Vocabulari de la pagesia.

Aixada. Eina manual per cavar la terra, constituïda per una fulla
metàl·lica, plana, tallant per una de les cares i amb un ull a la
banda oposada on s’hi encaixa un mànec recte de fusta. Fulla i
mànec formen un angle agut.

Aixadeta. – Eina manual. Aixada petita utilitzada per a labors

senzilles: entrecavar,
tallar herba, etc.

Albarda. – Guarniment
de les bèsties de
càrrega, consistent en
un coixí de palla, borra,
etcètera, que s’adapta al
llom de l’animal.

Alforja. – Estri per portar menjar i beure, constituït per dues

bosses de roba unides per uns tirants que permeten dur-la
penjada a l’espatlla.

Argadells. – Estri fet de vimes i canyes, pla en la part central i

dues o tres bosses per banda, a mida d’un càntir de terrissa.
S’utilitza posat damunt l’albarda en un animal de càrrega.
Argollats. – Conjunt d’anelles de ferro per subjectar l’animal
escaler a les vares del carro; mitjançant una clavilla. Pengen
d’unes corretges del collar i s’enganxen a l’altre extrem amb un
ganxo a les cadenes dels reculans.

Arguens. – Bastidor fet amb barres o llistons de fusta que posat

damunt l’albarda o el bast d’un animal de càrrega serveix per al
transport de garbes, feixos, sacs, etc.

Arpeta. – Eina manual. Mena

de pinta amb les pues corbades
i un mànec de fusta, utilitzada
per collir olives.

Arpiots. – Eina manual. Mena

d’aixada que en lloc d’una
fulla tallant té dues pues
planes i llargues. S’utilitza per
cavar en terreny pedregós.

Barriguera. – Guarniment per enganxar un animal al carro. És

una corretja que, per mitjà d’ullets i sivelles, fixa els seus
extrems a cada una de les vares del carro, passant per sota el
ventre de l’animal.

Bast. – Mena d’albarda per a les bèsties de càrrega.

Boç. – Aparell fet de corretges o filferro que es posa al morro de
l’animal per impedir-li mossegar.

Boïc. – Muntet de llenya o de brossa, recobert de terra, que es

crema per servir d’adob i destruir males llavors.

Bot. – Recipient de pell adobada per transportar líquids,

d’una capacitat a l’entorn dels seixanta litres.

Bóta de fusta. – Recipient de dimensions variables, construït

amb dogues de fusta subjectades per cèrcols de ferro, destinat a
contenir vi o líquids similars: vinagre, licors, etcètera.

Bóta de pell. – Bot petit, utilitzat per portar el vi per beure

al defora. Va proveït d’un broc anomenat xeremina que permet
beure a galet.

Bridó. – Guarniment de cuir per posar al cap dels animals de

treball. Va proveït d’una mena de pàmpol a cada banda que
impedeix a la bèstia la visió lateral.

Camatimó. – Llança o timó d’un estri arrossegat que permet

enganxar-lo al parell dels animals per mitjà dels coixins i una
clavilla. És format per un pal llarg de fusta.
Camí ramaler. – Corriol on només hi pot passar de front un
animal sol menat pel ramal.

Capçanes. – Mena de bridó sense els pàmpols laterals.

Carratell. – Bóta de fusta per posar vi o líquids similars.

Carro. – Vehicle de tracció animal per transportar càrrega.

Consisteix en una caixa, dues vares on s’enganxa l’animal i un
fusell a la part inferior, als extrems del qual giren les dues rodes.

Carro de bolquet. – Carro de trabuc.

Carro d’escalada. – Carro amb baranes a la caixa, utilitzat per a

càrregues voluminoses.

Carro de trabuc. – Carro amb la caixa articulada damunt una

estructura rígida que permet bolcar la càrrega.

Càvec. – Aixada.

Cingla. – Corretja o faixa de drap fort que serveix per subjectar

l’albarda per sota el ventre de l’animal.

Civader. – Morral o bossa ampla de lona que per mitjà d’una

corretja es penja al cap de les bèsties i serveix per donar-los
menjar.

Coixins. – Guarniment per junyir el parell dels animals i poder-

los enganxar a un camatimó. És constituït pel jou que sosté a
cada extrem un collar encoixinat que es posa sobre el coll de
l’animal i s’ajusta estrenyent amb una cordeta per sota.

Collar. – Guarniment encoixinat que es posa al coll de l’animal

per enganxar-lo al carro o als estris que s’arrosseguen amb
tirants. S’estreba per la part superior amb unes corretges amb
ullets i sivelles.
Cultivador. – Estri per remenar la terra constituït per un
bastiment metàl.lic que sosté un nombre variable de relles
disposades en dues rengleres, una darrera l’altra. Va proveït de
camatimó per enganxar-lo al parell dels animals. Dues rodes
laterals i un dispositiu dentat permeten graduar la profunditat de
la labor.

