses fenedures branquials a cada costat. també n’hi ha d’ovípars i de vivípars.
Imatge: els osteïctis són els peixos amb trets
Imatge: llampresa, un dels àgnats, junt amb Imatge: els taurons i les rajades són peixos més moderns.
les mixines, que no s’han extingit. condrictis.

Els amfibis
Entre dos mons
Vídeo Alguns peixos poden sortir i sobreviure fora de l’aigua. Es tracta de pei-
xos capaços de respirar aire, com els saltadors del fang, que respiren a
través de la pell, o els dipnous, que presenten pulmons.

A diferència de la resta de peixos, les seves aletes poden actuar com a

potes rudimentàries. Així, fa uns 350 milions d’anys, un grup de peixos,
probablement molt semblants a aquests, va donar lloc als primers amfibis.

Els amfibis van ser els primers vertebrats capaços d’abandonar el medi
aquàtic. Tanmateix, no van aconseguir independitzar-se’n completament.
En general, els individus juvenils respiren per mitjà de brànquies i no es
poden aventurar al medi terrestre. N’hi ha que ni tan sols tenen potes.

Els adults tenen potes i han desenvolupat pulmons, però la seva pell és
molt sensible a la dessecació, de manera que no es poden allunyar d’am-
bients molt humits.

A més, els amfibis adults necessiten tornar al medi aquàtic per reprodu-
ir-se. Els seus ous estan desprotegits i han d’estar envoltats d’aigua per
sobreviure. Així, en penetrar al medi terrestre, els amfibis van accedir a
una infinitat de recursos. Tot i això, a penes es van poder endinsar en
aquest nou món anomenat terra ferma.

12 www.science-bits.com
Descripció
Els vertebrats que no formen part del grup dels peixos es denominen te- Imatge
tràpodes. Es caracteritzen per tenir quatre extremitats i estan adaptats
a la vida terrestre —o els seus antecessors ho van estar.

Els amfibis són el grup evolutivament més proper als primers tetràpo-
des que van abandonar la vida aquàtica i van iniciar la conquesta de la
terra ferma, fa uns 365 milions d’anys.

La paraula amfibi significa ‘doble vida’ i fa referència al fet que la

vida dels amfibis transcorre entre el medi aquàtic i el medi terrestre.

Els amfibis adults tenen potes per desplaçar-se per terra ferma i respi-
ren mitjançant pulmons. Tanmateix, no són totalment independents del Representació de Diplocaulus, un
medi aquàtic. La seva pell es mostra nua (sense escates, ni pèls, ni plo- amfibi que va viure fa uns 300 mi-
mes) i necessita mantenir-se sempre humida. lions d’anys.

Vídeo
Processos vitals
Els amfibis es caracteritzen per presentar dues fases molt diferents en
el seu desenvolupament: la fase larvària, que és aquàtica, en la qual 11 DIES Juvenil
respiren a través de brànquies; i la fase adulta, que és terrestre, en la
qual respiren mitjançant pulmons. El pas de la fase juvenil a l’adulta
es produeix per metamorfosi incompleta.

La pell nua dels amfibis adults actua com a òrgan respiratori com-
plementari als pulmons, però només és efectiva si està humida. En
cas de dessecació, l’amfibi mor per asfíxia. Els amfibis són poiqui- La larva de la granota no té potes, respi-
loterms, atès que no poden mantenir la seva temperatura corporal ra mitjançant brànquies i s’impulsa amb
estable i depenen de la temperatura exterior. Els mesos de fred acos- la cua.
tumen a amagar-se i a mantenir-se en letargia.
54 DIES Juvenil
En general són ovípars i presenten fecundació externa. Tanmateix,
alguns són vivípars o ovovivípars amb fecundació interna.

Embrió
Zigot
Durant la metamorfosi, primer apareixen
les potes posteriors i es van desenvolu-
pant els pulmons.

66 DIES Adult

Juvenil

Adult Finalment, apareixen les potes anteri-

ors, les brànquies desapareixen i l’adult
respira amb els pulmons. En algunes es-
pècies, com les granotes i els gripaus, la
cua es retreu.
13
 Diversitat
Els primers amfibis habitaven en ambients litorals, entre el mar i la ter-
ra. Avui, tots els amfibis són d’aigua dolça. Actualment, existeixen
Galeria prop de 4.800 espècies d’amfibis a tot el món. Podem classificar-les en
tres grups:

Anurs. Es caracteritzen perquè els adults
perden la cua després de la metamorfosi. A
més, les seves potes posteriors són molt més
llargues que les anteriors. Poden emetre
sons i tenen oïda. Són ovípars amb fecunda-
ció externa.
Imatge: les granotes (esquerra) i els gripaus
(dreta) són els integrants del grup dels anurs.
Urodels. Conserven la cua durant tot el cicle
vital. El seu cos és allargat, amb quatre potes
de mida similar. No solen mesurar més de 20
cm de longitud, malgrat que algunes espè-
cies gegants mesuren més d’1 m. Tenen la
capacitat de regenerar les seves extremitats.
En general, són ovovivípars amb fecundació
interna.
Imatge: els urodels inclouen les salamandres
(dalt) i els tritons (baix).
Gimnofions. També s’anomenen àpodes o
cecílies, són amfibis molt estranys amb un
cos allargat sense extremitats, que els dóna
un aspecte de cuc. Viuen en zones tropicals
humides, normalment sota terra. Els seus
ulls són rudimentaris; en canvi, presenten
uns tentacles als costats del cap que els per-
meten detectar olors. En general, són ovovi-
vípars amb fecundació interna.
Imatge: les cecílies són amfibis poc coneguts.

