La Qüestió del Paradigma

Genealogies de l’Emergència en l’Art Contemporani a Catalunya

La Cuestión del Paradigma
Genealogías de la Emergencia en el Arte Contemporáneo en Cataluña
Dipòsit Legal: B-17488-2011

paradigma paradigma
(Del lat. paradigma, i aquest del gr. παράδειγμα) (Del lat. paradigma, y este del gr. παράδειγμα)

1. m. Exemple o exemplar. 1. m. Ejemplo o ejemplar.

2. m. [Ling.] Cada un dels esquemes formals en què
s’organitzen les paraules nominals i verbals per a les
seves respectives flexions.
3. m. [Ling.] Conjunt els elements del qual poden apa-
rèixer alternativament en algun context especificat;
p. ex., nen, home, gos, poden figurar a El ~ es queixa.
2. m. [Ling.] Cada uno de los esquemas formales en
que se organizan las palabras nominales y verbales
para sus respectivas flexiones.
3. m. [Ling.] Conjunto cuyos elementos pueden apare-
cer alternativamente en algún contexto especificado;
p. ej., niño, hombre, perro, pueden figurar en El ~ se queja.
00.
Introducció
Introducción
Aquest projecte pren com a punt de partida la
constatació de l’interès per l’escena de l’art actual
a Catalunya. A partir d’una sèrie d’exposicions i pro-
duccions crítiques, la visibilitat que estan adquirint
els artistes joves ha assolit un grau d’interès que ha
tingut ressò fins i tot en els mitjans de comunicació
generalistes. En un camí d’anada i tornada, a partir
d’aquest consens públic, el camp de l’art català sem-
bla que ha naturalitzat una visió generacional: com a
elements paradigmàtics en una successió gramatical,
els artistes semblen intercanviables, de la mateixa
manera que les institucions que els donen suport o
els agents que participen en el desenvolupament
d’aquesta escena, en un anunci continuat de novetat
que, al mateix temps, remet a fórmules estructurals
anteriors. En altres paraules: el relat que s’explica
del present té una estructura narrativa que és possi-
ble reconstruir a partir de genealogies coincidents o
antagòniques.
Aquest projecte pretén fer visible la lògica que re-
geix les pràctiques que s’han establert com a canò-
niques en el desenvolupament de l’escena. Es tracta
d’investigar les formes de constitució d’aquells ele-
ments paradigmàtics, intercanviables gramaticalment
parlant: a partir d’una anàlisi del camp de l’art en què
té lloc l’emergència artística, l’exposició es desenvo-
lupa en diferents relats presentats a mode de docu-
mentació a partir dels quals s’ordena la complexitat
del desenvolupament de l’escena artística actual.
Si fem una analogia amb el cinema o la novel·la, es
tracta d’un projecte coral, que aglutina moltes veus
—idealment, “totes les veus”, a partir de la documen-
tació, de la investigació i d’entrevistes realitzades a
nombrosos agents— a partir de l’acció comissarial:
l’espectador també està invitat a funcionar com un
editor per donar pas a interpretacions, divergències o
aportacions al relat. Cada una de les lectures poten-
cials, les identificacions o els desacords constitueix
una interpretació que cal sumar. És a dir, a mesura
que el context s’anuncia com una discussió, es plan-
teja la possibilitat de participació en la seva pròpia
construcció.
Este proyecto toma como punto de partida la cons-
tatación del interés por la escena del arte actual en
Cataluña. A partir de una serie de exposiciones y pro-
ducciones críticas, la visibilidad que están adquiriendo
los artistas jóvenes ha alcanzado un grado de interés
que ha tenido eco incluso en los medios de comuni-
cación generalistas. En un camino de ida y vuelta, a
partir de ese consenso público, el campo del arte ca-
talán parece haber naturalizado una visión generacio-
nal: como elementos paradigmáticos en una sucesión
gramatical, los artistas parecen intercambiables, del
mismo modo que las instituciones que los apoyan o los
agentes que participan en el desarrollo de esta escena,
en un anuncio continuado de novedad que, al mismo
tiempo, remite a fórmulas estructurales anteriores. En
otras palabras: el relato que se cuenta del presente tie-
ne una estructura narrativa que es posible reconstruir
a partir de genealogías coincidentes o antagónicas.
Este proyecto pretende hacer visible la lógica que
rige las prácticas que se han establecido como ca-
nónicas en el desarrollo de la escena. Se trata de in-
vestigar las formas de constitución de esos elementos
paradigmáticos, intercambiables gramaticalmente
hablando: a partir de un análisis del campo del arte
