Cultura Clàssica 3r ESO

Unitat 1 Tempus fugit

Unitat 1: Tempus fugit!

El còmput del temps a Roma.

A.- El còmput del temps a Roma.

1.- Els dies de la setmana a Roma:

1.1. Els dies de la setmana en les diferents llengües romàniques, i en la llengua anglesa i alemanya.
1.2. Els dies i les divinitats
1.3. El sistema solar: els planetes, els satèl·lits i les divinitats.

2.- Els mesos i l'any a Roma:

2.1. Com es daten els anys a Roma.
2.2. Els mesos i evolució del calendari a Roma.
2.3. Com s'expressava la data a Roma

3.- Les hores:

3.1. Les hores del dia i la nit
3.2. Els rellotges

B.- Altres divinitats relacionades amb el còmput del temps:

El Dia (Hemera/Dies) i la Nit (Nix, Nox);
Les hores (Horai / Horae);
Helios, Faetó i Selene;
Les Hespèrides;
Atles
Les Moires o Parques

C.- La Titanomàquia
1.- L’origen de l’Univers
2.- Les primeres generacions de Déus
3.- La lliuta dels Titans explicada pels grecs.
4. Els titans al cinema

ANNEX
a. Treball d’avaluació: confecció d’un calendari

1
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

A.- El còmput del temps a Roma.

1.- Els dies de la setmana a Roma:
1.1. Els dies de la setmana en les diferents llengües romàniques, i en la llengua anglesa i
alemanya.
Busca com es diuen els diferents dies de la setmana en les següents llengües romàniques:

RECORDA!: les llengües romàniques són aquelles que provenen del llatí, la llengua dels romans

valencià dilluns
castellà

gallec

francés

italià

romanés

Ara busca com els antics romans anomenaven els seus dies de la setmana i què signifiquen:

Dia de la setmana significa

Lunae dies Dia de la lluna

Per tant, els dies la setmana romans estaven dedicats a diferents divinitats

Conclusió:
1. Els diferents noms dels dies de la setmana en les nostres llengües, provenen dels noms que
van posar els romans als seus dies de la setmana.

2. Però hi ha dos dies nostres que no coincideixen amb els romans perquè procedeixen de la
cultura judo-cristiana: el dissabte i el diumenge.

Què volen dir aquestos dies; amb què o qui estan relacionats?

2
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

Veiem ara en anglés i alemany:

Aquestes dues llengües no provenen del llatí, no són llegües romàniques, sinó germàniques
perquè deriven d’una antiga llengua anomenada germànic.
Aquestes llengües assignen els seus dies de la setmana als mateixos déus que els romans.
*Identifiquen el déu Mart amb el seu déu germànic de la guerra anomenat Tui-Den.
*Identifiquen a Mercuri amb Wedn, un antic déu germànic.
*Identifiques a Júpiter amb el déu germànic de la meteorologia anomenat Thor-Donner.
*Identifiquen a Venus amb Freia, antiga deessa germànica de la bellesa.

En anglés dia es diu day i en alemany Tag.

Amb tota aquesta informació que t’he donat, ompli la graella següent dels dies de la setmana en
aquestes llengües

tuesday – Freitag – monday – sunday – Montag – Dienstag – wednesday – Samstag – friday –

thursday – Donnerstag – saturday – Sonntag – Mitwoch
llatí Lunae dies Martis dies Mercurii Iovis dies Veneris Saturni Solis dies
dies dies dies
anglés

alemany

1.2. Els dies i les divinitats.

Coneguem una mica més les divinitats romanes dels dies de la setmana. Busca la informació per
omplir la següent graella:
Nom romà Nom grec Fill/-a de... Divinitat de... se’l/ se la
representa amb...
(atributs)
Lluna o Diana

Mart

Mercuri

Júpiter

Venus

Saturn

Sol o Apol·lo

3
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

Identifica les següents imatges amb les divinitats anteriors:

a. b. c. d. e. f. g.

