CURS 2023-24

ÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ

2.PRINCIPIS D’IDENTITAT I OBJECTIUS

3.ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE FUNCIONAMENT

4.MISSIÓ ,VISIÓ I POLÍTICA DE QUALITAT

5.PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

6.REGLAMENT ORGÀNIC DE FUNCIONAMENT(ROF)

7.DECRET DRETS I DEURES DELS ALUMNES

8.PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

9.CONCRECCIÓ CURRICULAR

10.SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PEC

11.MANUAL DE QUALITAT

12.PLA ESTRATÈGIC 21-25

13.PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

14.PLA DIGITAL DE CENTRE

15.PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE

16.PLA D’EMERGÈNCIA

17.MECANISMES DE COL·LABORACIÓ

18.PLA DE DINAMITZACIÓ
I) INTRODUCCIÓ

El Projecte Educatiu de Centre es va elaborar primerament el curs

94/95. S’ha fet la seva revisió durant el curs 2006/07 per una Comissió
amb representativitat de la nostra Comunitat Educativa: famílies i part del
claustre.

L’objectiu d’aquesta Comissió ha estat l’actualització al C.E.I.P.

Guillem de Montgrí de les seves notes d’identitat partint de la seva realitat
socioeconòmica i cultural.

D’aquesta manera, per unificar el consens de tota la Comunitat

Educativa es proposa la difusió de l’esborrany del PEC a les famílies i
professorat, obrint el període d’esmenes a aquest esborrany del 25/5/07 al
11/06/07 per a què, posteriorment, resti aprovat pel Consell Escolar el seu
text definitiu.

A l’Informe Sociològic, elaborat per analitzar el nostre context, es

contemplen els següents aspectes:

- Pràcticament la meitat de les famílies, un 49%, comparteix les

tasques a la llar. Sinó és així, majoritàriament, la mare en un 41% dels
casos és qui assumeix aquestes funcions. El pare, tot sol, ho fa només en
un 5% dels casos.

- Els infants ajuden en les tasques de casa en un 73%, i un 70%

ordena les seves coses voluntàriament. Es veu una regressió respecte de
l’anterior estudi. Això fa pensar en la relaxació en les pautes educatives
familiars i en la possibilitat de treballar més aquest aspecte des de
l’escola.

- La majoria dels infants conviuen amb el pare i la mare, un

86%. Dels que no ho fa així, el percentatge que predomina és els que
viuen amb la mare, un 11%. Només amb el pare hi ha un 1%, percentatge
menor dels que conviuen amb altres, 2%.

- Les mares dediquen més temps que els pares a estar amb els
fills/es. Aquestes dades estan condicionades per les estructures familiars
i l’entorn cultural de la nostra societat. S’ha de destacar que un 18% dels
pares passen menys de 2 hores al dia amb els seus fills.

- El 76% de les famílies afirmen que ajuden als seus fills en les
tasques escolars, mentre que un 22% ho fa de manera esporàdica.
Aquestes dades milloren les obtingudes a l’anterior estudi, podent venir
aquest resultat de l’augment del nivell d’estudis entre els pares i mares i
la conscienciació en aquest sentit.

- No hi ha una diferència significativa entre el nivell d’estudis

de les mares i pares de l’alumnat. És en els nivells superiors on es dóna
una
certa distància, les mares superen en els estudis previs als universitaris i
els pares ho fan en els universitaris.

- La llengua predominant entre les famílies de l’alumnat és el

castellà, un 58%. Només un 9% tenen el català com a llengua familiar,
superat el seu ús per les altres llengües, un 19%, dada prou significativa i
que s’ha de tenir en compte a l’hora de la pràctica educativa.

- El castellà és la llengua considerada com a més important

entre les famílies que tenen fills i filles al col·legi. El català es veu superat
en quant a importància per la llengua anglesa, dada prou significativa.
L’acceptació del català es troba a nivells semblants als de l’estudi realitzat
l’any 1995.

- La majoria dels pares i mares troben necessari un contacte

amb el tutor/a del seu fill/a. Un 80% veu necessari entrevistar-se una
vegada al mes o com a mínim després de cada avaluació. Un 16%
esperarien a que el tutor els truqués o ho farien només una vegada durant
el curs. Cap mare o pare respon que no fa falta.

- Del total de pares i mares que treballen – 86% –, el 48% són

pares i el 38% són mares. Però si ens fixem en la variable d’estabilitat
laboral, la diferència entre homes (63%) i dones (37%) augmenta
considerablement fins als 26 punts.

- En quant al nivell d’ingressos, les dades ens donen una

situació econòmica mitjana amb un 45% de persones que guanyen més
de 18000 euros a l’any. La resta es situa per sota dels 18000 euros.
Aquesta dada sempre té un marge d’error alt considerant el tipus de
pregunta.

- El 70% de les famílies han optat per la compra d’una vivenda.

Això ens dona un alt índex d’estabilitat en les famílies tot i que
probablement està influenciat per la dinàmica pròpia de l’economia del
país en aquest aspecte.

- La majoria dels habitatges són d’una grandària mitjana, el

45% es situen entre 80 i 120m2. Els menors de 80m2 fan un 37% dels
enquestats.

- Pràcticament el 100% de les famílies enquestades pensen que

és positiva la convivència dels seus fills i filles amb alumnat de
Necessitats Educatives Especials. Aquest és un aspecte molt positiu i una
de les senyes d’identitat del col·legi Guillem de Montgrí.

- En quant a la convivència amb altres cultures, el 75% pensa

que és positiu i el 19% opina que no és ni positiu ni negatiu. Només un 5%
de les famílies es sent preocupat. No s’ha de baixar la guàrdia en aquest
aspecte i continuar treballant la incorporació i l’acceptació de la
diversitat.
 - En quant a les activitats extraescolars, la majoria de les
persones participants són d’Infantil o alumnat immigrant amb poc temps
d’estada a l’illa. El 55% de l’alumnat fa activitats esportives mentre que
només el 16% acudeixen a repàs. Els idiomes, un 17%, es situa en el
tercer lloc de preferència de les famílies després d’altres opcions com
dansa, pintura, música, manualitats..., un 34% .

- En quant al temps lliure, hi ha una varietat interessant en l’ús

del temps lliure. La televisió amb un 20% és l’activitat que més predomina
i, juntament amb els videojocs i ordinador arriben al 40%. Tot i això, la
lectura, la música, els jocs i els esports mantenen una presència
significativa, al voltant d’un 56%. Concretament, un 50% de l’alumnat
marca la lectura com a activitat del seu temps lliure.

- En quant a l’associacionisme, s’ha produït un increment de la

participació en quant a l’anterior estudi. En aquell moment només un 36%
de pares i mares eren socis d’alguna associació i en aquesta enquesta la
dada puja fins a un 56%, una pujada de 20 punts. El tipus d’associació
que més trobem és l’APIMA.

- De les persones que no pertanyen a l’APIMA del centre, la

majoria ho justifica per manca de temps, seguit pel preu de la quota i la
manca d’informació.

Aquesta enquesta va ser contestada per un 39% de les famílies,

percentatge relativament baix. Aquesta dada que ens fa pensar que no pot
ser totalment fiable però que sí pot marcar una tendència i el fet que la
comparació amb l’estudi que es va realitzar l’any 1995 ens doni unes
interpretacions coherents, fa que l’enquesta ens sigui vàlida per al nostre
Projecte Educatiu.

Tot això ha d’estar en cohesió amb els Principis i Objectius

establerts tot seguit i amb la funcionalitat de poder ajustar la nostra acció
educativa a la realitat del nostre alumnat,és a dir, a la nostra identitat.

En tot moment la Comissió-PEC ha considerat i considera que

sense el compromís de la Conselleria d’Educació i Cultura per dotar al
Centre de més recursos humans i, conjuntament, amb la col·laboració i
participació de la Comunitat Educativa no es podran donar compliment
als Principis i Objectius constituents del nostre Projecte Educatiu de
Centre.
II) PRINCIPIS D’IDENTITAT I OBJECTIUS

Principi 1 INTERCULTURALITAT

La Nostra Escola desenvoluparà una Educació Intercultural basada

en la solidaritat, la diversitat i el respecte als drets humans des de la
nostra realitat cultural i lingüística.

Objectius

A) Fomentar actituds de respecte des de l’àmbit de la igualtat a través del

diàleg.

B) Possibilitar un ambient escolar afavoridor per a què existeixi una

convivència cultural real basat en el respecte tant individual com col·lectiu.

C) Introduir en el Currículum continguts de la cultura autòctona i altres que

conviuen al Centre.

D) Incorporar a la Programació d’Aula estratègies metodològiques que

possibiliten l’aprenentatge cooperatiu.

E) Impulsar la integració dels diferents grups socials a la societat, respectant

els seus trets diferencials, a través de projectes que desenvolupi el Centre
(per ex.: Pla de Convivència, PAT, Setmana de la Convivència
Intercultural...).

Principi 2 ESCOLA OBERTA

A la nostra Escola el procés d’ensenyança - aprenentatge surt de

la interacció de l’entorn immediat i de l’individu/societat per així
aconseguir coneixements de medis físics, socials i culturals més
allunyats a l’espai i al temps. Per això la nostra Escola està oberta a
la participació i col·laboració amb altres entitats definint els criteris
als temes transversals.

Objectius
A) Manifestar i sensibilitzar a les entitats locals i altres centres educatius de
la necessitat d’un "Consell Escolar Municipal".

B) Exigir la implicació real i efectiva a l’Ajuntament en la educació dels seus

Ciutadans.
Principi 3 VALORS DEMOCRÀTICS

La Nostra Escola és plural i defensora dels valors democràtics

(respecte, solidaritat, responsabilitat, convivència, col·laboració,
participació...) fomentant el seu debat a la comunitat educativa.

Per tant la informació i manifestació han de ser el més objectives

possibles degut al compromís social dels adults amb els nens.

Objectius
A) Elaborar el Reglament d’Organització i Funcionament amb consens de la
comunitat educativa atorgant les responsabilitats a cadascun dels seus
membres. Aquest document ha d’ésser coherent amb el marc legal vigent
i susceptible de modificacions.

B) Considerar aportacions serioses i raonades dels membres que configuren

la comunitat educativa (alumnat, famílies i professorat), cercant vies de
participació per l’alumnat.

C) Presentar els continguts educatius amb la major objectivitat possible.

D) Desenvolupar la capacitat participativa, la consciència social justa, la

solidaritat i la cooperació dels diferents sectors de la comunitat educativa.

E) Actuar en qualsevol àmbit formant en la solidaritat i la cooperació.

Principi 4 ACONFESSIONALITAT

La Nostra Escola és aconfessional davant qualsevol ideologia

religiosa, respectant les creences personals dels membres que
constitueixen la comunitat educativa.

Objectius

A) Respectar qualsevol ideologia religiosa dins el respecte dels Drets

Humans Internacionals.

B) Renunciar al proselitisme, sectarisme i adoctrinament religiós.

C) Informar amb objectivitat sobre les possibles manifestacions religioses.

D) Facilitar a l’Escola la presència de diferents religions com a conseqüència

dels convenis establerts per la Conselleria d’Educació i Cultura.

Principi 5 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La Nostra Escola exerceix com dret i deure de totes les persones

el respecte a les diferències, evitant qualsevol situació
segregacionista que pugui ser motivada per raons de raça, cultura,
sexe, discapacitat (física, psíquica i/o sensorial), personalitat, religió...

Objectius
A) Fomentar el debat intern a la comunitat educativa sobre "educar per a la
diversitat".

B) Avançar, amb ajuda de l’Administració i altres institucions, a les

estructures organitzatives de gestió, d’àmbit curricular i metodològic que
faciliten l’atenció a la diversitat de l’alumnat.

C) Adaptar els programes en funció de les necessitats personals

diferenciades.

D) Educar en el dret al respecte a la diferència i a la no discriminació per raó

social, econòmica, ètnica...

E) Eliminar les barreres arquitectòniques tenint en compte tota la comunitat

Principi 6 FORMACIÓ INTEGRAL

La Nostra Escola contempla i valora tots els aspectes de formació

de l’alumnat: educació corporal, intel·lectual, social, afectiva, estètica, moral,
actitudinal, responsabilitat, autoestima, seguretat...
Aquesta Formació Integral està basada en l’esperit crític i
participatiu de l’alumnat i en el desenvolupament de la competència
emocional.
Objectius

A) Fomentar els valors que incideixen en la Formació Integral.

B) Afavorir la participació de l’alumnat en la seva formació.

C) Fomentar l’esperit crític de l’alumnat.

D) Potenciar els temes transversals en el currículum.

E) Incorporar en el currículum programes i estructures organitzatives que

afavoreixin la formació integral.

Nota: La corresposabilitat d’aquesta formació integral no és només de la Comunitat Educativa sinó

també de l’entorn socioeconòmic i institucional.

Principi 7 LLENGUA I
APRENENTATGE

El tractament de les diferents llengües queda especificat al nostre

Projecte Lingüístic.

Objectius
A) Mantenir actualitzat el Projecte Lingüístic de Centre.

B) Utilitzar les dues llengües oficials de la Comunitat en les

comunicacions a famílies excepte al bloc de Centre que es farà en Llengua
Catalana.

C) Utilitzar la Llengua Catalana en la documentació oficial interna del Centre

(actes ).
Principi 8 SOCIALITZACI
Ó

La Nostra Escola contempla la naturalesa social de l’individu

considerant l’aprenentatge com un procés interactiu de l’alumnat
amb els elements constitutius del seu entorn.

Objectius

A) Adaptar el currículum a les exigències de la societat actual, incloent en ell

les habilitats socials.

B) Potenciar metodologies basades en la participació, la Comunicació i la

cooperació.

C) Promoure estructures organitzatives, dins l’aula, que afavoreixin les

relacions interactives.

D) Afavorir la interacció Escola-Família.

E) Fomentar l’orientació personal.

Principi 9 METODOLOGIA

La Nostra Escola entén que els aprenentatges escolars han de ser

funcionals i significatius (Aprenentatge Constructivista).
Per això considera que els mètodes s’adaptaran a les necessitats
psicopedagògiques de l’alumnat, recursos disponibles i estructura
organitzativa del Centre.

Objectius
A) Aconseguir que l’alumnat sigui el subjecte actiu i reflexiu
de l’aprenentatge.

B) Fomentar mètodes d’aprenentatge basats en la investigació, manipulació i

que tinguin present els nivells de competència curricular de l’alumnat.

C) Respectar en l’alumnat el seu desenvolupament personal:

interessos, motivacions, necessitats, actituds, capacitats.

D) Realitzar Adaptacions Curriculars atenent les necessitats educatives de

Principi 10 EDUCACIÓ PER A LA COOPERACIÓ I
EL DESENVOLUPAMENT

La Nostra Escola participa en l’educació per a la cooperació amb

els països més desfavorits així com en la conscienciació de les
desigualtats humanes a través de les àrees transversals.

Objectius

A) Fomentar programes de sensibilització, setmanes culturals i activitats de

cooperació.

Principi 11 TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I

LA
COMUNICACIÓ

La Nostra Escola considera les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació (TIC) com transversals que formen part no solament
en tot l’aprenentatge com recurs didàctic, sinó també com
estratègia
relacionada amb totes les àrees curriculars.
Objectius
A) Impulsar el coneixement de la realitat socioeconòmica de l’entorn a través
dels mitjans de comunicació i noves tecnologies, desenvolupant en
l’alumnat l’esperit crític i participatiu.

B) Normalitzar l’ús de les TIC com a mitjà d’ensenyament/aprenentatge.

- Posar al professorat en disposició d’incorporar a la seva pràctica

professional i didàctica, les possibilitats que aporten les noves
tecnologies al camp de l’educació.
- Fomentar l’ús de les TIC per adquirir unes Competències en acabar
l’etapa de Primària.
- Pla digital de centre
Principi 12 ROL DEL MESTRE/A

La Nostra Escola considera que el mestre/a és un facilitador/a i

mediador/a de la formació de l’alumnat i un component necessari en
el diagnòstic de les seves necessitats educatives.
Objectius

A) Detectar, conjuntament amb altres professionals, les necessitats

educatives de l’alumnat.

B) Col·laborar i participar activament en els diferents nivells de concreció

curricular per facilitar l’atenció a l’alumnat.

C) Treball en equip (famílies, alumnat, professorat, EOEP, personal no docent,

altres serveis externs al Centre – com ara els Serveis Socials municipals de
l’Ajuntament – etc. ) per coordinar i donar coherència a l’acció educativa.

D) Tenir present la necessitat d’una Formació Permanent.

E) Cooperar en tots els àmbits de l’estructura organitzativa del Centre.

Principi 13 AVALUACIÓ CONTINUA FORMATIVA

La Nostra Escola considera que l’avaluació té per funció ajustar

l’ajuda pedagògica i les accions didàctiques-educatives necessàries
a les característiques individuals de l’alumnat, comprovant el grau
de consecució de:

- Objectius proposats.

- Criteris emprats.

- Mètodes utilitzats.

- Forma en què l’alumnat participa i aprén.

Objectius
A) Dur a terme una avaluació formativa contínua de la formació integral de
l’alumnat.

B) Donar a conèixer a l’alumnat els objectius que es volen assolir.

C) Utilitzar l’avaluació com instrument de revisió i investigació didàctica-

Principi 14 TEMES TRANSVERSALS

La Nostra Escola inclou els temes transversals (Educació Moral i

Cívica, Educació per la Pau, Educació per la igualtat d’oportunitats
d’ambdós sexes, Educació per la salut, Educació sexual, Educació
Vial...) en el currículum com a base del desenvolupament integral de
la persona vinculada a la realitat social.
A la nostra Escola la coeducació serà el referent actitudinal per
superar discriminacions verbals, comportamentals,...

Objectius

A) Fomentar el rebuig de tot tipus d’injustícies socials i el consumisme

abusiu. Afavorir les relacions de convivència, de comunicació i diàleg.

B) Evitar materials didàctics que desenvolupen processos de discriminació en

funció dels rols sexuals.

C) Incorporar en el currículum continguts d’informació i formació sexual en

cada etapa.

D) Promoure l’autoestima i cura del propi cos des de la responsabilitat per

prevenir accidents tant propis com aliens.

E) Prevenir i detectar possibles trastorns alimentaris.

F) Desenvolupar una educació vial adequada en les etapes educatives,

implicant a tota la comunitat educativa i a altres institucions.

G) Formar per a la prevenció de les drogodependències i de les conductes

addictives.

H) Emprar llenguatge no sexista en les comunicacions interiors, exteriors i en

la retolació del Centre, fomentant el llenguatge inclusiu i la igualtat de
gènere.
Principi 15 CONVIVÈNCIA

El model de convivència a la nostra escola es basa en el respecte,

diàleg i comunicació per a prevenir i abordar les situacions de
conflicte.

Objectius

A) Actualitzar anualment el Pla de Convivència del Centre.

B) Fer partícip a tota la Comunitat Educativa d’aquest Pla de Convivència.

C) Aconseguir la integració efectiva de tot l’alumnat.

D) Promoure la implicació de les famílies.

E) Impulsar les relacions entre tots els membres de la comunitat escolar.

F) Prevenir els conflictes i la seva gestió positiva.

 III) ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE FUNCIONAMENT

CONSELL ESCOLAR
Composició
Rep. Administració Rep. Claustre Rep. Famílies Rep. Ajuntament Rep personal
d’administració
i serveis
2 5 5 1 1
Representants Representant
Director (president) de pares, mares Representant del personal
Representants de d’administrac
Cap d’Estudis del o tutors/es
Secretari (amb veu, legals. l’Ajuntament ió i serveis.
sense vot) Professorat
(1 representant elegit per
l‘APIMA.)

FUNCIONS(establertes al ROC)

- El Projecte Educatiu del Centre 🡪 P.E.C.

- El Reglament d’Organització i Funcionament 🡪 R.O.F.
APROVAR
- La Programació General del Centre 🡪 P.G.A.

- El Projecte Lingüístic de Centre 🡪 P.L.C.

- La Memòria Anual de Centre 🡪 M.A.C.

- El projecte de pressupost del Centre.
- El calendari i l’horari escolar del Centre.
- La creació de comissions i òrgans de coordinació del Centre.

- Les directrius per l’elaboració del Projecte Educatiu del Centre.

- Els criteris sobre la participació del Centre en activitats culturals,
ESTABLIR esportives i recreatives, i en aquelles accions assistencials a les
que el Centre pogués prestar la seva col·laboració.
- Les relacions de col·laboració amb altres centres, entitats i
organismes amb fins culturals, educatius i socials.
PROPOSAR - La revocació de nomenament del Director/a.
DECIDIR - Sobre l’admissió d’alumnat.
- El Projecte Educatiu del Centre (P.E.C.)
AVALUAR - La Programació General del Centre (P.G.A.)
- Els conflictes i imposar les correccions amb finalitat pedagògica sobre
RESOLDRE aquelles
conductes de l’alumnat que perjudiquin greument la convivència del centre
d’acord amb les normes que regulen els drets i deures d’aquest i el ROF.

- Els criteris d’elaboració de la Programació General del Centre (P.G.A.).

ADOPTAR - Els criteris per a la revisió del Projecte Educatiu de Centre (P.E.C.).
- Els criteris per a la revisió del Pla de Convivència.
- Les directrius per la programació i desenvolupament de les activitats
ELABORAR complementàries, extraescolars, el transport i l’escola matinera.
- Un informe sobre el rendiment general escolar.
- L’optimització de l’ús de les instal·lacions i del materials escolars.
PROMOURE - La renovació de les instal·lacions.
- La conservació de les instal·lacions.
VIGILAR - L’eficàcia en la gestió dels recursos del Centre.
- Les normes de Convivència del Centre.
- Evolució del rendiment escolar general del Centre.
ANALITZ
- Resultats de l’avaluació que del Centre realitzi l’Administració
AR
Educativa o qualsevol informe referent a la marxa d’aquest.
VALORA - El funcionament general del Centre.
R
CONÈIXER - Les propostes del programa de direcció dels candidats/es.
🖐 Totes les funcions dels òrgans de gestió venen establertes al Reglament Orgànic de funcionament
dels centres educatius públics d‘Ed. Infantil i Ed. Primària.
EQUIP DIRECTIU
Composició i Funcions (establertes al ROC)
Direct Cap d’Estudis
or
a) Dirigir i coordinar totes les
activitats del centre cap a la
consecució del projecte educatiu,
d‘acord amb les disposicions vigents, i
sense perjudici de les competències
atribuïdes al consell escolar del centre
i al claustre de professors.
b) Exercir la representació del
centre i representar oficialment
l‘Administració educativa en el centre,
sense perjudici de les atribucions de
les altres autoritats educatives.
c) Complir i fer complir les
lleis i altres disposicions vigents, i
vetllar-ne per la correcta aplicació
al centre.
d) Exercir la direcció de tot el
personal adscrit al centre, controlar-ne
l‘assistència al treball i vetllar pel
compliment de les normes
d‘organització i
funcionament que afectin el personal
docent i no docent adscrit al centre.
e) Convocar i presidir els actes
acadèmics i les reunions de tots els
òrgans col·legiats del centre, com
també de la comissió de coordinació
pedagògica, i executar els acords dels
òrgans col·legiats en l‘àmbit de la seva
competència.
f) Administrar els ingressos,
autoritzar les despeses d‘acord amb
el pressupost del centre i ordenar-ne
els pagaments, com també procedir
a les adquisicions de mobiliari i
equipament, en el marc de les
competències que la normativa
vigent atribueix als centres i retre‘n
comptes davant de les autoritats
corresponents.
g) Visar les certificacions i els
documents oficials del centre.
h) Designar els òrgans
unipersonals de govern, els tutors i els
coordinadors, com també cessar-los,
d‘acord amb el procediment establert
en aquest reglament.
i) Fomentar i coordinar la
participació dels diferents sectors de la
comunitat escolar i procurar els mitjans
precisos per a la correcta execució de
les seves respectives competències.
j) Elaborar, juntament amb la
resta de l‘equip directiu, la proposta del
projecte educatiu de centre, que inclou
el reglament d‘organització i
funcionament, el projecte lingüístic, i
altres projectes que en el seu moment
determini la Conselleria d‘Educació i
Cultura, la de la programació general
anual, d‘acord amb
les directrius i propostes del consell
escolar i amb les propostes formulades
pel claustre i per les associacions de
a) Exercir, per delegació del
director i sota la seva autoritat, la
direcció del personal docent en tot allò
relatiu al règim acadèmic.
b) Substituir el director en cas
d‘absència o malaltia.
c) Participar en l‘elaboració i la
revisió del projecte educatiu, que inclou
el reglament d‘organització i
funcionament, el projecte lingüístic, i
altres projectes que en el seu moment
determini la Conselleria d‘Educació i
Cultura, com també del projecte
curricular i de la programació general
anual del centre, i vetllar-ne pel
compliment.
d) Coordinar les activitats de
caràcter acadèmic, d‘orientació i
complementàries de professorat i
alumnat relatives al projecte educatiu,
projectes curriculars d‘etapa i
programació general anual, i vetllar-ne
per l‘execució.
e) Elaborar, en col·laboració
amb la resta de l‘equip directiu del
centre, els horaris acadèmics de
l‘alumnat i del professorat, d‘acord
amb els criteris aprovats pel claustre i
amb l‘horari general inclòs en la
programació general anual, com
també sotmetre‘ls a l‘aprovació
provisional del director, i vetllar-ne pel
compliment estricte.
f) Elaborar la distribució dels
grups, de les aules i altres espais
docents segons la naturalesa de
l‘activitat acadèmica, oït el claustre.
g) Coordinar i dirigir l‘acció
dels equips de cicle, de l‘equip de
suport, de l‘equip d‘orientació
educativa i psicopedagògica dins el
centre i dels tutors conforme als plans
d‘orientació educativa i d‘acció
tutorial.
h) Recollir, en la programació
general anual, el pla de formació del
professorat del centre, elaborat per la
comissió de coordinació pedagògica a
partir de la proposta formulada pel
claustre, i organitzar, amb la
col·laboració del representant dels
professors en el centre de professorat,
les activitats del centre de manera que
es possibiliti l‘execució del pla de
formació del professorat.
i) Coordinar l‘activitat
docent del centre, amb especial
atenció als processos d‘avaluació i
adaptació curricular.
j) Coordinar la realització de les
reunions d‘avaluació i presidir, per
delegació del director, les sessions
d‘avaluació de final de cicle o etapa.
k) Establir la coordinació entre
Secretari
a) Ordenar el règim administratiu
del centre, de conformitat amb les
directrius del director.
b) Actuar com a secretari dels
òrgans de govern col·legiats del centre,
estendre acta de les sessions i donar fe
dels acords amb el vistiplau del
director.
c) Substituir el director en cas
d‘absència o malaltia, en aquells
centres que no disposin de cap
d‘estudis o en el cas que aquest també
sigui absent.
d) Custodiar els llibres i arxius del centre.
e) Expedir les certificacions que
sol·licitin les autoritats i les persones
interessades.
f) Realitzar l‘inventari general
del centre i mantenir-lo actualitzat.
g) Custodiar i disposar la
utilització dels mitjans audiovisuals i
informàtics, del material didàctic i del
mobiliari o qualsevol material
inventariable.
h) Exercir, per delegació del
director i sota la seva autoritat, la
direcció del personal d‘administració i
serveis adscrit al centre.
i) Elaborar l‘avantprojecte de
pressupost del centre d‘acord amb les
directrius del consell escolar i oïda la
comissió econòmica, si existeix.
j) Ordenar el règim econòmic del
centre, de conformitat amb les
instruccions del director, portar la
comptabilitat i retre‘n comptes davant el
consell escolar i les
autoritats competents.
k) Vetllar pel compliment
adequat de la gestió administrativa
del procés de preinscripció i
matriculació de l‘alumnat, i
garantir-ne l‘adequació a les
disposicions vigents.
l) Vetllar pel manteniment
material del centre en tots els seus
aspectes, d‘acord amb les
indicacions del director.
m) Participar en l‘elaboració i la
revisió del projecte educatiu, que inclou
el reglament d‘organització i
funcionament, el projecte lingüístic, i
altres projectes que en el seu moment
determini la Conselleria d‘Educació i
Cultura, com també de la programació
general anual, juntament amb la resta
de l‘equip directiu.
n) Tenir cura que els expedients
acadèmics dels alumnes estiguin
complets i diligenciats d‘acord amb la
normativa vigent.
o) Donar a conèixer i difondre a
tota la comunitat educativa la
informació sobre normativa,
pares i mares d‘alumnes, com també
vetllar-ne per la correcta aplicació i, a
final de curs, elevar a la Conselleria
d‘Educació i Cultura la memòria anual
sobre les activitats i la situació general
del centre.
k) Fer efectiva la coordinació
amb els centres educatius de la zona
i amb altres serveis socioeducatius,
com també amb altres institucions
de l‘entorn.
l) Proporcionar la informació
que li sigui requerida per les
autoritats educatives competents i
col·laborar amb la inspecció
educativa en la valoració de la funció
pública docent.
m) Facilitar informació sobre la vida del
les diferents etapes educatives. disposicions legals i assumptes
l) Organitzar l‘atenció i la cura d‘interès general o professional que
de l‘alumnat en els períodes d‘esplai i arribin al centre.
en altres activitats no lectives. p) Qualsevol altra funció que li
m) Coordinar i impulsar la encomani el director dins del seu àmbit
participació de l‘alumnat al centre, i de competència.
facilitar-ne i orientar-ne l‘organització.
n) Establir els mecanismes per
corregir absències imprevistes del
professorat, atenció a l‘alumnat o
qualsevol eventualitat en el normal
funcionament del centre.
o) Establir els mecanismes de
coordinació amb els diferents centres
educatius de la zona.
p) Qualsevol altra funció que li pugui ser
centre als diferents sectors de la encomanada pel director dins l‘àmbit
comunitat escolar. de la seva competència.
n) Supervisar els assumptes
relacionats amb la gestió del menjador
escolar, del transport escolar i de tots
els altres serveis que ofereixi el centre,
en els termes previstos en la normativa
vigent i en les instruccions del seu
desenvolupament, amb facultat de
dictar directrius per corregir situacions
de funcionament anormal del servei.
o) Afavorir la convivència en el
centre i vetllar per l‘aplicació del
procediment per imposar les
correccions que corresponguin, d‘acord
amb les disposicions
vigents, el que disposa el reglament
d‘organització i funcionament, i en
compliment dels criteris fixats pel
consell escolar.
p) Assignar l‘horari al
professorat, elaborat prèviament per la
prefectura d‘estudis, d‘acord amb els
criteris pedagògics establerts pel
claustre i la normativa vigent.
q) Atorgar al personal del centre
permisos i llicències, en els termes
establerts a l‘efecte per la Conselleria
d‘Educació i Cultura.
r) Afavorir l‘avaluació de tots els
projectes i activitats del centre, i
col·laborar amb l‘Administració
educativa en les avaluacions externes
que periòdicament es duguin a terme.
s) Garantir el dret de reunió del
professorat, de l‘alumnat, dels pares,
les mares o els tutors legals dels
alumnes, i del personal d‘administració i
serveis.
t) Altres funcions que, per
disposicions de la Conselleria
d‘Educació i Cultura, siguin atribuïdes
als directors de centre.
CLAUSTRE
Composició
Òrgan propi de participació dels mestres al Centre amb la responsabilitat de planificar,
coordinar i decidir sobre els aspectes docents d‘aquest.
Funcions (ROC)

a) Elevar a l‘equip directiu propostes per a l‘elaboració del projecte educatiu de centre, que inclou el reglament d‘organització
i funcionament, el projecte lingüístic i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria d‘Educació i Cultura, com també
per a l‘elaboració de la programació general anual.
b) Establir els criteris per a l‘elaboració dels projectes curriculars d‘etapa, aprovar-los, avaluar-los i decidir-ne les possibles
modificacions posteriors.
c) Analitzar, aprovar i avaluar, conforme al projecte educatiu, els aspectes docents de la programació general anual del
centre i informar- la abans de la seva presentació al consell escolar, com també informar la memòria de final de curs.
d) Aprovar els criteris pedagògics per a l‘elaboració de l‘horari de l‘alumnat.
e) Aprovar la planificació general de les sessions d‘avaluació.
f) Fer propostes sobre el pla d‘acció tutorial i la utilització de material didàctic, i coordinar les funcions referents a
orientació, tutoria, avaluació i recuperació de l‘alumnat.
g) Aprovar els criteris pedagògics i organitzatius per a l‘elaboració dels horaris del professorat.
h) Promoure iniciatives en l‘àmbit de l‘experimentació i de la investigació pedagògica.
i) Fer propostes a la comissió de coordinació pedagògica per a l‘elaboració del pla de formació del professorat del centre,
d‘acord amb les seves necessitats.
j) Conèixer el pla d‘activitats complementàries i extraescolars.
k) Elegir el responsable dels professors en el centre de professorat.
l) Conèixer la proposta de nomenament quant als coordinadors de cicle, de l‘equip de suport, de serveis i d‘activitats
complementàries i extraescolars, i de la comissió de normalització lingüística.
m) Elegir els seus representants al consell escolar.
n) Ser informat de les candidatures a la direcció i dels programes presentats pels candidats.
o) Analitzar i valorar trimestralment la situació econòmica del centre.
p) Analitzar i valorar l‘evolució del rendiment escolar general del centre a través dels resultats de les avaluacions i tots els
altres mitjans que es considerin adequats.
q) Conèixer les relacions del centre amb les institucions de l‘entorn.
r) Analitzar i valorar els resultats de l‘avaluació del centre que realitzi l‘Administració educativa o qualsevol informe
referent al seu funcionament.
s) Col·laborar amb la Inspecció educativa i amb l‘Institut d‘avaluació i qualitat del sistema educatiu en els plans d‘avaluació del centre.
t) Realitzar el procés d‘autoavaluació del centre en els aspectes que són de la seva competència, analitzar el procés
d‘ensenyament del centre i valorar-lo.
u) Qualsevol altra que li sigui encomanada per disposició de la Conselleria d‘Educació i Cultura.

ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT

EQUIPS DE CICLE
- Composició: Els equips de cicle es constituiran amb tots els professors que
imparteixin docència en el cicle corresponent, per tal d‘organitzar i desenvolupar, sota
la supervisió del cap d‘estudis, els ensenyaments propis del cicle educatiu.
Funcions (ROC)
a) Formular propostes a l‘equip directiu i al claustre per a l‘elaboració del projecte educatiu i de la programació general anual.
b) Formular propostes a la comissió de coordinació pedagògica per a l‘elaboració i l‘actualització dels projectes
curriculars d‘etapa, i indicar les línies generals que han de guiar l‘elaboració de les programacions d‘aula per part del
professorat.
c) Organitzar i desenvolupar de manera conjunta les activitats docents, complementàries i extraescolars, en el marc
del projecte curricular.
d) Col·laborar amb el tutor en decisions sobre l‘avaluació i la promoció de l‘alumnat en finalitzar el cicle.
e) Propiciar la utilització de metodologies didàctiques actualitzades.
COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA
- Composició:
a) El director, que en serà el president.
b) El cap d‘estudis.
c) Els coordinadors de cicle.
d) Els membres de l‘equip d‘orientació educativa i
psicopedagògica assignats al centre i, si escau, l‘orientador.
e) El coordinador de l‘equip de suport.
f) El coordinador de la comissió de normalització lingüística.
g) El coordinador de serveis, i d‘activitats complementàries i extraescolars.
Funcions
a) Establir, a partir dels criteris presentats pel claustre, les directrius generals per a l‘elaboració i la revisió dels
projectes curriculars d‘etapa, que seran
desenvolupats pels equips de cicle mitjançant l‘elaboració de les programacions didàctiques.
b) Dirigir i coordinar l‘elaboració dels projectes curriculars d‘etapa, com també les possibles modificacions, i
responsabilitzar-se‘n de la redacció.
c) Assegurar la coherència entre el projecte educatiu de centre, que inclou el reglament d‘organització i funcionament,
el projecte lingüístic, i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria d‘Educació i Cultura; els projectes
curriculars d‘etapa i la programació general anual.
d) Proposar al claustre, per a l‘avaluació i l‘aprovació, els projectes curriculars d‘etapa, els aspectes docents del projecte
educatiu i de la programació
general anual, i les modificacions dels ja establerts, com també l‘evolució de l‘aprenentatge i el procés d‘ensenyament.
e) Vetllar pel compliment dels projectes curriculars d‘etapa en la pràctica docent del centre, i per l‘avaluació d‘aquests.
f) Proposar al claustre la planificació general de les sessions d‘avaluació i qualificació, d‘acord amb les directrius del cap
d‘estudis o del director, si escau.
g) Elaborar la proposta d‘organització de l‘orientació educativa i del pla d‘acció tutorial per a la seva inclusió en els
projectes curriculars d‘etapa, realitzar-ne el seguiment i l‘avaluació.
h) Elaborar i elevar al claustre la proposta del pla de formació del professorat del centre.
i) Elaborar la proposta de criteris i procediments previstos per realitzar les adaptacions curriculars adequades als
alumnes amb necessitats educatives especials, per a la posterior inclusió en els projectes curriculars d‘etapa.
j) Elevar al consell escolar un informe sobre el funcionament de la comissió de coordinació pedagògica, que s‘inclourà en la
memòria de final de curs.
k) Fomentar l‘avaluació de totes les activitats i els projectes del centre, col·laborar amb les avaluacions que es duguin a
terme a iniciativa dels òrgans de
govern o de l‘Administració educativa i impulsar plans de millora, en cas que s‘estimi necessari com a resultat de les esmentades
avaluacions.
l) Altres que li puguin ser atribuïdes per la Conselleria d‘Educació i Cultura.

TUTORIES
- La tutoria i orientació de l‘alumnat forma part de la funció docent. Cada grup d‘alumnes
té un mestre tutor que és designat pel Director, a proposta del Cap d‘Estudis. El Cap
d‘Estudis coordina el treball dels tutors i manté les reunions periòdiques necessàries pel
bon
funcionament de l‘acció tutorial.
Funcions (ROC)

a) Participar en el desenvolupament del pla d‘acció tutorial i del d‘orientació educativa, sota la coordinació del cap
d‘estudis, i col·laborar amb els serveis d‘orientació educativa en el desenvolupament dels esmentats plans.
b) Proporcionar a l‘inici de curs, a l‘alumnat, als pares i les mares, o als tutors legals, informació documental o, en el seu
defecte, indicar on poden consultar tot el que sigui referent a calendari escolar, horaris, hores de tutoria, activitats i serveis
complementaris i extraescolars previstes, programes escolars, criteris d‘avaluació del grup i normes de convivència.
c) Conèixer les característiques personals de cada alumne a través de l‘anàlisi del seu expedient personal i d‘altres
instruments vàlids per aconseguir
aquest coneixement, com també els aspectes de la situació familiar i escolar que repercuteixen en el rendiment acadèmic de l‘alumne.
d) Orientar i assessorar l‘alumnat sobre la seva evolució escolar.
e) Conèixer els interessos dels alumnes, facilitar-los la integració en el seu grup i en el conjunt de la vida escolar, i
fomentar-hi el desenvolupament d‘actituds participatives.
f) Efectuar un seguiment global dels processos d‘ensenyament i aprenentatge de l‘alumnat per detectar dificultats i
necessitats especials, amb l‘objecte de cercar les respostes educatives adequades, com ara la corresponent adequació personal del
currículum, i sol·licitar, si escau, els assessoraments i suports oportuns.
g) Coordinar el procés d‘avaluació contínua i formativa, i consensuar amb l‘equip de cicle les decisions de promoció o
no promoció a l‘etapa o cicle següent, tenint en compte els informes de tots els professors del grup d‘alumnes, amb audiència
prèvia dels pares, les mares o tutors legals en el cas que la decisió sigui de no promocionar.
h) Atendre i vigilar l‘alumnat en els períodes d‘esplai com també en altres activitats no lectives previstes com a tals en la
programació didàctica o, si escau, en la programació d‘aula, juntament amb la resta del professorat i sota les indicacions del cap
d‘estudis o del director, si fa al cas.
i) Assumir la responsabilitat que la documentació acadèmica individual dels alumnes al seu càrrec estigui al dia.
j) Coordinar amb els altres professors del grup les actuacions encaminades a salvaguardar la coherència de la
programació i de la pràctica docent amb el
projecte curricular i amb la programació general anual del centre.
k) Coordinar el procés d‘elaboració de l‘adaptació curricular, amb la participació del professorat de suport i dels
membres de l‘equip d‘orientació
educativa i psicopedagògica.
l) Informar els pares, les mares o els tutors legals, almenys tres vegades a l‘any, els professors i els alumnes del grup de tot
allò que els concerneixi en relació amb les activitats docents i el rendiment acadèmic, controlar l‘assistència de l‘alumnat i realitzar
les actuacions que disposa la normativa vigent pel que fa a l‘absentisme, com també mantenir-hi les reunions que es considerin
oportunes.
m) Facilitar la cooperació educativa entre el professorat, els pares, les mares o els tutors legals dels alumnes.
n) Altres que li puguin ser encomanades pel director del centre o atribuïdes per la Conselleria d‘Educació i Cultura.
PROFESSORAT DE L’EQUIP DE SUPORT

- Composició:
Cap d’estudis
Pedagogs/gues
Terapeutes
Especialistes en Audició i Llenguatge

* Suport extern que col·labora amb el Centre:membres de

l’U.O.E.P.: (Psicopedagog/a i Professor/a Tècnic de Serveis a la Comunitat)
* Personal no docent: Fisioterapeuta i Auxiliars Tècnics Educatius.
El professorat de suport depèn de la Prefectura d’Estudis.
Funcions (ROC)
En relació al professorat:
a) Col·laborar en la planificació, l‘elaboració, el seguiment i l‘avaluació de l‘adaptació curricular individual de l‘alumnat
amb necessitats educatives especials.
b) Assessorar i orientar en relació a estratègies organitzatives i metodològiques.
c) Orientar i facilitar la recerca i/o l‘elaboració de materials curriculars adients per atendre la diversitat.
d) Assessorar i col·laborar en la relació amb les famílies.
e) Col·laborar en la detecció i l‘anàlisi i de les necessitats educatives de l‘alumnat.
f) Participar en l‘avaluació i la promoció de l‘alumnat amb necessitats educatives especials.

En relació a l‘alumnat.
Dins el marc de l‘adaptació curricular individual, l‘equip de suport intervindrà amb l‘alumnat amb necessitats educatives especials
tenint present que el treball amb aquests alumnes es desenvoluparà majoritàriament dins l‘aula ordinària, de forma coordinada
amb el professorat. Sols en aquells casos en què s‘hagi justificat a l‘adaptació curricular, es podran treballar fora de l‘aula alguns
continguts concrets i en períodes determinats de la jornada.

En relació al centre:
a) Elaborar un pla anual amb la proposta d‘actuacions.
b) Coordinar-se amb l‘equip directiu per planificar, seguir i avaluar la tasca desenvolupada per l‘equip de suport, com també
coordinar-hi les actuacions del professorat que treballa amb l‘alumnat amb necessitats educatives especials.
c) Orientar en relació a les pautes d‘actuació família–centre.
d) Participar amb l‘equip de cicle en l‘organització i el
desenvolupament d‘activitats que facilitin l‘adequació de l‘oferta educativa a
la diversitat de l‘alumnat.
e) Coordinar la intervenció dels serveis externs en el centres educatius.
ORGANIGRAMA

* 1 Representant de AJUNTAMENT
l´Ajuntament.
* 5 Representants del
APIMA
CLAUSTRE.
* 5
Representants
de Pares i
Mares ( 1
representant de
l´APIMA).
* 2 representants de
l‘Administració Educativa
Director/a ( PRESIDENT) i
Cap d´Estudis.
* 1 Representant del
Personal d‘administració i
serveis.
El Secretari/a del Centre
sense vot.

EQUIP DIRECTIU
Director/a
Cap d´Estudis SECRETARI / A

COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

Ed.
TUTORS/ ES PRI
2n Cicle Ed.
INFANTIL C (1r, 2n)
1
MÀR
IA
(3r,4t
(4t ,5è i 6è) 1
coor ) 1
coordinador/a dina coor
dor/ dina
1r Cicle Ed. a 2n dor/
PRIMÀRIA Cicle a
 Peda
3r gogi
Cicl a
e Tera
pèuti
Ed.
ca
PRI
Audi
MÀ ció i
RIA Llen
(5è, guat
6è) ge
1 Altre
coo s
rdin espe
ado ciali
r/a stes

EOEP
U + Aula UEEC- 1

coordinador/a
ESPECIALISTES
M
ú
s
i
c
a
A
n
g
l
è
s
E
d
.
F
í
s
i
c
a
EQUIP DE
SUPORT

1 coordinador/a
PERSONAL
D´ADMINISTRACIÓ i SERVEIS:

Auxiliar tècnic
educatiu

Fisioterapeuta
 IV) MISSIÓ, VISIÓ I POLITÍCA DE QUALITAT

-La nostra escola pública hi és per fomentar el respecte, diàleg i comunicació, per
prevenir i abordar les situacions de conflicte.

- La nostra escola pública hi és per fomentar el procés d'ensenyament/aprenentatge

de manera funcional i significativa, adaptat a les necessitats de l'alumnat i l'entorn, fent ús
de les TIC com a un recurs més, i avaluant tot el procés de forma contínua i formativa.

- La nostra escola pública hi és per defensar els valors democràtics, respectant les
creences personals i les diferències partint del principi d'atenció a la diversitat, i
considera el mestre com a facilitador i mediador de la formació de l'alumnat.

- La nostra escola pública hi és per socialitzar els individus en cooperació i conscienciació.

- La nostra escola pública hi és per assegurar el coneixement i domini de les llengües

oficials, utilitzant per aconseguir-ho la llengua catalana com vehicular.

- La nostra escola pública hi és per donar un servei a la societat.

VALOR
S
RESPECTE COMUNICACIÓ

COOPERACIÓ COEDUCACIÓ CREATIVITAT

CONFIANÇA INCLUSIÓ

COHERÈNCIA EMPATIA

VISIÓ
● Aspiram a un centre que doni resposta a les necessitats dels alumnes i compensi
les mancances que es produeixen a l’àmbit familiar.
● Aspiram a un centre en el qual hagin recursos, que siguin ben administrats i que
possibilitin una metodologia dinàmica, engrescadora i propera a l’infant i a la
societat actual.
● Aspiram a un centre que transmeti la cultura pròpia i aculli, integri, respecti i valori
les diferents realitats culturals, edats, sexes..., que hi conflueixen,que formi
persones autònomes i competents per integrar-se a la societat.
● Aspiram a un centre que sigui valorat positivament per tota la comunitat educativa i
que obri les portes a les famílies perquè puguin col·laborar i participin com a
membres actius.
POLÍTICA DE QUALITAT
El nostre centre ha adoptat la qualitat com una filosofia d‘actuació que s‘identifica
amb les següents directrius:

● El treball ben fet i la millora contínua de les nostres activitats, dels serveis
que donem i dels processos de treball.
● L‘alineament dels nostres processos i projectes amb la missió institucional,
la seva visió i les seves estratègies, procurant actuar conforme a les
conductes que es recullen en la formulació dels valors.
● L‘adopció de metodologies de treball basades en l‘evidència, la gestió a
partir de dades comprovables i el treball en equip.
● La gestió dels processos orientada a la millora contínua mitjançant
la planificació, el desenvolupament i la revisió continua.
● La millora dels resultats definint els indicadors i els objectius i avaluant el
nivell d‘assoliment d‘aquests.
● La feina en equip com a eina fonamental per assolir els objectius i com
a filosofia de treball del centre.
● Tenir el nostre Projecte Educatiu de centre com a guia en la nostra tasca tant a
nivell organitzatiu con docent.

Aquestes directrius es despleguen a través dels següents processos i projectes :

● Implantació i desenvolupament d‘un sistema de qualitat segons UNE-EN

ISO 9001:2008.
● Autoavaluació periòdica segons el model EFQM.
● Mesura i anàlisi periòdic de la satisfacció de clients.
● Revisió del sistema de qualitat i actualització periòdica de processos.
● Auditories internes i externes del sistema de qualitat.
● Plans anuals a través de la planificació i avaluació dels objectius a tenir
en compte.

Els objectius del centre seran quantificables i mesurables a través d‘indicadors i tots
ells constitueixen l‘objectiu de qualitat, el nivell de compliment dels quals serà
avaluat periòdicament.

El compromís de la qualitat afecta a tota l‘organització. Totes les persones del centre
accepten aquest compromís i la seva responsabilitat en el compliment dels requisits
establerts en el sistema de gestió de la qualitat, així com de participar activament en la
millora de la qualitat i la gestió i l‘assoliment dels objectius institucionals.
V) PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

1. FONAMENTS JURÍDICS.

2. CONCRECCIÓ DE LES ÀREES IMPARTIDES EN CADA UNA DE

LES LLENGÜES.

3. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES

D’INCORPORACIÓ TARDANA AMB DÉFICIT DE CONEIXEMENT
EN ALGUNA O AMBDUES DE LES DUES LLENGÜES
OFICIALS.

4. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES.

5. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS

RESULTATS EN COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES.

6. RELACIÓ DELS PROFESSORS AMB LA SEVA TITULACIÓ I

COMPETÈNCIA QUANT A LLENGÜES.

7. IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE AL CENTRE.

1. FONAMENTS JURÍDICS

Aquest PLC està fonamentat bàsicament en dos Decrets aprovats per la

Conselleria d‘Educació: el Decret de Mínims (Decret 92/1997, de 4 de juliol, que
regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears,
en els centres docents no universitaris de les Illes Balears ) i el decret 45/2016
de 22 de juny. També s‘ha tingut en compta l‘apartat 7 dels principis generals
del nostre PEC.

El Decret de Mínims estableix als següents articles:

Article 16
L'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament en
l'educació infantil, es regularà de la manera següent:
a) Atès el caràcter globalitzador de l'educació infantil, no s'especifica per a les diferents
àrees la distribució horària quant a l'ensenyament en cada una de les dues llengües oficials. En
tot cas, però, igualment que en les etapes posteriors, en l'educació infantil, l'ús de la llengua
catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua de comunicació i d'ensenyament, serà com
a mínim igual al de la llengua castellana, amb la finalitat que, en acabar aquesta etapa,
l'alumnat tengui una competència en llengua catalana que li permeti comunicar-se normalment
en aquesta llengua amb els altres alumnes i amb el professorat, en les comunicacions pròpies
d'aquesta etapa en el marc escolar, i ha d'estar preparat perquè, en iniciar l'educació primària,
independentment de quina sigui la llengua familiar, pugui seguir les matèries de l'educació
primària en llengua catalana o en llengua castellana.
b) Fins arribar a la meitat del còmput horari, en el projecte lingüístic de centre, que ha
de ser aprovat per la majoria qualificada del consell escolar, s'ha de descriure la planificació
prevista amb relació a l'ús de la llengua catalana i de la llengua castellana en els diferents
nivells de l'educació infantil.
c) En l'educació infantil s'usarà preferentment la varietat dialectal pròpia de
l'entorn d'aprenentatge.

Article 17
L'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament
en l'educació primària, es regularà de la manera següent:
a) En l'educació primària, l'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a
llengua d'ensenyament de les diferents àrees, serà com a mínim igual al de la llengua
castellana.
b) En tot cas, els alumnes, en acabar aquesta etapa, han de tenir una competència en
llengua catalana i en llengua castellana que els permeti comunicar-se normalment en cada
una d'aquestes llengües amb els altres alumnes i amb el professorat, en les comunicacions
pròpies d'aquesta etapa en el marc escolar.
c) En l'educació primària s'impartirà l'àrea del coneixement del medi natural, social i
cultural en llengua catalana. D'entre les altres àrees, i fins a arribar a la meitat del còmput
horari, es concretaran en el Projecte lingüístic, que haurà de ser aprovat per majoria
qualificada del consell escolar del centre, quines àrees s'ensenyaran en la llengua catalana,
pròpia de les illes Balears, i quines en la llengua castellana.
d) En l'educació primària s'utilitzarà preferentment la llengua catalana oral pròpia de
l'entorn d'aprenentatge i s'introduirà l'alumne de forma progressiva, i sobretot en el llenguatge
escrit, en el coneixement de la varietat estàndard pròpia de l'àmbit de les illes Balears. Així,
s'ha de garantir que al final d'aquesta etapa l'alumnat tingui un coneixement global i harmònic
de la llengua catalana i de la castellana.

El Decret 45/2016 estableix el següent:

Artículo 3
Enseñanza de lenguas extranjeras
1. La lengua vehicular que se debe utilizar en la enseñanza de lenguas extranjeras será la
misma lengua objeto de enseñanza.
2. Los centros, de acuerdo con su autonomía pedagógica, incluirán en la programación
general anual situaciones de aprendizaje y actividades en lenguas extranjeras con la finalidad
de
potenciar la competencia lingüística del alumnado. Asimismo, utilizarán estrategias
organizativas y metodológicas para promover el desarrollo de la competencia comunicativa en
lenguas extranjeras. Una resolución de la directora general de Formación Profesional y
Formación del Profesorado establecerá los criterios y las condiciones que deben incluir estas
estrategias organizativas y metodológicas.
3. El Gobierno de las Illes Balears, de acuerdo con las disponibilidades presupuestarias,
garantizará la dotación de recursos que permitan desarrollar los proyectos lingüísticos de cada
centro.
Artículo 4
Enseñanza de asignaturas o módulos no lingüísticos en lenguas extranjeras
1. La enseñanza de asignaturas o módulos no lingüísticos en una lengua extranjera es de
carácter voluntario. Cada centro, de acuerdo con las competencias del claustro del
profesorado, de los órganos de gobierno y participación de la comunidad educativa y, si
procede, el titular, decidirá sobre la docencia en lenguas extranjeras. El proyecto lingüístico
motivará la decisión de incorporación, o no, de la enseñanza en una lengua extranjera teniendo
en cuenta la realidad del centro, con el fin de dar cumplimiento a los principios establecidos en
el artículo 5 de este decreto.
2. El principal objetivo de esta práctica será mejorar la competencia comunicativa del
alumnado mediante el aumento del tiempo de exposición y uso de la lengua extranjera. Así,
con el fin de mejorar la competencia lingüística del alumnado, se usarán estrategias
organizativas, metodológicas y criterios de evaluación fundamentados en el trabajo de las
destrezas comunicativas orales y escritas en el marco de un aprendizaje funcional de las
lenguas, así como fomentar una actitud positiva del alumnado hacia la convivencia en un
entorno multicultural.
3. La enseñanza en una lengua extranjera se puede aplicar totalmente o parcialmente a
una asignatura en la educación primaria, la educación secundaria obligatoria y el bachillerato y
en un módulo de la formación profesional. En caso de que se trabaje por proyectos o mediante
otra organización curricular, se puede impartir en la lengua extranjera la parte proporcional
correspondiente a lo que se indica en este mismo punto 3. En cualquier caso, la introducción
de la enseñanza en lenguas extranjeras en los primeros cursos de la educación primaria se
debe hacer sin perjuicio de la adquisición de las competencias específicas de lectoescritura en
la lengua vehicular, con la implementación de metodologías que promuevan la expresión oral y
sin afectar a las asignaturas instrumentales.
4. La enseñanza de asignaturas o módulos no lingüísticos en lenguas extranjeras se debe
planificar a partir de los recursos y de la plantilla de docentes que disponga el centro
educativo.
5. Los centros educativos públicos pueden solicitar a la directora general de Formación
Profesional y Formación del Profesorado la ampliación de la enseñanza en lenguas extranjeras
a una segunda asignatura o módulo no lingüístico del currículum a partir del cuarto curso de la
educación primaria. En este caso, deben presentar un informe pedagógico justificativo
adaptado al contexto y a los recursos del centro. La directora general de Formación Profesional
y Formación del Profesorado resolverá la solicitud. En el caso de los centros concertados, el
titular debe comunicar a la Dirección General de Formación Profesional y Formación del
Profesorado la decisión de ampliar la enseñanza en una lengua extranjera a otra asignatura o
módulo no lingüístico del currículum. A esta comunicación, que requiere un informe preceptivo
del Departamento de Inspección Educativa, se adjuntará el informe pedagógico justificativo.
6. En las programaciones didácticas de las asignaturas o módulos no lingüísticos que se
impartan en una lengua extranjera se deben incluir las competencias, los objetivos, los
contenidos, los estándares de aprendizaje evaluables y los criterios de evaluación, sin que ello
suponga la modificación de los elementos básicos del currículum vigente de cada asignatura o
módulo.

2. CONCRECCIÓ DE LES ÀREES IMPARTIDES EN CADA UNA

DE LES LLENGÜES
El nostre Centre, i aprovat pel nostre Consell Escolar en el mes de juny de
2016, organitza el Currículum de les diferents àrees i etapes educatives i tenint
en compta els fonaments bàsics d‘aquests Decrets, de la següent manera:
EDUCACIÓ INFANTIL

L‘Etapa d‘Educació Infantil és una etapa globalitzadora quant a la metodologia

a impartir i els continguts a treballar pels infants. No obstant, en decisió
adoptada en Claustre i aprovada pel Consell Escolar, els blocs de continguts
es repartiran de la següent manera:

La introducció de l'àrea de Llengua Anglesa a Educació Infantil es va

implantar al Centre el curs escolar 2007-08. Atenent a la Normativa i a la
pressa de decisions per part del Claustre i Consell Escolar. L‘ensenyament de
les llengües a Educació Infantil queda de la següent manera:

- S‘impartirà en llengua catalana els blocs de Creixement en harmonia,

descobriment i exploració de l‘entorn i comunicació i representació de la
realitat.
- S‘impartirà en llengua castellana el bloc de Matemàtiques i
psicomotricitat.
- S‘impartirà en llengua anglesa l‘àrea de llengua estrangera.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Tenint en compte tots aquests fonaments legals, el nostre centre organitzarà

l‘Etapa de Primària de la següent manera:

- S‘impartiran en Llengua Catalana les àrees de Català, Coneixement del

Medi, Música, Educació Física i Religió/Valors/At. Educativa.
- S‘impartiran en llengua castellana les àrees de Castellà,Matemàtiques i
Plàstica.
- S‘impartiran en llengua anglesa l‘àrea d‘anglès.
- Les sessions d‘assemblea i temps de lectura es faran de 9 a 9:30h de la
següent manera: dues sessions en cada llengua (Català i Castellà) i una
altre sessió de Tutoria en Català.

3. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES

D’INCORPORACIÓ TARDANA AMB DÉFICIT DE CONEIXEMENT
EN ALGUNA O AMBDUES DE LES DUES LLENGÜES OFICIALS.

