Professional Documents
Culture Documents
Mosaics de L'absis de La Catedral de Monreale
Mosaics de L'absis de La Catedral de Monreale
PINTURA
1. Fitxa tècnica
-Títol : mosaics de l’absis de la catedral de Monreale
-Autor : desconegut
-Datació : c 1190
-Inscripcions : n’hi ha al costat del pantocràtor (Jesucrist i el tot poderós)
-Estil : bizantí
-Tècnica : mosaic, oppus tessellatum
-Suport : mur
-Mides : 6430m2 de mosaic a tota l’església
-Tema : relgiós
-Procedència : no n’hi ha
-Localització: catedral de Monreale, Sicília
-Conservació : /
Durant l’ocupació normanda, la ciutat va assolir la màx. esplendor, tal com podem
observar amb catedral encarregada pel rei Guillem II de Sicília, al 1172.
El més significatiu d’aquesta església són els mosaics que
decoren tots els murs interiors, amb 2200kg d’or. Els mosaics van ser obra de
nombrosos artistes bizantins, sicilians, grecs i venecians.
Destaquen els mosaics de l’absis central presidits per un important pantocràtor,
exmple excel·lent de la iconografia bizantina.
3. Anàlisi formal
3.1 Estil
L’estil que conforma aquesta obra és el mosaic bizantí. Es troba en la segona edat
d’or de l’Imperi bizantí.
En els mosaics representaven la fig. principal més gran, elm dibuix era poc detallat i
línies molt precises,amb colors vius.
Servien per la decoració interior dels temples amb la seva lluminositat, provocada
pel fons daurat. La influència principal va ser la paleocristiana i l’oriental.
S’hi representaven fig. humanes, rígidees,espirituals, amb àmplies vestimentes i ulls
grossos, a més a més les fig. eren frontals. El valor simbòlic passava per davant de
tot i la tècnica emprada era l’opus tessellatum.
Les figures tenen una aprença rigida en la qual hi ha una simetria i una
proporsionalitat geometrcia intencionada, encar que es tracti de retrats individuals.
Tot i que hi ha dinamisme en alguna de les tuniques dels sants que trenquen amb
aquesta regidesa. Els fons daurat sobre el que hi ha les figures dels personatges
dona gran solemnitat a l’escena i la situa en una dimensió atemporal. Cada
personatge esta identificat amb el seu nom en llatí i en el cas de les figures principal
en grec també. El cromatisme és molt ric en matisos i tonalitats, especialment en
la varietat de motius decoratius de la majoria de les túniques.