Baralles

L’escena presenta diferents situacions a diferents llocs entre dos personatges representats
sempre pels mateixos intèrprets.

Una cocteleria. Sara asseguda a una taula. Julian arriba amb dos cóctels a les mans.
J: No ha volgut fer-te la Llama Andina, no li quedava huacatai i aquí s'ho prenen molt en
serio lo de la recepta.
Julián seu. Beuen.
J: Si prefereixes l'Alfred Hitchcock, a mi m'és igual.
S: Estas bé?
J: Sí, sí… I tú?
S: La nostra primera discussió…
J: Doncs sí. Pausa. Havia de passar més prest o més tard. Li agafa la mà.
S: Tens raó. Però voldria que…
J: Ens estem coneixent. Amb tot el que això implica.
S: Recordes la primera discussió amb la teva ex?
J: Amb la Mar? Sí. Va ser una cosa molt estúpida… Estàvem a la tenda, la Mar treballava a
una librería. Jo l'havia anat a buscar per anar a un concert. Dels Rogelios, em penso.
S'aixeca deixant el cocktail. Figura que tú ets ella. La fa aixecar. Estàs quadrant la caixa.

Llibreria. Només hi ha la Mar a la caixa i el Julian que es mira uns llibres.

J: Millennium. És brutal. L'has llegit?
M: Ja he acabat.Tanca la caixa.D’això de diumenge…
J: El xurrasco del Manolo?
M: Sí. Fa una pasa cap al Julian. M’hauràs de disculpar…
J: No hi vols anar?
M: No. No em miris així!
Elipsis.
La Mar es recolza sobre el taulell de la caixa. El Julian va cap a ella.
J: Ta mare? Qué ha passat amb ta mare?
M: El de sempre. La feina al concessionari.
J: L’abraça. Com ha sigut?

Habitació de la Mar. La Mar està al llit amb un llibre. La Mare (interpretada per l’intèrpret que
interpretava el Julian) li porta roba planxada.
Mare: Hi has pensat?
M: En qué?
Mare: El que varem parlar ahir, al passadís.
M: Va, mare, no hi tornis!
Mare: Deixa la roba a sobre la taula. Com que no hi torni?!
M: Jo ja tinc una feina.
Mare: Una feina? Caritat és el que fas! I amb aquest horari? Saps la pena que passo que
hagis de tornar a aquelles hores pel Raval?
M: És l’únic horari que m’encaixa amb les classes de l’uni.
Mare: Coi d’uni! Ningú no hi viu de l’història de l’art. M’has d’entendre… Em semblen molt
bé els teus estudis. No vull que ho deixis… però també hi ha la universitat aquesta online.
M: Mare!
Mare: I no t’anirien malament uns calerons…
M: No vull ser l’enxufada del tiet Carles.
Mare: No series l’enxufada. Ell sempre ho ha dit: “És molt intel ligent la nena. Farà carrera.”
Li agafa la ma a la Mar.
M: Hi ha lo de la beca, t’enrecordes. La Pajares m’ha dit que és molt probable que me la
donin.
Mare: Bé, no sé. Pensa-hi. Amb la mirada perduda.

Vestíbul de l’edifici. La Mare entra carregada de bosses del súper. Hi ha el Sr. Romeu
(interpretat per l’intèrpret que interpretava la Mar)
R: Bon dia!
M: Bon dia, Sr. Romeu.
R: Quina sort que ens trobem aquí. Et volia tocar a la porta aquesta tarda…
M: Ja sé que aquest mes…
R: Ja sé que són temps complicats, amb les restriccions i això. Ho entenc, tothom, qui més
qui menys…
M: Ja m’han ingressat l’extra, demà mateix li portaré 500 o 600.
R: No es tracta d’això, saps? Jo puc esperar sempre que tengui sentit. Però ara que només
sou dues… un pis de cent metres… Per qué no vens a veure l’entresol del carrer Horts?