Tenint en compta la disposició d‘aquests articles, els prendran les següents

mesures:

E. Infantil: material adaptat i atenció individualitzada per part de la tutora i

mestra de suport a l‘Educació Infantil.
E. Primària: material adaptat, atenció individualitzada per part dels mestres i
suport per part de l‘AD.
Els mestres amb hores de suport de centre i els especialistes de l'equip de
suport (AD) s'encarregaran d'impartir tallers de suport a les llengües (catalana i
castellana) així com de donar suport dins les aules.

4. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES EN

LLENGUA ESTRANGERA.

Entre els especialistes de llengua estrangera, la coordinació entre les diferents

àrees es farà a través de les reunions dels Equips Docents de cada Cicle per
tal de consensuar estratègies i metodologies a emprar per part dels diferents
mestres que imparteixen la llengua estrangera, així com per seqüenciar els
continguts a treballar. En aquestes reunions s‘hauran d‘acordar objectius
mínims a assolir quant a l‘àrea no lingüística que s‘impartirà en Anglès.
Igualment es tendrà present que la llengua Anglesa a l‘àrea de Plàstica es
plantejarà metodològicament des del punt de vista només de l‘expressió i
comprensió oral i no es contemplaran proves de caire escrit.

5. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS

RESULTATS EN COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES

El nostre col·legi és un centre certificat en Qualitat des de l‘any 2012. Per tal
motiu, l‘avaluació dels resultats forma una part molt important dins el nostre
Sistema de Gestió de Qualitat(SGQ) així com el control de tots els processos
que envolten l‘organització del Centre, especialment el procés d‘Avaluació
PR0204.

Dins aquest procés, s‘especifiquen els mecanismes de control de l‘avaluació

de l‘alumnat en totes les àrees i en especial en les considerades àrees
instrumentals : les tres llengües i Matemàtiques. També es concreten uns
objectius acadèmics mesurables que el Centre pretén assolir cada curs
escolar. Dins aquests objectius, els resultats en les diferents llengües és una
part molt important.

6. RELACIÓ DELS PROFESSORS AMB LA SEVA TITULACIÓ I

COMPETÈNCIA QUANT A LLENGÜES

Fonament legal: Article 6 del Decret 45/2016

Profesorado que imparte enseñanza en lenguas extranjeras

1. Los centros que quieran impartir materias no lingüísticas en lenguas

extranjeras contarán con profesores que acrediten el nivel requerido de la
lengua extranjera correspondiente, según los niveles que establece el Marco
común europeo de referencia para las lenguas (MCER). Una orden del
consejero de Educación y Universidad determinará los certificados
acreditativos de conocimientos de lenguas extranjeras que se consideren
equivalentes a los diferentes niveles del MCER.
2. El personal docente que imparta enseñanzas en una lengua extranjera
en la educación primaria deberá acreditar estar en posesión del nivel B2 o
superior del MCER de esta lengua, o estar habilitado.

3. El profesorado que imparta enseñanzas en una lengua extranjera en la

educación secundaria obligatoria y en el bachillerato deberá acreditar estar en
posesión del nivel C1 o superior del MCER de esta lengua, o estar habilitado.

4. El profesorado que imparta enseñanzas en lenguas extranjeras en

Formación Profesional deberá acreditar estar en posesión del nivel B2 o
superior del MCER o estar habilitado, teniendo en cuenta las disposiciones
que determinan el desarrollo curricular en el caso de los ciclos formativos de
grado superior.

7. IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE AL CENTRE

Aquest Projecte Lingüístic estarà vigent des del començament del

curs 2016-17. Qualsevol modificació haurà de ser aprovada pel
Claustre i Consell Escolar del Centre.

MEMORANDUM: Aquest projecte va estar redactat per la CCP i

presentat i aprovat en Claustre i Consell Escolar en data juny de
2016.

Aquest curs 22-23 ha estat actualitzat i aprovat en Claustre el dia

6 d’octubre de 2022 i en Consell Escolar amb data de 19 d’octubre
de 2022

La Comunitat Educativa va estar informada a través del mateix

Consell Escolar i de la pàgina web del centre on s’ha publicat.
VI) REGLAMENT ORGÀNIC DE FUNCIONAMENT(ROF)

1. INTRODUCCIÓ
2. ÒRGANS DE GOVERN, PARTICIPACIÓ I GESTIÓ
2.1.-EQUIP DIRECTIU
2.2.-CONSELL ESCOLAR
2.3.-CLAUSTRE
3. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT
3.1.- TUTORIES
3.2.- EQUIPS DE CICLE
3.3.- COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA
3.4.- EQUIP DE SUPORT
3.5.-COORDINACIÓ DE SERVEIS,ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I
EXTRAESCOLARS.
3.6.- COORDINACIÓ DE TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.
3.7.- COORDINACIÓ DE BIBLIOTECA
3.8.-COORDINACIÓ AMBIENTAL
4. DRETS I DEURES DELS MEMBRES DE LA COMUNITAT ESCOLAR
4.1.- DE TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT ESCOLAR
4.2.- DELS ALUMNES(Nou Decret)
4.3.- DELS MESTRES
4.4.- DELS PARES O TUTORS LEGALS
5. NORMES DE CONVIVÈNCIA
5.1.- GENERALS
5.2.- DE LES ENTRADES I SORTIDES DEL CENTRE
5.3.- DE LES CLASSES
5.4.- DELS ESPLAIS
5.5.- DE LES FALTES D‘ ASSISTÈNCIA I PUNTUALITAT
5.6.- DELS MEDIS DE COMUNICACIÓ I DE L‘ATENCIÓ ALS PARES I AL PÚBLIC EN
GENERAL
5.7.- DELS CRITERIS PEDAGÒGICS ESPECÍFICS QUE MILLOREN LA
CONVIVÈNCIA
5.8.- DE LES CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES
6. ORGANIZACIÓ DELS ESPAIS I INSTAL·LACIONS I NORMES PER AL SEU ÚS
6.1.- SALES DE NIVELLS
6.2.- SALA D‘ORDINADORS
6.3.- SALES D‘ÚS MÚLTIPLE
6.4.- PASSADISSOS I ESCALES
6.5.- PATIS I PISTA ESPORTIVA
6.6.- SERVEIS SANITARIS
6.7.- DESPATXOS
6.8.- SALA DE MESTRES
6.9.- SALA DE FISIOTERÀPIA
6.10.- SALA D‘ESTIMULACIÓ BASAL
6.11.- MAGATZEM
6.12.- QUARTS DE NETEJA
7. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES, EXTRAESCOLARS, SORTIDES ESCOLARS
7.1.- ACTIVITATS COMPLEMENTARIES I SORTIDES ESCOLARS.
7.2.- ACTVITATS EXTRAESCOLARS
8 . UTILITZACIÓ DEL TRANSPORT ESCOLAR
9 . ATENCIÓ A L’ALUMNAT EN CAS DE MALALTIA O ACCIDENT ESCOLAR
10. SITUACIONS DE CONTINGÈNCIA
10.2.- ORGANITZACIÓ DE LES SUBSTITUCIONS EN EL ABSÈNCIES CURTES DEL
PROFESSORAT
10.2.- TELÈFON
10.3.- ALUMNAT QUE NO TÉ EL MATERIAL NECESSARI
11. APIMA
12. PLA DE CONVIVÈNCIA-RELACIÓ AMB LA COMUNITAT
ESCOLAR 13.PLA D’AUTOPROTECCIÓ
14.PLA DE MANTENIMENT
15 DIFUSIÓ DEL ROF,REVISIÓ I AVALUACIÓ.
ANNEXOS
En aquest document quan fem menció de les persones ens referim a homes i
dones
1. INTRODUCCIÓ

Definició: El Reglament d’Organització i Funcionament és el document de normes de

convivència del Col·legi GUILLEM DE MONTGRÍ que té com finalitat el
desenvolupament del Projecte Educatiu de Centre, dels seus principis i objectius.

- JUSTIFICACIÓ, NATURALESA I FINALITAT

1.1.- El Reglament d’Organització i Funcionament (ROF) és un complement necessari

per al desenvolupament del P.E.C., on queda reflectida l’organització del Centre, regula
els procediments d’acció amb la finalitat d’assolir els objectius plantejats.

1.2.- La seva finalitat és:

1.2.1.- Dotar al Centre d’un marc de referència per a la seva organització que
faciliti el funcionament i la presa de decisions.

1.2.2.- Establir els mecanismes que facilitin les relacions (comunicació,

participació i informació) entre els diferents membres de la Comunitat Educativa
afavorint la convivència pares/mares, alumnes i mestres.

1.2.3.- Estructurar, definir i repartir responsabilitats.

1.2.4.- Incorporar al ROF els aspectes no contemplats i que considerem

importants per a l'adequada convivència de la Comunitat Educativa.

- MARC LEGAL

Aquest Reglament ha estat elaborat amb la següent relació de lleis, decrets i ordres
ministerials :

- Constitució Espanyola 1978

- L.O.D.E. Llei Orgànica 8/1985 de 3 de juliol (B.O.E. 47/1985)
- L.O.G.S.E. (1/1990, de 3 d‘octubre)
- LOPEG
- L.O.C.E.
- L.O.E.
- LOMLOE
- R.O.C.
- R.D. 732/1995 de 5 de maig pel que s‘aproven els drets i deures dels alumnes i
les normes de convivència en els centres.
- Llei 30/1992 de 28 de novembre de règim jurídic de les Administracions
Públiques i del Procediment Administratiu.
- Llei de Normalització Lingüística.

2. ÒRGANS DE GOVERN, PARTICIPACIÓ I GESTIÓ

2.1.- EQUIP DIRECTIU

2.1.1.- El Director és el representant de l'Administració Educativa al Centre i té les

competències previstes per la llei, entre altres :
- Garantir el compliment de les lleis i disposicions vigents.
- Afavorir la convivència en el centre, resoldre els conflictes i imposar totes les
mesures disciplinàries que corresponguin als alumnes d’acord amb les normes que
estableixin les Administracions Educatives i en compliment dels criteris fixats en aquest
Reglament.

2.1.2.- L’Equip Directiu estarà format pel Director, el Cap d’Estudis i el Secretari.

2.1.3.- L’Equip Directiu treballarà de forma coordinada en el desenvolupament de les

seves funcions, conforme a les instruccions del Director i les funcions específiques
legalment establertes.

2.1.4.- El Director, prèvia comunicació al Claustre de Mestres i al Consell Escolar,

formularà proposta de nomenament i cessament a l’Administració Educativa dels
càrrecs de Cap d’Estudis i Secretari.

2.1.5.- D’acord amb la llei vigent, tots els membres de l’Equip Directiu cessaran en les
seves funcions al termini del seu mandat o quan es produeixi el ces del Director.

2.1.6.- En cas d’absència o malaltia del Director, es farà càrrec amb caràcter
provisional de les funcions el Cap d’Estudis i, en el seu defecte, el Secretari. Si no
estiguessin els anteriors, es farà càrrec el mestre més antic al centre.

2.2.- CONSELL ESCOLAR

2.2.1.- El Consell Escolar és l’òrgan de participació en la gestió i funcionament del

centre dels diferents membres de la Comunitat Escolar.

2.2.2.- D’acord amb la legislació vigent estarà constituït:

- El Director, que el presidirà.

- El Secretari del Centre, amb veu i sense vot.
- El Cap d’Estudis.
- Cinc representants dels mestres.
- Cinc representants dels pares/mares dels alumnes, un d’ells elegit per l’APIMA
del centre.
- Un representat de l’Ajuntament.
- Un representant del PAS

2.2.3.- El sistema d’elecció serà el previst per la llei. Abans de cada elecció s’editaran i
distribuiran instruccions explicatives de tot el procés electoral.

2.2.4.- El Consell Escolar tindrà les competències previstes per la llei i entre d’altres
serà competent sobre el Projecte Educatiu, admissió d’alumnes, ROF, pressupost i la
seva liquidació, equipament escolar, aprovació i avaluació de la PGA, anàlisi i
avaluació del Centre…

2.2.5.- El Consell Escolar es reunirà com a mínim una vegada al trimestre i sempre que
es consideri avinent i el conegui la Presidència o ho sol·liciti al menys un terç dels seus
membres. En aquest cas, la reunió tindrà lloc dins els15 dies següents a la data de la
sol·licitud. El President/a enviarà als membres del Consell Escolar la convocatòria amb
una antelació mínima d’una setmana, per les reunions ordinàries.

2.2.6.- Les reunions extraordinàries podran convocar-se amb una antelació mínima de
48 hores quan la naturalesa dels assumptes que hagin de tractar-se així ho aconsellin.
Amb caràcter d’urgència, per a participar en activitats, sol·licitar ajudes dins un termini
limitat i no haver rebut la informació amb la suficient antelació.
2.2.7.- Les reunions del Consell Escolar, en general i quan no hi incorrin
circumstàncies especials que indiquen un altre horari més adient, es realitzaran a les
14 hores en primera convocatòria. El Director enviarà als membres del Consell Escolar
la convocatòria amb l’ordre del dia amb una antelació mínima de 7 dies. La
documentació que serà objecte de debat i, si escau, d’aprovació romandrà al centre a
l’abast de tots els membres del Consell Escolar a partir de la data de la convocatòria.

2.2.8.- Els membres del Consell que vulguin incloure algun punt en l’ordre del dia ho
comunicaran amb 48 hores d’antelació.

2.2.9.- El Consell Escolar quedarà constituït, en primera convocatòria, quan hi

assisteixin, al menys, tres quartes parts dels seus components, i en segona
convocatòria, un quart d´ hora més tard, amb els assistents que hi hagi.

2.2.10.- Aquest òrgan no quedarà constituït si manca el President/a qui, en cas

necessari, podrà delegar la seva funció en el Cap d’Estudis, i si tampoc no fos
possible, en el mestre/a més antic en el cos de mestres.

2.2.11.- A l’inici de totes les reunions ordinàries es llegirà l’acta de la sessió anterior i
es comprovarà l´ execució d’acords presos.

2.2.12.- El President/a anomenarà un moderador al principi de la reunió.

2.2.13.- Les sessions es desenvoluparan amb el següent ordre:

a) Abans de debatre cada punt s’aportarà tota la informació i documentació

referent al mateix (si es possible junt amb la convocatòria).

b) Donada la informació s’obrirà un torn de paraula, que no es tancarà fins que

tots els membres hagin pogut intervenir. A continuació es farà un segon torn de rèplica.
Finalment s’obrirà un torn de propostes (serà funció del moderador mantenir aquest
ordre).

c) Les intervencions s’ajustaran al tema.

d) Ordenades les propostes, es procedirà a la votació.

Quan es votin més de dues propostes Sols es considerarà aprovada una d’elles si obté
la majoria absoluta dels vots (meitat + 1) Si no fos així es retirarà la proposta que hagi
obtingut menys vots i es repetirà la votació i així successivament.
Quan es voti una sola proposta S’acceptarà la majoria simple (més vots afirmatius que
negatius).

e) Les votacions podran fer-se a mà alçada encara que seran secretes sempre
que ho demani un o més dels assistents.

f) Totes aquelles propostes que demanin una acció directa i concreta posterior a
la seva aprovació, es duran a terme per la comissió corresponent , i en cas que
aquesta no estigui formada, se’n crearà una a tal efecte (de caràcter voluntari, elecció
o sorteig). Si no es creu necessari formar una comissió, es designarà un responsable.

g) No es podrà prendre cap acord, ni debatre cap assumpte que no figuri a l’ordre
del dia llevat hi siguin presents tots els membres i es decideixi per unanimitat.
h) Els acords presos afectaran obligatòriament al sector o sectors de la comunitat
educativa.

i) El President té vot de decisió en cas de igualtat i només en els casos

contemplats per la llei seran per majoria absoluta.

2.2.14.- Els representants de cada sector seran els responsables de recollir les
propostes del sector que representen per tal de traslladar-les a aquest òrgan col·legiat i
informar al sector que representen de les seves actuacions al Consell Escolar i dels
acords adoptats.

2.2.15.- Els membres del Consell Escolar tindran el deure de la confidencialitat en els
assumptes relacionats amb persones concretes i que puguin afectar la seva imatge.

2.2.16.- A la constitució inicial o per renovació del Consell Escolar es constituiran les
següents comissions:

- Lla Comissió de Convivència, formada pel Director, Cap d’Estudis, un

pare/mare del Consell Escolar, un mestre i un membre de l’UOEP)

- Comissió Econòmica que estarà integrada pel Director, el Secretari, el Regidor,

un mestre i un pare/mare, elegits aquestos dos pels membres del Consell Escolar del
seu sector. Aquesta comissió informarà al Consell Escolar sobre matèries d’índole
econòmic que aquest li encomani.

- Cooperativa de Material, COMASA, que estarà formada per un membre de

l’Equip Directiu i un pare representant de l’A.P.I.M.A. (pot ser un pare per delegació del
representant del Consell Escolar d’aquesta associació). Aquesta Comissió informarà al
Consell Escolar almenys una vegada al semestre.

2.3.- CLAUSTRE

2.3.1.- El Claustre és l’òrgan de participació dels mestres en el control i gestió del

centre i té la responsabilitat de planificar, coordinar, avaluar, decidir i, si escau, aprovar
els aspectes docents d’aquest.

2.3.2.- El Claustre estarà presidit pel Director i estarà integrat per la totalitat dels
mestres que prestin serveis docents al centre.

2.3.3.- El Claustre de mestres tindrà les atribucions que li atribueixi la llei vigent.

2.3.4. El Claustre del Centre es reunirà a principi i final de curs i com a mínim cada dos
mesos i sempre que el convoqui la Direcció o 1/3 dels membres del Claustre

2.3.5.- Les reunions del Claustre, en general i quan no hi concorrin circumstàncies

especials que indiquen un altre horari més adient, es realitzaran a les 8:00 hores.

2.3.6.- L’assistència a les sessions del Claustre serà un dret i un deure per a tots els
components.

2.3.7.- Els membres del Claustre tindran l’obligació de la confidencialitat en els

assumptes relacionats amb persones concretes i que puguin afectar la seva imatge.
2.3.8.- El Claustre es convocarà per part del Director amb mínim 48 hores d’antelació
excepte si es tracta d’un Claustre Extraordinari.
3. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT

3.1.- TUTORIES

Tutoria i designació de tutors i tutores

1. Cada unitat o grup d'alumnes tendrà un tutor o tutora que serà nomenat per la direcció
del centre, entre els professors que imparteixen docència a tot el grup i preferentment entre els
que tenguin major nombre d’hores de docència al grup, a proposta de la prefectura d'estudis,
havent escoltat el claustre en relació amb els criteris corresponents. En els centres de secundària
organitzats per àmbits i equips docents, es podran nomenar excepcionalment dos tutors d’acord
amb les limitacions que estableixi la conselleria d’Educació i Formació professional.
2. La tutoria i l'orientació de l'alumnat és part inherent de la funció docent. Tot el
professorat del claustre ha d'exercir les funcions de tutor o tutora i d’acompanyament de
l’alumnat en el seu procés educatiu.
3. Els tutors i tutores de primer cicle d’educació primària i primer cicle d’educació
secundària obligatòria seran preferentment professors amb destinació definitiva en el centre.
4. El nomenament del professorat que exerceixi la tutoria s'efectuarà per a un curs
acadèmic com a mínim, i es procurarà, sempre que sigui possible, que sigui el mateix per a cada
grup d’alumnes en els cursos compresos dins d’un cicle determinat.
5. La prefectura d’estudis s’encarregarà, amb la col·laboració de l’equip d’orientació i
suport, de la coordinació dels tutors, i hi mantendrà les reunions periòdiques necessàries.
6. Els centres podran establir l’assignació de tutories individuals amb funcions
específiques, a més de les tutories de grup, per millorar l’atenció a l’alumnat.
7. En els ensenyaments de formació professional s'ha de preveure també la tutorització de
les pràctiques en les empreses.

Funcions de la tutoria
1. El professorat que exerceixi la tutoria de grup desenvoluparà les següents funcions:
a) Desenvolupar les activitats previstes en el pla d'orientació i acció tutorial.
b) Orientar l’alumnat en el seu procés d'aprenentatge i presa de decisions acadèmiques i
professionals, juntament amb la resta de professorat.
c) Coordinar la intervenció educativa del professorat que forma part de l'equip docent del
grup d'alumnes i alumnes.
d) Organitzar i presidir les reunions de l'equip docent i les sessions d'avaluació del seu grup.
e) Coordinar el procés d'avaluació contínua de l'alumnat.
f) Controlar l’assistència i puntualitat de l’alumnat de la seva tutoria.
g) Informar l'alumnat sobre tot allò que pugui ser d’interès en relació amb l’organització i
funcionament del centre i el desenvolupament del seu aprenentatge, així com als seus pares,
mares o representants legals, presencialment i per mitjans electrònics.
h) Facilitar la integració de l'alumnat en el grup i fomentar la seva participació en les
activitats del centre.
i) Coordinar juntament amb la caporalia d’estudis les mesures de correcció de conductes
contràries a les normes de convivència del centre corresponents a l’alumnat de la seva tutoria i
informar a les famílies.
j) Qualssevol altres que li siguin atribuïdes en el pla d'orientació i acció tutorial
del centre o per la direcció en aplicació del projecte educatiu i el projecte de direcció,
o per la Conselleria d'Educació i Formació Professional .

Tot el referent al procés de Tutoria queda reflectit al procés P020205.

3.2.- EQUIPS DE CICLE

3.2.1.- Els Equips de Cicle es constituiran amb tots els mestres que imparteixin
docència en el cicle corresponent, per tal d’organitzar i desenvolupar, sota la supervisió
del cap d’Estudis, els ensenyaments propis del cicle educatiu. En el nostre centre
també s’inclouen les tutores de les aules Casca’s que treballaran en equip amb les
tutores de combinada.

3.2.2.- Cada un dels grups de cicle actuarà sota la direcció d’un coordinador. Aquest
haurà de ser un mestre que imparteixi docència en el cicle corresponent, preferentment
amb destinació definitiva al centre, i serà nomenat pel Director del centre per un
període de dos cursos acadèmics a proposta de l’equip de cicle.
En Ed. Infantil la mestra de suport al cicle exercirà les funcions de coordinadora de la
seva etapa.

3.2.3.- El coordinador tindrà les atribucions que li venen assignades a l’art. 45 del ROC
i entre altres, serà la persona encarregada de:

- Convocar les reunions i dirigir-les

- Aixecar acta de cada reunió.
- Fer un seguiment dels suports que es donen en el cicle
- Transmetre les propostes que es facin a la CCP que seran aprovades en claustre.
- Assistir a les reunions de les comissions i fer d’intermediari entre aquestes i els
companys de cicle.
- Coordinar les sortides dels cicles en absència del coordinador SACE.
- Omplir les activitats incloses al PAT del seu Cicle.

3.2.4.- Els equips de cicle es reuniran, com a norma general, una vegada cada al mes.

3.2.5.- A més a més, es faran una reunió a principi de curs per informar sobre l’alumnat
per part de l'anterior tutor i una altre reunió a final de curs per coordinar el canvi de
cicle en referència aspectes d’aprenentatge i hàbits.

3.3.- COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

3.3.1.- La Comissió de Coordinació Pedagògica (CCP) és el principal òrgan de

coordinació del treball docent.
3.3.2.- La composició i les funcions de la CCP venen definides a l’article 49 del ROC.
3.3.3.- La CCP del nostre Centre estarà formada per (ROC):
- El Director, que serà el president.
- El Cap d’Estudis.
- Els coordinadors de cicles.
- El coordinador de ES.
- El coordinador TIC
- El coordinador ambiental.
- El membre l’UOEP.
- El tutor/a de l’aula UEEC

3.3.4.- La CCP tindrà les competències previstes per la llei al ROC (article 55) i entre
d’altres serà competent per establir les directrius pedagògiques, coordinar i elaborar
els projectes curriculars, coordinar les avaluacions i fer una primera lectura de tots
aquells temes de caire pedagògic que el Claustre hagi d’aprovar.
3.3.5.- La CCP es reunirà, com a norma general, una vegada al mes, encara que la
periodicitat de les reunions podrà variar en funció de les necessitats del moment.

3.3.6.- La CCP podrà formar comissions per tal de dinamitzar algunes tasques i tractar
temes en concret. Els informes o dossier que resultin d’aquestes comissions passaran
a la CCP per al seu debat i, si escau, aprovació.

3.3.7.- Quan, pels temes o qüestions incloses en l’ordre del dia es consideri
convenient, podran assistir altres membres de la Comunitat Educativa.

3.4.- EQUIP DE SUPORT

3.4.1.- Composició i funcion:

1.- Formen part de l’Equip de Suport els responsables de l’UOEP, els mestres, tècnics i
auxiliars de suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials, i tot el professorat
que dediqui una part important del temps lectiu a tasques de suport.

2.- El Cap d’Estudis participarà en les reunions de l’Equip de Suport per tal d’assumir-
ne les funcions de coordinació amb l’Equip Directiu.

3.- Funcions dels membres de l’Equip de Suport (ROC, article 57) :

Equip d’orientació i suport a l’aprenentatge

1. L’equip d'orientació i suport a l’aprenentatge estarà integrat, com a mínim, pels següents
components:
a. L'orientador o orientadora del centre.
b. El professorat Tècnic de Serveis a la Comunitat (PTSC), si n’hi ha.
c. El professorat de suport a l’aprenentatge del centre.
d. El professorat que imparteixi els programes de diversificació curricular i dels cicles
formatius de grau bàsic, en la forma que s'estableixi en el pla d'orientació i acció tutorial.
e. Si és el cas, altres professionals no docents que pugui necessitar l’alumnat d’acord amb
les seves necessitats específiques de suport educatiu (auxiliars tècnics educatius (ATE),
fisioterapeutes, intèrprets de llengua de signes (ILS), etc.).
f. També en podrà formar part altre personal segons l’establert el projecte educatiu del
centre o que reglamentàriament pugui determinar la Conselleria d'Educació i Formació
Professional.
2. Les funcions de l’equip d’orientació i suport a l’aprenentatge seran:
a. Garantir la intervenció psicopedagògica i contribuir al desenvolupament de l’orientació
educativa, social i professional de l’alumnat.
b. Contribuir a la redacció i revisió dels documents de centre i aportar les mesures i
estratègies metodològiques, organitzatives i d’aprenentatge adients per atendre a la diversitat en
un entorn inclusiu.
c. Elaborar el pla anual i la memòria de l’equip d’orientació i suport a l’aprenentatge i
col·laborar amb l’equip directiu en l’organització de mesures inclusives.
d. Aportar les mesures, materials, estratègies i activitats adients per reduir les barreres i
analitzar quins són els recursos que disposa el centre i sobre com es poden mobilitzar recursos
addicionals per donar suport a l'aprenentatge i a la participació de tot l’alumnat.
e. Intervenir directament i conjuntament amb els altres docents per afavorir la participació
de les famílies i la seva implicació en les actuacions educatives amb els seus fills.
f. Aportar documents, materials i experiències sobre l’atenció a la diversitat i contribuir a
la identificació de necessitats i la coordinació d’activitats formatives.
g. Col·laborar en el traspàs d’informació en els canvis d’etapa o de centre.
3. La coordinació de l’equip d'orientació i suport serà exercida preferentment per
l'orientador del centre, sempre que desenvolupi la totalitat de la seva jornada en el centre.
4. L'equip d'orientació i suport es reunirà, periòdicament, tant per dur a termes les funcions
de l’equip com per coordinar-se amb els equips docents.
5. Els professionals que conformen l’equip d'orientació i suport a l’aprenentatge han de
participar en l’avaluació de l’alumnat i elaborar els informes conjuntament amb l’equip docent.

Tot el referent a l‘Equip de Suport queda reflectit al procés PR0205.

3.5.- COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

(Aquesta comissió es formarà depenent de les necessitats reals del Centre)

3.6.- COORDINACIÓ DE SERVEIS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

I EXTRAESCOLARS

3.6.1.- El coordinador de Serveis i Activitats Complementàries i Extraescolars(CSACE)

serà un mestre, preferentment amb destinació definitiva al centre, designat pel Director
per un període de dos cursos acadèmics, a proposta del Cap d’Estudis, oït el Claustre.

3.6.2.- El CSACE actuarà sota la dependència directa del Cap d’Estudis i amb estreta
col·laboració amb l’Equip Directiu.

3.6.3.- Les seves funcions venen detallades a l’article 67 del ROC i, principalment, serà
la persona encarregada de:
- Elaborar el pla anual d’aquestes activitats
- Informar de l’oferta d’activitats que se’ns van presentant a llarg del curs.
- Coordinar les activitats
- Comprovar que es dur al dia l’arxiu d’aquestes activitats.
- Elaborar una memòria a final de curs amb l’avaluació de les activitats realitzades.

3.6.4.- Encara que una de les funcions previstes a l’article 53 del ROC és la
coordinació del servei de transport escolar, al nostre centre aquesta coordinació serà
exercida pel Secretari en estreta col·laboració amb el Director.

3.6.5.- El CSACE es reunirà, com a norma general, una vegada al mes amb els
coordinadors de cicles, encara que la periodicitat d’aquestes reunions podrà variar en
funció de les necessitats del moment.

3.6.6.- Per tal de poder dur a termini les seves funcions es procurarà que el
coordinador pugui dedicar dos sessions del seu horari lectiu.

3.7.- COORDINACIÓ DE TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

3.7.1.- Existirà un Coordinador de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació

(CTIC).

3.7.2.- La persona que ostenti la coordinació de TIC actuarà sota les ordres de l’Equip
Directiu del centre i la prioritat en les seves actuacions estarà igualment marcada per
l’Equip Directiu.

3.7.3.- El coordinador de TIC tindrà les següents funcions:

- Assessorar a l’Equip Directiu i al Claustre de Mestres en tots els temes relatius
a l’aplicació de les TIC a la pràctica docent, com també en possibles millores o avaries
dels mitjans tècnics.
- Dur el manteniment de la sala d’ordinadors, així com de tots els ordinadors i
material informàtic del centre.
- Elaborar el pla de les TIC, coordinar el seu desenvolupament i al final de curs,
elaborar la memòria del pla.
- Dinamitzar i orientar la formació continuada dels mestres del centre en l’àmbit
de les TIC
- Qualsevol altre que li pugui ser encarregada per la Direcció del Centre o
atribuïdes per la
Conselleria d’Educació.

3.7.4.- En cap cas serà responsabilitat del coordinador de les TIC la resolució física
d’avaries en els ordinadors o altres productes informàtics del centre. Quan es
produeixin aquestes circumstàncies el coordinador informarà a la Direcció del Centre i
avisarà al Servei tècnic corresponent o demanarà suport al Servei d’informàtica de la
Conselleria.

3.7.5.- A principi de curs s’establirà l’horari per a les coordinacions necessàries per al
desenvolupament del pla de les TIC.

3.7.6.- Per tal de dur a termini les seves funcions, es procurarà que hi pugui dedicar
entre 2/3 hores del seu horari lectiu.

3.8.- COORDINACIÓ DE BIBLIOTECA

3.8.1.- Existirà un coordinador de biblioteca que tindrà les següents funcions:

- Assegurar l’organització, el manteniment i l'adequada utilització dels recursos
documentals i de la biblioteca del centre.
- Col·laborar en la promoció de la lectura com a mitjà d’informació, entreteniment i oci.
- Assessorar en la compra de nous materials i fons per a la biblioteca general o d’aula.
- Qualsevol altre que li pugui ser assignada per la Direcció del Centre en relació
a la biblioteca.

3.8.2.- Per tal de poder dur a termini les seves funcions, es procurarà que el
coordinador de la biblioteca pugui comptar, com a mínim, amb una hora del seu horari
lectiu.

3.9.- COORDINACIÓ MEDIAMBIENTAL

3.9.1.- Existirà un coordinador ambiental que tindrà les següents funcions:

- Establir una coherència entre la gestió dels recursos materials, energètics i
residu del centre i educació ambiental de tota la Comunitat Educativa amb la finalitat
de generar hàbits, actituds i valors respectuosos amb el medi ambient.
- Coordinar la recollida i evacuació dels residus del centre.
- Assessorar a l’Equip Directiu i al Claustre de Mestres en tots els temes relatius
a l’ambientalització del entre.
- Coordinar l’elaboració del pla d’ambientalització del centre que haurà de
contenir els objectius que s’hi pretenen, les actuacions que s’han de dur a terme i els
procediments previstos per a realitzar-se el seguiment i l’avaluació.
- Impulsar i coordinar el tractament de l’educació ambiental amb els diferents
equips de cicle.
- Dur a terme el programa d’hort escolar

3.9.2.- El coordinador ambiental es reunirà, com a norma general, una vegada al mes
amb els coordinadors de cicles i el Cap d’Estudis, encara que la periodicitat d’aquestes
reunions podrà variar en funció de les necessitats del moment.
3.9.3.- Per tal de poder dur a termini les seves funcions, es procurarà que el
coordinador ambiental pugui comptar, com a mínim, amb una hora del seu horari lectiu.

4. DRETS I DEURES DELS MEMBRES DE LA COMUNITAT ESCOLAR

4.1.- DE TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT ESCOLAR

4.1.1.- Tots els membres de la Comunitat Escolar tenen dret a:

a) Que es respecti la seva llibertat de conciència, les seves conviccions religioses,

morals i ideològiques d’acord amb la Constitució, així com la seva intimitat en el que
respecta a aquestes creences.

b) No ser discriminat per raons de naixement, raça, sexe, capacitat econòmica,

nivell social, conviccions polítiques, morals o religioses ; així com per discapacitats
físiques, sensorials o psíquiques, o qualsevol altra condició o circumstància personal o
social.

c) Que es respecti la seva integritat física i moral i la seva dignitat personal

d) Que es guardi reserva sobre tota aquella informació que disposa el centre
sobre les seves circumstàncies personals i familiars. No obstant això, el centre
comunicarà a l’autoritat competent les circumstàncies que puguin implicar mals
tractaments per a l’alumne o qualsevol altre incompliment dels deures establerts per
les lleis de “Protecció dels Menors”.

e) Utilitzar les instal·lacions del centre, mobiliari i material, sempre que no es

pertorbi l’ordre de les activitats docents i prèvia autorització de la Direcció.

4.1.2.- Tots els membres de la Comunitat Escolar tenen el deure de:

a) Respectar la llibertat de conciència i les conviccions religioses, ideològiques,

ètniques o morals, així com la dignitat, integritat i intimitat de tots els membres de la
Comunitat Educativa.

b) Respectar a tots els membres de la Comunitat Educativa.

c) No discriminar cap membre de la Comunitat Educativa per raons de naixement,

raça, sexe o qualsevol altra circumstància personal o social.

d) Assistir al Col·legi amb la neteja suficient per a la salvaguarda de la salut pròpia

i la dels demés membres de la Comunitat Escolar.

e) Respectar l’edifici i utilitzar correctament els béns mobles i les instal·lacions i

mobiliari del centre.

f) Respectar la propietat aliena i les coses d’ús comunitari.

g) Respectar el caràcter propi del centre, d’acord en la legislació vigent

h) Respectar el present Reglament.

i) Participar i col·laborar activament, juntament amb la resta dels membres de la

Comunitat Educativa, per tal d’afavorir el millor desplegament de l’ensenyament, de
l’orientació i de la convivència en el centre.
4.2.- DELS ALUMNES(Regulat al Decret 121/2010)

4.3.- DELS MESTRES

4.3.1.- Tots els mestres tenen dret a:

a) Disposar de llibertat d’ensenyança que estarà subjecta a l’adaptació legislativa

vigent i als projectes del Centre.

b) Assistir a les reunions del Claustre amb veu i vot.

c) Fer les propostes que consideri oportunes pel millor funcionament del Centre.

d) Participar en l’elecció dels seus representants.

e) Participar en la gestió del Centre a través dels seus representants al Consell

Escolar.

f) Ser informats pels seus representants de tots els acords presos.

4.3.2.- Tots els mestres tenen el deure de:

a) Proporcionar a l’alumnat la formació adequada al seu nivell i segons les

directrius de les autoritats educatives i dels projectes del Centre.
b) Reunir-se periòdicament amb els seus companys per coordinar i programar les
activitats.

c) Posar-se en contacte amb els pares els seus alumnes quantes vegades
consideri precises.

d) Desenvolupar una avaluació continuada dels alumnes, donant-ne compta als

respectius pares o tutors legals.

e) Assistir puntual i regularment a les activitats programades i reunions dels grups

dels quals formin part.

f) Participar activament en les reunions dels òrgans dels quals en formin part i en
el compliment de les obligacions del càrrec per al qual han estat elegits.

g) Informar, si es el cas, al sector que representen dels acords dels òrgans

col·legiats de que formin part.

h) Complir i fer complir les normes aprovades pels òrgans competents.

i) Guardar reserves sobre tota la informació de que disposi sobre les

circumstàncies personals i familiars dels alumnes, encara que el Centre comunicarà a
l’autoritat competent, les circumstàncies que puguin implicar mals tractaments per a
l’alumne o qualsevol altra incompliment dels deures establerts per la llei de Protecció
de Menors.

j) Respectar l’horari establert

k) Vigilar que al entrar o sortir de les aules, els alumnes ho facin amb ordre i correcció.
l) Vigilar als alumnes siguin o no de la seva tutoria. En cas de produir-se algun
problema, actuar immediatament, notificar-ho al tutor, si es el cas, i, si ho creu
convenient, proposar a la Direcció del Centre la sanció que consideri oportuna.

m) No expulsar al passadís als alumne en hores de classe.

n) Acudir amb puntualitat a la vigilància de pati, roman en moviment a la zona

assenyalada i complir la resta de normes d’actuació al pati aprovades pel Claustre.

o) Deixar programades les activitats quan la seva falta d’assistència es sàpiga

amb antelació.

p) Donar a conèixer i difondre el present Reglament a la Comunitat Educativa.

q) Romandre a l’aula fins que hagin sortit tots els alumnes al final de la jornada.

r) Fomentar l’acció tutorial compartida en les situacions necessàries.

4.3.2.1.- Es consideren endemés responsabilitat dels mestres:

a) Potenciar un bon clima de treball basat en la confiança i ajuda mútua

(professorat- professorat,professorat-alumnat, alumnat-alumnat).

b) Complir i col·laborar per dur a termini els acords presos en el Claustre o

Consell Escolar.

c) Elaborar les programacions trimestrals i quinzenals, en coordinació amb la

resta de mestres del cicle i l’Equip de Suport.

d) Complir els terminis marcats per el lliurament de documentació i els horaris

establerts.

e) Puntualitat en l’arribada al matí, l’hora serà a les 8:00 hrs. Es procurarà evitar
retards en els canvis de classe.

f) Justificar les absències.

g) Avisar a l’Equip Directiu de les sortides escolars amb suficient antelació així
com registrar-les al quadern de sortides del Centre.

h) Complir amb tot el relatiu al macroprocés MP02-Ensenyament-aprenentatge.

4.3.2.2.- Informació entre els mestres.

a) El mestre responsable del CEP, col·locarà en el tauler d’anuncis corresponent

de la Sala de Mestres la informació recollida, ho comunicarà per whats app o informarà
mitjançant el correu corporatiu. Si hi ha alguna informació que consideri d’interès
especial per a un determinat sector ho comunicarà personalmen o mitjançant el correu
corporatiu.

b) Per a la informació interna del Centre s’habilitarà un tauler d’anuncis (Secretaria

i Sala de Mestres), l’app whats app i el correu corporatiu informacions:

- Torns de pati
- Horari d’activitats extraescolars
- Quadre horari de reunions i coordinacions.
- Absències mensuals dels mestres.
- Convocatòries de Claustres, Consells Escolars i CCP.
- Substitucions

c) Per donar conèixer temes que es considerin d’interès per tot el Claustre es
faran reunions informatives que podran ser proposades per qualsevol membre
d’aquest.

d) Qualsevol mestre podrà demanar a l’Equip Directiu informació sobre aquells

aspectes de la vida del Centre que li interessin.

e) Recolzaments. Trimestralment es faran unes previsions de recolzament dels

mestres en funció de la disponibilitat horària i de les necessitats que vagin sorgint
durant el curs. Aquests recolzaments poden ser dins o fora l’aula.

4.4.- DELS PARES O TUTORS LEGALS

4.4.1.- Tots els pares o tutors legals tenen el dret de:

a) Participar en l’elecció dels seus representants legals al Consell Escolar

b) Participar en la gestió i funcionament del Centre a través dels seus

representants al Consell Escolar.

c) Que els seus fills rebin una educació integral segons el PEC, la PGA i la
legislació vigent.

d) Ser informats pels seus representants legítims de tots els acords presos.

e) Ser informats i conèixer el desenvolupament escolar dels seus fills

f) Demanar explicacions sobre les qualificacions dels seus fills que consideri
oportunes.

g) Formar part de l’APIMA del Centre i participar en les activitats que aquesta
organitza.

4.4.2.- Tots els pares o tutors legals tenen el deure de:

a) Conèixer el desenvolupament escolar dels seus fills.

b) Demanar explicacions sobre les qualificacions dels seus fills o fer les
reclamacions que
consideri oportuns en privat i a les hores fixades amb tal fi, tutoria de pares.

c) Presentar-se al Centre quan siguin requerits pels mestres o Direcció del mateix.

d) Proporcionar als seus fills el material necessari.

e) Responsabilitzar-se de que els seus fills assisteixin al centre amb puntualitat i

amb les
condicions higièniques adequades.

f) Col·laborar en la formació dels seus fills, ajudar-los en tot el que sigui possible i
cooperar amb les activitats del centre.
g) Justificar per escrit es faltes d’assistència o puntualitat dels seus fills.

h) Tractar en tot moment a la resta de membres de la Comunitat Educativa amb

respecte.

i) Informar al tutor d’aquells aspectes de la personalitat i salut del seu fill així com
dels possibles problemes personals que puguin afectar a la seva vida escolar.

j) Respectar l’horari de visita establert. En cas de tenir un motiu urgent, consultar

amb el tutor per telèfon o per escrit.

k) Informar dels canvis de domicili i/o telèfon.

l) Parlar de forma respectuosa dels mestres davant dels seus fills. (el desprestigi
de l’educador repercuteix negativament en l’aprenentatge).

m) Comunicar al mestre quan la situació familiar canviï i proporcionar la

documentació oportuna sobre la custodia.

n) Comunicar al mestre/centre quan els pares d’Educació Infantil no poden venir a

recollir als seus fills i ho farà una altra persona diferent(model).

5. NORMES DE CONVIVÈNCIA

5.1.- GENERALS

5.1.1.- S’assistirà al col·legi amb la neteja suficient per a la salvaguarda de la salut

pròpia i la dels demés membres de la Comunitat Escolar.

5.1.2.- Es mantindrà un ambient de respecte entre tots els membres de la Comunitat

Escolar i es respectaran les normes d’urbanitat.

5.1.3.- Una vegada iniciades les activitats escolars, els alumnes no podran abandonar
el recinte escolar sense permís exprés d’un mestre.

5.1.4.- Els dies que els alumnes tinguin educació física o hagin de realitzar alguna
activitat esportiva vendran a l’escola amb xandall i sabates esportives o amb
vestimenta adequada per aquest fi.

5.1.5.- No estarà permès que els alumnes duguin telèfons mòbils o aparells electrònics
al col·legi i, per tant, el col·legi no es responsabilitzarà d’aquests aparells en el cas de
que algun alumne no compleixi la norma. Si algún alumne el porta telèfon Mòbil a
l’escola, haurà de justificar la raó i el tutor/a el custodiarà apagat durant la jornada
lectiva.

5.1.6.- Es mantindran nets els espais comuns. Es prohibeix tirar o deixar paper o
deixalles en terra i quan qualsevol persona vegi un paper o deixalla a terra el recollirà i
el llançarà al contenidor corresponent i els mestres hauran de vetllar per a què aquesta
norma es compleixi.

5.1.7.- En general, no es permetrà menjar llaminadures ni menjar a les hores de

classe, excepte el casos excepcionals.
5.1.8.- Per motius d’higiene no és convenient compartir gots, coberts, xuclar o llepar
llapis…, ni tampoc compartir gorres, pintes, gomes de cabell…

5.1.9.- El Centre no s’utilitzarà com a plataforma comercial de cap producte.

5.1.10. Es respectarà el Pla de Contingència aprovat pel Consell Escolar referent a la

normativa Covid-19.

5.2.- DE LES ENTRADES I SORTIDES DEL CENTRE

5.2.1.- L’horari escolar general és de 9 a 14 hores (excepcions contemplades al Pla de

Contingència).

5.2.2.- El centre s’obrirà a les 7:30 per l’alumnat d’escola matinera. Els alumnes que
No facin ús d’aquest servei NO podran entrar al recinte fins a les 8:50h.

5.2.3.- L’alumne de primària que arribi més tard de les 9:05 no podrà incorporar-se a la
seva aula amb el grup fins que comenci la següent sessió. Romandrà en un altre espai
del centre sota la vigilància d’un mestre. En aquestos casos el pare/mare o tutor/a legal
justificarà el motiu del retard. (no aplicable mentres durin les restriccions provocades
per la Covid’19)

5.2.4.- En els casos d’assistència al metge, viatge o causa justificada es permetrà

l’entrada o la sortida del recinte escolar, sempre amb el justificant pertinent. Es
procurarà que aquestes entrades i/o sortides siguin en els canvis de sessió; en el cas
contrari, la incorporació es realitzarà en la següent sessió corresponent. L’infant
romandrà a un espai del centre sota la vigilància d’un mestre fins la seva entrada a
l’aula. (no aplicable mentres durin les restriccions provocades per la Covid’19)

5.2.5.- Abans de l’hora de l’entrada, en el cas de pluja o mal temps, els alumnes
podran accedir directament a l’edifici escolar i a classe on estarà esperant el tutor/a.

5.2.6.- Les sortides a les 14 h. es faran en el següent ordre:

a) Ed. Infantil : sortiran a les 13:45 hrs. escalonadament. Els tutors els lliuraran en
la mateixa aula on els recolliran directament els pares o responsables. (Si algú alumne
ha de ser recollit per una altra persona que no sigui l'habitual, els pares hauran de
notificar-ho al tutor/centre utilitzant el model).

b) Ed. Especial: sortiran a les 13:55 h. Esperant als seus pares o responsables
dins la seva aula. Aquells alumnes de N.E.E. que facin servir el transport escolar
sortiran en companyia de les Auxiliars Tècniques Educatives sobre les 13’50.

c) Ed. Primària: sortiran a les 14 h.

Aquests horaris poden quedar modificats segons Pla e Contingpencia

5.2.7..- Quan acabada la jornada laboral del professorat els pares d’un alumne/a no
hagin vingut a recollir-lo i hagi estat impossible localitzar-los per part del tutor/a, la
Direcció del Centre es posarà en contacte amb les autoritats municipals perquè se’n
facin càrrec.
5.3.- DE LES CLASSES

5.3.1.- Abans de l’aprovació de la P.G.A. per cicles s’elaboraran unes normes de

classe d’acord amb els principis del P.E.C. Aquestes normes han d’anar encaminades
a afavorir:
- La participació de l’alumnat i la presa de responsabilitats.
- Un clima de confiança i diàleg a fi d’evitar possibles conflictes o solucionar-los
sense haver de prendre mesures arbitràries.

5.3.1.1.- Les normes seran aprovades pel Claustre per garantir la coherència amb el
P.E.C.

L’alumnat participarà en l’elaboració de les esmentades normes:

a) Educació Infantil. A través d’assemblees diàries.

b) Educació Primària.

1r cicle.- De manera introductiva (presentar situacions a fi que ells arribin a deduir les
normes).

2n i 3r cicle.- Amb una pluja d’idees, s’anotaran i es votaran les normes per després
fer un cartell i penjar-les a l’aula. Es farà un seguiment de les normes mitjançant l’eina
Classdojo o altra similar.

3r cicle.- Per iniciativa del propi alumnat baix la supervisió del tutor/a.

5.3.1.- No es permetrà l’entrada a les classes dels pares o tutors legals sense el
permís exprés d’algun mestre del centre(reunions de tutoria), ni de cap persona aliena
al Claustre de Mestres sense el permís de la Direcció.

5.3.2.- No es podrà quedar cap alumne a les aules sense la presència d’un mestre i
tampoc es permetrà l’entrada a les classes dels alumnes fora de l’horari lectiu a no ser
amb el permís exprés d’un mestre o personal del centre.

5.3.3.- A la classe s’haurà de mantenir un clima de treball i respecte cap els demés,
per això es tindran en compte els següents punts:

- Dur tot el material necessari per realitzar la tasca escolar.

- Treballar en silenci o amb un to moderat i sense molestar als altres.
- Ajudar o col·laborar en el que sigui precís.
- Atendre bé a totes les explicacions i observacions del mestre, obeir-lo i no
replicar de forma grossera.
- Respectar el material escolar ja sigui propi o aliè.
- Mantenir la classe ordenada en tot moment: pupitres, estants, armaris, jocs…
- Respectar el torn de paraula i l’opinió del seus companys.
- Estar assegut de forma correcta.

5.3.4.- Els papers que només estiguin escrits a una cara es deixaran a la safata de
reutilitzar i es procurarà escriure per les dues cares del full.

5.3.5.- A les aules hi haurà tres tipus de contenidors de deixalles: paper, plàstic i
alumini i altres residus. Els dos primers es buidaran per l’alumnat periòdicament als
contenidors grans dels passadissos, i l’altre serà buidat pel personal de neteja.
5.3.6.- A Ed. Primària, durant la classe no s’anirà als banys almenys que sigui
necessari; es procurarà que hi vagin en els canvis de classe.

5.3.7.- No es permetrà menjar llaminadures ni menjar a les aules sense permís exprés
del mestre, excepte en casos excepcionals.

5.3.8.- S’apagaran els llums quan no hi hagi ningú a les aules, encara que quan es
tracti de fluorescents només s’apagaran si es per un temps superior a mitra hora.

5.3.9.- Es procurarà tancar les finestres i les portes d’entrada a l’edifici. quan estigui
encesa la calefacció i al final de la jornada lectiva.

5.4.- DELS ESPLAIS

5.4.1.- L’alumnat de 1r cicle de primària i d’UEEC comptaran amb un període d’esplai

de 11 fins a 11:30 h. L’alumnat de 2n cicle comptaran amb un període d’esplai de
11:30h fins les 12h.

5.4.2.- Els alumnes d’infantil comptaran amb un esplai de 50 minuts seguits:de 11:00 a
11:50 hrs.

5.4.3.- Per a l’atenció i la vigilància dels alumnes durant els esplais s’organitzaran torns
de mestres segons les necessitats reals del Centre.
Aquests horaris poden canviar segons Pla de contingència.

5.4.4.- Per a la vigilància dels patis d'Infantil i Primària remetre’s al document

PR060305-Normes pati.

5.4.5.- Als esplais, els alumnes estaran al pati i deixaran lliures les aules, els
passadissos, escales i serveis interiors excepte en Ed. Infantil i en els casos que
estiguin realitzant activitats escolars o complint alguna sanció i sempre davall la tutela
d’algun mestre i en la seva presència.

5.4.6.- Quan acabi l’esplai els alumnes es dirigiran al porxo o rampa de seguida que
sentin la senyal i faran la fila corresponent on estaran esperant els seus tutors.

5.4.7.- Els dies de pluja, els alumnes romandran en la seva aula amb el tutor i, en cap
cas, podran romandre als corredors.

5.4.9.- Als esplais, les ATEs es dedicaran a la vigilància dels alumnes de NEE i a fer
les tasques d’integració en els jocs amb la resta de l’alumnat que els hi proposi el
tutor/a.

5.5.- DE LES FALTES D’ ASSISTÈNCIA I PUNTUALITAT

5.5.1.- A principi de curs o en el moment d’incorporació, en el cas dels alumnes

nouvinguts, els tutors informaran als pares de la necessitat que els seus fills assisteixin
a classe amb regularitat.

5.5.2.- Per al control d’assistència, el tutor de cada grup passarà llista diàriament al
Gestib i anotarà les absències de l’alumnat. El full d’assistència es lliurarà
mensualment al Cap d’Estudis. Es considerarà falta d’assistència quan un alumne falti
tota la jornada i quan es produeixi una falta de puntualitat reiterada.
5.5.3.- Les faltes d’assistència hauran d’estar justificades per escrit i signades pels
pares o tutors legals de l’alumne i serà el mestre tutor de l’alumne l’encarregat d’exigir
els justificants i lliurar-los mensualment, juntament amb el full d’assistències, al Cap
d’Estudis (entre el dia 1 i el 5 del següent mes).

5.5.4.- Si el tutor no té constància del motiu de l’absència d’un alumne, a les 2 faltes
d’assistència haurà de telefonar als seus pares o tutors legals per esbrinar el que
succeeix, i si les faltes no són justificades, haurà de parlar amb la família perquè
asseguri l’assistència del seu fill a la classe.
Una vegada l’alumne s’incorpori a la classe s’exigirà l’escrit firmat pels pares o tutors
legals on s’expliqui el motiu de l’absència.

5.5.5.- Si el tutor no aconsegueix parlar amb els pares telefònicament i segueix sense
tenir constància de l’absència, al tercer dia que falti, o màxim al quart, ho comunicarà
al Cap d’Estudis, qui s’haurà de posar en contacte novament amb els pares o tutors
legals de l’alumne per telèfon o, en el cas de no ser possible, per carta certificada o
telegrama amb acusament de rebut per tal de concertar una entrevista amb ells. Si no
es resol la situació d’absentisme, l’Equip Directiu comunicarà aquest fet a l’UOEP i als
Serveis Socials de l’Ajuntament utilitzant els models adients.

5.5.6.- L’acumulació de tres faltes d’assistència sense justificació escrita signada pels
pares o tutors legals de l’alumne en el període d’un mes o de cinc en el període d’un
trimestre, implicarà que el tutor ho comuniqui al Cap d’Estudis. Aquest haurà de posar-
se en contacte amb els pares o tutors legals de l’alumne per telèfon o, en el cas de no
ser possible, per carta certificada o telegrama amb acusament de rebut per tal de
concertar una entrevista amb ells. En aquesta entrevista, a la qual també assistirà el
tutor de l’alumne, se’ls hi recordarà als pares o tutors legals l’obligació de justificar
totes les faltes d’assistència per escrit i se’ls hi comunicarà que en el cas de que la
situació es torni a repetir, l’Equip Directiu comunicarà aquest fet a l’UOEP i als Serveis
Socials de l’Ajuntament utilitzant els models adients.

5.5.7.- Quan el tutor, malgrat tingui les justificacions signades pels pares o tutors
legals, dubti que les faltes d’assistència siguin realment justificables, ho posarà en
coneixement del Cap d’Estudis.
Aquest estudiarà el cas, si ho crec necessari, es posarà en contacte amb els pares per
tal d’esbrinar el que succeeix i si la resposta a la situació no el convenç, l’Equip
Directiu derivarà el cas als Serveis Socials de l’Ajuntament i a l’UOEP.

5.5.8.- Quan a un alumne se li anotin tres faltes de puntualitat en el període d’un mes o
cinc en el període d’un trimestre, el tutor ho comunicarà al Cap d’Estudis. Aquest
s’haurà de posar-se en contacte amb els pares o tutors legals de l’alumne per telèfon
o, en el cas de no ser possible, per carta amb acusament de rebut per tal de concretar
una entrevista amb ells. En aquesta entrevista, se’ls hi recordarà la importància
d’arribar amb puntualitat, se’ls hi demanarà que es posi solució a la situació i se’ls hi
comunicarà que en el cas de que la situació es torni a repetir, l’Equip Directiu
comunicarà aquest fet als Serveis Socials de l’Ajuntament i a l’UOEP.

5.6.- DELS MEDIS DE COMUNICACIÓ I DE L’ATENCIÓ ALS PARES I AL PÚBLIC

EN GENERAL

5.6.1.- L’Equip Directiu serà l’encarregat d’informar als mestres de l’oferta rebuda en
relació a cursets de perfeccionament o altres que puguin ser de l'interès dels mestres
en general, per això, es durà un full de registre que es penjarà al taulell corresponent.
5.6.2.- La informació relativa a sindicats que es rebi al centre es penjarà al taulell
corresponent de la Sala de Mestres.

5.6.3.- El coordinador de SACE serà l’encarregat d’informar de tota l’oferta que es rep
al centre en relació a activitats complementàries i concursos, es durà un full de registre
per a cadascun que es penjarà al taulell d’anuncis.

5.6.4.- Si hi ha alguna informació que pel tema o altres aspectes es consideri molt
important i urgent, l’Equip Directiu ho comunicarà a les famílies mitjançant correu o
sms pel Gestib, bloc del centre, bloc de l’APIMA i Whats app de l’APIMA.

5.6.5.- La informació oficial als pares o tutors legals s’exposarà al taulell d’anuncis del
vestíbul i, si veu necessari, es farà una circular que s’enviarà a través dels seus fills o a
través de la pàgina web del centre o el Xestib.

5.6.6.- La resta d’informació que es rebi al centre i que es cregui d’interès per a la
Comunitat Educativa es penjarà al taulell del porxo de l’entrada principal i a la pàgina
web si escau.

5.6.7.- Qualsevol alumne, mestre, pare o persona en general que vulgui fer ús dels
taulons d’anuncis, haurà d’informar prèviament a un membre de l’Equip Directiu i tenir
la seva autorització. No es permetrà publicitat que no siguin activitats del Consell
d’Eivissa o dels Ajuntaments.

5.6.8.- El medi de comunicació entre els pares o tutors legals i el mestre tutor seran les
circulars o notes escrites als seus fills que podran ser en paper o a través del Xestib. A
partir de l’etapa de Primària, per a les comunicacions individuals als pares o tutors
legals, també s’utilitzarà l’agenda escolar.

5.6.9.- Durant les hores de classe no es permetran les visites dels pares, a no ser per
una urgència.

5.6.10.- El dia de tutoria i d’atenció de pares serà els dimarts de 8 a 8:50 hores i per un
bon funcionament de les classes, es procurarà respectar aquest horari per parlar amb
el tutor o mestres i s’evitarà fer-ho a les entrades o sortides si no és un tema urgent.
S’haurà de demanar cita prèvia.

5.7.- CRITERIS PEDAGÒGICS ESPECÍFICS QUE MILLOREN LA CONVIVÈNCIA.

5.7.1.- Estratègies bàsiques. Per aquell alumnat que manifesti greus dificultats de
convivència i/o pertorbin el normal desenvolupament de les classes, es prendran les
següents mesures:

5.7.1.1.- Entrevistes personals amb l’alumne/a.

5.7.1.2.- Recollida d’informació (dels companys, família, professorat...).