1.3. Les divinitats, els planetes i els satèl·lits:

El còmputs del temps en el món antic estava relacionat en les pas de les estacions , en els canvis de
la lluna i en la successió del dia i la nit.
La posició dels planetes i les estrelles en el firmament els ajudava també a saber en quin moment
de l’any es trobaven.
Els grecs i romans no coneixien tots els planetes que coneixem actualment. Només podien
conéixer aquells que es poden veure des de la Terra sense necessitat dels telescopis i aquests són:
Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn i van donar a aquests planetes el nom dels seus déus. El Sol
el van consagrar primer a Helis i després a Apol·lo, qui el portava pel cel amb el seu carro i els seus
cavalls i mantenia la distància convenient de la Terra, per a no cremar-la ni gelar-la. Urà, Neptú i
Plutó van ser descoberts en distintes èpoques, quan la ciència va ser desenvolupant telescopis
cada vegada més potents. Es van continuar anomenant els nous planetes descoberts amb els noms
de la mitologia.

Escriu el nom del planeta tot tenint en compte la descripció i quina imatge li correspon:

Descripció Nom Imatge

Sóc el missatger dels déus i “vole”, per això el meu planeta és el
més ràpid a donar la volta al Sol
Sóc la deessa de la bellesa i de l'amor i els humans diuen que el
meu planeta és el més bell
Sóc l'origen de totes les coses i per això el meu planeta està ple
de vida de totes classes i per totes les bandes.
Sóc el déu de la guerra i m'agraden els combats i la sang, per
això el meu planeta té color roig
Sóc el déu de l'Univers, el déu suprem i per això el meu planeta
és el major de tots
Menjava als meus fills, em van destronar i em van desterrar, per
això els grecs em van assignar un planeta llunyà
Vaig ser el primer déu masculí, m'identificaven amb el cel i els
meus fills em van castrar. Els grecs no tenien planeta que
dedicar-me
Sóc el déu que domina el món de les aigües, els grecs no tenien
planeta que dedicar-me
Sóc el déu dels Inferns i els grecs no tenien cap planeta per a
dedicar-me; els meus dominis eren subterranis

4
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

a. b. c. d. e. f. g.

h. i.

Pel que fa als satèl·lits, els grecs i romans no en coneixien cap dels que coneixem ara, amb l'excepció de la Lluna. Els
dos astres més importants per a la vida en la Terra eren el Sol i la Lluna. El Sol va ser dedicat al déu Apol·lo
(primitivament al déu antic Helis) i la Lluna a la seua germana, la deessa Àrtemis (primitivament a la deessa antiga
Selene).
La resta dels satèl·lits no podien ser albirats a simple vista des de la terra i van ser descoberts amb molta posterioritat,
gràcies a la construcció de potents telescopis que permetien la contemplació detallada de l'univers. Els planetes
Mercuri, Venus i Urà no tenen cap satèl·lit i els nous satèl·lits van ser anomenats en molts casos seguint un criteri
mitològic i relacionant cada satèl·lit amb el camp d'actuació que tenia el déu a qui estava dedicat el planeta.

Et deixe ací un catàleg de satèl·lits i tu els has de relacionar amb el planeta que li correspon.
Atlas- Fobos- Lluna- Prometeu – Tritó – Nereides – Caront – Deimos – Ió – Europa – Galatea – Ganímedes – Cíbele –
Cal·listo – Tità – Metis – Pandora – Amaltea.

Planeta Satèl·lit Imatge relacionada amb el

satèl·lit
Terra

Mart

Júpiter

Saturn

Neptú

Plutó

5
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

a. b. c. d. e. f. g.

h. i. j. k. l. m. n.

o. p. q.

2.- Els mesos i l'any a Roma:

2.1. Com es daten els anys a Roma.
Els occidentals daten els anys a partir d’un esdeveniment històric: el naixement de Crist, que
tradicionalment es considera que va ser l’any 1. Nosaltres diem que ens trobem en l’any 2020 DC
(després de Crist), o que tal esdeveniment va ocórrer l’any 580 AC (abans de Crist). Actualment
molts historiadors i estudiosos usen les sigles EC i AEC, que volen dir Era comuna i abans de l’Era
comuna (també e.c., a.e.c.), per usar una nomenclatura no confessional.

Els romans dataven els seus anys partint també d’un esdeveniment històric. Busca informació
sobre esta datació i ompli la frase següent:

Per a expressar l’any s’utilitzava o el nom dels cònsols que havien elegit eixe any o bé es
comptava des de ____________________(753 aC): ab urbe condita; així ́ 2020 + 753= 2773 ab
urbe condita: ________________ (posa-ho en números romans) a. u. c.