donde la emergencia artística tiene lugar, la exposi-
ción se desarrolla en diferentes relatos presentados
a modo de documentación a partir de los cuales se
ordena la complejidad del desarrollo de la escena ar-
tística actual.
Si hacemos una analogía con el cine o la novela,
se trata de un proyecto coral, que aglutina muchas
voces —idealmente, “todas las voces”, a partir de la
documentación, de la investigación y de entrevistas
realizadas a numerosos agentes— a partir de la ac-
ción comisarial: el espectador también está invitado
a funcionar como un editor para dar paso a interpre-
taciones, divergencias o aportaciones al relato. Cada
una de las lecturas potenciales, las identificaciones o
desacuerdos, constituyen una interpretación a sumar.
Es decir, a medida que el contexto se anuncia como
una discusión, se plantea la posibilidad de participa-
ción en su propia construcción.
1
01.
El règim de convocatòries d’art emergent
El régimen de convocatorias de arte emergente
Calendari anual
Idensitat
1.500 euros (honoraris) + 2.500 euros (producció) +
1.750 euros (dietes i desplaçaments)
Termini presentació: 12 març
Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel Casablancas
Modalitat d’obra: 3.000 euros
Modalitat de projecte: 4.000 euros
Termini presentació: 17 abril
Can Felipa junto a Espai Zero1/Sala 15 d’Olot
Comissariat: 5.000 euros
Termini presentació: 4 juny
Can Felipa junto a Trans_Art_Laboratori
Creació artística. Modalitat de projecte: 1.200 euros
(honoraris) + 1.900 euros (producció)
Creació artística. Modalitat d’obra: 700 euros
Termini presentació: 4 juny
Terrassa Comissariat 2011
Comissariat: 8.000 euros
Termini presentació: 9 juliol
Beca Ciutat d’Olot
Arts Visuals: 10.000 euros (entre un i tres projectes)
Projectes de comissariat: 4.500 euros
Termini presentació: 30 setembre
Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya
Projecte de creació: 800 euros
Projecte de investigaciò: 800 euros
Projecte d’ediciò: 1.500 euros
Projecte d’educaciò: 1.200 euros
Tutorial: 1.200 euros
Termini presentació: 15 octubre
BCN Producció 11
3.000 euros (honorarios) + 5.000 euros (producción)
Termini presentació: 20 novembre
(Aquest calendari de convocatòries ha estat elaborat amb
les dades de les bases públiques de 2010)
Concursar en programes de beques o premis d’art
jove és la manera segons la qual s’organitza i es le-
gitima l’entrada dels artistes en el camp de l’art. Ser
seleccionat suposa un ajut econòmic i una presència
pública que els doten de la possibilitat d’entaular re-
lació amb el circuit d’agents professionals i amb les
institucions que poden donar suport al seu treball en
el futur.
Calendario anual
Idensitat
1.500 euros (honorarios) + 2.500 euros (producción) +
1.750 euros (dietas y desplazamientos)
Plazo presentación: 12 marzo
Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel Casablancas
Modalidad de obra: 3.000 euros
Modalidad de proyecto: 4.000 euros
Plazo presentación: 17 abril
Can Felipa junto a Espai Zero1/Sala 15 d’Olot
Comisariado: 5.000 euros
Plazo presentación: 4 junio
Can Felipa junto a Trans_Art_Laboratori
Creación artística. Modalidad de proyecto: 1.200 eu-
ros (honorarios) + 1.900 euros (producción)
Creación artística. Modalidad de obra: 700 euros
Plazo presentación: 4 junio
Terrassa Comissariat 2011
Comisariado: 8.000 euros
Plazo presentación: 9 julio
Beca Ciutat d’Olot
Artes Visuales: 10.000 euros (entre uno y tres proyectos)
Proyectos de comisariado: 4.500 euros
Plazo presentación: 30 septiembre
Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya
Proyecto de creación: 800 euros
Proyecto de investigación: 800 euros
Proyecto de edición: 1.500 euros
Proyecto de educación: 1.200 euros
Tutorial: 1.200 euros
Plazo presentación: 15 octubre
BCN Producció 11
3.000 euros (honorarios) + 5.000 euros (producción)
Plazo presentación: 20 noviembre
(Este calendario de convocatorias ha sido elaborado con
los datos de las bases públicas de 2010)
Concursar en programas de becas o premios de
arte joven es el modo en que se organiza y se legi-
tima la entrada de los artistas en el campo del arte.
Ser seleccionado supone una ayuda económica y una
presencia pública que los dotan de la posibilidad de
entablar relación con el circuito de agentes profesio-
nales e instituciones que pueden apoyar su trabajo en
el futuro.
2
02.
Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel Casablancas
Concurso de Artes Visuales Premio Miquel Casablancas