5.7.1.3.- Establiment d’estratègies d’acord amb les dades recollides, tenint en compte:

a) Recórrer a la reflexió i l’autocrítica a fi d’evitar el càstig.

b) Estimular l’autoestima (ajustar a la realitat).

c) Evitar tot tipus d’humiliacions.

d) Fer ús en la mesura de lo possible de les pràctiques restauratives.

5.7.1.4.- Col·laboració amb la família per dur a terme estratègies comuns.

5.7.2.- Estratègies d’intervenció seqüenciades per cicles.

5.7.2.1.- Educació Infantil. Són estratègies d’intervenció d’alumnat-professorat.

a) Parlar amb tota la classe en el mateix moment que succeeixi o/i en l’ assemblea
per treure conclusions entre tots.

b) Parlar puntualment amb tots quan succeeixi i que l’alumne rectifiqui el seu
comportament repetint l’acció de manera correcta.

c) Explicar als alumnes que tots som diferents i que cadascun fa el que pot
d’acord amb les seves capacitats.

d) Presentació, a principi de curs, de l’alumnat d’integració a la resta dels

companys/es d’aula.

e) Informar en la reunió inicial a pares/ mares de què és i com funciona al nostre

col·legi d’integració (tutores i especialistes de N.E.E.).

f) Canalitzar correctament la informació i solucionar el més ràpid possible els

problemes que poden sorgir entre tutores/ pares, intervenint les persones implicades.
Respectar els acords. Deixar clar als pares, des de principi de curs, quines són les
seves competències.

5.7.2.2.- Primer Cicle d’Educació Primària. Són estratègies d’intervenció d’alumnat-

professorat.

a) Demanar a la resta dels companys ajuda per a tranquil·litzar- se. Treure a

l’alumne/a de la situació per a que es relaxi, parlar amb ell/a ... Trucar als pares: donar
informació de la situació i sol·licitar la seva col·laboració.

b) Recomanar als pares la necessitat de que el seu fill realitzi activitats col·lectives
(casa...). Aprofitar per fer jocs d´ expressió corporal, teatre etc. dins l’aula. Valorar,
davant la resta, els aspectes positius del nen.

5.7.2.3.-. Segon Cicle d’Educació Primària Són estratègies d’intervenció d’alumnat-

professorat.

a) Necessitat de recopilar informació familiar (anamnesi). Dedicar temps a

assemblea (acció tutorial). Utilitzar l’assemblea/ reflexió en tutoria i amb el tutor
present.

b) Interaccions tot el cicle.

c) En els patis s’ha d’estar vigilants i intervenir cooperativament amb els alumnes.
Participar i corregir situacions no dialogants / intolerants. Insistir que l’alumnat de
N.E.E. ha d’integrar- se en jocs.

d) Utilitzar l’assemblea/ reflexió en tutoria amb el tutor/a present.

5.7.2.3.-. Tercer Cicle d’Educació Primària Són estratègies d’intervenció d’alumnat-
professorat.

a) Aula:

- Activitats del currículum compartides ( Llengua, Artística, E. Física .. tenint en

compte aquest criteri per l´ elaboració d’horaris...).
- Potenciar les assemblees per a temes de convivència.
- Estratègies pedagògiques de dinàmica de grups.
- Distribució dins l’aula de l’acord amb el projecte de la cooperativa de material i
en cas de ser individual, fer modificacions al menys trimestrals.
- Fer tasques grupals (4/5 alumnes màxim)
- Visites dels pares amb el tutor compartides amb els especialistes si és possible.

b) Pati:

- Vigilància per part dels mestres, activament.

- Fer respectar les instal·lacions així com els torns de

pistes. c)Espais del Centre:

- Respectar els silencis en les entrades i sortides.

- Respectar les instal·lacions del Centre.
- Compartir les tasques d’organització amb els alumnes.

5.8.- CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES.

(remitir-se al Decret 121/2010)

6. ORGANIZACIÓ DELS ESPAIS/INSTAL·LACIONS i NORMES PER AL SEU ÚS

6.1.- SALES DE NIVELL

6.1.1.- El responsable de cada aula serà el mestre tutor dels alumnes que l’ocupen,
que vetllarà pel bon ús i la conservació de la mateixa.

6.1.2.- Al finalitzar la jornada escolar s’hauran de tancar les finestres, apagar els llums i
posar el material d’us múltiple que s’hagués utilitzat al seu lloc.

6.2.- SALA D’ORDINADORS

6.2.1.- Al començament de cada curs escolar es confeccionarà un horari per a la

utilització d’aquesta sala pels distints grups.

6.2.2.- Es mantindrà un clima de silenci i respecte.

6.2.3.- Per norma general, els alumnes hauran d’ocupar el lloc assignat a principi de
curs i tractaran adequadament tot el material informàtic que utilitzin.

6.2.4.- No es podran canviar les configuracions dels ordinadors, ni esborrar el contingut

del disc dur.

6.2.5.- Si durant la sessió es produeix algun incident amb els ordinadors i no es sap
com solucionar-lo , s’anotarà la llibreta d’incidències que hi ha per aquest fi.

6.2.6.- No es descarregaran arxius executables des d’Internet sense consultar-ho amb

el coordinador.

6.2.7.- Els alumnes no guardaran documents a l’ordinador ni els imprimiran sense

l’autorització del mestre.

6.2.8.- Els alumnes no introduiran CD-ROM o DVD als ordinadors sense l’autorització
del mestre.

6.2.9.- Quan els alumnes utilitzin Internet només podran accedir a les pàgines web
adequades a la seva edat i sempre baix la supervisió d’un mestre.

6.2.10.- A les sessions amb alumnes es procurarà que no hi hagi altres mestres aliens
a la sessió educativa.

6.2.11.- L’ús de l’ordinador és per temes relacionats amb l’escola.

6.2.12.- Si fora de l’horari escolar, algun mestre necessita utilitzar-lo a nivell personal,
serà amb els programes instal·lats.

6.2.13.- Al final de cada sessió haurà de quedar tot el material i mobiliari ordenat i net, i
les cadires, els teclats i els ratolins hauran de quedar ben col·locats al seu lloc. El
mestre encarregat de la sessió serà el responsable de què així es faci.

6.2.14.- Al final del dia tots els ordinadors hauran de quedar apagats i degudament
tapats, el responsable serà el coordinador, encara que aquest podrà delegar en els
mestres encarregats de les darreres sessions.

6.2.15.- Els mestres tenen els ordinadors de la Sala de Mestres per realitzar els seus
treballs.

6.3.- SALES D’ÚS MÚLTIPLE.

- SALA D’AUDIOVISUALS.
- SALA DE PLÀSTICA.
- SALA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.
- SALA DE PEDAGOGIA TERAPÈUTICA.
- SALA D’AUDICIÓ I LLENGUATGE.
- SALA DE MÚSICA.
- GIMNÀS.

6.3.1.- Al començament de cada curs es nomenarà una persona responsable de cada

sala. Aquestes persones s’encarregaran de:
- Adequar l’aula a principi de curs per al seu ús.
- Proposar l’adquisició i renovació de material.
- Revisar l'inventari de l’aula a final de curs.
6.3.2.- Al començament de cada curs escolar es confeccionarà un horari per a la
utilització d’aquesta sala pels distints grups.

6.3.3.- Cada mestre que faci utilització de l’aula vetllarà pel bon ús i conservació de la
mateixa així com de comunicar qualsevol incidència al responsable de l’aula.

6.3.4.- Aquestes sales podran ser utilitzades per a desdoblaments i suports.

6.4.- PASSADISSOS I ESCALES

6.5.1.- Es procurarà un comportament adequat en els passadissos i a les escales,

evitant curses, empentes i esvalots i es mantindran nets.

6.5.2.- S’evitarà romandre als passadissos i escales si no és per motiu justificat i amb
el permís del mestre responsable.

6.5.3.- Està totalment prohibit castigar als alumnes enviant-los als passadissos.

6.5.4.- Únicament es podrà fer ús de l’ascensor per part de l’alumne per personal adult
del centre.

6.5.- PATIS I PISTA ESPORTIVA

6.6.1.- Els bancs s’usaran per seure correctament i no s’hi estarà de peus.

6.6.2.- Es procurarà mantenir el pati en perfecte estat de neteja. Els papers i els
deixalles es dipositaran als contenidors corresponents.

6.6.3.- S’evitaran les pintades en les parets, tanques, bancs, papereres…

6.6.4.- Es respectaran les tanques i reixats i, en cap cas es saltaran per entrar o sortir
del recinte escolar.

6.6.5.- Als patis es llençaran els papers, els plàstics, les ampolles… a les seves
respectives papereres. Es procurarà llençar aquestes deixalles abans de sortir al pati,
a les papereres de l’aula.

6.6.6.- Al començament de curs s'elaborarà un calendari d’ús de les zones de joc del
pati de Primària segons el cicle o el nivell.

6.6.7.- Tot l’alumnat de primària deixaran les restes orgàniques a les safates dels pati
per dur-les a la compostera.

6.6.- SERVEIS SANITARIS(BANYS)

6.7.1.- Els serveis s’utilitzaran únicament per al seu fi, en cap cas seran lloc de reunió
o de xerrada.

6.7.2.- Es respectaran les instal·lacions sanitàries. Es farà ús adequat de tots els

accessoris i s’evitaran les pintades en portes i parets.

6.7.3.- S’utilitzarà l’aigua necessària per rentar-se sense malgastar-la, de la mateixa

manera que s’utilitzarà el paper necessari per rentar-se o eixugar-se les mans sense
malgastar-lo.
6.7.4.- Es tancaran bé les aixetes i el paper d’eixugar-se les mans es llençarà a les
papereres corresponents, mai als WC.

6.7.5.- Quan hi hagi alguna incidència o avaria, l’alumne ho comunicarà al mestre que
tingui en aquest moment, aquest intentarà solucionar el problema i si no és possible
col·locarà un cartell de “NO FUNCIONA” o “FORA DE SERVEI” i avisarà a la direcció
per tal que prengui les mesures oportunes al respecte.

6.7.6.- Els alumnes aniran als banys preferentment en el temps d’esplai o, bé,
procuraran aprofitar l’horari de canvi d’activitat amb el permís del mestre que ha tingut
a la darrera sessió i només en cas de necessitat, es permetrà la sortida individual de la
classe i si s’ha de fer en grup, serà baix la vigilància d’un mestre.

6.7.7.- A l’hora de l’esplai utilitzaran els serveis exteriors, excepte a l’Ed. Infantil.

6.7.8.- Els banys dels mestres seran d’ús exclusiu d’aquests.

6.7.- DESPATXOS EQUIP DIRECTIU

6.7.1.- Són els llocs on els membres de l'Equip Directiu desenvolupen aquelles
activitats corresponents als seus càrrecs.

6.8.- SALA DE MESTRES.

6.8.1.-Aquesta sala serà d’ús exclusiu dels mestres i es procurarà mantenir-la

ordenada en tot moment. Es procurarà que no en facin ús els alumnes.

6.9.- SALA DE FISIOTERÀPIA

6.9.1.- Aquesta sala serà d’ús exclusiu de la persona encarregada de la fisioteràpia al

Centre.

6.9.2.- La persona responsable s’encarregarà de revisar i proposar la renovació del

material de l’aula.

6.9.3.- S’intentarà portar a terme les sessions de fisioteràpia educativa dintre de l’aula
ordinària, gimnàs i diferents espais del centre.

6.10.- SALA D’ESTIMULACIÓ BASAL.

6.10.1.- Aquesta sala es regirà segons les normes descrites el protocol.

6.11.- MAGATZEM.

6.11.1.- En aquesta sala es troba la plastificadora de Primària, cartolines, paper de

seda,guillotina i material divers del Centre.

6.11.2.- Totes les persones que facin servir aquesta sala vetllaran pel seu ordre i
correcte manteniment, avisant de les incidències a l'Equip Directiu.

6.12.- QUARTS DE NETEJA.

6.12.1.- Aquestos quarts romandran tancats per seguretat dels alumnes i la clau de
primera i segona planta romandrà a la secretaria per si fos necessària la seva
utilització. A la planta baixa, la clau romandrà dalt el quadre de la llum.

7. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES, EXTRAESCOLARS,

SORTIDES ESCOLARS

Article 67
Activitats complementàries i extraescolars
1. Tendran caràcter d’activitats complementàries aquelles activitats didàctiques que es
realitzen amb l’alumnat en horari que majoritàriament és lectiu i que, tot i formar part de les
programacions docents, tenen caràcter diferenciat pel moment, l’espai o els recursos que
utilitzen. Aquestes activitats no seran discriminatòries i tendran caràcter obligatori per a tot
l’alumnat. Així, cal considerar les visites, els treballs de camp, les commemoracions i altres de
semblants.
2. L'oferta i contingut d'activitats escolars complementàries ha de ser coherent amb els
objectius educatius establerts en el projecte educatiu del centre i han de contribuir a facilitar-ne
l'assoliment.
3. Tendran caràcter d’activitats extraescolars aquelles que, organitzades pel centre i
recollides a la programació general anual, aprovada pel consell escolar, es realitzen fora d’horari
lectiu o fora de l’illa amb anada i tornada el mateix dia. Caldrà vetllar perquè esdevinguin
inclusives i la participació serà voluntària. Les percepcions econòmiques que se’n derivin no
poden tenir caràcter lucratiu per al centre.
Viatge Fi d’etapa:s’acorda repartir entre tot l’alumnat de 6è el benefici obtingut de la Loteria de
Nadal i cistella de Nadal. Amb la resta d’activitats, es repartirán els beneficis entre les famílies
que hagin participat.
4. Atès que es tracta d’activitats voluntàries per a l’alumnat, no poden contenir
ensenyaments inclosos en la programació docent, no es poden incloure dins l’horari lectiu, ni ser
objecte d’avaluació amb caràcter acadèmic.
5. El programa d’activitats extraescolars ha de ser aprovat dins la Programació General Anual.
6. A la secretaria del centre ha de figurar un registre amb els expedients de tot el personal
no funcionari (monitors, voluntaris educatius...) responsable de les activitats extraescolars, on
consti la documentació laboral, fiscal i sanitària que correspongui segons la legislació vigent,
l’activitat concreta, l’horari, l’espai on es desenvolupa, l’organisme que subvenciona
l’esmentada activitat i el preu final que aporten els usuaris.
7. Les activitats complementàries i extraescolars convenientment programades i visades
pels òrgans corresponents del centre, no són objecte de permís exprés de l’Administració
educativa, excepte les indicades en el punt següent.
8. S’entendran com a sortides escolars les de durada superior a un dia i que es realitzin
fora del centre. Per exemple els viatges d’estudis, colònies, intercanvis culturals i altres de
semblants. La participació en aquestes és també voluntària. Per al desenvolupament d’aquestes
sortides escolars, s’haurà de comptar amb l’autorització del consell escolar i de la inspecció
educativa, d’acord amb el procediment establert.

8 . UTILITZACIÓ DEL TRANSPORT ESCOLAR

8.1.- Tots els alumnes de primària que ho requereixin podran sol·licitar aquest servei
sempre que respectin les normes de convivència establertes:

a) Pujar a l’autobús amb el degut ordre.

b) No causar conflictes violents

c) No proferir paraules malsonants o altres que atemptin contra la dignitat dels

altres usuaris, conductor o altre personal.
d) Comportar-se de forma cívica

e) No abandonar l’autobús sense autorització

f) Baixar en la parada assignada.

8.2.- Qualsevol falta contra alguna d’aquestes normes podrà ser sancionada amb la
prohibició de l’ús d’aquest servei pel període de :

* tres dies
*entre 4 i 22 dies(Depenent de la gravetat de la falta o de la seva reiteració una
vegada que l’alumne hagi set amonestat).

8.3.- La utilització d’aquest servei per part dels alumnes d’Ed. Infantil només serà
possible si tenen germans a Ed. Primària i sempre que quedin places lliures.

9 . ATENCIÓ A L’ALUMNAT EN CAS DE MALALTIA O ACCIDENT ESCOLAR

9.1.- Cada etapa disposarà d’una farmaciola. La farmaciola d'Infantil estarà a la tutoria
i la de Primària al bany d'Ed. Especial.

9.2.- A prop de les farmacioles i en lloc visible, hi haurà les instruccions bàsiques de
primers auxilis i del contingut de la farmaciola.

9.3.- El contingut de les farmacioles es revisarà periòdicament per les persones

encarregades per tal de reposar el material necessari i tenir cura de les dates de
caducitat.

9.4.- A principi de curs s’anomenaran les persones encarregades de les farmacioles

que, a ser possible, serà algú del centre que tingui coneixement de primers auxilis.

9.5.- Quan un alumne es troba indispost i insisteix en la seva queixa es telefonarà als
pares per a què el venguin a buscar i en cap cas s’administrarà medicació.

9.6.- En el cas que un alumne necessiti medicació, els pares hauran de presentar un
informe del metge i una autorització expressa per a què els mestres li puguin
administrar.

9.7.- Quan es produeix un accident a l’escola, el mestre que dirigeix l’activitat en

aquest moment haurà d’actuar de la següent manera :

9.7.1.- Observació i primera cura per determinar la gravetat de l’accident segons el seu
criteri.

9.7.2.- Si l’accident és lleu (ferida superficial, petit cop o contusió) s’actuarà segons les
normes dels primers auxilis i s’informarà al mestre tutor i als pares del succés.

9.7.3.- Si l’accident és greu (ferida profunda o molt sagnant o que contingui cossos
estranys, cremades, cops o contusions fortes):

- S’avisarà al Servei d’ambulància si l’assistència mèdica ha de ser immediata a

criteri de la Direcció del centre i del mestre que ho ha presenciat i a continuació es
telefonarà als pares.
- En cas que no necessiti l’assistència mèdica, s’avisarà als pares per a què ells
mateixos el duguin al centre mèdic. Si els pares no poguessin acudir en un temps
prudencial un mestre acompanyaria al accidentat al centre mèdic en un taxi.

9.8.- Com a norma general cap mestre traslladarà a un alumne en el seu cotxe
particular ja que no som metges i la manipulació i trasllat inapropiat podria agreujar
l’estat de l’accidentat.

9.9.- Si l’accident es considera greu es lliurarà a la família o tutor legal de l’alumne els
impresos que, amb el títol “Informació a les famílies i sol·licitud de reclamació de danys
i perjudicis”, s’inclouen en la carpeta d’accidents escolars, s’emplenarà la comunicació
d’accident escolar per remetre’l a la Direcció General de Planificació i Centres en un
termini màxim de set dies des del succés i es seguiran les instruccions que s’indiquen
en l'esmentada carpeta.

9.10.- És mot important recordar als pares a principi de cada curs que mantinguin els
telèfons de contacte actualitzats.

9.11.- El protocol d’actuacions en cas de malaltia romandrà a la Sala de Professors i

prop de les farmacioles. A més s’informarà d’aquesta documentació a principi de curs
a tots els mestres.

10.- SITUACIONS DE CONTINGÈNCIA

10.1.- ORGANITZACIÓ DE LES SUBSTITUCIONS EN LES ABSÈNCIES CURTES

DEL PROFESSORAT.

10.1.1.- En cas de faltar un mestre/a es substituirà amb els següents criteris:

10.1.1.1.- En Primària segons la disponibilitat horària podran ser diferents mestres al

llarg de la jornada. En Ed. Infantil es procurarà sigui un mestre tota la jornada.

10.1.1.2.- L’ordre serà:

1r.- El mestre/a amb disponibilitat horària (en tasques de recolzament individual, de

petit grup o coordinació).

2n.- El tutor/a del curs a substituir.

3r.- El mestre/a del Cicle o que imparteix classe en aquell curs.

4t.- El mestre/a PT/AL.

5è.- Mestre amb hora de suport a centre.

6è.- UOEP.

7è.- Un membre de l’Equip Directiu.

10.1.1.3.- Si cap dels punts anteriors es pot complir, es recorrerà a l’ajuda del mestre/a
més pròxim o es faran grups flexibles.

10.2.- TELÈFON.
El Centre disposa d’un telèfon fix i un de mòbil. Es procurarà fer servir els telèfons
només per trucades oficials i no fer ús dels mòbils personals davant els alumnes ni
enmig de les reunions oficials (Claustres, Equips de Cicle, Sessions d’avaluació,
CCps,..)

10.3.- ALUMNAT QUE NO TÉ EL MATERIAL NECESSARI.

El tutor/a es posarà en contacte amb la família a fi de conèixer els motius i en cas

necessari orientar-la per trobar solucions. En cas de no haver-hi resposta per part dels
pares, el tutor/a ho posarà en coneixement de l’Equip Directiu, per prendre les mesures
que cregui més convenients (assistent/a Social de l’UOEP, Ajuntament, Consell
Escolar...).

11. APIMA

Les APIMES estan regulades al Reial Decret 1533/1986 de 11 de juliol.

11.1.- El representant de l’APIMA al Consell Escolar serà l’encarregat de canalitzar

totes les possibles propostes que, dins el seu àmbit de competència, faci l’APIMA, així
com de transmetre la informació i documentació dels temes tractats a les reunions del
Consell Escolar a l’Associació.

11.2.- El Centre facilitarà un lloc, sempre que sigui possible, per les activitats de gestió
(sala al costat de l’entrada al Centre).

11.3.- Per a l’ús de les instal·lacions de les seves activitats es tindran en compte els
següents criteris :

1r.- Que sigui una activitat inclosa en la PGA del Centre.

2n.- Que sigui una activitat dirigida a tots els membres de l’Escola.

3r.- Utilitzar adequadament les instal·lacions i material.

11.4.- Activitats extraescolars. A la Secretaria del Centre hi figurarà un registre amb els
expedients de tot el personal no funcionari (monitors, voluntaris educatius) responsable
de les activitats extraescolars, on consti la documentació laboral, fiscal i sanitària que
correspongui segons la legislació vigent, l’activitat concreta, l’horari, l’espai on es
desenvolupa, l’organisme que subvenciona l’esmentada activitat i el preu final que
aporten els usuaris.

11.5.- Les comunicacions escrites de l’APIMA dirigides a la resta de pares podran ser
distribuïdes per algun membre de la Junta Directiva directament dins les aules a fi de
que els alumnes els coneguin com una part més de la Comunitat Escolar. També es
pot fer càrrec l’Equip Directiu. De qualsevol comunicació distribuïda al Centre la
Direcció ha de tenir constància. Per donar o recollir informació als alumnes, els
representants de l’APIMA, avisaran amb un dia d’antelació al Director del Centre i
aquest comunicarà l’hora més oportuna pel repartiment o recollida.

La Direcció del Centre proporcionarà a la Junta Directiva de l’APIMA, a principi de

curs, el nombre d’alumnes per curs a fi de facilitar la distribució de circulars.

11.6.- L’APIMA remetrà a la Direcció del Centre una còpia dels seus estatuts i una
relació de la Junta Directiva actualitzada i d’aquelles persones que tenen un càrrec
específic en relació amb l’Escola.
11.7.- Trimestralment es farà una reunió de coordinació entre l’Equip Directiu i la Junta
Directiva de l’APIMA.

12. PLA DE CONVIVÈNCIA - RELACIÓ AMB LA COMUNITAT ESCOLAR.

Les relacions del Centre amb la Comunitat Escolar es realitza des dels següents
àmbits:

- Famílies. Es realitzen les assemblees d’inici de curs i les reunions

individualitzades estipulades en el nostre Pla d’Acollida. A més, a final de curs es
realitza ujna entrevista individual pel lliuraments dels Informes d’Avaluació de final de
curs. La comunicació amb les famílies es fa a través de circulars informatives, tutors,
taulers d’informació i la nostra pàgina web.
- APIMA. A principi de curs es realitza una reunió conjunta APIMA-Equip Directiu
per organitzar les activitats a realitzar en horari extraescolar organitzades per l’APIMA
del centre.A més a més, l’APIMA col·labora amb el centre en l’organització de diverses
activitats complementàries i extraescolars.A l’apartat 11 del present Reglament,
s’especifiquen les actuacions rfelatives a l’APIMA.
- Dia de Convivència: Una vegada a l’any l’APIMA i les famílies organitza un Dia
de Convivència en col·laboració amb el centre.
- El CEPCA, organisme depenent del Consell Insular organitza xerrades
adreçades a les famílies dels infants en col·laboració amb els Centres del Municipi,
Ajuntament i FAPA.
- Pla de Convivència. El nostre Pla de Convivència estableix els objectius anuals
a aconseguir en matèria de Convivència Escolar. Trimestralment, la Comissió de
Convivència es reuneix per a fer un seguiment de les actuacions realitzades. La
informació rellevant es trasllada al Consell Escolar.
- Ajuntament. El Centre mantén una estreta col·laboració amb l’Ajuntament
especialment en matèria de Manteniment de l’edifici i instal·lacions i en col·laboració
amb els Serveis Socials. A més a més, s’organitzaen jornades esportives en
col·laboració amb la corporació i els altres centres del municipi, xerrades informatives a
famílies en col·laboració amb el CEPCA, cursos a través del SOIB realitzats en el
centre...

13. PLA D’AUTOPROTECCIÓ

13.1.- El pla d’autoprotecció comprendrà el conjunt de mesures, formes d’organització i

actuacions que s’hauran de seguir en cas d’emergència, per tal de refugir la
improvisació i, per tant, el ris en cas que es produeixi una situació d’alarma.

13.2.- El pla d’autoprotecció formarà part dels plans d’actuació tutorial de tots els
nivells.

13.3.- Anualment es practicarà al manco un simulacre d’evacuació.

13.4.- Hi haurà pannells informatius i senyalització d’emergències distribuïdes a les

diferents dependències del centre que ajudaran a mantenir la vigència constant del
pla.

13.5.- Es seguirà i actualitzarà el Programa d’Alerta Escolar Balear.

14. PLA DE MANTENIMENT GENERAL.

OBJECTE

Definir el servei de manteniment preventiu, correctiu i de neteja dels espais,

instal·lacions i equips del centre. Realitzar l’inventari del centre.

OBJECTIUS:

F) Identificar els espais, instal·lacions i equips necessaris per a dur a terme el

manteniment del centre.
G) Establir les mesures oportunes per al manteniment preventiu i correctiu que
permeti assegurar el bon estat dels espais, instal·lacions i equips del centre.
H) Organitzar el servei de neteja que permeti utilitzar els espais, les instal·lacions i
els equips del centre en les condicions higienicosanitàries adequades.
I) Actualitzar l’inventari del centre.

ÀMBIT D’APLICACIÓ

Instal·lacions, aules, equips i serveis de suport que afectin a la qualitat dels cursos
impartits i del servei prestat.

MISSIONS I RESPONSABILITATS

Director
C) Coordinar i controlar l’actualització de l’inventari del centre.
D) Definir, aprovar i controlar el Pla de Manteniment Preventiu
E) Coordinar les activitats dels responsables del manteniment al centre.
F) Mantenir l’arxiu dels registres de manteniment general.
G) Controlar el servei de neteja del centre.

Conserge
H) Controlar el manteniment general del centre dins les seves funcions.
I) Realitzar el manteniment preventiu i el correctiu dins les seves funcions.
J) Dur el registre registre de les reparacions fetes al llarg del curs(Quadern
encàrrecs).

Coordinador TIC

- Controlar el procés de manteniment informàtic del centre

DESENVOLUPAMENT

I) INVENTARI
Els tutors s’encarregaran de mantenir actualitzat l’inventari corresponent als seus
espais (MD070201 ubicat al SGQ Registres). L'inventari s'actualitzarà al final de cada
curs. Es guardarà còpia a la Carpeta Inventari situada a Direcció i es lliura en setembre
als responsables per a fer el seguiment durant el curs escolar.
J) AMBIENT DE TREBALL
EL CENTRE intenta mantenir unes condicions de treball dignes quant a espais,
instal·lacions i equips d'acord amb la normativa vigent.
Les condicions mediambientals de treball són les adients per a un centre
d'ensenyament quant a temperatura, lluminositat i acústica. Aquestes seran
registrades al MD070201, on s’apuntarà l’inventari i l’estat de conservació de totes les
aules.
La disponibilitat de llocs de treball s'adequa al nombre d'alumnes matriculats en el
centre.
El manteniment s’ha de dur a terme d'acord amb l'indicat al diagrama de flux.
Bàsicament el manteniment es desenvoluparà a través de l’Ajuntament o de l’empresa
subcontratada per aquest. S’han de contractar els mitjans especialitzats que es
consideri convenient i aquells que siguin necessaris per a reforçar els propis. Estan
sotmesos a contractació el servei de manteniment del subministrament elèctric,
telecomunicacions, seguretat, calefacció, neteja, menjador, transport i reprografia.
El servei de manteniment del centre serà de dos tipus: preventiu i correctiu

K) MANTENIMENT PREVENTIU

Se disposa d'un propi Pla de Manteniment Preventiu (DC070201 manteniment general

i DC070202 pel manteniment informàtic) on es llistaran les aules, espais i equips
sotmesos al procés.
A) Dins del pla de manteniment preventiu general, s'inclouen les inspeccions
de seguretat del Centre(llums d'emergència, revisió visual dels extintors, plànols de les
sortides d'evacuació,farmaciola...).Per les comprovacions visuals fetes per l'ordenança
municipal i responsables de farmaciola, s’utilitzarà el model MD070203 per a
enregistrar les possibles observacions que trobin durant la inspecció visual dels
aparells.Aquest model es guardarà una vegada omplert a la Carpeta de manteniment
General situada a Direcció.
També s’assenyalen al Pla els responsables i la freqüència del control així com els
elements i paràmetres a vigilar.
El llistat LL070201 ha d’indicar els aspectes que s’han de controlar. Ha de servir com a
base per després programar i controlar les reparacions indicant el resultat del control,
la data i el responsable que la va realitzar, registre que figurarà al Pla de Manteniment
General DC070201.
B) Dins del pla de manteniment preventiu informàtic s’inclou l’inventari
informàtic detallat de tots els equips de centre (LL070202). L’inventari ens facilitarà el
control de l’estat dels equips. A més a més, utilitzarem el DC070202 com pla preventiu
de control, en ell s’assenyalen els equips, aules i espais sotmesos al procediment de
manteniment preventiu, els responsables de dur-los a terme, la periodicitat, les
observacions a dur a terme, la freqüència control per part del responsable.
L) MANTENIMENT CORRECTIU

A)General
El procés per desenvolupar el manteniment correctiu s'iniciarà quan qualsevol persona
del centre que observi una avaria o element en mal estat en qualsevol de les aules o
equips tramiti una sol·licitud de reparació a consergeria.(Quadern encàrrecs conserge
situat a Secretaria)

El conserge realitzarà les funcions de manteniment preventiu i correctiu general que se

li encomanin, sempre dins les seves funcions estipulades en el seu contracte(les
funcions figuren a la carpeta del PAS). Per allò hi haurà un quadern de feines a
Secretaria on els mestres poden anotar les reparacions que s'han de fer al llarg del
curs(quadern encàrrecs) i on el conserge anirà marcant les feines fetes.Quan les
reparacions o altres obres no siguin competència del conserge, es sol·licitarà a
l'Ajuntament omplint el Full de Sol·licitud de reparacions (SGQ Documents-
Manteniment General) i es guardarà còpia a la Carpeta de manteniment General.Si la
responsabilitat de la correcció és de la Conselleria, s’enviarà per carta o fax la
sol·licitud . A la carpeta de Manteniment general, figura l’acord del consell de Govern
de 28 de gener on s’especifiquen les responsabilitats de les diferents administracions
quant al manteniment de les escoles.
B) Informàtic

El Coordinador TIC s'encarregarà del procés de manteniment informàtic del Centre

utilitzant el document DC070202 (Pla de manteniment informàtic) i el llistat LL070202.
Es guardarà registres de les reparacions, actuacions i documentació a la carpeta de
Manteniment Informàtic que es troba a l'armari TIC de Secretaria.

M) NETEJA

L’ajuntament és l’encarregat de contractar el personal de neteja i de lliurar el Pla de

Neteja al Centre. El secretari o secretària és l'encarregat de posar-se en contacte amb
la Regidoria de Manteniment d'escoles per a efectuar les oportunes reclamacions al
respecte.

En acabar el curs s'aixeca acta d'avaluació de tot el procés per part dels responsables.
Els criteris de qualitat queden especificats al NM030101(Criteris d'acceptació dels
processos i cursos).

15. DIFUSIÓ,REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL ROF.

13.1.- El present Reglament tindrà vigència a partir de la seva aprovació pel Consell
Escolar.

13.2.- Els tutors / l’Equip Directiu al començament del curs informaran als pares i
alumnes del contingut fonamental del ROF, Així com la importància del seu compliment
per al bon funcionament del centre.

13.3.- Al finalitzar cada curs escolar dins la Memòria Final es farà una avaluació de les
normes de convivència,del registre d’incidències sobre conductes contràries a les
normes i del present Reglament i es proposaran les revisions que es creguin adients.

13.4.- A més a més, podran presentar-se propostes al Consell Escolar de revisió del
present Reglament. Aquestes es presentaran per escrit i es faran arribar al Consell
Escolar per mitjà dels representants del sector corresponent.

13.5.- El present reglament d’organització i funcionament ha estat aprovat en sessió

del Consell Escolar.

V.i.P La Secretària El Director

VII) PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
1. Mesures d’atenció a la diversitat:

1.1. Funcions de l’equip de suport

1.1.1. : De cada un dels membres de l’equip (coordinador, PT, AL,
Fisioterapeuta, Auxiliar educatiu, U.O.E.P., Altes professionals
implicats en suports).
1.1.2. :En relació al centre.
1.1.3.:En relació al professorat.
1.1.4.:En relació a l’alumnat.
1.1.5.:En relació a les famílies.

1.2 Procès d’actuació amb alumnes no diagnosticats (organigrama).

1.3.: Alumnes de retard en l’aprenentatge:

1.3.1.: Definició.
1.3.2.:Responsables.
1.3.3.:Intervenció.

1.4.:Alumnes de compensació educativa:

1.4.1.:Definició.
1.4.2.:Responsables.
1.4.3:Intervenció.

1.5.:Alumnes d’integració:
1.5.1.:Definició.
1.5.2.:Responsables.
1.5.3.:Intervenció.

1.6.:Alumnes d’aula d’Educació Especial:

1.6.1.:Definició.
1.6.2.:Responsables.
1.6.3.:Intervenció.

1.7.: Annexes:
1.7.1. :Criteris i mesures ordinàries d’atenció a la
diversitat. 1.7.2.:Graella d’alumnes de compensatòria.
1.7.3. :Model d’ACI.
1.7.4. :Avaluació nivell de competència
curricular. 1.7.5.:Avaluació estil d’aprenentatge
1.7.6.: Full de derivació per l’EOEP (Infantil i primària) i pels Serveis
Socials de l’Ajuntament.
 1. Mesures d’atenció a la diversitat

1.1 Funcions de l’equip de suport.

El professorat i/o els professionals de suport actuaran de forma coordinada com

equip, dins el marc del seu pla de treball, tot i tenint present el perfil del seu lloc de
treball.
L‘equip de suport elaborarà un pla d‘actuació en el qual es definiran les propostes i
els objectius a assolir cada curs, d‘acord amb la realitat del centre. L‘equip directiu,
inclourà aquest pla en la programació general anual, i prendrà les mesures adients
(horaris, calendari de reunions,…) pel seu correcte desenvolupament. Els aspectes
que ha de recollir aquest pla són:
1. Relació dels components de l‘equip de suport i perfil professional.
2. Identificació i valoració de totes les necessitats de suport de l‘escola a
partir de cada grup classe i en funció de cada alumne en particular.
3. Definició dels objectius prioritaris del suport basant-se en els objectius
educatius del centre, i intentant donar resposta a les necessitats
detectades.
4. Programació, en coordinació amb l‘equip de cicle, de les actuacions de
suport adients per donar respposta a les necessitats detectades. En aquesta
programació cal:
- Establir les coordinacions necessàries per al desenvolupament
del pla de feina, tant les internes del propi equip de suport com
les de l‘equip educatiu i les dels cicles.
- Determinar el suport que rebrà xada grup classe en funció de
les necessitats que presenten els alumnes.
- Establir l‘organització dels suports, indicar els professionals que hi
intervendran, els horaris individuals de cada professional i l‘horari
del suport que rebrà cada aula i cada alumne, com també les
modalitats del suport.

5. Relació de les tasques a desenvolupar durant el curs per part de cada

professional
6. Relació dels indicadors que s‘utilitzaran per fer l‘avaluació del pla a final
del curs.
Tendrà per finalitat facilitar que l‘escola sigui un àmbit inclusiu que permeti a l‘alumnat
amb NEE gaudir de les situacions generals i comunes al desenvolupament de les
seves capacitats; és a dir, ha de ser un dinamitzador de tots els recursos del centre
perquè es pugui atendre a la diversitat de una manera normalitzadora. Per això la seva
tasca:
a. Vendrà marcada per la finalitat d‘assesorar i col·laborar amb el centre
en general i amb el professorat en particular en relació a aquells
aspectes que puguin fer possible la consecució d‘aquesta situació i
sempre cercar el treball de la proposta curricular comuna amb les
adaptacions que siguin necessàries
b. Es desenvoluparà prioritariament dins l‘aula ordinària, facilitant el
desenvolupament del procés d‘ensenyament-aprenentatge de
l‘alumnat.
c. Serà imprescindible que el seu horari compti amb el temps necessari
per desenvolupar la coordinació, donat el seu marcat caràcter de
 suport.
L‘equip de suport actuarà sota la direcció d‘un coordinador, nomenat pel director del
centre per un període de dos cursos acadèmics, a proposta del cap d‘estudis.
Es considera membre de l‘equip de suport: el professorat especialista en pedagogía
terapèutica o en audició i llenguatge, el professorat de suport al programa de
compensació educativa, l‘especialista en fisioteràpia, l‘auxiliar tècnic educatiu, el
personal tècnic sanitari i tot aquell professorat que dediqui una part important del seu
temps a la tasca de suport.
1.1.1. : Funcions de cada un dels membres de l‘equip:
.COORDINADOR:
- Participar, com a responsable de l‘equip, en l‘elaboració i l‘actualització del
projecte curricular d‘etapa, i en la formulació de propostes a l‘equip
directiu i al claustre per a l‘elaboració del prjecte educatiu i de la
programació general anual.
- Dirigir i coordinar les tasques que efectuï l‘equip de suport per
confeccionar les propostes, que, elevades a la comossió de coordinació
pedagògica, tenguin com a finalitat l‘elaboració o l‘actualització per part
d‘aquesta del projecte curricular.
- Convocar i presidir les reunions de l‘equip de suport.
- Responzabilitzar-se que s‘entengui acta de les reunions i que s‘elabori
la memòria final de curs.
- Aquelles altres funcions que li encomani el cap d‘estudis en l‘àmbit de
la seva competència, especialment les relatives a suport i reforç
educatiu.
.PT: - Col·laborar i desenvolupar les
ACI‘s pels alumnes amb n.e.e.
juntament amb els
professionals implicats. En el
cas dels PT‘s tutors d‘aula,
seran ells els responsables de
la realització d‘aquest
document en col·laboració
amb els altres professionals
que intervenguin amb els
alumnes de les aules.
- Assessorar el professorat a
nivell metodològic,
col·laborar i analtizar les
programacions d‘aula per
atendre a la diversitat.
- Assessorar i col·laborar
amb la relació amb els
pares i mares, facilitar
informació sobre el
procés educatiu.
- Col·laborar en la detecció i
valorar les possibles n.e.e.
abans d‘arribar al E.O.E..P.,
recollint les demandes
d‘avaluació i retornar
l‘informació.
- Participar en
l‘avaluació/promoció de
l‘alumnat amb n.e.e. i
l‘orientació en relació amb la
sortida del centre.
- Realitzar una tasca de prevenció.
- Establir el nivell de competència de l‘alumnat. etc.).
- Participar en l‘elaboració i - Establir relacions de coordinació per l‘elaboració
revisió dels documents de programes i materials.
generals del centre (PEC, PCC, - Coordinar-se amb els serveis externs.

.AL: - Col.laborar en la realització de les ACI‘s.

- Assessorar sobre les activitats
que potencien les habilitats
lingüístiques i de comunicació.
- Assessorar i col·laborar amb la relació amb els
pares i mares.
- Establir formes d‘actuació
coordinades amb els altres
membres de l‘equip de suport.
- Col·laborar en la
detecció i valoració dels
problemes del
llenguatge i l‘audició,
recollint les demandes
d‘avaluació i retornar
l‘informació.
- Realitzar una tasca de prevenció.
- Participar en l‘avaluació de
la competència lingüística i
en una proposta
d‘actuació.
- Potenciar l‘intervenció
logopédica a dins l‘aula per
treballar els aspectes
funcionlas en diferents
organitzacions segons les
necessitats.
- Desenvolupar l‘atenció logopédica que es
proposi en l‘ACI.
- Intervenir en l‘elaboració dels documents
generals del centre.
- Establir relacions de coordinació per l‘elaboració
de programes i materials.
 - Coordinar-se amb els serveis externs.

.Fisioterapeuta:
- Diagnòstic, valoració i intervenció del programa de
desenvolupament motriu.
- Coordinació i orientacions amb els professionals que intervenen amb
els a.n.e.e.
- Intervenció i recolçament de materials d‘aula especial i ordinària.
- Orientacions i col·laboració amb les famílies.
- Intentarà realitzar les sessions dintre de l‘aula ordinària i aprofitant
els diferents espais.

.Auxiliar tècnic educatiu (ATE):

- Conèixer i colaborar en la consecució dels objectius específics dels
hàbits en generals (comportament, alimentació, higiene,
desplaçaments,...) del nin, donant importància i afavorint l‘autonomia
personal de cada nin.
- Acompanyar i recollir als alumnes en les sortides als patis.
- Acompanyar als alumnes que ho requereixin en els desplaçaments
pel centre i en les sortides i excursions.
- Acompanyar als alumnes d‘aula en hores de combinades i permanèixer
amb ells en els casos necessaris i segons les indicacions dels dos
tutors.
- Col·laborar amb els tutors en l‘avaluació continua dels alumnes oferint
tota aquella informació referent als aspectes o situacions en què els
auxiliars estiguin directament implicats.
- Permanèixer disponibles per atendre necesitats més imprevisibles de tot
el centre.
- Per evitar confusions i contradiccions no donar informació als pares.
Tota informació haurà de donar-se al tutor/a que serà qui ho comunicarà
a les famílies.
- No permanèixer dins les aules, excepte que s‘especifiqui en el seu horari
o ho indiqui el tutor.
- Vigilar als alumnes en les classes en absència del professor tutor.

.U.O.E.P.:
- Realitzar l‘avaluació psicopedagógica, els dictamens i els informes
dels alumnes d‘integració.
- Col·laborar en la realoització de les ACI‘s juntament amb el tutor, PT i AL.
- Seguiment i aportació de material per l‘atenció d‘a.n.e.e.
- Col·laborar en la relació família-escola.

.Altres professors implicats en suports:

- Realitzar els suports o els desdoblaments acordats.
- Fer les coordinacions necesàries.
- Avaluar trimestralment els suports.

Altres funcions que s‘especifiquin al PR 0205

Les actuacions de l‘equip de suport s‘enmarcaran en els següents àmbits de treball:
1.1.2.: En relació al Centre:

- Elaborar un pla d‘actuació anual, que es presentarà a l‘equip directiu, en el qual

es reflectiran: les propostes d‘actuació prioritzades per al curs, l‘assignació de
 les responsabilitats, la temporització de les actuacions i els indicadors
per l‘avaluació.
- Mantenir una coordinació estable amb l‘equip directiu per tal de planificar,
seguir i avaluar la tasca desenvolupada per l‘equip de suport i la resposta
del professorat al treball amb l‘alumnat amb NEE.
- Participar en l‘elaboració i revisió dels documents generals de centre (PEC,
PCC, plans anuals,…).
- Establir els canals necessaris per a la creació d‘un centre de recursos, que
sigui útil per a l‘elaboració i/o recopilació de programes, materials, i
recursos adients a les NEE.
- Orientar per tal de facilitar l‘unificació de les pautes d‘actuació
família-centre que es puguin proposar en relació amb les famílies,
APIMAS,…
- Mantenir una coordinació estable amb l‘equip psicopedagògic o el
Departament d‘Orientació i facilitar la relació amb el professorat.
- Participar activament, dins l‘àmbit dels cicles, amb l‘organització i
desenvolupament d‘activitats que faciliten l‘adequació de l‘oferta educativa a
la diversitat de l‘alumnat.
- Potenciat, facilitar i coordinar la intervenció en el centre educatiu dels
serveis externs (SS.SS., Patronat de Salud Mental,...).

1.1.3. : En relació al professorat

- Col·laborar participant activament en la planificació, l‘elaboració, el seguiment
i l‘avaluació de l‘adaptació curricular individual de l‘alumnat amb NEE.
- Asesorar i orientar en relació a estratègies organitzatives i metodològiques que
facilitin la resposta a la diversitat i per tant a les NEE
- Facilitar eines i estratègies útils per a l‘anàlisi de les programacions d‘aula, en
relació a la seva adequació a la diversitat de l‘alumnat
- Orientar i facilitar la recerca i/o elaboració de materials curriculars per
treballar el desenvolupament de les capacitats de l‘alumnat.
- Asesorar i col·laborar per tal de facilitar la millora de la relació amb les famílies i
la seva implicació en el procés d‘ensenyança-aprenentatge.
- Col·laborar mitjançant l‘observació dins l‘aula, en la detecció i l‘anàlisi de
les NE de l‘alumnat.
- Participar en l‘avaluació/promoció de l‘alumnat amb NEE i l‘orientació en
relació amb la sortida del centre.

1.1.4. : En relació a l‘alumnat.

L‘equip de suport intervendrà amb l‘alumnat amb NEE tenint present les següents
directrius :
- La realització d‘una tasca preventiva el més amplia posible
- La potenciació del treball d‘aquelles capacitats necessàries per
al desenvolupament personal, establertes com a prioritàries a
l‘ACI
- El treball amb l‘alumnat amb NEE es desenvoluparà sempre dins l‘aula
ordinària de forma coordinada amb el professorat, i sols en aquells casos en
que a causa de la seva especificitat i/o complexitat, s‘hagi justificat i explicitat
a l‘ACI, es podran treballar fora de l‘aula alguns continguts concrets i en
períodes determinats de la jornada.
1.1.5. : En relació a les famílies.
- Orientar i col·laborar amb les famílies dels alumnes que rebin suport, quan
sigui necessari.
- Adquirir informació sobre l‘alumne.
- Participar en les entrevistes.
- Informar i orientar a les famílies juntament amb els tutors i l‘EOEP de forma que
s‘impliquin en el procés de desenvolupament dels alumnes
- Atenció directa a les famílies al llarg del curs, en col·laboració amb el tutor/a.

1.2 Procés d’actuació amb alumnes no dictaminats (organigrama).

Mesures ordinàries d‘atenció a la diversitat (Annex)

- Mesures d‘aula
- mesures ordinàries
- mesures de centre
- metodología: desdoblaments , suports intra- adapt.material, intercicle,activitats...,

Si no són suficients:
Full de derivació al cap d‘estudis
Valoració per l‘EOEP o Serveis Socials.

1.3 Alumnes de retard en l’aprenentatge.

1.3.1. Definició:
Consideram alumnes de retard en l‘aprenentatge els nins que podríem incloure
en algún d‘aquestos dos grups:

⮚ Alumnes que presenten un retard en el procés d‘ensenyament-aprenentatge

generalitzat o en algunes àrees determinades del currículum, de manera no
permanent, i sempre amb un desfassament de menys de 2 anys respecte al seu
grup, que no estiguin diagnosticats ni inclosos al programa de compensació
educativa, però que necessiten una Adaptació Curricular no significativa en
alguns dels elements bàsics del currículum.

A més, hem d‘incloure aquells alumnes que per causes externes (separació
de pares, malaltia,…) necesiten d‘un suport o reforç educatiu temporal.

També podríem incloure en aquest apartat els alumnes que per motius
ambientals i familiars tenen un retràs general del seu desenvolupament o
del llenguatge. Aquest alumnes han de ser valorats per l‘UOEP com
alumnes de n.e.e. temporals i que necessiten una ACI i recursos
extraordinaris com PT o AL només per dos cursos.

1.3.2. Responsables:
- Professor-tutor.
- Professors d‘àrea que intervinguin
- Professors que fan els suports.
- PT o/i AL en el cas de n.e.e. temporals.
1.3.3. Intervenció :
- Els suports o desdoblaments començaran el mes d‘octubre després
d‘haver realitzat una avaluació inicial.
 - És necessària la coordinació entre el professor tutor i els altres
que intervinguin en aquests suports.
- El tutor serà qui coordini els suports segons les necessitats dels alumnes.
- Avaluar els suports trimestralment
- En el cas de n.e.e. temporals, el tutor junt amb el PT o l‘AL han de realitzar
una ACI i organitzar el suports.

1.4. Alumnes de compensació educativa.

Aquests alumnes només reben suports en les àrees de castellà o català. Com
material de reforç existeix el PALIC que pot ser de gran ajuda.
1.4.1 Definició:
Es consideren alumnes de compensació educativa els que s‘identifiquin
en qualsevol d‘aquests supostos:
A. Minories ètniques i culturals en desavantatge social i amb
necessitats de suport i/o absentisme escolar.
B. Alumnat estranger d‘EI i primer cicle de Primària i alumnat
d‘incorporació tardana, amb desconeixement de la cultura i de les
llengües de les Illes Balears, que presenta problemàtica social i cultural
associada .
a. Nota aclaratória: Anomenam alumnat d‘incorporació
tardana aquell que s‘incorpora al nostre sistema
educatiu procedent d‘altres països i ho fa a partir del
segon cicle de primària fins al darrer nivell de
secundària. L‘alumnat estranger que s‘incorpora al
nostre sistema educatiu als 5 anys i l‘alumnat de primer
cicle de primària amb desconeixement de la cultura i de
les llengües oficials de les Illes Balears i que no presenta
problemàtica social o cultural asociada serà considerat
de compensació educativa ( i així es farà constar a la
graella ) només durant un curs escolar. L‘alumnat
d‘incorporació tardana que no presenta problemàtica
social o cultural asociada serà considerat de
compensació educativa (i així es farà constar a la
graella) només durant dos cursos escolars.
C. Alumnat que pertany a famílies desestructurades, amb expedient
obert o en tràmits als Serveis Socials, que en ocasions pot presentar
una escolarització anterior irregular, en risc de marginació, que pot
desenvolupar inadaptació escolar i social, i que per aquest motiu
presenta o pot presentar dificultats en el seu procés educatiu.
D. Alumnat d‘ESO…
E. Alumnes de famílies desplaçades per motius laborals (temporers) o
polítics, amb una problemàtica d‘inserció en una nova societat i que
per aquest motiu presenten dificultats en el seu procés educatiu.
F. Alumnat provinent d‘altres comunitats autònomes de l‘Estat espanyol,
que presenta desconeixement de la llengua catalana i que du
asociada una problemàtica social o econòmica (si no du asociada cap
problemàtica no serà considerat de compensació educativa però serà
candidat a un suport lingüístic).
G. Alumnat amb greu risc de desemparament o en declaració de
desemparament (tutela adiministrativa) i que per aquest motiu presenta
o pot presentar dificultats en el seu procés educatiu.
H. Alumnat de 14-16 anys…
I. Alumnat d‘ESO…

Els infants que reben asistencia educativa a l‘aula Hospitalària de Son

Dureta i els que es troben en situació de convalecència perllongada i
 reben suport educatiu del Servei d‘Atenció Domiciliària (SAED) es
consideren ANEE temporals associades a problemes de salud i per tant
són de compensació educativa.

Dins l‘apartat d‘annexes s‘adjunta la graella que s‘ha d‘emplenar a principi de

cada curs escolar i sempre que hi hagi altes, baixes o novetats, per enviar-la a
Conselleria.

1.4.2. : Responsables:
El responsable del procés d‘ensenyament-aprenentatge dels alumnes amb
necessitats de compensació educativa és sempre el profesor/a tutor. El
profesor/a de compensació i tots els especialistes que intervenguin
participaran i col·laboraran en aquest procés de forma coordinada amb el
tutor/a intercanvian informació, pautes d‘actuació amb la responsabilitat que
les seves funcions els encomana.

1.4.3. :Intervenció:
El profesor/a de compensació educativa atendrà a tots els alumnes dins del
seu grup classe o fora del mateix, encara que es potenciaran els suports dins
de l‘aula per facilitar una millor integració de l‘alumne. Quan es realitzi la
intervenció fora de l‘aula s‘intentarà respectar que l‘horari no coincideixi amb
activitats d‘àrees que permeten una major participació de l‘alumne (Ed. Física,
Ed. Artística,…) amb necessitats de compensació educativa. En les
intervencions dins l‘aula, aquestes es realitzaran quan es desenvolupin
aquelles àrees prioritàries per l‘alumne segons les seves necessitats. Per això
s‘establiran la coordinació necessària i els canvis organizatius i metodològics
necessaris. Quan el suport és d‘una àrea de llengua i es fa fora de l‘aula, es
farà que coincideixi en l‘horari del grup amb la mateixa àrea.
Quan un alumne/a surti més d‘una sessió fora de la seva aula, no ho farà
sempre en el temps de la mateixa àrea, sinó que sortirà cada vegada en una
sessió d‘una àrea diferent del seu currículum.
Els suports dins de l‘aula es faran sempre sota els principis d‘integració,
cooperació, diversitat, que la nostra metodologia ha de tenir, mai de forma
isolada per aquests alumnes.
És fonamental la coordinació entre tutors/es, professors/es de compensació i
UOEP. Per aixó, durant els primers quinze dies del curs, el profesor/a de suport
a la compensació s‘adreçarà a conèixer les característiques dels alumnes amb
necessitats de compensació educativa objecte d‘atenció i proposats del curs
anterior. Per això, recaptarà informació dels tutors i de l‘UOEP i realitzarà les
observacions i recollida de dades que cregui convenient amb l‘objecte
d‘establir la modalitat de suport.
El profesor/a tutor/a conjuntament amb el profesor/a de compensació
educativa, elaborarà trimestralment el full de seguiment individual de
l‘alumne/a per àrees a compensar, en el qual es recolliran els objectius
proposats per cada alumne/a, el treball a realitzar pel tutor/a de l‘aula
(adaptació a la seva programació) i el treball que el profesor/a de compensació
realitzarà de forma individual amb l‘alumne/a a l‘aula classe o bé
individualment. El seguiment d‘aquesta programació individual serà setmanal
per introduir les modificacions pertinents i recollir l‘anàlisi dels resultats
obtinguts respecte als objectius, continguts i avaluació proposats a la seva
adaptació curricular.
1.5. Alumnes d’integració

1.5.1. : Definició:
 Es considera alumnes d‘integració aquells que estan valorats per l‘EOEP
i en els seus informes consta tant la modalitat d‘escolarització (integració) com
els recursos humans i materials que necesiten.

1.5.2. :Responsables:
- Profesor/a tutora
- Profesor/a PT
- Profesor/a AL
- Fisioterapeuta
- Professors d‘àrea que intervenguin
- Psicopedagog/a de l‘UOEP
- Auxiliars (ATE):

1.5.3. : Intervenció:
Els suports es faran sempre dins l‘aula excepte en moments concrets o casos
molt rspecífics que necessitin d‘una intervenció més individualitzada. El treball
dins l‘aula per part del PT i AL no es centrarà exclusivament en l‘alumne en
concret, sinó que s‘ha d‘entendre com un suport a l‘aula utilitzan una
metodologia que permeti una participació de tot el grup classe. Aquest tipus
d‘intervenció requereix l‘impliació de tot el claustre de manera general i del
tutor/a , PT i AL de manera específica per tal de preparar les sessions.
Durant els primers quinze dies del curs els especialistes de support es
dedicaran a conèixer les característiques del alumnes amb n.e.e. El tutor/a
serà el responsable de l‘elaboració de les ACI‘s durant el primer mes del curs
escolar amb la col·laboració de l‘equip de suport i de l‘UOEP.
Els tutors/es tendran reuniones periòdiques amb els especialistas de E.E. per
una millor coordinació en el seguiment dels a.n.e.e.

1.6. Alumnes d’aula d’Ed. Especial.

1.6.1. :Definició:
Són els alumnes que ja vénen dictaminats per l‘UOEP com alumnes d‘UEEC ,
o alumnes de combinada, entenent com escolarització combinada aquell tipus
d‘escolarització d‘aula d‘educació especial on els alumnes participen
d‘algunes activitats dins l‘aula ordinària amb el seu grup de referència d‘edat.
En el nostre centre tenim dues aules de E.E.; una de Primària i l‘altra de
Secundària. També intentam afavorir que tots aquests alumnes participin el
més posible d‘activitats del centre i de hores combinades (sempre que sigui
posible).

1.6.2. :Responsables:
- Professor PT
- Logopeda
- Fisioterapeuta
- Professors/es d‘àrea que intervenguin en les combinades
- Psicopedagog/a de l‘UOEP
- Auxiliars

1.6.3. :Intervenció:
Els alumnes d‘aquesta aula participen d‘algunes sessions amb el seu grup de
referència d‘edat en les aules ordinàries. A l‘ACI de cada alumne/a s‘especifica
l‘horari personal (suport d‘AL i Fisioterapeuta, sessions en l‘aula ordinària,
sessions de música, d‘ed. Física o d‘altres àrees del currículum). Aquest
document (ACI) és competència del tutor amb l‘ajuda dels especialistas
 implicats (AL, Fisio, UOEP). Es considera necessari un temps de coordinació
per realitzar-les i revisar-les.

6.7. ANNEXES:

6.7.1. :Mesures ordinàries d’atenció a la

diversitat. 6.7.2.:Graella d’alumnes de
compensatòria.
6.7.3. :Model d’ACI.
6.7.4. :Avaluació del nivell de competència
curricular. 6.7.5.:Avaluació estil d’aprenentatge.
6.7.6.:Full de derivació de l’UOEP (Infantil i Primària) i dels Serveis Socials de
l’Ajuntament

6.7.1: Criteris i mesures ordinàries d’atenció a la diversitat

CRITERI D‘ATENCIÓ A
LA DIVERSITAT JUSTIFICACIÓ I EXEMPLES

Referent als objectius i

continguts
1. Intentar donar un ● És important la necessària atenció al treball de
tractament capacitats relacionades amb l‘equilibri personal,
equilibrat dels la relació interpersonal i la inserció social, i no
diferents tipus de rehuir les situacions i experiències
capacitats i d‘aprenentatge de totes les àrees quasi
continguts exclusivament a capacitats de carácter cognitiu o
presents en les lingüístic.
àrees. ● En el mateix sentit, és necessari un tractament
2. Donar la possibilitat equilibrat dels continguts conceptuals,
de prioritzar algunes procedimentals i normatiu-actitudinals en les
capacitats i diverses àrees, evitant tant la sobrecàrrega de
continguts en funció continguts conceptuals a les àrees
de les tradicionalment considerades ―acadèmiques‖,
característiques com la reducció d‘altres àrees (ed. Artística i ed.
específiques dels Dísica) a espais de mera pràctica de destresses i
grups d‘alumnes. habilitats ―manuals‖ més o menys mecàniques
desconectadse de la seva base conceptual i
actitudinal i dels procediments de carácter més
ample i estrtègic que formen part d‘elles.
● De fet, molts alumnes presenten problemas
lligats a l‘aprenentatge de determinats
continguts conceptuals que, en moltes ocasions,
formen el
 nucli quasi exclusiu del treball dins l‘aula.
Aquesta atenció equilibrada, per sí mateixa, no
els permetrà superar aquestes dificultats, però
en moles casos faciloitarà que es facin
aprenentatges en altres àmbits que estarien
bloquejats o relegats de l‘altre forma. I allò és
més important, aquets alumnes podran
modificar substancialment les seves
expectativas, atribucions, metes,… davant
l‘aprenentage escolar i el sentit de la seva
relació amb l‘escola i del fet d‘aprendre en ella.

