AGNÈS IBARS

ELS MOVIMENTS
FOTOGRÀFICS
ANTECEDENTS
JULIA MARGARET
CAMERON
En la fotògrafa anglesa, els
adeptes al Pictorialisme van
trobar una actitud decidida, a
més d’una sèrie de
comportaments (o tècniques)
davant la fotografia de gran
acceptació per a ells, com fou l’
ús d’objectius inadequats i la
recerca de l’efecte “flou”.
HENRY PEACH
ROBINSON
Esdevingué el recolzament teòric
del moviment, gràcies a la seva
obra Efecte Pictòric en la
Fotografia (1869), així com
l’inspirador del naixement dels
grups adeptes al Pictorialisme.
 Margaret
Cameron
En els seus retrats aconsegueix
captar la força expressiva dels seus
models, amb tant domini
com podia fer-ho un pintor.
Els retrats tenen un aspecte “flou”. Es creu
que per atzar va descobrir una
combinació d’elements tècnics que li van
donar com a resultat la mancade
nitidesa, fet que es convertí en el seu
segell artístic, la recerca de l’efecte “flou”
un cert desenfocament intencionat.
 Peach
Robinson
Inicialment aplicà a les seves imatges les
idees de la fotografia academicista
aportant una mica més de lirisme.
En la seva obra destaca la influència del
Romanticisme de Friedrich i Turner.
Les seves idees sobre la perspectiva
atmosfèrica”, l’“aire ple”, la
“lluminositat”,emparenten el seu treball
amb el Naturalisme i l’Impressionisme
Fou el fundador de la influent associació
Linked Ring.
PICTORIALISME
Manipulació posterior de la fotografia
com a justificació d’artisticitat; pels
pictorialistes, el negatiu equivalia a la
Renuncia a la imitació
de la pintura i es 01 05 tela en blanc, el procés creatiu es
desenvolupava en el positivat.
contraposa amb les
fotografia academicista

S’allunyen de la realitat i
04 cerquen el
Destaca la sensibilitat i 01
02 desenfocament
la inspiració dels autors
i atorga un paper
secundària als 03
Influència
coneixements tècnics
impressionista
 PETER HENRY
EMERSON (1856-1936)
Les seves fotografies , conferències i textos
eren polèmics per oposar-se a les
amanerades, rígides, artificials i falses
fotografies que
tant estaven de moda en aquella època.
 OBRES El 1889 publicà Naturalistic Photography
(Fotografia naturalista), on fomentava la
fotografia com a art independent,
separat de la pintura i caracteritzat per l’
ús de la càmera com un instrument per a
captar motius naturals en el seu propi
entorn.

The Death of Naturalistic

Photography
Fulletó que recolzava
la llibertat dels fotògrafs per manipular les
imatges.
ROBERT DEMACHY
(1859-1936)
És conegut per les seves fotos intensament
manipulades que denoten una inequívoca vocació
pictòrica. El seu art es caracteritza pel seu
distanciament; els seus nus, en particular, presenten
un caràcter impersonal que no trobem en altres
fotografies de l’època.
 OBRES

Els seus models personifiquen, amb una absoluta

fredor, la joventut, el cansament o la indiferència, com
si acabessin de sortir d’un quadre d’Ingres
FOTOGRAFIA DIRECTA
Es proposa que la fotografia es
desentengui de la imitació de la pintura
Imita l’estil i accedeixi a l’status d’art modern.
de la pintura 01 05
contemporània.

Amaga l’origen
fotogràfic de la imatge i
04 celebra la bellesa de la
Imatges sense 01
02 tonalitat i el detall.
manipulacions ni
efectes de cap
tipus, 03
S’emfatitza la fotografia pura,
la nitidesa de les imatges i la
profunditat de camp.
 ALFRED STIEGLITZ
(1864-1946)
Investigà i obtingué un negatiu perfecte amb una
exposició de 24 hores. Va començar explorant dins
del camp de la fotografia les capacitats pròpies de
la pintura (composició, textures...) per a recórrer,
més tard, als aspectes pròpiament fotogràfics
(profunditat de camp, efecte de tall fotogràfic...).
 OBRES A començaments del segle XX els treballs
de Stieglitz amb neu, pluja, foscor, etc.
van impactar la societat, que l’arribà a
reconèixer com a autoritat en la matèria,
arribant a ser premiat fora del seu país
en alguns concursos pioners.

