ART PALEOCRISTIA, BIZANTI I ISLAMIC Limperi bizanti va ocupar cronologicament el periode de temps comprés entre finals del segle V dC (divisié de limperi roma per part de Teodosi en dues parts: oriental i occidental) i el segle XV (conquesta de Constantinoble pels tures), Liimperi Roma d’Orient govemat per Arcadi i amb la capital a Constantinoble, es va convertir en limperi bizanti conservant la tradicié cultural romana (dret i administracié) i la grega (llengua i civilitzaci6) i també la cristiana (creences religioses i costums).. Dins l'imperi Bizanti s'ha de distingir tres fases, del segle IV al segle IX que és la primera edat d'or o etapa de formaci6. Es I'época de Justinia i en el segle VI s‘intenta la restauracié de limperi roma. Del segle IX al XI és la segona edat d'or 0 etapa de maduresa (restabliment del culte a les imatges, expansié cap a la Conca del riu Danubi, sisme religiés, és a dir, ruptura de la cristiandat, consolidacié de Vesglésia ortodoxa...) La tercera edat d'or del segle XI al XVI és la etapa de decadéncia i desintegracié territorial (caiguda de Constantinoble en mans dels turcs ila fi de limperi bizanti). CARACTERISTIQUES DE L'ARQUITECTURA BIZANTINA. = Desenvolupament de cobertes voltades, sobretot les ciipules. Els materials amb els que es feien aquestes eren maons 0 altres objectes de ceramica. Pel que fa els procediments constructius es van realizar grans cipules sobre petxines. Les clipules eren simbol de la volta celeste del cosmos que estava presidida per la divinitat. = Creacié d'espais interiors dinamics i extensos en els edificis. Es van potenciar els espais continus donant la sensacié d'infinitud, és a dir, no hi ha separacié interna per mitja de murs i altres elements. - Elcontast entre la brillantor i la riquese dels interiors de les edificacions amb la senzillesa i la austeritat dels exteriors. A interior dels edificis s'utlitzeven els millors materials com els revestiments de marbre i les parets es decoraven amb mosaics 0 dibuixos, mentre que a l'exterior dels edificis s'utilitzaven materials més pobres com el mad. + Lledifici més representatiu de arquitectura bizantina és el temple cristia. amb dos models, els temples que seguien la tradicié paleocristiana amb planta basilical i els temples que seguien una planta central o centralitzada com la basilica de Santa Sofia. Pel que fa les parts de la basilica bizantina destaca, Vratri, nartex, 'icondstasi, també les capcaleres dels temples presentaven absis semicirculars amb voltes de quart d'esfera o poligonals. = Pel que fa els ordres arquitectonics sén l'ordre corinti, un capitell propiament bizanti va ser el capitell cubic que estava decorat amb la técnica del trepa, sobre el qual se situava una pega ancmenada cimaci amb forma de piramide tallada i invertida. En una ultima fase el capitell i el cimaci van arribar a fondre enuna sola pega que es va nomenar capitell imposta o capitell albarda.ESCULTURA BIZANTINA: = No va tenir el desenvolupament i la importancia que havia tingut en époques anteriors com la romana. = Pel que fa la seva tematica apareixen representacions relacionades gairebé sempre amb les creences cristianes. - Es tracta d'una escultura sense sentit de realitat ni naturalitat | amb una tendancia cap l'esquematisme dels trets de les figures. A més, a les figures s'aprecia una estiitzacid 0 allargament. La roba es disposava amb linies rigides, anguloses i de manera geométrica. = Entre els tipus d'escultura que van conrear els bizantins destaquen els relleus fets sobre petits objectes de marfiliels relleus realitzats sobre sarcéfags. PINTURA BIZANITA: = La seva importancia va ser major que la de l'escultura. = Al'igual que lescultura la tematica va ser sobretot religiosa, pel que fa els seus trets estiistics es veu un predomini del color sobre el dibuix que gairebé no es perceptible. = Pel que fa la composicié és senzilla per a que fos facilment legible des de la distancia i se solia donar una desproporcié entre les figures humanes i els odjectes que les envoltaven (arbres, vaixells, cases) (ex. Miniatures dels llibres). A més unas figures humanes apareixien amb major mida i aixd no era un efecte de perspectiva siné de jerarquitzacié en funcié de la seva categoria religiosa = Les figures estan tractades de forma pos natural al igual que 'escultura, tenen un gran esquematisme i la gesticulacié de les figures no mostren cap tipus de sentiment i semblen freds i impassibles. + Dins la pintura bizantina sha de fer una diferenciacié entre: La pintura mural (frescos), de les esglésies on se solia expressar una jerarquitzacié de les figures depenent de la seva major 0 menor importancia divina. Les icones 0 imatges que sén quadres de tipus religiés realitzats sobre taula (fusta) i usaven el pa d'or o piata en els fons. Miniatures sobre llibres que deriven de l'epoca paleocristiane i servien per i-lustrar amb imatges amb textos de l'antic i el nou testament. = Gran part de les esglésies bizantines es cobrien amb mosaic, perd també era frequent en provincies la decoracié amb pintura al fresc. Es tracta d'un art conceptual, abstracte i simbalic. Les figures s'estilitzen i cadascuna ocupa un lloc determinat en els proarames iconografics de les esalésies:4. A la ciipula es representa el pantocrator que és la imatge majestatica de Crist com a jutge suprem. 