Decisions relatives al quan ensenyar, a l’organització i seqüenciació

continguts
1. Tractar d‘aplicar una lògica
―helicoidal‖ a la seqüenciació
dels continguts. (anar de lo
més ample a lo més concret).
2. Posibilitar l‘estructuració de
seqüències de continguts
que permetin reprendre de
manre sistemàtica
determinats aspecetes, ja
treballats, en l context
d‘activitats noves, Aixa com
establir espais de sóntesi i
reelaboració d‘anteriors
continguts.
3. Enllaçar els continguts
sellecionats a cada moment
amb els coneixements previs
dels alumnes en relació a la
tasca propasada i amb els
seus centres d‘interès
espontanis en diferents
moments.
4. Organitzar els continguts
basant- se en la interrelació
dels
● Les llengües pot ser siguin el exemple
paradigmàtic. Els alumnes poden
beneficiar-se d‘una seqëència
d‘introducció dels continguts que no els
separa en unitats discretes i que
s‘aprenen en un moment únic i de
manera aïllada entre sí, sinó que els
presenta interrelacionats des de l‘inici,
encara que en un àmbit molt global i
simplificat, i avança después cap a la
seva representació i domini cada
vegada més complex, ric i matisat. En
aquest tipus de seqüència, els alumnes
tenen sempre l‘oportunitat de
participar-hi al nivell que els sigui
posible a les activitats i tasques
proposades, poden reelaborar
progressivament els seus significats
respecte al contingut, i tenen menys risc
de quedar-se despenjats per no
dominar els suposats ―prerrequisits‖
per a la tasca.
● Com que l‘esmentada seqüència
helicoidal
no sempre es pot establir, si tenim en
compte aquest criteri (2) , ens
permetrà assentar, revisar o completar
aprenentatges eventualment no
realitzats per alguns alumnes, al
mateix temps que altres poden
centrar-se més en aspectos nous
implicats a la activitat.
● El criteri 3, amé de ser un criteri
d‘atenció a la diversitat, també és un
dels principis bàsics de l‘aprenentage
significatiu i del constructivisme en
entre aspectos considerats des l‘educació. Per tant, pensem que pot ser
de més d‘una àrea i en la un eficaz mitjà de supor per als alumnes
vinculació dels continguts , que aquests puguin participar en la
treballats a problemas i selecció de problemas o temàtiques
situacions reals, pròximes a concretes per treballar a cada àrea, de
diferents maneres i a distints nivells.
● Si apliquem el criteri 4, podem facilitar
als
 l‘entorn quotidià dels alumnes.
Decisions relatives al com ensenyar
1. Conèixer la situació de
partida dels alumnes abans
d‘iniciar una seqüència
d‘aprenentatge.
2. Posibilitar que els alumnes
realitzin aprenentatges
significatius per sí mateixos;
que siguin capaços
d‘aprendre a aprendre.
3. La metodologia ha de
contribuir que els
aprenentatges es facin d‘una
forma globalitzada i
interdisciplinar.
alumnes un espai més ample de
punts mitjançant els quals aquests
podran
―conectar‖ amb el que se‘ls proposa
d‘aprendre.
● Conèixer el punt de partida dels
alumnes no només implica conèixer el
seu nivell de desenvolupament o els
seus coneixements previs, sinó també el
seu estil d‘aprenentatge, es a dir, la
seva manera d‘enfrontrar-se als
aprenentatges. Des del punt de vista
metodològic, aquesta informació és
més valuosa per a respondre a la
diversitat d‘alumnes amb estratègies
didàctiques diferents. Per tal
d‘aconseguir això, una decisió concreta
a prendre pel conjunt de professors pot
ser la construcció d‘una escala
d‘observació senzilla que tingui en
compte els aspectos de l‘estil
d‘aprenentatge més importatnts.
● Aquest criteri és citat en quasi tots els
PCC o altres documents metodològics,
no obstant aixó és dificil fer-ho realitat si
no es prenen algunes decisions
complementàries:
a. Organitzar les ―teques‖ del
centre(biblioteca, videoteca,
fonoteca, ludoteca,…) amb
criteris de màxim aprofitament i
rendabilitat. Si no posem a
disposició dels alumnes, de
forma racional, la informació,
documentació i altres recursos
del centre, estem dificultant
l‘aprenentage autònom.
b. Seleccionar una gran varietat
de recursos documentals i
materials. Quant més
diversificats siguin els
materials, més possibiltats
tindran els alumnes de trobar el
que necesiten o el que
busquen.
c. Disenyar activitats i preparar
materials per al treball de
destresses relacionades amb
ela hàbits i tècniques d‘estudi
dins l‘aula i a les diverses
 àrees.
● Dues decisions concretes dins el PCC
poden fer més fácil el compliment
d‘aquest criteri:
a. El disseny d‘activitats (de
centre o de cicle) que impliquin
diferents professors i que
permetin treballar continguts i
objectius de diferents àrees
curriculars. Per exemple, el
diseny d‘activitats de centre o de

El que es fa dins l’aula: activats d’ensenyament i
aprenentatge.
1. Diversificació de les activitats
2. la flexibilitat de la intervenció
del profesor/a.
3. introduir la possibilitat que els
alumnes participin de diferents
maneres en l‘elecció de les
activitats.
4. plantejar tasques més o menys
amples que admetin diferents nivells
d‘execució i diversos tipus de
solucions o productes finals.
5. vinculació de les activitats a
problemas propers als alumnes i el
seu entorn.
Formes d’organització de les activitats
1. Treball per parelles o en petit grup.
2. establir habitualment situacions en
les quals els alumnes,
individualment o en petit grup,
puguin planificar i desenvolupar pel
seu compte les tasques i sol·licitar al
progfessor l‘ajuda que a cada
moment necessitin
3. possibiltar que alumnes o grups
d‘alumnes diferents puguin estar
treballant en tasques diferents en
un mateix moment ; o que
diferents alumnes puguin tardar
un temps significativament
diferent a l‘hora de realitzar la
mateixa tasca.
4. establir un clima afectiu i
relacional basat en la confianza
cicle en torn al Carnavl, el dia de
la Constitució, etc. I també el
treball per proyectes.
b. Seleccionar recursos didàctics
perquè siguin utilitzats en
diverses àrees curriculars. Per
exemple, diveroso professors
d‘àrees diferents poden
seleccionar un text determinat o
una obra (literària ocientífica),
fer uns acords i treballar-los
durant un temps determinat des
de diferents àrees i
enfocaments.
● Puposa que el profesor i els
alumnes poden i han de
implicar-se conjuntament en
moles tipus d‘activitats i tasques
diferents, marcats en cada cas
pels propis objectius i amplitud de
les tasques.
● Aquest criteri ens remet a la
necessitat d‘anar modificant el
tipus i grau d‘intervenció i suport
per part del profgessor en els
activitats en funció de la marxa del
procés i dels seus
propis objectius.
● Possibilita la participació més
activa de tots els alumnes des de
els seus propis punts de partida,
afavoreix la confontració
d‘opinions i punts de vista,
promou l‘intercanvi i la regulació
mútua entre els alumnes, permet
la tutoria i suport entre ells, ajuda
a prendre en consideració la
perspectiva dels altres, etc.
● Per exemple, en el marc d‘una
unitat didàctica més àmplia.
● Aixó, entre altres coses, facilita
la participació dels alumnes.
● Exemple: el treball per projectes.
 mútua entre els professors i els
alumnes.
5. establir de manera més o menys
puntual determinades maneres
globals
d‘organització i funcionament d‘aula.

Distribució d’espais, temps i agrupaments

d’alumnes.
Els criteris generals seran,
una vegada més, els de ● Canvis que aniran des de els canvis interns i
diversificació i flexibilitat: puntuals en la distribució d‘alumnes i
1. Diversificació dels espais mobiliari dins l‘aula per a desenvolupar
que serveixen de base a tasques específiques, fins a la utulització
les acivitats d‘aules especialitzades, espis comuns i
d‘ensenyament i polivalents (biblioteca, gimnàs, pati,etc.)
aprenentatge. ● Resulta molt útil desposar de móduls
d‘horaris diversos en funció de
determinades necessitats docents, a més de
2. flexibilització del temps. tenir la possibiltat de poder revisar-los en
moments puntuals.
● De la combinació dels criteris de
diversificació i flexibiltat dels espais i temps
surten mesures d‘atenció a la diversitat
importants com els agrupaments flexibles en
tasques específiques, els desdoblaments de
grups, eltreball cooperatiu en petits grups, la
possibilitat de circulació de
determinats alumnes a altres grups-classe.

Formes i instruments d’avaluació

 ● L‘atenció a la diversitat exigeix essencialment
1. L‘avaluació té el deure desposar d‘indicadors i informacions sobre la
de reflectir la diversitat marxa del procés
de continguts i d‘ensenyament/aprenentatge i sobre què els
capacitats de cada alumnes aprenen, com a referent per tal
àrea. d‘ajustar l‘acció educativa. Aquesta idea és
2. Els moments, situacions i incompatibles amb formes d‘avaluació
instruments d‘avaluació exclusivament sumatives, centrades només
han de ser diversos i en continguts conceptuals, limitades a un
variats. únic tipus d‘instruments i amb una funció
3. És important tractar essencialment acreditativa i de sanció
d‘aconseguir la positiva o negativa.
participació i imploicació ● Diferents tipus de continguts exigiesen formes
activa dels alumnes en d‘avaluació igualment
tot i en qualsevol procés diferenciades i específiques.
d‘avaluació. ● És necessari avaluar a l‘inici, durant i en
finalitzar cada fase (unitat didàctica, tema,
etc.) del procés
d‘ensenyament-aprenentatge.
● És necessari obtenir informació tant de les
activitats habituals
d‘ensenyament-aprenentatge com de les
activitats més puntuals i específiques, i en
ambdues casos tindrem que cercar una
mostra de situacions que reflecteixin la
varietat d‘activitats realment realitzada a cada
àrea.
● També és necessari incorporar de manera
habitual instruments d‘avaluació com
l‘observació i el seguiment de les actuacions
quotidianes dels alumnes en el aula, la
valoració de productes parcials o finals
realitzats pels alumnes en el curs de diferents
activitats, l‘entrevista personal, el debat oral,
l‘aplicació de qüestionaris o demanda de
petits comentaris escrits relacionats amb el
deseenvolupament de les classes, la
realització d‘activitats específiques de
carácter individual o grupal que obliguen a la
recontextualització i a l‘ús autònom
dels continguts treballats.
 ● Aquest punt és important pel que implica
en relació a la marxa de la classe com
pels beneficis que pot suposar en ordre
als propis aprenentatges que els alumnes
realitzin.
● Per tal d‘aconseguir aixó és necessari que
els alumnes coneguin i comparteixoin els
criteris d‘avaluació, que puguin participar
progresivament en la seva discussió i
elaboració, que avaluin amb el profesor la
seva pròpia actuació i l‘ autoavaluin, que
puguin realitzar suggeriments, indicacions i
propostes relacionades ael funcionament de
la classe i les activitats, etc. En definitiva, es
tracta que progressivament els alumnes
puguin millorar, cognitiva i afectivament la
relació dels alumnes
amb el seu propi procés d‘aprenentatge.

VIII) MEMORÀNDUM

Data Procés d’elaboració

Curs 2006/2007

20/12/06 S’aprova el calendari d’elaboració del P.E.C. per part del

Consell Escolar.

22/01/07 Claustre per a triar el professorat que formarà part de la

comissió de revisió del PEC i aprovació de l’enquesta (estudi
sociològic).

25/01/07 Aprovació de l’enquesta pel Consell Escolar amb data de

difusió.
26/02/07 Difusió de l’enquesta a les famílies per tal de fer l’estudi
sociològic.

08/02/07 Reunió explicativa a les famílies sobre el Projecte Educatiu i

per sol·licitar la seva col·laboració: accedeixen voluntaris
diversos pares i mares.

Es constitueix la comissió P.E.C. i es celebra la seva primera

15/02/07 reunió.
Els seus Components:
Mares i pares: Professorat:

Jesús Bermejo Elena Blascos

Fabiana Emiliano
Cobianchi Bolaños Laura
Gladys Deris Carrascosa
Javier Anabel
Manso Martínez
Rosa Margot
Martínez Mercadé
 Antonio Muro Fco. Javier Rey
Felisa Palacios Otilia Roselló
Pepita Palomo José L. Valdés
Carlos Riera MªAngeles Vega
Delma Cristina de Souza * Iñaki Monge, PTSC del Centre
i
sociòleg.
10/03/07 Reunió de la comissió per a la revisió dels principis 1 i 2.

21/03/07 Reunió de la comissió per a la revisió dels principis 3, 4 , 5 i 6.

02/04/07 Reunió de la comissió per a la revisió dels principis 7, 8, 9 i 10.

17/04/07 Reunió de la comissió per a la revisió del principi 11.

24/04/07 Reunió de la comissió per a la revisió dels principis 12, 13, 14 i

15. El sociòleg i PTSC del Centre té preparats els resultats de
l’enquesta passada a les famílies.

10/05/07 Reunió de la comissió amb el PTSC que ens presenta els

resultats de l’enquesta.

22/05/07 Darrera reunió de la Comissió per a tancar el document final.

Del S‘obre un període d’esmenes, la comissió els trasllada al Consell

25/05/07 Escolar.
al
11/06/07

28/06/07 El Consell Escolar aprova aquest PROJECTE EDUCATIU DE

CENTRE
Amb la següent votació :
SI: Tots els membres NO....0.... vots En blanc....0 vots
09/09/20 S’aprova el TIL en Consell Escolar i l’EM decideix incloure el
13
document.

19/10/20 Actualització del PLC i de la Concrecció Curricular

22
VII) DECRET DRETS I DEURES DELS ALUMNES

CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I CULTURA

Decret 121/2010, de 10 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els

deures dels alumnes i les normes de convivència als centres docents no
universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears

La formació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals i en l‘exercici de la

tolerància dins els principis democràtics de convivència és un dels objectius que ha de
definir el sistema educatiu. Aprendre a viure junts consti-tueix, sense cap dubte, una
de les finalitats bàsiques de l‘educació i un repte per als nostres centres docents, on
els alumnes han d‘aprendre a conviure coneixent millor els altres i a crear un entorn
que impulsi la realització de projectes comuns, la prevenció de conflictes i, en tot cas,
si s‘escauen, la resolució pací-fica d‘aquests. L‘article 27.2 de la Constitució preveu
que l‘educació ha de tenir per objecte el ple desenvolupament de la personalitat
humana en el respecte als principis democràtics de la convivència i als drets i les
llibertats fonamentals. Així mateix, la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d‘educació
(LOE), configu-ra la convivència com un principi i com un fi del sistema educatiu i
recull, com a elements que la inspiren, la prevenció del conflicte i la resolució pacífica
d‘a-quest.
Els drets i els deures són els mateixos per a tots els alumnes, sense més
distincions que les derivades de l‘edat i del nivell educatiu que cursin. Així ho estableix
la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l‘educa-ció. Aquesta Llei es
va modificar en matèria de drets i deures dels alumnes mit-jançant la LOE, que
incorpora competències dels òrgans de govern dels centres docents a través de les
quals es vol fer efectiva la convivència als centres, la pro-tecció contra la violència de
gènere, la igualtat efectiva entre homes i dones, i el respecte als drets i les llibertats
fonamentals.
A hores d‘ara, el règim jurídic que ordena els drets i els deures dels alum-nes i les
normes de convivència als centres docents procedeix d‘una norma esta-tal que data
de 1995, el Reial decret 732/1995, de 5 de maig, pel qual s‘esta-bleixen els drets i els
deures dels alumnes i les normes de convivència als cen-tres. Des d‘aleshores, les
modificacions en la legislació educativa han estat importants. Més importants encara
han estat els profunds canvis experimentats per la societat, que han repercutit
fortament en el si dels centres educatius. Aquest fet és especialment evident si ens
centram en les relacions que els joves mantenen entre ells i en les que mantenen amb
els adults. Si els centres educa-tius han de ser capaços de crear entorns que impulsin
la convivència, que pre-venguin els conflictes i, en tot cas, que els ofereixin una
resposta educativa, i han d‘assumir la responsabilitat de projectar els valors
fonamentals, individuals i col·lectius, que defineixen una societat democràtica, es fa
necessari adequar la normativa existent a la situació actual. I no només es tracta de
tenir un règim jurídic actualitzat, sinó també un règim jurídic coherent i plenament
incardinat en el sistema educatiu vigent, a l‘empara de la LOE, que serveixi per
coadjuvar, emparar i fomentar la consecució dels principis i les finalitats de l‘educació
pre-vists en els articles 1 i 2 d‘aquesta Llei. Tot això, en el marc general de les com-
petències en matèria educativa que, segons l‘article 36 de la Llei orgànica 1/2007, de
28 de febrer, de reforma de l‘Estatut d‘autonomia de les Illes Balears, corresponen a la
Comunitat Autònoma.

Si abans s‘assenyalava la necessitat d‘adequar la normativa de drets i deu-res existent

a la situació actual, també es fa del tot necessari contextualitzar dins un mateix marc
normatiu els drets i els deures dels alumnes i els mecanismes que contribueixin a
millorar la convivència escolar. A partir del reconeixement dels drets i els deures dels
alumnes, correspon a tota la comunitat educativa la millora de la convivència escolar.
És per aquest motiu que sembla del tot pro-cedent incardinar dins el mateix text legal
que regula els drets i els deures dels alumnes el disseny bàsic dels plans i les
comissions de convivència que tots els centres docents sostinguts amb fons públics
han de tenir, així com els trets que defineixen les estratègies bàsiques de prevenció de
conflictes, com poden ser la mediació i la negociació d‘acords educatius. Això, unit a
l‘existència de l‘Institut per a la Convivència i l‘Èxit Escolar de les Illes Balears, ha de
servir per impulsar decididament la millora del desenvolupament de l‘activitat escolar,
tant pel que fa a l‘èxit acadèmic com al clima de convivència dins els centres.
Aquest Decret no oblida la incidència, en l‘ordenació dels drets i els deu-res dels
alumnes, de la Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l‘atenció i dels drets de la
infància i l‘adolescència de les Illes Balears. Així, l‘article 20 d‘aquesta Llei estableix
que la responsabilitat primordial en l‘educació i la for-mació integral de les persones
menors d‘edat correspon als progenitors titulars de la pàtria potestat o, si és el cas, a
les persones que n‘exerceixen la tutela o la guarda. L‘article 36, d‘altra banda, també
preveu la necessitat que les adminis-tracions públiques propiciïn actuacions tendents
a fomentar el respecte, la con-vivència i la igualtat als centres educatius, a establir
mecanismes de resolució de conflictes i de prevenció de la violència escolar i a
promoure la mediació.
Per elaborar aquest Decret s‘han tingut en compte especialment la Llei orgànica
3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i la Llei 12/2006,
de 20 de setembre, per a la dona, de la comunitat autònoma de les Illes Balears, atès
que l‘Administració educativa ha de tenir com a principi bàsic la prevenció de
conductes violentes en tots els nivells educatius, especialment la prevenció de la
violència de gènere.
Pel que fa al contingut i l‘estructura, aquest Decret es divideix sistemàti-cament en
cinc títols, els quals recullen adientment les matèries que tracta la norma. El primer
comprèn de l‘article 1 al 5 i n‘estableix les disposicions gene-rals. El títol II comprèn de
l‘article 6 al 24 i té per objecte la formulació dels drets i els deures dels alumnes. Per a
una millor ordenació formal, el títol es divideix en dos capítols, dedicats
respectivament als drets i als deures dels alum-nes. El títol III, que comprèn de l‘article
25 al 33, es dedica a definir les normes de convivència i el reglament d‘organització i
funcionament del centre, com a document institucional en el qual es concreten les
normes d‘organització, parti-cipació i convivència del centre (capítol I), i els plans i
comissions de convi-vència, de què han de disposar tots els centres (capítol II). El títol
IV comprèn de l‘article 34 al 42 i defineix les característiques bàsiques de les
estratègies de prevenció i gestió de conflictes, com són la mediació (capítol I), lligada
a la pre-visió de formació adreçada a distints
(capítol II), i la negociació d‘acords educatius
arti-cles 43 a 66 i està dedicat genèricament
con-ductes que incompleixen les normes de
Després de desplegar unes
sectors de la comunitat educativa
(capítol III). El títol V comprèn els
al sistema de correccions de les
convivència dels centres docents.
disposicions generals (capítol I), distingeix entre les conductes contràries a les normes
de convivència (capítol II) i aquelles altres que es consideren greument perjudicials per
a la convivència al centre (capítol III). Les mesures correctores previstes per a
ambdues categories, com és lògic, sempre han de tenir un caràcter educatiu. Aquesta
regulació es completa amb la dels procediments que es poden emprar per aplicar-les,
en la qual cal destacar la distinció entre el procediment mitjançant la resolució per
conformitat i el pro-cediment mitjançant la incoació d‘expedient disciplinari. Finalment,
el Decret es completa amb dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i
dues disposicions finals.
Per tot això, d‘acord amb el Consell Consultiu, després de la consulta prè-via al
Consell Escolar de les Illes Balears, a proposta del conseller d‘Educació i Cultura, i
havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 10 de des-embre de 2010,

DECRET

TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS

Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest Decret té per objecte:

a) Regular els drets i els deures dels alumnes.

Promoure i desenvolupar mesures i recursos per fomentar la convivència escolar, així
com per prevenir i gestionar conflictes.
c) Fixar les normes de convivència que s‘han d‘observar als centres docents i els
mecanismes de correcció de les conductes contràries a aquestes normes o que les
perjudiquen greument.

2. Aquest Decret és d‘aplicació als centres sostinguts totalment o parcial-ment

amb fons públics que imparteixin algun dels ensenyaments no universita-ris regulats
per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d‘educació.

Article 2
Principis inspiradors

D‘acord amb l‘article 2 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del

dret a l‘educació, i els articles 1 i 2 de la Llei orgànica 2/2006, els principis i fins que
inspiren aquest Decret són:

a) L‘acció preventiva com a garantia per millorar la convivència escolar.

b) L‘impuls de la convivència per part dels centres docents.
c) El caràcter educatiu de totes les mesures, que han de respectar la integritat
física, la intimitat i la dignitat personal dels alumnes.
d) El reforç de l‘autoritat dels professors i el respecte personal i professional
envers aquests per part de tota la comunitat educativa.
 e) La responsabilitat compartida de tots els membres de la comunitat educativa,
els quals, dins el marc de cada projecte educatiu de centre i de cada pla de
convivència, han d‘afavorir la millora permanent del clima escolar.
f) La necessitat de col·laborar amb els pares o els tutors legals dels alumnes i
d‘implicar-los activament en la funció de tutor dels professors.
g) La necessitat dels centres docents de col·laborar amb les institucions públiques
i les associacions socioeducatives.

Article 3
Convivència, prevenció i resolució de conflictes

1. Els òrgans de govern i de coordinació docent dels centres educatius han

d‘adoptar les mesures necessàries per afavorir la millora permanent del clima escolar i
per garantir l‘exercici efectiu dels drets i els deures dels alumnes.

2. Els centres han de vetllar perquè l‘aplicació dels plans de convivència, els plans
d‘acolliment i els processos de presa de decisions sobre els agrupa-ments dels
alumnes i sobre la gestió dels espais i el temps disponibles assegurin contextos
positius per a la interacció i la integració de tots els membres de la comunitat
educativa.

3. Els centres han de promoure espais i condicions per a la participació i la

implicació activa dels professors, els alumnes, les famílies i el personal no docent, i
per a la col·laboració amb les institucions públiques i les associacions socioeducatives
que treballen en l‘entorn de l‘escola.

4. Els centres han d‘impulsar la convivència a través de propostes especí-fiques

per concretar les competències socioemocionals en la pràctica educativa. Els centres
han de facilitar la formació adreçada a tota la comunitat escolar per desenvolupar
actituds i adquirir habilitats comunicatives i implantar estratègies per a la prevenció i la
gestió positiva dels conflictes.

5. Els professors han de participar en el desenvolupament i en l‘aplicació de les

mesures de prevenció i resolució positiva de conflictes i han de contribuir a garantir el
respecte de les normes de convivència.

Article 4
Imposició de mesures correctores

1. Correspon als professors i al director del centre imposar les mesures

correctores en els termes establerts en els articles 54 i 59 d‘aquest Decret.

2. El consell escolar del centre ha de vetllar pel correcte exercici dels drets
i els deures dels alumnes. El director li ha de comunicar trimestralment les
reso-lucions i les mesures correctores imposades i vetllar perquè les mesures
correc-tores s‘atenguin al que estableixen aquest Decret i la normativa vigent.

3. El director ha d‘informar trimestralment el claustre de professors de les

resolucions i les mesures correctores adoptades.
Article 5
Garanties
 La Conselleria d‘Educació i Cultura i els òrgans de govern dels centres educatius
han de garantir, en l‘àmbit de les seves competències, l‘exercici dels drets i el
compliment dels deures dels alumnes, amb actuacions encaminades a aconseguir i
mantenir un clima adequat de convivència als centres docents.

TÍTOL II
DRETS I DEURES DELS ALUMNES

Capítol I
Principis generals

Article 6
Principis generals

1. Tots els alumnes tenen els mateixos drets i deures, sens perjudici que l‘exercici
i el compliment d‘aquests s‘adeqüin a l‘edat i a les característiques dels
ensenyaments que cursin.

2. La comunitat educativa ha de respectar els drets dels alumnes.

3. L‘exercici dels drets per part dels alumnes implica el reconeixement i el

respecte dels drets de tots els membres de la comunitat educativa.

Capítol II
Drets dels alumnes

Article 7
Dret a una formació integral

1. Els alumnes tenen dret a rebre una formació que asseguri el ple
desen- volupament de la personalitat. La formació dels alumnes ha de
comprendre:

a) El respecte dels drets i les llibertats fonamentals, en l‘exercici de la tolerància i

de la llibertat, dins els principis democràtics de convivència.
b) El coneixement de l‘entorn social i cultural, en particular de la llengua, la cultura
i la realitat social de les Illes Balears, i el respecte i la contribució a la millora de
l‘entorn natural i del patrimoni cultural.
c) L‘adquisició d‘habilitats intel·lectuals, de tècniques de treball, d‘hàbits socials i
de coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i artístics i d‘ús de les
tecnologies de la informació i de la comunicació.
d) L‘educació emocional que els capaciti per desenvolupar relacions har-
mòniques amb ells mateixos i amb els altres.
e) La capacitació per a l‘exercici d‘activitats intel·lectuals i professionals.
f) La formació religiosa i moral d‘acord amb les seves conviccions o, en el cas
d‘alumnes menors d‘edat, les dels seus pares o persones en qui recau l‘e-xercici de la
tutela, dins el marc legalment establert.
 g) La formació en coeducació i en igualtat entre ambdós sexes per preve-nir la
discriminació i la violència de gènere.
h) El respecte envers la pluralitat lingüística i cultural.
 i) La formació per a la pau, la cooperació, la participació i la solidaritat entre els
pobles.
j) L‘educació que asseguri la protecció de la salut i el desenvolupament de les
capacitats físiques.

2. Els centres docents, per organitzar la jornada de treball escolar, han de prendre
en consideració l‘edat i els interessos dels alumnes i planificar de forma equilibrada les
activitats lectives, complementàries i extraescolars, d‘acord amb els criteris
pedagògics aprovats pel claustre de professors.

3. Els alumnes tenen dret a un ambient de treball que afavoreixi l‘aprofi-tament de

l‘activitat programada.

4. La Conselleria d‘Educació i Cultura i els òrgans de govern dels centres

educatius han de garantir el dret dels alumnes a un ensenyament de qualitat.

Article 8
Dret a la no-discriminació i a la igualtat d’oportunitats

1. Els alumnes no poden ser discriminats per raó de naixement, sexe, religió,
capacitat econòmica o nivell social, així com per discapacitats físiques, senso-rials o
psíquiques, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

2. La Conselleria d‘Educació i Cultura ha de promoure polítiques educa-tives

d‘integració i de compensació de situacions de desavantatge social i per-sonal, amb la
implicació d‘altres institucions i organismes públics.

3. Els centres han de desenvolupar iniciatives que evitin la discriminació dels

alumnes i els plans de convivència escolar han de garantir la plena integra-ció de tots els
alumnes del centre. La Conselleria d‘Educació i Cultura ha de garantir aquest dret
mitjançant l‘adjudicació dels recursos necessaris a cada cen-tre.

4. Els alumnes tenen dret a rebre els suports necessaris per compensar les
carències i els desavantatges de tipus personal, familiar, econòmic, social i cul-tural que
els impedeixin o dificultin l‘accés i la permanència al sistema educa-tiu. L‘Administració ha
de vetllar perquè els alumnes rebin aquests suports.

5. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu han de ser atesos
d‘acord amb les seves necessitats al centre docent on estiguin matriculats, amb els
recursos ordinaris i específics del centre.

6. Els alumnes tenen dret a la protecció social, en l‘àmbit educatiu, en els casos
d‘infortuni familiar o accident.

7. Els alumnes tenen dret a gaudir d‘unes condicions adequades que els facilitin
poder continuar els estudis que cursin i finalitzar-los.

Article 9
Dret a la valoració objectiva del rendiment escolar

1. Els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui avaluat amb plena
objectivitat.

2. Els centres docents han de fer públics els criteris i els procediments d‘a-
valuació i de qualificació de les assignatures, àrees o mòduls impartits, així com els criteris
de promoció i titulació dels alumnes. Correspon a l‘equip directiu de cada centre garantir i
assegurar la publicitat d‘aquests criteris.

3. Els alumnes o, si són menors d‘edat, els seus pares o tutors tenen dret a
accedir als treballs, les proves, els exercicis i altres informacions que tenguin incidència en
l‘avaluació de les distintes matèries, i a rebre una explicació rao-nada de la qualificació.

4. El professor tutor i la resta de professors han de mantenir una relació fluida amb
els alumnes i, si són menors d‘edat, els seus pares o tutors pel que fa a les valoracions
sobre l‘aprofitament acadèmic i la marxa del seu procés d‘a-prenentatge, així com pel que
fa a les decisions que s‘adoptin com a resultat d‘a-quest procés.

5. Els alumnes o, si són menors d‘edat, els seus pares o tutors poden recla-mar
per escrit contra les decisions i qualificacions, d‘acord amb el procediment establert per la
Conselleria d‘Educació i Cultura. Aquest procediment preveu la reclamació davant el
director del centre. Si el desacord persisteix, contra la deci-sió del director del centre es
pot interposar un recurs d‘alçada davant la Direcció General de Planificació i Centres. En
aquest darrer supòsit, la resolució que es dicti, amb l‘informe previ del Departament
d‘Inspecció Educativa, posa fi a la via administrativa.

6. La reclamació prevista en el paràgraf anterior s‘ha de fonamentar en alguna de

les causes següents:

a) Inadequació del procés d‘avaluació o d‘algun dels elements que en for-men

part en relació amb els objectius o els continguts de l‘àrea, l‘assignatura o el mòdul
sotmès a avaluació.
b) Aplicació incorrecta dels criteris d‘avaluació i qualificació establerts.
c) Aplicació incorrecta dels criteris de promoció i titulació.

Article 10
Dret a l’orientació educativa i professional

1. Els alumnes tenen dret a rebre l‘orientació educativa i professional ade-quada

per aconseguir el màxim desenvolupament personal, social i professional, segons les
seves capacitats, aptituds i aspiracions i els seus interessos.

2. L‘orientació professional s‘ha de basar únicament en les capacitats, les

aptituds, les aspiracions i els interessos dels alumnes, i ha d‘excloure tota dife-
renciació per raó de sexe o qualsevol altre tipus de discriminació.

Article 11
Dret al respecte de les pròpies conviccions

1. Els alumnes tenen dret a la llibertat de consciència i al respecte de les seves

conviccions polítiques, religioses i morals.

2. Els alumnes o, si són menors d‘edat, els seus pares o tutors tenen dret a rebre
informació prèvia i completa sobre el projecte educatiu del centre o, si és el cas, sobre
el caràcter propi del centre.

3. Els alumnes o, si són menors d‘edat, els seus representants legals tenen dret a
elegir la formació religiosa que estigui d‘acord amb les seves creences.

Article 12
Dret a la identitat, la integritat, la intimitat i la dignitat personals

1. Els alumnes tenen dret que es respecti la identitat, la integritat, la inti-mitat i la

dignitat personals, així com a la protecció contra tota agressió física o moral.

2. Els alumnes tenen dret a dur a terme la seva activitat acadèmica en con-dicions
de seguretat i higiene.

3. Els centres docents estan obligats a guardar reserva de la informació de què

disposin sobre les circumstàncies personals i familiars dels alumnes, de con-formitat
amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals, sens perjudici
de comunicar a l‘autoritat competent tots els fets, les circumstàn-cies o les situacions
que puguin implicar maltractaments o qualsevol altre incompliment dels deures
establerts per les lleis de protecció del menor.

Article 13
Dret a la informació i a la llibertat d’expressió

1. Els alumnes tenen dret que el centre els informi de tot allò que els afecti.

2. Els alumnes tenen dret a rebre informació dels representants del consell escolar
del centre, d‘acord amb el que estableix l‘article 15.3.c d‘aquest Decret.

3. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves opinions, individualment

i col·lectivament, amb respecte als drets de la comunitat educativa i de les ins-
titucions.

Article 14
Dret a la manifestació col·lectiva de discrepàncies

1. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves discrepàncies respecte de les
decisions educatives que els afectin. Quan la discrepància tengui caràcter col·lectiu,
aquesta s‘ha d‘exposar a través dels representants dels alumnes en la forma que
determini el reglament d‘organització i funcionament del centre.

2. En el cas que la discrepància a què es refereix l‘apartat anterior es con-creti en

una proposta d‘inassistència a classe, aquesta no es considerarà com a conducta
contrària a les normes de convivència sempre que s‘ajusti al procedi-ment següent:

a) Han de presentar la proposta alumnes que cursin tercer o quart curs

d‘e-ducació secundària obligatòria o alumnes de batxillerat, formació professional o
ensenyaments de règim especial.
b) La proposta ha d‘estar motivada en discrepàncies respecte de decisions de
caràcter educatiu.
c) La junta de delegats ha de presentar la proposta per escrit davant la direcció
del centre.
d) La proposta s‘ha de presentar amb una antelació mínima de deu dies respecte
de la data prevista i ha d‘incloure la data i, si s‘escau, els actes progra-mats i l‘hora en
què s‘hagin de dur a terme.
e) Han d‘avalar la proposta, com a mínim, el cinc per cent dels alumnes del centre
matriculats en un determinat ensenyament o la majoria absoluta dels delegats dels
alumnes d‘aquest nivell.

La direcció del centre ha de comprovar si la proposta presentada compleix els

requisits esmentats. Una vegada comprovat, la proposta ha de ser sotmesa a la
consideració dels alumnes del corresponent nivell o tipus d‘ensenyament a què es
refereix la lletra a) d‘aquest apartat, que prèviament n‘han d‘haver estat informats a
través dels seus delegats i que l‘han d‘aprovar o rebutjar en votació secreta i per
majoria absoluta.

Si els alumnes aproven la proposta, la direcció del centre ha de permetre la

inassistència a classe. Posteriorment, el consell escolar del centre ha de fer una
avaluació del desenvolupament del procés, ha de verificar que s‘han com-plit els
requisits exigits i, si no és així, ha de prendre les mesures correctores que
corresponguin.

3. El director ha de garantir el dret de romandre al centre dels alumnes que

no secundin la decisió d‘inassistència a classe.

Article 15
Dret de participació en el funcionament i en les activitats del centre

1. Els alumnes tenen dret a participar en el funcionament i en la vida del

centre.

2. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjançant sufragi directe, igual i secret, els
seus representants en el consell escolar del centre.

La Conselleria d‘Educació i Cultura ha de regular, en els reglaments orgà-nics de

centre, la participació dels alumnes d‘educació primària en els consells escolars,
d‘acord amb el que preveu l‘article 126.5 de la Llei orgànica 2/2006.

Als centres concertats, la participació dels alumnes s‘ha d‘atenir al que

estableix l‘article 55 de la Llei orgànica 8/1985.

3. Els representants en el consell escolar del centre tenen les

competències següents:

a) Elaborar informes per al consell escolar del centre, a iniciativa pròpia o a

requeriment de l‘òrgan de participació esmentat.
b) Informar la junta de delegats de l‘ordre del dia de les reunions del con-sell
escolar amb antelació suficient, així com dels acords adoptats.
c) Informar tots els alumnes de les activitats del consell escolar.
 4. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjançant sufragi directe, igual i secret, els
seus delegats de grup, en els termes establerts pel reglament d‘organització i
funcionament del centre.

5. Els centres docents han de regular el funcionament d‘una junta de dele-gats,

que ha de tenir les atribucions, les funcions i els drets que li assigni el reglament
d‘organització i funcionament corresponent.

6. Els membres de la junta de delegats, en l‘exercici de les seves funcions, tenen

dret a ser informats de les mesures adoptades a les sessions del consell escolar i
d‘altres actuacions administratives del centre, excepte d‘aquelles el coneixement de
les quals pugui afectar el dret a la intimitat de les persones.

7. No es poden adoptar mesures contra els delegats per actuacions duites a

terme en l‘exercici de les seves funcions o que hi estiguin relacionades, sens perjudici
que les seves conductes, individualment considerades, puguin donar lloc a una
correcció, de conformitat amb aquest Decret.

Article 16
Dret d’associació

Els alumnes tenen dret a associar-se en els termes prevists per la legisla-ció
vigent i crear associacions, federacions i confederacions, que poden rebre ajudes per
al compliment del seu objecte i de les finalitats pròpies.

Article 17
Dret a la utilització de les instal·lacions del centre

1. Els alumnes tenen dret a utilitzar les instal·lacions del centre amb les limitacions
derivades de la programació d‘altres activitats ja autoritzades i amb les precaucions
derivades de la seguretat de les persones, l‘adequada conserva-ció dels recursos i la
correcta destinació d‘aquests.

2. Els alumnes tenen dret a utilitzar les instal·lacions del centre en horari lectiu, de
conformitat amb la programació general anual del centre. En horari no lectiu, els
alumnes han de sol·licitar-ho al director del centre, el qual ha de deci-dir d‘acord amb
la naturalesa de l‘activitat proposada, amb la disponibilitat de personal per cobrir les
possibles incidències i amb les precaucions necessàries de seguretat, conservació i
destinació a què es refereix el paràgraf anterior.

Article 18
Dret de
reunió

1. En els termes prevists en l‘article 8 de la Llei orgànica 8/1985, els alumnes es

poden reunir al seu centre per desenvolupar activitats de caràcter escolar o
extraescolar que formin part del projecte educatiu del centre, així com per a aquelles
altres a les quals pugui atribuir-se una finalitat educativa o for-mativa. Per reunir-se a
les instal·lacions del centre per dur a terme activitats no programades, necessiten
l‘autorització del director.
 2. La junta de delegats s‘ha de reunir durant l‘horari general del centre,
preferentment durant els esplais i els períodes no lectius, i ha d‘haver comuni-cat
l‘ordre del dia de la reunió al cap d‘estudis amb antelació, a fi de no inte-rrompre el
funcionament normal del centre. El cap d‘estudis ha de facilitar a la junta de delegats
un espai adequat perquè hi pugui celebrar les reunions.

3. El director del centre ha de garantir l‘exercici del dret de reunió dels alumnes
dins l‘horari lectiu. El reglament d‘organització i funcionament del centre ha d‘establir
l‘horari que es reserva a l‘exercici d‘aquest dret, recollit en l‘apartat 1 d‘aquest article.
D‘acord amb les atribucions de direcció i coordina-ció que li corresponen, el director
ha de facilitar l‘ús del local per a l‘exercici del dret de reunió.

Article 19
Garanties

Quan no es respectin els drets dels alumnes o se n‘impedeixi l‘exercici efectiu, el

director, una vegada concedida l‘audiència prèvia als interessats i, si escau, havent
consultat el claustre o el consell escolar, ha d‘adoptar les mesures que siguin
procedents, les quals ha de comunicar posteriorment al consell esco-lar del centre.

Capítol III
Deures dels alumnes

Article 20
L’estudi com a deure bàsic

L‘estudi constitueix un deure bàsic dels alumnes, que es concreta en les

obligacions següents:

a) Assistir a classe amb puntualitat i complir els horaris aprovats per des-
envolupar les activitats del centre.
b) Participar en les activitats formatives i, especialment, en les orientades al
desenvolupament del currículum.
c) Assistir al centre amb el material i l‘equipament necessaris per poder participar
activament en el desenvolupament de les classes.
d) Fer l‘esforç necessari, d‘acord amb les seves capacitats, per comprendre i
assimilar els continguts dels diferents mòduls, assignatures i àrees.

Article 21
Deure de respectar els professors

Són deures dels alumnes envers els professors:

a) Mostrar respecte als professors i col·laborar amb responsabilitat en l‘e-xercici

de l‘autoritat docent i en la transmissió de coneixements i valors.
b) Complir les normes i seguir les pautes establertes pels professors per fer
possible l‘organització de l‘aula, el treball sistemàtic i la millora del rendi-ment.
 c) Mostrar una actitud cooperativa i receptiva a les explicacions dels pro-fessors i
dur a terme les activitats i les proves encarregades per aquests.
 d) Participar i assumir un compromís actiu en la seva formació i en el seu
aprenentatge.

Article 22
Deure de respecte i solidaritat cap als companys

Com a deures envers els companys, s‘estableixen els següents:

a) Respectar els companys i rebutjar tot tipus de discriminació per raó de

naixement, sexe o qualsevol altra circumstància personal o social.
b) Respectar i defensar, de forma responsable i solidària, l‘exercici del dret a
l‘estudi dels companys.
c) Exercir la solidaritat i propiciar un ambient de convivència positiu.

Article 23
Deure de participar en el centre i de respectar els membres de la comunitat
educativa

Els alumnes tenen els deures següents:

a) Participar i col·laborar en la millora de la convivència escolar i en la consecució

d‘un clima d‘estudi adequat al centre.
b) Mostrar el respecte i la consideració deguts als membres de la comuni-tat
educativa i a qualsevol persona que accedeixi al centre.
c) Si són menors d‘edat, lliurar als seus pares o tutors les citacions que el centre
els adreci, i retornar-les, verificades i signades per aquests.
d) Complir les normes de seguretat, salut i higiene als centres educatius i,
especialment, respectar la prohibició de fumar, ingerir begudes alcohòliques i
consumir estupefaents.
e) Els representants dels alumnes, exercir les seves funcions sense menys-
cabament de les seves obligacions acadèmiques.
f)Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses, morals
i ideològiques dins els principis democràtics, així com la dignitat, integritat i intimitat
de tots els membres de la comunitat educativa, i rebutjar qualsevol acte de violència i
qualsevol discriminació per raó de naixement, sexe o qualsevol altra circumstància.
g) Respectar el projecte educatiu o el caràcter propi del centre, així com les seves
normes d‘organització, convivència i disciplina, d‘acord amb la legis-lació vigent.
h) Cuidar i utilitzar correctament els béns mobles, el material didàctic, els
documents i altres recursos i instal·lacions del centre, i respectar les pertinences dels
altres membres de la comunitat educativa, així com complir les normes bàsiques de
respecte a l‘entorn i al medi ambient.
i) Participar en la vida i el funcionament del centre i complir els horaris aprovats.

Article 24
Deure de complir les normes de convivència

Els alumnes han de complir les normes de convivència del centre recolli-des en el
reglament d‘organització i funcionament.
 TÍTOL III
CONVIVÈNCIA ALS CENTRES DOCENTS

Capítol I
Normes de convivència

Article 25
Elaboració de les normes de convivència

El funcionament dels centres educatius fa necessàries la concreció i l‘a-daptació

de les normes de convivència a la realitat i a la diversitat del centre. Aquestes normes
de convivència s‘han de recollir en el reglament d‘organitza-ció i funcionament i s‘han
d‘adaptar al marc propi d‘aquest Decret.

Article 26
Reglament d’organització i funcionament

1. El reglament d‘organització i funcionament és el document institucio-nal del

centre en què es concreten les normes d‘organització, participació i con-vivència que
garanteixen els mecanismes afavoridors de l‘exercici dels drets dels alumnes i dels
seus deures, les estratègies de prevenció i gestió de conflic-tes, amb especial esment
als processos de mediació escolar i de negociació d‘a-cords educatius, així com les
correccions que corresponguin per a les conductes que incompleixen les normes de
convivència, de conformitat amb el que dispo-sa aquest Decret.

2. El reglament d‘organització i funcionament ha de preveure els meca-nismes

bàsics del funcionament de la comissió de convivència, d‘acord amb el que
s‘estableix en l‘article 32 d‘aquest Decret.

3. El reglament d‘organització i funcionament ha d‘especificar, entre d‘al-tres, els

instruments i els procediments d‘informació i comunicació a les famí-lies, així com els
protocols d‘actuació en relació amb l‘absentisme escolar.

4. El reglament d‘organització i funcionament ha de ser elaborat per l‘e-quip

directiu, amb la participació efectiva de tots els sectors de la comunitat educativa. El
claustre de professors n‘ha d‘informar i posteriorment el consell escolar del centre l‘ha
d‘aprovar.

5. El reglament d‘organització i funcionament no pot tipificar conductes objecte de

correcció no previstes en aquest Decret, ni establir mesures per corregir-les.

Capítol II
Plans i comissions de convivència
Article 27
Plans de convivència
 1. Els centres educatius han de disposar d‘un pla de convivència, entès com el
conjunt d‘estratègies i pautes d‘actuació adreçades a la comunitat edu-cativa per
fomentar la convivència escolar facilitant la prevenció de conductes contràries a
aquesta convivència i la resolució de situacions conflictives.

2. Els plans de convivència dels centres docents formen part del projecte educatiu
i els objectius s‘han de reflectir en els procediments establerts en el reglament
d‘organització. La programació general anual ha de recollir les actua-cions previstes
per a la consecució dels objectius del pla de convivència que per a aquell curs es
consideren prioritaris.

El pla d‘acció tutorial ha d‘integrar les mesures incloses en el pla de con-vivència

adreçades a proporcionar als alumnes habilitats socials i emocionals, de resolució
positiva dels conflictes i de prevenció de la violència de gènere.

3. El pla de convivència ha de ser elaborat amb la participació de tots els sectors

de la comunitat educativa. L‘equip directiu ha de vetllar perquè aquesta participació es
faci efectiva. La comissió de convivència ha d‘elaborar i, si cal, revisar la proposta de
redacció o modificació del pla de convivència, d‘acord amb les directrius del consell
escolar del centre i les propostes del claustre de professors i les associacions de
mares i pares d‘alumnes, tenint en compte les característiques de l‘entorn escolar i les
necessitats educatives dels alumnes.

4. Els centres docents han de tenir en compte les propostes dels alumnes, de
la junta de delegats i, si n‘hi ha, de les associacions d‘alumnes del centre.

5. El consell escolar del centre ha d‘aprovar el pla de convivència.

6. La memòria anual del centre ha d‘incloure, en un apartat específic, l‘a-valuació i

la valoració que es fa de les actuacions previstes en la programació general anual
dirigides a millorar determinats aspectes de la convivència al cen-tre. Aquest apartat
de la memòria, elaborat per la comissió de convivència i aprovat dins la memòria anual
pel consell escolar del centre, s‘ha de trametre, a part de la resta de la memòria, a
l‘Institut per a la Convivència i l‘Èxit Escolar abans del dia 30 de setembre del curs
següent.

Article 28
Continguts dels plans de convivència

Sens perjudici que els centres docents disposin d‘autonomia per formular i
aprovar els plans de convivència escolar, aquests han d‘incloure, almenys, els
elements següents:

1. Característiques i entorn del centre educatiu:

a) Descripció de les característiques del centre i de l‘entorn que siguin rellevants
per a l‘elaboració del pla de convivència.
b) Estudi i valoració de la convivència al centre, amb la identificació i l‘a-nàlisi dels
aspectes que afavoreixen o dificulten la convivència.
c) Estudi i valoració del tractament de la igualtat entre ambdós sexes i situacions
de violència per qüestió de gènere.
 d) Respostes que el centre dóna a les situacions de conflicte. Grau d‘im-plicació i
participació dels professors, dels alumnes i de les famílies en la reso-lució dels
conflictes.
 e) Relació amb els serveis socials, sanitaris o d‘altre tipus i recursos de l‘entorn i
de la comunitat.

2. Objectius que es pretenen aconseguir amb el desplegament dels plans a fi

d‘assolir la finalitat general de millorar la convivència als centres educatius. Entre
d‘altres, han de preveure:

a) Aconseguir la integració efectiva de tots els membres de la comunitat

educativa.
b) Promoure la participació dels alumnes i de les famílies.
c) Impulsar les relacions positives entre els membres de la comunitat edu-
cativa.
d) Prevenir els conflictes i, si se‘n produeixen, facilitar-ne la gestió posi-
tiva.
e) Prevenir la violència per raó de gènere i l‘assetjament sexual.

3. Propostes de formació per a tota la comunitat educativa, adreçades a la

prevenció i la gestió positiva dels conflictes.

4. Accions previstes per a la consecució dels objectius proposats: perso-nes

responsables d‘aquestes accions, línies d‘actuació i metodologia, aspectes
organitzatius, desenvolupament d‘activitats, temporalització, mitjans, materials, etc.

5. Procediments específics d‘actuació per prevenir i gestionar conflictes, amb

esment especial als processos de mediació escolar i de negociació d‘acords
educatius.

Article 29
Coordinador de convivència

Llevat de casos excepcionals degudament autoritzats per la Conselleria

d‘Educació i Cultura, el centre educatiu ha de disposar d‘un coordinador de con-
vivència, el qual, entre d‘altres, té les funcions següents:

a) Coordinar les accions previstes en el pla de convivència.

b) Fer de nexe de relació de la comunitat escolar amb l‘Administració educativa i
amb l‘Institut per a la Convivència i l‘Èxit Escolar, sens perjudici de les competències
de representació legalment atribuïdes al director del centre.
Article 30
Comissió de convivència

1. S‘ha de constituir una comissió de convivència a cada centre.

2.La comissió de convivència ha d‘estar integrada per les persones següents:

a) El director del centre, que la presideix.

b) El cap d‘estudis, que la presideix en cas d‘absència del director.
c) L‘orientador del centre.
 d) El coordinador de convivència.
e) Un representant dels professors, elegit entre els docents del centre per ells
mateixos.
f) Un representant del personal d‘administració i serveis, elegit entre les persones
que l‘integren per ells mateixos.
g) Un representant dels pares i tutors legals dels alumnes, designat per
l‘associació de mares i pares més representativa del centre.
h) Un representant dels alumnes, designat per la junta de delegats o, si n‘hi ha,
per l‘associació d‘alumnes.

3. Atenent la realitat de cada centre, el consell escolar pot incorporar més d‘un
representant de cada sector de la comunitat educativa i propiciar que hi par-ticipin els
representants elegits per les associacions constituïdes, així com un membre de l‘equip
d‘orientació.

Article 31
Funcions de la comissió de convivència

1. Les funcions de la comissió de convivència són:

a) Participar en l‘elaboració del pla de convivència i de les adaptacions i

modificacions posteriors.
b) Fer el seguiment de l‘aplicació del pla de convivència escolar i
coordi- nar-la.
c) Coordinar i assegurar la coherència de totes les iniciatives destinades a millorar
la convivència que es duguin a terme al centre educatiu.
d) Col·laborar en la planificació i la implantació de la mediació escolar i la
negociació d‘acords educatius.
e) Impulsar el coneixement i l‘observança de les normes de convivència.
f)Elaborar la proposta d‘informe anual del pla de convivència.
g) Elevar al consell escolar del centre suggeriments i propostes per millo-rar la
convivència.

2. Les funcions de les comissions de convivència s‘han d‘exercir sens per-judici

de les que tenen atribuïdes, en matèria d‘aplicació de les normes de con-vivència, els
òrgans de govern, unipersonals o col·legiats, als centres docents.

Article 32
Funcionament de la comissió de convivència

1. El reglament d‘organització i funcionament dels centres docents ha d‘incloure,

com a mínim, les pautes de funcionament de la comissió de convi-vència, el calendari
de reunions i els mecanismes de difusió de les propostes for-mulades.

2. La comissió de convivència s‘ha de reunir, almenys, una vegada al tri-mestre

per analitzar les incidències produïdes, les actuacions duites a terme i els resultats
aconseguits en relació amb l‘aplicació del pla de convivència, com també per elaborar
i elevar a la consideració del consell escolar del centre noves propostes per millorar la
convivència.
Article 33
Servei de mediació escolar
 1. Als centres que implementin la mediació escolar s‘ha de crear un ser-vei de
mediació escolar, coordinat preferentment pel coordinador de convivèn-cia i format
per les persones de la comunitat educativa que hagin rebut forma-ció específica sobre
mediació escolar i estiguin en actiu com a mediadores.

2. El servei de mediació té, entre d‘altres, les funcions següents:

a) Proposar a la comissió de convivència el projecte de funcionament del servei

de mediació.
b) Coordinar amb el director, o amb la persona que aquest delegui, l‘or-ganització
de les mediacions que es duguin a terme al centre.
c) Impulsar la difusió i el funcionament del servei de mediació.
d) Coordinar la formació de nous mediadors escolars.
e) Mantenir un registre de les mediacions duites a terme al centre educa-tiu i
informar l‘equip directiu dels resultats obtinguts.

TÍTOL IV
LA MEDIACIÓ I LA NEGOCIACIÓ DELS ACORDS EDUCATIUS COM A
ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ I GESTIÓ DE CONFLICTES

Capítol I
La mediació escolar

Article 34
Definició i àmbit d’aplicació

1. La mediació escolar és una estratègia de resolució de conflictes mitjan-çant la

intervenció d‘una tercera persona, imparcial i amb formació específica, amb l‘objecte
d‘ajudar les parts a obtenir per elles mateixes un acord satisfacto-ri.

2. El procés de la mediació escolar es pot emprar com a estratègia pre-ventiva en

la gestió dels conflictes entre les persones integrants de la comunitat escolar, malgrat
que les conductes generadores dels conflictes no estiguin tipifi-cades com a
contràries o greument perjudicials per a la convivència al centre.

3. Es pot oferir la mediació escolar per resoldre conflictes generats per conductes
dels alumnes contràries a les normes de convivència o greument per-judicials per a la
convivència del centre, d‘acord amb el que estableixen els capítols II i III del títol V
d‘aquest Decret, llevat que es doni alguna de les cir-cumstàncies següents:

a) En el cas de conductes greument perjudicials per a la convivència o quan hi

concorri alguna de les circumstàncies accentuadores que s‘esmenten en l‘apartat 2 de
l‘article 47 d‘aquest Decret.
b) Quan s‘hagi emprat violència greu o intimidació.
c) Quan la mediació escolar s‘hagi utilitzat reiteradament amb el mateix alumne,
durant el mateix curs escolar, sense haver obtingut resultats satisfacto-ris.

4. La mediació escolar es pot oferir com a estratègia de reparació o de

reconciliació, un cop aplicada una mesura correctora, per tal de restablir la con-fiança
entre les persones i proporcionar nous elements de resposta en situacions semblants
que es puguin produir.

Article 35
Principis de la mediació escolar

La mediació escolar regulada en aquest títol es basa en els principis següents:

a) La voluntarietat, segons la qual les persones implicades en el conflicte són

lliures d‘acollir-se o no a la mediació escolar, i també de desistir-ne en qual-sevol
moment del procés.
b) La imparcialitat de la persona o les persones mediadores, que han d‘a-judar els
participants a assolir l‘acord pertinent sense imposar cap solució ni mesura concreta,
ni prendre-hi part. La persona o les persones mediadores no poden tenir cap relació
directa ni amb els fets ni amb les persones que han ori-ginat el conflicte.
c) La confidencialitat, que obliga les persones que participen en el procés a no
revelar a persones alienes la informació confidencial que obtenguin, llevat dels casos
prevists en la normativa vigent.

Article 36
Inici de la mediació escolar
1. El procés de mediació escolar, amb caràcter preventiu, es pot iniciar a instància
de qualsevol membre de la comunitat educativa. Quan es tracti de fer de mediador per
resoldre conflictes generats per conductes dels alumnes con-tràries a les normes de
convivència o que les perjudiquen greument, la media-ció escolar s‘ha d‘iniciar a
instància de la direcció del centre o de la comissió de convivència.

2. Quan la mediació s‘iniciï amb caràcter preventiu, el servei de mediació del

centre ha de proposar la persona o persones mediadores entre els membres de la
comunitat educativa amb formació en mediació escolar. Quan es tracti d‘intervenir per
resoldre conflictes generats per conductes dels alumnes contrà-ries a les normes de
convivència o que les perjudiquen greument, el director, en coordinació amb el servei
de mediació del centre, ha de proposar una o més per-sones mediadores entre els
membres de la comunitat educativa amb formació en mediació escolar.

3. Quan els processos de mediació escolar s‘iniciïn durant la tramitació d‘un

procediment disciplinari, el centre ha de disposar de la confirmació expres-sa de
l‘alumne i, si és menor, dels seus pares o tutors en un escrit de sol·licitud adreçat a la
direcció del centre on consti l‘opció per la mediació escolar, així com la voluntat de
complir els compromisos a què s‘arribi.

4. En el cas que la direcció contesti favorablement a la sol·licitud, s‘ha de

suspendre provisionalment el procediment disciplinari, s‘interrompen els termi-nis de
prescripció prevists per a cada un dels procediments d‘aplicació de mesu-res
correctores i es pot revisar l‘adopció de les mesures provisionals recollides en l‘article
61.