Els rèptils
La conquesta de la terra
Vídeo
Els amfibis van ser els primers vertebrats capaços de moure’s per terra
ferma, però no van aconseguir independitzar-se totalment dels medis
aquàtics o molt humits. La seva pell no els permet retenir l’aigua i s’han
de reproduir necessàriament en el medi aquàtic. De fet, les larves dels
amfibis respiren a través de brànquies. Els primers vertebrats en aconse-
guir independitzar-se totalment del medi aquàtic van ser els rèptils. La
seva pell seca i coberta de fortes escates els protegeix contra la desseca-
ció, i els seus ronyons retenen millor l’aigua.

Però allò que va determinar l’èxit indiscutible dels rèptils a l’hora de con-
querir la terra ferma va ser el desenvolupament d’un ou molt especial:
l’ou amniota.

L’ou amniota està format per unes membranes que cobreixen l’embrió i
li proporcionen un sistema de suport vital complet. En realitat, és com si
l’ou contingués un petit bassal d’aigua on tenen lloc els primers estadis
de desenvolupament del rèptil. L’amni és la membrana que forma la capa
interna del sac embrionari i conté el líquid on sura l’embrió. A l’al·lantoide,
un altre sac membranós, s’emmagatzemen els residus del metabolisme.
Aquestes dues capes estan envoltades pel còrion, a través del qual circu-
len lliurement l’oxigen i el diòxid de carboni. Una última capa, coriàcia i
porosa, protegeix tot el conjunt: la closca de l’ou amniota.

D’aquesta manera, els rèptils van eliminar l’últim vincle amb el medi
aquàtic i els vertebrats van conquerir la terra.

14 www.science-bits.com
Descripció

Els rèptils són vertebrats tetràpodes que presenten una pell seca
i impermeable coberta d’escates.

En general tenen una mandíbula gran, dotada d’una musculatura molt

potent.

Les seves extremitats se situen de manera lateral, per la qual cosa no

poden elevar gaire el cos i es desplacen «reptant». Hi ha rèptils, com les
serps, que han perdut les extremitats al llarg de la seva evolució.

Alguns rèptils canvien de pell periòdicament, a mesura que creixen, en

Galeria
un procés que es denomina muda.

Els rèptils tenen una pell imper- Els rèptils no tenen les potes a Les serps duen a terme la muda Els cocodrils tenen la mosse-
meable coberta d’escates. sota del cos, sinó als costats. Per a mesura que creixen. gada més poderosa de tot el
això es desplacen «reptant». regne animal.

Processos vitals

Els rèptils són el primer grup de vertebrats que va aconseguir in-

dependitzar-se del medi aquàtic.

Respiren mitjançant pulmons i tenen una pell impermeable que els

protegeix de la dessecació. A més, són ovípars amb fecundació inter-
na i els seus ous no necessiten dipositar-se al medi aquàtic. Esquema

Els ous dels rèptils tenen una closca rígida i porosa albúmina
que els protegeix. Però, a més, presenten una capa
elàstica que embolcalla l’embrió i el manté en un vitel
ambient aquàtic en miniatura: l’amni. Per aquesta al·lantoide
raó diem que els rèptils són amniotes. cordó umbilical
embrió
Els rèptils són poiquiloterms: no presenten meca-
nismes fisiològics que mantinguin la seva tempera- líquid amniòtic
tura corporal estable. Tanmateix, presenten pautes sac amniòtic
de comportament per regular la seva temperatura
còrion
en funció de la temperatura de l’entorn.
cambra d’aire

Tot i que la majoria són ovípars, n’hi ha que són membrana

de la closca
ovovivípars.

Parts de l’ou amniota.

www.science-bits.com 15
 Diversitat
Fins fa pocs anys, el grup dels rèptils havia estat considerat una classe
(tàxon de nivell inferior al de fílum). Tanmateix, posteriors descobri-
ments van demostrar que els rèptils són un grup heterogeni que fins i
Galeria tot hauria d’incloure els ocells.

Tradicionalment, classifiquem els rèptils en quatre grups:

Saures. També s’anomenen Ofidis. És el grup que corres- Quelonis. També s’anomenen Crocodilians. Els cocodrils i els
llangardaixos. La gran majoria pon a les serps. Són rèptils de tortugues, es caracteritzen per caimans formen part d’aquest
presenten quatre potes laterals, cos allargat i sense extremi- presentar una closca òssia que grup. Són rèptils de grans di-
tot i que alguns —els vidri- tats, que es desplacen arrosse- els protegeix el cos, i a dins de mensions que combinen la vida
ols— les han perdudes. Gai- gant-se. Són els únics rèptils la qual la majoria poden ama- terrestre i l’aquàtica. Tenen qua-
rebé tots tenen parpelles que que no tenen parpelles, sinó gar-hi el cap i les extremitats. tre extremitats i una cua llarga.
els poden cobrir els ulls i orella una membrana transparent No tenen dents, però presenten El seu crani és allargat i presenta
externa. Majoritàriament són de que els cobreix els ulls. Tampoc un bec corni. Tenen orella exter- una gran i poderosa mandíbula
vida terrestre i habiten en climes tenen orella externa i presenten na i estan dotats d’un bon sentit dentada. Els seus ulls, orelles i
càlids i temperats. òrgans sensorials químics molt de l’olfacte i de la visió. narius se situen en el mateix pla.
desenvolupats.
Imatge: les sargantanes, els dra- Imatge: les tortugues poden ser Imatge: els cocodrils, els caimans
gons, les iguanes i els camaleons Imatge: algunes serps tenen terrestres o aquàtiques. i els gavials són representants del
formen part del grup dels saures. ullals que injecten verí. grup dels crocodilians.