2.2. Els mesos i evolució del calendari a Roma.

El nostre calendari és eminentment romà; és a dir, els noms dels mesos, la quantitat de dies de
cada mes, el seu ordre en l’any, els dies que té un any..., va ser establert pels romans i és aquest
calendari el que nosaltres usem.

Per a demostra-t’ho, vas a investigar com evoluciona el calendari romà al llarg del temps.
Completa les diferents seccions amb la informació que falta (ompli els espais en blanc amb
alguna de les paraules que apareixen a continuación):

6
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

Venus Janus 28 Iulius 30 10

sisè setè Mart Maia

Gener decè Juno
31
bixest Februarius
Augustus novè
vuitè

I- RÒMUL
En un principi, el calendari, lunar, atribuït a Ròmul, comprenia _________ mesos:
Martius: consagrat a ___________, déu de la guerra, obria l’any.
Aprilis: dedicat a ____________.
Maius es creu que dedicat a _____________, la mare de Mercuri.
Iunius: per la deessa__________________.
La resta reben el nom de la posició que ocupen en el calendari:
Quintilis, Sextilis,September, October, November, December; és a dir, el mes cinquè,
___________, __________,___________, __________i ___________.

L’any, així repartit, abraçava 304 dies i, per tant, hi havia un desfasament
amb les estacions.

II-NUMA
reforma el calendari i afegeix dos mesos:
l’11é Ianuarius en honor a_________________
i el 12é, ___________________ per Februo/ Februare, per les cerimònies de purificació que es
realitzen per a finalitzar l’any.

L'any tenia 355 dies. Però tampoc se soluciona el desfasament respecte a l’any solar. Per això,
cada dos anys hi havia un mensis intercalaris de 20 dies.

III-L’ANY 153 aC, per problemes de guerra a Segeda (actual Mara, Saragossa), es van veure
obligats a avançar l’elecció dels cònsols dos mesos, l’1 de gener en comptes del 15 de març. Com
que l’any començava amb aquesta magistratura, des d’aleshores l’any passà a començar
al______________.

IV-JULI CÈSAR
el 46 aC, reforma definitivament el calendari per a evitar els desfasaments, seguint els consells de
l’astrònom egipci Sosígenes: fixa la duració de l’any en 365 dies i 6 hores:
Februarius amb ____dies; Martius, Maius,Quintilis, October, Sextilis, December i
Ianuarius, ____ dies; Aprilis, Iunius, September, November, _______.
Les 6 hores restants s’acumulaven i cada 4 anys s’afegia un dia a Februarius, entre el dia 24 i el 25
(ante diem sextum Kalendas Martias), que s’anomenà ante diem bis sextum Kalendas Martias,
d’on ve ___________.
7
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

V-Per últim, i en honor a Cèsar, després de morir aquest, es canvià el nom de Quintilis pel de
____________. Anys després, igualment, Sextilis passà a ser _____________, per a honrar aquest
emperador. Així el calendari, tret d’algunes reformes realitzades en 1582 pel papa Gregori XIII, és
el vigent en l’actualitat.

2.3. Com s'expressava la data a Roma

Nosaltres expressem la data posant el dia, el mes i l’any en el qual ens trobem (p.e. 3 d’octubre de
2020). Els romans, en canvi tenien un sistema més complex.
Totes les dates s’indiquen en relació́ a tres dies fixes: Kalendae, Nonae i Idus.

Kalendae: dia 1 de cada mes, d’on ve la paraula _________.

Nonae: dia 5 en els mesos de ______________________________________________________

_______________________________________________________________________________.

dia 7 en els mesos de _____________________________________________.

Idus: huit dies després de les Nonae: dia 13 o 15, segons els mesos.

Eixe dia s’expressa en ablatiu seguit de l’adjectiu del mes corresponent: Kalendis Ianuariis, Idibus
Martiis, Nonis Augustis...
La resta dels dies: l’anterior a la data assenyalada amb l’adverbi pridie+ el dia en acusatiu: pridie
Kalendas februarias.
Els altres amb l’expressió ante diem + l’ordinal dels dies que falten per a la data clau posterior
(comptant el dia de partida i el d’arribada): ante diem XVII Kalendas Februarias.

