TEMA 9. EL SEGLE XIX I LA RENAIXENÇA.

(PÀGINES 310 a 343 DEL LLIBRE DE

TEXT)

La Renaixença és un procés global de recuperació de la societat i de la llengua i literatura

catalanes. S’emmarca en un període comprès entre la Decadència i el Modernisme, entre
1833 (data de publicació de l’oda La pàtria de B.C. Aribau) i 1877 (any en què J.Verdaguer i
A. Guimerà foren premiats en els Jocs Florals). Els objectius que es varen proposar
aquests intel·lectuals foren els següents: reconstruir la història medieval; descobrir i
divulgar els clàssics medievals, recollir la tradició literària popular (llegendes, cançons…);
crear un model de llengua normativa codificant la gramàtica, fixant l’ortografia i depurant el
lèxic; i recuperar el català en tots els gèneres literaris.

EL ROMANTICISME

És un moviment artístic i literari totalment oposat al neoclassicisme. Es va iniciar a finals del segle
XVIII a Alemanya i Anglaterra.
El pròleg de la novel·la Los bandos de Castilla publicada per Ramon López Soler es pot considerar
el manifest del Romanticisme català.

CARACTERÍSTIQUES DE LA LITERATURA ROMÀNTICA

INSATISFACCIÓ AMB EL MÓN REAL
NOSTÀLGIA DEL PASSAT
NACIONALISME
HARMONIA ESPIRITUAL AMB LA NATURA
SUBJECTIVISME I EXALTACIÓ DEL JO
IMAGINACIÓ I FANTASIA
ESPIRITUALISME I RELIGIOSITAT
Recerca, per tant, d'un món ideal
Evasió cap al passat històric (edat mitjana, ambient
trist i lúgubre dels monuments...)
Desvetllament de la identitat nacional.
El paisatge s'adapta a l'estat d'ànim (malencònic,
trist...) dels autors i hi són freqüents els cementiris,
les tempestes, la nit...
L'autor expressa el seu món interior d'emocions,
sentiments, desitjos...
- Es rebutgen les regles clàssiques i hi predominen
la fantasia la imaginació sense límits sobre la raó.
- Es valoren conceptes com la lletgesa i el grotesc,
les situacions escabroses...
- Es proclama la llibertat creadora (es trenquen
fronteres entre gèneres i estils; es mescla prosa i
vers, comèdia i tragèdia...)
Apareixen noves formes paganitzants.

● Els Jocs Florals

La restauració dels Jocs Florals constitueix la plataforma decisiva per a la consolidació de la

Renaixença.

Els Jocs Florals es fundaren el segle XIV a la Cort Catalana de Joan I a imitació dels de
Tolosa i Llenguadoc i se celebraren fins a finals del segle XV.

El primer de maig de 1859, a la sala del Consell de Cent de l'Ajuntament de Barcelona,

se celebraren els primers Jocs Florals sota el lema de “Pàtria, Fe i Amor”. Aquests lemes
feien referència a les tres modalitats temàtiques. A cada modalitat li corresponia un
premi: englantina d'or (pàtria), viola d'or i d'argent (fe) i flor natural (amor). El poeta que
aconseguia els tres premis era proclamat “Mestre en Gai Saber”.

Els Jocs arribaren a ser criticats pel seu anacronisme i repetició temàtica, però varen ser una
institució cabdal per a la recuperació cultural i nacional, perquè crearen un públic lector,
afavoriren una infraestructura editorial (Anuari dels Jocs), donaren prestigi a la nostra
cultura escrita en català i feren possible l'aparició de noves generacions d'autors.

LA POESIA

És el gènere per excel·lència de la Renaixença i és amb la poesia que la llengua catalana

inicia la recuperació literària.

● L'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau

La publicació de l'oda La pàtria de Bonaventura Carles Aribau el 1833 en la revista El vapor

ha servit per datar l'inici de la Renaixença. Escrita amb motiu del sant del patró d'Aribau,
Gaspar de Remisa, és la primera mostra de poesia romàntica amb qualitat literària. El
poema, escrit en sis octaves de versos alexandrins, és un cant d'enyorament, una
evocació de les glòries passades de Catalunya i una reivindicació de la llengua pròpia.
Els dos temes centrals (l'elogi del patró d'Aribau i l'evocació de la pàtria) queden lligats amb
la llengua, amb un estil entusiasta, grandiloqüent i nostàlgic.

● JACINT VERDAGUER (1845-1902)

Verdaguer representa la consolidació de la Renaixença i és considerat el creador del català
literari modern. Ve a ser la baula entre Ramon Llull i Joan Maragall.

Tot i que la seva obra és majoritàriament en vers, també va conrear la prosa.