Els ocells
Dinosaures amb plomes
Vídeo
Hi va haver un temps en què un grup de rèptils, els dinosaures, van
dominar la Terra. Tot i que la gran majoria es van extingir fa 65 milions
d’anys, hi va haver un grup que va sobreviure a l’extinció: els ocells.

Els ocells són els descendents directes d’un conjunt de dinosaures bí-
pedes —és a dir, que es desplaçaven sobre dues potes—, que al llarg
de desenes de milions d’anys d’evolució van substituir les escates rep-
tilianes per plomes.

Potser et sorprendrà saber que els Velociraptors, coneguts pel seu pa-
per a Parc Juràssic i Jurassic World, en realitat tenien plomes. Les plomes
són un gran avantatge evolutiu perquè constitueixen un gran aïllant
tèrmic i són impermeables. Però els ocells també destaquen per volar.

El vol va sorgir, probablement, en els dinosaures que tenien cossos

lleugers i ales rudimentàries, que els permetien córrer veloçment i fer
grans salts.

Fins que alguns van aconseguir volar. La conquesta del cel va proporci-
onar als ocells un avantatge evolutiu obvi, que es va traduir en una gran
expansió pel planeta i en la diversitat actual.

16 www.science-bits.com
Descripció
Avui dia, es considera que els ocells són un grup de rèptils descen-
dent dels dinosaures, que al llarg de l’evolució van canviar les esca-
tes per plomes i van desenvolupar les seves extremitats anteriors en
Galeria
forma d’ales.

L’arqueòpterix és una espècie que va Els ossos dels ocells són molt lleu- Les potes dels ocells conserven les
viure fa uns 150 milions d’anys i és con- gers, atès que estan buits. escates reptilianes.
siderada un dels primers ocells.

Els ocells són tetràpodes amniotes l’anatomia dels quals, en general,

està adaptada per volar. Tenen un cos molt lleuger (els seus ossos estan
buits) i presenten músculs pectorals molt potents per moure les ales.
No tenen mandíbula ni dents, sinó que tenen un bec. El seu cos està
cobert de plomes —llevat de les potes, que conserven les escates rep-
tilianes—. Les plomes intervenen en el vol i actuen com a aïllant tèrmic.

Processos vitals
Esquema
Els ocells presenten un gran avantatge fisiològic res-
pecte dels rèptils: poden mantenir constant la seva cavitat oral
temperatura corporal, cosa que els permet colonitzar esòfag
una àmplia varietat d’ambients. És per això que diem tràquea
que són organismes homeoterms. pulmons
estòmac
Els ocells no masteguen els aliments. Se’ls empassen i pedrer
els emmagatzemen en una cavitat de l’esòfag anome-
pap ronyons
nada pap. L’estómac també presenta una cavitat espe-
cor urèter
cial, el pedrer, que tritura l’aliment gràcies a pedretes
fetge pàncrees
que l’ocell s’empassa prèviament amb aquest objectiu.
vesícula biliar duodè
Els ocells són ovípars i es reprodueixen per fecundació intestí
interna. Per tal que l’embrió es desenvolupi correcta-
recte
ment a dins de l’ou, s’ha de mantenir calent. Per això, els
cec
adults posen el ventre sobre els ous en un procés ano-
cloaca
menat incubació. Després del naixement, els ocells cui-
den les seves cries fins que es valen per elles mateixes. El sistema digestiu dels ocells té diverses cavitats.

Els ocells acostumen a construir nius Després de la posta, els adults incu- Després de la desclosa dels ous, els
per dur a terme la posta i protegir ben els ous, és a dir, hi reposen el ven- adults alimenten les cries fins que
les seves cries. tre a sobre per mantenir-los calents. creixen i aprenen a volar.

www.science-bits.com 17
 Diversitat
Els ocells són un grup molt abundant constituït per una gran diversi-
tat d’espècies. La classificació dels ocells és un tema candent entre els
taxònoms (els científics que es dediquen a classificar els éssers vius).
Esquema Entre els nombrosos grups d’ocells coneguts, podem destacar els se-
güents:

Ocells
Gal·loanseris

Anseriformes Fasianiformes Neògnats Paleògnats

Neoaus
Columbiformes Gruïformes Fenicopteriformes Psitaciformes Procel·lariformes
Falconiformes
Ciconiformes Pelecaniformes Piciformes Estrigiformes

Passeriformes Esfenisciformes Podicipediformes

Els mamífers

Vídeo Què és un mamífer?

Gossos, gats, vaques… Podríem citar amb facilitat una llarga llista d’ani-
mals mamífers. De fet, nosaltres mateixos, els éssers humans, ho som.
Però quines característiques ens permeten identificar i agrupar els ma-
mífers?

Si pensem en animals com el gat, el gos o el cavall, podríem deduir que

tots els mamífers són vertebrats perquè tenen columna vertebral; que
són de sang calenta perquè mantenen una temperatura interna cons-
tant independent de la temperatura exterior; i també que tenen el cos
cobert de pèl.

