GÈNERES

CINEMATOGRÀFICS

Agnès Ibars
 Característiques generals
Diferents grups temàtics que han estat tractats mitjançant la ficció cinematogràfica a
través d'una concepció estètica particular.

Entre elles i sol haver semblances de tema i de trama argumental, però també d'ambients
recreats, de tipologies de personatges, de maneres de gravar i de concebre els plans i el
muntatge...

Ens serveixen com a tipologia classificatòria dels films i ens poden ajudar a entendre tan
les característiques unitàries d'un grup de pel·lícules segons el seu context i època, com
l'evolució que el tractament d'unes mateixes temàtiques ha anat experimental al llarg del
temps.

En molts casos no podem parlar de pel·lícules que pertanyin només a un gènere. Moltes
vegades els gèneres s'hibriden i es barregen.

En algns casos provenen de la literatura i del teatre i altres han aparegut en contextos
concrets fruit de les circumstàncies històriques i socials.
D'ACCIÓ O D'AVENTURES
Els fets i les accions tenen com a finalitat d'aconseguir quelcom
després de passar una sèrie de proves o situacions.

Els protagonistes solen tenir una existència moguda, plena de fets inesperats,
plens d'obstacles, de riscs i de perills, que els porta a demostrar la seva valentia

Les aventures poden estar emmarcades en un entorn més o menys quotidià, però
en molts casos es busquen contextos històrics o llocs desconeguts.

Els efectes i les noves tecnologies són freqüents en aquest gènere.

En molts casos les accions que es desenvolupen tenen la seva causa en lluites
entre el bé i el mal, per tant, són pel·lícules en les quals hi sol haver un dolent i un
bo.
Desde Rusia amb L'home que va Die Hard (John Kill Bill: Volume 1
amor (Terence poder regnar (John McTiernan, 1988) (Quentin
Young, 1963) Huston, 1975) Tarantino, 2003)
COMÈDIA
Té una intenció crítica, satírica i fins i tot moralitzant.

Generalment les històries contades solen acabar amb un desenllaç feliç o positiu.

Es solen desenvolupar en interiors, utilitzant una il·luminació clara, brillant,

diàfana, tot jugant amb els espais i els ritmes, cuidant els aspectes gestuals en la
interpretació, els diàlegs, i les caracteritzacions dels personatges.

No son produccions cares ni luxoses, sinó senzilles

Representa tradicions, costums o etapes vitals normals

 Una nit a l’òpera La vida de Bryan Millor... imposible Aterra com puguis
(Sam Wood, 1935) (Terry Jones, 1979) (James L. Brooks, (Jim Abrahams,
1997) Jerry Zucker, David
Zucker, 1980)
EL DOCUMENTAL
Treballa a partir de la representació de la realitat, tot pretenent ser el reflex més
o menys fidel d'una certa època, fragment històric, situació o problema social.

S'utilitzen imatges gravades en viu d'esdeveniments o situacions reals, però

també hi pot haver elements simulats o preparats expressament..

Es basa tant en l'objectivitat com en la subjectivitat, tot fent valoracions

analítiques, ideològiques, polítiques.

En el documental les formes poden ser moltes d'altres i

no per força hi ha d'haver algú que ens expliqui allò que
s'ha registrat.

N'hi ha de moltes temàtiques

Berlin, die sinfonie Nanook l’esquimal L’home amb la Bowling for
der grosstadt (Robert Flaherty, càmera (Dziga Columbine
(Walther 1922) Vertov 1929) (Michael Moore,
Ruttmann, 1927) 2002)
EL CINEMA BÈL·LIC
Es pren la guerra com a temàtica principal dels seus arguments.

S'ha establert amb més força en temps de conflictivitat, (Segona Guerra Mundial,
Guerra de Corea, Guerra del Vietnam... ).

En molts casos s'ha mostrat la guerra com un instrument necessari i en altres la

guerra ha estat definida per les seves conseqüències, mostrant-la com una
solució absurda i irracional.

Veiem la biografia militar o les experiències concretes de soldats, la situació de

deportats, presoners o de la població civil. També veiem conflictes entre grans
estats o en els traumes i les seqüeles postbèl.liques.