Article 37
Desenvolupament de la mediació escolar

La persona o les persones mediadores han de convocar una trobada, o més, de

les persones implicades en el conflicte per escoltar-ne les versions i faci-litar que
arribin a un acord.

Article 38
Acabament de la mediació escolar

1. Els acords presos en un procés de mediació escolar s‘han de recollir i

formalitzar per escrit.
2. En el cas de la mediació escolar iniciada per resoldre conflictes gene-rats per
conductes dels alumnes que incompleixen les normes de convivència, si el procés de
mediació finalitza sense acord, o s‘incompleixen els pactes de repa-ració per causa
imputable a una de les parts, la persona mediadora ho ha de comunicar per escrit a la
direcció del centre, que ha d‘adoptar alguna de les mesures següents:
a) En el cas de conductes contràries a les normes de convivència o que les
perjudiquen greument, ha d‘iniciar el procediment disciplinari.
b) Si s‘hagués iniciat el procediment, la direcció del centre n‘ha d‘ordenar la
continuació. Des d‘aquest moment, es reprèn el còmput dels terminis prevists pel
procediment per aplicar mesures correctores i es poden adoptar les mesures
provisionals previstes en l‘article 61 d‘aquest Decret.

3. Quan no es pugui arribar a un acord de mediació perquè una de les parts no

accepta la mediació escolar, les disculpes de l‘alumne o el compromís de reparació
ofert han de ser considerats com una circumstància que disminueix la gravetat de
l‘actuació d‘aquesta part, d‘acord amb el que disposa l‘article 47.1 d‘aquest Decret.
4. La persona mediadora pot donar per acabada la mediació en el moment en què
noti manca de col·laboració en alguna de les parts participants o l‘exis-tència de
qualsevol circumstància que faci incompatible la continuació del pro-cés de mediació
escolar amb els principis establerts en aquest títol.
5. El procés de mediació escolar s‘ha de resoldre en un termini màxim de quinze
dies a partir de la designació de la persona mediadora. Les vacances escolars
interrompen el còmput del termini.

Capítol II
Formació

Article 39
Formació per a persones mediadores

1. La Direcció General d‘Innovació i Formació del Professorat, amb la col·laboració

de l‘Institut per a la Convivència i l‘Èxit Escolar, ha de preveure, en els plans de
formació dels professors, activitats de formació per a persones mediadores.

2. La Conselleria d‘Educació i Cultura ha de promoure entre les associa-cions,

federacions i confederacions d‘alumnes i de mares i pares d‘alumnes acti-vitats de
formació per a persones mediadores.
Capítol III
Negociació d’acords educatius
Article 40
Definició
 1. La negociació d‘acords educatius és una estratègia de prevenció i correcció de
conflictes que es du a terme mitjançant un acord formal i escrit entre el centre,
l‘alumne i els pares o tutors legals, en el cas d‘alumnes menors d‘edat, pel qual tots
adopten lliurement uns compromisos d‘actuació i accepten les conseqüències que es
derivin del seu desenvolupament.

2. Els acords, que poden ser d‘adopció d‘una determinada conducta o de

realització de treballs, tenen com a principal objectiu canviar els comportaments de
l‘alumne que pertorben la convivència al centre i, en especial, els que, pel fet de
reiterar-se, dificulten el procés educatiu de l‘alumne o el dels seus companys.

Article 41
Aspectes bàsics de la negociació dels acords educatius

1. La negociació dels acords educatius es du a terme per iniciativa de la direcció o

de la comissió de convivència i està adreçada als alumnes.
2. Els acords educatius tenen caràcter voluntari. Els alumnes i els pares, o tutors
legals en cas que n‘hi hagi, poden exercir l‘opció d‘acceptar, o no, la pro-posta del
centre d‘iniciar el procés de negociació. De tot això, se n‘ha de deixar constància
escrita al centre.
3. La negociació de l‘acord educatiu s‘ha d‘iniciar formalment amb la presència de
l‘alumne i del pare, de la mare o d‘algun tutor legal si l‘alumne és menor d‘edat, i d‘un
professor, designat pel director del centre, que ha de coor-dinar el procés.
4. En cas que s‘accepti la proposta d‘inici d‘un procés de negociació durant la
tramitació d‘un procediment disciplinari, cal atenir-se al que disposa l‘article 36.4
d‘aquest Decret.
5. El document en què constin els acords educatius ha d‘incloure,
almenys:
a) La conducta i/o la feina que s‘espera de cada una de les persones impli-cades i
el període de temps aplicable.
b) Les conseqüències que es deriven del compliment o no dels acords pactats.

Article 42
Desenvolupament i seguiment dels acords adoptats

1. S‘ha de fer un seguiment de l‘acord educatiu per tal de supervisar el

compliment dels compromisos adoptats i, en especial, per donar per conclòs el
procés d‘acord o per analitzar determinades situacions que ho requereixin. Aquest
seguiment s‘ha de fer en una reunió en què ha de participar l‘alumne, i, si fos menor
d‘edat, els seus pares o tutors legals, i el professor coordinador de l‘acord educatiu.

2. En cas d‘haver-se iniciat un procediment disciplinari, i una vegada apli-cats els

acords establerts, la direcció del centre pot sobreseure aquest procedi-ment si el
professor coordinador del procés determina que s‘ha complert el que s‘estipula en
l‘acord educatiu.
 3. En cas que el professor coordinador de l‘acord educatiu determini que s‘ha
incomplert el que s‘estipula a l‘acord, la direcció ha d‘actuar en conse-qüència segons
si es tracta d‘una conducta contrària a les normes de convivèn-cia, aplicant en aquest
cas les mesures que estimi oportunes, o d‘una conducta greument perjudicial per a la
convivència del centre, donant continuïtat al pro-cediment disciplinari obert i reprenent
el còmput de terminis i la possibilitat d‘a-doptar les mesures provisionals previstes en
l‘article 61 d‘aquest Decret.

TÍTOL V
Correcció de les conductes contràries a les normes de convivència i DE LES
CONDUCTES que les perjudiquen greument

Capítol I
Disposicions generals

Article 43
Valoració de l’incompliment de les normes de convivència

Els òrgans competents per adoptar mesures correctores han de tenir en compte
l‘edat de l‘alumne i les circumstàncies personals, familiars i socials, tant en el moment
de decidir sobre la incoació o sobreseïment d‘un procediment dis-ciplinari com en el
moment de determinar la imposició d‘una mesura correcto-ra.

Article 44
Principis generals de les correccions

1. Les correccions que s‘apliquin per l‘incompliment de les normes de convivència

han de tenir un caràcter educatiu i recuperador, han de garantir el respecte dels drets
de la resta dels alumnes i han de procurar la millora de les relacions de tots els
membres de la comunitat educativa.

2. A l‘hora de corregir els incompliments s‘han de tenir en compte els aspectes

següents:

a) No es pot privar els alumnes d‘exercir el dret a l‘educació ni, en el cas de

l‘educació obligatòria, del dret a l‘escolarització.
b) No poden imposar-se correccions contràries a la integritat física ni a la dignitat
personal de l‘alumne.
c) Les mesures correctores han de ser proporcionals a la conducta de l‘a-lumne i,
sempre que sigui possible, han d‘estar relacionades amb l‘incompli-ment que tracten
de corregir.
d) Les mesures correctores han de tenir com a objectius prioritaris:
- Millorar el procés educatiu de l‘alumne i, en particular, el seu compor-tament, i
procurar que no es repeteixin les conductes que incompleixen les nor-mes, així com
restablir les relacions entre els membres de la comunitat educati-va afectats per
aquests incompliments.
- Reparar els danys causats i, en especial, protegir-ne les víctimes o resti-tuir-los
els danys.

Article 45
 Reparació material dels danys causats i responsabilitat subsidiària de pares
o tutors legals
 Els alumnes que, individualment o col·lectivament, causin danys de forma
intencionada o per negligència a les instal·lacions del centre o al material, estan
obligats a reparar el dany causat o a rescabalar el cost econòmic de la seva repa-
ració. Igualment, els alumnes que sostraguin béns al centre han de restituir el que han
sostret. En tot cas, els pares o representants legals dels alumnes en són responsables
civils en els termes prevists en les lleis.

Article 46
Faltes d’assistència a classe i avaluació extraordinària

1. La falta d‘assistència a classe de forma reiterada pot fer impossible que

s‘apliquin correctament els criteris d‘avaluació i la mateixa avaluació contínua
i pot donar lloc a una avaluació extraordinària, convenientment programada.

2. El reglament d‘organització i funcionament de cada centre ha d‘establir el

percentatge de faltes d‘assistència per curs, àrea, assignatura o mòdul que pugui
impossibilitar que s‘apliqui l‘avaluació contínua, així com els sistemes extraordinaris
d‘avaluació prevists per a aquests alumnes, sens perjudici del que estableix la
normativa vigent sobre prevenció, control i seguiment de l‘absentisme escolar a la
comunitat autònoma de les Illes Balears.

3. Es consideren faltes injustificades d‘assistència a classe o de puntuali-tat d‘un

alumne les que no puguin ser excusades de forma escrita per l‘alumne, o pels seus
pares o representants legals, si és menor d‘edat, en les condicions que s‘estableixin
en el reglament d‘organització i funcionament de cada centre docent.

Article 47
Gradació de les correccions

1. A l‘efecte de la gradació de les mesures correctores, es consideren

cir- cumstàncies pal·liatives les següents:

a) El reconeixement espontani de la conducta incorrecta.

b) La petició d‘excuses.
c) La voluntat d‘arribar a un acord de mediació, d‘acord amb el que s‘es-tableix
en l‘apartat 3 de l‘article 38 d‘aquest Decret.
d) L‘absència d‘intencionalitat maliciosa en causar el dany o en pertorbar les
activitats del centre.
e) La reparació voluntària dels danys produïts, ja siguin físics o morals.
f)El caràcter ocasional de la falta en la conducta habitual de l‘alumne.

2. Es consideren circumstàncies accentuadores:

a) La premeditació i la reiteració. Existeix reiteració quan en un mateix curs escolar

es produeix més d‘una de les conductes tipificades en els articles 52 i 57 d‘aquest
Decret, sempre que la conducta o conductes precedents hagin estat corregides per
resolució fefaent. Aquesta circumstància no es pot apreciar en la conducta tipificada
en la lletra o de l‘article 57 esmentat.
b) Qualsevol conducta que suposi atemptar contra el dret a no ser discri-minat per
raó de naixement, sexe, llengua, capacitat econòmica, nivell social o conviccions
polítiques, morals o religioses, així com per discapacitats físiques, sensorials o
psíquiques, o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Aquesta
circumstància no es pot apreciar en la conducta constitutiva de discriminació greu
tipificada en els apartats e i f de l‘article 57 d‘aquest Decret.
c) Quan la sostracció, l‘agressió, la injúria o l‘ofensa es faci contra algú que es
troba en situació d‘indefensió o d‘inferioritat a causa de l‘edat, d‘alguna discapacitat o
per haver-se incorporat recentment al centre.
d) La publicitat de la comissió de la conducta infractora.
e) Quan s‘estimuli l‘actuació col·lectiva lesiva dels drets dels membres de la
comunitat educativa o s‘hi inciti.

Article 48
Àmbit de la conducta que s’ha de corregir

1. S‘han de corregir les conductes dels alumnes contràries a les normes de

convivència del centre quan aquests es trobin dins el recinte escolar o mentre facin
activitats complementàries o extraescolars.

2. Igualment, es poden corregir les actuacions d‘un alumne que, encara que es
facin fora del recinte escolar, estiguin directament relacionades amb la vida escolar i
afectin els seus companys o altres membres de la comunitat edu-cativa.

Article 49
Supervisió del compliment de les correccions

El director del centre ha de tenir coneixement que les correccions impo-sades es

compleixen en els termes establerts. El consell escolar n‘ha d‘estar informat i ha de
vetllar perquè s‘atengui la normativa vigent, d‘acord amb el que estableix l‘article 4.2
d‘aquest Decret.

Article 50
Coordinació institucional en l’àmbit de les actuacions correctores

1. Els centres poden demanar els informes que considerin necessaris sobre les
circumstàncies personals, familiars o socials de l‘alumne als pares o tutors legals o, en
el seu cas, a les institucions públiques competents.

2. En els casos en què, una vegada duita a terme la correcció oportuna, un

alumne menor d‘edat continuï presentant reiteradament conductes greument
pertorbadores de la convivència al centre, aquest, amb comunicació prèvia als pares o
tutors legals, ha de traslladar a les institucions públiques de l‘àmbit sani-tari, social o
d‘altre tipus la necessitat d‘adoptar mesures adreçades a modificar les circumstàncies
personals, familiars o socials de l‘alumne que puguin ser determinants en la
persistència de les conductes esmentades.
3. En els casos en què, per la naturalesa de les mesures correctores, el cen-tre
reclami la implicació directa dels pares o tutors legals de l‘alumne i aquests la rebutgin
de forma expressa, el centre ha de posar en coneixement de les ins-titucions
públiques competents els fets, a fi que adoptin les mesures oportunes per garantir els
drets dels alumnes continguts en el capítol II del títol II d‘aquest Decret.
 Article 51
Citacions i notificacions

1. Les citacions i notificacions als pares o tutors legals dels alumnes s‘han de
practicar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció, inclosos els
mitjans electrònics.

2. La incompareixença, la inactivitat o el rebuig de les notificacions s‘ha de fer

constar a l‘expedient, amb l‘especificació de les circumstàncies de l‘in-tent de
notificació. En qualsevol cas, s‘ha de tenir per efectuat el tràmit i s‘ha de seguir el
procediment establert.

Capítol II
Conductes contràries a les normes de convivència del centre i mesures de
correcció
Article 52
Conductes contràries a les normes de convivència

Són conductes contràries a les normes de convivència:

a) Les faltes injustificades de puntualitat o d‘assistència a classe.

b) Les conductes que puguin impedir o dificultar als companys l‘exercici del dret o
el compliment del deure d‘estudi.
c) La negativa reiterada a acudir a classe amb el material necessari o a esforçar-
se per fer les activitats d‘aprenentatge indicades pels professors.
d) Els actes de desobediència, incorrecció o desconsideració vers els pro-fessors
o altre personal del centre, quan aquests no impliquin menyspreu, insult o indisciplina
deliberada.
e) Les actituds, les paraules o els gestos desconsiderats contra companys o
contra altres membres de la comunitat educativa.
f) El fet de causar danys lleus a les instal·lacions del centre o al material d‘aquest
o de membres de la comunitat educativa.
g) El deteriorament de les condicions d‘higiene del centre.
h) La incitació o l‘estímul a cometre una falta contrària a les normes de
convivència.
i) La falta d‘higiene personal o l‘assistència a classe amb indumentària prohibida
pels òrgans de govern del centre en l‘àmbit de les seves competències.
j) L‘ús indegut d‘aparells electrònics.
k) El fet de copiar o de facilitar que altres alumnes copiïn en exàmens, proves o
exercicis que hagin de servir per qualificar, o fer servir durant la seva execució
materials o aparells no autoritzats.
l) L‘alteració d‘escrits de comunicació als pares o representant legals i la
modificació de les respostes, així com el fet de no lliurar-los als seus destinata-ris,
quan els alumnes siguin menors d‘edat.

Article 53
Mesures educatives de correcció
1. Les conductes contràries a les normes de convivència del centre poden ser
corregides amb les mesures educatives següents:

a) Conversar privadament amb l‘alumne.

b) Reconèixer els fets davant la persona o les persones que hagin pogut resultar
perjudicades i demanar-los disculpes.
c) Reunir-se amb l‘alumne i la seva família.
d) Dur a terme activitats d‘aprenentatge amb la finalitat d‘interioritzar pautes de
conducta correctes.
e) Negociar acords educatius.
f)Assignar un tutor individualitzat i comprometre‘s a reunir-s‘hi.
g) Participar, dins o fora del centre, en programes específics d‘habilitats socials,
resolució de conflictes i desenvolupament personal en general.
h) Participar activament en una mediació escolar. La mediació escolar es pot
emprar també un cop s‘hagi aplicat alguna de les mesures contingudes en els punts
m, n, o, p, q, r i s d‘aquest apartat.
i) Desenvolupar tasques relacionades amb la norma de convivència incomplerta,
dins o fora del seu horari lectiu, com la participació en feines de servei a la comunitat,
la realització de tasques acadèmiques o la reparació dels danys causats a
instal·lacions o material del centre o a pertinences d‘altres mem-bres de la comunitat
educativa. La realització d‘aquestes tasques no es pot per-llongar més de cinc dies
lectius.
j) Retirar durant la jornada escolar aparells electrònics o d‘altre tipus que puguin
destorbar les activitats escolars.
k) Amonestar per escrit.
l) Comparèixer davant el cap d‘estudis o el director del centre.
m) Suspendre el dret a romandre al lloc on es dugui a terme l‘activitat durant
el temps que duri la sessió corresponent, com a màxim.
n) Privar del temps d‘esplai per un període màxim de cinc dies lectius.
o) Suspendre el dret a participar en determinades activitats extraescolars o
complementàries dins i/o fora del centre per un període màxim de quinze dies lectius,
sempre que durant l‘horari escolar l‘alumne sigui atès dins el centre docent.
p) Canviar de grup per un termini màxim de quinze dies. Després d‘aquest
període, l‘òrgan competent ha de valorar l‘oportunitat de continuar amb el canvi de
grup o de retornar al grup d‘origen.
q) Suspendre el dret d‘assistència a algunes classes o a totes per un perí-ode
màxim de tres dies lectius o, en el cas d‘alumnes menors d‘edat, fins a entre-vistar-se
amb els pares o tutors legals, sense que aquesta mesura pugui excedir els tres dies.
Durant la impartició d‘aquestes classes, l‘alumne ha de romandre al centre fent la feina
acadèmica que els professors que li imparteixen docència li encomanin, a fi d‘evitar
interrompre‘n el procés formatiu. El cap d‘estudis ha d‘organitzar l‘atenció a l‘alumne.
r) Suspendre el dret al servei de menjador i/o de transport escolar per un període
màxim de tres dies lectius, quan la conducta contrària a la convivència afecti l‘àmbit
d‘aquests serveis.
s) Suspendre el dret de l‘alumne d‘assistir al centre per un període màxim de tres
dies lectius. Durant el temps que duri la suspensió, l‘alumne ha de fer els treballs
acadèmics que hagin determinat els professors que li imparteixen docència a fi
d‘evitar interrompre‘n el procés formatiu.

2. La correcció corresponent a la lletra m) de l‘apartat anterior solament es pot

imposar en el cas que el reglament d‘organització i funcionament del cen-tre docent
garanteixi l‘atenció immediata de l‘alumne per part d‘un professor. Posteriorment, s‘ha
de comunicar al tutor i al cap d‘estudis, i s‘han de determi-nar les tasques que
l‘alumne ha de fer durant aquest temps.

Article 54
Persones competents per aplicar les mesures de correcció

Són competents per decidir les mesures de correcció previstes en l‘article anterior:

a) Els professors del centre, pel que fa a les mesures de correcció que s‘es-
tableixen en les lletres a, b, c, d, j, k, l, m i n de l‘article anterior. S‘han de comu-nicar
al professor tutor de l‘alumne.
b) El director o, per delegació d‘aquest, el cap d‘estudis, oït el professor tutor de
l‘alumne, pel que fa a les mesures de correcció que s‘estableixen en les lletres e, f, g,
h, i, o i p de l‘article anterior.
c) El director, oït el professor tutor i el cap d‘estudis, pel que fa a les mesu-res de
correcció establertes en les lletres q, r i s de l‘article anterior.

Article 55
Procediment per aplicar les mesures de correcció

1. Quan el centre decideix aplicar les mesures de correcció de les lletres a, b, c, d,

e, f, g, h o i, i si l‘alumne no hi participa activament, es poden aplicar les mesures de
correcció de les lletres j, k, l, m, n, o, p, q, r, o s.

2. La imposició de les mesures de correcció previstes en les lletres c, e, f, k, m i o

de l‘article 53.1 d‘aquest Decret ha de ser notificada a l‘alumne, i als seus pares o
representants legals en cas que sigui menor d‘edat.

3. Per imposar les mesures de correcció previstes en les lletres g, i, p, q, r

i s de l‘article 53.1 d‘aquest Decret, és preceptiva l‘audiència de l‘alumne, i dels seus
pares o representants legals en cas que sigui menor d‘edat. Aquesta com-pareixença
s‘ha de fer constar en una diligència. En el cas que no sigui possible l‘audiència dels
pares o tutors legals pel fet de no comparèixer, es considera suficient la comunicació
fefaent a aquests.

Article 56
Prescripció

Les conductes contràries a les normes de convivència al centre prescriuen en el

termini de tres mesos comptadors a partir del moment en què han tingut lloc.

Capítol III
Conductes greument perjudicials per a la convivència al centre i mesures de
correcció

Secció 1a
Conductes que perjudiquen greument la convivència al centre
 Article 57
Conductes greument perjudicials per a la convivència

Es consideren conductes greument perjudicials per a la convivència al centre:

a) L‘agressió física a qualsevol membre de la comunitat educativa.

b) Les amenaces o coaccions a qualsevol membre de la comunitat educativa.
c) La provocació d‘altercats o conductes agressives que impliquin un risc greu de
provocar lesions o la participació en aquests.
d) L‘assetjament escolar, entès com un comportament prolongat d‘insult verbal,
rebuig social, intimidació psicològica i agressivitat física d‘uns alumnes cap a uns
altres (un o uns quants) que es converteixen, d‘aquesta manera, en víc-times dels
seus companys.
e) L‘assetjament sexista entès com qualsevol conducta contrària a la igual-tat de
dones i homes, és a dir, qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat
dirigit contra una persona per raó del seu sexe i amb el propòsit d‘a-temptar contra la
seva dignitat o de crear un entorn intimidador, hostil, degra-dant, humiliant o ofensiu.
f) Les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat edu-cativa,
particularment si tenen un component sexista, d‘orientació sexual, racial o xenòfob, o
s‘adrecen a alumnes amb discapacitat, amb necessitats específi-ques de suport
educatiu o de nou ingrés.
g) Les injúries, calúmnies i ofenses a qualsevol membre de la comunitat educativa,
siguin verbals, escrites o expressades per mitjans informàtics o audiovisuals.
h) La difusió de rumors que atemptin contra l‘honor o el bon nom de qual-sevol
membre de la comunitat educativa.
i) L‘ús indegut d‘aparells electrònics amb la finalitat de pertorbar la vida
acadèmica i l‘enregistrament, la publicitat o la difusió, a través de qualsevol mitjà o
suport, de continguts que afectin l‘honor, la intimitat o la pròpia imatge de qualsevol
membre de la comunitat educativa.
j) Les actuacions perjudicials per a la salut i la integritat personal dels membres
de la comunitat educativa, com són el consum de tabac, alcohol i dro-gues, o la
incitació a consumir-ne.
k) Els danys greus causats a locals, materials o documents del centre o a béns
d‘altres membres de la comunitat educativa, així com la sostracció d‘a-quests.
l) La suplantació de personalitat en actes de la vida docent.
m)La falsificació, sostracció o modificació de documents acadèmics, tant en
suport escrit com digital.
n) El fet de facilitar l‘entrada al centre docent de persones no autoritzades, o
entrar amb elles, en contra de les normes de convivència establertes pel reglament
d‘organització i funcionament del centre.
o) La reiteració en un mateix curs escolar de conductes contràries a les normes de
convivència del centre recollides en l‘article 52 d‘aquest Decret.
p) Els actes explícits d‘indisciplina o insubordinació, inclosa la negativa a complir
les mesures correctores imposades, davant els òrgans de govern del cen-tre docent o
els professors.
 q) Qualsevol acte injustificat que pertorbi greument o impedeixi el normal
desenvolupament de les activitats del centre.
 r) Qualsevol conducta que suposi incomplir els propis deures quan vagi
directament en contra del dret a la salut, a la integritat física, a la llibertat d‘ex-pressió,
de participació, de reunió i de no-discriminació, i del dret a l‘honor, a la intimitat i a la
pròpia imatge dels membres de la comunitat educativa o d‘al-tres persones.

Article 58
Mesures educatives de correcció

1. Sempre que sigui possible, s‘ha d‘emprar la mediació escolar i la nego-ciació

d‘acords com a mesures educatives de correcció.

2. Quan no sigui possible acudir als sistemes esmentats, o com a mesura

complementària, es pot adoptar alguna de les mesures següents:

a) Desenvolupament de tasques relacionades amb la norma de convivèn-cia

incomplerta, com la participació en feines de servei a la comunitat.
b) Desenvolupament de tasques acadèmiques.
c) Reparació dels danys causats a les instal·lacions, al material del centre o a
pertinences d‘altres membres de la comunitat educativa per un període entre sis i vint-
i-dos dies lectius.
d) Suspensió del dret a participar en determinades activitats extraescolars o
complementàries dins i/o fora del centre per un període comprès entre setze dies
lectius i tres mesos. Durant el període de suspensió, l‘alumne ha de ser atès al centre.
e) Canvi de grup.
f) Suspensió del dret d‘assistència a algunes o a totes les classes durant un
període comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius. Durant la impartició d‘a-questes
classes, l‘alumne ha de romandre al centre i ha de fer els treballs acadè-mics que
determinin els professors responsables de les classes, per evitar inte-rrompre‘n el
procés formatiu. El cap d‘estudis ha d‘organitzar l‘atenció a l‘a-lumne.
g) Suspensió del dret al servei de menjador i/o de transport escolar per un període
comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius quan la conducta que per-judiqui
greument la convivència afecti l‘àmbit d‘aquests serveis.
h) Suspensió del dret d‘assistència al centre durant un període comprès entre
quatre i vint-i-dos dies lectius. Durant el temps que duri el període de sus-pensió,
l‘alumne ha de dur a terme les tasques acadèmiques que hagin determi-nat els
professors que li imparteixen docència, per evitar interrompre‘n el pro-cés formatiu. A
aquest efecte, el reglament d‘organització i funcionament del centre ha de determinar
el seguiment i la supervisió d‘aquest procés, especificar la persona encarregada de
dur-lo a terme i establir l‘horari de visites de l‘alum-ne al centre.
i) Canvi de centre. Aquesta mesura només es pot adoptar de manera excepcional
i sols es pot fer efectiva quan la Conselleria d‘Educació i Cultura hagi assignat a
l‘alumne una plaça escolar en un altre centre docent, de confor-mitat amb la
normativa vigent en matèria d‘admissió d‘alumnes a centres docents sostinguts amb
fons públics.
 Article 59
Òrgan competent per imposar les mesures de correcció de les con-ductes
greument perjudicials per a la convivència al centre

El director del centre és competent per imposar les mesures de correcció previstes
en l‘apartat 2 de l‘article anterior, de conformitat amb el que establei-xen les seccions
segona i tercera d‘aquest capítol i sens perjudici de les facultats del consell escolar
del centre previstes en l‘article 127.f de la Llei orgànica 2/2006 i en l‘article 57.d de la
Llei orgànica 8/1985.

Article 60
Prescripció

1. Les conductes greument perjudicials per a la convivència al centre

prescriuen en el termini de tres mesos comptadors a partir de la data en què
s‘hagin produït, exclosos els períodes no lectius prevists en el calendari escolar
de l‘any en curs.

2. Les mesures de correcció imposades per conductes greument perjudi-cials per

a la convivència als centres prescriuen als sis mesos, exclosos els perí-odes no lectius
prevists en el calendari escolar de l‘any en curs.

Article 61
Mesures provisionals

1. Quan s‘hagi d‘iniciar el procediment per aplicar mesures de correcció de

conductes greument perjudicials per a la convivència al centre, d‘acord amb el que
estableixen les seccions segona i tercera d‘aquest capítol, o en qualsevol moment de
la seva instrucció, el director, per decisió pròpia o a proposta, si és el cas, de
l‘instructor, pot adoptar les mesures provisionals que siguin necessà-ries per
assegurar l‘eficàcia de la resolució final i per evitar la persistència dels efectes de la
infracció i garantir les exigències dels interessos generals, sempre que ho motivi
adequadament.
2. Les mesures provisionals han de consistir a fer tasques relacionades amb la
norma de convivència incomplerta, canviar temporalment de grup, sus-pendre el dret
d‘assistir a determinades classes o activitats, o suspendre el dret d‘assistir al centre,
per períodes, en tots els casos, inferiors a sis dies lectius.
3. El període en què l‘alumne hagi estat subjecte a la mesura provisional es
considera a compte de la sanció que s‘ha de complir.
4. Les mesures provisionals adoptades s‘han de notificar a l‘alumne i, si és el cas,
als seus pares o representants legals. En el cas que aquestes compor-tin la suspensió
del dret d‘assistir a determinades classes o activitats, o la sus-pensió del dret
d‘assistir al centre, és preceptiva l‘audiència de l‘alumne i, si fos menor d‘edat, dels
seus pares o tutors.
5. Quan les mesures provisionals comportin suspendre el dret d‘assistèn-cia a
determinades classes o activitats o al centre, l‘alumne ha de dur a terme les tasques
acadèmiques que determinin els professors que li imparteixen docència, per evitar la
interrupció del procés formatiu.
6. En tot el que no es prevegi expressament en aquest article, és d‘aplica-ció el
que disposa l‘article 72 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú.
 Secció 2a

Aplicació de mesures de correcció de conductes greument perjudicials per a

la convivència al centre mitjançant la resolució per conformitat
 Article 62
Resolució per conformitat

1. Abans d‘aplicar les mesures de correcció de conductes greument perju-dicials

per a la convivència al centre, s‘ha de valorar la possibilitat de resoldre la conducta
per conformitat de l‘alumne i, en cas que sigui menor d‘edat, dels seus pares o
representants legals.
2. En el termini de cinc dies lectius des que es va tenir coneixement dels fets, el
director ha de citar l‘alumne i, si és menor d‘edat, també els seus pares o
representants legals, per tal d‘assabentar-los de les conductes mereixedores de
correcció i per oferir-los la possibilitat de resoldre el procediment per confor-mitat. A la
reunió amb l‘alumne i, si fos el cas, amb son pare, sa mare o algun representant legal,
hi ha d‘assistir, a més del director, el cap d‘estudis o el pro-fessor que aquest delegui.
3. La resolució per conformitat ha de contenir el reconeixement per part de
l‘alumne dels fets o conductes mereixedors de correcció i, si és el cas, la peti-ció de
disculpes, el compromís de reparar els danys causats i la voluntat de res-pectar les
normes de convivència del centre. S‘hi han de fer constar també les mesures
educatives de correcció acordades. Han de signar la resolució per con-formitat el
director i l‘alumne, i, en el cas que sigui menor d‘edat, els seus pares o representants
legals, i se‘ls n‘ha de lliurar una còpia.
4. Les resolucions per conformitat s‘han d‘aplicar en els termes en què es
redactin, sense que l‘alumne o els seus pares o representats legals puguin impugnar
la conformitat lliurement acceptada. S‘exclou d‘aquest procediment la correcció de
canvi de centre, la qual, per ser imposada, requereix sempre la instrucció del
procediment disciplinari.
5. En el cas que l‘alumne o, si fos menor d‘edat, els seus pares o repre-sentants
legals no acceptassin la resolució per conformitat, o l‘alumne incom-plís els acords
que s‘hi recullen, el director del centre ha d‘iniciar, en el termini de quaranta vuit hores,
el procediment disciplinari.

Secció 3a

Aplicació de mesures de correcció de conductes greument perjudicials per a

la convivència al centre mitjançant la incoació d’expedient disciplinari
Article 63
Inici del procediment

1. El director ha de decidir iniciar el procediment, obrint l‘expedient corresponent,

en un termini màxim de sis dies lectius des del coneixement dels fets o de les
conductes mereixedors de correcció, d‘acord amb l‘article 57 d‘a-quest Decret, o,
alternativament i com a màxim, en quaranta vuit hores des que es constata la
impossibilitat de signar una resolució per conformitat o l‘incom-pliment d‘algun dels
acords signats, d‘acord amb el que estableix la secció sego-na d‘aquest capítol i sens
perjudici del que s‘estableix en l‘article 60 d‘aquest Decret.

2. El director ha de nomenar l‘instructor, que s‘ha d‘abstenir d‘actuar quan es

donin les circumstàncies de l‘article 28 de la Llei 30/1992 i ho ha de comu-nicar al
director del centre, que ha de resoldre el que sigui pertinent.
 3. L‘acord d‘inici del procediment s‘ha de notificar a l‘instructor i a l‘a-lumne i, si
és menor d‘edat, als seus pares o representants legals, i ha de conte-nir:

a) El nom i els llinatges de l‘alumne expedientat.

b) Els fets, breument exposats, que motiven la incoació del procediment.
c) La data en la qual es van produir els fets.
d) El nom del professor instructor.

4. L‘alumne i, si és el cas, els seus pares o representants legals poden recu-sar

l‘instructor davant el director en el termini de dos dies lectius, d‘acord amb el que
preveu l‘article 29 de la Llei 30/1992.

5. L‘inici del procediment s‘ha de comunicar al Departament d‘Inspecció

Educativa.

Article 64
Instrucció de l’expedient

1. L‘instructor, una vegada notificats el seu nomenament i l‘inici del pro-cediment,

ha de practicar les actuacions tendents a aclarir els fets esdevinguts i a determinar les
persones responsables. Pot prendre declaració a les persones que puguin aportar
dades per esclarir els fets i n‘ha d‘estendre la diligència corresponent.

2. El termini màxim d‘instrucció és de deu dies lectius des de la notifica-ció de

l‘inici del procediment.

3. Una vegada instruït el procediment, l‘instructor ha de formular la pro-posta de

resolució, la qual ha de contenir, si s‘aprecia l‘existència d‘alguna infracció:

a) Els fets o les conductes mereixedors de correcció.

b) Les conductes que perjudiquen greument la convivència al centre.
c) La valoració de la responsabilitat de l‘alumne o els alumnes, amb espe-
cificació, si s‘escau, de les circumstàncies pal·liatives o accentuadores de la seva
actuació.
d) Les mesures educatives de correcció aplicables.
e) L‘especificació de la competència del director per resoldre.

En cas que no n‘hi hagi, s‘ha de proposar la declaració d‘inexistència d‘in-fracció

o responsabilitat sobre els fets.

4. L‘instructor ha de donar audiència a l‘alumne i, si és menor d‘edat, als seus

pares o representants legals per comunicar-los la proposta de resolució i el termini de
dos dies lectius per al·legar el que estimin oportú. En cas de confor-mitat i renúncia a
l‘esmentat termini, s‘ha de formalitzar per escrit la resolució per conformitat.

5. Transcorregut el termini d‘al·legacions, l‘instructor ha d‘elevar al direc-tor

l‘expedient complet, que ha d‘incloure la proposta de resolució i les al·lega-cions que
s‘hagin formulat.

Article 65
 Resolució del procediment, notificació i recurs

1. El director, una vegada rebuda la proposta, ha de resoldre i imposar, si escau, la

mesura correctora que correspongui, i notificar a l‘alumne, i, si és menor d‘edat,
també als seus pares o representants legals, la resolució del pro-cediment en un
termini màxim de 30 dies lectius.

2. La resolució del procediment ha d‘estar suficientment motivada i ha de contenir:

a) Els fets i les conductes mereixedors de correcció.

b) Les circumstàncies pal·liatives o accentuadores, si n‘hi ha.
c) Els fonaments jurídics en què es basa la correcció imposada.
d) El contingut de la mesura correctora i la data d‘efecte.
e) Els recursos que es poden interposar contra la resolució i els terminis per
interposar-los.

3. Els alumnes, o els pares o tutors legals en el cas que siguin menors d‘e-dat, en
el termini màxim de dos dies lectius des de la notificació de la resolució poden
requerir el consell escolar perquè es reuneixi en el termini de cinc dies lectius des de
la recepció de la sol·licitud per revisar la resolució adoptada i pro-posar, si és el cas,
les mesures oportunes en l‘àmbit de les seves competències.

4. Contra la resolució del director, l‘alumne, o, en representació seva, son pare, sa

mare o algun representant legal, pot interposar un recurs d‘alçada, mit-jançant un
escrit presentat davant el director del centre, en el termini previst en
els articles 114 i següents de la Llei 30/1992. Aquest recurs ha de ser resolt per la
Direcció General de Planificació i Centres en el termini màxim de tres mesos. En els
àmbits territorials de Menorca, Eivissa i Formentera, la Direcció General de Planificació
i Centres pot delegar la resolució del recurs en els delegats terri-torials respectius.
Aquesta resolució posa fi a la via administrativa.

5. El director ha de comunicar al Departament d‘Inspecció Educativa la resolució

adoptada i, si n‘hi ha, la revisió o la confirmació.

6. La resolució no és executiva fins que no s‘hagi resolt el recurs corres-ponent o

hagi transcorregut el termini per interposar-lo. No obstant això, la reso-lució pot
preveure les mesures provisionals necessàries per garantir-ne l‘eficà-cia mentre no
sigui executiva.

Secció 4a

Responsabilitat penal derivada de les conductes greument perjudicials per a

la convivència al centre
Article 66
Comunicació de les conductes que puguin ser constitutives de delicte o falta

1. El director del centre ha de comunicar al Ministeri Fiscal i a la Conselleria

d‘Educació i Cultura les conductes que puguin ser constitutives de delicte o falta
segons la legislació penal, sense que això suposi paralitzar les mesures correctores
aplicables segons aquest Decret.
 2. En el cas que de la instrucció del procediment disciplinari es dedueixi que el
menor d‘edat es troba en una situació de risc d‘exclusió social, el direc-tor ha de
posar aquesta circumstància en coneixement dels serveis socials muni-cipals i, si
escau, del Servei de Protecció de Menors del consell insular respec-tiu.

Disposició transitòria primera

Aquest Decret no és aplicable als procediments disciplinaris iniciats abans de la

seva entrada en vigor, que s‘han de regir per la normativa anterior.

Disposició transitòria segona

En el termini de nou mesos comptadors a partir de l‘entrada en vigor d‘a-quest

Decret, els reglaments d‘organització i funcionament dels centres docents s‘han
d‘adaptar al que s‘hi disposa.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Decret 112/2006, de 29 de desembre, de qualitat de la

convivència en els centres docents sostinguts amb fons públics de la comunitat
autònoma de les Illes Balears. Així mateix, queden derogades totes les disposi-cions
de rang igual o inferior que contradiguin el que s‘estableix en aquest Decret o s‘hi
oposin.

Disposició final primera

Es faculta el conseller d‘Educació i Cultura per dictar les disposicions necessàries

per desplegar aquest Decret.

Disposició final segona

Aquest Decret entra en vigor l‘endemà d‘haver-se publicat en el Butlletí Oficial de

les Illes Balears.

Palma, 10 de desembre de 2010

El president
Francesc Antich i Oliver

El conseller d’Educació i Cultura

Bartomeu Llinàs i Ferrà
VIII) PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

ÍNDEX

1.- Anàlisi de les característiques del centre i del seu entorn per la
detecció de necessitats.

2.- Finalitat i objectius del PAD.

3.- Mesures curriculars i metodològiques ordinàries.

4.- Criteris per prendre mesures extraordinàries: alumnat, responsables i

intervenció.

5.- Organització dels recursos humans i materials.

6.- Principis i organització de l’Acció Tutorial.

7.- PALIC

8.- Procés de detecció, identificació, valoració i seguiment d’ANESE.

9.- Programes de suport educatiu del centre.

10.- Gestió informatitzada dels ANESE: Xestib i SGQ.

11.- Avaluació i seguiment del PAD.

12. Normativa

13. Memorandum.

14.- Annexes

- Informes individuals NEE i NESE

- Model DIAC (MD020203)
- Continguts mínims per avaluar el NCC
- Full derivació SSSS (Sant Antoni i Sant Josep)
- Full derivació Primària EOEP
- Full derivació Infantil EOEP
- Protocol davant un maltractament infantil
- Guia per l’àmbit educatiu envers un cas de maltractament infantil
- Registre cognitiu i d’aprenentatge EI
- Registre cognitiu i d’aprenentatge EP
- Protocol d’absentisme
- Full sol·licitud d’assessorament ADI.
 1.- Anàlisi de les característiques del centre i del seu entorn per la
detecció de necessitats.

El CEIP Guillem de Montgrí es va posar en marxa l‘any 1986 com a Centre

d‘Educació Infantil i Primària. El curs 88/89 l‘escola va iniciar un projecte nou i
molt interessant: convertir-se en Centre d‘Integració amb aules específiques
d‘Educació Especial, l‘únic que hi ha al municipi, acollint alumnes amb
diferents discapacitats, tant del nivell d‘Infantil com de Primària. El centre
disposa actualment d‘una UEEC (d‘infantil i primària).
Des de l‘any 2005, el Centre disposa d‘un Aula d‘Estimulació Basal, construïda
amb la col·laboració directa de l‘Ajuntament de Sant Antoni i en la que
participen altres Centres d‘Eivissa i diferents Associacions de Discapacitats de
l‘illa.
En quant al tipus de famílies que trobem a la nostra escola, podem dir que la
majoria d‘infants són de nacionalitat espanyola, més de la Península que de
l‘illa, encara que cada vegada més trobem alumnes d‘altres nacionalitats
d‘arreu del món, sud-americans, magrebins, centreeuropeus i fins i tot asiàtics.
Aquest fet suposa dues realitats de diferent caire: un enriquiment producte
d‘aquesta realitat multicultural i, d‘una altra banda, una dificultat per integrar i
donar resposta a les necessitats d‘aquests nous alumnes que en molts de
casos no tenen coneixement de cap de les tres llengües que es donen al
centre: català, castellà i anglès. Majoritàriament són famílies que treballen amb
contractes temporals (fixos discontinus) en serveis, turismes, comerç i
construcció.
Ens situem a un centre públic ubicat al municipi de Sant Antoni a Eivissa. És un
centre d‘integració amb una gran diversitat cultural d‘alumnes. Com es troba
allunyat del casc urbà, fa falta transport per arriba-hi. La escola disposa de
transport escolar del qual fan ús alguns alumnes del centre.
El centre que compta amb una capacitat de 250 alumnes, amb un claustre
format per 19 mestres; i com a personal no docent tenim 2 auxiliars tècnics
educatius i 1 fisioterapeuta compartida amb altres centres. Tenim
l‘assessorament setmanal de l‘EOEP.
El nostre centre es troba ubicat a les afores del nucli urbà de la població de
Sant Antoni de Portmany, en la zona de Can Coix, envoltat de les instal·lacions
esportives municipals (velòdrom, piscina, parc infantil, poliesportiu), d‘una altra
escola i d‘una escoleta municipal.
El centre es un edifici de tres plantes , disposa d‘una zona amb jardins, un pati
de esports asfaltat, una zona de pati per als alumnes d‘infantil separat del pati
de primària i un hort escolar.
L‘estructura interna del centre és la següent:
● 3 aules d‘infantil (4t, 5è i 6è) i un taller.
● 7 aules de primària.
● 1 UEEC de primària i infantil (bàsica).
● 1 aula de música.
● 1 aula d‘informàtica
● 1 biblioteca de centre
● 1 aula de audició i llenguatge.
● 1 aula de pedagogia terapèutica.
● 1 sala de vídeo.
● 1 aula para desdoblaments i atenció a la diversitat.
 ● 1 gimnàs.
● 1 sala de estimulació multisensorial.
● Despatx per l‘equip directiu.
● Despatx per l‘APIMA.
● Banys en els tres pisos, un d‘ells adaptats per anee.
● 1 menjador escolar
● Ascensor
● Hort escolar
En quan al nombre d‘unitat escolars, el CEIP Guillem de Montgrí és una escola
d‘una línia i que compta amb una Unitat Educativa amb Currículum Propi
(UECP). Al centre es desenvolupen diferents projectes: reutilizació, cooperativa
de material, hort escolar, medi ambient, biblioteca escolar, TIC, qualitat...
Pràcticament el 100% de les famílies enquestades pensen que és positiva la
convivència dels seus fills i filles amb alumnat de Necessitats Educatives
Especials. Aquest és un aspecte molt positiu i una de les senyes d‘identitat del
col·legi Guillem de Montgrí.
En tot moment la Comissió-PEC ha considerat i considera que sense el
compromís de la Conselleria d‘Educació i Cultura per dotar al Centre de més
recursos humans i, conjuntament, amb la col·laboració i participació de la
Comunitat Educativa no es podran donar compliment als Principis i Objectius
constituents del nostre Projecte Educatiu de Centre.

2.- Finalitat del PAD

El pla d‘atenció a la diversitat té com a finalitat adequar la intervenció

educativa a les característiques i necessitats de tots els alumnes. L‘AD ha
d‘ésser abordada per tot el claustre, amb una optimització dels recursos
personals i materials. S‘ha de reflectir en la diversificació de metodologies i
noves estratègies, des de l‘organització eficient de tots els suports que duen a
terme els mestres fins a la intervenció dels especialistes.

3.- Mesures curriculars i metodològiques ordinàries.

CRITERI D‘ATENCIÓ A
LA DIVERSITAT JUSTIFICACIÓ I EXEMPLES

Referent als objectius i continguts

1. Intentar donar un
tractament equilibrat dels
diferents tipus de capacitats i
continguts presents en les
àrees.
2. Donar la possibilitat de
prioritzar algunes capacitats i
continguts en funció de les
característiques específiques
dels grups d‘alumnes.
● És important la necessària
atenció al treball de capacitats
relacionades amb l‘equilibri
personal, la relació interpersonal i
la inserció social, i no rehuir les
situacions i experiències
d‘aprenentatge de totes les àrees
quasi exclusivament a capacitats
de carácter cognitiu o lingüístic.
● Tractar totes les àrees del
currículum de
manera interrelacionada, de
manera que no es prioritzi en unes
només habilitats
conceptuals o acadèmiques i
en
 d‘altres només els procediments.
És a dir, hem de tractar totes les
àrees des d‘un punt de vista més
global.
● De fet, molts alumnes presenten
problemes lligats a l‘aprenentatge
de determinats continguts
conceptuals que, en moltes
ocasions, formen el nucli quasi
exclusiu del treball dins l‘aula.
Aquesta atenció equilibrada, per sí
mateixa, no els permetrà superar
aquestes dificultats, però en molts
casos facilitarà que es facin
aprenentatges en altres àmbits que
estarien bloquejats o relegats de
l‘altre forma. I allò és més
important, aquets alumnes podran
modificar substancialment les
seves expectativas, atribucions,
metes,… davant l‘aprenentage
escolar i el sentit de la seva relació
amb l‘escola i
del fet d‘aprendre en ella.
Decisions relatives al quan ensenyar, a l’organització i seqüenciació dels
continguts
1. Tractar d‘aplicar una lògica
―helicoidal‖ a la seqüenciació
dels continguts (anar de lo
més ample a lo més concret).
2. Posibilitar l‘estructuració
de seqüències de continguts que
permetin reprendre de manara
sistemàtica determinats
aspecetes, ja treballats, en el
context d‘activitats noves, així
com establir espais de sóntesi i
reelaboració d‘anteriors
continguts.
3. Enllaçar els continguts
sellecionats a cada moment amb
● Les llengües pot ser siguin el
exemple paradigmàtic. Els alumnes
poden beneficiar-se d‘una
seqëència d‘introducció dels
continguts que no els separa en
unitats discretes i que s‘aprenen en
un moment únic i de manera aïllada
entre sí, sinó que els presenta
interrelacionats des de l‘inici,
encara que en un àmbit molt global
i simplificat, i avança después cap
a la seva representació i domini
cada vegada més complex, ric i
matisat. En aquest tipus de
seqüència, els alumnes tenen
sempre l‘oportunitat de
participar-hi al nivell que els sigui
posible a les activitats i tasques
proposades, poden reelaborar
progressivament els seus
significats respecte al contingut, i
tenen menys risc de quedar-se
despenjats per no dominar els
suposats ―prerrequisits‖ per a la
tasca.
● Com que l‘esmentada
seqüència
helicoidal no sempre es pot
establir, si tenim en compte aquest
criteri (2) , ens permetrà assentar,
revisar o
els coneixements previs dels
alumnes en relació a la tasca
propasada i amb els seus centres
d‘interès espontanis en diferents
moments.
● El criteri 3, a més de ser un
4. Organitzar els continguts
basant-se en la interrelació entre
aspectes considerats des de més
d‘una àrea i en la vinculació dels
continguts treballats a problemas
i situacions reals, pròximes a
l‘entorn quotidià dels alumnes.
● Si apliquem el criteri 4, podem
Decisions relatives al com ensenyar
completar
aprenentatges eventualment no
realitzats per alguns alumnes, al
mateix temps que altres poden
centrar-se més en aspectes nous
implicats a la activitat.
criteri d‘atenció a la diversitat,
també és un dels principis bàsics
de l‘aprenentage significatiu i del
constructivisme en l‘educació. Per
tant, pensem que pot ser un eficaz
mitjà de supor per als alumnes ,
que aquests puguin participar en la
selecció de problemas o
temàtiques concretes per treballar
a cada àrea, de diferents maneres i
a distints nivells.
facilitar als alumnes un espai més
ample de punts mitjançant els
quals aquests podran ―connectar‖
amb el que se‘ls proposa
d‘aprendre.
1. Conèixer la situació de ● Conèixer el punt de partida dels
partida dels alumnes abans alumnes no només implica
d‘iniciar una seqüència conèixer el seu nivell de
d‘aprenentatge. desenvolupament o els seus
coneixements previs, sinó també el
seu estil d‘aprenentatge, es a dir, la
seva manera d‘enfrontrar-se als
aprenentatges. Des del punt de
vista metodològic, aquesta
informació és més valuosa per a
respondre a la diversitat d‘alumnes
amb estratègies didàctiques
2. Posibilitar que els alumnes diferents. Per tal d‘aconseguir això,
realitzin aprenentatges una decisió concreta a prendre pel
significatius per sí mateixos; que conjunt de professors pot ser la
siguin capaços d‘aprendre a construcció d‘una escala
aprendre. d‘observació senzilla que tingui en
compte els aspectos de l‘estil
d‘aprenentatge més importatnts.
● Aquest criteri és citat en quasi
tots
els PCC o altres documents
metodològics, no obstant aixó és
dificil fer-ho realitat si no es prenen
algunes decisions
complementàries:
a. Organitzar les ―teques‖ del centre
(biblioteca, videoteca, fonoteca,
ludoteca,…) amb criteris de màxim
aprofitament i rendabilitat. Si no
posem a
disposició dels alumnes, de
forma

3. La metodologia ha
contribuir que els aprenentatges
es facin d‘una forma globalitzada
i interdisciplinar.
El que es fa dins l’aula: activats d’ensenyament i aprenentatge.
racional, la informació, documentació i
altres recursos del centre, estem
dificultant l‘aprenentage autònom.
b. Seleccionar una gran varietat de
recursos documentals i materials.
de
Quant més diversificats siguin els
materials, més possibiltats tindran els
alumnes de trobar el que necesiten o
el que busquen.
c. Disenyar activitats i preparar
materials per al treball de destresses
relacionades amb ela hàbits i
tècniques d‘estudi dins l‘aula i a les
diverses àrees.
d. Ús de les TIC.
● Dues decisions concretes dins
el PCC poden fer més fácil el
compliment d‘aquest criteri:
. El disseny d‘activitats (de centre
o de cicle) que impliquin diferents
professors i que permetin treballar
continguts i objectius de diferents
àrees curriculars. Per exemple, el
diseny d‘activitats de centre o de cicle
en torn al Carnavl, el dia de la
Constitució, etc. I també el treball per
proyectes.
a. Seleccionar recursos didàctics
perquè siguin utilitzats en diverses
àrees curriculars. Per exemple,
diveroso professors d‘àrees diferents
poden seleccionar un text determinat o
una obra (literària ocientífica), fer uns
acords i treballar-los durant un temps
determinat
des de diferents àrees i enfocaments.
1. Diversificació de les ● Suposa que el profesor i els
activitats alumnes poden i han de
2. la flexibilitat de la intervenció implicar-se conjuntament en moles
del profesor/a. tipus d‘activitats i tasques
3. introduir la possibilitat que els diferents, marcats en cada cas pels
alumnes participin de diferents propis objectius i amplitud de les
maneres en l‘elecció de les tasques.
activitats. ● Aquest criteri ens remet a la
4. plantejar tasques més o necessitat d‘anar modificant el
menys amples que admetin tipus i grau d‘intervenció i suport
diferents nivells d‘execució i per part del profgessor en els
diversos tipus de solucions o activitats en funció de la marxa del
productes finals. procés i dels seus propis objectius.
5. vinculació de les activitats a
 problemas propers als
alumnes i el seu entorn.

Formes d’organització de les activitats

1. Treball per parelles o en petit ● Possibilita la participació més
grup. activa de tots els alumnes des de
els seus propis punts de partida,
afavoreix la confontració
d‘opinions i punts de vista,
promou l‘intercanvi i la regulació
mútua entre els alumnes, permet
2. establir habitualment
la tutoria i suport entre ells, ajuda
situacions en les quals els
a prendre en consideració la
alumnes, individualment o en
perspectiva dels altres, etc.
petit grup, puguin planificar i
desenvolupar pel seu compte
les tasques i sol·licitar al
progfessor l‘ajuda que a cada
moment necessitin
3. possibiltar que alumnes o ● Per exemple, en el marc d‘una
grups d‘alumnes diferents unitat didàctica més àmplia.
puguin estar treballant en
tasques diferents en un mateix
moment ; o que diferents
alumnes puguin tardar un temps
● Aixó, entre altres coses,
significativament diferent a
facilita la participació dels
l‘hora de realitzar la mateixa
alumnes.
tasca.
4. establir un clima afectiu i
relacional basat en la confianza ● Exemple: el treball per
mútua entre els professors i els projectes.
alumnes.
5. establir de manera més o
menys puntual determinades
maneres globals d‘organització i
funcionament d‘aula.

Distribució d’espais, temps i agrupaments d’alumnes.

Els criteris generals seran,
una vegada més, els de
diversificació i flexibilitat:
1. Diversificació ● Canvis que aniran des de els canvis
dels espais que interns i puntuals en la distribució
serveixen de base a les d‘alumnes i mobiliari dins l‘aula per a
acivitats d‘ensenyament desenvolupar tasques específiques, fins
a la utulització d‘aules especialitzades,
i espis comuns i polivalents (biblioteca,
aprenentatge. gimnàs,
pati,etc.)
 ● Resulta molt útil desposar de móduls
2. flexibilització del temps. d‘horaris diversos en funció de
determinades necessitats docents, a
més de tenir la possibiltat de poder
revisar-los en moments puntuals.
● De la combinació dels criteris de
diversificació i flexibiltat dels espais i
temps surten mesures d‘atenció a la
diversitat importants com els
agrupaments flexibles en tasques
específiques, els desdoblaments de
grups, eltreball cooperatiu en petits
grups, la possibilitat
de circulació de determinats alumnes a
altres grups-classe.

Formes i instruments d’avaluació

 ● L‘atenció a la diversitat exigeix
essencialment desposar d‘indicadors i
informacions sobre la marxa del procés
d‘ensenyament/aprenentatge i sobre què els
alumnes aprenen, com a referent per tal
d‘ajustar l‘acció educativa. Aquesta idea és
incompatibles amb formes d‘avaluació
exclusivament sumatives, centrades només
1. L‘avaluació té el en continguts conceptuals, limitades a un
deure de reflectir la únic tipus d‘instruments i amb una funció
diversitat de essencialment acreditativa i de sanció
continguts i positiva o negativa.
capacitats de cada ● Diferents tipus de continguts
àrea. exigiesen
2. Els formes d‘avaluació igualment diferenciades i
moments, situacions específiques.
i instruments ● És necessari avaluar a l‘inici, durant i en
d‘avaluació han de finalitzar cada fase (unitat didàctica, tema,
ser diversos i variats. etc.) del procés
d‘ensenyament-aprenentatge.
● És necessari obtenir informació tant de
les activitats habituals
d‘ensenyament- aprenentatge com de les
activitats més puntuals i específiques, i en
ambdues casos tindrem que cercar una
mostra de situacions que reflecteixin la
varietat d‘activitats realment realitzada a
cada àrea.
● També és necessari incorporar de
manera habitual instruments d‘avaluació
com l‘observació i el seguiment de les
actuacions quotidianes dels alumnes en el
aula, la valoració de productes parcials o
finals realitzats pels alumnes en el curs de
diferents activitats, l‘entrevista personal, el
debat oral,
l‘aplicació de qüestionaris o demanda de
petits
 3. És important comentaris escrits relacionats amb el
tractar d‘aconseguir deseenvolupament de les classes, la
realització d‘activitats específiques de
la carácter individual o grupal que obliguen a la
participació recontextualització i a l‘ús autònom dels
i continguts treballats.
imploicació activa ● Aquest punt és important pel que implica
dels alumnes en tot i en relació a la marxa de la classe com pels
en qualsevol beneficis que pot suposar en ordre als
procés d‘avaluació. propis aprenentatges que els alumnes
realitzin.
● Per tal d‘aconseguir aixó és necessari
que els alumnes coneguin i comparteixoin
els criteris d‘avaluació, que puguin participar
progresivament en la seva discussió i
elaboració, que avaluin amb el profesor la
seva pròpia actuació i l‘ autoavaluin, que
puguin realitzar suggeriments, indicacions i
propostes relacionades ael funcionament de
la classe i les activitats, etc. En definitiva, es
tracta que progressivament els alumnes
puguin millorar, cognitiva i afectivament la
relació dels alumnes
amb el seu propi procés d‘aprenentatge.

4.- Criteris per prendre mesures extraordinàries: alumnat, responsables i

intervenció.

Al Pla de treball de l’ES (SGQ_Registres DC020502_Pla_Anual_ES) estan

especificades les funcions dels membres de l’Equip de Suport.

ANESE: Definició

Segons l‘article 13.2 del Decret 67/2008, de 6 de juny, s‘entenen per alumnes
amb necessitat específica de suport educatiu:

a) NEE. Els alumnes amb necessitats educatives especials que

requereixen, durant un període d‘escolarització o durant tota l‘escolarització,
determinats suports i atencions educatives específiques derivades d‘una
discapacitat, de trastorns greus de conducta o emocionals o de trastorns
generalitzats de desenvolupament/trastorn de l‘espectre autista.

b) DEA. Els alumnes amb dificultats específiques d‘aprenentatge causades

per trastorns de l‘aprenentatge, trastorns per dèficit d‘atenció amb o sense
hiperactivitat i trastorns greus del llenguatge.
c) AACC. Els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.
d) Els alumnes amb un desfasament curricular de dos o més cursos per
condicions personals greus de salut o derivades de factors socials, econòmics,
culturals, geogràfics o ètnics.

e) Els alumnes d‘incorporació tardana al sistema educatiu (AIT).