A més, podríem pensar que tots els mamífers gesten les cries a l’interior
del cos, i que ja neixen ben desenvolupades i s’alimenten a través de les
mames, d’on prové el terme mamífer.

Tanmateix, no tots els mamífers comparteixen aquestes característiques.

Alguns, com el dofí, no tenen el cos cobert de pèl; d’altres, com l’equid-
na, ponen ous. I fins i tot hi ha mamífers que mantenen les cries a l’úter
durant molt poc temps. És el cas dels marsupials, que completen el seu
desenvolupament a l’exterior de l’úter, dins de la bossa marsupial.

Com acabem de veure, dins del grup dels mamífers no tot són sem-
blances.

18 www.science-bits.com
Descripció
Els mamífers són vertebrats tetràpodes amniotes amb el cos cobert
de pèl. Tanmateix, alguns mamífers, com els dofins i les balenes, han
perdut pràcticament tot el pèl a causa de la seva adaptació a la vida Galeria
aquàtica.

Les femelles de mamífer es caracterit- Tots els mamífers tenen pèl, encara La balena blava és l’animal més gran
zen per presentar glàndules mamàri- que alguns l’hagin perdut gairebé tot que existeix.
es que secreten llet. a causa de l’adaptació al medi aquàtic.

El nom dels mamífers procedeix del fet que les femelles presenten
glàndules mamàries que secreten llet, amb la qual alimenten les cries
durant les primeres fases del seu desenvolupament.

Els mamífers poden ser tan petits com una musaranya d’uns 4 cen-
tímetres, o tan grans com l’ésser viu més gran que existeix: la bale-
na blava, de 23 metres de longitud. Els éssers humans formem part
d’aquest grup.

A diferència dels ocells, els mamífers no són descendents dels

rèptils, però comparteixen amb ells un antecessor comú tetrà-
pode i amniota.

Processos vitals
Els mamífers, en general, són vivípars i presenten fecundació interna.
Imatge

El pèl dels mamífers proporciona un fantàstic aïllant tèrmic que els

permet viure en climes freds. A més, els mamífers són homeoterms:
presenten mecanismes fisiològics per mantenir constant la seva tem-
peratura corporal.

Els mamífers es caracteritzen per cuidar les seves cries després del nai-
xement. La mare les alimenta durant un temps mitjançant la llet que
secreta a través de les glàndules mamàries i les protegeix fins que es
valen per elles mateixes. Durant aquest període, els mamífers juvenils
aprenen conductes fonamentals per a la seva supervivència.

Tots els mamífers descendeixen de tetràpodes adaptats a la vida ter- Els mamífers alimenten les seves cri-
restre, encara que alguns es van readaptar a la vida aquàtica. es amb llet materna i les cuiden fins
que es valen per elles mateixes.

www.science-bits.com 19
 Diversitat
Els mamífers són un grup molt divers de vertebrats la capacitat adap-
tativa dels quals els ha permès colonitzar gairebé tots els hàbitats de
Galeria la Terra. La manera en què es desenvolupa l’embrió dels mamífers ens
permet classificar-los en tres grups:

Monotremes. Es tracta dels únics mamífers Marsupials. Els marsupials neixen en un Placentaris. La immensa majoria de mamí-
ovípars. Només els ornitorincs i els equid- estadi molt precoç. Els nounats han de tre- fers pertanyen a aquest grup. Les seves cries
nes pertanyen a aquest grup, i tots dos viuen par pel ventre de la mare fins a arribar a una es desenvolupen completament a l’interior
a Austràlia. L’ornitorinc és un mamífer molt bossa anomenada marsupi. A l’interior hi de l’úter matern, associades a un òrgan que
estrany: és pelut i té glàndules mamàries, ha les glàndules mamàries, que alimenten la connecta el cos de la mare amb el seu: la
però pon ous; les seves potes són palmípe- cria fins que acaba el seu desenvolupament i placenta. La placenta permet al fetus rebre
des i té un bec corni com el dels ànecs; a més, es val per ella mateixa. aliment i oxigen de la sang materna, així
els mascles presenten esperons verinosos. com desfer-se dels residus del metabolisme.
Imatge: la majoria de marsupials viuen a
Imatge: els ornitorincs i els equidnes són els Austràlia. Els cangurs, els uombats i els co- Imatge: la majoria de mamífers són placenta-
únics mamífers monotremes que existeixen ales, entre d’altres, són marsupials. ris, inclosos els éssers humans.
actualment.

L’evolució dels vertebrats

Aquest arbre mostra les relacions evolutives entre els principals grups
de vertebrats.

