AUTOR, TÍTOL

PINTURA
1. Fitxa tècnica
-Títol : mosaics de l’absis de la catedral de Monreale
-Autor : desconegut
-Datació : c 1190
-Inscripcions : n’hi ha al costat del pantocràtor (Jesucrist i el tot poderós)
-Estil : bizantí
-Tècnica : mosaic, oppus tessellatum
-Suport : mur
-Mides : 6430m2 de mosaic a tota l’església
-Tema : relgiós
-Procedència : no n’hi ha
-Localització: catedral de Monreale, Sicília
-Conservació : /

2. Context històric i cultural

Sicília va formar part de l’imperi Bizantí entre el 535 i el 878, quan els musulmans
se’n van apoderar. L’any 1061 una expedició normanda que anava de camí a terra
Santa, va socórrer la ciutat de Palerm que s’havia revelat contra l’imperi sarraí.
Quan van vèncer els musulmans s’hi van instal·lar a causa de les riqueses i la
ubicació estratègica de l’illa.

Durant l’ocupació normanda, la ciutat va assolir la màx. esplendor, tal com podem
observar amb catedral encarregada pel rei Guillem II de Sicília, al 1172.
El més significatiu d’aquesta església són els mosaics que
decoren tots els murs interiors, amb 2200kg d’or. Els mosaics van ser obra de
nombrosos artistes bizantins, sicilians, grecs i venecians.
Destaquen els mosaics de l’absis central presidits per un important pantocràtor,
exmple excel·lent de la iconografia bizantina.

3. Anàlisi formal
3.1 Estil
L’estil que conforma aquesta obra és el mosaic bizantí. Es troba en la segona edat
d’or de l’Imperi bizantí.
En els mosaics representaven la fig. principal més gran, elm dibuix era poc detallat i
línies molt precises,amb colors vius.
Servien per la decoració interior dels temples amb la seva lluminositat, provocada
pel fons daurat. La influència principal va ser la paleocristiana i l’oriental.
S’hi representaven fig. humanes, rígidees,espirituals, amb àmplies vestimentes i ulls
grossos, a més a més les fig. eren frontals. El valor simbòlic passava per davant de
tot i la tècnica emprada era l’opus tessellatum.

3.2 Descripció general

Les fig. que decoren l’absis de monreale estan represantades frontalment i
organitzades a la manera de fris, a excepció del pantocràtor, els personatges
mantenen una proporcionalitat entre ells prescindint de la perspectiva jeràrquica.
Enlloc d’això la imatge de la mare de deu amb el nen Jesús asseguda en un tron,
adquireix una major noterietat pel fet d’estar situat a l’eix compositiu central dels
frisos.

Les figures tenen una aprença rigida en la qual hi ha una simetria i una
proporsionalitat geometrcia intencionada, encar que es tracti de retrats individuals.
Tot i que hi ha dinamisme en alguna de les tuniques dels sants que trenquen amb
aquesta regidesa. Els fons daurat sobre el que hi ha les figures dels personatges
dona gran solemnitat a l’escena i la situa en una dimensió atemporal. Cada
personatge esta identificat amb el seu nom en llatí i en el cas de les figures principal
en grec també. El cromatisme és molt ric en matisos i tonalitats, especialment en
la varietat de motius decoratius de la majoria de les túniques.

3.3 Elements plàstics

la línia del dibuix → predomini de la corba
predomini del color/dibuix → colors vius
colors → or, groc, verd, vermell, carn i marró
profunditat en la perspectiva → no n’hi ha
3.4 Composiciósimètrica o asimètrica: simètricatancada o centrípetaunitària
4. Anàlisi conceptual
4.1 Contingut i significat-tema representat : religiós
font literària que inspira l’obra : biblia
iconografia : està presidida pel pantocrator, representació del mig cos de crist. mà
dreta dos dits entrecreuats que simbolitzen l’encarnació de déu en jesús mentre que
els altres tres simbolitzen la Santíssima Trinitat.
A l’esquerra sosté un llibre obert on es poden llegir frases en llatí i grec. A banda i
banda hi ha lletres de l’alfabet llatí que corresponen al nom de Jesucrist en grec i les
paraules en grec OpantoCrator. A l’arc interior, que emmarca el Pantocrator, hi ha
medallons. A sota el pantocrator hi ha la representació de la mare de déu amb el
nen a sobre (Theotokos). A més de l’arcàngel miquel i gabriel acompanyats d’un
seguits de sants. A sota d’aquests hi ha separats per una finestra la representació
de 12sants i 2 santes.
4.2 Funció: religiosa encarregada per el rei Guillem II de Sicília.
4.3 Models plàstics anteriors rebuts pel pintor i influències en artistes, escoles o
tendències posteriors Procedència bizantina de molts dels artistes que hi van
participar hi va deixar una enorme petjada cultural i artística a l’illa durant els tres
segles de dominació.