Pintura Escultura
Alternança anual
premi obra
Alternancia anual
premio obra Programa de
residències Pinotxo
Programa de
residencias Pinotxo
1982
Arrenca la programació
anual a partir del premi Valoració
zació
n alit Arranca la programación per dossier
sio
fes anual a partir del premio Valoración
Pro
Concurs d’Arts por dossier
Visuals Premi Miquel Canvi de gestió Qwerty
Casablancas 2003 Esther Doblas/Francesc Ruiz Modalitats
d’obra i projecte
Pr Canvi de gestió Qwerty
ofe Esther Doblas/Francesc Ruiz Modalidades de
sio
na obra y proyecto
liza
ció
n
Selecció de jurats vinculats a
l’escena més jove
2011
Selección de jurados vinculados
a la escena más joven
Programa Acte social
anual Festa de lliurament
Acto social Art i educació
Educació
Fiesta de entrega Servei a la comunitat Art i educació
Factoria de
artística
Sant Andreu
Fons dossiers
Educación
Residència Servicio a la comunidad
Factoría de
Pinotxo/Fabra Coats artística
Sant Andreu
Residencia Fondo dossieres
Pinotxo/Fabra Coats

Formació per Premis

Modalitat 3.000 euros
a artistes Premios
Taller statements Obra
i dossiers Modalidad
Formación Obra
para artistas
Taller statements Modalitat
y dossieres Projecte
Modalidad
Proyecto

4.000 euros

Fundat en memòria d’un líder sindical, un dels fun-
dadors del PSC, el Premi Miquel Casablancas té vint-
i-nou anys d’antiguitat i s’ha convertit en la cita més
important per als artistes joves a Catalunya, no només
pel que fa al premi, sinó per la programació que es
genera a partir d’ell a Sant Andreu Contemporani.
Fundado en memoria de un líder sindical, uno de
los fundadores del PSC, el Premi Miquel Casablancas
tiene veintinueve años de antigüedad y se ha converti-
do en la cita más importante para los artistas jóvenes
en Cataluña, no sólo en cuanto al premio, sino por la
programación que se genera a partir de él en Sant
Andreu Contemporani.

3
03.
Barcelona Producció
Barcelona Producción

Ajuntament
de Barcelona

La
Capella

Cicles de
exposicions
Ciclos de
exposiciones

Espai de
legitimació de
l’art emergent
Espacio de
legitimación del
arte emergente

BCN
Producció
Programació
Anual
Programación
Anual
2011 Exposició
Exposicions col.lectiva
individuals Exposición
Exposiciones colectiva
individuales 2006
Catàleg
Sala Visibilitat Catàlogo
Gran 2010
Visibilidad
Deslocalitzat
Espai Ajudes a la
Espai Cub producció
Cub Ayudas a la
producción

8.000
euros

Barcelona Producció és la convocatòria de Barcelona Producció es la convocatoria del Ajun-

l’Ajunta-ment de Barcelona per a la producció artísti-
ca. Regida per un jurat de tres especialistes cada any,
ha evolucionat des d’estar centrada en el seguiment
de la producció, amb una exposició col·lectiva com
a mostra dels seus resultats, a l’actual fórmula, amb
la qual s’articula un verdader cicle de programació a
La Capella.
tament de Barcelona para la producción artística. Re-
gida por un jurado de tres especialistas cada año, ha
evolucionado desde estar centrada en el seguimiento
de la producción, con una exposición colectiva como
muestra de sus resultados, a la actual fórmula, con la
que se articula un verdadero ciclo de programación
en La Capella.