Temps
Llampreses

Peixos cartilaginosos

Peixos ossis

Amfibis

Mamífers
Avantpassat comú de
tots els peixos (i tots Llangardaixos i serps
els tetràpodes)
Tortugues

Crocodilians

Avantpassat comú de Ocells

tots els tetràpodes

20 www.science-bits.com
 EXERCICIS
El regne animal Els peixos. Diversitat

1. Sobre el regne dels animals 3. Sobre els peixos

Indica si les afirmacions següents són certes o
falses.
Els animals es caracteritzen per tenir esquelet
intern i columna vertebral.
Els organismes eucariotes unicel·lulars no
formen part del regne dels animals.
El regne dels animals conté al voltant d’un 10%
dels aproximadament dos milions d’espècies
conegudes.
Les cèl·lules animals estan protegides per una
paret cel·lular de quitina.
Tots els organismes del regne dels animals són
heteròtrofs.
Els animals es caracteritzen, entre d’altres trets,
per la capacitat que tenen per desplaçar-se, al-
menys en alguna fase del seu desenvolupament.
Indica si les afirmacions següents sobre els peixos
són certes o falses.
Els peixos cartilaginosos tenen diverses fene-
dures branquials.
Els peixos ossis tenen una sola fenedura bran-
quial coberta per un opercle.
Els únics peixos que no tenen el cos cobert
d’escates són les llampreses i les mixines.
Els peixos respiren mitjançant brànquies.
Els peixos són majoritàriament vivípars.
Els peixos es reprodueixen per fecundació
interna.
Els peixos tenen la capacitat de mantenir la
seva temperatura corporal constant.

Els cordats 4. Classificació de peixos

Classifica els peixos següents en funció del grup
2. Sobre els cordats al qual pertanyen [Osteïctis / Condrictis / Àgnats].
Indica si les afirmacions següents sobre els cordats
són certes o falses.
El notocordi és una altra manera d’anomenar la
columna vertebral.
Tots els vertebrats són cordats.
Tots els cordats tenen brànquies. Cavall de mar Peix pallasso
Els cordats són aquells animals amb columna
vertebral.
Els éssers humans som cordats.
Tots els cordats tenen cua, almenys en algun
Tonyina Rajada
moment del seu desenvolupament.
Els cordats són un grup particular de verte-
brats.
La major part de cordats pertanyen al grup
dels vertebrats.
Llampresa Peix martell

Mixina Salmó

Tauró balena Tauró blanc

21
 EXERCICIS
5. De quin tipus de peix es tracta? 6. Anatomia dels peixos ossis
Indica a quin grup o grups de peixos fan referència Indica les parts numerades en el següent esquema
les afirmacions següents. anatòmic d’un peix ossi: [Columna vertebral / Bufe-
ta natatòria / Brànquies / Opercle / Aleta caudal /
a. Tenen un opercle que protegeix la fenedura Aleta pèlvica / Aleta pectoral / Aleta dorsal / Aleta
branquial. anal / Línia lateral].
q Àgnats q Osteïctis
q Condrictis

b. Presenten diverses fenedures branquials desco-

bertes a cada costat del cap.
q Àgnats q Osteïctis
q Condrictis

c. Són poiquiloterms.
q Àgnats q Osteïctis
q Condrictis

d. No tenen escates.
q Àgnats q Osteïctis
Esquema anatòmic d’un peix ossi.
q Condrictis
1: .......... 2: .......... 3: ..........
e. Respiren a través de brànquies. 4: .......... 5: .......... 6: ..........
q Àgnats q Osteïctis 7: .......... 8: .......... 9: ..........
q Condrictis 10: ..........

f. No tenen mandíbula.
7. Tauró blanc
q Àgnats q Osteïctis Completa el text següent sobre els taurons blancs.
q Condrictis Si cal, busca informació.

g. Tenen bufeta natatòria. El tauró blanc és un peix del grup dels [con-
drictis / osteïctis / àgnats]. Presenta un esquelet
q Àgnats q Osteïctis
[cartilaginós / ossi / extern] i mostra [diverses
q Condrictis fenedures branquials / una fenedura branquial
h. Tenen aletes laterals. / un opercle] a cada costat del seu cap.

q Àgnats q Osteïctis Els taurons blancs tenen la pell recoberta [de

q Condrictis denticles / d’escates / de mucositat] i no tenen
una [bufeta natatòria / aleta caudal / aleta
i. Tenen un esquelet format totalment o parcial- dorsal] que els ajudi a flotar.
ment per teixit ossi.
Tot i que la majoria dels peixos són [ovípars /
q Àgnats q Osteïctis ovovivípars / vivípars] i es reprodueixen per [fe-
q Condrictis cundació externa / fecundació interna / gem-
mació], els taurons blancs presenten [fecunda-
j. Presenten columna vertebral. ció interna / fecundació externa / gemmació] i
q Àgnats q Osteïctis el seu desenvolupament embrionari és [vivípar
q Condrictis / ovípar / ovovivípar].

22 www.science-bits.com
 EXERCICIS
Indica les parts d’un tauró blanc marcades a l’es-
quema: [Aleta dorsal / Aleta caudal / Aleta anal /
Aleta pèlvica / Aleta pectoral / Fenedures bran-
quials].

1: .......... 2: ..........
3: .......... 4: ..........
5: .......... 6: ..........

8. Peix blanc o peix blau?

Els peixos constitueixen una important font d’aliment per als éssers humans. Són un aliment ric en
proteïnes i baix en greixos. A més, són rics en àcids grassos omega-3, un tipus de greix important per
prevenir malalties del sistema circulatori. El seu contingut en minerals i vitamines també resulta molt
beneficiós per al nostre organisme.
En el context de l’alimentació, els peixos es poden classificar en dos grups:

Peix blanc: el seu contingut en greix és molt baix. La seva carn, després de cuinar-la, acostuma a ser de
color blanc. Són fàcils de digerir un cop cuinats.

Peix blau: tenen un contingut en greix superior al 6%. La seva carn acostuma a ser vermellosa o més fosca
que la dels peixos blancs. Tenen el llom blavós, d’aquí ve el seu nom. Són rics en àcids grassos omega-3.
Classifica els peixos següents segons si són considerats peixos blancs o peixos blaus. Si cal, busca informació.