Els alumnes amb necessitats especifiques de suport educatiu segons l‘apartat
a han de comptar amb l'informe psicopedagògic i el dictamen d‘escolarització,
elaborats pel Servei d‘Orientació Educativa, i els de l‘apartat c han de comptar
amb l'informe psicopedagògic, també elaborat pel Servei d‘Orientació
Educativa. Els alumnes amb necessitats especifiques de suport educatiu
segons els apartats b, d i e han de comptar amb el corresponent informe
individual, elaborat pel tutor, d‘acord amb el model ubicat al web de la Direcció
General d'Innovació i Formació del Professorat (http://dginnova.caib.es).

Cada curs, l‘ES del centre realitza el Pla Anual de Treball de l‘ES a on es
contextualitza l‘alumnat NESE del curs.

4.1 Concreció de l’alumnat amb NESE, responsables i intervenció.

a) NEE

a.1) Concrecció de l’alumnat NEE del nostre centre: es consideren

alumnes NEE tots aquells que estan valorats per l‘EOEP/EAP i en els seus
informes consta la modalitat d‘escolarització i els recursos humans i materials
que necessiten. Al nostre centre tenim dues modalitat d‘escolarització d‘ANEE:
escolarització en aula ordinària i escolarització en UEEC.
- ANEE escolaritzat en aula ordinària: tot aquell que presenta
unes necessitats educatives que poden ser ateses dins el marc ordinari
d‘atenció a la diversitat. La major part del temps romanen dins l‘aula
amb el seu grup; només de manera extraordinària i justificada surten
individualment o en petit grup per treballar aspectes concrets que no
poden ser treballats dins l‘aula ordinària.
- ANEE escolaritzat en Unitat Educativa Específica a Centre
ordinari: l‘alumnat d‘UEEC, atenent a les recomanacions de l‘equip
docent i psicopedagògic, participa d‘activitats dins l‘aula ordinària amb
el seu grup de referència. A la nostra escola procurem que tot aquest
alumnat participi el més possible d‘activitats del centre amb uns
objectius específics, profitosos i clars tant per ells com pel grup de
referència.
El nostre centre compta amb un aula UEEC per l‘escolarització de
l‘alumnat d‘Infantil i Bàsica. Són infants que presenten NEE de caràcter
greu i permanent que no poden ser ateses dins dels marc ordinari
d‘atenció a la diversitat.

a.2) Responsables
● Professor/a tutora
● Professor/a PT
● Professor/a AL
● Fisioterapeuta
● Equip docent
● Orientador/a educatiu/a de l‘EOEP
 ● Professor/a Tècnic/a de Serveis a la Comunitat de l‘EOEP
● Auxiliars (ATE)

A més, poden participar de la pressa de decisions altres professionals de

serveis externs al centre escolar (USMIJ, SSCB, UVAI, SAT )

a.3) Intervenció
Els suports es faran sempre dins l‘aula excepte en moments concrets o
casos molt específics que necessitin d‘una intervenció més
individualitzada (PT, AL i ATE). El treball dins l‘aula per part del PT, AL
no es centrarà exclusivament en l‘alumne en concret, sinó que s‘ha
d‘entendre com un suport a l‘aula utilitzant una metodologia que
permeti una participació de tot el grup classe. Aquest tipus
d‘intervenció requereix la implicació de tot el claustre de manera general
i del tutor/a , PT i AL de manera específica per tal de preparar les
sessions.
Durant el primer mes del curs els especialistes de suport es dedicaran a
conèixer les característiques del alumnes amb NEE, mitjançant
l‘observació i les avaluacions inicials.
El tutor/a serà el responsable de l‘elaboració de les AC durant el primer
mes del curs escolar amb la col·laboració de l‘equip de suport i de
l‘EOEP. Cada especilista també s‘ha de responsabilitzar d‘elaborar la
seva adaptació. Trimestralment es farà un seguiment i una avaluació
d‘aquesta adaptació, i en cas que sigui necessari es realitzaran les
modificacions pertinents. L‘equip docent tindrà reunions periòdiques
juntament amb l‘equip de suport per una millor coordinació en el
seguiment dels ANEE.
En el cas de la persona encarregada de la fisioteràpia, es realitzaran dos
informes: inicial i final, a partir d‘un model que ve donat per la
Conselleria d‘Educació.
Les àrees per desenvolupar les activitats de l‘alumnat NEE d‘UEEC a
l‘aula ordinària es decidiran en equip docent tenint en compte tant les
necessitats com les capacitats dels infants, així com l‘aprofitament de
les sessions. Aquestes sessions de combinada es duen a terme
habitualment amb el suport de les ATE.

b) DEA

b.1) Concrecció de l’alumnat amb Dificultats Específiques

d’Aprenentatge: considerem tot aquell alumnat que presenta dificultats
específiques d‘aprenentatge causades per trastorns de l‘aprenentatge,
trastorns per dèficit d‘atenció amb o sense hiperactivitat i trastorns greus del
llenguatge. Aquests infants tenen un informe NESE elaborat pel tutor/a amb la
col·laboració de l‘ES i l‘EOEP.
Els informes NESE de l‘alumnat DEA amb Adaptació Curricular Significativa
sempre han d‘estar signats pel tutor/a, l‘orientador/a educatiu/va, el director/a
del centre i els pares/mares de l‘infant.
Aquest alumnat, per les necessitats educatives que presenta, rebrà un reforç
depenent de la gravetat del cas i de la disponibilitat dels recursos personals.
b.2) Responsables
● Professor/a tutora
● Professor/a PT
● Professor/a AL
● Equip docent
● Orientador/a educatiu/a de l‘EOEP
● Professor/a Tècnic/a de Serveis a la Comunitat de l‘EOEP

A més, poden participar de la pressa de decisions altres professionals de

serveis externs al centre escolar (serveis de salut i serveis socials).

b.3) Intervenció
Inicialment es fa una valoració per part de l‘equip docent, ES i EOEP
per tal d‗establir les necessitats que presenta i els recursos que
necessita l‘alumne.
En cas d‘AC no significativa es duran a terme mesures ordinàries
d‘Atenció a la Diversitat amb la col·laboració de l‘ES. Trimestralment es
revisaran les mesures adoptades a l‘informe NESE.
En cas d‘AC Significativa, a més a més de les mesures ordinàries, es
farà un ajust dels objectius curriculars a treballar i una reorganització
dels recursos. En aquest cas, es farà un seguiment i valoració trimestral
del procés d‘ensenyament-aprenentatge a través del document d‘AC i
l‘informe NESE.

c) AACC
c.1) Concrecció de l’alumnat amb Altes Capacitats del nostre centre:
es considera alumnat d‘altes capacitats l‘alumnat amb sobredotació
intel·lectual (nens/nes entre 6 i 8 anys amb un CI superior a 130 -135 i
aptituds creatives per sobre de la mitjana) i talentós (destaca de manera
superior en
determinades àrees com matemàtiques, arts, ...). En el cas d‘alumnes entre 3 i
6 anys amb capacitats superiors a la mitjana es considera precocitat
intel·lectual.
c.2) Responsables
● Professor/a tutora
● Professor/a PT
● Equip docent
● Orientador/a educatiu/a de l‘EOEP
● Professor/a Tècnic/a de Serveis a la Comunitat de l‘EOEP

c.3) Intervenció
Inicialment a partir de la detecció de les capacitats de l‘alumne per part
d‘algun membre de l‘equip docent, el tutor fa la petició de valoració a l‘equip
de suport. L‘EOEP és el responsable de l‘avaluació psicopedagògica de
l‘alumne. En funció de les característiques del nen, l‘equip docent estableix les
mesures d‘atenció oportunes per tal de respondre a les seves necessitats. En
la majoria dels casos es proposaran mesures d‘enriquiment curricular i en
casos molt excepcionals, la legislació permet la flexibilització de la durada de
l‘educació bàsica (avançar a l‘alumne un curs).
d) Els alumnes amb un desfasament curricular de dos o més cursos
per condicions personals

d.1) Concrecció de l’alumnat:

- Alumnat extranger amb desconeixement de la cultura i alguna de
les llengües de le IB amb problemàtica social o cultural associada
- Alumnat amb perfil d‘exclussió social
- Alumnat de famílies desplaçades per motius laboras procedents
d‘altres CCAA, amb escolarització irregular
- Alumnat de minories etniques o culturals en desavantatge social
- Alumnat que rep assistència educativa per trobar-se en situació
de convalescència perllongada o intermitent.
- Malalties cròniques
- Alumnat en declaració de desamparament o tutela administrativa.

d.2) Responsables
● Professor/a tutora
● Professor/a AD
● Equip docent
● Orientador/a educatiu/a de l‘EOEP
● Professor/a Tècnic/a de Serveis a la Comunitat de l‘EOEP

d.3) Intervenció
El profesor/a de compensació educativa atendrà a tots els alumnes dins del
seu grup classe o fora del mateix, encara que es potenciaran els suports dins
de l‘aula per facilitar una millor integració de l‘alumne. Quan es realitzi la
intervenció fora de l‘aula s‘intentarà respectar que l‘horari no coincideixi amb
activitats d‘àrees que permeten una major participació de l‘alumne (Ed. Física,
Ed. Artística,…) amb necessitats de compensació educativa. En les
intervencions dins l‘aula, aquestes es realitzaran quan es desenvolupin
aquelles àrees prioritàries per l‘alumne segons les seves necessitats. Per això
s‘establiran la coordinació necessària i els canvis organizatius i metodològics
necessaris.

e) Els alumnes d’incorporació tardana al sistema educatiu (IT).

e.1) Concrecció de l’alumnat d’IT: considerem alumnat d‘incorporació

tardana al sistema educatiu espanyol i amb desconeixement d‘alguna de les
llengües oficials de les IB. També es considera alumnat IT aquell procedent
d‘altres CCAA amb desconeixement del català.

c.2) Responsables
● Professor/a tutora
● Professor/a PT
● Equip docent
● Orientador/a educatiu/a de l‘EOEP
● Professor/a Tècnic/a de Serveis a la Comunitat de l‘EOEP
c.3) Intervenció
El profesor/a de compensació educativa atendrà a tots els alumnes dins del
seu grup classe o fora del mateix, encara que es potenciaran els suports dins
de l‘aula per facilitar una millor integració de l‘alumne. Quan es realitzi la
intervenció fora de l‘aula s‘intentarà respectar que l‘horari no coincideixi amb
activitats d‘àrees que permeten una major participació de l‘alumne (Ed. Física,
Ed. Artística,…) amb necessitats de compensació educativa. En les
intervencions dins l‘aula, aquestes es realitzaran quan es desenvolupin
aquelles àrees prioritàries per l‘alumne segons les seves necessitats. Per això
s‘establiran la coordinació necessària i els canvis organizatius i metodològics
necessaris. Quan el suport és d‘una àrea de llengua i es fa fora de l‘aula, es
farà que coincideixi en l‘horari del grup amb la mateixa àrea.
Quan un alumne/a surti més d‘una sessió fora de la seva aula, no ho farà
sempre en el temps de la mateixa àrea, sinó que sortirà cada vegada en una
sessió d‘una àrea diferent del seu currículum.
Els suports dins de l‘aula es faran sempre sota els principis d‘integració,
cooperació, diversitat, que la nostra metodologia ha de tenir, mai de forma
isolada per aquests alumnes.
És fonamental la coordinació entre tutors/es, professors/es de compensació i
EOEP. Per aixó, durant els primers quinze dies del curs, el profesor/a de suport
a la compensació s‘adreçarà a conèixer les característiques dels alumnes amb
necessitats de compensació educativa objecte d‘atenció i proposats del curs
anterior. Per això, recaptarà informació dels tutors i de l‘EOEP i realitzarà les
observacions i recollida de dades que cregui convenient amb l‘objecte
d‘establir la modalitat de suport.
El profesor/a tutor/a conjuntament amb el profesor/a de compensació
educativa, elaborarà trimestralment el full de seguiment individual de l‘alumne/a
per àrees a compensar, en el qual es recolliran els objectius proposats per
cada alumne/a, el treball a realitzar pel tutor/a de l‘aula (adaptació a la seva
programació) i el treball que el profesor/a de compensació realitzarà de forma
individual amb l‘alumne/a a l‘aula classe o bé individualment. El seguiment
d‘aquesta programació individual serà setmanal per introduir les modificacions
pertinents i recollir l‘anàlisi dels resultats obtinguts respecte als objectius,
continguts i avaluació proposats a la seva adaptació curricular.

4.2 Adaptacions curriculars (AC)

No significatives: són les modificacions dels elements del curriculum que no

afecten el grau de consecució dels objectius curriculars del cicle i, si és el cas,
de les competències bàsiques.
D‘accés al curriculum: són les modificacions que faciliten i possibiliten el
desenvolupament curricular i que es refereixen als elements organitzatius, als
recursos humans i materials i a l‘optimització d‘aquests.
Significativa: són les adaptacions que modifiquen els objectius i continguts
curriculars del cicle.
4.3 Priorització de llengües
Excepcionalment es podrà sol·licitar l‘exempció de l‘avaluació de la Llengua
Catalana per aquells alumnes que resideixin temporalment a les Illes Balears
i/o en el cas d‘alumnes amb NEE que presentin deficiencies psíquiques o
sensorials (Ordre de 29 d‘abril de 1998).

5.- Organització dels recursos humans i materials.

Recursos humans:
PT, AL, AD, fisioterapeuta, ATEs, EOEP, mestre de suport d‘Infantil i mestre de
suport de Primària. Dins del claustre, la resta de mestres també fa suport
depenent de la disponibilitat horària.
S‘organitzen els recursos humans en suports dins i fora de l‘aula,
desdoblaments i grups flexibles. En els casos que per la seva especifitat (fisio,
AL, PT) sigui necessari es programaran sessions d‘atenció individualitzada fora
de l‘aula.
Les sessions de taller de llengua per alumnat IT s‘organtizen fora de l‘aula
ordinària.
Per la concreció de l‘organització dels suports especialitzats queda reflectida
anualment en el Pla de Treball de l‘Equip de Suport.

Recursos materials:
A més de les aules ordinàries d‘Infantil i Primària, els espais comuns del centre
(pati, menjador, hort escolar, biblioteca, sala d‘ordinadors, taller d‘Infantil, aula
audiovisual, gimnàs, aula de música...) i de la UEEC, el centre compta amb els
següents espais per facilitar l‘atenció a la diversitat: les aules AL i PT, l‘aula
multisensorial, l‘aula AD, l‘aula de fisioteràpia, l‘ascensor, les rampes d‘accés i
banys adaptats.
Cada alumne, segons les seves necessitats, disposa de materials adaptats i/o
específics (cadires adaptades, SAAC, ...)

6.- Principis i organització de l’Acció Tutorial.

El PAT (DC020504) del nostre centre defineix els objectius generals, específics i
les activitats per desenvolupar l‘atenció a la diversitat des de la tutoria. El
document recull les funcions del tutor i l‘equip docent i està estructurat per
cicles: 2n cicle d‘EI; 1r, 2n i 3r cicles d‘EP; i EE Infantil i Bàsica.
Trimestralment, els tutors són responsables d‘enregistrar les actuacions dutes
a terme en relació als objectius.

7.- PALIC

Al centre existeix un protocol d‘acollida per alumnat nouvingut (DC020108).

Dins d‘aquest protocol trobem els aspectes fonamentals del PALIC. La
documentació referent al PALIC que es pugui revissar al centre s‘annexarà al
PAD.
8.- Procés de detecció, identificació, valoració i seguiment d’ANESE.

Procès d’actuació amb alumnes que presenten dificultats d’aprenentage

i/o situacions de risc social

Mesures ordinàries d‘atenció a la

diversitat Mesures ordinàries d‘aula i

de centre

metodologia,desdoblament,suportsintracicle grups fexiblesadapt.material

activitats, col·laboració familiar...

Si no són suficients

Informació a la famíla i recull d‘informació del context familiar

Full de derivació
(lliurament a la cap d‘estudis i anàlisi a les reunions d‘ES)
Valoració per l‘EOEP, Serveis Socials o altres entitats externes Anàlisi
dels resultats a l‘ES i pressa de decisions sobre mesures educatives a
aplicar.
Retorn de la informació cap al tutor/a, l‘equip docent i famílies.
- Als annexes podem trobar els protocols d‘absentisme
escolar i de maltractament en infants.

El seguiment de l‘alumnat amb NESE es farà a través de diverses reunions i

els processos del SGQ:
● Reunions setmanals de l‘ES.
● Reunions d‘equips de cicle.
● Reunions d‘avaluació.
● Avaluacions trimestrals MD020530
● Revisió trimestral dels informes individuals de l‘ANESE.
● Revisió d‘informes psicopedagògics en els canvis d‘etapa, de centre,
i sempre que hi hagi un canvi significatiu en les condicions de
l‘alumnat.
● Revisions i valoracions trimestrals de les AC

9.- Programes de suport educatiu.

El centre es preocuparà de sol·licitar tots aquells programes de suport educatiu

que pugui ofertar la Conselleria d‘Educació, Cultura i Universitats.
En els darrers deu anys el centre ha sol·licitat i ha pogut gaudir dels següents
programes: PRA, PROA, suport a la immersió lingüística, PAIRE, suport a la
lectoescriptura pel 2n cicle d‘EP.
La nostra escola actualment és centre col·laborar de pràctiques de la UIB i
ofereix a les famílies el programa de reutilització de llibres de text per l‘alumnat
d‘EP.
10.- Gestió informatitzada dels ANESE: Xestib i SGQ.

Gestib
L‘aplicació informàtica Gestib Web (Xestib) gestiona les dades de l‘alumnat del
centre.
En relació a l‘ANESE, aquest programa permet introduir dades relatives a:

🡺 Pestanya NESE:
● Tipus de NESE, amb les dates d‘alta i baixa.
● Observacions.
● Dades complementàries NESE (butlleta d‘estat): altra
informació d‘ANESE
- Modalitat d‘escolarització
- NCC
- Tipus de suport que necessita
- Coneixement de llengües
- Tipus d‘AC
- Observacions amb informació
complementària (suports externs, materials
específics, mesures de suport, àrees amb ACS...)

🡺 Pestanya dades mèdiques i psicopedagògiques:

● Malaltia/ dades psicopedagògiques, amb les dates
d‘inici i fi.

Trimestralment, la CE i l‘orientadora de l‘EOEP revissen i mentenen actualitzats

aquests registres de l‘ANESE.

SGQ
La gestió dels documents i els registres referents a l‘alumnat NESE es fa a
través de la xarxa interna del SGQ (Sistema de Gestió de Qualitat) i mitjançant
el MP02.

11.- Avaluació i seguiment del PAD.

El Pla d‘Atenció a la Diversitat és un document obert i flexible i susceptible de

les modificacions que siguin necessàries

Es farà un seguiment i avaluació del PAD anual. Aquesta revisió la farà l‘equip
de suport i es farà el tercer trimestre o sempre que sigui necessari modificar
alguna dada que hagi canviat per necessitats o normativa. Aquestes
modificacions es presentaran en CCP per què siguin tractades als equips de
cicle i finalment aprovades o no en claustre.

En relació a aquest document, al llarg del curs l‘equip de suport avalua

trimestralment el pla de treball de l‘equip de suport on es reflecteixen les
demandes del professorat i les actuacions que s‘han portat a terme i que estan
reflectides en aquest document.
A més a més, a final de curs en la memòria que es realitza s‘especifiquen totes
les mesures d‘atenció a la diversitat preses al llarg del curs.

12. Normativa
- Article 13.2 del Decret 67/2008
- Decret 39/2011 de 29 d‘abril, pel qual es regula l‘atenció a la diversitat i
l‘orientació educativa als centres educatius no universitaris
sostinguts amb fons públics.
- Instruccions inici de curs.
- Recull de normativa DIE de la Conselleria: http://die.caib.es/normativa/
- Web del Servei d‘Atenció a la
Diversitat:
http://www.caib.es/govern/organigrama/area.do?coduo=216294&lang=ca

13. Memorandum.

DATA Procés d‘elaboració

Curs Revissió PAD
2005/
06
Curs 11/12 Revissió PAD per l‘ES i DO. Aprovat el nou PAD en Claustre
dins el SGQ
Curs 12/13 Actualització annexes. Inclós la revissió dels informes en
el PR0202.

14.- Annexes

A la carpeta digital on es troba aquest document podem trobar la següent

documentació relacionada amb el Pla d’Atenció a la Diversitat:

- Informes individuals NEE i NESE

- Model DIAC (MD020203)
- Continguts mínims per avaluar el NCC
- Full derivació SSSS (Sant Antoni i Sant Josep)
- Full derivació Primària EOEP
- Full derivació Infantil EOEP
- Protocol davant un maltractament infantil
- Guia per l’àmbit educatiu envers un cas de maltractament infantil
- Registre cognitiu i d’aprenentatge EI
- Registre cognitiu i d’aprenentatge EP
- Protocol d’absentisme
- Full sol·licitud d’assessorament ADI.
XI) CONCRECIÓ CURRICULAR (CC)
INDEX

1.- Oferta educativa

2.- Organització de les àrees
3.- Proposta pedagógica(annex al document C.C.)
4.- Plans de reforç o enriquiment curricular
5.- Mesures de flexibilització i innovació
6.- Compromisos educatius de les famílies
7.- Atenció a l’alumnat que no cursa Religió
8.- Metodologia del centre
9.- Avaluació i criteris de promoció
10.- Tractament de les TIC
11.- Coordinació entre etapes i cicles

MD020213
1.- OFERTA EDUCATIVA

El nostre centre ofereix les etapes d‘Educació Infantil, Educació Primària i

Educació Especial.

Entre els projectes que portem a terme, podem destacar:

● Programa de Natació a 5è i 6è d‘Infantil i UEECO

● Programa de Medi Ambient/hort escolar
● Programa de reutilització de llibres de text
● Olimpiada matemática
● Dia de la Ciència
● Enigmes matemàtics
● Setmana dels estels
● Programa TAC
● Teràpia canina

Serveis que oferim:

● Menjador escolar
● Escola matinera
● Transport escolar/transport escolar adaptat
● Activitats extraescolars

Tota la oferta educativa, programes i serveis que ofereix el centre estan

concretats i publicats al nostre bloc de centre.

2.- ORGANITZACIÓ DE LES ÀREES (Normativa

LOMLOE)

Educació Infantil
El nostre centre oferta el segon cicle d‘educació infantil: 4t-6è d‘Educació
Infantil.

La finalitat de l‘educació infantil é s contribuir al màxim desenvolupament

integral i harmò nic dels alumnes en totes les seves dimensions : física,
emocional, sexual, afectiva, social, cognitiva, artística, científica i cultural tot
potenciant l‘autonomia personal i la creació progressiva d‘una imatge positiva i
equilibrada d‘ells mateixos , així com l‘educació en valors cívics per a la
convivència a través d‘experiències d‘aprenentatge globalitzades ,
significatives i emocionalment positives i en l‘experimentació i el joc.

Les situacions d‘aprenentatge, que es desenvoluparan a través d‘activitats

globalitzades (associades a àrees), tenen un paper essencial en l‘assoliment
dels objectius de l‘etapa (i les competències clau i d‘específiques associades)
amb la finalitat que el nostre alumnat pugui seguir el seu itinerari formatiu amb
garanties d‘èxit i afrontar els desafiaments del seu entorn més proper i global.
D‘altra banda, rebran sessions de les següents especialistes: psicomotricitat,
llengua anglesa i educació musical.

Les à rees d‘educació infantil a desenvolupar só n les segü ents:

● — Creixement en harmonia.
● — Descobriment i exploració de l‘entorn.
● — Comunicació i representació de la realitat.

Les competències clau del currículum són les següents:

● a) Competència en comunicació lingü ística.

● b) Competència plurilingüe.
● c) Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i
enginyeria.
● d) Competència digital.
● e) Competència personal, social i d'aprendre a aprendre.
● f) Competència ciutadana.
● g) Competència emprenedora.
● h) Competència en consciència i expressió culturals.

Educació Primària
Les situacions d‘aprenentatge associades a les àrees tenen un paper essencial
en l‘assoliment dels objectius de l‘etapa (i les competències clau i
d‘específiques associades) amb la finalitat que el nostre alumnat pugui seguir
el seu itinerari formatiu amb garanties d‘èxit i afrontar els desafiaments del seu
entorn més proper i global. Cada disciplina contribueix al desenvolupament de
diverses competències i, a la vegada les competències s‘adquireixen com a
resultat del treball de diverses disciplines. Als currículums de cada àrea,
s‘indica la seva contribució de manera general a l‘adquisició de les
competències.

Les àrees són les següents:

● a) Coneixement del medi natural, social i cultural.

● b) Educació artística: educació plàstica i visual i educació músical.
● c) Educació física.
● d) Llengua castellana i literatura.
● e) Llengua catalana i literatura.
● f) Llengua estrangera.
● g) Matemàtiques.
● h) Educació en valors cívics i ètics a tercer cicle.
● i) Religió o Atenció Educativa
Les competències clau del currículum són les següents:

● a) Competència en comunicació lingüística.

● b) Competència plurilingüe.
 ● c) Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i
enginyeria.
● d) Competència digital.
● e) Competència personal, social i d'aprendre a aprendre.
● f) Competència ciutadana.
● g) Competència emprenedora.
● h) Competència en consciència i expressió culturals.

Educació Especial (UEECO)

Al nostre centre tenim una aula UEECO d‘Infantil i Primària. Aquests alumnes
no se‘ls contempla, per part de l‘administració, com alumnes amb un grup de
referència ordinari, tot i tenir una modalitat d‘escolarització amb combinada
(reflectit als dictàmens). És a dir, no hi ha un pas de curs , cicle o etapa reglat.
L‘equip pedagògic del centre és qui decideix amb quins grups fan les àrees de
combinada segons diferents criteris: edat cronològica, número d‘ANESE a
l‘aula, suport del grup de referència, recursos humans i organitzatius...
Aquest alumnat pot romandre al nostre centre fins als 14 anys, és a dir, en ser
ANEE poden repetir dos cursos al CEIP. En finalitzar la seua escolarització al
nostre centre, l‘orientadora haurà de revisar el cas i dictaminar quina és la
modalitat d‘escolarització més adient.

3.-PROPOSTA PEDAGÒGICA-
CRITERIS D’AVALUACIÓ/SABERS BÀSICS(Annex final)

4.- PLANS DE REFORÇ I ENRIQUIMENT CURRICULAR

Tal com es desenvoluparà a l‘apartat 8 del present document, el centre es
regirà pels principis bàsics d‘atenció a la diversitat d‘integració i inclusió a
l‘aula.

Com aspectes prioritaris, tendrem la detecció primerenca de necessitats

escolars que puguin impedir l‘assoliment dels objectius i les competències clau
de l‘etapa, així com la continuïtat en etapes escolars posteriors, o dificultats en
qualsevol dels àmbits que es vegi immers l‘infant: familiar, social, etc. Serà
cabdal la figura del mestre-tutor com a responsable de coordinar totes les
accions del seu grup-classe (juntament amb l‘equip docent, l‘equip de suport i
l‘equip directiu), i poder donar així una resposta conjunta i eficaç a través de
tots els recursos existents al nostre abast: USMIJ, SSCB, SPM, etc.

Una vegada esgotades totes les mesures de suport ordinàries i que en resultin
insuficients, es derivarà el cas a la UOEP per tal que s‘analitzi si procedeix
iniciar una avaluació psicopedagògica. En cas que un alumne resulti dictaminat
com alumne amb NESE, se li hauran d‘aplicar les mesures reflectives al seu
informe psicopedagògic o d‘intervenció, emplenar el document individual
NESE, ACS (si escau), valorar-los trimestralment i informar-ne a la família.

En cas que un alumne no promocioni al curs vinent, se li aplicarà un pla de

reforç específic per posar en marxa mesures pedagògiques, didàctiques i
organitzatives adequades a les seues necessitats.
Quan un alumni hagi set dictaminat amb ―altes capacitats intel·lectuals‖ per
l‘orientador escolar, tot l‘equip docent, coordinat pel tutor haurà d‘aplicar-li les
mesures escolars corresponents, reflectir-les al PIAC (Pla Individual d‘Altes
Capacitats) i informar-ne trimestralment a la família.

5.- MESURES DE FLEXIBILITZACIÓ I INNOVACIÓ

Durant el curs escolar 2022-2023 s‘aplicarà progressivament els canvis
derivats de la LOMLOE al segon cicle d‘Educació Infantil i als cursos senars
d‘Educació Primària. Al curs 2023-2024, la nova llei ja estarà plenament
implantada a tots els cursos del nostre centre.

Entre alguns d‘aquests canvis, s‘hi troben les situacions d’aprenentatge (SA),
les quals consisteixen a plantejar reptes a l‘alumnat relacionat amb el seu
entorn més proper, amb el medi en general, per tal que hi trobin respostes al
més adequades possibles, d‘una manera més competencial, integradora,
inclusiva, respectant els drets humans, dels éssers vius, de la natura, donant
especial èmfasi als ODS.

Per tal de poder poder a terme les SA, posarem a l‘abast de l‘alumnat els
següents recursos materials i humans: material manipulatiu, eines TIC,
professorat d‘atenció a la diversitat, així com promourem l‘ús del treball
cooperatiu perquè l‘alumnat desenvolupi al màxim les seues capacitats,
ajudant-se entre ells. Aquestes propostes didàctiques seran flexibles des de el
punt de vist que procurarem que s‘adaptin als interessos i característiques de
cadascun dels infants; seran innovadores quant a que posarem al seu abast
diversitats de recursos, tenint molt en compte la gran quantitat de recursos
tecnològics que tenim ara mateix.

6.- COMPROMISOS EDUCATIUS DE LES FAMÍLIES

Abans que una família formalitza la matrícula al centre, tenen el dret i el deure
d‘estar degudament informats i conformes amb el funcionament al nostre
centre. Això ho poden fer a través de la jornada de portes obertes que
s‘acostuma a fer abans del procés d‘admissió, a través del blog del centre i
dels blogs d‘aula, així com demanant una reunió individual amb l‘equip directiu
per tal de conèixer més en profunditat el nostre PEC i poder-ne aclarir
possibles dubtes.

Per tal que l'alumne pugui efectivament desenvolupar al màxim les seues
capacitats i potencialitats, la implicació de la família és cabdal. Per aquest
motiu, hi haurà molta coordinació família-escola per tal de poder portar a terme
un veritable seguiment del seu procés d‘ensenyament i aprenentatge, i per tal
de poder donar resposta a les dificultats que hi vagin sorgint.
Aquest compromís educatiu família-escola començarà a l‘assemblea de
principi de curs, en la qual des de l‘acció tutorial, es recordarà a les famílies el
seu dret i obligació a implicar-se activament en el bon desenvolupament
educatiu (i
integral) dels seus fills (participar en activitats que se‘ls convidi a venir, portant
els materials necessaris, afavorint que els seus infants assisteixin a activitats
complementàries a dins i fora de l‘escola), així com la bona comunicació que hi
ha d‘haver entre tots els agents implicats a l‘àmbit escolar i a l‘àmbit familiar.
Aquesta bona relació serà reforçada per l‘equip directiu, el qual passarà per
totes les aules recordant les normes bàsiques del ROF i els canals de
comunicació família-escola. A més a més, s‘informarà a les famílies que els
dimarts de 8-9h tot el personal de l‘escola tendrà dedicació exclusiva a les
famílies.

En cas que alguna família actuï negligentment en relació a l‘educació del seu
fill, s‘activaran els protocols corresponents i dels serveis que estiguin al nostre
abast (protocol d‘absentisme, seguiment d‘indicadors de risc, SSCB, SPM …).

7.- ATENCIÓ A L’ALUMNAT QUE NO CURSA RELIGIÓ

Aquells alumnes que no cursdin l‘àrea de Religió rebran Atenció Educativa als
cursos primer tercer i cinquè cursos de Primària. En aquesta sessió no es
podran avançar continguts curriculars, tal i com indica el Decret de Currículum
LOMLOE. Estan per determinar instruccions de la Conselleria d‘Educació
respecte a les activitats que es poden realitzar dins aquestes sessions.

8.- METODOLOGIA DEL CENTRE

Principis metodològics

A les etapes d‘educació infantil i primària (3-12) s‘ha de posar especial èmfasi
a l‘atenció a la diversitat de l‘alumnat, a l‘atenció individualitzada orientada a
aconseguir el màxim desenvolupament de cada un dels alumnes i a la
prevenció i resposta a les dificultats d‘aprenentatge identificades prèviament o
a aquelles que sorgeixin al llarg de l‘etapa.
Al nostre centre existeix diferent documentació amb la què es pretén pautar
aquesta Atenció a la Diversitat:
PAD: en constant revisió per part de la UOEP i presentat a la CCP i al claustre.
L‘Atenció a la Diversitat del centre es desenvolupa seguint diferents estratègies
metodològiques dins de les aules i des de l‘ED en quant a l‘organització dels
recursos humans, materials i d‘espai: suports individualitzats, desdoblaments,
tallers d‘instrumentals, unitats de cicle programades conjuntament, tasques,
unitats de cicle i projectes que afavoreixen els diferents ritmes d‘aprenentatge,
suport intracicle, suport dels especialistes (AL PT, ATE, fisioterapeuta). .
PAT: a on fa un registre i seguiment exhaustiu de les activitats dutes a terme al
llarg del curs en referència al compliment dels objectius del pla d‘acció tutorial.
UEECO: des del començament d‘aquest centre, comptem amb aules
d‘educació especial amb currículum propi, és a dir, cada infant té una
programació ajustada a les seves necessitats. Aquest alumnat rep els suports
pertinents segons l‘organització de centre, a més a més, prioritzem la seva
escolarització combinada per tal de treballar aspectes de socialització i
integració en la vida del centre, que ha de ser extensiva fora de l‘escola. Tenim
també un aula d‘estimulació multi sensorial construïda per tal d‘afavorir
l‘estimulació de l‘alumnat d‘EE que ho necessiti.
Integració: a les aules ordinàries hi ha alumnat d‘integració al qual se li ajusta
la programació a la vegada que es treballen altres aspectes en relació al
currículum més proper al dels seus companys.
Els suports extraordinaris s‘ajusten a l‘organització de centre.

Sense perjudici del seu tractament específic en algunes de les àrees de l‘etapa,
s‘han de treballar a totes les àrees la comprensió lectora, l‘expressió oral i
escrita, la comunicació audiovisual i l‘educació en valors.
El nostre centre compta amb un Programa Biblioteca d‘aula i de centre i una
Pla Lector, on s‘especifiquen les línies organitzatives de la Biblioteca. Dins el
Pla Lector estan els apadrinaments lectors, activitat que es realitza des de les
llengües de manera quinzenal.
Els horaris de les àrees de llengües permeten que es treballi la lectura i
comprensió de texts d‘una manera sistemàtica per tractar de fomentar l‘hàbit
lector en els infants.
D‘una altra banda, i com a base per a assolir una bona lectura comprensiva i
una bona expressió escrita, es potenciaran els debats orals, la crítica, les
assemblees, creació d’hipòtesis, exposicions de les feines... per tal
d‘estructurar el pensament dels infants, fet que els facilitarà la seva expressió i
comprensió oral i escrita.
La metodologia didàctica ha de ser fonamentalment comunicativa, activa i
participativa, adreçada a l‘assoliment dels objectius i, especialment, a aquells
aspectes més directament relacionats amb les competències bàsiques.
El treball cooperatiu en equip, les activitats, les tasques, els projectes i les
Unitats Didàctiques de Cicle on el professorat que imparteix una o varies àrees
dins un cicle interrelacionen aspectes del currículum, han de ser la base
metodològica de la tasca diària dels docents com a eina fonamental per a que
l‘alumnat pugui assolir les competències i els objectius de l’etapa i donar
resposta a les necessitats i particularitats de l‘alumnat. Els exercicis
repetitius han de ser una mínima part de les activitats de l‘alumnat.
L‘ED organitzarà les reunions del professorat i els espais per tal d‘afavorir
aquesta metodologia.
L‘acció educativa ha de procurar la integració dels aprenentatges posant de
manifest les relacions entre les àrees i la seva vinculació amb la realitat més
propera. És necessari vincular l‘entorn pròxim als aprenentatges perquè siguin
més significatius i el treball sigui competencial. També s‘ha de promoure el
treball en equip i afavorir una progressiva autonomia dels alumnes que
contribueixi a desenvolupar la capacitat d‘aprendre per si mateixos.

Assemblea i lectura

Es dedicarà la primera mitja hora de la jornada lectiva a l‘assemblea i

lectura per tal de veure quin és l‘estat emocional diari de l‘alumnat i
desenvolupar bons hàbits lectors respectivament, donar-lis resposta (en cas
necessari), així com dedicar un temps diari a la lectura, tal com ve contemplat
al Decret de currículum que regula l‘educació primària a les Illes Balears
(LOMLOE).

Tallers

Tot el centre tendrà una sessió de tallers/setmanal intracicle (o de nivell,

segons el cas) en grups reduïts per tal de donar una resposta més
individualitzada a l‘alumnat, a partir de propostes didàctiques globalitzadors,
manipulatives i de l‘interès de l‘alumnat i més competencials.

Olimpiada matemática i enigmes matemàtics

L‘olimpiada matemàtica és una activitat on participa tot l‘alumnat del centre. Es

celebra en una jornada al segon trimestre (mig matí) i el seu objectiu és realitzar
activitats matemàtiques intracicle que siguin motivadores i més competencials.
S‘organitza en diferents estacions/espais en grups reduïts i l‘alumnat va rotant
en totes les estacions. A més a més, cada setmana es penjarà un enigma
matemàtic per cicle. En finalitzar cada trimestre, es lliurarà un diploma als
guanyadors de cada cicle.

Dia de la Ciència

Respecte a el Dia de la Ciència, es celebra a final de curs (data a determinar).

S‘organitza per part de l‘alumnat de cinquè i sisè de Primària amb l‘ajuda de
l‘equip docent del 3r cicle i participa tot l‘alumnat del centre excepte l‘alumnat
de 4t d‘Infantil. En aquesta jornada, els alumnes del tercer cicle actuen de
―científics‖ i expliquen els experiments preparats a la resta de l‘alumnat que
passa pels diferents espais al llarg de tota la jornada. Els ―padrins‖ lectors
acompanyaran als seus ―fillols‖ al llarg de l‘activitat.

9.- AVALUACIÓ I CRITERIS DE PROMOCIÓ

A. A Educació Infantil, ens regirem per Normativa LOMLOE

Decret 30/2022 articles 17 i 18:

Article 17 Avaluació
1. L'avaluació ha de ser global, contínua i formativa. L'observació directa i
sistemàtica ha de constituir la tècnica principal del procés d'avaluació.
2. L'avaluació en aquesta etapa ha d'estar orientada a identificar les
condicions inicials individuals, el ritme d'aprenentatge i les característiques de
l'evolució de cada alumne. A aquest efecte, s'han de prendre com a referència
els criteris d'avaluació establerts per a cada cicle en cada una de les àrees.
3. El procés d'avaluació ha de contribuir a millorar el procés d'ensenyament
i aprenentatge mitjançant la valoració de la pertinència de les estratègies
metodològiques i dels recursos utilitzats. Amb aquesta finalitat, tots els
professionals implicats han d'avaluar la pràctica educativa pròpia.
4. Les mares, pares o tutors legals han de participar i donar suport a
l'evolució del procés educatiu dels seus fills o tutelats, facilitar les informacions
rellevants
a les que fa referència l'article 23.2, conèixer les decisions relatives a
l'avaluació i col·laborar en les mesures que adoptin els centres per facilitar el
progrés educatiu dels alumnes.
5. L'avaluació és responsabilitat de l'equip docent i el tutor és la persona
encarregada de recollir i registrar les informacions aportades per aquest equip,
a més de coordinar les actuacions i decisions relatives al procés d'avaluació
dels alumnes, amb el suport, si escau, dels serveis d'orientació corresponents.
6. La valoració del procés d'aprenentatge dels alumnes s'ha d'expressar en
termes qualitatius. Els criteris d'avaluació del currículum d'etapa han de ser el
referent fonamental per valorar tant el grau d'adquisició de les competències
específiques com l'assoliment dels objectius d'etapa. 7. Per als alumnes que
hagin estat identificats com a alumnes amb necessitats educatives especials i
que requereixin adaptacions curriculars significatives, l'avaluació s'ha de fer
amb referència als criteris d'avaluació que s'hi fixen.

Article 18 Procés d'avaluació

1. Al llarg de cada cicle, i de forma contínua, s'han de tenir en compte les
situacions diàries i quotidianes per analitzar els progressos i les dificultats dels
alumnes, així com per observar-ne el procés de desenvolupament i els
aprenentatges adquirits, incloent-hi els de caire social, cognitiu, motriu,
comunicatiu, lingüístic, emocional i afectiu, per tal d'adequar la intervenció
educativa a les seves necessitats.
2. Quan un alumne s'incorpora per primer cop a l'etapa d'educació infantil o
canvia de centre al llarg de la mateixa etapa, s'han de recollir les dades més
significatives del seu procés de desenvolupament, incloent-hi les referides a la
competència lingüística global en la seva llengua primera i en altres llengües, si
és el cas, així com les seves necessitats i rutines quotidianes. S'ha de tenir en
compte la informació proporcionada per les mares, pares o tutors legals i també
recollir els informes mèdics, psicològics, pedagògics i socials que siguin
rellevants per a la vida escolar.
3. La informació recollida en el punt anterior s'ha de tenir en compte per
ajustar el procés d'adaptació de l'alumne al centre i s'ha de completar amb
l'observació directa, per part del tutor i de la resta de l'equip docent, si és el cas,
del grau de desenvolupament de les
capacitats bàsiques.
https://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2022/101/1116675 Núm. 101 2 d'agost de
2022 Fascicle 157 - Sec. I. - Pàg. 31382 https://www.caib.es/eboibfront/ D.L.:
PM 469-1983 - ISSN: 2254-1233
4. L'equip de cicle ha de decidir els instruments de recollida i de registre de
la informació, així com la informació concreta que és necessària per a
l'avaluació. Aquestes decisions s'han d'incloure en la concreció curricular.
5. El procés d'avaluació contínua ha de tenir en compte la informació
recollida inicialment i ha de prendre com a referència els criteris d'avaluació
recollits en la proposta pedagògica de la concreció curricular.
6. Quan el progrés d'un alumne no sigui el que s'espera d'acord amb la
proposta pedagògica del centre, s'han d'establir mesures de suport. Aquestes
mesures s'han d'adoptar en el moment del curs en què es detecten les
dificultats i s'han de dirigir a garantir el desenvolupament de les competències
específiques.
B. Els cursos parells de Primària es regiran per normativa
LOMCE i seguint la nostra normativa interna que és la següent:

L’article 13 del nostre PEC defineix el tipus d’avaluació que vol el nostre centre,
que ha de ser contínua i formativa. Considerem que l’avaluació té per funció
ajustar l’ajuda pedagògica i les accions didàctiques-educatives necessàries a
les característiques individuals de l’alumnat, comprovant el grau de consecució
d: Objectius proposats, criteris emprats, metodologia utilitzada i forma en què
l‘alumnat participa i aprèn.

Els objectius fonamentals de l‘avaluació, tal i com indica el nostre PEC, són:
A. Dur a terme una avaluació formativa contínua de la formació integral de
l‘alumnat.
B. Donar a conèixer a l‘alumnat els objectius que es volen assolir.
C. Utilitzar l‘avaluació com instrument de revisió i investigació didàctica-
pedagògica.
D. Utilitzar diferents instruments d‘avaluació dissenyats pel treball realitzat
en equip docent.
E. Definir mecanismes facilitadors que permetin la revisió dels resultats
escolars i que permetin propostes alternatives encaminades a millorar el
procés d‘ensenyança-aprenentatge de l‘alumnat.
- Etapa d’Educació Primària: a l’Ordre de 6 de març de 2015,
s’especifiquen els criteris de promoció al curs o etapa següent:
ARTICLE 11:

1.- Els alumnes accedeixen al curs o etapa següent si han assolit el

desenvolupament corresponent de les competències i el grau de maduresa
adequat. També hi accedeixen sempre que els aprenentatges no assolits no
impedeixen seguir amb aprofitament el nou curs.
Els articles 2 i 3 han estat modificats per l’Ordre de 23 de maig de 2016 i
queden de la següent manera:

2.- En finalitzar cadascun dels cursos, i com a conseqüència del procés

d’avaluació, l’equip docent de grup ha de prendre de forma col·legiada i per
consens, les decisions corresponents sobre la promoció dels alumnes. Les
decisions sobre la promoció es prendran en finalitzar els cursos
segon,quart i sisè. A la resta de l’etapa la promoció serà
automàtica(Resolució de 18 de novembre de 2021). En el cas que no hi hagi
consens, les decisions s’han d’adoptar d’acord amb els mecanismes establerts
a aquest efecte en la Concreció Curricular del centre.
3.- Per permetre una aplicació equitativa del que s’assenyala en els apartats
anteriors, el Claustre ha d’establir en la concreció Curricular els criteris generals
de promoció i els mecanismes de decisió a les sessions d’avaluació.

ARTICLE 12:

1.- Quan un alumne no hagi assolit les condicions de promoció assenyalades,

ha de romandre un any més en el curs. L‘equip docent de grup ha de prendre
aquesta decisió després de valorar l‘assoliment dels objectius proposats i de
valorar les possibles repercussions positives o negatives que la decisió pugui
tenir respecte del procés global d‘aprenentatge de l‘alumne.

Seguint la normativa, el claustre del centre acorda el següent:

En el cas que no hi hagi consens dins l‘equip docent d‘un grup sobre la
promoció d‘un determinat alumne, serà el tutor qui prengui la decisió final
sobre la seva promoció atenent que és la persona que més coneix el seu
procés d‘apren

C.Els cursos primer,tercer i cinquè de Primària i Educació Infantil es

regiran per Normativa LOMLOE, establert a la Resolució de la Conselleria
d‘Educació sobre l‘avaluació

10.- TRACTAMENT DE LES TIC – PLA DIGITAL DE

CENTRE
Infraestructura material i humana

El nostre centre forma part del programa Educ@ib des del l‘any 2006 (servidor)
i Xarxipelag 2.0 (servidor wifi) des del curs 10/11. A més a més, el centre ha
adquirit diferent material TIC per les aules: disposem de PDI, PC i projectors a
totes les aules de tutoria d‘Infantil i Primària.
També, disposem d‘un programa TAC (pendent actualment de revisió pel
desplegament del PDC), el qual és implementat per les tutores i els equips
docents.
Pels grups de 4t-6è de Primària, s‘han adquirit Chromebooks. A 3r d‘EP
disposem de tauletes.
També, tenim una aula d‘Informàtica amb els dispositius més antics de la
nostra escola per a l‘alumnat d‘EI i 1r i 2n de Primària, la qual ara mateix es
troba en desús, a l‘espera de la dotació de recursos per part de l‘IBSTEAM.
Malgrat no tenir cap dels membres del claustre formació acadèmica ni
experiència laboral en l‘àmbit informàtic, les funcions de les TIC són assumides
per una coordinador TIC.

Infraestructura virtual

Documentació al centre del professorat en digital, la qual cosa afavoreix

l‘enregistrament de les tasques fetes. Carpetes en xarxa del professorat,
alumnat i equip directiu.
Blogosfera de centre. És el conjunt de blocs del centre a partir dels quals es
manté una relació propera i interactiva amb la comunitat educativa del centre.
Hi ha el bloc d‘informació general del centre, equip de suport, medi ambient, i
els blocs de totes les tutories.
Igualment, el professorat disposa de llocs web per desar i consultar
informació: munt de recursos i calaixos web, a més d‘altres llocs d‘elaboració
pròpia.
També, tenim un usuari de Facebook de l‘escola en el qual anam penjant-hi
publicacions fetes al blog de centre o d‘altres informacions d‘interès general. A
partir d‘aquest curs escolar 2022-2023, hem creat un usuari a Instagram per tal
de compartir-hi imatges d‘activitats fetes a l‘aula (decoració de les portes,
tallers, apadrinament lector padrins/fillols …)
A partir de la COVID-19 al març de 2020, el centre ha adquirit un domini
(@ceipguillemdemontgri.com). Amb ell s‘ha creat un usuari a tot el professorat i
l‘alumnat de 1r-6è d‘Educació Primària.

Metodologia

Ja sigui dins l‘aula, o en desdoblaments, s‘intenta optimitzar l‘ús de les

tecnologies per facilitar l‘ensenyament i aprenentatges dels continguts.
L‘ordinador d‘aula i la PDI és una eina fonamental que ens apropa i agilita
l‘accés a la informació d‘una manera immediata i més significativa a l‘infant.
Els blocs són les extensions digitals de les nostres aules. Ens permeten
interactuar amb els infants i les seves famílies dins i fora de l‘escola. Ens
facilita presentar les tasques a treballar d‘una manera molt més motivant,
interactiva i permet compartir les nostres experiències a l‘aula. Són utilitzats
des de 4t d‘Educació Infantil fins a 6è d‘Educació Primària.
Amb els més grossos (4t-6è de Primària), s‘utilitza el Google Classroom (classe
virtual) per tal de presentar-los exercicis, activitats i tasques digitals, les quals
resulten molt interessants, motivadors i significatives per al nostre alumnat.

11.- COORDINACIÓ ENTRE ETAPES I CICLES

S‘ha de fomentar el treball en equip dels mestres, afavorint la

coordinació dels integrants dels equips docents.
Al nostre centre estan establertes les reunions de coordinació del
professorat, les qual permeten en treball en equip. Les
coordinacions es penjen en paper i en digital i seran un espai de
comunicació i treball en equip. Hi ha les reunions establertes per llei
(Claustres, CCP, equips docents de cicle), però també comptem
amb les pròpies del centre:
Coordinacions de tots els membres de la UOEP.
Coordinacions de la UOEP - PTSC -SSCB de Sant Antoni
Coordinacions de tutors/es del cicle: dins l'horari lectiu per tal
d‘unificar criteris envers el cicle i el tractament de les llengües.
Coordinacions d‘equip de cicle. Amb els tutors del cicle,
especialista assignat al cicle i altres que poden variar segons la
tasca a realitzar. El contingut d‘aquestes reunions són bàsicament
consensuar criteris del cicle, metodologia comuna i programar les
unitats o tasques de cicle competencials. Existeix un model d‘acta i
un guió dels temes a tractar en el nostre sistema de gestió.
A més a més, al llarg del curs es plantegen altres coordinacions de
les quals es mantenen les reunions necessàries:
● Comissió de convivència.
 ● Comissió de medi ambient.
● Equip de millora.
● Comissió d‘activitats complementàries al centre 1r, 2n i
3r trimestre.
● Comissió d‘estels.
● Traspàs d‘informació entre etapa i cicles.
● Assemblea de delegats (P5-6è) amb un membre de
l‘equip directiu
● Sessió inicial de formació al Sistema de Gestió de
Qualitat (SGQ).

X) SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PEC.

Cada any a final de curs i dins la Memòria final es fa el
seguiment i avaluació del PEC per part de l‘Equip Directiu i Equip
Docent, on s‘avaluarà els diferents aspectes que formen part del
Projecte Educatiu, compliment dels seus principis, el
desenvolupament dels diferents Plans,Programes,Projectes...i que
servirà per a realitzar les possibles modificacions del PEC contant
amb l‘aprovació del Claustre i Consell Escolar.
XI) MANUAL DE QUALITAT
 MANUAL DE QUALITAT
I
ANNEXOS

INDEX
1. PRESENTACIÓ:EL NOM, RESSENYA HISTÒRICA I DESCRIPCIÓ FÍSICA
2. OBJECTE DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT
3. ABAST DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT
4. NORMES DE REFERÈNCIA
5. EXCLUSIONS
6. DESCRIPCIÓ DELS SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT
7. ANNEXOS:
o LLISTAT DE PROCESSOS
o ORGANIGRAMA DEL CENTRE
o MAPA DE PROCESSOS
o CORRESPONDÈNCIA NORMA ISO AMB EL MAPA DE PROCESSOS
 1. PRESENTACIÓ
El nostre nom CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ

El nom del nostre Centre està inspirat en la figura de Guillem de Montgrí,(Torroella de

Montgrí, cap al 1195-21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del segle XIII. Va ser sagristà major
de la Seu de Girona fins a la seva mort, arquebisbe electe de Tarragona(1233-1239) i conqueridor
d'Eivissa i Formentera en nom deJaume I d'Aragó.

Descripció física del CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ

El CEIP Guillem de Montgrí és un centre docent públic d'Educació Infantil i Primària

que es troba a les afores del poble de Sant Antoni de Portmany,carretera Santa Agnès
s/n.
El centre té una matrícula d‘uns 245 alumnes aproximadament i ofereix estudis
d'Educació infantil Primària i educació Especial UEEC.
L‘escola consta de 11 aules(3 d'EI, 6 d'EP,i d'UEEC) i el següent equipament:
10 aules tutorials 1 taller d'Infantil
Sala de Música 1 taller de primària
Sala fisioteràpia Biblioteca
Menjador Sala d'estimulació
Sala d'audició i llenguatge Sala Informàtica
Sala audiovisuals Sala Atenció a la diversitat
Sala de mestres 2 Pistes de joc
Hort escolar Banys i vestuaris
exteriors Gimnàs

Ressenya històrica del centre

El centre Ceip Guillem de Montgrí va obrir les portes el curs 1986/87, oferint els
estudis d‘Infantil, EGB i Educació Especial.
L‘equip Directiu el formaven Julián Calderón ( Director) ,Amador González ( Cap
d‘Estudis), i José Soria ( Secretàri).
L'any 1996 el centre va haver d'acollir un aula d'Educació Especial de secundària, fet
que s'ha mantingut fins el mes de desembre de 2011.
Al llarg d'aquests anys s'han anat aprovant els successius PCCs, ara anomenades
Programacions Didàctiques, el PEC original que va ser reformat l'any 2007, el PLC i
altres documents oficials com es ara el PAD, ROF...
L'any 2005, l'Ajuntament de Sant Antoni ens va instal·lar un aula d'Estimulació
multisensorial que compartim amb aquells centres que la sol·liciten.

Al llarg dels anys hi ha hagut canvis en la Direcció del centre. Després de'n Julian
Calderón, el centre va tenir com a Directors en Roberto de Andrés, Santiago arenal i
actualment, en Francisco Javier Rey.
2. OBJECTE DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE LA
QUALITAT
Al Ceip Guillem de Montgrí es pretén una millora en els processos de gestió del centre
per tal d‘assolir la màxima eficàcia i eficiència, mitjançant, entre d‘altres, una millora de
la tramesa i accés a la informació i una optimització dels recursos humans i materials
disponibles.
Es pretén també donar resposta a les necessitats i expectatives dels nostres clients:
● l‘alumnat i les seves famílies
● el personal docent i no docent que fa feina al Centre
● tota la Comunitat Educativa del nostre Centre i del municipi

3. ABAST DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT

En aquest centre es fan les següents etapes educatives:

EDUCACIÓ INFANTIL
GRUP DE 4T D'EI
GRUP DE 5È D'EI
GRUP DE 6È D'EI

EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Des del Primer nivell fins a Sisè nivell d'Educació Primària

EDUCACIÓ ESPECIAL (UEECO)

1 grup d'Educació Infantil i Bàsica

4. NORMES DE REFERÈNCIA
El CEIP Guillem de Montgrí ha definit el seu sistema de gestió de la qualitat d‘acord
amb la norma.

● UNE-EN ISO 9001:2008 Sistemes de gestió de la qualitat. Requisits.

La documentació del sistema de gestió de la qualitat és coherent amb els termes i

definicions establerts en la norma.

● UNE-EN ISO 9000:2000 Sistemes de gestió de la qualitat. Fonaments i

vocabulari.

Existeix un llistat de legislació vigent els requisits legals i reglamentaris dels quals són
d‘aplicació obligatòria en el centre.

5. EXCLUSIONS
El centre està exclòs del punt 7.3 de la norma ISO 9001:2008 (Disseny i
desenvolupament) ja que tot queda reglamentat en el Disseny Curricular Base. També
queda exclòs d‘aplicació el punt 7.6 de la norma ISO 9001:2008, Control dels equips
de seguiment i de mesura, ja que aquestos no són necessaris per a la realització i/o
prestació del servei, donat que el centre no imparteix un tipus d‘ensenyament que
requereixi d‘aquest control, segons queda reglamentat en el Disseny Curricular Base.

6. DESCRIPCIÓDEL SISTEMA DE GESTIÓ DE LA

QUALITAT
Sistema de gestió de la qualitat
El Ceip Guillem de Montgrí ha establert, documentat i implantat un sistema de gestió
de la qualitat, i el manté de tal manera que la seua eficàcia és millorada contínuament
d‘acord amb els requisits de la norma UNE-EN ISO 9001:2008.

S‘han identificat els processos necessaris per al sistema de gestió de la qualitat i la

seua interacció. S‘ha determinat que l‘eficàcia de les activitats i el control d‘aquests
processos s‘assegura mitjançant l‘establiment de procediments documentats i
instruccions de treball que concreten com es realitzen les diferents activitats.

Es disposa dels recursos i la informació necessària per a recolzar la correcta

realització i seguiment dels processos.

Es realitza el seguiment, la mesura i l‘anàlisi dels processos, i com a conseqüència

d‘aquests s‘implanten les accions necessàries per a la millora contínua d‘aquests.

Per tal d‘evidenciar l‘eficàcia del sistema de gestió de la qualitat i la conformitat amb
els requisits establerts s‘han establert i es mantenen registres apropiats.
Els Objectius de la Qualitat se recullen en el Pla Anual del Centre, al Control de cursos
i processos MD030102 i a la Revisió del Sistema MD050402.