OBRA DE JACINT VERDAGUER
POESIA ÈPICA L'Atlàntida És considerada la primera gran obra del Romanticisme i una
(1877) aportació definitiva en el procés de la Renaixença.
Verdaguer
destaca, És un llarg poema èpic que narra la desaparició d'aquest
sobretot, com continent mític.
a poeta. Consta de:

▪ És una ​ Una introducció

poesia que ​ Deu cants
tracta de dos ​ Una conclusió
temes:
- Catalunya Està escrit majoritàriament en versos alexandrins.
(pàtria)
- Déu (fe) Els dos temes de l'obra, històric i mitològic, s'articulen al
voltant del doble procés de destrucció-creació.
▪ Hi
predomina: Argument: pàg. 321
- to intimista
 Canigó El gran poema èpic Canigó és considerada la millor obra de
- descripció (1886) la Renaixença poètica.
de la natura Consta de:

-patriotisme ​ Dotze cants: ens mostren l'enfrontament entre dos

i religiositat móns. El paganisme (les fades) i la religiositat (els
comtes i els monjos) en l'edat mitjana.

​ I un epíleg: se situa en una època més pròxima i

parla de la supervivència de la fe a través del diàleg
entre els campanars dels monestirs sant Martí del
Canigó i sant Miquel de Cuixà.

Se serveix de llegendes medievals que es mesclen amb

elements populars i històrics.

El tema principal és l'origen de Catalunya i l'autèntic

protagonista és la natura (harmoniosa, tranquil·la i sublim)

Els personatges es poden dividir en dos grups:

​ Els del món fantàstic de les fades (paganisme)

​ El món més o menys real dels altres personatges
(la religiositat)

Argument: Pàg. 321

LÍRICA PATRIÒTICA Sentiment nacionalista, com, per exemple, en el volum La Pàtria,
RELIGIOSA Sentiment religiós, com a Idil·lis i cants místics.
Tres temàtiques predominants: llibres de viatges i excursions; articles periodístics, com el recull
PROSA En defensa pròpia ; narracions folklòriques.

LA NARRATIVA
Des de la publicació de Tirant lo Blanc la producció de novel·la s'havia interromput.
La primera novel·la del segle XIX és L'orfeneta de Menargues.
Hi podem distingir els gèneres narratius de l'època romàntica (novel.la històrica, novel.la
fulletonesca i el costumisme) i els gèneres narratius realistes i naturalistes.

NARRATIVA ROMÀNTICA
EL COSTUMISME - Gènere de transició entre la novel·la històrica romàntica i la novel·la
realista.
- Suposà el descobriment de la realitat quotidiana com a tema
novel·lesc:

▪ Descriu costums populars i personatges tipus.

▪ No presenta nus narratiu
▪ La visió de la realitat és concreta i estàtica.

- Implica l'adopció de la llengua catalana com a únic vehicle

d'expressió.

Costumisme a les Illes Característiques:

- Atenció especial a la ciutat (classe mitjana
i menestralia)
 - Ús d'una llengua dialectal rica
- Setmanaris humorístics: L'Ignorància.
- Autors destacats: Pere Alcàntara Penya,
Bartomeu Ferrà, Gabriel Maura.

NARRATIVA REALISTA I NATURALISTA

NARRATIVA REALISTA - Es contraposa a la recreació del passat feta pels romàntics.

- La proposta realista és formulada pel novel·lista francès Balzac.

- Els autors realistes pretenen reproduir la realitat tal com és (amb els
canvis provocats per la industrialització i l'ascensió social de la burgesia).

- Conserva la descripció d'ambients pintorescos i rurals propis del

costumisme.

- També s'anomenen novel·les de tesi (l'autor intenta demostrar una

denúncia o un ensenyament moral a través de la narració, a partir de la
descripció minuciosa dels personatges).

- El narrador és omniscient, el qual introdueix dades que permeten

anticipar esdeveniments.

- El llenguatge és creïble, versemblant, propi de la situació i l'època i una

llengua variable segons els personatges, les situacions i l'estat
psicològic.
NARRATIVA NATURALISTA - És una evolució i superació del Realisme; reforça i exagera trets del
Realisme.

- El seu teoritzador és Émile Zola

- És resultat d'aplicar el positivisme de Comte i l'afany científic de

l'època.

- Va explicar la realitat a partir de teories deterministes: el

comportament dels personatges és fruit de l'herència genètica i
l'ambient.

- A Catalunya les teories de Zola s'introdueixen a través de dos crítics:

Josep Yxart i Joan Sardà.

- En el Naturalisme català a diferència del francès s'admeten les lleis de

l'herència i l'ambient, però no la visió determinista del món.

- La novel·la ha de ser resultat de l'observació de la realitat.