En alguns casos tenen finalitats propagandístiques i de difusió ideològica o

d'exaltació patriòtica i d'altres per una visió més humanista i antibel.licista.
 Paths of Glory Apocalypse Now Salveu el soldat Balck Hawk
(Stanley Kubrick, (Francis Ford Ryan (Steven abatut (Ridley
1957) Coppola, 1979) Spielberg, 1998) Scott, 2001)
CINEMA NEGRE O POLICÍAC
Ambientats en ciutats poc acollidores i bigarrades, l'acció hi acostuma a ser ràpida
i el llenguatge directe.

Gàngsters, atracadors i assassins sembla que estiguin a l'aguait a cada cantonada,

mentre que policies, detectius i agents especials cerquen pistes per resoldre els
misteris més complicats.

La intriga domina generalment les trames argumentals d'aquest gènere.

Poc a poc han aparegut noves figures: la figures de la llei, de l'investigador, del
detectiu privat, de l'advocat, de la investigació, del lladre/heroi, del lladre dolent i
terrible, del delinqüent maquiavèlic...

Formalment és important el ritme, la utilització de la llum, els clars i els foscos, les
accions paral·leles, els primers plans o pla detall, la presència constant del fora de
camp, l'acompanyament de la música en moments tensos, l'ambigüitat dels
diàlegs, entre d'altres.
 Sin City (Frank
El son etern El tercer home Pulp fiction
Miller's Sin City)
(Howard Hawks, (Carol Reed, 1949) (Quentin
(Robert Rodriguez,
1946) Tarantino, 1994)
Quentin Tarantino,
Frank Miller, 2005)
EL DRAMA
Veiem un alt contingut tràgic, on les sentiments, els problemes en la vida de les
persones són els elements essencials de l'argument.

Sol basar-se en el conflicte entre persones, mostrant-nos les seves relacions,

conflictes, passions i desenganys sentimentals.

Podem considerar el cinema romàntic, com a variant del cinema dramàtic, molt
més basat en les relacions sentimentals i amoroses, donant lloc en molts casos a
l'idil.li, el fracàs, la impossibilitat o l'amor etern.

Pot contenir elements d'aventura, moralitzants o crítics.

La música sol tenir un paper important per a exaltar els

sentiments de l'espectador.
 Casablanca Love Story (Arthur Memories d’Africa The Piano (Jane
(Michael Curtiz, Hiller, 1970) (Sidney Pollack, Campion, 1993)
1942) 1985)
EL WESTERN
El western clàssic ens explica la conquesta de l'oest, la història i naixement
d'Amèrica. Els costums, personatges, fets pertanyen tots a aquests territoris i a
la seva història.

Els arguments relaten la història dels pobles del Far West, amb la presència dels
indis, dels vaquers o grangers, i dels exèrcits americans.

Els temes solen ser recurrents: la justícia, l'ocupació de territoris, la recerca de la

terra somniada, l'aventura de l'or, l'enfrontament entre ramaders o grangers, els
viatges i les caravanes, la construcció del ferrocarri...

Els personatges també són recurrents: el cowboy, el xèrif, el vaquer dolent, el

bandit, els índis, els segrestats, l'home bo que defensa la llei, el jugador...

Els ambients solen ser : el desert, el poble, el saló,

l'estable, la granja...
 Centaures del Rio Bravo (Howard La mort tenia un Sense perdó (Clint
desert (John Ford, Hawks, 1959) preu (Sergio Leone, Eastwood, 1992)
1956) 1965)
CINEMA FANTÀSTIC
Els personatges solen ser irreals (mags, sirenes, bruixes, dracs, superherois,
gegants, àngels, dimonis...)

Els escenaris solen ser mitjançant efectes especials, els actors s'han de situar
sobre un fons verd i després afegir l'espai amb la tecnologia.

La trama pot consistir en màgia blanca, negra, malediccions, desitjos, la fi del

món, la búsqueda d'algun objecte, entre d'altres.

