Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD) = Comissió d’atenció educativa inclusiva

Definició: Entitat organitzativa que proposa l’organització i la gestió de les mesures i els suports per
atendre tot l’alumnat del centre basades en les necessitats específiques del centre (avaluació i
seguiment d’aquestes).

Composició: Està composada per:

- L’equip directiu
- Els professors especialitzats en atenció a la diversitat (mestres d’educació especial, mestres
d’audició i llenguatge, orientador del centre, professorat de pedagogia terapèutica, mestres de
reforç, professorat de l’aula d’acollida, professionals del SIEI)
- El psicopedagog de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP)
- Els coordinadors o representants dels diferents equips docents o cicles, segons l’etapa
educativa.
En algun cas, quan es consideri oportú, poden també formar part de l’equip: tècnics d’orientació
personal, fisioterapeutes de l’EAP o professionals d’institucions com el CREDA, CREDV, ELIC…

Funcions:
- Establir els criteris i els aspectes més importants per a l'atenció a la diversitat en el centre.
- Organitzar i fer un seguiment dels recursos que té el centre.
- Posar en comú les complicacions que tenen lloc dins de l’aula relacionades amb la diversitat i
els alumnes amb barreres de l’aprenentatge i participació.
- Donar una atenció individualitzada a cada alumne coneixent-los i construint una forma de
compendre’l, facilitant així una pràctica educativa adequada per la seva situació.
- Oferir plans de suport individualitzats i planejar les diverses pràctiques i reunions
oportunes per un desenvolupament òptim.
- Treballar de forma conjunts a través del diàleg i d’una construcció comú en l'elaboració d’un
marc de referencia compartit en l'àmbit de la institució amb l’objectiu de poder esdevenir una
escola inclusiva.
Programa Individualitzat (PI):
Definició: El pla de suport individualitzat PI és un document que recull les valoracions i la presa de
decisions dels equips docents (amb la participació de la família i de l’alumnat) sobre la planificació
de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars de determinats alumnes en
tots els contextos en què es desenvolupa el projecte educatiu.

Quan s’ha d'elaborar un PI?

Educació primària i secundaria obligatoria
1) Alumnes amb necessitats educatives especials
2) Alumnes nouvinguts
3) Alumnes amb suport lingüístic i social per seguir el currículum amb el seu grup de classe
4) Alumnes que estan atesos en centres externos (socials, de salut, justícia juvenil) i que no poden assistir
als centres educatius regularment.
5) Alumnes amb durada d’estudis reduïda
6) Alumnes que cursen altres ensenyaments o dedicacions significatives (música, dansa o esport)
simultàniament Educació Secundària Obligatòria
7) Per recomanació de l’EAP
8) Alumnes que requereixen mesures addicionals per adquirir les competències bàsiques
9) Alumnes amb avaluació específica (superior o inferior al nivell que els hi correspon).
A l’etapa de batxillerat:
1) Els alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació
2) A la resta d'ensenyaments no universitaris es recolliran en un PI, o en un document anàleg, les accions
específiques adreçades a la flexibilització dels continguts i la posada a disposició de l'alumne
d'adaptacions i suports a fi de facilitar l'accés a l'aprenentatge i la participació, en els casos següents:
a) Sempre que l'alumne ocupi una plaça de reserva i així ho requereixi.
b) Sempre que l'alumne tingui un certificat de discapacitat i requereixi el PI.

Qui elabora un PI? El tutor del alumne és l'encarregat d’elaborar el PI i supervisar-lo, col·laborant
amb el professorat quan sigui necessari, així com l’orientador del centre educatiu, serveis educatius i
altres professionals de l'àmbit sanitari i sociosanitari.

Com s’inicia?S'inicia per part de la CAD o un òrgan equivalent com:

● L’EAP quan sigui necessari en els casos de dictamen d’escolarització o d’informe de NESE.
● El tutor o un altre docent quan detecta necessitats educatives, ha de seguir el següent
procediment abans d’iniciar l’elaboració d’un PI:
○ Identificar les necessitats educatives.
○ Revisar la idoneïtat de les mesures i suports universals i addicionals que s’estiguin
aplicant.
○ Proporcionar a la CAD, o òrgan equivalent, la informació recollida i proposar
l’elaboració del PI. Si es L’EAP, fara dictamen.
○ La CAD, o òrgan equivalent, valorarà la proposta i prendrà la decisió.
○ La família que s’adreça al tutor i/o a la direcció del centre per demanar que es
contempli la seva elaboració.
El tutor de l'alumne és el responsable d'elaborar el PI i de fer-ne el seguiment, amb la col·laboració de l'equip
docent i, si escau, amb l'assessorament dels serveis educatius i, o també, de l'orientador del centre educatiu i
prenent en consideració els informes que aportin altres professionals de l'àmbit sanitari i sociosanitari, i ha
d'actuar com a principal interlocutor amb els pares, mares o tutors legals i l'alumne.
- El director/a del centre, a proposta de la CAD, dóna el vistiplau per iniciar un procés
 d’elaboració de PI, i vetlla perquè l’equip PI responsable el dugui a terme.

Què ha de contenir un PI? El PI ha d'incloure les mesures i els suports que van dirigides a l'alumne i que fa
referència als àmbits, les àrees o matèries que afavoreixen l'assoliment de les competències bàsiques, i els
criteris d'avaluació que se li han assignat, superiors o inferiors als que corresponen al nivell en què està
escolaritzat, i qualsevol altra decisió de l'equip docent quant a la resposta educativa.

Com s’avalua un PI?

Avaluació inicial:
- Primer es fa la recollida d’informació que s’arxivaran a l’expedient acadèmic de l’alumne
- Després es farà una reunió d’equip per posar en comú les informacions i començar a
concretar el PI de l’alumne tenint en compte les aportacions dels diferents professionals. La
finalitat de la reunió es compartir el coneixement de l’alumne i les seves necessitats, identificant també
els seus punts forts, interessos i potencialitats de l’alumne per a identificar les capacitat, habilitats i
competències que cal prioritzar.

Avaluar el progrés de l’alumne:

El tutor/a coordinador/a del PI ha de vetllar perquè es faci un seguiment del PI tant a les sessions d’avaluació
amb tot l’equip docent, com en reunions específiques de l’equip de seguiment del PI amb els altres agents
implicats (logopeda, fisioterapeuta, orientador/a, professional de l’EAP...) i/o amb l’alumne i la mateixa
família. És important que quedi constància dels temes tractats i dels acords o canvis que es plantegen al llarg
del curs.

Quan un docent és responsable de l’ensenyament d’una matèria o curs en el qual té un estudiant amb PI pel
que s’han modificat els objectius i els criteris d’avaluació, haurà incorporat estratègies diverses.