2. Sola la ciipula a les petxines o trompes pot apartixer el tetramorf amb els simbois dels quatre evangelistes, el brau, el lle6, Paguila i el nen o angel. 3. Ala volta del absis es representava la Verge 4. A espai entre la nau i |'absis trobem escenes eucaristiques 0 etimasia que és un buit, de vegades apareix un libre o també pot aparéixer un colom simbolitzant la santissima Tinitat. 5. A les voltes de cand de les naus, especialment a la central es representen algunes escenes del cicle de les festes litirgiques que ensenyen a ’ésser huma el cami de la salvacié. 6. Ales naus laterals apareixien sants, martirs... 7. Enel mur d'entrada es pintava el judici final. CARACTERISTIQUES DEL MOSAIC = Els mosaics son representacions que es fan a base de petites peces de colors anomenades tessel-les. = Decoren els murs i parets i les cobertes de linterior dels edificis (no cobrien el terra com feien els romans). = Presenten caracteristiques propies de les icones bizantines. = Composicions frontals, que mostren les figures en linia i rigides. = Les composicions solen ser simetriques. = Els caps dels personatges representats es situen sempre a la mateixa algada (isocefalia, sempre a la mateixa alcada). = Repeticié de gestos a les figures. = Els vestits semblen superficies llises i geométriques. + Pel que faa el hieratisme e's rostres no mostren cap sentiment, maigrat que en algunes composicions es vol donar una certa mostra de diversitat en els trets, dels personatges (amb barba, sense barba amb cabell liarg, cabell curt...) = Els peus es disposen de forma quasi vertical i formant un angle en V. + Esmostra abséncia de naturalitat i realisme: s6n simbolics i idealitzats.ART ISLAMIC La paraula Islam significa submissié i els islamites s6n els que es sotmeten a la voluntat dA. La roligié iskamica que t8 ols sous principis originals on ols inicis dol s. VII prové d'Ardbia i os basa en els ensenyaments de Mahoma el profeta. Listamisme es va estendre per Persia, orient Mitja, Asia central, Turquia, el nord d'Afrca, i la Peninsula Ibérica. La religié musulmana marca les pautes segons les qual havia de desenvolupar-se Var islamic: Caracteristiques generals: = Eclecticisme: de la mateixa manera que la religi iskamica era ecléctica, Vat també va adoptar elements bizantins, cristians. = Ulliizen ta decoracié calligrafica important a causa de la prohibicié expressa de representar persones i/o animals. = Destaquen diferéncies artistiques segons les zones i les époques, per tant es tracta dun art por homageni CARACTERISTIQUES DE LA PINTUAI ESCULTURA: Le religié iskamica prohibeix la representacié plastica de persones i danimals, per aquest motiu la pintura i 'escultura arabs només es poden trobar en uns pocs edifcis de caracter profa, i en el alguns també es conversen petites pintures decoratives. CARACTERISTIQUES DE L'ARQUITECTURA: = Donaven més importancia als intariors dels edifcis ino els exteriors. = Tieballaven habituaiment amb el sistema constructiu vottat = Construien ediicis de poca algacda i harmonics amb el paisatge. = Reutiitzaven sovint capitlls i columnes classics i els capitells propis destacaven per la seva Varietat de formes per la decoracié exuberant. = Utitzen la clipula bizantina unificant-a al seu gust. = Van uilitzar sovint la volta califal (és una volta ogival amb nervis quo no s'encreuen al centre), = Els materials més usats s6n el ma6, el guix, la fusta (per als sosires) i la pedra = Pal que fa a la tipologia, les principals construccions arquitecténiques van ser la Mesquita iel palau. La Mescuita és obra més caracteristica de 'arquitectura religiosa i a diferencia de la església cristiana no és considerada la casa de Déu siné ledifici destinat a loraci6. Pel que fa el palau és Vedifci cvil més rellevant. Mancat se simetria pel que fa la planta d’aspecte extern senzill, tenia una rica decoracié a Interior. ARQUITECTURA = Santa Sofia de Constantinable (Bizantina) (carme aranda i monica Navarro) (Assumcia Granero) = Mesquita de Cordova (Islamica) (Carme aranda i monica) (Ana rey) (Neni) MOSAIC. = Mosaic de 'absis de Catedral de Monreale. (Gema ajerjo)