EXERCICIS

1. Posa la data del teu naixement, el 25 de desembre, el 9 d’octubre i el 21 de juny segons el calendari romà.
2. Busca quina data actual es corresponen els següents dies expressats en llatí:
a. Ante diem quartum Kalendas Ianuarias (a.d. IV Kal. Ian.)
b. Kalendis Maiis (Kal. Mai.)
c. Ante diem nonum Kalendas Maias (a.d. IX Kal. Mai.)
d. Kalendis Ianuariis (Kal. Ian.)
e. Ante diem octavum Idus Ianuarias (a.d. Viii Id. Ian.)
f. Ante diem octavum Kalendas Ianuarias (a.d. Viii Kal. Ian.)
g. Ante diem sextum decimum Kalendas Martias (a.d. XVI Kal. Mart.)

3. L’expressió llatina ad Kalendas graecas significa literalment “fins les calendes gregues”. Què creus que vol
dir? Aquesta locució llatina encara s’usa actualment. Però nosaltres tenim altres frases fetes per a expressar
la mateixa idea. En podries dir almenys dos?

8
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

3.- Les hores:

3.1. Les hores del dia i la nit

Si et fixes en aquesta imatge voràs com els romans dividien les hores durant el
dia i la nit.

El dia (dies)tenia __________ hores, que nomenaven usant un adjectiu

ordinal: prima, secunda, tertia, quarta, quinta, sexta, septima ,octava, nona,
decima, undecima i duodecima. Aquestes es dividien en dues meitats: 6 hores
a.m. (a_____ m_______) i 6 hores p. m. (p____ m_________); l’eix és
meridies: el migdia. La durada de cada hora depenia de l’estació de l’any.

La nit (nox) es dividia en quatre ___________ (vigiliae) de 3 hores cadascuna, marcades pels canvis
de guàrdia nocturna militar: prima vigilia, secunda vigilia, tertia vigilia i quarta vigilia.

Comparativa de l'espai temporal de les hores diürnes romanes relacionades amb les nostres hores actuals.

Hivern Estiu
Hora Des de Fins a Hora Des de Fins a
I. prima 7:33 8:17 I. prima 4:27 5:42
II. secunda 8:17 9:02 II. secunda 5:42 6:58
III. tertia 9:02 9:46 III. tertia 6:58 8:13
IV. quarta 9:46 10:31 IV. quarta 8:13 9:29
V. quinta 10:31 11:15 V. quinta 9:29 10:44
VI sexta 11:15 12:00 VI sexta 10:44 12:00
VII. septima 12:00 12:44 VII. septima 12:00 13:15
VIII. octava 12:44 13:29 VIII. octava 13:15 14:31
IX nona 13:29 14:13 IX nona 14:31 15:46
X. decima 14:13 14:58 X. decima 15:46 17:02
XI. undecima 14:58 15:42 XI. undecima 17:02 18:17
XII duodecima 15:42 16:27 XII duodecima 18:17 19:33

EXERCICI:

Ordena la jornada diària del nostre miles Marcus

IN CASTRIS LEGIONIS VII GEMINAE IN HISPANIA

ANTE DIEM IV KALENDAS IUNIAS

LUNAE DIES

9
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

Hora prima El matí ha estat dur. Els reclutes es troben dolorits i cansats,
així ́ que agraeixen aquesta parada per a prendre el prandium.
Un menjar lleuger que, no obstant això̀, els ajudarà̀ a renovar
energies. (a)
Hora secunda Després del descans, cada recluta ha d’anar a veure quines
tasques li té reservades per a eixe dia el seu oficial. Marcus
s’assabenta, així, que ell ha de netejar les latrines i que
aquesta nit li toca el primer torn de guàrdia. (b)
Hora tertia Marcus, destinat al campament de la legio VII Gemina, a
Hispania, porta quasi tres mesos d’instrucció́; encara és,
doncs, un recluta, cosa que no el lliura d’alçar-se amb el sol,
com tots, i de marxar corrents a fer instrucció́, sense
pràcticament prendre el ientaculum. (c)
Hora quarta Equipat amb una pesadíssima espasa de fusta i amb un escut
de vímet, més pesat també́ que l’autèntic, Marcus es dedica a
atacar l’estaca de fusta baix la supervisió́ del seu oficial que
insisteix contínuament que ataquen de front i no descrivint
un arc. (d)
Hora quinta L’hora del descans merescut i necessari, perquè̀ després
haurà̀ de fer altres feines. (e)