- La planificació d’instrucció directa amb propostes educatives alternatives és necessària

quan l'alumne ha d’adquirir determinats coneixements i habilitats prioritzats en el seu PI
que no formen part del currículum ordinari del grup, és el cas per exemple d’un alumne amb
discapacitat que participa en un programa d’aprenentatge d’habilitats adaptatives bàsiques
(per exemple autonomia en els desplaçaments, autonomia en tasques de la llar...) que
afavoreixin la seva autonomia i inserció social.
És necessari incloure múltiples estratègies d’avaluació, com l’observació directa, els portfolis, les
graelles, les proves, els projectes, les rúbriques i altres instruments d’autoavaluació.

Qualsevol canvi en els objectius d’aprenentatge del PI que impliqui un canvi en els criteris
d’avaluació, haurà de ser comunicat a l’alumne i a la família i ha de permetre la seva concreció en les
activitats d’avaluació.

Avaluació, promoció i acreditació:

● Es revisa de manera periòdica i, com a mínim, cada curs escolar.
● El PI pot finalitzar en qualsevol moment i abans del temps previst inicialment si l'evolució de l'alumne
així ho aconsella. Aquesta decisió, a proposta del tutor o tutora de l'alumne, informada la família i
amb l'acord de la CAD, l'ha de prendre, degudament motivada, el director o directora del centre. El PI
ha de constar en l'expedient acadèmic de l'alumne.
● Del contingut, l'avaluació i la finalització del PI, els pares, mares o tutors n'han de ser degudament
informats.

On es recull i s’arxiva? Ha de constar en l'expedient acadèmic de l’alumne

Necessitats educatives de Suport Educatiu (NESE):
NESE derivades d'altes capacitats
Definició: Les persones amb altes capacitats mostren una capacitat cognitiva superior a la mitjana,
amb bona memòria, atenció i predisposició per a l'aprenentatge.

Resposta educativa: El tipus d'excepcionalitat de l’alumne marcarà i definirà importants matisos en

tota intervenció. Cal preveure els següents elements:
1. Completar i/o ampliar els continguts de cada etapa educativa.
2. Treballar els objectius de socialització i socialització i les habilitats comunicatives si es
detecten necessitats específiques específiques en aquest àmbit.
3. La interacció de l’alumne/a en el seu grup d’iguals.
4. Mesures de flexibilització …

La planificació acurada de les activitats permetrà que els alumnes puguin treballar desenvolupant al màxim les
seves capacitats. Les activitats que s’organitzin no cal que vagin només adreçades als alumnes amb altes
capacitats, també hi poden participar aquells alumnes que tenen interès i motivació en les matèries que es
treballen.
- Pràctiques docents que afavoreixen l'atenció a l'alumnat
- Programes d'intervenció
- L'avaluació psicopedagògica
- Pla de suport individualitzat

NESE derivades de discapacitat intel·lectual

Definició: L’actual concepte de discapacitat intel·lectual es basa en un model multidimensional del
funcionament humà organitzat en cinc dimensions de funcionament: capacitats intel·lectuals, conducta
adaptativa, salut, participació i context.
- Habilitats intel·lectuals: Fa referència al concepte d’intel·ligència.
- Conducta adaptativa: Es refereix al conjunt d'habilitats adaptatives (conceptuals, socials i
pràctiques) apreses per la persona i que li permeten el funcionament diari.
- Salut: Fa referència al benestar físic, mental i social.
- Participació: Es refereix a la implicació del subjecte en les activitats de la vida diària i
d’interacció amb els altres en els diferents àmbits de la vida social.
- Context: Descriu el conjunt de les condicions interrelacionades en què la persona viu, inclou
components ambientals i personals.

Resposta educativa: Elaboració d’un pla de suport individualitzat, caldrà prioritzar les habilitats que
permeten l'accés i la participació en aprenentatges, activitats i entorns significatius:
- Habilitats fundacionals: permeten l'accés a aprenentatges, activitats significatives i entorns
rellevants.
- Estratègies d'aprenentatge autodirigit: estratègies que permeten planificar, realitzar i
controlar tasques així com regular i modificar la pròpia conducta.
- L'autodeterminació: es refereix a l'autosuficiència i l'autodirecció de l'individu.
- La competència social: és el resultat de la combinació de la conducta adaptativa, les habilitats
socials i l'acceptació dels iguals.

NESE derivades de trastorns de l'espectre de l'autisme

Definició: Els efectes de trastorn varien en cada persona, el “continuum autista “ reflecteix una gran
diversitat de necessitats: de l’autisme greu a l’autisme d’alt funcionament.
En manifesten de la següent manera:
- Dèficits persistents en la comunicació social i la interacció social en diferents contextos.
- Patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.
- Interessos fixos.
- Hiper o hipoactivitat sensorial o interès inusual per aspectes sensorials de l’entorn.
- Inclou diagnòstics d’autisme, TGD, síndrome de Asperger, trastorn desintegratiu infantil, TGD no
especificat.

Mesures i suports addicionals:

- Entorn estructurat
- Treball per rutines
- Suport per al treball en grup
- Organitzar i flexibilitzar el temps i els espais
- Espais de confort o racons específics
- Organització del temps d’esbarjo i activitats de lleure,...

Mesures i suports intensius:

- Estructuració d’espais facilitadors del treball individual (com racons específics)
- Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge (llenguatge oral o SAAC)
- Activitats d’aprenentatge explícites la importància del treball a partir dels propis interessos
tenint en compte la intervenció i la valoració quan aquests són molt restringits.
- Els suports intensius SIEI, CREDA, AIS... dependran de les necessitats de suport de cada
alumne i el seu entorn

Per col·laborar amb la família i proporcionar-li suport adequat, es necessita informació sobre:
- Punts forts de l’alumne i família.
- Preocupacions, necessitats i prioritats de la família pel que fa a l’alumne.
- Comportaments dels alumnes que tenen impacte sobre el funcionament de la família.
- Activitats de la família, rutines, suports i recursos dins de la família.

Professionals → ajudar als pares a seleccionar objectius per ensenyar al nen habilitats que millorin vida
familiar:
- Abordar les àrees d'interès i prioritats per l’alumne, els pares i / o membres de la família.
- Tenir un impacte positiu en el funcionament de la família i no provocar una càrrega emocional.
- Ser apropiats per ser ensenyats a la llar o a en altres entorns comunitaris on participi la família

NESE derivades de discapacitat auditiva

Definició: Pèrdua auditiva de diferent grau que, encara que se’n facin correccions auditives, afecta el
processament de la informació lingüística i el desenvolupament de la comunicació, el llenguatge i la
parla.