4
04.
El discurs sobre la producció
El discurso sobre la producción

Barcelona 92

Model
Barcelona
Modelo
Barcelona

Indústries
Culturals
Industrias Pràctica artística
Culturales i marxandatge Quim
Práctica artística Tarrida
y merchandising

Pràctica artística Consulta

Joan Morey i marca
(STP) Práctica artística
y marca
Marc
institucional Centre d’Art
Marco Santa Mònica
institucional
Pràctica artística
Núria revolucionària Departament
Güell Práctica artística d’Actividades
revolucionaria Departamento
de Actividades

Investigació
independent
YProductions
Investigación
Camp de l’Art independiente
Contemporani
Campo del Arte
Contemporáneo

Producció
Producción
Convocatòries
Galeries
Convocatorias
Galerías
Ajudes
Ayudas Subvencions
Subvenciones

Després del fenomen de Barcelona’92, la compren-
sió de la cultura com un teixit econòmic i la intel·lecció
política del camp de l’art com una indústria cultural
han creat el brou de cultiu per a una reflexió sobre
l’art contemporani com a producció econòmica i ma-
terial. Des de treballs d’artistes a col·lectius com YP,
el Centre d’Art Santa Mònica va ser durant diversos
anys la institució que va impulsar la discussió sobre
aquestes condicions.
Después del fenómeno de Barcelona’92, la com-
prensión de la cultura como un tejido económico y
la intelección política del campo del arte como una
industria cultural, han creado el caldo de cultivo para
una reflexión sobre el arte contemporáneo como
producción económica y material. Desde trabajos de
artistas a colectivos como YP, el Centre d’Art Santa
Mònica fue durante varios años la institución que im-
pulsó la discusión sobre esas condiciones.

5
05.
La legitimació de l’obra en procés
La legitimación de la obra en proceso

Xarxa d’Espais
de Producció
d’Arts Visuals
de Catalunya

Visibilització de Tallers oberts com

metodologia i procés visibilització del procés
Visibilización de de treball
metodología y proceso Talleres abiertos como
Martí Anson visibilización del proce-
so de trabajo
Tradició Visibilització de
conceptual la producció
Creació de
Tradición Visibilización de centres de
conceptual la producción
producció
Creación de
centros de
producción

Introducció de
la temporalitat
Introducción de
la temporalidad
Hangar
Jornades de Portes Obertes

Interès en relacions
Processos
i en comunitats
Oberts
Interés en relaciones
Obertura de l’obra als y en comunidades
efectes que produeix
Apertura de la obra a los Estètica
efectos que produce relacional Terrassa
Estética Arts Visuals
relacional

Luz Broto

Paral·lelament a l’articulació d’una xarxa de cen-
tres de producció, impulsats a partir de l’Associació
d’Artistes Visuals de Catalunya, i a la creació d’Hangar
a Barcelona, al llarg de l’última dècada s’ha produït
un enorme interès per fer visibles els processos de
treball dels artistes, per a la qual cosa les institucions
han anat adaptant a poc a poc les seves sales i les
seves maneres de treballar a aquesta inserció de tem-
poralitat a l’exposició.
En paralelo a la articulación de una red de centros
de producción, impulsados a partir de la Associació
d’Artistes Visuals de Catalunya, y a la creación de
Hangar en Barcelona, a lo largo de la última década
se ha producido un enorme interés por hacer visibles
los procesos de trabajo de los artistas, para lo que
las instituciones han ido poco a poco adaptando sus
salas y modos de trabajo a esa inserción de tempora-
lidad en la exposición.

6
06.
L’espai de l’acció comissarial
El espacio de la acción comisarial

Artistes Institucions
Comissaris
Artistas Instituciones
Comisarios

Espais de Salir a la calle y

Museu Nacional
Espais reflexió disparar al azar
d’Art Portatil
mòbils David G. Torres
Ignasi Duarte Espacios de
Didac P. Lagarriga Espacios reflexión
móviles

