Aina Prats

Didàctica de les ciències socials I, 2023-2024

LA DIDÀCTICA DE LA GEOGRAFIA

Hi ha una teoria didàctica que diu que lo seu és que el alumnes comencin per lo més proper. Aquesta
idea és bona però no del tot, ja que els alumnes poden aprendre simultàniament continguts sobre la
geografia llunyana. De manera que és millor aprendre de manera simultània allò proper i allò llunyà.

L’alumnat de 6è de primària hauria de ser capaç de llegir mapes, hem d’ensenyar els alumnes a
manejar mapes. A més, és necessari fer sortides perquè els infants estiguin motivats i puguin fer una
observació directa.

Els nostres alumnes han de ser ciutadans crítics, s’han d’informar, contrastar informació, comparar
fonts...

Recursos didàctics

Són aquelles idees, eines o materials que són útils en la docència. Aquests poden venir de camps molt
diversificats i es poden usar d’infinites maneres. Es classifiquen en:
• Recursos de lectura
• Recursos de treball en equip. La docència implica treballar en equip, està demostrat que fer
feina en equip és més positiu que fer feina tot sol.
• Recursos audiovisuals
• Recursos del medi: són aquells que formen i eduquen els infants en el conjunt de condicions
ambientals, socials o culturals en els quals viuen. El medi és un recurs prioritari en la
didàctica de la geografia ja que permet relacionar els termes treballats amb la vida real de
l’alumne. Alguns d’aquests recursos els veurem més endavant.
• Altres recursos

Activitats “geogràfiques”

L’home ha estat sempre explorador per naturalesa. En el paleolític l’home era nòmada, i havia de
trobar casa i aliments. Des d’aquell moment, s’ha donat sempre una carrera d’exploració: coves,
mars, oceans, continents, planetes... L’exploració va deixar de ser una qüestió de supervivència i
passà a ser motivada per l’atracció a descobrir llocs diferents. La geografia i l’exploració van de la
mà, de manera que resulta molt atractiu pels infants. En aquest aspecte, es dona molta importància al
treball de camp, el qual ajuda als infants a conèixer millor el seu territori.

• Les sortides són una activitat realitzada fora de l’aula que permet l’observació directa de
qüestions de la realitat i que resulta útil per rompre la monotonia del sistema educatiu. A més,
impacta molt als nins, sobretot si es visiten llocs on no han estat mai abans. Aquestes
provoquen efectes positius a nivell tant emocional com educatiu, és més fàcil arribar als nins
mitjançant les sortides.
o A un alzinar per a l’estudi de la vegetació
o Al barri
o Al poble. Mostrar els carrers, la indústria, la toponímia (noms dels carrers)...
o Al polígon industrial. A Mallorca els polígons són de servei i emmagatzematge.
o A una granja
o Al port de pesca o a una explotació agrícola per a l’estudi del sector primari
o A una fàbrica per a l’estudi del sector secundari

1
 Aina Prats
Didàctica de les ciències socials I, 2023-2024
o Al casc antic per a la geografia urbana. El casc antic de Palma (el més antic
d’Europa). Es por interpretar com ha crescut una ciutat, quin tipus de població viu
allà... També es pot fer una sortida a l’eixample de Palma (Pla Calvet 1903), el qual va
suposar un creixement de la ciutat, es van tombar murades i Palma va passar de ser
una ciutat medieval a una ciutat moderna amb carrers que segueixen un patró rectilini.
No tots els nuclis de població són igual d’importants. A Mallorca hi ha una
macrocefàlia (una ciutat que té més pes i engloba la majoria de la població de l’illa)
que és Palma, encara que hi ha una altra ciutat: Alcúdia.
o Abans de la sortida cal tenir informació bàsica prèvia, el material a portar, l’horari,
s’ha d’integrar la sortida dins el tema, s’ha de tenir clar què observar... Durant la
sortida s’han de dur a terme activitats d’observació, a més d’activitats extra. Un cop
acabada la sortida es pot fer una memòria, un resum... de manera que puguem veure
què en ha aportat aquesta.
• Un itinerari (del llatí itinerari) és una sortida amb aturades, les quals han de ser llocs
importants d’interès didàctic, usada per fixar l’atenció de l’alumnat i que conté activitats
d’observació. Això facilita l’observació directa i la descoberta del medi geogràfic.
• Les excursions permeten el coneixement i estima de la realitat local, comarcal i regional i són
un bon complement en el que es combina la motivació per sortir de l’escola, del lleure i de
l’aprenentatge. És un dels recursos més pertinents per millorar les actituds i les relacions
professorat-alumnat, ja que es donen en un ambient propici per a l’apropament entre aquests,
sortint de l’escola amb un coneixement directe del medi.
• Els viatges d’estudi permeten el coneixement del medi d’una realitat diferent a la pròpia. A
didàctica de la geografia, aquests permeten l’observació directa de múltiples aspectes
d’interès geogràfic: geomorfologia, clima, aigües, vegetació, població, agricultura, indústria,
serveis, transport... dels llocs visitats.
• Hort escolar. De per si, no té perquè ser un recurs geogràfic; no obstant, quan relacionem
l’hort amb la comercialització d’allò que obtenim, analitzem l’origen de les plantes... ja té un
component geogràfic.
• Els serveis educatius són serveis a les escoles en forma de programa, activitat sovint de
caràcter complementari a l’activitat geogràfica de l’aula. Són institucions, llocs a la
disposició de tots per facilitar, complementar les sortides.
o Els camps d’aprenentatge són un servei educatiu que permet, a partir de la realitat,
l’observació directa i l’estudi del medi, globalitzar amb la programació de l’escola i
treballar fora de l’aula a partir d’equipaments que permeten una proposta educativa de
tipus geogràfic i mediambiental. Un exemple és el camp d’aprenentatge de Binifaldó.
o Colònies escolars. Estades de diversos dies fora de l’escola a un lloc diferent al propi.
Es fan a càmpings o a cases de colònies.
o Les granges-escola són serveis educatius per a l’estudi de l’agricultura i la ramaderia
així com del treball al camp. Permeten treballar el camp i cuidar els animals així com
conèixer els diferents tipus de conreu, les dependències de les cases de camp i la seva
relació amb el temps i el clima.
o Els Parcs Nacionals i Parcs Naturals tenen un servei educatiu pel coneixement del
medi del Parc. Treballen els aspectes geogràfics de l’entorn del Parc i les seves
característiques mediambientals. Aquests són espais públics poc explotats per les
persones en què hi ha recursos (flora, fauna...) útils per la docència.
o Dinàmiques educatives dels ajuntaments
o Escoles de natura