Hi ha diferents graus de pèrdua auditiva:

La discapacitat auditiva es pot diferenciar en:
- Discapacitat auditiva lleugera (20-40 dB) (DAL) Pot comportar problemes per sentir la veu baixa i
algunes consonants.
- Discapacitat auditiva mitjana (40-70 dB) (DAM) Pot comportar pèrdua d’informació i de la
discriminació de paraules en converses.
- Discapacitat auditiva severa (70-90 dB) (DAS) Pot comportar que no se sentin converses a intensitat
 normal.
- Discapacitat auditiva profunda (90-110 dB) (DAP) Pot comportar que no se senti la parla i es percebi
només vibració. Afecta l’adquisició de la parla i/o el llenguatge i, per tant, afecta adversament el
rendiment escolar.
- Cofosi. Absència total de percepció del so

Modalitats Educatives:
les famílies tenen la possibilitat d’escollir lliurement l’escolarització en la modalitat oral o bilingüe
dels seus fills/es.

Suports educatius:
● CREDA (Centres de Recursos per a Deficients Auditius)
● Centres amb projectes específics de suport a l’audició i el llenguatge.
● Suports intensius a l'audició i el llenguatge (SIAL)
● Mestres d’audició i llenguatge en centres d’educació infantil i llenguatge (SIAL)
● Servei d’intèrpret en llengua de signes (ILSC)
● Suport tècnic.

NESE derivades de discapacitat física

Definició: L’origen de la discapacitat motriu pot ser un funcionament deficient del sistema nerviós
central, del sistema muscular, del sistema ossi o d’una interrelació de tots tres sistemes, que dificulta
o impossibilita la mobilitat funcional d’una o de diverses parts del cos i provoca limitacions en la
postura, el desplaçament i la mobilitat. En alguns casos pot anar acompanyada d’altres afectacions:
sensorials (visuals i/o auditives), cognitives (de memòria, percepció, raonament), o comunicatives i
lingüístiques.

Alguns d’ells sols requeriran adaptacions de l’entorn per poder accedir autònomament als diferents
entorns escolars, per altres alumnes serà necessari un Pla de Suport Individualitzat que reculli
mesures i suports per afavorir la comunicació i l’accés al currículum.
- Els sistemes augmentatius de comunicació: són formes d’expressió diferents del llenguatge
oral, que s’utilitzen quan la parla no és prou eficaç.
- Els sistemes d'accés a l'ordinador: inclouen tota mena de perifèrics, programes especials i
sistemes de simulació de teclat i de ratolí per a l'accés alternatiu al programari estàndard.
- El joc adaptat: permet al nen amb mobilitat i manipulació reduïda la participació en activitats
lúdiques com ara l’activació de joguines i jocs, amb tot el que això comporta a nivell
d’aprenentatge social i cognitiu.

Ajuda amb familia: Diálogo fluido con el centro educativo y colaboración para encontrar la valoración, el
tratamiento y las atenciones que cada infante necesita y para una mejor orientación
- Acoger bien al infante y fomentar que actúe en actividades
- Comprender y aceptar la situación
- Crear un entorno favorable para desarrollar sus habilidades

NESE derivades de trastorn greu de conducta

Definició: Els trastorns greus de conducta són una forma de retard del desenvolupament que afecta a
l’autocontrol emocional, l’adaptabilitat, la flexibilitat cognitiva, l’afrontament a l’adversitat i a
l’estrès, regulació de la conducta a la resolució de problemes. Els factors d’aquest trastorn multicausal
s’influencien entre sí i existeixen diferents tipus de diagnòstic.
Los alumnos con este trastorno necesitan tutorías resilientes a lo largo del tiempo, a su ritmo.

Ayuda con familia: Colaboración entre padres y escuela (ej: compartir información sobre el niño, decidir
conjuntamente, etc)
1. Hacerles saber que tener conflictos no significa tener problemas
2. Fomentar una buena relación con el niño (afecto, cariño, confianza, respeto, etc) y un aprendizaje
mutuo
3. Invertir tiempo en el infante
4. Tener adultos de referencia que puedan entenderlos
5. Gestionar el proceso con actitud abierta, no actuar impulsivamente
Necessitats específiques de Suport Educatiu (NESE):
NESE derivades de trastorns de l'aprenentatge i la comunicació
- Es centren en 3 àrees: Trastorns de la comunicació i llenguatge (Dislèxia i TEL), matemàtica i
TDA.
- Els trastorns de comunicació i llenguatge es basen en trastorns d’aprenentatge que es
centren en dificultats específiques de la lectura i escriptura que presenten
intel·ligència, motivació i escolarització adequades
- Els trastorns d’aprenentatge interfereixen en el rendiment acadèmic que es troba per
sota de les seves capacitats
- Dificultats amb relacions + repercutir autoestima i relacions familiars
- Condició permanent que evoluciona al llarg de les etapes educatives.

Resposta educativa
- Enriquir els programes, mesures i suports
- Seguiment i avaluació.
- Col·laboració amb altres centres i lequip docent.
- Traspàs informació relativa, extremar mesures a les aules, intervencions positives.
- Adaptació personalitzada si fa falta (PI)
- Treball fonològic, activitats i experiències. (dislexia)
- Intervenció + treballs alumnes amb alteracions de llenguatge (TEL)
- Consideracions del procés d’aprenentatge, tipus de coneixements matemàtics, treball de
conceptes, anàlisis dels errors i les experiències negatives (matemàtiques)

NESE derivades de discapacitat visual

Definició: La discapacitat visual, pot manifestar-se en diferents graus, des de baixa visió moderada o
severa (camp visual, agudesa visual, i sensibilitat del color i/o contrast), fins a ceguesa total.
A les limitacions en l’agudesa i/o el camp visual poden afegir-s’hi, segons la patologia causant, altres
efectes com enlluernaments, nistagme (dificultat per fixar la mirada en l’objecte d’atenció) o
alteracions en la percepció dels colors.
- En el cas de la ceguesa es important saber si aquesta es conenita o adquirida, ja que el fet
que la persona hi hagi vist durant un temps de la seva vida haurà possibilitat l’elaboració
d’imatges mentals amb components visuals.

Resposta educativa: Els centres docents amb alumnat amb discapacitat visual reben el suport de
professionals itinerants especialistes. Aquests formen part d’un programa d’intervenció educativa
vinculat al Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals (CREDV), fruit d’un conveni de
col·laboració entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l'ONCE.
- La seva intervenció es concreta en tres grans àmbits: alumnat i famílies, centres i professorat,
i zona educativa.

NESE derivades de pluridiscapacitat

Definició: Generalment, necessiten suport en totes les àrees del desenvolupament. (comprensión,
memoria, llenguatge…)

Les propostes educatives poden centrar-se en:

- La comunicació augmentativa a partir d’estratègies bàsiques.
- L’autonomia/independència: Habilitats de vida diària
 - L’estimulació dels sentits
- L’equilibri emocional
- El manteniment de la salut.
- La participació en la vida social
- Aquests alumnes necessitaran unes mesures i suports de major intensitat que es recolliran en
el Pla de Suport Individualitzat.