Llenguado Salmó Rap Tonyina Bacallà

Halibut Sardina Anguila Anxova Truita

Els amfibis. Diversitat

9. Sobre els amfibis

Indica si les afirmacions següents sobre els amfibis són certes o falses.
Els amfibis són poiquiloterms. En alguna fase del seu desenvolupament, els
Els amfibis es desenvolupen per mitjà d’una amfibis tenen cua.
metamorfosi. Els amfibis adults no depenen en absolut del
La pell dels amfibis està coberta d’escates. medi aquàtic.
Els amfibis adults respiren mitjançant pulmons Les cries dels amfibis depenen del medi aquà-
i a través de la pell. tic per sobreviure.
Els amfibis adults no tenen cua.

www.science-bits.com 23
 EXERCICIS
10. Classificació dels amfibis e. Poden regenerar algunes de les seves extremitats.
Classifica els amfibis següents en funció del grup al
q Urodels q Gimnofions
qual pertanyen [Anurs / Urodels / Gimnofions].
q Anurs

f. Han de mantenir sempre la pell humida per

viure.
q Urodels q Gimnofions
q Anurs

g. Són majoritàriament ovípars amb fecundació

externa.
q Urodels q Gimnofions
q Anurs

h. Els individus adults tenen pulmons.

q Urodels q Gimnofions
q Anurs

12. Anatomia dels amfibis

Indica les parts numerades en el següent esque-
ma anatòmic d’un amfibi anur: [Fossa nasal / Pota
posterior / Timpà / Boca / Ull / Pell / Cloaca / Pota
davantera].

11. De quin tipus d’amfibi es tracta?

Indica a quin o quins tipus d’amfibi fan referència
les afirmacions següents.

a. Respiren a través de la pell.

q Urodels q Gimnofions
q Anurs Esquema anatòmic d’un anur.

b. Els individus adults no tenen potes.

1: .......... 2: .......... 3: ..........
q Urodels q Gimnofions
4: .......... 5: .......... 6: ..........
q Anurs
7: .......... 8: ..........
c. La pell no està recoberta d’escates.
q Urodels q Gimnofions 13. La salamandra mexicana
La salamandra mexicana (Ambystoma mexica-
q Anurs num), també anomenada axolot, és un amfibi
d. Són poiquiloterms. molt peculiar que viu exclusivament en alguns
llacs i canals de Mèxic.
q Urodels q Gimnofions
q Anurs Es tracta d’un amfibi que no passa per un procés
de metamorfosi durant el seu desenvolupament,
de manera que els adults conserven les caracte-

24 www.science-bits.com

rístiques pròpies dels juvenils: respiren mitjançant
brànquies i són completament aquàtics.
Es tracta d’una espècie en greu perill d’extinció.
a. Observa aquestes fotografies de diversos
exemplars de salamandra mexicana. A quin grup
d’amfibis pertany?
q Urodels q Gimnofions q Anurs
EXERCICIS
Els rèptils respiren mitjançant pulmons i a través
de la pell.
Els rèptils no poden regular la temperatura
corporal mitjançant processos fisiològics.
Els rèptils tenen el cos cobert d’escates.
Els ous dels rèptils tenen una closca rígida i una
membrana anomenada amni.
15. Classificació de rèptils
Classifica els rèptils en funció del grup al qual perta-
nyen [Saures / Ofidis / Quelonis / Crocodilians].

Caiman Tortuga marina

Sargantana Gavial

Cobra Serp de cascavell

b. ¿Per què hauríem de classificar-la en aquest
grup?
q Perquè té potes i cua.
q Perquè respira mitjançant brànquies.
Camaleó Anaconda
q Perquè no duu a terme una metamorfosi.

c. Si l’hàbitat aquàtic on viu la salamandra mexica-

na s’asseca, pot perdre les seves brànquies i desen-
volupar pulmons. Com s’anomena aquest tipus de
transformació que experimenten els amfibis? Cocodril Iguana
S’anomena ..........

Els rèptils. Diversitat

14. Sobre els rèptils Dragó Tortuga gegant de

de Komodo les Galàpagos
Indica si les afirmacions següents sobre els rèptils
són certes o falses.
Els rèptils són tetràpodes amniotes.
Els rèptils depenen del medi aquàtic per repro-
duir-se.
Els rèptils són vivípars.
La pell dels rèptils és impermeable.

www.science-bits.com 25
 EXERCICIS
16. De quin tipus de rèptil es tracta?
Indica a quin o quins tipus de rèptils fan referència
les afirmacions següents.

a. Es caracteritzen per no tenir extremitats.

q Ofidis q Quelonis
q Crocodilians q Saures

b. Tenen una closca òssia.

q Ofidis q Quelonis
q Crocodilians q Saures

c. Ponen els ous al medi terrestre.