Curra. – Cilindre de pedra o de fusta, de superfície llisa o amb

costelles, que tirat pels animals per mitjà d’un bastiment de
fusta, s’utilitza per xafar els terrossos i aplanar la terra de
conreu.

Curra costellada. – Rodet de pedra, amb costelles, utilitzada a

les eres per xafar la batuda, tirada per animals per mitjà d’un
bastiment de fusta amb camatimó.

Dalla. – Eina manual utilitzada per segar. És formada per una

fulla metàllica corbada, amb tall per una vora, unida a un mànec
llarg proveït de dos mantins, un per a cada mà del pagès que
l’empunya. Adaptat al mànec un joc de cordills i pues de fusta
permet deixar en un reng les plantes segades.

Destral grossa. – Eina manual formada per una fulla plana de

ferro, proveïda de tall en un extrem i en l’altre un ull on encaixa
un mànec llarg que segueix el mateix pla de la fulla.
Diable.-Estri que serveix per arreplegar les espigues que resten
entre el rostoll després de segar, arrossegat per un animal
mitjançant els tirants. Consisteix en una barra llarga de fusta
d’on surten pues de ferro lleugerament corbades cap dalt. Una
esteva permet al pagès el maneig de l’instrument.

Doble decàlitre. – Mesura metàl.lica de vint litres de capacitat,

de contorn circular i més alta que ampla, utilitzada a les eres per
mesurar el gra batut.

Dogal.– Corda, corretja o cinta de tela forta que rodeja el coll de

l’animal. Unit al ramal serveix per fermar la bèstia.

Dolça. – Estri arrossegat per un animal gràcies als tirants,

utilitzat a les eres durant el batre per transportar palla o gra.
Consisteix en una fusta plana, estreta i llarga, unida a una
esteva.

Eixartells. – Eina manual constituïda per tres pues de ferro

acabades en punxa, que a la part posterior convergeixen en un
ull on s’encaixa un mànec recte. Pues i mànec formen un angle
agut com una aixada. Serveix per manipular palles i fems.

Erer. – Porgador gran utilitzat per porgar el gra a les eres. Els
forats són de dimensions variables segons la varietat de cereal
que s’ha de netejar.
Escaler. – Animal que va enganxat directament al carro entre les
dues vares.

Escaletes. – Estri semblant als arguens per efectuar transport

damunt un animal.

Escaletes de batre. – Mena de trill. Consisteixen en un

bastiment rectangular de fusta, amb travessers, que porta a la
part inferior pues de ferro petites i curtes. Serveixen per trinxar
la palla en batre arrossegades per un animal.

Escaletes de passar farina. – Bastiment de llistons posat sobre

la pastera i damunt el qual pot anar i venir el sedàs.

Esclopet. – Mena de guant de fusta, semblant a un esclop petit,

per protegir la mà del qui sega amb volant.

Escombra de granellons. – Escombra utilitzada en batre per

escombrar la sola de l’era. Era feta de les plantes anomenades
granellons o graneres que d’ordinari creixien al peu de les eres.
També es feien escombres per aquest ús amb mates de gatell.

Esportí. – Recipient d’espart o matèria semblant, rodó i de poca

altura, utilitzat a les premses dels molins d’oli per posar-hi
la pasta en què s’han convertit les olives xafades.

Estaquirot. – Pal de fusta acabat en punxa a l’extrem superior.

Es posava un reng d’estaquirots a cada una de les dues baranes
del carro d’escalada per tal d’augmentar la capacitat de càrrega
en poder-hi clavar les garbes o els feixos.
Estarrossador. – Estri arrossegat per animals que serveix per
xafar terrossos a les terres de conreu. Consisteix en dues peces
de fusta, llargues i gruixudes, de cares planes, paral .leles l’una
amb l’altra i unides per curts travessers.

Estiràs. – Rasclet.

Falç. – Eina manual. Consisteix en una fulla metàl .lica, corba i

dentada en la seva part còncava, acabada en punta i amb un
mànec a l’altre extrem. S’utilitzava per segar.

Falçó. – Eina manual. Mena de falç petita, sense dents, que

serveix per collir raïms.

Fanga. – Eina manual utilitzada per

estovar i girar la terra, formada per tres
pues de ferro, planes, estretes i llargues,
amb tall al capdavall. A la part posterior
les pues s’uneixen en un ull on hi
encaixa un mànec recte, en el mateix
sentit de les pues, i amb mantí.

Fanga. 1. Sense trava. 2. Amb trava. (Dic. Mo11-Alcover)

Forca de batre. – Eina manual utilitzada en batre a l’era,

formada per un lluc de lledoner, recte, que al capdamunt acaba
en dues o més pues lleugerament corbades.