- Igual que en el Realisme, el llenguatge és creïble, versemblant, propi de

la situació i l'època i una llengua variable segons els personatges, les
situacions i l'estat psicològic.
● NARCÍS OLLER (1846-1930)
És considerat el creador de la novel.la catalana moderna.
El seu naturalisme es va centrar en la descripció dels personatges i les trajectòries vitals.
Les seves sis novel·les es poden classificar en tres etapes:

CLASSIFICACIÓ DE LES NOVEL·LES DE NARCÍS OLLER

APRENENTATGE. - La papallona. Aquesta novel·la té encara aspectes
ENTRE EL ROMANTICISME I EL romàntics propis del fulletó, però les descripcions minucioses
REALISME d'ambients la situen entre Realisme i Naturalisme.
CONSOLIDACIÓ. - L'Escanyapobres. L'anàlisi dels personatges segueix el
REALISME I NATURALISME model naturalista, però els canvis socials que reflecteix són
característics del Realisme. L'obra s'insereix en el
Naturalisme pel fet de descriure l'avarícia com una malaltia.
- Vilaniu. Aquesta obra suposa un retrocés tècnic respecte a
obres anteriors d'Oller.
- La febre d'or. És l'obra més realista, però també la més
llarga i ambiciosa.
- La bogeria. És la més naturalista de les obres d'Oller. Hi
planteja el gran debat naturalista en oposar la influència de
l'herència genètica a la influència del medi.
INTENTS MODERNISTES - Pilar Prim. S'acosta a la nova estètica modernista en
plantejar el conflicte individu-societat.

EL TEATRE

La manca de tradició teatral i l'actitud de desconfiança respecte al català per al teatre culte fan que els
gèneres populars com els col·loquis i el sainet monopolitzin l'escena.

L'existència del públic facilita la renovació del teatre en català per elevar-lo a la categoria de teatre
culte. A finals del segle XIX, gràcies a l'obra d'Àngel Guimerà es consolida un llenguatge dramàtic
culte.

● ÀNGEL GUIMERÀ (Santa Cruz de Tenerife, 1845- Barcelona, 1924)

Consolida i recupera el gènere teatral.

VIDA - Alguns aspectes de la seva vida influeixen en la seva obra:

▪ La condició de fill natural (els pares no es casaren fins que ell va néixer)

▪ La condició de nouvingut, ja que es crià a les illes Canàries, fill de català i canària, i no
aprengué el català fins als vuit anys. Aquest fet es va traduir en una militància nacionalista per
accentuar la seva catalanitat i el mestissatge dels personatges.

▪ El fracàs amorós de la seva joventut i l'estreta relació amb la mare expliquen el

romanticisme tràgic i els personatges femenins molt idealitzats.
OBRA POESIA - Es caracteritza per ser de caràcter argumental narratiu.
- En els Jocs Florals de 1877 va ser nomenat Mestre en Gai Saber.
- Un exemple de la seva extensa poesia pot ser el recull Poesies
TEATRE TRAGÈDIES - Hi trobam ambientació medieval
(Etapes) ROMÀNTIQUES - Tractament subjectiu i llegendari de la història.
- Gran relleu dels personatges (nobles, aristòcrates...)
- Característiques típicament romàntiques.
- Utilitza el vers
- Obres: Mar i Cel (1888) és la millor d'aquest període.
DRAMES - Són obres aconseguides per síntesi d'elements
REALISTES romàntics i realistes.
- Es planteja una problemàtica que connecta amb la
realitat i les obres esdevenen documents de denúncia
social.
- Utilitza la prosa.
- Llenguatge més col·loquial.
- Obres:
Destaca la trilogia formada per Maria Rosa (1894), Terra
baixa (1896), La filla del mar (1900).
- Guimerà hi presenta la seva visió peculiar de Catalunya,
el món obrer, el dels pagesos i el dels mariners.
- Les tres obres presenten un triangle amorós que
desemboca en un final tràgic.
▪ Maria Rosa. En Marçal maquina una trampa per
desfer-se'n de n'Andreu, el marit de Maria Rosa, i
aconseguir casar-se amb ella, quan aquesta descobreix la
injustícia i l'engany, el mata.
▪ Terra baixa. El drama més famós i representat de
Guimerà. Un cacic terratinent empobrit, fa un casament
favorable des del punt de vista econòmic. No volent
renunciar a Marta, l'amant, la casa amb Manelic, el pastor
de les terres altes. El triangle amorós acabarà de manera
tràgica.
▪ La filla del mar. La protagonista, Àgata sobreviu a un
naufragi i la gent d'un poble mariner la recull; com a
conseqüència del rebuig de la gent , decideix tornar-se'n
allà d'on ha vengut, la mar.
INTENTS - A partir de 1900, Guimerà entra en una etapa de
MODERNISTES I vacil·lacions.
RETORN ALS - Intenta afegir-se als nous corrents teatrals europeus
ORÍGENS amb L'aranya (1906)
- Tot i la qualitat d'aquestes obres retorna a la tragèdia
romàntica i al drama realista.