UMPA Visual Essays

Cristian Añó Creatures
David Armengol

Take Away Se busca

Martí Manen laPinta

Espais domèstics Se Alquila

alternatius Luisa Ortínez
Espacios domesticos
alternativos

Message From Pis compartit

Barcelona 22a
Jorge Bravo
Sala Hab
Martí Manen

La Garita
Ignacio Martín Andrés Halfhouse
Alberto Peral
Sinead Spelman

Malgrat la manca de llocs en els quals poden
desenvolupar el seu treball i gràcies a la relació de
complicitat generacional amb els artistes, existeix
una gran quantitat de comissaris independents a
l’escena catalana. Des de mitjan noranta, s’han anat
desenvolupant nombrosos projectes de comissariat
experimental, majoritàriament duts a terme de forma
autogestionada o privada en espais domèstics o llocs
menors de grans estructures institucionals.
A pesar de la falta de lugares donde desarrollar
su trabajo y gracias a la relación de complicidad ge-
neracional con los artistas, existe una gran cantidad
de comisarios independientes en la escena catalana.
Desde mediados de los noventa, se han desarrollado
numerosos proyectos de comisariado experimental,
en su mayoría llevados a cabo de forma autogestio-
nada o privada en espacios domésticos o lugares me-
nores de grandes estructuras institucionales.

7
07.
Pràctiques artístiques neoconceptuals
Prácticas artísticas neoconceptuales

Fundació
Antoni Tàpies

Col·leccionisme MACBA
institucional
Coleccionismo
institucional Revisió
Conceptual històrica
Art Revisión
Suport histórica La Virreina.
Apoyo Centre de
la Imatge
Conceptualisme
Català
Metrònom
Rafael Conceptualismo
Tous Catalán

Neoconceptualisme
Neoconceptualismo
Sant Andreu
Contemporani
Suport
Formación
Apoyo
Formació
QUAM
Institucions
legitimadores BCN
Ignasi Producció
Instituciones
Aballí
Francesc legitamadoras
Ruiz
Jose Luis Jordi
Brea Colomer Galeries
Eulalia
Valldosera Galerias
Pep Agut
Companyia ProjecteSD
Magnètica
Col·leccionisme
Estrany-De la Mota
Coleccionismo
Galeria
Toni Tàpies
Galeria T4
Àngels Barcelona
NoguerasBlanchard

L’art conceptual va agafar com a premissa a finals
dels anys cinquanta la importància de la idea sobre
la producció material, és a dir, el concepte que s’ha
de transmetre preval per sobre la producció material
que constitueix el seu suport o vehicle. Amb metodo-
logies properes a les de la ciència i recursos estètics
agafats de l’administració, s’ha convertit en el marc
d’experiència fonamental per al treball artístic en el
present, tant a nivell internacional com a partir de la
forta tradició catalana de conceptualisme de la dèca-
da dels setanta.
El arte conceptual tomó como premisa a finales de
los años cincuenta la importancia de la idea sobre la
producción material, es decir, el concepto a transmitir
prevalece sobre la producción material que constitu-
ye su soporte o vehículo. Con metodologías cercanas
a las de la ciencia y recursos estéticos tomados de la
administración, se ha convertido en el marco de ex-
periencia fundamental para el trabajo artístico en el
presente, tanto a nivel internacional como a partir de
la fuerte tradición catalana de conceptualismo de la
década de los setenta.

8
08.
Nous formats editorials
Nuevos formatos editoriales

Art
Arte

Disseny
gràfic
Diseño
gráfico
Bis]
Folch
Studio ferranElOtro
Roger Studio
Eumogràfic Adam

Vasava
Edició
Sala d’Art Edición
Jove

ProjecteSD

Convocatòries
Convocatorias Distribució
Distribución

Revistes Fanzinoteca
Revistas Consulta
Ambulant
Suite
Consulta
Centre de
Documentació
Doropaedia de la Panera
Centre
d’Estudis i
Editorials Documentació
del MACBA
Editoriales

Save As…
Cru Publications

Adicciones porquesí

Crani

Durant l’última dècada s’ha anat desenvolupant un
espai de producció artística, l’editorial, que, més que
nou, era més o menys una posició latent, un camp
d’experimentació complex i en contínua transforma-
ció. A Catalunya, a més, es dóna la condició de capital
del disseny gràfic. Així, no és estrany que siguin els
dissenyadors gràfics els nous col·leccionistes i els ar-
tífexs de la imatge dels artistes, ja sigui a través de les
edicions, cartells, flyers o invitacions, com a través del
disseny dels seus propis dossiers o webs.
Durante la última década se viene desarrollando un
espacio de producción artística, el editorial, que, más
que nuevo, venía a ser una posición latente, un campo
de experimentación complejo y en continua mutación.
En Cataluña se da además la condición de capital del
diseño gráfico. Así, no es de extrañar que sean los
diseñadores gráficos los nuevos coleccionistas y los
artífices de la imagen de los artistas, ya sea a través
de las ediciones, carteles, flyers o invitaciones, como
a través del diseño de sus propios dossieres o webs.