Forca de ferro.-Eina manual utilitzada per manipular palles,

fems, farratges, etc. Consisteix en tres o més pues de ferro,
rodones, primes i llargues, acabades en punxa i lleugerament
corbades. Per la part posterior les pues s’uneixen en un ull on hi
encaixa un mànec recte, en el mateix sentit de les pues.

Formiguer. – Boïc.

Fus. – Garrot de lligar garbes.

Fusta. – Bóta de fusta per posar vi o líquids similars.

Garba. – Feix d’espigues tallades, lligat amb un vencill i format

per dos o més gavells.

Garrot de lligar garbes. – Bastó gruixut i curt, acabat en punta

en un dels seus extrems, utilitzat per estrebar i fer el nus als
vencills fets amb mates de blat.

Gavell. – Feix petit d’espigues tallades, sense lligar.

Jou. -Peça de fusta o de ferro, en forma de línia trencada, que

constitueix l’estructura dels coixins per junyir el parell dels
animals.

Jou de tellols del Pla d’Urgell

1. Tellol o trillol. 2. Juntera. 3. Correig
(Dic. Moll-Alcover)
Llívia. – Estri per al transport manual de palles i fems, format
per un enreixat en forma de bossa ampla, sostingut per dues
barres paralleles. Dues persones, una al davant i l’altra al
darrera, agafen amb les mans les barres pels seus extrems. Amb
una roda al davant, com un carretó, podia manejar l’estri una
sola persona.

Maça d’asclar llenya. – Eina manual semblant a un martell,

formada per un cilindre de fusta, curt i doble, reforçat als caps
per un cèrcol de ferro i travessat per un mànec recte.

Maça d’estarrossar. – Eina manual semblant a un martell,

composta per un cilindre de fusta, estret i llarg, travessat per un
mànec recte.

Magall. – Eina manual utilitzada per fer llenya i per arrencar

mates. Semblant a l’aixada, però amb la fulla més estreta i més
robusta; a la banda oposada, a l’altre costat de l’ull on encaixa el
mànec, forma una petita destral.

Mesura de tres quartans. – Recipient fet amb dogues de fusta i

cèrcols i travessers de ferro, més ample de la sola que de la
boca, utilitzat per mesurar cereals i llegums.

Morrandes. – Guarniment que es posa al cap d’un animal, fet a

base de corretges o de cintes de tela forta. Unit al ramal s’utilitza
per conduir la bèstia o tenir-la fermada.
 Maça
1. De picar espart. 2. De la premsa de vi. 3. De fuster i boter.4. D’esquerdar.

Pala de fusta. – Eina manual utilitzada en batre a l’era. Estava

formada, tota d’una peça, per un mànec i una fulla, estreta i un
xic buidada, en el mateix sentit que el mànec. Més cap ací la
fulla, ampla, prima i lleugerament corbada cap dalt, era una peça
solta, unida al mànec igualment recte.

1. Pala d’era
(Catalunya i Balears). 2. Pala d’era (País Valencià).
3. Pala de raure l’era (Catalunya occidental). 4. Pala de cavar (País
Valencià). 5. Pala de vidrier.
6. Pala de cuina. 7. Pala dels fems. 8. Pala de saboner. 9.Pala de forner. (Dic.
Mo11-Alcover)

Paller. – Munt de palla apariada, rodó, rectangular o quadrat,

amb vessants com una teulada per escopir l’aigua de la pluja. Es
feien al peu de l’era per conservar la palla durant l’any.

Pallera. – Indret situat dins o prop de l’estable, utilitzat per

encabir la palla que havien de menjar els animals de treball.
Palleraire. – El pagès que feia el paller.

Pinta. – Arpeta.

Podall. – Eina manual. Mena de falçó, més gros que el de collir

raïms, utilitzat per podar els ceps i esporgar els arbres.

Portadora. – Recipient format per dogues de fusta fixades amb

cèrcols de ferro, més alt que ample i amb la boca més gran que
el fons. Va proveït de dos agafadors anomenats cornaleres.

Postejador. – Estri tirat per un animal amb

tirants, format per una post llarga i estreta, utilitzat per aplanar la
terra de conreu.

Rabasta. – Banda de cuir o cinta de tela forta que subjecta

l’albarda pel darrera, passant per sota la cua de la bèstia.

Ramal. – Tros de corda lligat al dogal o al guarniment del cap

de la bèstia, que serveix per menar-la o fermar-la.
 Rampill. – Eina manual utilitzada per arreplegar
palla estesa o mates tallades: espigues, farratges, etc. Consisteix
en un travesser de fusta amb pues de ferro lleugerament
corbades. Al centre del travesser hi encaixa un mànec, també
lleugerament corbat, que forma angle agut amb les pues.