NESE derivades de trastorn mental

Definició: És important que els infants i els joves puguin:
- Mantenir relacions personals satisfactòries.
- Progressar en el seu desenvolupament psicològic.
- Jugar i aprendre d’acord amb la seva edat.
- Desenvolupar el sentit ètic i moral.
- Afrontar un cert grau d’incertesa i d’angoixa psicològica.
- Tenir un sentit clar de la seva identitat i autoestima.

Resposta educativa: La detecció precoç és fonamental per tal de que les intervencions educatives i
terapèutiques esdevinguin eficaces i duradores. Es pot requerir de l’ajuda del Centre de Recursos
Educatius per a Trastorns del Desenvolupament i de la Conducta (CRETDIC) per a
complementar la tasca d’assessorament, orientació i formació als serveis educatius i als equips
docents.
- Un suport adreçat a alumnat amb trastorn mental que necessita suport intensiu són les Aules
Integrals de Suport (AIS).

NESE derivades de situació de malaltia

Definició: Els alumnes en situació de malaltia, atesos en centres del Departament de Salut o atenció
educativa domiciliaria, no poden assistir a centres educatius degut a la llargada de l'estància als
centres hospitalaris. Aquests alumnes necessiten un pla individualitzat per a poder garantir una atenció
integral ajustada a les seves necessitats i que ajudi a normalitzar la situació d’aquests.

Resposta educativa:
- Aules hospitalàries.
- Aules en hospitals de dia per a adolescents: Elaboren i apliquen el programa terapèutic
juntament amb la resta de l'equip, concreten el pla de treball amb l’objectiu de que l’alumne
pugui mantenir la vinculació amb el centre i, en la mesura del possible, fer seguiment del seu
progrés, coordinant-se amb el centre educatiu, l’EAP i la Inspecció d’Educació, i orienta a
l’alumbe en la continuitat del estudis o el món laboral, juntament amb l’acompanyament en
l’alta.
- Atenció educativa domiciliària: L’equip docent del centre, amb la posible ajuda de l’EAP,
elabora un proposa pel desenvolupament de l'alumne on el profesor o tutor fa seguiment
mitjançant l’atenció domiciliària o a un centre hospitalari.

NESE derivades de desavantatge educatiu

Definició:
a) Incorporació tardana: incorporació inicial en un moment posterior a l’inici de l’educació
primària, en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, quan s’hi ha incorporat en els
darrers trenta-sis mesos i procedeix d’àmbits lingüístics i culturals allunyats.
b) Situacions socioeconòmiques especialment desfavorides: situacions familiars, socials,
 culturals o econòmiques de desavantatge social que requereixen recursos addicionals per
garantir el benestar de l’alumne i el seu desenvolupament òptim en el sistema educatiu.
Aquestes situacions interfereixen en l’adquisició dels aprenentatges

Resposta educativa:
Comissió social. Espai interdisciplinari que sorgeix de la Comissió d’Atenció a la Diversitat, en què
es recullen les demandes detectades a l’escola o en altres serveis sobre problemàtiques socials que es
manifesten, i que fa una anàlisi i reflexió per tal de consensuar la intervenció i establir un procés de
seguiment.
Cal superar el simple traspàs d’informacions, demandes o derivacions i acostar-se a un model de
coresponsabilitat entre els diferents professionals implicats, a fi d’orientar-se cap als objectius
següents:
- Donar suport a la tasca socioeducativa.
- Recollir i compartir informacions respecte a situacions socials i familiars que afecten el
desenvolupament integral i escolar de l’alumne, i analitzar conjuntament aquestes situacions.
- Acordar i planificar la intervenció dels professionals de la Comissió per afavorir la millor
escolarització dels menors en situacions socials o familiars desfavorides o de risc social.
- Fer un seguiment de les actuacions portades a terme.
- Planificar accions preventives individualment, en grup o en comunitat.
- Generar propostes de millora adreçades a les instàncies pertinents (plans educatius d’entorn,
EAIA, comissions d’absentisme...) i altres agents socioeducatius del territori.
Els equips de llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC): equips de docents que donen suport
al professorat en l’atenció a la diversitat relacionada amb l’alumnat especialment procedent de la
immigració o amb l’alumnat amb risc d’exclusió social, en l’àmbit dels centres educatius i els plans
educatius d’entorn
L’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) elabora un informe global dels alumnes que
presenten necessitats específiques de suport educatiu derivat de situacions socioeconòmiques o
socioculturals desfavorides i que impliquen actuacions educatives de suport en el centre i que es
recolliran en el pla de suport individual (PI)
Departament d’Educació. Serveis Educatius Específics:
CREDA: Els CREDA són serveis de suport als centres educatius en l’adequació a les necessitats
especials de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació que interfereixen
en el seu desenvolupament personal, social i curricular. La seva intervenció es concreta en tres grans
àmbits: alumnat i famílies; centres i professorat; zona educativa.

Destinat a ​Infants i joves amb sordesa (0-18a), i famílies.

● Alumnat amb greus trastorns del llenguatge i/o la comunicació (3-12a), i famílies.
● Centres i professorat de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o
comunicació.
● Professorat especialitzat (MALL) de la zona educativa de l’alumnat amb greus dificultats
d’audició i/o llenguatge.

Funcions: Realitzar la valoració i seguiment del procés evolutiu audiològic, comunicatiu i lingüístic
de l’infant amb sordesa.
- De les necessitats psicolingüístiques i educatives de l’alumnat amb greus trastorns de
llenguatge i/o comunicació.
- Proporcionar atenció logopèdica específica.
- Orientar i assessorar a les famílies.
- Proporcionar suport i assessorament als centres i al professorat de l’alumnat.
- Posar a disposició de la comunitat educativa materials, recursos, assessorament i formació
especialitzada per a l’adequació de la tasca docent a les necessitats especials.

Access:
- Derivats per l’EAP de la zona.
● Els infants de 0 a 3 anys amb diagnòstic de sordesa (ORL) la família, el CDIAP o l’EAP
poden accedir directament al CREDA. - GREU.

Professionals:
- Logopedes, Psicopedagogs/es especialitzats en audició, llenguatge i comunicació, Audioprotetistes
especialitzats en audiopròtesi infantil i juvenil

Marc d’actuació:
- Orientació de la intervenció a partir de les necessitats educatives que les dificultats auditives,
lingüístiques i/o comunicatives generen en els alumnes.
● Orientació de l'atenció en el marc de l'escola inclusiva i suport al professorat.
● Organització de la resposta educativa i l'atenció del CREDA a alumnes amb dificultats.
● Reserva de l'atenció a càrrec d'especialistes dels CREDA quan les dificultats els dificulten
l'accés al currículum.

Ventall d'intervenció en tres grans àmbits:

Alumnat i famílies
● Valoració i seguiment de les necessitats psicolingüístiques i educatives de l'alumnat.
● Atenció a l'alumnat que requereixin atenció logopèdica específica complementària.
● Orientació i assessorament a les famílies.