7. ANNEXOS
LLISTAT DE PROCESSOS

MP01 MACROPROCÉS OFERTA EDUCATIVA, MATRICULACIÓ I HORARIS

PR0101 Oferta educativa i difusió
PR0102 Matriculació
PR0103 Assignació de càrrecs i horaris

MP02 MACROPROCÉS ENSENYAMENT-APRENENTATGE

PR0201 Acollida
PR0202 Programació
PR0203 Activitats
d‘aula PR0204
Avaluació PR0205
Suport i tutoria

MP03 MACROPROCÉS MESURA, ANÀLISI I MILLORA

PR0301 Seguiment i mesura de cursos i processos
PR0302 Suggeriments, queixes i reclamacions
PR0303 Gestió de NNCC, AACC, AAPP
PR0304 Mesura de la satisfacció del
client PR0305 Auditories internes

MP04 MACROPROCÉS GESTIÓ DOCUMENTAL

PR0401 Elaboració i revisió de processos
PR0402 Control de la
documentació PR0403 Control dels
registres

MP05 MACROPROCÉS ESTRATÈGIA I PLANIFICACIÓ

PR0501 Elaboració del PEC (Pla estratègic, Missió i Visió)
PR0502 Elaboració PGA (Pla Anual)
PR0503 Revisió del Sistema: memòria

MP06 MACROPROCÉS GESTIÓ DEL PERSONAL

PR0601 Acollida de personal
PR0602 Formació de personal
PR0603 Estructura organitzativa (ROF) i comunicació interna

MP07 MACROPROCÉS GESTIÓ DE RECURSOS, COMPRES I PROVEÏDORS

PR0701 Assignació de recursos
PR0702 Manteniment
PR0703 Prevenció i tractament d‘emergències, malalties; altes i baixes
PR0704 Compres i gestió de proveïdors

MP08 MACROPROCÉS PRESTACIÓ DE SERVEIS

PR0801 Activitats complementàries i
extraescolars PR0802 Biblioteca.
PR0803 Transport Escolar
PR0804 Menjador Escolar
PR0805 Reutilització de llibres
ORGANIGRAMA DEL CENTRE
 XII)PLA ESTRATÈGIC 21-25

ÀMBITS OBJECTIUS LINEES INDICADORS RECURSOS RESPON

D’INTERVENCIÓ ESTRATÈGICS D’ACTUACIÓ SABLES

ORGANITZATIU I Revisar els ● Revisió Es fan les Documentació Equip Directiu

FUNCIONAMENT Documents de PEC,PLC,PAT,PA revisions oficial de
Centre D anuals centre
respectant els ● Reunions SÍ/NO
principis del Claustre,CCP per
nostre PEC arribar a acords.

ORGANITZATIU I Establir -Realització de Es fan les Normativa Equip de Supor

DE reunions per reunions abans de les reunions dins NESE
FUNCIONAMENT elaborar els avaluacions el calendari de
informes NESE trimestrals per reunions
i ACIs amb realitzar els informes mensual
l’Equip de ACI. SÍ/NO
Suport i -Incorporació de les
especialistes reunions al quadre de
reunions mensual
ACADÈMIC,CURRIC Millorar la El·laboració del Percentatge Documentació Comissió TIC
ULAR I competència projecte TAC en el d’objectius IBSTEAM
D’INNOVACIÓ digital de que s’actualitzin els assolits del IBSTEAM
l’alumnat objectius. projecte TAC Projecte TAC
Reunions de cicle (mínim 80%)
específiques per
actualitzar els
objectius.
Implementar l’ús del
-- Classroom a la
programació de 4t,5è
i 6è.
Formació del
professorat
ACADÈMIC,CURRIC Assolir un Normalització de l’ús Valoraci´p Objectius Comissió TIC
ULAR I domini bàsic de del Classroom de 4t positiva/negati Projecte TAC
D’INNOVACIÓ les TIC al 2n i fins a 6è dins les va de la Tutors
3r cicles de aules. competència
Primària per Utilització de les digital de
facilitar la eines Google com a l’alumnat per
transició a eina d’aprenentatge. part de l’IES.
l’Etapa de Coordinació amb
Secundària l’IES per establir
objectius mínims de
 competències TIC
que han d’assolir els
alumnes a l’ESO.
ACADÈMIC,CURRIC Adaptar les Reunions d’Equips Es seqüencien Curriculum Especialiestes
ULAR I programacions Docents de Primària els continguts ciències
D’INNOVACIÓ didàctiques de per a seqüenciar els de les
les àrees de les continguts de les tres Ciències per
Ciències i àrees en els diferents nivells
llengües de nivells. SÍ/NO
l’Educació
Primària als
nous
currículums
ACADÈMIC,CURRIC Millorar les Manteniment de Augment dels Curriculum Especialistes
ULAR I competències correspondència resultats llengúes
D’INNOVACIÓ lingüístiques de periòdica amb acadèmics en
les tres alumnat d’altres les llengües
llengües, centres. en els blocs
especialment Realització de més d’expressió
l’expressió oral i activitats oral i escrita.
escrita. complementàries
competencials on es
treballi
específicament
l’expressió escrita.
Dedicació d’una hora
setmanal a taller
d’escriptura creativa.
ACADÈMIC,CURRIC Potenciar l’Ed. Planificació dels Valoració Material Especialista
ULAR I Artística com a horaris de manera positiva del música
D’INNOVACIÓ aspecte que l’especialista de projecte per
fonamental del Música imparteixi part de
desenvolupame l’Ed. Artística en tota l’especialista i
nt integral dels la primària. l’alumnat
infants. Augment del nombre (>7)
de sessions
setmanals a l’àrea de
Música per tal de dur
a terme un nou
projecte de creació
d’un cor i una
orquestra musical.
ACADÈMIC,CURRIC Millorar el Reestructura l’horari Grau de Programació Especialistes
ULAR I rendiment de l’area de satisfacció de dels tallers
D’INNOVACIÓ acadèmic a Matemàtiques per tal l’alumnat
l’àrea de de dedicar una hora (>7)
Matemàtiques setmanal per a la
fent més realització de tallers
motivant matemàtics.
l’assignatura.
GESTIÓ I Millorar la Participació de les Nombre de Programacion Tutors/es
PARTICIPACIÓ implicació i famílies en els famílies que s didàctiques
participació de activitats col·laboren
les famílies en complementàries de fent xerrades
l’aprenentatge Centre. didàctiques al
dels seus Programa tècniques llarg del curs
infants. d’estudi a través de (mínim dues
l’EOEP. famílies per
Participació de les grup)
famílies en xerrades
didàctiques a l’aula.
CONVIVÈNCIA I Millorar la Realització d’una Valoració per Material patis Tutors/es
RELACIONS convivència al formació en part del dinàmics
INSTITUCIONALS centre entre els tècniques Consell
membres de la restauratives per part Escolar. Assemblees
comunitat de mestres i (POSITIVA/NE de delegats
educativa. pares/mares. GATIVA)
Implementació dels Assemblees
patis dinàmics. dels matins
Fomentar la cultura
de la convivència i la
pau a través de les
tutories.
Formar una comissió
d’alumnes de
Primària que recullin
propostes de millora
pel centre i les
transmetin a
Direcció.
Naturalització dels
patis aprofitant els
espais naturals per
fer jocs simbòlics.

XIII) PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

2.- FUNCIONS DEL TUTOR/A I DELS EQUIPS DE CICLE- INFANTIL

Funcions del tutor/a

A.- Participar en el desenvolupament del pla d’acció tutorial i del d’orientació educativa, sota la coordinació
del cap d’estudis, i col·laborar amb els serveis d’orientació educativa en el desenvolupament dels
esmentats plans.
B.- Proporcionar a l’inici de curs, a l’alumnat, als pares i les mares, o als tutors legals, informació
documental o, en el seu defecte, indicar on poden consultar tot el que sigui referent a calendari escolar,
horaris, hores de tutoria, activitats i serveis complementaris i extraescolars prevists, programes escolars,
criteris d’avaluació del grup i normes de convivència.
C.- Conèixer les característiques personals de cada alumne a través de l’anàlisi del seu expedient personal
i d’altres instruments vàlids per aconseguir aquest coneixement, com també els aspectes de la situació
familiar i escolar que repercuteixen en el rendiment acadèmic de l’alumne.
D.- Orientar i assessorar l’alumnat sobre la seva evolució escolar.
E.- Conèixer els interessos dels alumnes, facilitar-los la integració en el seu grup i en el conjunt de la vida
escolar, i fomentar-hi el desenvolupament d’actituds participatives.
F.- Efectuar un seguiment global dels processos d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat per detectar
dificultats i necessitats especials, amb l’objecte de cercar les respostes educatives adequades, com ara la
corresponent adequació personal del currículum, i sol·licitar, si escau, els assessoraments i suports
oportuns.
G.- Coordinar el procés d’avaluació contínua i formativa, i consensuar amb l’equip de cicle les decisions de
promoció o no promoció a l’etapa o cicle següent, tenint en compte els informes de tots els professors del
grup d’alumnes, amb audiència prèvia dels pares, les mares o tutors legals en el cas que la decisió sigui de
no promocionar.
H.- Atendre i vigilar l’alumnat en els períodes d’esplai com també en altres activitats no lectives previstes
com a tals en la programació didàctica o, si escau, en la programació d’aula, juntament amb la resta del
professorat i sota les indicacions del cap d’estudis o del director, si fa al cas.
I.- Assumir la responsabilitat que la documentació acadèmica individual dels alumnes al seu càrrec estigui
al dia.
J.- Coordinar amb els altres professors del grup les actuacions encaminades a salvaguardar la coherència
de la programació i de la pràctica docent amb el projecte curricular i amb la programació general anual del
centre.
K.- Coordinar el procés d’elaboració de l’adaptació curricular, amb la participació del professorat de suport i
dels membres de l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica.
L.- Informar els pares, les mares o els tutors legals, almenys tres vegades a l’any, els professors i els
alumnes del grup de tot allò que els concerneixi en relació amb les activitats docents i el rendiment
acadèmic, controlar l’assistència de l’alumnat i realitzar les actuacions que disposa la normativa vigent pel
que fa a l’absentisme, com també mantenir-hi les reunions que es considerin oportunes.
M.- Facilitar la cooperació educativa entre el professorat, els pares, les mares o els tutors legals dels
alumnes.
N.- Altres que li puguin ser encomanades pel director del centre o atribuïdes per la Conselleria d’Educació i
Cultura.
El cap d’estudis coordinarà el treball dels tutors i mantindrà les reunions periòdiques necessaris per el bon
funcionament de l‘acció tutorial.

Article 43. Composició i funcions dels equips de cicle

1. Els equips de cicle es constituiran amb tots els professors que imparteixin docència en el cicle corresponent,
per tal d’organitzar i desenvolupar, sota la supervisió del cap d’estudis, els ensenyaments propis del cicle
educatiu.

2. Les funcions de l’equip de cicle són:

a) Formular propostes a l’equip directiu i al claustre per a l’elaboració del projecte educatiu i de la programació
general anual.
b) Formular propostes a la comissió de coordinació pedagògica per a l’elaboració i l’actualització dels projectes
curriculars d’etapa, i indicar les línies generals que han de guiar l’elaboració de les programacions d’aula per
part del professorat.
c) Organitzar i desenvolupar de manera conjunta les activitats docents, complementàries i extraescolars, en el
marc del projecte curricular.
d) Col·laborar amb el tutor en decisions sobre l’avaluació i la promoció de l’alumnat en finalitzar el cicle.
e) Propiciar la utilització de metodologies didàctiques actualitzades.

3. Els professors programaran la seva activitat docent d’acord amb les programacions didàctiques del cicle al
qual pertanyin, incloses en el corresponent projecte curricular d’etapa.
4.- OBJECTIUS: GENERALS I ESPECÍFICS

PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

Grup
Objectius Generals Objectius Específics
Activitats
1 - Fomentar actituds de respecte, valoració, comprensió, 1.1.-Fomentar els hàbits d’higiene,
tolerància entre l’alumnat i afavorir la integració del cura i alimentació.
grup-classe en el cicle i el centre(principis del PEC) 1.2.- Introduir tasques per millorar les
habilitats socials i 4
cooperatives dels grups.
1.3.- Afavorir la cohesió del grup -
aula.
2 - Conèixer les característiques personals (físiques, 2.1.- Buscar el màxim d’informació
psicològiques i pedagògiques), familiars i ambientals de possible de l’alumne
l’alumne per atendre les dificultats d’aprenentatge i fer per fer una valoració inicial el més
una atenció més personalitzada. completa possible.
1-7
2.2.- Fer registres d’observació i
control, per obtenir una
millor qualitat de recollida d’informació
dels alumnes.
3 - Fomentar l’adquisició d’hàbits i tècniques de treball 3.1.- Adquirir hàbits posturals adients.
intel·lectual i d’investigació, respectant en els alumnes el 3.2.- Fomentar la correcta utilització
seu desenvolupament personal: interessos, motivacions, del material.
necessitats, actituds i capacitats. 3.3.- Fomentar les tècniques d’estudi. 6
3.4.- Fomentar la lectura.
3.5.- Fomentar les tècniques
d’observació i investigació.
4 - Afavorir una relació - interacció enriquidora entre els 4.1.- Triar encarregats rotatius en les
diferents integrants de la comunitat educativa i aquesta tasques escolars.
amb l’entorn. Afavorir la participació mitjançant 4.2.- Canalitzar la participació
l'elaboració d'enquestes per conèixer les seves mitjançant assemblees.
inquietuds, queixes, suggeriments... 4.3.- Participar en la cooperativa de
material.
4.4.- Explicar les normes així com
informar del ROF. 2–3–4–
4.5.- Afavorir una connexió entre 5–6
l’escola i l’entorn.
4.6.- Millorar la coordinació entre
família i escola.
4.7.- Lliurar, recollir i registrar els
resultats de les enquestes a l'alumnat,
famílies i personal del centre.
4.8.- Pla de Convivència_DC020505.
5 - Afavorir la participació de l’alumnat en la seva 5.1.- Participar en programes
formació i fomentar l’esperit crític i potenciar els temes educatius (Ed. Vial,Ed. Sexual, Ed.
transversals. Ambiental, etc..) amb altres
institucions.
5.2.- Afavorir activitats
complementàries i extraescolars 2-4-5
així com altres activitats lúdiques dels
alumnes.
5.2.- Promoure activitats i iniciatives
dels alumnes
en la seva formació.

Pla d’Acció Tutorial 2n cicle d’EDUCACIÓ INFANTIL (4t, 5è i 6è

d’EI)
1 Activitats per conèixer a
l’alumnat
2 Activitats d’acollida
3 Activitats per la participació de
les famílies
- Intercanvi d’informació dels tutors.
- Elaboració de registres per una avaluació inicial.
- Lectura de la memòria del curs anterior.
- Lectura dels informes i actes d’avaluació anteriors dels alumnes.
- Reunió inicial de l’equip de suport amb l’equip docent.
- Lectura dels informes de valoració psicopedagògica i informació NESE. (Reunió amb
EAP alumnat NEE si escau).
- Observació (lliure) dels primers dies de classe.
- Entrevista inicial amb els pares recollint informació amb un qüestionari (MD020109) i
demanar informació d’altres centres si escau (4t EI).
- Assemblea explicativa a les famílies abans del començament de curs del procés
d’acollida (4t EI).
- Procés progressiu d’incorporació dels alumnes de 3 anys (període d’adaptació,
DC020109), els altres cursos comencen tots junts.
- Acollida de l’alumnat descrita al DC020102 i al DC020103.
- Acollida de les famílies: NM020101(famílies de 4t EI) i NM020102 (famílies de 5è EI i
6è EI).
- Afavorir la màxima comunicació centre i famílies i famílies entre famílies.
- Al menys 3 reunions amb els pares i mares durant el curs com a mínim: inici de curs
(cicle) · 2n Trimestre (per nivell) · 3r Trimestre (per nivell).
- Explicació del funcionament del centre i del programa de l’aula.
- Pautes educatives i orientadores de: comunicació, psicomotricitat, hàbits, etc.
- Demanar la col·laboració en activitats d’aula (al menys 2 durant el curs).
- Entrevistes individuals durant el curs: al menys 3.
- Enquestes de satisfacció (Acollida i final de curs).

4 Activitats d’integració
i desenvolupament personal
5 Activitats d’organització
Grups- classe
6 Activitats de desenvolupament
d’hàbits de treball, TIC i altres
projectes de centre.
7 Activitats d'avaluació
- Hàbits d’higiene i tenir cura de si mateix: · Neteja · Vestit · Alimentació
- Jocs cooperatius.
- Treball cooperatiu.
- Treball competencial.
- Habilitats socials bàsiques: · Assemblees ·Jocs · Dramatitzacions.
- Absentisme escolar.
- Incorporació tardana.
- Atenció individualitzada, en petit grup, desdoblaments... de reforç ordinari i
extraordinari.
- Sessions específiques de tutoria (assemblees).
- Explicació i repetició de les normes de la classe i dels altres espais del centre (són
normes imposades però explicades raonablement).
- Nomenament d’encarregats de les diferents funcions a l’aula (setmanalment o
quinzenalment).
- Es recorden i expliquen els horaris : temps de feina, descans , jocs, etc.
- Potenciar el treball intracicle sistematitzat mitjançant tallers setmanals.
- Planificar al menys 1 sortida per trimestre (activitat complementària).
- Disposició de les condicions ambientals adients dins l’aula.
- Postures correctes.
- Relaxació diària després del pati.
- Fomentar l’ordre amb el material així com la neteja en les feines escolars.
- Fomentar l’ajuda mútua.
- Fomentar l’expressió oral: contes i escenificacions.
- Fomentar l autonomia personal.
- Racó de lectura de contes, racó TIC, desdoblaments TIC.
- Pla lector i apadrinaments.
- Activitats Programa eco ambiental.
- Avaluació inicial (qüestionaris i entrevista famílies).
- Lectura dels informes i actes d’avaluació del curs anterior.
- Informes d’avaluació per les famílies .
- Equip docent: revisar el criteris d’avaluació per l’etapa. Acord dins del cicle sobre els
criteris d’avaluació.
- Entrevistes amb la devolució dels informes per part de les famílies.
- Registres d’avaluació continua (MD020304 i MD020305).
- Acords de l’equip de cicle de les mides a prendre després de l’avaluació a nivell de
grup i a nivell individual.
- Revisió del sistema de recolzament.
- Seguiment, adaptacions pertinents i avaluació adaptada de l’alumnat amb NESE que
ho necessiti.
- Avaluació docent i dels materials utilitzats.

9.- AVALUACIÓ I SEGUIMENT DEL PAT

L’avaluació i seguiment del Pla d’Acció Tutorial es desenvolupa mitjançant el nostre SGQ (Sistema de
Gestió de Qualitat). Està establert per acord en Equip de Millora i CCP que es fa un seguiment trimestral
del document per part del cap d’estudis.

Està establert que al nostre centre el registre del PAT de cada cicle sigui omplert per la persona
coordinadora del cicle, i aconsellem que es faci en reunions d’equips de cicle o de nivell per tal de reflectir
les activitats envers els objectius dutes a terme i l’avaluació d’aquest document.

Els registres que es generen i dels quals es fa el control trimestral són els següents:

MD020512 PAT Infantil

MD020513 PAT 1r cicle EP
MD020514 PAT 2n cicle EP
MD020515 PAT UEECO
En equips de cicle es discutirà la necessitat de modificar el PAT del centre. Aquestes propostes es duran a
la CCP o a Equip de Millora per ser estudiades i aprovades si fos necessari.

PLA D’ACCIÓ TUTORIAL 🡪 AVALUACIÓ DEL CICLE

1.- Activitats per conèixer als alumnes.
- Intercanvi d’informació dels tutors.
- Elaboració de registres per una avaluació inicial.
- Lectura de la memòria del curs anterior.
- Lectura dels informes i actes d’avaluació anteriors dels alumnes.
- Reunió inicial de l’equip de suport amb l’equip docent.
- Lectura dels informes de valoració psicopedagògica i informació NESE. (Reunió amb EAP alumnat NEE si escau).
- Observació (lliure) dels primers dies de classe.
- Entrevista inicial amb els pares recollint informació amb un qüestionari (MD020109) i demanar informació d’altres centres si
escau (4t EI).
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

2.- Activitats d’acollida

- Assemblea explicativa a les famílies abans del començament de curs del procés d’acollida (4t EI).
- Procés progressiu d’incorporació dels alumnes de 3 anys (període d’adaptació, DC020109), els altres cursos comencen tots
junts.
- Acollida de l’alumnat descrita al DC020102 i al DC020103.
- Acollida de les famílies: NM020101 (famílies de 4t EI) i NM020102 (famílies de 5è EI i 6è EI).
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

3.- Activitats per la participació de les famílies

- Afavorir la màxima comunicació centre i famílies i famílies entre famílies.
- Al menys 3 reunions amb els pares i mares durant el curs com a mínim: inici de curs (cicle) · 2n Trimestre (per nivell) · 3r
Trimestre (per nivell).
- Explicació del funcionament del centre i del programa de l’aula.
- Pautes educatives i orientadores de: comunicació, psicomotricitat, hàbits, etc.
- Demanar la col·laboració en activitats d’aula (al menys 2 durant el curs).
- Entrevistes individuals durant el curs: al menys 3.
- Enquestes de satisfacció (Acollida i final de curs).
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

4.- Activitats d’integració i desenvolupament personal

- Hàbits d’higiene i tenir cura de si mateix: · Neteja · Vestit · Alimentació
- Jocs cooperatius.
- Treball cooperatiu.
- Treball competencial.
- Habilitats socials bàsiques: · Assemblees ·Jocs · Dramatitzacions.
- Absentisme escolar.
- Incorporació tardana.
- Atenció individualitzada, en petit grup, desdoblaments... de reforç ordinari i extraordinari.
- Sessions específiques de tutoria (assemblees).
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

5.- Activitats d’organització Grup-Classe

- Explicació i repetició de les normes de la classe i dels altres espais del centre (són normes imposades però explicades
raonablement).
- Nomenament d’encarregats de les diferents funcions a l’aula (setmanalment o quinzenalment).
- Es recorden i expliquen els horaris : temps de feina, descans , jocs, etc.
- Potenciar el treball intracicle sistematitzat mitjançant tallers setmanals.
- Planificar al menys 1 sortida per trimestre (activitat complementària).
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

6.- Activitats de desenvolupament de hàbits de treball, TIC i Projectes de Centre.

- Disposició de les condicions ambientals adients dins l’aula.
- Postures correctes.
- Relaxació diària després del pati.
- Fomentar l’ordre amb el material així com la neteja en les feines escolars.
- Fomentar l’ajuda mútua.
- Fomentar l’expressió oral: contes i escenificacions.
- Fomentar l autonomia personal.
- Racó de lectura de contes, racó TIC, desdoblaments TIC.
- Pla lector i apadrinaments.
- Activitats Programa eco ambiental.
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

7.- Activitats d’avaluació

- Avaluació inicial (qüestionaris i entrevista famílies).
- Lectura dels informes i actes d’avaluació del curs anterior.
- Informes d’avaluació per les famílies .
- Equip docent: revisar el criteris d’avaluació per l’etapa. Acord dins del cicle sobre els criteris d’avaluació.
- Entrevistes amb la devolució dels informes per part de les famílies.
- Registres d’avaluació continua (MD020304 i MD020305).
- Acords de l’equip de cicle de les mides a prendre després de l’avaluació a nivell de grup i a nivell individual.
- Revisió del sistema de recolzament.
- Seguiment, adaptacions pertinents i avaluació adaptada de l’alumnat amb NESE que ho necessiti.
- Avaluació docent i dels materials utilitzats.
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre
2.- FUNCIONS DEL TUTOR/A I DELS EQUIPS DE CICLE-PRIMÀRIA

Funcions del tutor/a

A.- Participar en el desenvolupament del pla d’acció tutorial i del d’orientació educativa, sota la coordinació
del cap d’estudis, i col·laborar amb els serveis d’orientació educativa en el desenvolupament dels
esmentats plans.
B.- Proporcionar a l’inici de curs, a l’alumnat, als pares i les mares, o als tutors legals, informació
documental o, en el seu defecte, indicar on poden consultar tot el que sigui referent a calendari escolar,
horaris, hores de tutoria, activitats i serveis complementaris i extraescolars prevists, programes escolars,
criteris d’avaluació del grup i normes de convivència.
C.- Conèixer les característiques personals de cada alumne a través de l’anàlisi del seu expedient personal
i d’altres instruments vàlids per aconseguir aquest coneixement, com també els aspectes de la situació
familiar i escolar que repercuteixen en el rendiment acadèmic de l’alumne.
D.- Orientar i assessorar l’alumnat sobre la seva evolució escolar.
E.- Conèixer els interessos dels alumnes, facilitar-los la integració en el seu grup i en el conjunt de la vida
escolar, i fomentar-hi el desenvolupament d’actituds participatives.
F.- Efectuar un seguiment global dels processos d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat per detectar
dificultats i necessitats especials, amb l’objecte de cercar les respostes educatives adequades, com ara la
corresponent adequació personal del currículum, i sol·licitar, si escau, els assessoraments i suports
oportuns.
G.- Coordinar el procés d’avaluació contínua i formativa, i consensuar amb l’equip de cicle les decisions de
promoció o no promoció a l’etapa o cicle següent, tenint en compte els informes de tots els professors del
grup d’alumnes, amb audiència prèvia dels pares, les mares o tutors legals en el cas que la decisió sigui de
no promocionar.
H.- Atendre i vigilar l’alumnat en els períodes d’esplai com també en altres activitats no lectives previstes
com a tals en la programació didàctica o, si escau, en la programació d’aula, juntament amb la resta del
professorat i sota les indicacions del cap d’estudis o del director, si fa al cas.
I.- Assumir la responsabilitat que la documentació acadèmica individual dels alumnes al seu càrrec estigui
al dia.
J.- Coordinar amb els altres professors del grup les actuacions encaminades a salvaguardar la coherència
de la programació i de la pràctica docent amb el projecte curricular i amb la programació general anual del
centre.
K.- Coordinar el procés d’elaboració de l’adaptació curricular, amb la participació del professorat de suport i
dels membres de l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica.
L.- Informar els pares, les mares o els tutors legals, almenys tres vegades a l’any, els professors i els
alumnes del grup de tot allò que els concerneixi en relació amb les activitats docents i el rendiment
acadèmic, controlar l’assistència de l’alumnat i realitzar les actuacions que disposa la normativa vigent pel
que fa a l’absentisme, com també mantenir-hi les reunions que es considerin oportunes.
M.- Facilitar la cooperació educativa entre el professorat, els pares, les mares o els tutors legals dels
alumnes.
N.- Altres que li puguin ser encomanades pel director del centre o atribuïdes per la Conselleria d’Educació i
Cultura.
El cap d’estudis coordinarà el treball dels tutors i mantindrà les reunions periòdiques necessaris per el bon
funcionament de l‘acció tutorial.

Article 43. Composició i funcions dels equips de cicle

1. Els equips de cicle es constituiran amb tots els professors que imparteixin docència en el cicle corresponent,
per tal d’organitzar i desenvolupar, sota la supervisió del cap d’estudis, els ensenyaments propis del cicle
educatiu.

2. Les funcions de l’equip de cicle són:

a) Formular propostes a l’equip directiu i al claustre per a l’elaboració del projecte educatiu i de la programació
general anual.
b) Formular propostes a la comissió de coordinació pedagògica per a l’elaboració i l’actualització dels projectes
curriculars d’etapa, i indicar les línies generals que han de guiar l’elaboració de les programacions d’aula per
part del professorat.
c) Organitzar i desenvolupar de manera conjunta les activitats docents, complementàries i extraescolars, en el
marc del projecte curricular.
d) Col·laborar amb el tutor en decisions sobre l’avaluació i la promoció de l’alumnat en finalitzar el cicle.
e) Propiciar la utilització de metodologies didàctiques actualitzades.

3. Els professors programaran la seva activitat docent d’acord amb les programacions didàctiques del cicle al
qual pertanyin, incloses en el corresponent projecte curricular d’etapa.
4.- OBJECTIUS: GENERALS I ESPECÍFICS

PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

Grup
Objectius Generals Objectius Específics
Activitats
1 - Fomentar actituds de respecte, valoració, comprensió, 1.1.-Fomentar els hàbits d’higiene, cura
tolerància entre l’alumnat i afavorir la integració del i alimentació.
grup-classe en el cicle i el centre (principis del PEC) 1.2.- Introduir tasques per millorar les
habilitats socials i
4
cooperatives dels grups.
1.3.- Afavorir la cohesió del grup – aula
i la prevenció i gestió dels conflictes.
Fomentar la igualtat de gènere.
2 - Conèixer les característiques personals (físiques, 2.1.- Buscar el màxim d’informació
psicològiques i pedagògiques), familiars i ambientals de possible de l’alumne
l’alumne per atendre les dificultats d’aprenentatge i fer per fer una valoració inicial el més
una atenció més personalitzada. completa possible.
1-7
2.2.- Fer registres d’observació i
control, per obtenir una
millor qualitat de recollida d’informació
dels alumnes.
3 - Fomentar l’adquisició d’hàbits i tècniques de treball 3.1.- Adquirir hàbits posturals adients.
intel·lectual i d’investigació, respectant en els alumnes el 3.2.- Fomentar la correcta utilització del
seu desenvolupament personal: interessos, motivacions, material.
necessitats, actituds i capacitats. 3.3.- Fomentar les tècniques d’estudi. 6
3.4.- Fomentar la lectura.
3.5.- Fomentar les tècniques
d’observació i investigació.
4 - Afavorir una relació - interacció enriquidora entre els 4.1.- Triar encarregats rotatius en les
diferents integrants de la comunitat educativa i aquesta tasques escolars.
amb l’entorn. Afavorir la participació mitjançant 4.2.- Canalitzar la participació
l'elaboració d'enquestes per conèixer les seves mitjançant assemblees.
inquietuds, queixes, suggeriments... 4.3.- Participar en la cooperativa de
material.
4.4.- Explicar les normes així com
informar del ROF. 2–3–4–
4.5.- Afavorir una connexió entre 5–6
l’escola i l’entorn.
4.6.- Millorar la coordinació entre
família i escola.
4.7.- Lliurar, recollir i registrar els
resultats de les enquestes a l'alumnat,
famílies i personal del centre.
4.8.- Pla de Convivència_DC020505.
5 - Afavorir la participació de l’alumnat en la seva 5.1.- Participar en programes educatius
formació i fomentar l’esperit crític i potenciar els temes (Ed. Vial,Ed. Sexual, Ed. Ambiental,
transversals. etc..) amb altres institucions.
5.2.- Afavorir activitats
complementàries i extraescolars
2-4-5
així com altres activitats lúdiques dels
alumnes.
5.2.- Promoure activitats i iniciatives
dels alumnes
en la seva formació.

7.- ACTIVITATS PER A L’ACCIÓ TUTORIAL EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Pla d'Acció Tutorial-PRIMÀRIA

- Intercanvi d’informació entre els tutors anteriors i actuals.

1 Activitats per conèixer a
l’alumnat
- Elaboració de registres per una avaluació inicial.
- Lectura de la memòria del curs anterior.
- Reunió inicial de l’equip de suport amb l’equip docent.
- Lectura dels informes i actes d’avaluació anteriors dels alumnes.
- Lectura dels informes de valoració psicopedagògica i informació NESE.
- Entrevista inicial amb els pares i demanar informació d’altres centres en el cas d’alumne
nouvinguts.
- Entrevista del tutor/a i els membres de l’equip de suport necessaris amb les famílies amb
ANESE.
- Observació (lliure) dels primers dies de classe.

- Remetre’s al PR0201.
- Assemblea explicativa a les famílies en iniciar el curs seguint un guió NM020104.
2 Activitats d’acollida
- Acollida de l’alumnat descrita al DC020105: activitats d'acollida a l'aula i actuacions amb les
famílies.

- Afavorir la màxima comunicació centre vs famílies.

3 Activitats per la participació - Realització d’almenys 3 reunions amb les famílies durant el curs com a mínim: 1r trimestre en
de les famílies l’inici de curs (cicle) · 2n Trimestre (per nivell) · 3r Trimestre, però no a final de curs (per
nivell).
- Explicació del funcionament del centre i del programa de l’aula.

4 Activitats d’integració
i desenvolupament personal
5 Activitats d’organització
Grups- classe
6 Activitats de
desenvolupament
d’hàbits de treball, TIC i altres
projectes de centre.
- Pautes educatives i orientadores de: comunicació, hàbits, estudi a casa, animació a lectura,
participació en les tasques de la casa, etc.
- Demanar la col·laboració en activitats d’aula (al menys 2 durant el curs).
- Lliurament dels informes d’avaluació (PR0204_Avaluació) i entrevistes individuals de
seguiment (almenys 3 al llarg del curs).
- Col·loquis o conferències sobre temes educatius.
- Demanar la col·laboració en activitats del centre i de l’aula: festes, jornades lúdiques,
activitats pedagògiques (al menys dues famílies al llarg del curs) i d’altres.
- Enquestes de satisfacció (Acollida i final de curs).
- Continuació dels hàbits d’higiene i tenir cura de si mateix: · Neteja · Vestit · Alimentació ·
Activitat física.
- Fomentar els jocs cooperatius.
- Treball cooperatiu.
- Treball competencial.
- Habilitats socials bàsiques i cooperatives: · Assemblees · Debats ·Jocs · Dramatitzacions.
- Potenciar la cohesió de grup: Entrevistes · Dinàmiques de grup · Sortides · Col·loquis ·
Esports en grup.
- Absentisme escolar.
- Pla lector i apadrinaments lectors.
- Incorporació tardana.
- Atenció individualitzada, en petit grup, desdoblaments... de reforç ordinari i extraordinari.
- Sessions específiques de tutoria (assemblees).
- Treballar la prevenció i gestió positiva dels conflictes. Fomentar la igualtat de gènere.
- Explicació, creació i repetició de les normes de la classe i del centre, explicades raonablement
i de manera consensuada.
- Elecció i/o nomenament rotatiu d’encarregats de les diferents funcions a l’aula (setmanal,
quinzenal o mensual).
- Elecció de delegats i encarregat de medi ambient (per tot el curs).
- Exposició i explicació dels horaris: temps de feina, descans, jocs, etc.
- Potenciar el treball intracicle mitjançant les unitats competencial en la mida del possible.
- Grups de treball segons criteris comuns o per lliure elecció.
- Assemblees diàries dirigides pel tutor/a o l’especialista de primera hora del matí.
- Assemblees dirigides pels delegats o moderadors, i un encarregat escriu el resum al bloc de
l’aula.
- Organització de la cooperativa de material (COMASA DC060304).
- Organització dels recolzaments.
- Planificar al menys 1 sortida per trimestre (activitat complementària).
- Disposició de les condicions ambientals adients dins l’aula.
- Postures correctes.
- Fomentar l’ordre amb el material així com la neteja en les feines escolars.
- Pautes per a la presentació de treballs escolars.
- Fomentar la responsabilitat.
- Fomentar l’ajuda mútua.
- Fomentar l’expressió oral: contes i escenificacions.
- Fomentar l’expressió oral i memòria comprensiva.
- Fomentar l autonomia personal.
- Fomentar la velocitat lectora.
- Fomentar la lectura com element de coneixement.
- Fomentar la lectura com a eina d'aprenentatge.
- Tècniques de planificació del temps d’estudi.
- Tècniques de recollida informació, observació i investigació.
- Treball de les diferents tècniques d’estudi (esquema, resum, subratllat, mapa conceptual...).
- Introducció a l’observació i registre de dades.
- Pla lector i apadrinaments.
- Introducció al mètode científic.
 - Racó de lectura de contes, biblioteca de l’aula i/o del centre, mini portàtils, desdoblaments
TIC.
- Activitats Programa eco ambiental.

0. Activitats d'avaluació
9.- AVALUACIÓ I SEGUIMENT DEL PAT
- Avaluació inicial.
- Lectura dels informes i actes d’avaluació del curs anterior.
- Entrevistes individuals amb les famílies a final de cada trimestre pel lliurament en mà dels
informes d’avaluació.
- Avaluació contínua: observació, controls, tasques diàries...
- Comentaris amb els alumnes dels resultats de l’avaluació.
- Equip docent: revisar el criteris d’avaluació del cicle i acordar els criteris de qualificació
(MD020403).
- Registres d'avaluació continua (MD020304).
- Acords de l’equip de cicle de les mides a prendre després de l’avaluació a nivell de grup i a
nivell individual.
- Revisió del sistema de recolzament.
- Seguiment, adaptacions pertinents i avaluació adaptada de l’alumnat amb NESE que ho
necessiti.
- Equip docent: revisar el criteris d’avaluació per al cicle i posada en comú dels resultats.
- Avaluació docent i dels materials utilitzats.

L’avaluació i seguiment del Pla d’Acció Tutorial es desenvolupa mitjançant el nostre SGQ (Sistema de
Gestió de Qualitat). Està establert per acord en Equip de Millora i CCP que es fa un seguiment trimestral
del document per part del cap d’estudis.

Està establert que al nostre centre el registre del PAT de cada cicle sigui omplert per la persona
coordinadora del cicle, i aconsellem que es faci en reunions d’equips de cicle o de nivell per tal de reflectir
les activitats envers els objectius dutes a terme i l’avaluació d’aquest document.

En equips de cicle es discutirà la necessitat de modificar el PAT del centre. Aquestes propostes es duran a
la CCP o a Equip de Millora per ser estudiades i aprovades si fos necessari.

PLA D’ACCIÓ TUTORIAL 🡪 AVALUACIÓ DEL CICLE

1.- Activitats per conèixer als alumnes.
- Intercanvi d’informació entre els tutors anteriors i actuals.
- Elaboració de registres per una avaluació inicial.
- Lectura de la memòria del curs anterior.
- Reunió inicial de l’equip de suport amb l’equip docent.
- Lectura dels informes i actes d’avaluació anteriors dels alumnes.
- Lectura dels informes de valoració psicopedagògica i informació NESE.
- Entrevista inicial amb els pares i demanar informació d’altres centres en el cas d’alumne nouvinguts.
- Entrevista del tutor/a i els membres de l’equip de suport necessaris amb les famílies amb ANESE.
- Observació (lliure) dels primers dies de classe.
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

2.- Activitats d’acollida

- Remetre’s al PR0201.
- Assemblea explicativa a les famílies en iniciar el curs seguint un guió NM020104.
- Acollida de l’alumnat descrita al DC020105: activitats d'acollida a l'aula i actuacions amb les famílies.

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

3.- Activitats per la participació de les famílies
- Afavorir la màxima comunicació centre vs famílies.
- Realització d’almenys 3 reunions amb les famílies durant el curs com a mínim: 1r trimestre en l’inici de curs (cicle) · 2n
Trimestre (per nivell) · 3r Trimestre, però no a final de curs (per nivell).
- Explicació del funcionament del centre i del programa de l’aula.
- Pautes educatives i orientadores de: comunicació, hàbits, estudi a casa, animació a lectura, participació en les tasques de la
casa, etc.
- Demanar la col·laboració en activitats d’aula (al menys 2 durant el curs).
- Lliurament dels informes d’avaluació (PR0204_Avaluació) i entrevistes individuals de seguiment (almenys 3 al llarg del curs).
- Col·loquis o conferències sobre temes educatius.
- Demanar la col·laboració en activitats del centre i de l’aula: festes, jornades lúdiques, activitats pedagògiques (al menys dues
famílies al llarg del curs) i d’altres.
- Enquestes de satisfacció (Acollida i final de curs).
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

4.- Activitats d’integració i desenvolupament personal

- Continuació dels hàbits d’higiene i tenir cura de si mateix: · Neteja · Vestit · Alimentació · Activitat física.
- Fomentar els jocs cooperatius.
- Treball cooperatiu.
- Treball competencial.
- Habilitats socials bàsiques i cooperatives: · Assemblees · Debats ·Jocs · Dramatitzacions.
- Potenciar la cohesió de grup: Entrevistes · Dinàmiques de grup · Sortides · Col·loquis · Esports en grup.
- Absentisme escolar.
- Pla lector i apadrinaments lectors.
- Incorporació tardana.
- Atenció individualitzada, en petit grup, desdoblaments... de reforç ordinari i extraordinari.
- Sessions específiques de tutoria (assemblees).
- Treballar la prevenció i gestió dels conflictes. Fomentar la igualtat de gènere.
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

5.- Activitats d’organització Grup-Classe

- Explicació, creació i repetició de les normes de la classe i del centre, explicades raonablement i de manera consensuada.
- Elecció i/o nomenament rotatiu d’encarregats de les diferents funcions a l’aula (setmanal, quinzenal o mensual).
- Elecció de delegats i encarregat de medi ambient (per tot el curs).
- Exposició i explicació dels horaris: temps de feina, descans, jocs, etc.
- Potenciar el treball intracicle mitjançant les unitats competencial en la mida del possible.
- Grups de treball segons criteris comuns o per lliure elecció.
- Assemblees diàries dirigides pel tutor/a o l’especialista de primera hora del matí.
- Assemblees dirigides pels delegats o moderadors, i un encarregat escriu el resum al bloc de l’aula.
- Organització de la cooperativa de material (COMASA DC060304).
- Organització dels recolzaments.
- Planificar al menys 1 sortida per trimestre (activitat complementària).
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

6.- Activitats de desenvolupament de hàbits de treball, TIC i Projectes de Centre.

- Disposició de les condicions ambientals adients dins l’aula.
- Postures correctes.
- Fomentar l’ordre amb el material així com la neteja en les feines escolars.
- Pautes per a la presentació de treballs escolars.
- Fomentar la responsabilitat.
- Fomentar l’ajuda mútua.
- Fomentar l’expressió oral: contes i escenificacions.
- Fomentar l’expressió oral i memòria comprensiva.
- Fomentar l autonomia personal.
- Fomentar la velocitat lectora.
- Fomentar la lectura com element de coneixement.
- Fomentar la lectura com a eina d'aprenentatge.
- Tècniques de planificació del temps d’estudi.
- Tècniques de recollida informació, observació i investigació.
- Treball de les diferents tècniques d’estudi (esquema, resum, subratllat, mapa conceptual...).
- Introducció a l’observació i registre de dades.
- Pla lector i apadrinaments.
- Introducció al mètode científic.
- Racó de lectura de contes, biblioteca de l’aula i/o del centre, mini portàtils, desdoblaments TIC.
- Activitats Programa eco ambiental.
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

7.- Activitats d’avaluació

- Avaluació inicial.
- Lectura dels informes i actes d’avaluació del curs anterior.
- Entrevistes individuals amb les famílies a final de cada trimestre pel lliurament en mà dels informes d’avaluació.
- Avaluació contínua: observació, controls, tasques diàries...
- Comentaris amb els alumnes dels resultats de l’avaluació.
- Equip docent: revisar el criteris d’avaluació del cicle i acordar els criteris de qualificació (MD020403).
- Registres d'avaluació continua (MD020304).
- Acords de l’equip de cicle de les mides a prendre després de l’avaluació a nivell de grup i a nivell individual.
- Revisió del sistema de recolzament.
- Seguiment, adaptacions pertinents i avaluació adaptada de l’alumnat amb NESE que ho necessiti.
- Equip docent: revisar el criteris d’avaluació per al cicle i posada en comú dels resultats.
- Avaluació docent i dels materials utilitzats.
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre
 XIV) PLA DIGITAL DE CENTRE

1. INTRODUCCIÓ
1.1. Descripció i contextualització del centre

2. MEMBRES DE LA COMISSIÓ #CompDigEdu (PEPE)

3. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ INICIAL (MAYTE)

3.1. Anàlisi del SELFIE
3.2. FORTALESES I DEBILITATS

4. PLA D’ACCIÓ (ALBA)

4.1. Línies estratègiques d’actuació
4.1.1. Pràctiques de lideratge i governança* (dimensió organitzativa)
4.1.2. Pràctiques d’ensenyament i aprenentatge (dimensió pedagògica)
4.1.3. Desenvolupament professional continuu (DPC) (dimensió organitzativa)
4.1.4. Pràctiques d’avaluació (dimensió pedagògica)
4.1.5. Continguts i currículum (dimensió pedagògica)
4.1.6. Col·laboració i treball en xarxa (dimensió organitzativa)
4.1.7. Infraestructura (dimensió tecnològica)

5. DIFUSIÓ I COMUNICACIÓ DEL PDC A LA COMUNITAT EDUCATIVA

6. AVALUACIÓ
6.1. Anàlisi de l’efectivitat de les actuacions proposades als objectius

7. ANNEX
7.1. Taules de resum d’actuacions

DADES DEL CENTRE

Centre CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ Codi 07007061

Adreç C/Santa Agnès, s/n, 07820 (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

a

Correu ceipguillemdemontgri@educaib.eu
Taula 1. Dades del centre.

APROVACIÓ I REVISIÓ DEL DOCUMENT*

Aprovat Claustre Data 18/05/202

per 3

Aprovat Consell Escolar Data 30/06/202

per 3

Edició Data de realització Modificacions realitzades Vigent

 APROVACIÓ I REVISIÓ DEL DOCUMENT*

Aprovat Claustre Data 18/05/202

per 3

2023-24 Curs acadèmic No existeixen. Versió inicial. ●

2022-23

●
Taula 2. Aprovació, número d’edició i revisió del document.
*Control de registre de versions del document

1. INTRODUCCIÓ
El present Pla Digital de Centre (d’ara endavant, PDC) ha estat consensuat i desenvolupat pels membres
encarregats de dinamitzar i millorar la Competència Digital Educativa del centre (#CompDigEdu) seguint les
instruccions de principi de curs proporcionades per la Conselleria d’Educació i Formació Professional del Govern de
les Illes Balears. Ha estat inclòs al Projecte Educatiu de Centre (PEC) després de ser aprovat pel Claustre i pel
Consell Escolar a les dates indicades a la pàgina anterior del present document.

1. Descripció i contextualització del centre

El centre CEIP Guillem de Montgrí està situat al voltant del nucli urbà del municipi de Sant Antoni de Portmany, molt
proper al complex esportiu “Can Coix”. Els nivells educatius que s’imparteixen són Educació Infantil i Primària, així
com una aula UEECO.. El nivell socioeconòmic de les famílies és mitjà.
Dins de la visió holística i la visió de la nostra escola hi trobem:

● La nostra escola pública hi és per fomentar el respecte, diàleg i comunicació, per prevenir i abordar les situacions de
conflicte.

● La nostra escola pública hi és per fomentar el procés d'ensenyament/aprenentatge de manera funcional i significativa,
adaptat a les necessitats de l'alumnat i l'entorn, fent ús de les TIC com a un recurs més, i avaluant tot el procés de forma
contínua i formativa.

● La nostra escola pública hi és per defensar els valors democràtics, respectant les creences personals i les diferències
partint del principi d'atenció a la diversitat, i considera el mestre com a facilitador i mediador de la formació de l'alumnat.

● La nostra escola pública hi és per socialitzar els individus en cooperació i conscienciació.

● La nostra escola pública hi és per assegurar el coneixement i domini de les llengües oficials, utilitzant per aconseguir-ho
la llengua catalana com vehicular.

● La nostra escola pública hi és per donar un servei a la societat.

 ● Aspirem a un centre que doni resposta a les necessitats dels alumnes i compensi les mancances que es produeixen a
l’àmbit familiar.

● Aspirem a un centre en el qual hagin recursos, que siguin ben administrats i que possibilitin una metodologia dinàmica,
engrescadora i propera a l’infant i a la societat actual.

● Aspirem a un centre que transmeti la cultura pròpia i aculli, integri, respecti i valori les diferents realitats culturals, edats,
sexes..., que hi conflueixen,que formi persones autònomes i competents per integrar-se a la societat.
● Aspirem a un centre que sigui valorat positivament per tota la comunitat educativa i que obri les portes a les famílies
perquè puguin col·laborar i participin com a membres actius.

Les següents informacions descriuen i contextualitzen el nostre centre:

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

Enllaç al PEC CEIP GUILLEM DE

document MONTGRÍ
Taula 3. Enllaç al Projecte Educatiu del Centre (PEC).

Recull de dades bàsiques:

DADES BÀSIQUES DEL CENTRE

Nombre total de membres L’Equip Directiu està format per 3 membres:

de l’equip directiu ● Director
● Cap d’estudis
● Secretaria

Nombre total de docents 11 tutors, 2 especialistes d’educació física, 2 especialistes d’anglès, 1 especialista d’educació
artística, 1 PT i mitja, 1 especialista d’audició i llenguatge i AT.

Nombre total d’alumnes Ed. Infantil → 66 alumnes.

Ed. Primària → 165 alumnes.
Ed. Especial → 2 alumnes
Taula 4. Dades bàsiques del centre.

ENSENYAMENTS IMPARTITS AL CENTRE*

Núm. Núm. Núm. Núm.

alumnes docents alumnes docents

Ed. Infantil 66 3 Ed. 165 7

Primària

Ed. 3 1
Especial
Taula 5. Ensenyaments impartits al centre.
*Esborrar les línies dels ensenyaments que no corresponguin al centre. Afegir-ne d’altres, si escau.

INFRAESTRUCTURA

Nombre d’espais físics per a l’aprenentatge*

Nombre d’aules, espais (11 aules).

Entorns virtuals per a l’aprenentatge (Classroom, Teams, Moodle…)

De 4t-6è d’Educació Primària s’empra el Google Classroom.

Infraestructura de xarxa i connectivitat

El centre és un centre d’una línia encara que té un grup de primària desdoblat, fet que fa que els espais físics es redueixin.
● Dispositius
Cada aula de tutoria disposa d’un ordinador amb una pissarra digital i un projector. A les dues aules del tercer cicle el centre
disposa d’un monitor o panell multitáctil interactiu NEWLINE ATLAS TT-8620ER, de 86" (TV).
Antigament disposàvem d’una sala d’informàtica a la primera planta per fer tallers d’informàtica al primer i segon cicle.
Actualment, aquesta sala es troba inoperativa per manca de dispositius en bon estat la qual cosa ens impossibilita, de moment,
millorar la competència digital dels alumnes de primer i segon cicle.
Els alumnes de 4t, 5è i 6è EP disposen de chromebooks ubicats als carretons dins de les seves aules. En aquests nivells
s’utiliza, a més del blog d’aula, el classdojo com a eina de gestió de l’aula i el classroom com a aplicació educativa en línia.
El centre disposa d’un blog de centre amb totes les informacions més rellevants. A més, cada aula, tant d’Infantil com de
Primària, té associat un blog com a extensió digital de l’aula.
A més, el centre disposa de 23 kindles/ebooks per realitzar lectures individuals i col·lectives, petites recerca o interactuar amb
qualque aplicació educativa.
D’altra banda, tota la documentació del centre la tenim organitzada de la següent manera a Google Drive a “unitats compartides”:
Carpeta “ SGQ Documents”: Hi tenim totes les plantilles/models.
Carpeta “ SGQ Registres”: Hi pugem tots els registres que el claustre va generant (programacions, actes de reunions …); també
disposem d’una carpeta de “Registres” de cursos anteriors.
Comunicació amb les famílies (Gestib): La comunicació habitual de l’escola amb les famílies és a través del programari GESTIB,
enviant-los sms, correus electrònics i circulars, fonamentalment. També, a través del blog de centre, blogs d’aula, Instagram i
Facebook.
Pel que fa al protocol de suport tècnic, la coordinadora TIC o la comissió del Pla Digital intenten resoldre la incidència al centre.
Si no és possible, es passa la incidència al CAU mitjançant el següent enllaç:
http://coordinaciotic.ieduca.caib.es/com-j2xml-menu-websites/consultes-i-peticions-de-suport-tic/153-avaries-peticio-suport-tic-al-
cau.
Per resoldre alguna incidència sobre dispositius i maquinari del centre que no poden ser resoltes pel CAU el centre té contractat
un servei extern de serveis informàtics i reparacions.

Taula 6. Infraestructura.
*Nombre d’espais disponibles al centre per a la docència directa amb l’alumnat: aula, saló d’actes, biblioteca, espai d’ambients, etc.

0. MEMBRES DE LA COMISSIÓ #CompDigEdu

MEMBRES DE LA #CompDigEdu*

Membre Càrrec Funció

Maria Teresa Coordinadora TIC i tutora de 5è de Dinamitzador/a de l’estratègia digital del centre
Andrés Roselló Primària com a membre de la #CompDigEdu
 Alba Roselló Torres Membre de la comissió TIC i Dinamitzador/a de l’estratègia digital del centre
especialista d’Educació Artística. com a membre de la #CompDigEdu

José Torres Torres Membre de la comissió TIC i cap Dinamitzador/a de l’estratègia digital del centre
d’estudis. com a membre de la #CompDigEdu

Francisco Javier Membre de la comissió TIC i director. Encarregat/da de la gestió de recursos digitals del
Rey Outeiriño centre #EcoDigEdu
Taula 7. Membres de la Comissió per a la millora de Competència Digital Educativa del centre.
*També, si escau, es pot afegir el/la representant del claustre encarregat de la gestió dels recursos digitals del centre (Pla per a la digitalització del sector
educatiu, #EcoDigEdu).

0. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ INICIAL

Amb la finalitat de poder determinar quins són els objectius que compondran el present PDC i que permetran a la
nostra institució dur a terme el procés de transformació digital, és de cabdal importància analitzar quina és la situació
actual que servirà de base al present projecte.

1. Anàlisi del SELFIE

Per fer l’anàlisis de la competència digital del centre (autoavaluació del centre) es va fer ús de l'eina SELFIE que
organitza el seus resultats i l’anàlisis en les següents vuit àrees:
1. Lideratge (A)
2. Col·laboració i xarxes (B)
3. Infraestructura i equips ©
4. Desenvolupament professional continu (D)
5. Pedagogia: Suports i recursos (E)
6. Pedagogia: Implementació a l'aula (F)
7. Pràctiques d'avaluació (G)
8. Competències digitals de l'alumnat (H).
Després d’haver dut a terme l’informe SELFIE que ens ha retornat dades que requereixen la nostra interpretació i
intervenció, les principals conclusions extretes són:

ANÀLISI INFORME SELFIE

Data de realització: Dades de participació:

Al tercer trimestre del curs 2021-2022 es varen realitzar els
100 % Equip directiu (3 / 3)
qüestionaris SELFIE de membres de l'equip directiu, del professorat 81 % Professorat (27 / 31)
i de l'alumnat (4t, 5è i 6è) 97 % Alumnat (73 / 75)

Conclusions

Dels resultats globals de les 8 àrees A.Lideratge

Membres de l’Equip Directiu → 3.6
Professorat → 3.3

B. Col·laboració i xarxes.
Membres de l’Equip Directiu → 2.9
Professorat → 2.2
Alumnes → 3

C. Infraestructura i equips
Membres de l’Equip Directiu → 3.3
 Professorat → 3.3
Alumnes → 4.2

D. Desenvolupament professional continu

Membres de l’Equip Directiu → 4
Professorat → 3.2

E. Pedagogia: Suports i recursos

Membres de l’Equip Directiu → 3.3
Professorat → 3.4

F. Pedagogia: Implementació a l'aula

Membres de l’Equip Directiu → 2.9
Professorat → 2.9
Alumnes → 3.5

G. Pràctiques d'avaluació
Membres de l’Equip Directiu → 2.5
Professorat → 2.5

H. Competències digitals de l'alumnat

Membres de l’Equip Directiu → 3
Professorat → 2.7
Alumnes → 4.2

Dels resultats les àrees de forma individual A.Lideratge (3.4)

A.1 Estratégia digital → 3.5
A.2 Desenvolupament de l’estratègia amb el
professorat →3.5
A3. Noves modalitats d’aprenentatge → 3.4
B. Col·laboració i xarxes (2.6)
B1. Avaluació del progrés → 3
B2. Debat sobre l’ús de la tecnologia → 2.8
B3. Col·laboracions → 1.9
C. Infraestructura i equips (3.4)
C1. Infraestructura → 3.1
C2. Dispositius digitals per a l’ensenyament → 3.6
C3. Accés a internet → 4.1
C5. Assistència tècnica → 3
C7. Protecció de dades → 2.6
C8. Dispositius digitals per a l’aprenentatge → 4
D. Desenvolupament professional continu (3.6)
D1. Necessitats de formació permanent→ 3.5
D2. Participació a la formació permanent → 3.9
D3. Intercanvi d’experiències → 3.4
E. Pedagogia: Suports i recursos (3.4)
E1.Recursos educatius en línia → 3.9
E2. Creació de recursos digitals → 2.8
E3. Ús d’entorns virtuals d’aprenentatge → 2.8
E4. Comunicació amb la comunitat educativa → 4
F. Pedagogia: Implementació a l'aula (3)
F1.Adaptació a les necessitats de l’alumnat → 3.2
F3. Foment de la creativitat→ 2.8
F4.Inclusió de l’alumnat→ 3.3
F5. Col·laboració de l’alumnat → 3
F6. Projectes interdisciplinaris → 2.7
G. Pràctiques d'avaluació (2.3)
 G1. Avaluació de les destreses → 2.5
G3. Retroalimentació adequada→ 2.5
G5. Autoreflexió sobre l’aprenentatge → 2.3
G6. Comentaris a d’altres alumnes sobre el seu
treball → 2.1
H. Competències digitals de l'alumnat (3.1)
H1 Comportament segur→ 3.5
H3. Comportament responsable → 3.7
H4. Verificar la qualitat de la informació → 3.1
H6. Atorgar reconeixement al treball dels altres → 2.4
H7. Creació de continguts digitals → 2.4
H8. Aprendre a comunicar → 3.3

Dels resultats de les preguntes “Altres àrees” La comissió digital no va considerar necessari afegir
cap pregunta més al qüestionari sobre “Altres àrees”.

De les preguntes pròpies afegides pel centre La comissió digital no va considerar necessari afegir
cap pregunta més al qüestionari.
Taula 8. Anàlisi de resultats de l’informe SELFIE.

0. FORTALESES I DEBILITATS
Després d’haver utilitzat l’eina SELFIE per valorar el nivell d’integració de les tecnologies digitals a la institució, som
capaços, a hores d’ara, d’extreure les següents conclusions:

ANÀLISI D’OPORTUNITATS

Fortaleses

● Comunicació regular i ben organitzada amb la comunitat educativa.

● Col·laboració,dins l’escola per a l’ús de la tecnologia.
● Disposició de dispositius (tercer cicle).
● Bona connectivitat (Escoles connectades)

Debilitats

● Equips digitals insuficients.

● Suport tècnic limitat o insuficient.
● Professorat amb competències digitals insuficients.
● Baixa competència digital de les famílies.
● Dificultats per donar suport a les famílies a tutors per ajudar en la competència digital.
● Manca de temps per desenvolupar material (professorat).

Taula 9. Factors a tenir en compte en forma d’anàlisi parcial DAFO per a l’elaboració del PDC.