9
09.
L’estètica del gag
La estética del gag

Autorreferència
Autorreferencia

Condensación
Condensació

Xoc
Acudit
Shock
Chiste
Desplaçament
Desplazamiento
Joc de
paraules
Juego de
Surrealisme palabras
Surrealismo

ía
or
ia/Te
or
Te

Conceptualisme
Cultura
Jordi popular Conceptualismo
Costa Kitsch
a
ió artístic
Joan Producc
Pro

Brossa
du

Tere Recarens
cció

Antonio Ortega
na

Comissariat
Rafel G. Bianchi
rtís
tica

Francesc Ruiz
Miguel Noguera
David Bestué/Marc Vives
Carlos
/Comisaria
Rubén Martínez
Pazos
Momu & No Es
Ana Garcia-Pineda
Posthumor
do

...

Ferran
Ironia Barenblit
Ironía

Un gag, un acudit, és una estructura lingüística
que, mitjançant un equívoc, un desplaçament del sen-
tit o una condensació de significants, provoca el riure
en el seu receptor. A partir dels poemes visuals lúdics
de Joan Brossa, s’ha generat una tradició desenfada-
da de joc amb el llenguatge que converteix l’humor i la
ironia en una característica fonamental de la produc-
ció artística a Catalunya.
Un gag, un chiste, es una estructura lingüística
que, por medio de un equívoco, un desplazamien-
to del sentido o una condensación de significantes,
provoca la risa en su receptor. A partir de los lúdicos
poemas visuales de Joan Brossa, se ha generado una
tradición desenfadada de juego con el lenguaje, que
convierte el humor y la ironía en una característica
fundamental de la producción artística en Cataluña.

10
10.
La pulsió de narrar
La pulsión de narrar

Teoria Crítica
Teoría Crítica

Postmodernitat
Temporalitat Postmodernidad
Temporalidad

to
tex
on
xt/C
nte

Tex
Co

t/
Literatura

Tex
Práctiques

to
relacionals
Prácticas
relacionales

Consciència de Metodologia
representació conceptual
Conciencia de Metodología
representación conceptual

Crítica
Textual
Dora Realitat com
García representació
Art com Realidad como
a teatre representación
Arte como
teatro

Performativitat
Performatividad

Institució
Institución

L’Estruch

A partir de l’assumpció del caràcter processual de
les obres artístiques, d’un transcórrer temporal, ac-
centuat en mitjans com el videoart o en els suports
editorials, i davant la incapacitat de formular en una
imatge sintètica els fenòmens i les conseqüències
complexes de les intervencions artístiques, la narració
s’ha convertit en un impuls fonamental en els artistes
joves. Situar-se en la posició de narrador permet fer
difuses les fronteres entre l’obra d’art tradicional i la
literatura, el teatre o la performance oral.
A partir de la asunción del carácter procesual de
las obras artísticas, de un transcurrir temporal, acen-
tuado en medios como el vídeo-arte o en los soportes
editoriales, y ante la incapacidad de formular en una
imagen sintética los fenómenos y las consecuencias
complejas de las intervenciones artísticas, la narra-
ción se ha convertido en un impulso fundamental en
los artistas jóvenes. Situarse en la posición de narra-
dor permite hacer difusas las fronteras entre la obra
de arte tradicional y la literatura, el teatro o la perfor-
mance oral.