Centres i professorat
 ● Suport a la tasca docent del professorat per a l'adequació de la seva activitat, en col·laboració amb
el/la psicopedagog/a referent del servei educatiu de zona.
● Orientació al professorat dels centres d'agrupament per facilitar l'adequació a les necessitats
educatives específiques.
● Assessorament al professorat especialitzat per facilitar el desenvolupament de programes d'adequació
a les necessitats educatives.
● Orientació al professorat especialitzat (MALL i mestres d'educació especial o MEE) els centres
educatius per facilitar el desenvolupament de programes d'adequació a les necessitats educatives
específiques de l'alumnat amb greus dificultats d'audició, llenguatge i/o comunicació.
Entorn educatiu
● Col·laboració amb el servei educatiu de zona en les funcions comunes de formació permanent del
professorat sobre processos d'ensenyament i aprenentatge i estratègies que facilitin l'adequació a les
necessitats educatives específiques per a l'alumnat amb greus dificultats d'audició, llenguatge i/o
comunicació.
● Col·laboració amb el servei educatiu de zona en les funcions comunes d'assessorament, informació i
préstec de materials didàctics i altres recursos educatius que facilitin l'adequació a les necessitats
educatives específiques.

CRETDIC: El CRETDIC (Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del
Desenvolupament i la Conducta) és un servei d’assessorament i de suport tècnic a la tasca docent i
a la tasca dels serveis educatius amb la finalitat d’afavorir la inclusió, la participació i l’aprenentatge
dels alumnes amb trastorns del desenvolupament i de la conducta, apoderant els docents i els centres
perquè puguin donar resposta a les necessitats educatives especials dels alumnes.

Destinataris: Nens de centres educatius ordinaris d’infantil, primària i secundària sostinguts amb fons
públics en relació a la problemàtica que planteja l’alumnat amb trastorns de comportament, autisme i
trastorns mentals.

Funcions:
- Col·laboració amb els equips d'assessorament i orientació psicopedagògics (identificació i
avaluació de les necessitats dels alumnes amb trastorns del desenvolupament i de la conducta,
i en l'orientació a les famílies)
- Assessorament i formació als centres, als equips docents i als serveis educatius (criteris
organitzatius i metodològics per facilitar l'atenció de les necessitats dels alumnes amb
trastorns del desenvolupament i de la conducta).
- Aportació de suport i de criteris tècnics a altres òrgans del Departament d'Educació.
- Altres funcions que els atribueixi el Departament d'Educació.

Access: Venen derivats a través de l’EAP sempre i quan les famílies donin el consentiment.

Profesionals: Està integrat per especialistes en pedagogía terapèutica o en audició i llenguatge i per
especialistes en orientació educativa, llicenciats en psicologia, pedagogia o psicopedagogia. De fet, a
través d’aquest centre, es dota el sistema educatiu de recursos de tècnics especialitzats en l’atenció
pedagògica d’aquests alumnes d’acord amb les seves necessitats.

Marc d'actuació:
Centres i professors, conjuntament amb l’EAP:
- Assessorar als docents dels processos d’intervenció educativa.
 - Proposar estratègies organitzatives i metodològiques per millorar l’atenció als alumnes
- Informar dels factors de vulnerabilitat i de risc que acompanyin la situació escoltar de l’alumne.
Serveis educatius i zona:
- Cooperar amb els EAP, centres i docents en l’atenció i l’assessorament a les famílies.
- Col·laborar amb l’EAP i la resta de serveis educatius en Centres i professors, conjuntament amb
l’EAP:
- Assessorar als docents dels processos d’intervenció educativa.
- Proposar estratègies organitzatives i metodològiques per millorar l’atenció als alumnes
- Informar dels factors de vulnerabilitat i de risc que acompanyin la situació escoltar de l’alumne.
Serveis educatius i zona:
- Cooperar amb els EAP, centres i docents en l’atenció i l’assessorament a les famílies.
- Col·laborar amb l’EAP i la resta de serveis educatius.

CREDV: El CREDV és un servei educatiu específic que en col·laboració amb l'ONCE dona suport
a la tasca docent del professorat pel que fa a alumnes amb greus dèficits visuals, a més d'oferir
atenció directa a aquest alumnat i orientació a les famílies.
- La seva intervenció es concreta en tres grans àmbits: alumnat i famílies, centres i professorat,
i zona educativa.

Destinataris:
- Infants de 0 a 3 anys amb dèficit visual, i a les seves famílies
- Alumnat amb dèficit visual,a les seves famílies i centres educatius al llarg de l'escolaritat
obligatòria.
- Centres (ordinaris i d'educació especial), i professorat de l'alumnat amb greus dificultats
d'audició i/o llenguatge, en col·laboració amb l'EAP.

Objectius:
- Realitzar la valoració i seguiment psicopedagògic de l'alumnat.
- Realitzar la valoració sistemàtica del procés evolutiu de l'alumnat com a mínim a P-5, a 2n
de primària, a 6è de primària i a 2n d'ESO (PIA).
- Proporcionar assessorament, material, estratègies i modelatge al professorat amb aquest
alumnat.
- Col·laboració amb els centres i el servei educatiu en l'orientació de l'adequació curricular
per a aquests alumnes.
- Valoració, prescripció i seguiment tecnològic i d'adequació de materials educatius
- Orientació a les famílies, informació i assessorament.

Funcions:
Organitzats en 3 unitats amb les següents funcions:
1. Unitat de valoració i orientació → seguiment de les competències i necessitats especials
d’aquest alumnat.
a. Orientació i treball de col·laboració amb l'equip de mestres i a les famílies.
2. Unitat de seguiment escolar → Atenció especialitzada a l'alumnat.
a. Valoració i seguiment del desenvolupament educatiu, comunicatiu i social d'aquest.
3. Unitat de materials i tecnologia (tiflotècnia) →
a. Actualitzar, facilitar tecnologies i mantenir el fons de documentació materials, per a
l'aprenentatge i el coneixement (TAC) aplicades a l'atenció a l'alumnat.
Access:
- Derivats per l'EAP de la zona a través d'un full protocol·litzat de demanda.
- Els infants de 0 a 3 anys amb diagnòstic de ceguesa o trastorns greus de la visió, la família, el
CDIAP o l'EAP poden accedir directament al CREDV-ONCE.

Especialistes
- Mestres especialitzat
- Psicopedagogs/gues
- Treballadors/es socials
- Tècnics/ques en tiflotecnologia

Ambit actuació:
Es concreta en 3 grans àmbits: alumnat i famílies, centres i professorat, i zona educativa.
- Alumnat: L’atenció directa a l’alumne dins el marc escolar per orientar les seves necessitats
educatives i treballar tècniques específiques
- Famílies : Orientació i assessorament a les famílies per facilitar la seva adequació a les
necessitats educatives específiques d'aquest alumnat.
- Escoles: El centre escolar acull l’alumne amb dificultats visuals com un més dins la diversitat
d’alumnat matriculat a l’escola.