Rascles. – Bastiment rectangular de fusta, amb travessers, que

porta a la part de sota pues grosses de ferro. Tirat per animals
s’utilitza per esgarrapar la terra de conreu, colgar llavors, desfer
terrossos, etc.

Rasclet. – Eina manual utilitzada a l’era, rascant a terra, per

arreplegar el gra, restes de palla i boll, etc. Consisteix en una
post estreta i no gaire llarga, proveïda d’un mànec de fusta.

Raspa. – Arpeta.

Reculans. – Guarniment que es posa al llom de l’animal escaler

per enganxar-lo al carro. Està format per un joc de corretges
unides al sello amb una sivella; la part inferior del guarniment
rodeja la bèstia pel darrera, per sota la cua, i acaba en unes
cadenes a banda i banda, que s’enganxen als argollats.

Regnes. – Cordes o corretges llargues que, una a cada banda,

s’enganxen al guarniment del cap de l’animal i que permeten al
pagès menar-lo des del seu darrera.

Rella de cultivador. – Peça de ferro, curta, corbada i acabada en

punxa, de vegades amb aletes laterals per tallar l’herba.
Rella de reu. – Peça de fusta o de ferro, robusta, estreta, llarga i
acabada en punxa, que incorporada a la reu penetra la terra i
l’estova.

Reu. – Instrument utilitzat per llaurar la terra, pot ser de fusta o

de ferro i l’element essencial és la rella. [arreu; reu used by ]

Reu de cinc relles. – Versió antiga de cultivador. Estri per

remenar la terra, proveït de camatimó i esteva. Consisteix en una
barra de ferro que sosté cinc relles, tres a la vertical de la barra i
dues més endarrerides.
Reu de forcat. – Reu que porta uns braços per poder-hi
enganxar un animal tot sol.

Reu de pala. – Reu proveïda d’una pala que gira de cantó la

terra que estova la rella.

Reu de parell. – Reu que porta un camatimó per poder ser

enganxada al parell dels animals.

Reu de punxó. – Reu que porta només una rella que estova la
terra sense tombar-la.

Rodet. – Instrument utilitzat a les eres per xafar la batuda,

arrossegat per animals per mitjà d’un bastiment de fusta amb
camatimó. És una peça de pedra, de superfície llisa, en forma de
con truncat per facilitar el donar tombs.

Sàrria. – Recipient molt gros d’espart o matèria semblant, que

posat al damunt i a través d’una bèstia de càrrega forma una
àmplia bossa a cada costat.

Sello. – Guarniment encoixinat per la part inferior que es posa al

mig de l’esquena d’un animal quan aquest ha d’aguantar algun
pes per mitjà de la sofra: les vares d’un carro, d’un forcat, etc.
Es fixa i se subjecta amb una corretja amb ullets i sivella per
sota el ventre de la bèstia.

Senatxo. – Recipient d’espart, rígid i en forma de caixó amb

tapa. Va proveït de corretges per penjar-lo a les baranes del
carro i s’utilitza per portar el menjar i el beure del pagès.

Sofra. -Guarniment que posat sobre el sello permet a l’animal

aguantar un pes: les vares del carro, del forcat, etc. És una tira
robusta de cuir que pels extrems rodeja les vares, amb un joc
d’ullets i sivelles per fixar-la i graduar-ne la llargada.

Tartana. – Carro lleuger, amb vela i seients laterals, destinat al

transport de persones.
Tascó. – Peça de ferro de superfícies planes i acabada en tall,
utilitzada com a falca per asclar llenya picant al damunt amb la
maça.

Tirants. – Guarniment format per una corda, de vegades

revestida de cuir, que va des del collar de l’animal fins a l’estri
que s’ha d’arrossegar.

Trill. – Instrument arrossegat per animals, utilitzat per trinxar

la batuda. Consta d’una post proveïda en la seva cara inferior
d’elements tallants que poden ser bocins de ferro, trossos de
pedra foguera, claus, etc.

Vano. – Conjunt de travessers de fusta o de ferro que es posen

al davant del carro d’escalada, i cobreixen part del cos de
1’escaler, per tal d’augmentar la capacitat de càrrega en portar
garbes o feixos.

Volant. – Estri manual utilitzat per segar. És com una falç

grossa, però amb el tall fi i sense dents.

Vuitena. – Eina manual. Mena de rampill petit, amb les pues

més arronsades, utilitzada principalment per arreplegar la terra
per cobrir boïcs. També serveix per afinar la terra recavada als
horts.

©2021 guimera.info • Disseny web: guimera.info

Avís legal - Política privacitat - Política cookies

 Memòria gràfica i escrita

 Antics costums i tradicions
 Històries de la història de Guimerà
 Arxiu audiovisual
 Arxiu fotogràfic de Guimerà
 Biblioteca
 Prosa i poesia
 Edicions de guimera.info
 Guimerà recorda