El protagonista sol ser un humà perquè els espectadors tinguin empatia amb ell

Es requereix en molts casos la utilització de nombrosos i constants efectes

especials, el control del ritme de la narració, l'ambientació, el maquillatge i
l'atrezzo.
 El Senyor dels
King Kong (Arthur Jason and the Conan the
anells: La
C. Schoedsack y argonauts (Don Barbarian (John
comunitat de
Merian C. Cooper, Chaffey, 1963) Milius, 1982)
l'anell (Peter
1933)
Jackson, 2001)
CINEMA DE TERROR
Hi ha molt contrast amb la il·luminació i abunden els efectes
especials

Treballa amb forces, personatges o esdeveniments de

naturalesa maligne, sobrenatural o criminal

La trama es basa en la intriga i el suspens

Molts personatges son antinaturals (fantasmes, Frankestein,

burixes, homes llop...)

Narra supersticions, llegendes tràgiques, mal sons o temors

 Frankenstein
Alien (Ridley Scott, La Resplendor The Ring (El cercle)
(James Whale,
1979) (Stanley Kubrick, (Hideo Nakata,
1931)
1980) 1998)
CIÈNCIA FICCIÓ
Ambients son mons maravellosos, irreals o imaginaris.

En molts casos barreja la realitat amb la allò irreal, però de

manera integral.

Convida al espectador a sortir de la seva realitat i fer creure

que tot pot ser creïble

Utilitza al màxim efectes especials.

Apel·la el subconscient de l'espectador a través de fntasies,

fenòmens paranormals , transtorns psíquics...
2001: una odissea La guerra de les Blade Runner Matrix (germans
de l’espai (Stanley galaxies (George (Ridley Scott, 1982) Wachowski, 1999)
Kubrick, 1968) Lucas, 1977)
EL FILM HISTÒRIC
Esta caracteritzat per l'ambientació en una època històrica determinada.

Tant si els fets i personatges representats son reals o imaginaris, son verosímils
de forma similar a ola novel·la històrica

En moltes ocasions son recreacions de la biograia d'algun personatge històric

rellevants o adaptacions d'obres literàries.

Generalment serveix com a canal divulgatiu o didàctic.

Entre els requisits tècnics que prenen més importància hi ha el vestuari i el

maquillatge ja que simuln un moment de la història on els costums o les
tendències solen ser diferents a les d'ara.
 La passió de Joana ¡Viva Zapata! (Elia Spartacus (Stanley Amadeus (Milos
d’ Arc (Carl Theodor Kazan, 1952) Kubrick, 1960) Forman, 1984)
Dreyer, 1928)
EL MUSICAL
Neix amb el cinema sonor

Els elements més importants són la dansa i la música

El desenvolupament de la pel·lícula s'interromp amb actuacions musicals que

estan relacionades amb l'argument

És un espectacle amb abundants decorats, vestuari i coreografies

Combina diàlegs convencionals amb diàlegs cantats, tots sota la unitat de la

història
Cantant sota la Cabaret (Bob The Blues Sweeney Todd: The
pluja (Stanley Fosse, 1972) Brothers (John Demon Barber of
Donen y Gene Landis, 1980)) Fleet Street (Tim
Kelly, 1952) Burton, 2007)
ANIMACIÓ
Es dona vida a figures irreals, es prescindeix d'actors reals. Aquests només hi
posen la veu.

La majoria estan dirigit per a un públic infantil, com es en el cas de les

representacions de contes infantils que va fer l productora Walt Disney

S'orienta mitjançant les imatges dibuixades i la caricatura que coherentment

amb el so donen sentit al relat irònic, còmic, dramàtic o tràgic, de vegades
violent. Utilitza la hipèrbole com a recurs expressiu semàntic per exagerar la
realitat

Poden resultar molt eficaços en el procés d'ensenyament aprenentatge que es

desenvolupa a l'escola primària quan el contingut és educatiu i instructiu i el
mestre ho planifiqui i orienti adequadament
 Fantasia (James Algar, Toy Story (John La princesa Frankenweenie
Samuel Armstrong, Ford Lasseter, 1995) Mononoke (Hayao (Tim Burton, 2012))
Beebe Jr., Norman Miyazaki, 1997) )
Ferguson, Jim
Handley, T. Hee, Wilfred
Jackson, Hamilton Luske,
Bill Roberts, Paul
Satterfield, Ben
Sharpsteen, 1940)