“Photo Secession”, 1902

Creat per a la protesta contra la fotografia
convencional, serví per aglutinar una sèrie de
fotògrafs de l’època. Cansats de no disposar
d’un lloc on exposar els seus treballs, van
fundar la seva pròpia Galeria d’Art ,
PAUL STRAND
(1890-1976)
Lluita contra la tradició dels pictorialistes d’utilitzar la
fotografia com a mètode més ràpid per arribar al
mateix lloc que la pintura. Observa
què passa al seu voltant: escenes improvisades que
són un acostament al retrat psicològic.
OBRES En algunes de les seves fotografies
s’intueix interès cap a un tipus
d’enquadraments que obliguen al
espectador a adoptar una actitud activa,
grans buits que han d’omplir la
imaginació

“The White Fence”

Una escena aparentment senzilla però els
taulons del primer terme del tancat,
aparentment iguals, estan desgastats de forma
diferent.
 F/64
Va ser una associació fotogràfica que es
va fundar a San Francisco Califòrnia el
1932 sota la influència de Paul Strand
Sorgeix de la necessitat de reflectir la
realitat a través de la imatge pura, nítida
i sense les distorsions amb què “intervé”
el fotògraf des de fa dècades (el corrent
pictorialista), “interpretant
emocionalment” la realitat, generant
atmosferes poètiques, “ennoblint” les
coses ordinàries amb l'efecte flou i altres
trucs.
F/64
Els integrants del Grup f64 busquen la
bellesa, la poesia, la noblesa de les
El nom d'aquest grup prové coses que ens envolten, als detalls
de queles càmeres que amplificats, a la nitidesa, a la puresa
utilitzen per aconseguir 01 05 original, sense “maquillatge”, sense
aquesta nitidesa tenen un trucs fotogràfics
tancament màxim de
diafragma que és
l'anomenat “f64”. És un grup de fotògrafs
04 que es funda a
01
02 Califòrnia el 1932.

El focus està posat

preferentment a la
03
Fotògrafs representatius: Adams,
natura. Weston, Cunningham, Van Dyke, Henry
Swift, Sonya Noskowiak.
NOVA OBJECTIVITAT
Tracta de trencar amb tècnica i expressió precisa del món
la pintura contemporani amb una voluntat de
expressionista. El terme ruptura i d’innovació, recolzant-se en
s’estén a l’arquitectura 01 05 les qualitats inherents al medi
funcional, la música de
Kurt Weill i als escrits de
L’objectiu de la fotografia no
Bertolt Brecht.
és la reproducció en si; es
04 tracta de fer visible
Busca plasmar la 01
02 l’essència de l’objecte.
realitat de manera
objectiva
03 Els models preferits són petites coses
simples i comunes, objectes dús
quotidià, objectes industrials
 ALBERT
RENGER-PATZCH
Les seves fotografies són perfectes. Tracti el tema
que tracti, totes les imatges mantenen un gran
equilibri intern i una cuidada composició.
Al llarg de la seva vida abraçà, de forma recurrent,
quasi tots els àmbits de la fotografia
OBRES Les seves imatges semblen anunciar que tota
obra de la naturalesa o de l’home segueix un
ordre perfecte. Cada detall està present per a
fer evident aquesta perfecció.

Les seves fotografies dels complexos industrials

realitzades a finals dels 40 i durant els 50, són
realment una idealització de les fàbriques com a
producte humà, i són un reflex del seu optimisme
sobre la modernitat i sobre el futur.
KARL BLOSSFELDT
(1865-1932)
Veia les seves fotografies com a material
d’aprenentatge, serien convertides en
diapositives, s’han projectat damunt de
parets i han servit com a model per a
classes de dibuix i per a obtenir detalls de
plantes.
OBRES Es considerava més un fanàtic de les
plantes que un fotògraf. Amb els seus
estudis precisos, va descobrir detalls
gràfics i, com si d’un botànic es tractés,
anomenava les seves fotografies amb
noms llatins.