La inclusió d’un alumne amb discapacitat visual a una escola genera entre el professorat, i en el tutor
o tutora, un seguit de sentiments.
Departament d’Educació. Serveis educatius de zona:
ELIC: Equips d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social, que
donen suport al professorat en el treball de la competència lingüística de tot l’alumnat en general, i en
l’atenció a l’alumnat procedent de processos migratoris i a l’alumnat amb risc d’exclusió social, en
l’àmbit dels centres educatius i els plans educatius d’entorn.

Destinataris: centres educatius, equips directius, professorat, alumnat i les seves famílies i altres
agents de la comunitat educativa.

Professionals: docents dels cossos de mestres i de professorat d'ensenyament secundari.

Funcions
Col·laboració en la sensibilització, promoció, consolidació i l’ús de la llengua catalana com a eix d’un projecte
plurilingüe.
● L’assessorament i suport als professors en tot el procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua al
llarg de les diferents etapes de manera integrada amb els continguts curriculars, utilitzant
metodologies inclusives i coeducatives per aconseguir l’èxit educatiu de tots els alumnes.
● L’impuls, l’assessorament, la formació i el suport als plans i projectes del Departament d’Educació
relacionats amb l’àmbit de la llengua, la interculturalitat i la cohesió social.
● L’assessorament als centres educatius en la gestió de la diversitat lingüística dels alumnes en el marc
curricular i la col·laboració en l’organització, seguiment i coherència metodològica de les classes
extraescolars de llengües de la nova ciutadania impulsades i/o gestionades des del Departament.
● L’assessorament als centres educatius en la gestió dels usos lingüístics per tal que aquests s’ajustin als
objectius pedagògics fixats i a la normativa vigent.
● La col·laboració i assessorament en l’elaboració i actualització del projecte lingüístic plurilingüe, del
pla d’acollida i del projecte de convivència.
● L’assessorament, formació i suport al professorat sobre l’organització, orientació metodològica i
emocional en l’acollida de l’alumnat nouvingut al centre, a l’aula i a l’aula d’acollida, i en
l’elaboració dels plans individuals d’aquests alumnes.
● L’assessorament, formació i suport als professors sobre l’organització, orientació metodològica i
emocional del suport lingüístic i social als alumnes d’origen estranger.
● La col·laboració en la formació permanent del professorat sobre metodologies i recursos, i l’aportació
de criteris d’avaluació en els àmbits de la competència lingüística dels alumnes.
● La col·laboració en la sensibilització, promoció i consolidació de l’educació intercultural.
● L’assessorament sobre el respecte a la diversitat de creences als centres educatius.
● L’assessorament als professors en els aspectes d’integració i relació de l’alumnat nouvingut i/o amb
risc d’exclusió i la cura pel seu èxit educatiu.
● La promoció de la implicació de les famílies de l’alumnat nouvingut i/o amb risc d’exclusió en el
procés educatiu dels seus fills i filles.
● L’assessorament, dinamització i suport tècnic a la gestió del treball en xarxa entre els agents educatius
del municipi o zona.
● L’assessorament i dinamització dels i als plans educatius d’entorn, vetllant pels principis d’ús de la
llengua catalana, l’equitat, l’educació intercultural, la cohesió social.
● La dinamització i promoció de la connexió entre els diferents espais i temps educatius de l’àmbit
formal i no formal de la zona.
● La promoció de l’accés de tot l’alumnat a l’educació no formal, com un element estratègic d’equitat i
d’igualtat d’oportunitats.
● La col·laboració en el Projecte de promoció escolar del poble gitano per reduir l’absentisme de
l’alumnat gitano, la seva promoció, i la visualització de la cultura gitana en els centres i en el
 currículum.

EAP
Els EAP són equips d’assessorament i orientació psicopedagògic que donen suport al professorat
i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació amb els alumnes que
presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies.

Per tant, els serveis s’adrecen específicament als centres educatius, els equips directius, el professorat
i altres professionals implicats en l’atenció a l’alumnat amb dificultats o amb necessitats educatives
especials, l’alumnat i les seves famílies, i el treball a la seva zona d’actuació.

Funcions:
Atenció a l’alumnat i les seves famílies
● Identificació i avaluació psicopedagògica i/o social de les necessitats educatives especials de
l’alumnat i proposta d’escolarització, en col·laboració amb els serveis educatius específics
quan s’escaigui.
● Elaboració d'informes diversos per a orientar l’escolarització.
● Realitzar la valoració motriu de l’alumnat amb necessitats educatives especials per tal
d’establir el seu grau d’afectació i les seves necessitats d’accessibilitat i planificar i dur a
terme programes d’intervenció amb aquest alumnat.
● Assessorament al professorat per a la planificació de la resposta educativa (adaptacions
d’aula, de materials, plans individualitzats...) que pugui necessitar l’alumnat, en col·laboració
amb els i les docents, especialistes i serveis educatius específics.
● Assessorament a l’alumnat, famílies i equips docents sobre aspectes d’orientació personal,
educativa, professional i social.
● Seguiment de l’alumnat amb necessitats educatives especials al llarg de la seva escolaritat i
de manera especial en els moments de transició entre etapes educatives, en col·laboració amb
els altres professionals i serveis educatius implicats.
● Detecció, valoració i derivació -si s’escau- d’alumnat als serveis educatius específics
(CREDA, CREDV, CRETDIC), als serveis socials, de salut o de justícia (CDIAP, CSMIJ,
EAIA, DGAIA...).
● Coordinació amb altres professionals, serveis o institucions de la zona per donar una resposta
coherent i adequada a les necessitats educatives de l’alumnat.
Atenció als centres educatius
● Assessorament als centres i al professorat en la identificació de necessitats educatives de
l’alumnat i col·laboració en la planificació d’actuacions de resposta educativa en l’entorn
escolar, familiar i social.
● Coordinació amb l’equip directiu i amb el professorat del centre que dona suport a la
diversitat de l’alumnat (mestres d’educació especial, psicopedagogs i psicopedagogues,
mestres de pedagogia terapèutica, educadors i educadores especialitzades...).
● Participació en les comissions d’atenció a la diversitat del centre (CAD) i a les comissions
socials.
● Col·laborar en processos d’inclusió, en la prevenció i resolució de conflictes i en la detecció i
prevenció de conductes de risc.
● Assessorament en processos de tutoria i orientació de l’alumnat.
● Assessorament per a l’entesa, la col·laboració i la confiança mútua entre les famílies de
l’alumnat i el centre educatiu, especialment d’aquell que alumnat més vulnerable o amb risc
d’exclusió.
Atenció i intervenció a la zona
● Participació en els processos d’escolarització i transició entre etapes educatives.
● Treball en xarxa amb les institucions i serveis de la zona en la detecció de necessitats,
l’establiment de criteris comuns d’actuació, el coneixement i la difusió de recursos.
● Treball en xarxa amb els diferents serveis i programes educatius de la zona o sector (CREDA,
CREDV, CRETDIC) i amb equips o serveis d’altres departaments (salut, acció social i
justícia) de la zona.
● Col·laboració amb les administracions en la planificació i optimització dels recursos
educatius del sector i en temes relacionats en l’escolarització dels i les alumnes.
● Participació en els plans educatius d’entorn i en altres plans o programes que afavoreixen la
integració escolar i social de l’alumnat (absentisme, risc d’exclusió social, salut...).
● Coordinació i dinamització d’activitats de Formació i intercanvi dels docents, en
col·laboració amb els centres de recursos pedagògics (CRP) del SEZ.

CRP
Els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) són equips de dinamització i assessorament dels
professionals i centres educatius per a la millora i transformació educativa

Funcions
- El disseny, la planificació i la implementació de la pràctica educativa en el centre,
acompanyant-lo en els processos de transformació i millora educativa. La direcció del CRP ha
de vetllar perquè es compleixi aquesta priorització. Així mateix, s’ha de preveure una franja
horària específica i reservada de treball pedagògic en equip.
● El suport a les xarxes educatives de la zona vetllant per l'equitat i la inclusió.
● El suport i acompanyament al professorat i als centres en l’ús educatiu de les tecnologies
digitals, amb l’objectiu de garantir l’aprenentatge en línia de l’alumnat.
● La detecció, recull i difusió de pràctiques educatives de referència del professorat de la
zona així com projectes innovadors de centres.
● ​Detecció, proposició, coordinació i organització de les activitats de formació permanent
Camps d’aprenentatge:
Definició:
Els camps d’aprenentatge (CdA) són serveis educatius de suport curricular que treballen
conjuntament amb els centres educatius. El seu objectiu és promoure l’aprenentatge competencial
dels alumnes a partir d’activitats didàctiques en entorns naturals, socials i culturals singulars de
Catalunya.

Els camps i els entorns d’aprenentatge (CdA /EdA) ofereixen activitats didàctiques innovadores que
poden ser de més d’un dia o d’un dia. Les activitats de més d’un dia promouen la consolidació dels
aprenentatges dels alumnes. Per tal d’assolir els objectius d’aprenentatge es recomana aquesta
tipologia d’estada.

Els CdA/EdA s'adrecen principalment a alumnes d'educació primària, de secundària, dels cicles
formatius, del batxillerat i primers cursos universitaris dels centres educatius de Catalunya. En
cas excepcional, condicionat per les activitats col·laboratives concretes i a la disponibilitat del CdA/
l’EdA, es podran atendre centres educatius públics de fora de Catalunya.
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (Atenció Precoç):
CDIAP
Definició: Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) coordinen actuacions
assistencials i preventives adreçades a infants fins a 6 anys que presenten algun trastorn en el
desenvolupament o es troben en situació de risc de patir-lo. Si als 3 no veuen res important deriven a
0-12.
La intenció és eliminar o disminuir els seus efectes, si és possible, mitjançant un tractament adequat
que ha de facilitar a l'infant la millora del desenvolupament i les seves relacions familiars, fins i tot
en els casos de més greu afectació.

Destinataris: El medi familiar i social en què viuen poden fer-la necessària.

● No arriben a un desenvolupament adequat a la seva edat.
● Presenten malformacions evidents defectes congènits, lesions cerebrals de qualsevol origen i
d’altres anomalies.
● Prioritza l’atenció als infants de menys de tres anys i als infants amb afectacions greus sense
prejudicis del caràcter universal dels serveis d’atenció precoç.

Funcions objectius:
- Avaluació global de la problemàtica de l'infant i la seva família (diagnòstic).
● Informació, orientació, suport i assessorament a la família.
● Atenció terapèutica a l'infant de forma individualitzada.
● Orientació i suport a les escoles d'educació infantil.
● Seguiment de l'evolució de l'infant.
● Col·laboració dels programes de prevenció i detecció.
● Tasques de recera, docència i formació.

Professionals:
● Els professionals que formen part de l'equip interdisciplinar dels CDIAP són experts en
desenvolupament infantil i en els diversos àmbits d'intervenció (infant, família i entorn).
● Hi ha especialistes en fisioteràpia, logopèdia, treball social, psicologia i neuropediatria,
entre d'altres.
● Aquesta diversitat permet atendre qualsevol tipus de trastorn i aconseguir una intervenció
global en les necessitats de l'infant i la seva família.
● Fa la derivació el pediatra.

EAIA: Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA)

Destinataris: Els EAIA reben els casos en situació de desemparament o en risc d'estar-hi que
detecten els serveis socials bàsics, les instàncies judicials o policials o la Direcció General d'Atenció a
la Infància i l'Adolescència.

Funcions:
- Fan el diagnòstic, la valoració dels infants i del seu entorn sociofamiliar, i proposen les
mesures més adequades per a cada cas.
● Elaboren plans de millora per a l'infant i la seva família, fan el seguiment i el tractament un
cop s'han aplicat les mesures proposades, tant si estan en el nucli familiar com en un centre o
en una família d'acollida.
● Els equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA) estan formats per professionals de
la psicologia, la pedagogia, l'assistència social i l'educació social
Marc d’actuació: Són els responsables de coordinar els altres equips i serveis del seu territori que
també intervinguin en l'atenció als infants en desemparament, així com donar assessorament als
serveis socials bàsics d'atenció social.
Diversitat i inclusió:
SIEI Els suports intensius per a l’escolarització inclusiva (SIEI), abans USEE; són dotacions
extraordinàries de professionals que s’incoporen a les plantilles d’escoles i instituts com a
recursos intensius per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessitin.
- El SIEI és un recurs per al centre, que se suma als suports universals i addicionals per a
la inclusió.

Destinataris: A
Els alumnes amb necessitats educatives especials derivades de limitacions molt significatives, tant en
el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, els quals requereixen al llarg de tota
l’escolaritat mesures i suports intensius per poder relacionar-se, participar i aprendre.
La proposta d’escolarització respon a l’informe de reconeixement de necessitats específiques de
suport educatives elaborat per l’EAP per als alumnes escolaritzats des de de 2n cicle educació
infantil fins 4rt ESO, al llarg de l’escolarització i en qualsevol etapa
- Documentació administrativa i expedient acadèmic dels alumnes. Els alumnes que reben el
suport SIEI han disposar del dictamen i/o informe de reconeixement de necessitats
educatives especials elaborat per l’EAP i el Pla de suport individualitzat (PI). La
documentació administrativa restant serà la mateixa per a la de l’alumne en general.
- Avaluació. Els alumnes amb pla de suport individualitzat han de ser avaluats, en les
comissions d’avaluació del seu grup-classe o grup d’alumnes, en referència als criteris
d’avaluació descrits en el seu PI.

Funcions​:​
- L’organització dels suports s’emmarca en el plantejament global que fa el centre per
l’educació inclusiva de l’alumnat. Correspon a l’equip directiu, amb la col·laboració de la
comissió d’atenció a la diversitat (CAD), determinar els criteris i la gestió dels recursos
d’atenció a la diversitat de l’alumnat, amb la finalitat d’aconseguir el màxim nivell de
participació i d’aprenentatge de l’alumnat del grup de referència. És important la implicació
del claustre i el consell escolar.
- Correspon als serveis territorials assignar les SIEI. En el cas que el centre disposi d’aquest
recurs, el Departament d’Educació assigna el nombre de professionals adients per a
l’atenció dels alumnes.
- Equip directiu
- CAD
- Claustre i consell escolar
- EAP
Les families han d’estar informades de la proposta d’escolarització, i col·laborar en l’elaboració del
PI

CSMIJ (departament de salut)

Els Centres de Salut Mental infantojuvenils són un servei públic i gratuït que ofereixen atenció
especialitzada a infants i adolescents de 0 a 18 anys amb problemes de salut mental i/o addiccions,
des d’una perspectiva multidisciplinària i comunitària. L’àmbit d’actuació dels professionals que
atenen el servei se centra en el pacient, i també en el medi en el qual es manifesta el patiment, ja sigui
l’escola o la família.

Destinataris: Els infants i adolescents fins a 18 anys que per la complexitat del seu trastorn
necessiten d’una atenció més especialitzada que no pot ser resolta des dels centres d’atenció
primària.

Les seves funcions són les de diagnòstic, orientació, tractament i seguiment.

Cal destacar la seva funció de coordinació amb els diferents nivells i recursos assistencials de salut
mental establerts al sector sanitari de referència, així com amb els diferents serveis públics
infanto-juvenils dels Departaments de Ensenyament, Benestar i Família, Serveis Socials d'Atenció
Primària, Salut pública Justícia juvenil i altres serveis comunitaris, en funció de les necessitats dels
usuaris, per garantir tan una intervenció globalitzada com la continuïtat assistencial.

Els CSMIJ estan formats per equips professionals interdisciplinaris amb psiquiatres, psicòlegs clínics,
infermers i treballadors socials.
S’hi pot accedir a través de la sol·licitud d’atenció especialitzada emesa pel:
- Pediatre o metge de família d’assistència primària
- Les unitats d’ingrés psiquiàtric (per seguiment post-alta
- Professionals dels hospitals de les comarques gironines
- Altres centres de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions
- Els Equips d'Assessorament Psicopedagògic (EAP)
- Els Equips d'Atenció a la Infància en risc (EAIA)
- Justícia Juvenil.
- La Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA).
- Els Centres de Desenvolupament i Atenció Precoç (CDIAP).

Marc actuació:
- Atendre els problemes de salut mental que requereixen un tractament especialitzat.
- Donar suport als professionals de l’Atenció Primària de Salut oferint formació i
interconsultes que permetin que puguin atendre les situacions menys greus.
- Afavorir l’assistència integral mitjançant la coordinació amb altres serveis sanitaris i socials.
- Valoració psiquiàtrica, psicològica, social i d’infermeria.
- Consultes terapèutiques individuals, familiars i combinades.
- Seguiment terapèutic individual, familiar i combinat.
- Psicoteràpia individual, familiar i de grup.
- Tractament psicofarmacològic.
- Coordinació amb altres serveis sanitaris del sistema de salut, ensenyament, social i de
Justícia.
- Seguiment domiciliari en casos greus i molt concrets en els que no hi hagi cap altra
possibilitat d’atenció a la persona que pateix la malaltia.
- Assessorament als equips educatius dels Centres Residencials dependents de la Direcció
General d'Atenció a la Infància i Adolescència.
- Assessorament i treball conjunt amb els equips docents de les escoles públiques d'Educació
Especial que atenen alumnes amb trastorns greus de l'espectre autista.
- Visites de valoració i seguiment a les escoles d'Educació Especial.

EBASP (serveis municipals)

Conjunt de serveis adreçats a persones, famílies i grups que presenten dificultats socials de
manera temporal o permanent. Ofereixen suport i ajuden en la cerca de solucions de les diferents
problemàtiques presentades, que té l'objectiu de detectar i prevenir situacions de risc o d'exclusió
social, informar, orientar, assessorar, gestionar recursos socials i tramitar propostes de derivació als
serveis socials especialitzats.
 - Equip pluridisciplinari de professionals

Funcions:
- Atenció a persones que no tenen domicili (persones sense sostre i indigents). En algunes
poblacions compten amb albergs d'acollida de caràcter temporal per a persones de pas.
Aquests equipaments solen incloure servei d'allotjament i de menjador durant alguns dies.
Així mateix, ofereixen programes de reinserció i de promoció social per a aquestes persones.
- Col·laboració en una acció preventiva, en la detecció de situacions de risc social. Per
exemple a l'hora de detectar problemes o mancances en l'atenció d'infants, de gent gran o de
persones discapacitades.
- Participació i col·laboració en els processos de reinserció i d'integració social comunitària.
Per exemple, participen dels programes per prevenir i disminuir l'absentisme escolar o dels
programes d'orientació i inserció laboral.
- Els serveis socials d'atenció primària deriven als serveis d'atenció especialitzada i es
coordinen amb altres institucions i entitats, per exemple amb les escoles, amb els centres
oberts per a infants i joves o amb els centres de salut.
- Gestionen el Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) , que consisteix a donar suport, a la pròpia
llar, a persones i famílies amb manca d'autonomia (discapacitat, malaltia o convalescència,
problemes sociofamiliars, etc.) tant pel que fa a la realització de les tasques relacionades amb
l'atenció personal, com en les d'ordre i d'organització de la llar.
- També donen suport a accions de tipus cultural, social i cívic que fomentin el
desenvolupament del teixit associatiu als barris.

Els EBASP són equips integrats per professionals sanitaris, com ara metges, infermers,
treballadors socials i altres professionals de la salut, que ofereixen atenció primària de salut als
ciutadans d'una àrea geogràfica determinada. Aquests equips estan dissenyats per proporcionar una
atenció mèdica i social completa, integral i de qualitat als pacients, i per promoure la prevenció de
malalties i la promoció de la salut.

Els Equips Bàsics d'Atenció Primària (EBASP) són serveis de competència comarcal dotats d’equips
multi-disciplinaris. Hi ha un servei d’atenció domiciliària (SAD) que proporciona un servei d’atenció
social realitzat al domicili i que es coordina amb accions adreçades a l’atenció personal. Per altre
banda també hi ha un àmbit de tele-assistència, que garantitza la comunicació permanent de la persona
amb l’exterior.