11
11.
Miralls generacionals
Espejos generacionales

Concurs d’Arts Visuals

Premi Miquel Casablancas

Presentacions
Presentaciones

Inauguracions
Ceremonials Inauguraciones
socials
Ceremoniales
sociales
Associacions
profesionales
Amistat Asociaciones
Comunitat
Amistad profesionals
Comunidad

QUAM

Subjectivitat
Escena
Subjetividad de l’Art “Hijos del Macba”
Escena
del Arte

Mass
media
Allò emocional
Lo emocional

Identificació
generacional
Identificación
generacional
Autogestió
Entes Autogestión Sistema
de l’Art
Antigua
Sistema Casa Haiku
del Arte

NoguerasBlanchard

Àngels
Barcelona

Els vincles es construeixen en el camp de l’art, com
en qualsevol altra esfera social i afectiva, a través de
processos d’identificació o rebuig. L’especial vinculació
amb la vida quotidiana del treball artístic fa que aquestes
afinitats o diferències es construeixin també en un terreny
fèrtil proper al personal, a les polítiques de l’amistat. Con-
tradictòriament, els projectes artístics de grup, sota la ini-
ciativa de vegades dels mateixos artistes o impulsats per
l’escena, construeixen una imatge de generació que es
torna identitat de marca un cop interpretada per l’opinió
pública, cosa que genera un nou circuit de rebuigs i iden-
tificacions basades en la noció d’èxit.
Los vínculos se construyen en el campo del arte, como
en cualquier otra esfera social y afectiva, a través de pro-
cesos de identificación o rechazo. La especial vinculación
con la vida cotidiana del trabajo artístico hace que estas
afinidades o diferencias se construyan también en un terre-
no fértil cercano a lo personal, a las políticas de la amistad.
Contradictoriamente, los proyectos artísticos de grupo, bajo
la iniciativa a veces de los propios artistas o impulsados por
la escena, construyen una imagen de generación que se
vuelve identidad de marca una vez interpretada por la opi-
nión pública, lo que genera un nuevo circuito de rechazos e
identificaciones basadas en la noción de éxito.
12
Exposició Agraïments
Direcció del projecte
22@, Ignasi Aballí, ACVic. Centre d’Arts Contemporànies
Glòria Picazo
(Barcelona), Verónica Aguilera, Ane Agirre, Efrén Álvarez,
Emilio Álvarez, Serafín Álvarez, Max Andrews, Àngels
Comissariat
Barcelona (Barcelona), Martí Anson, Jordi Antas, Anti-
Manuel Segade
gua Casa Haiku (Barcelona), David Armengol, Montse
Badia, David Bestué, Rafel Bianchi, Luis Bisbe, Rebeca
Muntatge
Blanchard, Jordi Boldú, Bòlit. Centre d’Art Contemporani
Croquis Dissenys Muntatges i Realitzacions SA
(Girona), Sergi Botella, Álex Brahim, Jorge Bravo, Tania
Brett, Luz Broto, Cal Cego. Col·lecció d’Art Contempora-
Disseny gràfic
ni (Barcelona), Juan Canela, Mariana Cánepa, Centre Cí-
ferranElOtro Studio
vic Can Felipa (Barcelona), Centre Cívic de Sant Andreu
(Barcelona), Centre d’Arts Visuals d’Amposta (Tarrago-
Assegurança
na), Olivier Colet, Fito Conesa, Carles Congost, Amanda
Urquia & Bas
Cuesta, Mery Cuesta, Pilar Cruz, Célia del Diego, Edi-
ciones ET, Espai Cultural Caja Madrid (Barcelona), Espai
Transport
etHall (Barcelona), Espai Zero1 (Olot), Pol Esteve, Toni
Joan Ruiz
Estrany, ferranElOtro, Jaume Ferrete, Oriol Fondevila,
Pauline Fondevila, Galeria Toni Tàpies (Barcelona), Gale-
rie Xippas (París), Ana Garcia-Pineda, Dora García, Alex
Desplegable
Gifreu, Rubén Grilo, Núria Güell, Oriol Gual, Halfhouse
Textos (Barcelona), Antònia Huguet, Joana Hurtado, Daniel Ja-
Manuel Segade coby, Jeleton, Ana Jiménez, Tamara Kuselman, La Ca-
pella (Barcelona), laPinta, Jérôme Lefaure, Rosa Lleó, Eli
Disseny Lloveras, Víctor Lobo, Maribel López, Edelweiss López,
ferranElOtro Studio Martí Manen, Gustavo Marrone, Rubén Martínez, Jorge
Luis Marzo, Lluc Mayol, Fran Meana, Susana Medina,
Impressió Martina Millà, Irene Minovas, Àlex Mitrani, Momu & No
Cevagraf SCCL Es, Mariona Moncunill, Julia Montilla, Frederic Montor-
nés, Joan Morey, Àngels De la Mota, Marc Navarro, Mi-
guel Noguera, Àlex Nogueras, NoguerasBlanchard (Bar-
Dipòsit legal celona), Manuel Olveira, Antonio Ortega, Maite Palomo,
B-17488-2011 Javier Peñafiel, Rosa Pera, Alberto Peral, Gerardo Peral,
Gabriel Pericàs, Maribel Perpiñà, Jordi Pino, Glòria Pou,
ProjecteSD (Barcelona), Job Ramos, Tere Recarens, Alex
Edita Reynolds, Xavier Ristol, Francesc Ruiz, Mireia C. Sala-
Ajuntament de Lleida, Centre d’Art la Panera drigues, Sala d’Art Jove (Barcelona), Txuma Sánchez,
Diana Sans, David Santaeulària, Jorge Satorre, Soon in
Centre d’art la Panera Tokyo (Barcelona), Sinéad Spelman, Quim Tarrida, Te-
Pl. de la Panera, 2 rrassa Arts Visuals (Barcelona), David G. Torres, Zaida
25002 Lleida Trallero, Ignacio Uriarte, Eulàlia Valldosera, Oriol Vila-
973 26 21 85 nova, Montse Vilanova, La Virreina. Centre de la Imatge
www.lapanera.cat (Barcelona), Marc Vives, YProduccions i Borja Zabala.