Il·lustrà formes i estructures

naturals
i les seves obres s’han utilitzat com
a models ornamentals de diferents
productes.
 NOVA VISIÓ
La fotografia es converteix en
un element essencial de
les experiències artístiques.
L’objectiu de l’aparell
funciona com un segon ull
que amplia, multiplica,
però també educa la
mirada natural, mostrant-li
un món conegut sota un
punt de vista fins
aleshores desconegut.
La fotografia és reconeguda com una
pràctica autònoma, alliberada del
model pictòric. Posseeix les seves
pròpies lleis tècniques, òptiques i
formals. Ja no es tracta d’equiparar-se
a la pintura, sinó d’allunyar-se’n tant
01 05 com sigui possible.
04 Aquestes idees foren
recollides en l’exposició Film
01
02 und Foto, que es celebrà a
Stuttgart el 1929
03 S’expressa per mitjà de contrastos de llum,
contrastos de formes, escorços, angles de
visió insòlits, picats, contrapicats, primers
plans...
 LÁSZLÓ MOHOLY -
NAGY
És professor a l’Escola Bauhaus, on ensenya a treballar la forma
en el taller de metalls.
Investiga sobre els fotogrames treballant especialment amb
caps i mans.
Torna a Berlín i treballa organitzant
exposicions, com a publicista i com a escenògraf en diferents
espectacles de teatre.
 OBRES
Va realitzar una pel·lícula al 1930 anomenada
“joc de llum negre-blanc-gris”

El 1922 realitza el seu primer fotograma

Imatges que resulten de la incidència de la
llum en una superfície fotosensible, i que és
fixada per a conservar-la. Aquesta tècnica
era utilitzada de temps antics com un
divertiment pels aficionats a la fotografia.
EDWARD STEICHEN
(1879-1973)
Va prendre la seva primera foto el 1895 i
posteriorment va ser membre del Photo- Secession, i
un dels majors representants del
Pictorialisme. Durant la Primera Guerra Mundial
va treballar com a fotògraf.
OBRES La seva obra mestra és l'exposició de fotografia The
Family of Man que va realitzar per
al MoMA el 1955. Aquell any, sota la supervisió
d’Edward Steichen, es presentà una
grandiosa exposició, reconeixement públic de que la
fotografia havia d’entrar als museus.

El 2006 es va subhastar a Sotheby's,

Nova York, una còpia de l’obra titulada
"The Pond-Moonlight"
DADAISME
Es caracteritzà per l'ús
de materials no
convencionals amb
intenció de transgredir 01
els cànons estètics.
El moviment va 01
02
caracteritzar-se per una
postura nihilista
anàrquica, irracional i
primitivista
L’aparició del fotomuntatge arriba de l
mà d’alguns dels components del
moviment Dadà,
05
En aquells anys el disseny
gràfic, la fotografia, la
Cinematografia tingueren molta
força. Eren els mitjans que
04 permetien acostar l'art al poble,
que podien ser utilitzats com a
mitjans de comunicació
03 Són una successió de paraules,
lletres i sons a què és difícil trobar-li
lògica.
 JOHN HEARTFIELD
(1891-1968)

Aquest artista, dissenyador, escenògraf i promotor

cultural, fou, a més, l’inventor del fotomuntatge
polític, amb el qual lluità contra el nazisme des de
portades de nombrosos llibres i revistes.
OBRES va saber unir art i acció política utilitzant
les tècniques més avançades per aconseguir
una major difusió de les idees. Els seus treballs
van constituir una insòlita innovació dins dels
avantguardes.

Tant seva vida com el seu treball van estar

marcats per una intensa activitat política que el
conduí a participar amb un llenguatge nou, el
fotomuntatge, en una realitat política clarament
millorable.
HANNAH HÖCH
(1889-1978)
Sense renunciar a la pintura i l’aquarel·la de
caràcter geomètric i constructivista, Höch
destacarà en la composició, a vegades amb
un toc d’humor i ironia, figures humanes en
les que els trets europeus es barregen amb
els de cultures africanes o orientals.
OBRES vida, elabora nous fotomuntatges sobre
la imatge de la dona des d’una òptica
àcida i burlesca.
El reconeixement internacional li arribarà
als anys 70 amb importants
retrospectives a París i a Berlín