Parts de l’ou amniota.
q Ofidis q Quelonis
Identifica les parts de l’ou amniota: [Closca /Amni
q Crocodilians q Saures / Còrion / Al·lantoide / Cavitat àmnica / Sac vitel·lí
d. En general no tenen dents. / Embrió].

q Ofidis q Quelonis 1: .......... 2: .......... 3: ..........

q Crocodilians q Saures 4: .......... 5: .......... 6: ..........
7: ..........
e. No tenen parpelles que els permetin tancar els
ulls.
18. Els rèptils són…
q Ofidis q Quelonis Completa les afirmacions següents sobre els rèptils.
q Crocodilians q Saures
Els rèptils són .........., perquè tenen columna
f. Són amniotes. vertebral.
q Ofidis q Quelonis Els rèptils són .........., perquè són vertebrats amb
quatre potes.
q Crocodilians q Saures
Els rèptils són .........., perquè ponen ous que són
g. Tots els rèptils d’aquest grup combinen la vida independents del medi aquàtic.
terrestre i l’aquàtica. Els rèptils són .........., perquè no poden regular la
q Ofidis q Quelonis seva temperatura interna mitjançant processos
q Crocodilians q Saures fisiològics.
Els rèptils respiren mitjançant ...........
h. No tenen orella externa.
Els rèptils tenen la pell coberta d’..........
q Ofidis q Quelonis Alguns rèptils canvien de pell a mesura que
q Crocodilians q Saures creixen, en un procés anomenat ...........

17. L’ou amniota Els ocells. Diversitat

L’ou dels rèptils és molt especial perquè permet
que la seva reproducció no depengui del medi 19. Sobre els ocells
aquàtic. Tots els rèptils, fins i tot aquells adaptats Indica si les afirmacions següents sobre els ocells
al medi aquàtic, ponen els ous al medi terrestre. són certes o falses.

L’ou dels rèptils té una closca i una sèrie de
membranes, entre les quals destaca l’amni —el
responsable de mantenir l’embrió en un medi
aquós en miniatura.
Els ocells són animals vivípars.
Els ocells són descendents dels dinosaures.
Alguns ocells tenen dents.
Els ocells són vertebrats amniotes.
Els ocells són animals ovípars i es reprodueixen
per fecundació externa.

26 www.science-bits.com
 EXERCICIS
Els ocells són vertebrats tetràpodes. 22. Becs diferents
Els ocells tenen la pell coberta de plomes i Al llarg de l’evolució, els becs dels ocells s’han
escates. adaptat en funció del tipus d’alimentació de cada
espècie. Relaciona cada bec amb el tipus d’alimen-
Els ocells poden mantenir constant la seva tació de l’ocell. Si cal, busca informació.
temperatura interna.
Insectívor: .......... Granívor: ..........
20. Els ocells són… Frugívor: .......... Nectarívor: ..........
Completa les afirmacions següents sobre els ocells. Limícola: .......... Filtrador: ..........
Els ocells són .........., perquè tenen columna Pescador: .......... Carnívor: ..........
vertebral.
Els ocells són ..........., perquè són vertebrats que
tenen quatre extremitats.
Els ocells són .........., perquè ponen ous que
sobreviuen fora del medi aquàtic.
Els ocells són animals ..........., perquè ponen ous i el
desenvolupament embrionari es produeix en el
A. Flamenc (Phoenicopterus B. Tucà toco (Ramphastos
medi exterior. roseus) toco)
Els ocells són .........., perquè poden regular la
seva temperatura interna mitjançant processos
fisiològics.
Els ocells respiren mitjançant ...........
Els ocells tenen la major part de la pell coberta
de ............
Els ocells mantenen calents els ous mitjançant C. Pigarg gegant (Haliaeetus D. Blauet (Alcedo atthis)
pelagicus)
un procés anomenat ..........
Els ocells tenen les extremitats anteriors en
forma d’ ..........

21. L’aparell digestiu dels ocells

Identifica les parts de l’aparell digestiu de l’ocell
que s’indiquen a l’esquema: [Estómac / Bec / Cloa-
ca / Pedrer / Pap / Esòfag / Intestí]. E. Rossinyol blau (Luscinia F. Polit cantaire (Numenius
cyane) phaeopus)

G. Colibrí gorja-robí H. Pinsà borroner (Pyrrhula

(Archilochus colubris) pyrrhula)

Parts de l’aparell digestiu d’un ocell.

1: .......... 2: .......... 3: ..........

4: .......... 5: .......... 6: ..........
7: ..........