Hora sexta El dia de hui promet ser llarg i dur: començarà̀ amb un
entrenament físic amb curses i salts (f)

Hora septima Després d’una hora corrent i botant, Marcus, com tots els
seus companys, es troba ja esgotat, però̀ l’oficial no els dóna
treva i els ordena clavar estaques de fusta al terra per a fer
pràctiques d’atac. (g)
Hora octava Durant aquestes tres hores que durarà̀ el primer torn de
guàrdia i fins que arribe el seu substitut, en la secunda vigilia,
Marcus ha d’estar vigilant i avisar els seus superiors si notara
qualsevol moviment o soroll estrany. (h)
Hora nona Quasi està acabant amb les latrines, però̀ encara ha de
netejar-se, com tots els dies, el seu uniforme i les seues
caligae. (i)
Hora decima Marcus compta amb una hora més o menys per a jugar una
partida al latrunculi, un joc d’estratègia que a Marcus li
agrada molt, després ha de preparar-se per al seu torn de
guàrdia i passar per l’oficina del seu oficial per a replegar les
instruccions adients. (j)
Hora undecima Continua la cena, que és normal que s’allargue: és també́ el
moment en què els reclutes poden relacionar-se entre ells,
riure, xarrar de com ha anat el dia o buscar un contrincant
per a jugar al latrunculi o fer una partida als daus quan la
cena acabe. (k)
Hora duodecima El substitut, després de dir la contrasenya, s’ha col·locat al
seu lloc: Marcus començava a notar-se cansat. El seu torn ha
estat tranquil i sense incidències, així ́ que, després de donar
el seu part, pot finalment anar-se’n al llit. (l)
Prima vigilia Aquesta és l’hora de la cena, a la qual Marcus quasi arriba
tard perquè̀ estava acabant de netejar-se les caligae. La cena,
el menjar principal del dia, es fa al seu barracó́ i és més llarg i
abundant que el ientaculum i el prandium. A més, els
legionaris estan ben alimentats perquè̀ han de recuperar les
forces perdudes després d’un llarg dia d’entrenament. (m)
Secunda vigilia Després de guanyar-li la partida al seu company, Marcus se’n
va a preparar-se per a la seua guàrdia i a replegar la
contrasenya d’aquesta nit i les ordres oportunes. (n)

3.2.Els rellotges.
Quins instruments feien servir els romans per comptar el tems? Investiga!
Anota ací els teus descobriments:

10
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

B.- Altres divinitats relacionades amb el còmput del temps:

Els grecs consideraven que darrere de quasi cada element de la natura hi havia un déu protector o
era pròpiament un déu. I així ocorria també en els elements relacionats amb el còmput del temps.
Ací en tens una llista. Algunes d’aquestes divinitats fan referència a divisions del temps com ara la
nit, el dia o les hores; unes altres estan relacionades amb els astres que marquen el pas del temps
com són Helios o Selene; i unes altres decideixen el nostre temps d’existència, com les Moires.
Busca informació sobre estes divinitats tenint en compte els punts que et marque.
El Dia (Hemera/Dies) i la Nit (Nix/Nox); L’aurora (Eos/Aurora)
Les hores (Horai/Horae);
Helios, Faetó i Selene;
Les Hespèrides;
Atles
Les Moires o Parques (Moirai/Parcae)

Nom de la Què representa Família Història Imatge

divinitat
Hemera/Dies

Nix/Nox

Eos/Aurora

Horai/Horae

Helios/Sol

Selene/Luna

Faetó

Les Hespèrides

Atles

Moirai/Parcae

De les imatges, hauràs de buscar, a més a més, el títol de l’obra, l’autor i l’any de creació.

11
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

1 2

3 4

5 6

7 8

9 10

12
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

C.- La Titanomàquia.
1.- L’origen de l’Univers
Segons els antics, en un principi va existir el Caos. D'ell va nàixer, entre altres, Gea, la mare Terra,
que es va unir al seu propi fill Úranos, el Cel. D'aquesta unió nasqueren els Hecatonquirs, tres
monstres de cent braços i cinquanta caps cadascun; els Ciclops, tres monstres amb un sol ull en la
front; i els sis Titans i les sis Titànides.
El Tità més famós va ser Crono qui es va unir a la seu germana Rea. Aquest va destronar son pare i
va tancar en el Tàrtar (la zona més profunda de l'interior de la terra) els seus germans. I per evitar
que un fill seu també els destronara, devorava els nens que li naixien de Rea.

Sabries com s'anomenaven estos fills? Intenta completar el quadre genealògic dels primers déus
grecs:

Caos

Gea ______________

__________ Crono

___________ ____________ ______________ ____________ ____________ _____________

Els romans no anomenaven de la mateixa manera els déus. Sabries dir amb quin déu grec
s'identificaven els següents déus romans?

Nom grec Nom romà

Rea Cíbele
Crono Saturn
Neptú
Plutó
Júpiter
Juno
Vesta
Ceres

2.- Les primeres generacions de Déus

Els grecs van imaginar els seus déus de manera molt diferent a altres cultures, com l'egípcia o
l'assíria:
a. els déus s'assemblaven molt als homes, són antropomorfs: tenien la mateixa forma del cos,
actuaven de manera semblant i experimentaven sentiments equivalents als dels humans tot i no
tenir la mateixa naturalesa.
b. Són immortals: els déus grecs poden perdre els poders o ser tancats en una presó per sempre,
però de cap manera poden morir mai. De tots ells s'explica el naixement, la infantesa i la joventut,
però arriba un moment que ja no es fan més grans ni envelleixen.
c. Són més alts i molt més bells que els humans, més forts i poderosos. També són capaços de
13
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

moltes accions sobrenaturals: volar, moure's amb més velocitat que cap altre ésser, fer-se
invisibles o prendre qualsevol forma.
d. Són parcials, implacables i terrorífics: els agrada, en primer lloc, barallar-se entre ells. També
intervenen en les disputes dels humans. Afavoreixen els seus preferits i aquests els honoren amb
pregàries i sacrificis. En canvi, si un humà comet una acció que desagrada un déu, és castigat sense
pietat.

Les tres generacions de déus

Caos.
Al començament de tot existia el Caos, la barreja indestriable de tots els elements de l’univers en
un estat informe.

1ª Generació de déus. (Déus relacionats amb elements esencials de la natura)

El segon ésser que aparegué fou Gea, la Terra, de la qual nasqué Uranos, el Cel, que la cobreix tota.
La unió de Gea i Uranos tingué una nombrosa descendència: els dotze Titans - entre els quals està
Oceà, Rea i Cronos -, els tres Ciclops - gegants d’un sol ull- i els tres Hecatonquirs - gegants de cent
braços.
Uranos, que els odiava tots, els mantenia dins el si de Gea sense deixar-los sortir, fins que a la fi
aquesta ordí una conspiració contra ell. Fabricà una falç i l’oferí als seus fills per enfrontar-s’hi. Tan
sols Cronos es mostrà disposat a lluitar contra el seu pare. Així quan, en arribar la nit, el Cel
s’estengué damunt la Terra, Cronos eixí del seu amagatall i amb la falç tallà els genitals del seu
pare. De la sang d’Uranos caiguda sobre la Terra van néixer les Erínies o Fúries - horroroses deesses
de la venjança - i els Gegants, mentre que de l’escuma provocada pels genitals llençats al mar sorgí
la deessa Afrodita.

Segona generació de déus: Cronos i Rea. Naixement de Zeus (Déus relacionats amb forces
incontrolables)
Cronos, que succeí el seu pare en el poder suprem de l’univers, l’exercia també despietadament:
tancà els seus germans al Tàrtar, l’indret més profund de la terra, i, assabentat d’un oracle segons
el qual seria sotmès per un dels seus fills, anà devorant tots els fills que engendrava amb la seva
germana Rea: Hèstia, Deméter, Hera, Hades i Posidó.
Quan era a punt de néixer Zeus la seva mare el volgué salvar i el parí d’amagat a Creta, on ocultà el
nounat en una cova. A continuació donà una pedra embolicada amb bolquers a Cronos, que se
l’empassà sense notar l’engany. Quan Zeus esdevingué adult, emprengué la lluita contra el seu
pare. Primer li donà una droga perquè vomités els fills devorats, més tard alliberà del seu captiveri
els Ciclops i els Hecatonquirs. Els uns i els altres ajudaren Zeus en la seva guerra (Titanomàquia)
contra Cronos, el qual disposava per la seva banda del suport de la majoria dels Titans.

Tercera generació de déus: Zeus i Hera, el triomf dels olímpics (déus que representen l’ordre i la
justícia)
Al cap de deu anys Zeus i els seus germans reeixiren a vèncer els Titans, que foren confinats al
Tàrtar. Aleshores Zeus, Hades i Posidó es repartiren el món: en endavant els inferns serien
governats per Hades, el mar per Posidó i el cel per Zeus, que quedava com a nou déu suprem. Zeus
establí la seva residència al cim de l’Olimp, la muntanya més alta de Grècia, i per això ell i els déus
vinculats a ell foren anomenats olímpics. La primera generació d’olímpics fou la de Zeus i els seus
cinc germans, mentre que la segona la constitueixen sobretot els fills de Zeus.
( Text tret de : A. Martí, Tema 2. L’origen dels déus: cosmogonia i teogonia. 2010. https://amarti35.files.wordpress.com/2010/02/tema2-
cosmogonia-i-teogonia-versic3b3-reduc3afda.pdf)

14
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

3.- La lliuta dels Titans explicada pels grecs.

Com hem explicat abans, Rea va aconseguir enganyar Crono i salvar el darrer dels fills, Zeus. Quan
Zeus es va fer gran, es va venjar de son pare amb l'ajuda dels seus germans en una guerra
anomenada la Titanomàquia, la guerra contra els Titans. Llig a continuació com ho conta
Apol·lodor, un escriptor grec del segle II a.C.

«Cuando Zeus se hizo adulto, pidió ayuda a Metis, hija de Océano, la cual con un bebedizo obligó a
Crono a vomitar primero la piedra y luego los hijos que había devorado; Zeus, auxiliado por ellos,
hizo la guerra contra Crono y los Titanes. Después de combatir diez años, Gea vaticinó a Zeus la
victoria si se aliaba con los arrojados al Tártaro. Él, tras matar a Campe, la guardiana, desató sus
ligaduras. Entonces los Cíclopes entregaron a Zeus el trueno, el relámpago y el rayo, a Plutón el
yelmo y a Posidón el tridente. Así armados vencieron a los Titanes y los encerraron en el Tártaro
dejando como guardianes a los Hecatonquiros. Echaron a suertes el poder y Zeus obtuvo el dominio
del cielo, Posidón el del mar y Plutón el del Hades.»

Apolodoro, Biblioteca, Libro 1, 2. Gredos

I què va passar amb els Titans? Un altre escriptor grec encara més antic, Hesíode (segle VIII a. C.)
ens ho conta en el seu llibre anomenat Teogonia ( o «naixement dels déus»).

Entonces aquéllos, Coto, Briareo y Giges insaciable de lucha, en la vanguardia provocaron un

violento combate. Trescientas rocas lanzaban sin respiro con sus poderosas manos y cubrieron por
completo con estos proyectiles a los Titanes. Los enviaron bajo la anchurosa tierra y los ataron
entre inexorables cadenas después de vencerlos con sus brazos, aunque eran audaces, tan hondos
bajo la tierra como lejos está el cielo de la tierra; esa distancia hay desde la tierra hasta el
tenebroso Tártaro. (…) Allí los dioses Titanes bajo una oscura tiniebla están ocultos por voluntad de
Zeus amontonador de nubes en una húmeda región al extremo de la monstruosa tierra; no tienen
salida posible: Posidón les puso encima broncíneas puertas y una muralla les rodea de ambos
lados.”
Hesíodo, Teogonía. Gredos

4. Els titans al cinema

De la mateixa manera que existeix el cinema romàntic, de terror o de ciència ficció, el gènere
cinematogràfic que conta històries de grecs i romans s’anomena cine pèplum. Aquest nom li’l va
donar un crític de cinema francès anomenat Jacques Siclier en 1962. La paraula, pèplum, fa
referència al vestit que usaven grecs i romans i que tant els identifica. El cinema pèplum va ser
molt popular als anys 50 i 60 del passat segle, però és un gènere que mai ha deixat de fer-se’n ,
sobretot gràcies als avanços en els efectes especials.

Característiques del cinema pèplum:

1. L’argument: aventures i gestes espectaculars d’un heroi valent i fort. Els fets històrics no
són importants, sols serveixen de teló de fons.
2. Els personatges principals són estereotips del bé i el mal: l’heroi és noble i valent; la xica
bona és casta. Enfront estan la dona roïna i seductora i el malvat astut.
15
 Cultura Clàssica 3r ESO
Unitat 1 Tempus fugit

3. Les relacions amoroses que hi apareixen sempre són heterosexuals. Si l’homosexualitat ve

insinuada, sempre és per part del malvat.
4. L'ambientació cerca l'espectacularitat. Els decorats, pels quals es mouen milers d'extres,
presenten grandiosos espais arquitectònics, abunden les competicions i jocs en circs i
amfiteatres, i les escenes dramàtiques amb batalles, o destrucció de ciutats. Com se
sacrifica el rigor a l'espectacularitat, els anacronismes són freqüents en vestuari,
armament, alimentació, i decorats de ciutats i edificis.
5. La falta de rigor històric és freqüent i a més es fan interpretacions carregades d'ideologia.
Quasi sempre els esdeveniments estan tergiversats, encara que en diferent grau; unes
vegades se simplifiquen els fets, unes altres es barregen episodis i personatges que en
realitat no van coincidir en el temps o en l'espai, fins i tot s'inventen personatges.

Ja cap al final de l’època daurada del cinema pèplum, en 1981, el Director Desmond Davis estrena
la seua pel·lícula Clash of the Titans (titulada ací Furia de Titanes). Es tracta d’una adaptació del
mite de Perseu, un semidéu fill de Zeus. Els efectes especials eren Ray Harryhausen, que fou el
creador de molts monstres cinematogràfics dels anys 50.
A l’any 2010 s’estrena un remake del Director Louis Leterrier, titulat també Clash of the Titans. I al
2012 s’estrena una seqüela d’aquest últim film anomenat Wrath of the Titans (titolada en Espanya,
Ira de Titanes), del director Jonathan Liebsman.
Ira de Titanes conta com Perseu, anys després d’haver matat el Kraken , haurà de tornar a lluitar
contra el seu oncle Hades i el seu propi germà Ares per tal d’evitar que alliberen Crono del Tàrtar i
destruïsca déus i homes.
Però un any abans, en 2011, s’estrena Inmmortals, de Tarsem Singh. La pel·lícula va ser titulada
Dawn of War i War of the Gods abans de ser oficialment nomenada Immortals. De la mateixa
manera que els films anteriors es basen lliurement en els mites de Perseu i la Titanomàquia, en
esta ocasió els mites barrejats són el de Teseu i el Minotaure i la Titanomàquia.

Alguns vídeos recomanables:

1. Teogonia i Cosmogonia. Les tres generacions de déus. Clip de vídeo d'ús didàctic del
documental Los dioses de la mitologia griega del Canal Historia.
https://www.youtube.com/watch?v=wwhBwX1w24o
2. Curiosíssim vídeo d’animació francés anomenat Discours d’Aristopnane (discurs d’Aristòfanes)
sobre l’origen de l’ésser humà a partir del mite que apareix a l’obra El Banquet de Plató
https://www.dailymotion.com/video/x20cak
(en francés, subtitulat en anglés).
3. Els youtubers Rodri i Pascu (Rodrigo Septién i Álvaro Pascual) en el seu canal Destripando la
Historia, tenen vídeos musicals molt divertits sobre diferents déus olímpics. Com a mostra et deixe
un dedicat a la deessa Hèstia:
https://www.youtube.com/watch?v=nqc4t4029as

ANNEX
Treball d’avaluació: confecció d’un calendari romà
Cada grup ha d'aportar els mesos que li han tocat. Cada mes té dues planes: una plana dedicada a un tema triat per
nosaltres + la plana pròpiament del calendari amb les dates llatines; i també una portada i contraportada de disseny
lliure.
A la portada ha de dir: KALENDARIVM ANNVS MMXXIII
A la contraportada ha de dir: Cultura Clàssica 3r ESO, curs 2022-2023; i a més ha de portar el logo de l'institut
A més a més, entre tots haurem de triar el disseny general del calendari (tipus de lletra, tamany, color, fons, etc.)

16