Tracta de ser una dona independent,

treballa en la poderosa editorial
Ullstein, dibuixant dissenys de
brodats i encaixos per a
publicacions com Die Dame

SURREALISME
Tracta de trencar amb la
pintura expressionista. El
terme s’estén a
l’arquitectura funcional, la 01
música de Kurt Weill i als
escrits de Bertolt Brecht.
És el moviment 01
02
d'avantguarda més
important del període
d'entreguerres i, molt
possiblement, el més
influent de tots ells.
S'orienta al voltant de la persecució
de l'alliberament de la ment, emfatitzant
les facultats imaginatives i crítiques de
l'inconscient
05 La manipulació surrealista –
no és només un llenguatge
nou, sinó un sistema que
aspira al trastorn de la
significació de la realitat i les
04 seves convencions.
03 Cercava la manera d’aflorar les
forces del nostre inconscient,
descobertes per Freud,
 MAN RAY (1890-1976)
Tota l’obra fotogràfica de Man Ray pot definir-se
com a fascinant i desconcertant al mateix temps.
Una imparable barreja d’invenció,
joc i plaer.
OBRES Els seus objectes, amb composicions molt
estudiades, transcendeixen el món quotidià
d’on provenen per a prendre vida pròpia i
formar part d’un món oníric,

Intuïtiu i emocional, i emocional, la seva obra es

divideix en natures mortes per una banda i
retrats i nus de dones fatals, per l’altra. Els
retrats són concebuts com una reflexió sobre la
psicologia del personatge, accentuant-ne el
tractament formal per acostar-s’hi.
 Rodney Smith

Al món encantat de Smith, l' equilibri produeix

bellesa , rialles i dansa capritxosa de la mà, i les
coses no sempre són el que semblen. Les
fotografies ofereixen una combinació perfecta de
somni i realitat
OBRES Smith no és exactament un alquimista del
laboratori o un expert en trucs o Photoshop, sinó
un creador que utilitza els valors tradicionals de
la fotografia que es basen en la qualitat del
negatiu

La veta fantàstica o de realisme

màgic, el joc de miralls i aparences,
una atmosfera etèria, poètica i
divertida, i un clima de refinament
característzen aquest fotògraf
FOTOGRAFIA SUBJECTIVA
Recuperava
essencialment la
Manipulació de la llum
creativitat individual i
valorava l’experiència 01 05
tècnica i visual.
És una auto-reflexió, creació
de les experiències
04
Dona continuïtat a les 01
02
experiències de la Nova
visió dels anys 20 i 30 i
esborrant els danys 03 El subjecte és abstret i allunyat de
ocasionats per les qualsevol familiaritat
prohibicions nazis.
 OTTO STEINERT
(1915-1978)
El seu treball fotogràfic està lligat al seu treball
pedagògic i es regeix per la investigació formal i la
recerca d’un llenguatge específicament fotogràfic.
Cal remarcar la seva tasca en la recuperació de les
idees de l’escola Bauhaus
OBRES El 1934 es construí ell mateix una càmera
fotogràfica, per la qual cosa se’l pot
considerar de formació autodidacta.

Una dels principis que proposa és que

el valor de la fotografia no depengui
del tema fotogràfic, sinó del procés
creatiu del fotògraf
Henri
Cartier-Bresson
Testimoni de l'evolució de l'ésser humà al llarg de tot
el segle XX, amb la seva cambra ha registrat la
industrialització, la modernització de les ciutats, les
personalitats més importants de la seva època, així
com els conflictes polítics i socials més
revolucionaris de la història recent.
OBRES A diferència d'altres mètodes, ell 'gastava'
rodets per aconseguir el fotograma perfecte,
sabent que en la majoria de les ocasions, això
no s'aconsegueix. Els fotògrafs i fotògrafes que
comparteixen aquesta filosofia disparen milers
d'imatges per aconseguir unes poques
desenes de fotografies finals.

Les fotografies de Cartier-Bresson són

compositivament perfectes. Produïdes per un ull
expert, amb coneixements de pintura i harmonia
clàssica, que són majoritàriament estampes
incontestables en termes de compensació dels
pesos visuals.