© dels textos: els autors respectius, 2011

© de les traduccions: els autors i Ajuntament de Lleida,
Centre d’Art la Panera, 2011
© de l’edició: Ajuntament de Lleida, Centre d’Art la Pa-
nera, 2011

13
Ignasi Aballí, Oscar Abril Ascaso, Pep Agut, Efrén Álvarez, Serafín Álvarez,
Maria Amat, Martí Anson, David Armengol, Aimar Arriola, Azotea, Montse
Badia, Ferran Barenblit, David Bestué, Luis Bezeta, Rafel G. Bianchi, Luis
Bisbe, Rebeca Blanchard, Jorge Blasco, Pilar Bonet, Sergi Botella, Álex
Brahim, Jorge Bravo, Luz Broto, Dan Cameron, Juan Canela, Manel Clot,
Jordi Colomer, Fito Conesa, Carles Congost, Jordi Costa, Creatures, Pilar Cruz,
Amanda Cuesta, Mery Cuesta, Nuria Enguita, Jordi Erola, Pol Esteve, Pablo
Fanego, Fanzinoteca Ambulant, ferranElOtro, Rosa Ferré, Oriol Fondevila,
Pauline Fondevila, Dora García, Ana Garcia-Pineda, Alex Gifreu, Rubén Grilo,
Núria Güell, Florenci Guntín, Daniel Jacoby, Jeleton, Tamara Kuselman,
Dídac P. Lagarriga, laPinta, Latitudes, Leland Palmer, Maribel López, Sònia
López, Martí Manen, Bartomeu Marí, Chus Martínez, Jorge Luis Marzo, Fran
Meana, Jonathan Millán, Jordi Mitjà, Alex Mitrani, Momu & No Es, Mariona
Moncunill, Julia Montilla, Frederic Montornés, Joan Morey, Marc Navarro,
Miguel Noguera, Àlex Nogueras, Hans Ulrich Obrist, Manuel Olveira, Antonio
Ortega, Carme Ortiz, Ramon Parramon, Carlos Pazos, Alberto Peral, Martí
Peran, Noemí Pérez, Eduardo Pérez Soler, Gabriel Pericàs, Javier Peñafiel,
Glòria Picazo, Marcel Pie, Glòria Pou, ProjecteSD, Job Ramos, Tere Recarens,
Alex Reynolds, Xavier Ristol, Valentín Roma, Jaron Rowan, Francesc Ruiz,
Mireia C. Saladrigues, Txuma Sánchez, Jorge Satorre, Save As... Publications,
Manuel Segade, Teresa Sesé, Sinead Spelman, Quim Tarrida, David G. Torres,
Ignacio Uriarte, Verónica Valentini, Eulàlia Valldosera, Marta Vilardell, Jochen
Volz, Ignacio Vidal-Folch, Enrique Vila-Matas, Oriol Vilanova, Marc Vives,
YProductions.

Organitza | Organiza:

Col·labora | Colabora: