Professional Documents
Culture Documents
Apuntes Psicopeda
Apuntes Psicopeda
Àmbit institucional:
- Competències bàsiques (actualment anomenades al nou currículum “competències clau”;
generar un projecte de quines són les competències bàsiques a tenir en compte per l’alumnat i
pel professorat).
- Formació al professorat + suport mestres (programa en el que es tingui en compte el
caràcter assessor dels professionals i de fer costat al professorat).
- Com a conseqüència de nou model: Avaluació més àmplia i contextualitzada i significa
cambiar condicions de l’entorn.
- Més prevenció (acompanyar a l’equip directiu; a partir de l’acció tutorial) a partir dels plans a
desenvolupar.
- *Pla (desenvolupament de plans i programes d'acció tutorial i orientació acadèmica i
professional en el centre, i a la millora de l'organització i coordinació d'aquestes per
prevenir diferents característiques).
- Plans de l'àmbit institucional: PEC (projecte educatiu centre), PCC (projecte
curricular de centre; a l’escola no parlem de pla docent sinó de PCC, només a la
universitat es parla de plans docents), PAT, PAD, Pla convivència, PI, Programació
didàctica (programa normatiu, el PI és diferent i s’aplica quan la persona no pot
seguir aquesta programació didàctica) Pla de formació del centre (com xerrades).
- PCC (projecte curricular de centre), també es troba en l'àmbit del professorat.
- Pla de formació del centre, es troba en l’àmbit del professorat (pot ser en el
marc de l’escola, de la família i xerrades i, tallers a l’aula).
Pràctiques a l’aula:
- PI (és una programació didàctica individual que tenen els alumnes que ho necessiten; el
responsable de fer els PI són és el professorat, concretament el tutor, el psicopedagog
assessora. L’EAP decideix si es fa el PI i és el professorat el que ho ha d’acceptar o denegar.
La persona de l’EAP està dintre del CAD (format per: mestre d’educació especial,
psicopedagog, tutor (casos específics) i algú de l'equip directiu (cap d'estudis o coordinador
directiu) que vetlla perquè els plans estiguin bé).
Psicopedagogia. Tasca lectura Lago, Onrubia & Minguela 2022
Activitat 1. 5 idees que permetin justificar la resposta a la pregunta: el sistema educatiu
necessita del assessorament psicopedagògic?
- Las demandas por parte de la escuela a una mirada más inclusiva necesita de la acción del
psicopedagoga para cambiar de manera global el sistema educativo para que puedan
encontrar todos sus necesidades educativas en las mismas aulas y condiciones. Esto se hace a
partir del cambios sustanciales tanto de la actividad de enseñanza y del entendimiento del
aprendizaje.
- Las escuelas necesitan un cambio de aprendizaje y en la substancia de la actividad
educativa basado más en las competencias de las adquisiciones de conocimientos desde una
perspectiva democrática así como que haya un aprendizaje confluyente, social y funcional.
Necesidad de reconstruir las aulas de enseñanza para que haya un aprendizaje más
significativo.
- La confluencia de las prácticas profesionales educativas con la colaboración de
profesionales del sector psicopedagógico es esencial para asesorar y de esta forma ayudará a
crear un puente entre nuevas investigaciones de soporte a las escuelas y la práctica docente
actual. De esta forma permite cambios de mejora inclusiva e innovación efectivos.
- Las prácticas de apoyo mutuo entre el profesorado son de gran relevancia para llevar a cabo
una práctica docente más significativa e inclusiva que sea capaz de ayudar a los alumnos a
entender las competencias del aprendizaje.
- Por último, para que todo esto se lleve a cabo, estos cambios necesitan de la aseguración del
impacto de la mejora de la calidad educativa con la ayuda de programas o proyectos para así
llevar a la escuela a una dirección más inclusiva.
El asesoramiento psicopedagógico para el desarrollo de procesos de mejora e innovación
educativa
1- Colaboración;
Colaboración entre profesionales y docentes que incide en el avance de las prácticas eficaces
educativas a partir de prácticas indagadoras y evidenciadas.
2- Entender y ayudar a crear los centros como una comunidad profesional de aprendizaje.
(IMPORTANTE CONCEPTE) - RELACIONAT AMB COL·LABORACIÓ de professionals
(punt crític i gran objectiu de les escoles)
Es esencial tener en cuenta la capacidad de aprender de las escuelas como organización, pues esta es
clave para entender la institución como comunidad profesional de aprendizaje. De este modo se
garantiza la colaboración de los profesionales colaborando para garantizar un mejor aprendizaje a
partir de prácticas eficaces y evidentes.
- Para que un centro se entienda como una Comunidad Profesional de Aprendizaje se necesita
que este tenga: Objetivos compartidos y el foco de atención en un resultado concreto, una
cultura de colaboración entre docentes basada en indagación, que se centren en los
resultados para así juzgar la eficacia de estos y la percepción de que existe la ayuda y el
soporte continuo por parte del profesorado.
DUA: Disseny Universal per l’Aprenentatge. Model obert que guia el desenvolupament d'entorns
flexibles d'aprenentatge que poden donar resposta a les diferències d'aprenentatge individual.
Educació inclusiva real, minimitzant les barreres i afavorint la igualtat d’oportunitats i fent acessible
l’aprenentatge.
D'altra banda, trobem estratègies per identificar i classificar els tipus de dificultats detectades després
que hagin fet activitats avaluatives. Trobem: Taula Àgil, Bastides de suport, pactar contractes o hores
de consulta setmanal. Aquestes son formadores si el fan els alumnes.
Si les tasques les realitza l'alumnat, aquesta realització sempre pot provocar una avaluació formativa,
però no formadora. És el mateix alumne que realitza l'activitat i, abans que la vegi el professor, és ell
qui ha de prendre les decisions per millorar-lo.
Hem de permetre agrupacions d’alumnes segons les diferents mesures i suports educatius que
necessitin, fomentant els agrupaments heterogenis.
- Docencia compartida: La docència compartida és un tipus d'organització en la qual diferents
docents treballen conjuntament amb el mateix grup d’alumnes i durant el mateix espai de
temps.
- Flexibilització horària del centre: ens permet atendre la diversitat de forma transversal i que
ens ajuda a poder fer canvis organitzatius sempre que són necessaris sense que això suposi un
trasbals important per als docents i els alumnes
- Participació de les famílies: Comissions mixtes de treball: Es convida a la participació a
través del claustre de professorat, les assemblees de l’AMPA/AFA i les reunions de delegats
de l’alumnat
- Formes flexibles de treball.
- Organització flexible de l’espai: per exemple, els passadissos que ja no només són zones de
pas, sinó també espais d’aprenentatge.
- Organització inclusiva d’estones de lleure: Permet que, amb una correcta dinamització i
organització, tot l’alumnat pugui formar part d’alguna activitat de lleure, dirigida o no, sense
fer cap restricció ni a nivell de gènere i ni d’altres capacitats. Exemple: projectes de
dinamització de pati: generen jocs i espais semidirigits per tal que qualsevol alumne/a s’hi
pugui dirigir segons el seu interès i capacitats.
- Dinamitzadors de pati: Normalment en les hores d'esbarjo i del migdia se solen
generar alguns conflictes entre iguals. També es veu l'alumnat que queda exclòs de les
activitats de lleure no formals i l'alumnat que s'avorreix o es mostra molt passiu (els
dinamitzadors de pati estan pensats per cobrir aquestes necessitats i donar un impuls a
la cohesió social i a l'ambient de bona convivència en el centre).
- Mediadors de pati o Guaites
- Punt d’Informació Jove
- Tècniques de gestió d’aula
- Algunes tècniques i activitats que permeten facilitar la gestió d’una aula són la
gamificació, referents, bastides, càrrecs i rutines. Ex: La gamificació és una
tècnica d’aprenentatge que es pot utilitzar a l’aula o altres àmbits per transferir als
alumnes tota una sèrie d’aprenentatges, però a través d’emprant tota una sèrie de
recursos típics en els jocs: sistemes de puntuació, recompenses, etc.
- Càrrecs
- Rutines
GRUP 3: NOSALTRES
Capítol 5. La intervenció assessora en col·laboració amb els altres: el treball en xarxes en el
territori
MODEL INSTITUCIONAL
- Els agents educatius tenen paper de mediadors entre els coneixements i sabers culturals i
l’alumne.
- Avancem cap a una visió institucional i comunitària de les necessitats educatives, fent èmfasi
en les interrelacions entre els diferents subsistemes educatius i socials.
- Com a conseqüència de nou model: Avaluació més àmplia i contextualitzada i significa
cambiar condicions de l’entorn.
- Per la intervenció psicopedagògica per la formulació i resolució de tasques socioeducatives:
es necessari LA CONSTRUCCIÓ DE XARXES COL·LABORATIVES ENTRE
PROFESSIONALS
EL TREBALL EN COL·LABORACIÓ
Hem d’entendre el treball en col·laboració com una manera de treballar amb els altres, la qual cosa
requereix d’una estructura facilitadora i sostenidora, és a dir, el treball en xarxa (el qual proporciona
fórmules d’organització).
Treball en xarxa
- La fita del treball en xarxa és la de possibilitar l’establiment de relacions amb altres
orientades a l’assoliment d’objectius comuns. Per tant, és essencial un grau d’implicació
compartida i col·laboradora entre els qui participen.
- Xarxa social interna i externa (importancia del treball de doble xarxa)
- Es pot regular de manera externa o interna. De manera externa seria models de treball
conjunt donats per entitats, organitzacions o administracions (tant públiques com
privades). O de manera interna sense dependre de les estructures de les que
depenguin.
- L’externa, per exemple, els centres escolars estan en contacte amb altres sistemes del
seu entorn. L’interna, per exemple, en quant als centres també, estan constituïts per
múltiples escenaris d’actuació conjunta (ex.: cicle, equip docent, CAD, claustre, grup
de treball,...).
- Com a assessors psicopedagògics hem de contribuir en la possibilitat d’intervenir en la doble
xarxa (externa i interna) amb la finalitat de millorar la qualitat educativa.
5 idees principals:
- Considerar família per percebre alumne com sistema i considerar tots àmbits de
desenvolupament.
- Servei per família: col·laboració i acompanyament, fomentar comunicació, reconeixement
mutu, confiança i claredat.
- Realitzar intervenció personalitzada i significativa per conèixer estratègies, punts positius i
dificultats i límits del seu CONTEXT
- Funció principal assesor: mediador centre, alumne i família per afavorit coneixement i
dinamiques
- Diferenciar assesor de terapeuta familiar: asesor ve la demanda del centre. Assessor no ha de
pretendre cambiar sino fer petits canvis en funcionament i organització per noves dinàmiques
que beneficien alumne.
GRUP 2.
- La familia es un elemento significativo, ayuda a ampliar la mirada al incorporar un nuevo
contexto de significación y aporta en todo el proceso.
GRUP 4.
ORIENTACIÓ EDUCATIVA: Models i estratègies d’intervenció
GRUP 5.
Capítol 2. L’assessorament psicopedagògic amb els docents.