www.science-bits.com 27
 EXERCICIS
23. Les aus, dinosaures vivents
Llegeix el text següent i respon les preguntes que es
plantegen a continuació.
Dinosaures i plomes
Espectaculars troballes paleontològiques de les
últimes dècades demostren que dinosaures que ens
imaginàvem coberts d’escames, en realitat tenien
plomes que recobrien parcialment o totalment el seu
cos. És el cas dels velociraptors, els dinosaures que
van saltar a la fama amb la pel·lícula Jurassic Park.
Els dinosaures del gènere Velociraptor eren animals
carnívors d’uns 2 metres de longitud i 50 centímetres
d’altura que van viure fa uns 75 milions d’anys. Els
classifiquem a la família dels dromeosàurids, que
inclou altres dinosaures de mida petita i mitjana
que presentaven algunes característiques que són
compartides pels ocells.
L’esquelet dels dromeosàurids comparteix moltes
similituds amb el de les primeres espècies d’ocells
que es creu que van habitar la Terra —agrupades
en el gènere Archaeopteryx—, com la forma de les
extremitats davanteres i del maluc. Tanmateix, fins
fa uns anys, molts científics es resistien a acceptar
que existís un parentiu directe entre els ocells i els
dromeosàurids, ja que es creia que aquests darrers
no tenien plomes.
Aquesta situació va canviar el 1999 quan, en unes ro-
ques del nord-est de la Xina, que pertanyen al cretaci
inferior, es va descobrir el fòssil d’un dromeosàurid
amb plomes. Aquest fòssil, igual que d’altres que es
van trobar en el mateix jaciment, suggereix que tots els
dromeosàurids, inclosos els velociraptors, devien estar
coberts de plomes, encara que no els servissin per volar.
Així doncs, els ocells no van ser els primers organismes
a tenir plomes. Molts científics creuen, avui en dia, que
els ocells són els descendents vius dels dromeosàurids i
que s’han de considerar dinosaures vivents.
Fotograma de la pel·lícula Jurassic Park en què apareixen dos
suposats velociraptors.
28
a. Quin tipus de criteris ens permeten emparentar els
ocells amb un grup de dinosaures?
q Genètics q Cel·lulars
q Paleontològics
b. Quina família de dinosaures podria estar emparen-
tada amb els ocells actuals, segons aquest article?
q La família dels velociraptors
q La família dels dromeosàurids
q La família dels dinosàurids
c. Quines característiques van fer sospitar a alguns
científics que aquesta família de dinosaures podria
estar emparentada amb els ocells actuals?
q Semblances en el seu comportament
q Similituds en el seu material genètic
q Semblances anatòmiques a nivell de l’esquelet
d. Quin descobriment va servir per corroborar la
hipòtesi que emparentava els ocells amb un grup de
dinosaures?
q La troballa d’un fòssil d’Archaeopteryx
q La troballa de material genètic de velociraptor
a l’interior de mosquits del juràssic
q La troballa d’un fòssil d’un dromeosàurid amb
plomes
e. En la línia evolutiva que porta fins als ocells, què va
aparèixer abans, les plomes o la capacitat de volar?
q Les plomes.
q Van aparèixer alhora.
q La capacitat de volar.
f. Quin és l’ocell més antic que es coneix?
q Una espècie del gènere Dromaeosaurus
q Una espècie del gènere Velociraptor
q Una espècie del gènere Archaeopteryx
g. Observa aquest fotograma de la pel·lícula Jurassic
Park. Quin aspecte haurien de tenir els velociraptors
que apareixen en aquesta pel·lícula perquè s’ajustin a
les dades científiques?
q Haurien de presentar plomes a les extremitats
superiors i al cap.
q Haurien d’estar coberts de plomes i tenir bec.
q Haurien d’estar coberts de plomes.
q Haurien de ser més petits i estar coberts de
plomes.
www.science-bits.com

Els mamífers. Diversitat
24. Sobre els mamífers
Indica si les afirmacions següents sobre els mamí-
fers són certes o falses.
Els mamífers són poiquiloterms.
Els mamífers són vertebrats amniotes.
Els marsupials són mamífers que ponen ous i
els incuben en una bossa anomenada marsupi.
Tots els mamífers tenen el cos cobert de pèl.
Els mamífers es caracteritzen per ser vivípars
amb fecundació interna.
Hi ha mamífers ovípars.
Totes les espècies de mamífers tenen glàndu-
les mamàries.
Els éssers humans són animals mamífers.
25. Classificació de mamífers
Classifica els mamífers següents segons el grup
al qual pertanyen [Monotremes / Marsupials /
Placentaris].
Ornitorinc Diable de Tasmània Elefant
Orca Ésser humà Equidna
Uombat Coala Gos
Cangur
26. De quin tipus de mamífer es tracta?
Indica a quin o quins tipus de mamífers fan refe-
rència les afirmacions següents.
a. Les seves cries neixen poc desenvolupades.
q Marsupials q Placentaris
q Monotremes
EXERCICIS
b. Són ovípars.
q Marsupials q Placentaris
q Monotremes
c. En estat salvatge només es troben a Austràlia.
q Marsupials q Placentaris
q Monotremes
d. Tenen glàndules mamàries.
q Marsupials q Placentaris
q Monotremes
e. Són els mamífers amb més diversitat.
q Marsupials q Placentaris
q Monotremes
f. És el grup al qual pertanyen els éssers humans.
q Marsupials q Placentaris
q Monotremes
g. El seu embrió es desenvolupa a l’interior del cos
de la mare, i rep nutrients directament del corrent
sanguini de la progenitora.
q Marsupials q Placentaris
q Monotremes
h. Els únics representants d’aquest grup són els
ornitorincs i els equidnes.
q Marsupials q Placentaris
q Monotremes
27. Els mamífers són…
Completa les frases següents sobre els mamífers.
Els mamífers són .........., perquè tenen columna
vertebral.
Els mamífers són .........., perquè són vertebrats
que tenen quatre extremitats.
Els mamífers són .........., perquè els seus embri-
ons es desenvolupen a dins d’una membrana
anomenada amni.
La majoria dels mamífers són .........., perquè els
seus embrions es desenvolupen a l’interior del
cos de la mare.
Els mamífers són .........., perquè poden regular la
seva temperatura interna mitjançant processos
fisiològics.
La majoria de mamífers tenen la major part de la
pell coberta de ...........
Els mamífers alimenten les seves cries gràcies a
la llet que secreten les seves ..........
La majoria de mamífers tenen un òrgan que
connecta l’embrió en desenvolupament amb la
mare, anomenat ...........

www.science-bits.com 29
 ANOTACIONS

28 www.science-bits.com
 ANOTACIONS

www.science-bits.com 29
 ANOTACIONS

30 www.science-bits.com
 Animals vertebrats

Unitats associades:

Animals invertebrats

www.science-bits.com
www.science-bits.com