0. PLA D’ACCIÓ
Una vegada analitzats els punts forts i febles de la nostra institució, és el moment per definir els objectius i les
actuacions necessàries per aconseguir-los. Per fer-ho i seguint les directrius del #DigCompOrg ho dividirem atenent
aquestes tres dimensions: pedagògica, organitzativa i tecnològica.
 1. Línies estratègiques d’actuació
1. Pràctiques de lideratge i governança* (dimensió organitzativa)

Actuacions vinculades amb l’equip directiu: gestió i funcionament del

centre

INDICACIONS. LE1 LIDERATGE I GOVERNANÇA*

En aquest apartat es fa referència a com l’equip directiu utilitza les tecnologies digitals per a la millora dels processos
de gestió, administració i comunicació. Per exemple**:
● Quins són els protocols per a la creació de comptes d’usuari del centre (professorat, alumnat i
serveis)?
El centre disposa d’un domini per crear el comptes de correu corporatiu. Disposem d’un domini de centre per accedir
a la plataforma G Suite for Education de Google, per tal de donar un impuls al treball amb noves tecnologies a l’aula.
Tots els mestres tenim un correu electrònic corporatiu per afavorir la comunicació entre tota la comunitat educativa,
personal docent, alumnes i famílies.
Els encarregats de gestionar la consola d’administrador de realitzar són la coordinadora TIC i el cap d’estudis del
centre. Les comptes que tenen permís d’administrador són:
capdestudisgm@ceipguillemdemontgri.com
mayteandres@ceipguillemdemontgri.com
Per crear els usuaris (comptes de correu) es segueix el criteri que es detalla a continuació:
Creació dominis pel professorat: nom complet + primer cognom (ex: juanmanuelriera@ceipguillemdemontgri.com.

Creació dominis pels alumnes: nom+primer cognom i any naixement (ex:

josemanuellopez2011@ceipguillemdemontgri.com)
Quan un mestre s’incorpora al centre per 1ª vegada, se li crea un compte amb el domini esmentat anteriorment. En
marxar, se li “suspèn”.
● Redacció del document que signen les famílies respecte a l’ús de les TD al centre (incloses les
aplicacions que es faran servir).
El centre disposa d’una documentació proporcionada per IBSTEAM la qual han de signar les famílies com a
consentiment per a què el centre gestioni el compte de correu del domini de l’escola de l’alumne/a.
● Redacció del document que signaran els docents respecte al catàleg d’aplicacions i solucions digitals
que posa a la seva disposició tant l’Administració Educativa (AE) com el centre.
● Quins són els protocols per a l’administració, gestió, emmagatzematge i compartició de documentació
(unitats compartides, permisos…)?
Utilitzem les unitats compartides com a mitjà per organitzar tota la informació, ordenada per cursos
acadèmics.
● El centre disposa d’un sistema de comunicació intern per cobrir les absències del professorat?
Les absències del professorat són enregistrades en un document de text de Google Drive, i enviades
diàriament al grup de WhatsApp de l’escola. En aquest mitjà, hi té accés tant el personal docent com no
docent.
 ● Quin és el canal de comunicació intern per a les tasques relacionades amb la docència entre el
professorat i que compleix el RGPD?
El canal de comunicació intern habitual és el WhatsApp o el correu electrònic amb el domini de l’escola.
● Quins són els mecanismes de comunicació i difusió d’informació dels quals disposa el centre per a
la transmissió d’informació amb la resta de membres de la comunitat educativa (pàgina web, xarxes
socials, canals de missatgeria instantània…)?
Per a la comunicació amb les famílies utilitzam fonamentalment un blog de centre, els blogs d’aula de les
diferents tutories, sms a través de GESTIB, correus electrònics corporatius, WhatsApp a través dels
pares/mares contactes del grup a través de l’AFA i les telefonades.

Veure a l’annex la taula/es de resum d’actuacions proposades pel centre per a l’acompliment de l’objectiu/s de la
present línia estratègica.

0. Pràctiques d’ensenyament i aprenentatge (dimensió pedagògica)

INDICACIONS. LE2 ENSENYAMENT I APRENENTATGE*

En aquest apartat es fa referència a com el centre posa a disposició de l’equip docent les tecnologies digitals en el
procés d’ensenyament i aprenentatge. Per exemple**:
● De quina manera s’utilitzen les tecnologies digitals per al disseny d’un sistema col·legiat en la
construcció de la programació d’aula i les situacions d’aprenentatge?
Totes les aules de tutoria estan dotades amb un PC, un projector i una pissarra digital/panell multitáctil interactiu
NEWLINE perquè el professorat pugui utilitzar-les a l’hora de dissenyar les programacions d’aula, tenint en compte
les plantilles penjades a Google Drive (“unitats compartides”).
● Quin tipus de selecció de recursos digitals es duu a terme al centre per adequar-se als objectius
proposats, característiques de l’alumnat, criteris d’accessibilitat i inclusió, etc.?
El professorat empra fonamentalment Kahoot, Quizziz, Genially, Canva, Liveworksheet, Classroom, Classdojo … per
tal de desenvolupar les sessions, seguint els principis d’equitat i inclusió educativa.
● Quins entorns virtuals de comunicació i interacció es proporcionen al centre per donar suport a
l'alumnat en els processos d'ensenyament i aprenentatge en situacions de formació a distància,
presencials o semipresencials?
Arran de la situació d’alarma decretada per la COVID al març de 2019, el centre va adquirir un domini propi, i es
posar en marxa el Google Classroom, com a classe virtual i a distància, el qual encara a dia d’avui es segueix
utilitzant a 4t, 5è i 6è d’Educació Primària.
● Com s’atenen a les diferències personals en l’aprenentatge així com el compromís actiu de
l’alumnat vers el seu procés d’aprenentatge?
S’intenta aprofitar les sessions de suport per poder donar resposta a les necessitats de competència digital dels
alumnes.
● Respecte a l’ús responsable i el benestar digital, com es treballa la prevenció de problemàtiques
derivades del mal ús de les tecnologies digitals?
Mitjançant activitats preventives per a fer un ús responsable (decàlegs, cerca informació a llocs segurs, respectar els
drets d’autor i les imatges amb llicència). Es treballa en hores d’assemblea, de valors o atenció educativa. D’altra
banda, podem dir que sovint l’ajuntament de Sant Antoni i el CEPCA ens ofereixen xerrades per tractar aquestes
temàtiques.

Veure a l’annex la taula/es de resum d’actuacions proposades pel centre per a l’acompliment de l’objectiu/s de la
present línia estratègica.

0. Desenvolupament professional continu (DPC) (dimensió organitzativa)

INDICACIONS. LE3 DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL CONTINU*

En aquest apartat es fa referència a com el centre ofereix a l’equip docent les oportunitats necessàries per a la
millora de la seva competència digital. Per exemple**:
● Existeix un pla de formació a curt, mitjà i llarg termini en referència a la competència digital docent?
Durant aquest curs acadèmic i el curs vinent, el professorat s’està formant individualment en les 6 àrees de
competència digital docent a qualsevol dels nivells impartits actualment (A1/A2/B1).
● Ofereix el centre l’oportunitat de millorar en l’àmbit de les TD al professorat que vol ampliar el seu
propi coneixement en aquesta àrea?
S’ofereixen “claustres pedagògics” per tal que el professorat pugui compartir bones experiències didàctiques i
recursos que els hagin set profitosos a la pràctica docent. A més, la comissió digital ofereix el seu suport per a
qualsevol dubte que sorgeixi tant a nivell tècnic com pedagògic.

Veure a l’annex la taula/es de resum d’actuacions proposades pel centre per a l’acompliment de l’objectiu/s de la
present línia estratègica.

0. Pràctiques d’avaluació (dimensió pedagògica)

INDICACIONS. LE4 PRÀCTIQUES D’AVALUACIÓ*

En aquest apartat es fa referència a les pràctiques d’avaluació proposades pel centre. Per exemple**:
● Disposa el centre d’una estratègia comuna mitjançant l’ús de les TD en referència al procés
d’avaluació?
A dia d’avui, no disposam d’una estratègia comuna i consensuada pel que fa a les TD envers l’avaluació de
l’alumnat.
● Empra sistemes d’avaluació digital per a l’autoavaluació de l’alumnat, l’avaluació del professorat i
l’avaluació entre iguals?
En algunes tutories, sobretot al tercer cicle, s’utilitzen eines d’avaluació digitals com per exemple rúbriques,
autoavaluació google forms, …
● El centre disposa d’un sistema per desenvolupar bases d’orientació que esdevindran el fonament
necessari per crear les rúbriques d’avaluació dels alumnes?
Actualment , no se’n tenen.
● El professorat del centre utilitza el quadern del professorat del GestIB?
EL professorat s’està formant a l’àrea 4. Ara mateix, no és un acord de centre.
● S’usen les TD per fer retroaccions del procés d’aprenentatge de l’alumnat?
Al 3r cicle sí que s’empren.
● Es fan servir les TD per fer arribar a les famílies informacions sobre el procés d’aprenentatge dels seus
fills/es?
Moltes famílies empren el correu electrònic com a eina de comunicació amb les tutores o l’equip docent dels seus
fills/-es per fer un seguiment del procés d’aprenentatge dels seus infants, encara que són més habituals les tutories
presencials.
● Disposa el centre d’una estratègia d’anàlisi dels indicadors d’assoliment?
Estam a l’espera de l’aprovació del present document per fer-ne l’oportú seguiment.
● El centre té la previsió d’emprar l’eina SELFIE pel monitoratge del progrés en l’ús de les TD?
S’ha de veure quina és l’eina més eficaç i eficient. A hores d’ara, no hem pres cap decisió sobre aquest punt.

Veure a l’annex la taula/es de resum d’actuacions proposades pel centre per a l’acompliment de l’objectiu/s de la
present línia estratègica.

0. Continguts i currículum (dimensió pedagògica)

INDICACIONS. LE5 CONTINGUTS I CURRÍCULUM*

En aquest apartat es fa referència al tractament integral i transversal de la competència digital pel que fa a la creació
de continguts i elements curriculars en el centre. Per exemple**:
● El centre disposa d’un llibre d’estil o elements comuns pel que fa a la creació de continguts digitals?
No.
● El centre disposa d’un full de comprovació amb els elements clau que es tenen en compte al Disseny
Universal per a l’Aprenentatge (DUA)?
No tenim cap formació específica en DUA. És una que hi ve reflectida específicament en la nova llei educativa.
● Té el centre elaborat un perfil de sortida respecte a la competència digital del seu alumnat?
Tenim uns objectius distribuïts per cicle què l’alumne ha d’haver adquirit en finalitzar els dos cursos.
● Disposa el centre d’un banc de recursos digitals educatius per a l’ús intern del seu claustre classificat per
àrees, etapes, àmbits, projectes…?
No. El centre posa a disposició dels claustre totes les eines necessàries perquè en puguin fer ús.
● Disposa el centre d’un banc de recursos digitals educatius públic compartit amb altres professionals o
membres de la comunitat?
No.
● Estableix el centre els mecanismes bàsics per a la creació de continguts digitals en obert (REO)?
No.
● Forma o té intenció de formar el centre al seu claustre i alumnat respecte de l’ús d’obres i llicenciament de les
mateixes per a la seva posterior compartició (Creative Commons)?
A nivell individual els membres del claustre estan realitzant les formacions oferides per l’IBSTEAM en les quals es
tracta l’ús d’obres i llicenciament de les mateixes. Una vegada realitzades es duu a terme l’ensenyament als
alumnes.

Veure a l’annex la taula/es de resum d’actuacions proposades pel centre per a l’acompliment de l’objectiu/s de la
present línia estratègica.

0. Col·laboració i treball en xarxa (dimensió organitzativa)

INDICACIONS. LE6 COL·LABORACIÓ I TREBALL EN XARXA*

En aquest apartat es fa referència a les mesures proposades pel centre pel que fa a la col·laboració i treball en xarxa
entre els membres del claustre, amb altres centres, institucions, programes internacionals… Per exemple**:

● Disposa el centre de mecanismes per a la col·laboració entre centres?

No.
● Disposa el centre de vies de comunicació obertes amb ajuntaments, centres de salut i altres institucions per a
la promoció saludable de les tecnologies digitals entre els infants i joves?
Sí, l’ajuntament de Sant Antoni i el Consell Insular ens fan arribar informacions (xerrades, ponències …) per tractar
les TD entre el nostre alumnat.
● Ofereix el centre oportunitats al seu claustre d’intercanvi d’experiències docents per a la millora de la CD?
S’ofereixen “claustres pedagògics” per tal que el professorat pugui compartir bones experiències didàctiques i
recursos que els hagin set profitosos a la pràctica docent.
Al nostre centre es tenen en compte dins del calendari mensual de reunions els claustres pedagògics, on s’anima a
tot el professorat a compartir experiències enriquidores que hagin portat a terme per tal de donar a conèixer i/o
animar als companys amb noves pràctiques. Dins d’aquests claustres pedagògics podem trobar-hi experiències
digitals compartides per la millora de la competència digital.

A més, mitjançant els tallers on es porten a terme les Situacions d’Aprenentatge, s’ha establert una finestra
d’observació entre iguals on els mestres que ho desitgin, poden observar el taller d’un company i compartir
experiències.

Per últim, la comissió digital ofereix el seu suport per a qualsevol dubte que sorgeixi tant a nivell tècnic com
pedagògic.
● Disposa el centre d’un protocol d’observació entre iguals per a l’enriquiment de l’experiència docent?
Aquest curs s’ha donat l’oportunitat al professorat de poder fer observació entre iguals a les sessions de tallers.
D’altra banda, cal dir que a moltes de les sessions hi ha 2 mestres a dins de l’aula, la qual cosa promou i facilita
aquest enriquiment i ensenyament entre companys.
● Existeix un protocol d’actuació comú pel que fa a l’ús de les TD entre centres adscrits?
No.
● Participa o té intenció de participar el centre en projectes d’intercanvi d’experiències Erasmus+? El centre
afavoreix la participació en la plataforma Etwinning?

No. Només tenim un mestre amb la plaça definitiva d’anglès al nostre centre, que és el director, per la qual cosa ara
mateix no ens és possible demanar algun d’aquests programes per la falta de recursos humans.
 Veure a l’annex la taula/es de resum d’actuacions proposades pel centre per a l’acompliment de l’objectiu/s de la
present línia estratègica.

0. Infraestructura (dimensió tecnològica)

INDICACIONS. LE7 INFRAESTRUCTURA*

En aquest apartat es fa referència a aquelles actuacions relacionades amb l’equipament i infraestructures digitals del
centre. Per exemple**:
● Disposa el centre dels recursos digitals necessaris per desenvolupar els projectes descrits a les línies
d’actuació anteriors?
Ens en falten. Estem pendents de la dotació de recursos materials acordada per al present curs. El centre disposa de
recursos digitals per desenvolupar els projectes descrits anteriorment, no obstant, no son suficients per arribar a un
assoliment de la competència digital per part de tot l’alumnat.
● Disposa el centre d’un programa de BYOD (Bring Your Own Device, duu el teu propi dispositiu) per a
la incorporació de les TD a l’aula?
No.
● Disposa el centre d’un sistema de control i administració centralitzats de dispositius en horari
escolar? Hores de connexió, pàgines visitades, emmagatzematge de perfils, comptes de correu
públics per a l’alumnat, llibertat d’ús per part de les famílies del dispositiu fora d’horari escolar…
No.
● Disposa el centre d’un protocol d’incidències a nivell intern?
Sí, tenim un carpeta d’incidències (amb un document anomenat “Incidències TIC), on el personal docent i no docent
hi reflecteix qualsevol dificultat amb les TD.
● Té redactat el centre un protocol de traspàs de dispositius entre els centres adscrits?
No.
Disposa el centre de llicències digitals per aplicacions concretes? Se n’ha fet un estudi previ de riscos?
No. És cert que arran de la pandèmia tot el professorat s’ha format en aplicacions concretes per donar resposta a
aquella casuística, i algunes han continuat en el temps, però no hem fet un estudi pormenoritzat de riscos.
El centre compta amb llicències als blocs del centre (blogger).

● Optimitza el centre els recursos disponibles per desenvolupar projectes d’incorporació de les TD en el
dia a dia de l’aula?
Estan a disposició del professorat perquè els pugui emprar a les seues sessions, en relació als sabers bàsics a
treballar, les característiques del grup-classe, etc. Només, tenen Chromebooks de 4t-6è d’Educació Primària.
● En cas que l’alumnat disposi d’aparells digitals, existeix un pla de control sobre l’ús de les pantalles al
centre?
No.
● Com gestiona el centre els dispositius proveïts per l’Administració Educativa per atendre l’alumnat
vulnerable?
Actualment, el centre ha rebut 10 dispositius destinats proveïts per l’Administració destinats a atendre a l'alumnat
vulnerable i el protocol que es segueix per determinar quina és la necessitar real és realitzar una tutoria amb la
família per conèixer la situació real, assabentar a l’alumne i a la família de l’ús que se li ha de donar al dispositiu,
firmar un document de “préstec” i responsabilitat.
 Veure a l’annex la taula/es de resum d’actuacions proposades pel centre per a l’acompliment de l’objectiu/s de la
present línia estratègica.

0. DIFUSIÓ I COMUNICACIÓ DEL PDC A LA COMUNITAT EDUCATIVA

Per tal d’assegurar que la comunitat educativa és coneixedora de l’estratègia de transformació digital a la qual
participam mitjançant el desenvolupament del present pla, establim el calendari següent de comunicacions per fer-ne
la seva adequada difusió.

DIFUSIÓ DEL PDC A LA COMUNITAT EDUCATIVA*

Data Canal UR Responsable Destinataris

L

2n Reunió Equip Claustre

trimestre presencial Directiu

3r trimestre Reunió Equip Consell

presencial Directiu Escolar

3r trimestre Blog de centre Equip Famílies

Directiu

Taula 17. Difusió del PDC a la comunitat educativa del centre.

*Esborrar les línies dels responsables no encarregats al centre de fer difusió del PDC. Afegir-ne d’altres, si escau.

0. AVALUACIÓ
El Pla Digital de Centre és un document viu que està sotmès a contínues revisions, modificacions i propostes de
millora. Per això, és de cabdal importància establir un sistema d’avaluació mitjançant la valoració dels indicadors
d’assoliment dels objectius anteriorment descrits per a les diferents línies estratègiques i d’actuació.

1. Anàlisi de l’efectivitat de les actuacions proposades als objectius

Avaluació d’actuacions i objectius:

AVALUACIÓ D’ACTUACIONS I OBJECTIUS*

Àrea: Infraestructura

Objectiu núm. Actuació núm. Nivell

 No En Aconsegui
aconseguit procés t

1.Dotar al centre amb els següent equips 1.1.Tramitar la sol·licitud: Conèixer quin "acord
digitals: PC 's, Chromebooks, PDIs i marc"/conveni disposem per sol·licitar aquests
projectors. dispositius

1.2.Rebre la dotació de dispositius acordats.

1.3.Instal·lar els dispositius rebuts a les aules

corresponents.

Mitjana*

% de consecució d’actuacions proposades en aquesta àrea: __ % __ % __ %

Propostes de millora pel que fa als objectius proposats en aquesta àrea:

Taula 18. Avaluació d’actuacions i objectius.

*Informació disponible a partir de la primera revisió del PDC. Duplicar aquesta taula, una per a cada una de les àrees per a les quals es tenguin objectius
proposats. Ajuda per emplenar aquesta taula.

AVALUACIÓ D’ACTUACIONS I OBJECTIUS*

Àrea: Pràctiques d’ensenyament-aprenentatge

Nivell

Objectiu núm. Actuació núm. No En Aconsegui

aconseguit procés t
2.1 Formacions IBSTEAM de les diferents
2.Utilitzar programes i entorns que faciliten àrees (70% mestres en alguna de les
l’aprenentatge i afavoreixin l’adquisició de la àrees)
competència digital de l'alumnat.
2.2Utilitzar programes informàtics en
l’aula com a instruments d’ensenyament i
aprenentatge

2.3 Elaborar Pla TAC per cicles per

establir els mínims d’aprenentatge digitals
de cada nivell/cicle.

2.4 Implementar el Pla TAC per cicles.

2.5 Revisar l’assoliment de mínims del pla

TAC.

Mitjana*

% de consecució d’actuacions proposades en aquesta àrea: __ % __ % __ %

Propostes de millora pel que fa als objectius proposats en aquesta àrea:

Taula 18. Avaluació d’actuacions i objectius.

AVALUACIÓ D’ACTUACIONS I OBJECTIUS*

Àrea: Pràctiques de lideratge i governança.

Nivell

Objectiu núm. Actuació núm. No En Aconsegui

aconseguit procés t

3.1 Creació d’un correu electrònic des de 4t Educació

Infantil.

3.2 Informar en l'assemblea de principi de curs

d’aquest objectiu.

3.3 Proporcionar un usuari i contrasenya d'accés al

GESTIB a les famílies.

3.4 Facilitar un tutorial TIC a les famílies.

3. Establir amb les famílies com a
via prioritària de comunicació els
recursos digitals.
3. 5. Enviar circulars, notes informatives i
informacions vàries a través del Gestib, reduint
així l’ús i la despesa de paper i tinta.

3.6 Comunicar-se amb les famílies a través del

correu electrònic de domini del centre.

Mitjana*

% de consecució d’actuacions proposades en aquesta àrea: __ % __ % __ %

Propostes de millora pel que fa als objectius proposats en aquesta àrea:

Taula 18. Avaluació d’actuacions i objectius.

El present Pla Digital de Centre és part inherent del Projecte Educatiu de Centre, de la Programació Anual i del
Projecte de Direcció, per la qual cosa, s'analitzarà i revisarà puntualment així com ho decideixi inspecció educativa i
el mateix centre. Tot i això, es recomana una revisió del mateix de manera anual essent de cabdal importància
avaluar la situació del centre mitjançant eines específiques com el SELFIE o els possibles DAFO que hagi recomanat
el centre.

TAULA RESUM D’ACTUACIONS: Infraestructura.

OBJECTIU 1: Dotar al centre amb els següent equips digitals: PC 's, Chromebooks,
PDIs i projectors.
INDICADOR % d’equips informàtics rebuts.

VALOR DE 50% d’equips informàtics recepcionats al nostre centre .

REFERÈNCIA/META

ACTUACIONS
DESCRIPCIÓ RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS AVALUACIÓ I SEGUIMENT
Ó NECESSARIS

Tramitar la sol·licitud: Comissió PDC: abril-juny 2022 Conèixer al nostre

Conèixer quin "acord assessor IBSTEAM A través de correu
Javier Rey
marc"/conveni disposem per per a què ens orienti electrònic/telefònicament.
sol·licitar aquests dispositius Maite Andrés en aquest objectiu.
Pepe Torres Rebre en temps i forma els
recursos digitals sol·licitats
Assolit

Rebre la dotació de Comissió PDC: gener-juny 2023 Newlines, projectors Rebre en temps i forma els
dispositius acordats. i ordinadors de recursos digitals sol·licitats
Javier Rey
taula.
Maite Andrés
Pepe Torres
Alba Roselló

Instal·lar els dispositius Empresa técnica abril-juny 2023 Recursos humans. Els dispositius es troben
rebuts a les aules corresponent. instal·lats correctament per
corresponents. fer-los servir.

... ... ... ... ...

... ... ... ... ...

Taula 20. Taula de resum d’actuacions Línia Estratègica X.
*Esborrau anotacions en vermell. Emplenau espais amb claus ([...]) amb els requisits del centre.

TAULA RESUM D’ACTUACIONS: Pràctiques

d’ensenyament-aprenentatge
OBJECTIU 2: Utilitzar programes i entorns que faciliten l’aprenentatge i afavoreixin
l’adquisició de la competència digital de l'alumnat (veure PLA TAC).

INDICADOR % dels objectius aconseguits del nostre Pla TIC (PDC).

VALOR DE 60% dels objectius complerts.

REFERÈNCIA/META

ACTUACIONS
DESCRIPCIÓ RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS AVALUACIÓ I
NECESSARIS SEGUIMENT

Claustre Tot el curs escolar Formació IBSTEAM. % de mestres que han

Formacions IBSTEAM de les 2022 - 2024 realitzat formació en
diferents àrees alguna de les àrees.
70% de mestres que
realitzen formacions.

Utilitzar programes Equips docents Tot el curs escolar Disposar de tots els 1 ús mínim setmanal
informàtics en l’aula com a 2022-2023 recursos informàtics per part dels docents.
dins de l’aula.
instruments d’ensenyament i Formació per part del Seguiment: Acta
aprenentatge. claustre de programes avaluació.
informàtics: Genially,
Quizziz, Canva,
Classroom, etc.
-Acta avaluació equip de
cicle.

Elaborar Pla TAC per cicles Equips docents de Tercer trimestre PDI i ordinador. Les graelles de tots els
per establir els mínims cicle. abril-juny 2023 cicles estan
d’aprenentatge digitals de correctament
cada nivell/cicle. cumplimentades.

Implementar el Pla TAC per Equips docents de Tot el curs escolar Dispositius digitals i Assolit un mínim d’un
cicles. cicle. 2023-2024. programaris necessaris. 80% dels objectius a
final de cicle.

Revisar l’assoliment de Equip docent de Revisió trimestral. Dispositius digitals i Revisió trimestral al
mínims del pla TAC. cicle. programaris necessaris. punt 3 de l’acta
d’avaluació.

TAULA RESUM D’ACTUACIONS: Pràctiques de lideratge i

governança.
OBJECTIU 3: Establir amb les famílies com a via prioritària de comunicació els
recursos digitals.

INDICADOR % de famílies que fan ús del GESTIB i del correu corporatiu del nostre centre.

VALOR DE 60% famílies que fan ús habitual de les eines TIC.

REFERÈNCIA/META

ACTUACIONS
DESCRIPCIÓ RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ RECURSOS AVALUACIÓ I SEGUIMENT
S NECESSARIS

Creació d’un correu electrònic Comisión PDC: Tot el curs escolar Correu corporatiu Revisió per part de la comissió
des de 1r d’Educació Primària. 2022 - 2023 del domini del digital de la creació del correu
Javier Rey
centre. electrònic.
Marga Riba
Maite Andrés
Pepe Torres
Alba Roselló

Informar en l'assemblea de Tutors Setembre Guió assemblea Guió assemblea principi de

principi de curs d’aquest principi de curs curs (NM020101-06)
objectiu (Gestib). (NM020101-06)

Proporcionar un usuari i Secretaria Tot el curs escolar Plataforma 85% famílies que accedeixen
contrasenya d'accés al 2022 - 2023 GESTIB al gestib (justificar faltes,
GESTIB a les famílies. consultar avaluació,
comunicació …).
Plataforma GESTIB.
 Facilitar un tutorial TIC a les Comissió TIC. Setembre Blog del centre Revisar que el tutorial estigui
famílies. penjat al blog de centre.

Enviar circulars, notes Equip Directiu. Tot el curs Plataforma Gens/poc/bastant/molt.

informatives i informacions 2023-2024 GESTIB.
vàries a través del Gestib,
reduint així l’ús i la despesa de
paper i tinta.

Comunicar-se amb les famílies Equips docents. Tot el curs A través de la Gens/poc/bastant/molt.
a través del correu electrònic 2023-2024 Gsuite.
de domini del centre.

XV) PLA DE FORMACIÓ(CURS 2023-24)

Nom del curs o Dates de la Ponents/Persona Adreçat a

formació formació responsable
Tractamente de la Setembre ‘23 Infermera CAP Tot el claustre
diabetes (pendent data)
La radio a l’escola D’octubre a Ponent del CEP Tot el claustre
maig (20 hores)
Formació IBSTEAM Tot el curs Ponents IBSTEAM Tot el claustre
(és voluntari)
 XVI) PLA D’EMERGÈNCIA

INDEX

​ .Consideracions generals…............……………………………………….3
1
​2. Mitjans de protecció………….............…………………………………...5
​3. Directori de mitjans externs………….………………………............…..6
​4. Consideracions generals per a la realització d’unsimulacre…...........7
​5. Carácter de l’experiència…………………………………............………7
​6. Instruccions generals per a la realització d’un simulacre……….........9
​7. Instruccions generals per als alumnes……….......…………..………..11
​8. Resultats del simulacre…..........………………………………………...12
​9. Avaluació provincial dels resultats…….........……………………….....12
10.Equips d’intervenció…………………………………..........…………....13
11.Composició de l’equip d’intervenció…………………..........………….14
12.Autoprotecció escolar-Consignes………………………......…………..15
13.Simulacres………………………………………………..........…..……...19
14.Fonaments legals……………………………………........……………...20
AnnexI Fitxa d’investigació d’emergències…..………......……………….22
Annex II.Fitxa simulacre d’emergències……………………....…………..23

1. CONSIDERACIONS GENERALS

1.1. L’ENTORN.

IDENTIFICACIÓ

El CEIP Guillem de Montgrí és una escola pública oberta des de l’any…

El telèfon i el fax és el 971344818 i l’adreça electrònica cpguillemdemontgri@educació.caib.es

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

L’escola està situada a 1,5 km de Sant Antoni de Portmany a la zona oest de l’illa
d’Eivissa i està envoltada per una altra escola i una zona poliesportiva que es troba
actualment en construcció.

GEOLOGIA

El terreny on es troba l’escola es troba en un desnivell que fa que quan hi ha precipitacions

abundants acabi formant basses d’aigua.

RED VIARIA
 L’accés al centre es realitza per la carretera de Sta. Agnès i després per un camí de terra
envolta el velòdrom que es troba al costat de l’escola.

1.2.DESCRIPCIÓ DEL CENTRE

SITUACIÓ I EPLAÇAMENT

La parcel·la en la que es troba l’escola es troba envoltada per una paret amb tela metàl·lica
que la separa tant de l’altre centre educatiu com del velòdrom. L’accés es fa tant pel camí
que ve per la cara nord colindant amb la pista de futbol del poliesportiu, com pel velòdrom a
través d’una porta corredera metàl·lica. Aquest accés disposa també d’una rampa per a
minusvàlids.
A més hi ha una porta d’evacuació al pati d’Infantil que dona a un camí per la cara sud.
També disposa el centre d’una sortida d’emergència per la tutoria d’Infantil i una altre
sortida pel magatzem de material que dona a la cara oest.
L’escola la composa un únic edifici amb tres altures:
- Planta baixa on es troben les aules d’Educació Infantil, el gimnàs, uns banys i l’aula
de música, a més de la tutoria d’Infantil.
- Primera planta on es troben les aules de primer cicle, ASCEs, biblioteca-sala
d’ordinadors, magatzem, sala de direcció-secretaria, banys,sala de fisioteràpia, sala
d’estimulació basal i tutoria d’audició i llenguatge.
- Segona planta on es troben les aules del segon i tercer cicle, sala de plàstica, sala
de video, sala d’atenció a la diversitat, sala de professors, banys i tutoria de
Pedagogia Terapèutica.

CARACTERÍSTIQUES DE LES PORTES

Accés Tipus Amplària Observacions

Porta planta baixa Porta d’alumini i Entrada alumnes
vidre de dues fulles 2m d’Infantil
Porta primera Porta de ferro i Entrada alumnes de
planta vidre de dues 2m Primària i NEE.
fulles.
Porta d’emergència Sortida d’emergència a
90cm pati d’Infantil.
Porta magatzem Porta de ferro Sortida pati de Primària.
d’una fulla. 85cm

AMPLÀRIES DELS PASSADISSOS

Planta Mides (m)

Baixa 2m
Primera 2.75m
Segona 2m

AMPLÀRIES DE LES ESCALES

 Nom Mides (m)
Escala accés a primera
planta des de planta 1,50m
baixa.
Escala accés a segona
planta. 1,50m

A l’escola tenim un sistema de calefacció de gas propà. Hi ha una caldera i un depòsit

regulador a un quartet que es troba a un carreró annex a la sala de música.
Els quadres elèctrics es troben a la sala de neteja que hi ha a la planta baixa, a la primera
planta al costat de l’aula de primer de primària i al magatzem de la mateixa planta.

2. MITJANS DE PROTECCIÓ

Planta Dependència Tipus Data caducitat

Baixa Passadís Pols Pla Manteniment
Primera Passadís/Cuina Pols Pla Manteniment
Segona passadís Pols Pla Manteniment

Planta Situació
Baixa Al passadís al costat dels banys.
Primera Control d’alarma secretaria i commutador
al passadís ,al costat dels banys.
Segona Al costat dels banys dels alumnes.

A més hi ha una mànega d’incendis al costat de la porta d’entrada a la primera planta.

CLAUER D’EMERGÈNCIA

Es troba situat al despatx de direcció penjat dins dues capses i disposa d’una clau per a
cada una de les portes i cadenats del centre.
 - DIRECTORI DE MITJANS EXTERNS

En les telefonades d’emergència s’ha d’indicar.

- El nom del centre

- La descripció del succés
- La localització i els accessos.
- El número d’ocupants.
- L’existència o no de víctimes.
- Els mitjans de seguretat propis.
- Les mesures adoptades.
- Tipus d’ajuda sol·licitada.

RELACIÓ DE TELÈFONS D’INTERÉS

EMERGÈNCIES 112

971 313030/31
BOMBERS
971 340830
POLICIA LOCAL
061
URGÈNCIES SANITÀRIES
091
POLICIA NACIONAL
971 301162
GUARDIA CIVIL
971 340551
AJUNTAMENT
971 340111
PROTECCIÓ CIVIL
971 192923
COMPANYIA ELÈCTRICA
971 306613
COMPANYIA D’AIGÜES
11818
INFORMACIÓ TELEFÒNICA
971344818
DIRECTOR

CAP D’ESTUDIS

SECRETARI
 6
4. CONSIDERACIONS GENERALS PER A LA REALITZACIÓ D’UN SIMULACRE
D’EVACUACIÓ EN CENTRES ESCOLARS

4.1.El Pla d’emergència de centres docents defineix els controls i mesures de seguretat
que amb caràcter obligatori han de regir en els centres escolars. Entre altres coses, han
de contenir les instruccions par a la realització de forma periòdica i sistemàtica
d’exercicis d’evacuació com a simulació de les condicions d’emergència de diversa
mena.

4.2. A aquest efecte, es considera situació d’emergència aquella que podria estar
motivada per un incendi, l’anunci de bomba, una fuita de gas, o qualsevol altre mena
d’alarma que justifiqui l’evacuació ràpida de l’edifici.

4.3.Finalment, aquesta mena de pràctiques no pretén en si mateixa aconseguir un

resultat òptim, sinó més bé l’ensinistrament i la correcció d’hàbits dels alumnes, tenint en
compte les condicions físiques i ambientals de cada edifici.

5. CARÀCTER DE L’EXPERIÈNCIA.

5.1.A efecte orientatiu es poden considerar temps màxims per a l’evacuació d’un edifici
escolar els següents: deu minuts per a l’evacuació total de l’edifici i tres minuts per a
l’evacuació de cada una de les plantes.
En conjunt s’estima que el temps total d’una pràctica d’evacuació, es a dir, la
interrupció de les activitats escolars, no hauria de ser superior als trenta minuts.

5.2.Amb aquesta experiència es pretén obtenir uns resultats que ajudin a detectar les
principals insuficiències de l’edifici, com també a definir les mesures correctives
particulars per a cada planta a l’efecte d’evacuació.

5.3.Per a la realització de l’exercici pràctic, i amb la finalitat de simular una situació tan
propera a la realitat en cas d’emergència com sigui possible, s’haurà de preveure
l’eventualitat que una de les sortides exteriors de la planta baixa es consideri blocada i
s’hagin d’utilitzar únicament les restants vies de sortida existents a l’edifici.

5.4.Caldrà realitzar el simulacre en situació de màxima ocupació de l’edifici, durant

 l’activitat escolar, com també amb la disposició normal de mobiliari, però sense alertar els
alumnes prèviament del dia ni hora de l’exercici. Els professors, que rebran amb
anterioritat les instruccions oportunes a l’efecte de planificació de l’exercici pràctic,
tampoc no hauran de conèixer ni el dia ni l’hora: aquests punts els determinarà
exclusivament el director del centre, segons el propi criteri i responsabilitat.

5.5.Es preveu que aquest exercici s’executi sense comptar amb la col·laboració exterior (
Creu Roja, bombers, Protecció Civil...), ja que es tracta d’un mer exercici escolar sense
causa real d’emergència. D’altra banda, una evacuació per motius reals també sol
iniciar-se sense auxilis exteriors, comptant únicament amb els mitjans propis.

5.6.El director de cada centre haurà d’informar a la DGPCE sobre els resultats d’aquest
simulacre d’evacuació remarcant les incidències, els temps reals obtinguts i les causes
que hagin pogut obstaculitzar l’evacuació, emplenant el model d’informe que s’inclou en
aquest pla.

5.7.Com a conseqüència de tot això, s’hauran d’extreure les conclusions oportunes que
serveixin per a corregir les possibles deficiències o ineducacions de l’edifici.
Caldrà informar els alumnes de forma periòdica sobre aquestes deficiències.

6. INSTRUCCIONS GENERALS PER AL SIMULACRE

6.1. La Direcció del centre designarà un coordinador general que assumeixi la

responsabilitat del simulacre i en coordini totes les operacions, a més de controlar el temps
total d’evacuació. També en nombrarà dos coordinadors suplents.

6.2. També designarà un coordinador per cada planta, que es responsabilitzaran de les
accions que s’efectuïn a dites plantes, com també de controlar el temps d’evacuació.

6.3. Amb anterioritat al simulacre, tots els professors es reuniran amb el coordinador
general i els coordinadors de planta per tal de discutir les accions a seguir d’acord amb les
característiques de l’edifici, i de preveure les possibles incidències durant l’operació,
planificar portes de sortida, determinar punts crítics de l’edifici, punts de concentració dels
alumnes i quines sortides estan previstes en cas de blocades.

6.4. Cada professor es responsabilitzarà de controlar els moviments dels alumnes al seu
càrrec, d’acord amb les instruccions rebudes pel coordinador general i de planta.

6.5. Cada professor a la seva aula organitzarà l’estratègia del seu grup designant
l’alumne/es per realitzar funcions concretes com tancar finestres, comptar alumnes,
controlar que no duguin objectes personals. Es pretén donar més participació als alumnes
en aquest exercici.

6.6. Quan hagin desallotjat tots els alumnes, cada professor comprovarà que les aules
resten buides i que les finestres i portes estan tancades. El coordinador de planta
s’assegurarà que no quedi ningú dins altres dependències- banys, sala Plàstica...

6.7. Es designarà una persona per desconnectar, després de donar els senyals d’alarma,
les instal·lacions generals de l’edifici per aquest ordre: electricitat i subministrament de
gasoleo.

6.8. Es designarà una persona o persones encarregades de l’evacuació de persones

minusvàlides o amb dificultats motores greus. Principalment aquestes persones seran les
ATEs i els mestres que no estiguin impartint classes lectives en el moment del simulacre.

6.9. Amb antelació al simulacre, la Direcció informarà els pares sobre l’exercici que es
pretén realitzar, per tal d’evitar alarmes o efectes de pànic, però sense precisar dia ni hora.

6.10. Igualment, amb alguns dies d’antelació a la realització del simulacre, s’informarà els
alumnes dels detalls i objectius d’aquest exercici i se’ls explicarà les instruccions que
hauran de seguir.
6.11. Per tal de mantenir el factor sorpresa, el Director de Centre mantindrà en secret el dia i
hora de l’exercici, i no el comunicarà a les persones relacionades amb el centre- professors,
alumnes, pares, personal auxiliar...a fi de simular una emergència real.

6.12. En començar l’exercici s’emetrà un senyal d’alarma d’acord amb l’equipament de

l’edifici.

6.13. Per l’evacuació ordenada per plantes es seguiran els criteris següent:

- Al senyal de començament del simulacre, desallotjaran en primer lloc els ocupants de

la planta baixa i primera planta, cadascuna per les seves portes respectives. En cas
de blocada d’una de les portes, es procedirà a sortir per s’ altre porta d’emergencia
situada devora l’ascensor, controlant aquesta contingència el coordinador de planta.
- Els alumnes de la segona planta sortiran per l'escala d'emergència situada al costat
de l'ascensor.
- Si una porta està blocada, s'haurà de cercar la porta d'emergència més pròxima per a
realitzar el desallotjament, sempre mantenint la calma en tot moment.
- El desallotjament de planta es realitzarà per grups sortint primer lloc les aules més
pròximes a les sortides o escales, de forma ordenada i sense que els grups es
mesclin.
- Es caminarà- no córrer- a ser possible per l’esquerra per tal de deixar un camí per
les persones- no alumnes!!!- que hagin de tornar enrere per qualsevol motiu.
- No s’utilizaran en aquest simulacre altres sortides que no siguin les normals de
l’edifici. No es consideren sortides per aquest exercici finestres, gimnàs, cuina...
 - Tampoc s’utilitzaran ascensors o muntacàrregues en cas que n’hi hagi ni s’obriran
portes ni finestres que afavoririen la propagació de les flames.
- El professor de cada aula serà l’únic responsable de conduir els alumnes cap a les
sortides convenides prèviament.
- El personal del centre procurarà no incórrer en comportaments que denotin
nerviosisme o precipitació, per tal d’evitar situacions de pànic als alumnes que podrien
produir conseqüències negatives.
- Una vegada desallotjat l’edifici, els alumnes es concentraran als punts de trobada que
serà la pista de minivolley, entre la pista vermella i la jardinera, i sempre sota el control
del professor responsable, qui comprovarà la presència de tots els alumnes del seu
grup.
- En acabar el simulacre es reunirà el personal del centre per comentar i avaluar
l’exercici i que el Director redacti l’informe oportú que figura a l’annexa 1. Aquest
informe es trametrà a la Direcció General corresponent.
- Es essencial per l’èxit del simulacre la completa col·laboració i coordinació de tot el
personal del centre. Els mestres es
- responsabilitzaran del comportament dels alumnes al seu càrrec per tal d’evitar
accidents de persones i danys a l’edifici.

7. INSTRUCCIONS GENERALS PER ALS ALUMNES

7.1. Cada grup d’alumnes actuarà sempre d’acord amb les indicacions del seu professor i
en cap cas no haurà de segui iniciatives pròpies.

7.2. Els alumnes als que se’ls hagin encomanat funcions concretes es responsabilitzaran de
complir-les i de col·laborar amb el professor en mantenir l’ordre del grup.

7.3. Els alumnes no agafaran els objectes personals, amb la finalitat d’evitar obstacles i
demores.

7.4. Els alumnes que en el moment de sonar l’alarma es trobin als lavabos, sala de Plàstica,
Vídeo...a la mateixa planta on es troba la seva aula hauran de reincorporar-se ràpidament al
seu grup. Si en aquell moment es troba a una altre planta s’incorporarà al grup més pròxim
on es trobi en moviment de sortida.

7.5. Tots els moviments es faran de pressa però sense córrer, sense empentar ni
empènyer els altres.

7.6. Cada alumne no haurà de detenir-se prop de les portes de sortida.

7.7. Els alumnes hauran de realitzar aquest exercici en silenci i amb el sentit de l’ordre i
ajuda mútua, per evitar empentes i lesions, i ajudar els que tinguin dificultats o sofreixin
caigudes.
7.8. Els alumnes hauran de realitzar l’evacuació respectant el mobiliari i equipament escolar.

7.9. Posat el cas que en les vies d’evacuació existeixi qualque obstacle que dificulti la
sortida, serà apartat pels alumnes de forma que no provoqui caigudes de les persones o
deteriorament de l’objecte.

7.10. En cap cas l’alumne ha de tornar enrere amb el pretext de cercar germans
menor o objectes personals.

7.11. En tot cas els grups romandran units, sense disgregar-se ni passar al davant dels
altres, fins i tot quan es trobin en els llocs de concentració exteriors prèviament establerts, a
fi de facilitar al professor el control dels alumnes.
8. RESULTATS DEL SIMILACRE

En l’ informe que el Director ha de trametre a la DGPCE ha d’incloure els punts següents:

8.1. Comprovació de si el Pla d’ Evacuació va ser respectat i de si la coordinació i

col·laboració dels professors va ser satisfactòria. En cas contrari, informar de les possibles
causes i raons que ho hagin impedit o obstaculitzat.

8.2. Mesurament dels temps reals d’evacuació obtinguts per al conjunt de l’edifici i nombre
total de persones evacuades i distribució per plantes.

8.3. Valoració del comportament col·lectiu dels alumnes en una situació d’emergència i del
grau d’acatament de les instruccions dels seus professors.

8.4. Valoració del grau de suficiència de les vies d’evacuació existents per al desallotjament
ordenat de l’edifici.

8.5. Identificació de les zones d’estrangulació dels cabals d’evacuació en les condicions
actuals de l’edifici.

8.6. Comprovació del funcionament del sistema d’alarma, com també de l’enllumenat i
escales d’emergència, en cas que n’hi hagi, i indicació de si han facilitat l’evacuació.

8.7. identificació d’aquells elements de l’edifici, siguin fixos o mòbils, que obstaculitzin les
vies d’evacuació: mobles, portes d’obertura contrària al cabal de sortida, columnes...

8.8. Relació dels incidents no previstos: accidents de persones, deterioraments a l’edifici o

en mobiliari...

8.9. Finalment s’hauran d’extreure les conclusions pedagògiques que es derivin d’aquesta
experiència, a l’efecte de futures pràctiques d’evacuació.
La valoració de l’ informe s’adaptarà al model número 1.
 9. AVALUACIÓ PROVINCIAL DELS RESULTATS DEL SIMULACRE

La DGPCE elaborarà un informe tenint en compta els punts continguts en els informes del
Centre. El resum de les dades relatives a cada província s’ha d’adaptar al model d’informe
número 2.

10. EQUIPS D’INTERVENCIÓ

S’establiran els següents equips ( grups de persones) que es responsabilitzaran de la

correcta realització de les accions que es desprenen de les seves funcions.

CEI. Coordinador d’emergència i intervenció- Director.

Funcions:
- Valorar la gravetat de l’emergència.
- Alertar i coordinar els coordinadors de planta.
- Decidir l’evacuació.
- Alertar, rebre i informar les ajudes externes.
- Ordenar la fi de l’emergència.

CP. Coordinadors de planta.

Funcions:
- Acudir a la seva planta immediatament.
- Procurar una evacuació ordenada de la seva planta.
- Donar professors l’ ordre de sortida.
- Assegurar-se de que no quedi cap alumne enrere i que els cabals i portes de sortida
estiguin lliures i desblocats.
- Mesurar el temps d’evacuació de la seva planta.
- Anotar tots els possibles incidents que observi durant l’exercici i comunicar-ho
posteriorment al CEI.

EPI. Equip de primera intervenció.

Funcions:
- Extingir els conats d’incendi.
- Ajudar si cal els recursos externs.

EPA. Equip de primers auxilis.

Funcions:
- Donar els primers auxilis als lesionats durant l’evacuació.
- Acompanyar-los o cridar al centre metge en cas necessari.

11. COMPOSICIÓ DE L’EQUIP D’INTERVENCIÓ-CURS.....................

COORDINADOR DE L’EQUIP D’EMERGÈNCIA I INTERVENCIÓ

Sr.......................................................................................Tel..........................

Càrrec:..............................................................................................................
COORDINADORS DE PLANTA

Sr......................................................................................Tel..........................

Sr......................................................................................Tel..........................

Sr......................................................................................Tel...........................
EQUIP PRIMERA INTERVENCIÓ

Sr.......................................................................................Tel.........................

Sr.......................................................................................Tel.........................

EQUIP DE PRIMERS AUXILIS

Sr.......................................................................................Tel.........................

Sr.......................................................................................Tel.........................

PERSONAL D’AJUDA A MINUSVÀLIDS O DISMINUITS MOTORS

Sr............................................atén a................................................................

Sr............................................atén a ...............................................................

Sr............................................atén a ...............................................................

DESCONEXIÓ INSTAL·LACIONS

Sr......................................................................................Tel..........................

12.AUTOPROTECCIÓ ESCOLAR-CONSIGNES

12.1. COORDINADOR CAP D’EMERGÈNCIA I INTERVENCIÓ

CONSIGNES:
SI ES DETECTA UN INCENDI
 - Rebeu la informació i valoreu-ne el risc.
- Ordeneu que s’emeti el senyal d’alarma.
- Ordeneu la primera evacuació.
- Sol·liciteu ajudes externes si són necessàries.
- Sortiu a rebre i informar les ajudes externes.
- Ordeneu l’evacuació.
- Col·laboreu en la direcció del control d’emergència.
- Rebeu la informació dels coordinadors de planta, equip de primera intervenció i equip
de primers auxilis.
- Declareu el fina l de l’emergència.
- Redacteu un informe de les causes de l’emergència i conseqüències de la mateixa.

AVÍS DE BOMBA

- Valoreu la veracitat de l’avís i activeu el Pla d’Emergència per AVISOS DE BOMBA.

EN CAS D’ACCIDENT
- Aviseu l’equip de primers auxilis si es necessari.
- Ordeneu el trasllat dels possibles lesionats o ferits.
- Avisar i informar del succés els familiars dels ferits.

12.2. COORDINADORS DE PLANTA

CONSIGNES:
SI SONA L’ALARMA

- Acudiu a planta assignada.

- Designeu la via o vies d’evacuació segons l’emergència i les ordres del Coordinador
Cap d’Emergència i Intervenció CEI.

- Doneu els professors l’ordre de sortida.

- Comproveu que no resta ningú a les aules, lavabos o dependències de planta.

- Comproveu que totes les portes de les dependències estan tancades.

- Heu de ser els darrers en evacuar la planta.

- Eviteu utilitzar ascensors i muntacàrregues per a l’evacuació si n’hi ha.

 - Controlar el temps emprat per a l’evacuació de la planta.

- Comuniqueu el Coordinador d’Emergència i Intervenció CEI l’evacuació total de la

planta, com també les incidències que hi hagi hagut.

12.3. PROFESSORS

CONSIGNES
SI ES DETECTA UNA EMERGÈNCIA:

- Intentau soluccionar-la si és possible.

- Informau el Coordinador d’Emergència i Intervenció.

- Incorporau-vos a la missió que tingueu encomanada en situació d’emergència.

SI SONA L’ALARMA D’EVACUACIÓ

- Indicau als alumnes que mantinguin l’ordre.

- Controlau que els alumnes no vagin a cercar cap objecte personal.

- Formau els alumnes en ordre de sortida.

- Comprovau que totes les finestres estiguin tancades.

- Esperau l’ordre de sortida del coordinador de planta.

- Dirigiu l’evacuació i evitau nerviosismes i pànics.

- En cas de fum realitzau l’evacuació arran de terra.

- Sortiu en darrer lloc i tancau la porta després de verificar que no hi resta ningú.

- En arribar al punt de concentraació passau llista als alumnes.

- Informau al Coordinador d’Emergència i Intervenció de les incidències que s’hagin

produït.

- Manteniu tot el grup unit fins que rebeu ordre de trasllat o e final d’emergència.

12.4. EQUIP PRIMERA INTERVENCIÓ

CONSIGNES:

- Agafau els equips de primera intervenció

- Intentau extinguir l’incendi

- Informau el Coordinador d’Emergència i Intervenció.

- Col·laborau amb els serveis d’ajuda externa en l’extinció si és necessari.

13. SIMULACRES

Amb l’objectiu de mantenir l’ adequat ensinistrament del personal i assegurar una actuació
adequada en cas de sinistre, cal efectuar simulacres pràctics.

Els simulacres seran programats com si es tractés d’una emergència real.

La programació del simulacre es realitzarà seguint l’estructura de la fitxa de la pàgina___.

INVESTIGACIÓ DE SINISTRES

A fi de poder evitar repetició de qualsevol accident es realitzarà una investigació dels

orígens i causes que l’hagin motivat com també de les mesures correctores que cal
implantar. Per allò s’utilitzaran les fitxes dels annexos que hi ha al final d’aquest Pla.
SEGUIMENT DE LA IMPLANTACIÓ DEL PLA

Es proposa una fitxa de seguiment temporal de la implantació del Pla d’Autoprotecció.

REMISSIÓ DEL PLA

Es trametrà una còpia del Pla d’Autoprotecció a la policia Local, al Parc de bombers més
pròxim i al servei de Protecció Civil.
Una altre còpia s’enviarà a la Conselleria i al Servei de Prevenció de Riscs Laborals.

14.FONAMENTS LEGALS

Ordre Ministerial de 29 de novembre de 1984 ( BOE de febrer de 1985): Guia per al

desenvolupament del Pla d’Emergència contra incendis i d’evacuació en els locals i edificis.

Ordre de 13 de novembre de 1984 ( BOE de 17 de novembre) sobre exercicis pràctics

d’evacuació d’emergència en centres públics d’EGB, batxillerat i formació professional(
actualment centres docents d’infantil, primària i instituts d’educació secundària).

Llei 2 de 21 de gener de 1985 ( BOE de 25 de gener) sobre protecció civil.

Reial Decret 279/1991, d’1 de març, pel qual s’aprova la norma bàsica de l’edificació “
NBE CPI-91”.

LLEI DE PROTECCIÓ CIVIL

La Llei 2/1985, sobre protecció civil, estableix d’una forma legal la necessitat i
obligatorietat que les activitats disposin d’un Pla d’autoprotecció.

En l’article 1 estableix que l’acció permanent dels poders públics, en matèria de protecció
civil, s’orientarà a l’estudi i prevenció de les situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat
pública i a la protecció i socors de persones i béns en els casos en què les dites situacions
es produeixin.
En els articles 5 i 6 aquesta Llei indica que el Govern establirà un catàleg d’activitats de
tot ordre que puguin donar lloc a una situació d’emergència, com també dels centres,
establiments i dependències en què aquestes es realitzin.
Els titulars dels centres, establiments i dependències o mitjans anàlegs a les activitats
compreses en el dit catàleg, estaran obligats a establir les mesures de seguretat i prevenció
en matèria de protecció civil que reglamentàriament es determinin.
Fa referència especial als centres d’educació en l’article 4, el el qual s’estableix que els
poders públics promouran activitats que sensibilitzin la població quant a les seves
responsabilitats públiques en matèria de protecció civil.
Els centres d’ensenyança realitzaran, entre els alumnes, activitats que s’encaminin a
l’assoliment dels fins exposats en l’apartat anterior.

LLEI D’ORDENACIÓ D’EMERGÈNCIES A LES ILLES BALEARS

La Llei 2/1998 de 13 de març, d’ordenació d’emergències a les Illes Balears, estableix en
l’article 5.6. que el Govern i la resta de poders públics dissenyaran i promouran activitats
informatives i formatives encaminades a la sensibilització dels ciutadans, i especialment a la
comunitat educativa, pel que fa a les responsabilitats públiques i a la imprescindible
col·laboració en matèria de prevenció i extinció d’incendis, salvaments i autoprotecció.

ORDRE DE 13 DE NOVEMBRE DE 1984 SOBRE EXERCICIS PRÀCTICS D’EVACUACIÓ D’EMERGÈNCIA EN

CENTRES PÚBLICS D’EGB, BATXILLERAT I FORMACIÓ PROFESSIONAL.
PRIMER

1. A tots els centres docents públics d’educació general bàsica, batxillerat i formació
professional que depenguin del MEC, es realitzarà un exercici pràctic d’evacuació dels
edificis, d’acord amb les instruccions que figuren com a annex a aquesta ordre.
2. Les pràctiques afectaran tots els alumnes que rebin ensenyança en el mateix edifici,
qualsevol que sigui el nivell educatiu que cursin, i tot el personal que hi presti els seus
serveis.
SEGON
Les pràctiques d’evacuació d’edificis que formen part dels plans de seguretat dels centres
docents han de constituir un component més de l’educació dels alumnes, tant des d’un punt
de vista individual com des d’un punt de vista social i comunitari.
TERCER
Les direccions provincial d’educació ( DGPCE) s’encarregaran de coordinar la realització de
les pràctiques al·ludides en l’apartat primer. Aquestes pràctiques s’efectuaran tots els anys
durant els tres primers mesos de l’any acadèmic.
QUART
Al terme de l’exercici d’evacuació, el Director del centre realitzarà un informe en el qual es
relati l’experiència executada i els problemes detectats en aquesta d’acord amb el model
número 1 que figura a l’annex. El dit informe es remetrà a la direcció provincial ( DGPCE)
corresponent en un termini no superior a quinze dies.
CINQUÈ
Una vegada recollides les dades, i dins del mes d’abril de cada any, les direccions
provincials efectuaran un resum dels resultats obtinguts.Els resultats es remetran al Gabinet
Tècnic de la Junta de Construccions, Instal·lacions i Equip Escolar, perquè els estudiï i
avaluï a fi de perfeccionar futurs exercicis d’aquesta índole.

ANNEX I

FITXA D’INVESTIGACIÓ D’EMERGÈNCIES(si escau)

_______________________________________________________________________
Causa de l’emergència

Conseqüències (danys a bens o persones)

Mitjans utilitzats

Equips del centre que han intervingut

Ajudes exteriors

Efectivitat
Dels mitjans utilitzats.....................................................................................
De les ajudes exteriors....................................................................................
Del Pla d’Emergència....................................................................................
Mesures correctores
Sobre l’origen de l’emergència.......................................................................
Sobre els mitjans utilitzats...............................................................................
Sobre els equips d’intervenció.........................................................................
Sobre el Pla d’Emergència..............................................................................

ANNEXII
SIMULACRE D’EMERGÈNCIA

TIPUS D’EMERGÈNCIA

Incendi Accident escolar

Amenaça de bomba Altres

LOCALITZACIÓ
Edifici.......................................................Planta............................................
Detectada per
Professor Personal no docent
Alumne

ALARMA QUE CAL REALITZAR

Restringida General

EQUIPS QUE HAN D’INTERVENIR

EPI EPA ALTRES
AJUDES EXTERIORS

No s’hi recorre Bombers

Policia Servei sanitari

EVACUACIÓ

Evacuació parcial Evacuació total No cal evacuació

17.- MECANISMES DE COL·LABORACIÓ

El nostre Centre manté una estreta relació amb l’Ajuntament de Sant Antoni tant en
activitats de caire cultural proposades per la corporació municipal, com en activitats
complementàries que reailtzem al col·legi. L’ajuntament també financia l’activitat de l’Hort
Escolar a través d’una associació i la teràpia canina, activitat adreçada especialment a
l’alumnat amb NESE del nostre centre. Igualment es mantenen reunions periòdiques dins el
Consell Escolar Municipal on hi ha un representant dels Directors i es presenten les nostres
propostes de millora.
També col·laborem amb Ibiza In, una associació sense ànim de lucre, que treballa per la
plena integració i inclusió de tothom en la societat.
Per últim, el nostre centre reb la col·laboració d’entitats com EADISOC i DIACMR amb
alumnat NESE de l’escola.

18.- PLA DE DINAMITZACIÓ

A part de la participació activa de les famílies en les activitats complementàries que

realitza el centre, el nostre centre té com un dels objectius la implicació dels pares/mares en
l’educació dels infants, tant mantenint una estreta relació amb els tutors/es com realitzant
tallers, conferències, xerrades,...dins les aules. Aprofitant aquest curs l’assemblea de tots
els grups de 9 - 9:30h, les famílies també han tengut oportunitat de poder participar
activament, a través d’explicar: el naixement d’un germà nou, un viatge realitzat, etc.
Les famílies del nostre centre participen de manera majoritària a través de l’APIMA.