GRAMATICA ['}) © FONETICA | ORTOGRAFIA: EL SISTEMA VOCALIC Les vocals sén els fonemes que s'emeten sense posar barreres a leixida de laire. Les caracteristiques que diferencien unes vocals de les altres s6n el grau dobertura de la boca (+obert / +tencat) | el punt d'articulacié (anterior / +posterior). Sén anteriors les vocals que pronunciem fent Vesforg articulator’ a la part anterior de la cavitat bucal, @ prop dels llavis (i/e / €), ‘mentre que sén posteriors les que pronunciem fent lesforg a la part posterior, 6s a dir, a prop de la gola (u/ 0/3). La vocala es considera central Quan les vocals es troben en posicié tinica, el sistema és idéntic per a tot el domini linguistic: set fonemes que es distr bueixen de la manera que veus en el quadre. Pel que fe al vocalisme aton, el valencia ila resta de geolectes occidentals tenen cine vocals (no trobem [eli [3] en posicié atona), mentre que els geolectes orientals, a més, neutralitzen Ia ala ¢ en (0, i 1a 0 es pronuncia sistematicament com a (u). Tenen, per tant, un diasistema de tres vocals (3/i/ u). ‘anterior + posterior lal lel bl ober |_| accent obert + tancat +—+ + accent tancat Pel que fa a accent grafic, el porten greu les tres vocals més obertes (é, é, 6) i agut les quatre vocals més tancades (é, 6 /,) Laccent grafic ajuda a diferenciar quan la lletra e representa la [e] 0 la [ei quan la lletra o representa la fo] ola [2]. Sino van accentuades, hem de recérrer a la pronincia natural per a saber si sn obertes o tancades. No obstant aixd, les segients orientacions generals poden servir per a distingir-les en casos dubtosos, especialment a les persones que no tinguen el valen- ia com a lengua materna Quen lasitlaba seguent té unajounay. _ebri, mister, text, ngenu, Venus... esgiésie, sépe, sénla, séquia, Dénia En quasitotes les paraules esdrdixoles. anecdote, feretre, hélce, América... Kémena, tempores,térbola, sémola eléctrode, equinoderm, pétal. vense (forense),-edre (octaedre),-ec fae rslor part de cultemes, telefon (ludoteca),-eme (problema) Enles terminacions -ecte/-ecta i-epte/-epta, subjecte, recta, repte recepta. _eptar:reptarepten, Davant de Horr ix vela,franela tera ferro bolga, fete, sora Davant r + consonant. En noms i adjectius amb el grup -ndr- En algunes paraules que tenen eldiftongeu.europeu, museu, Pirineus,reuma...__breu, creu, déu, greu leu, meu, neu. EXCEPCI6: La e es pronuncia tancada, malgrat faccent, en les paraules béstia, poce, que, perqus, série, Valéncia.. expert hivern, perdre, ver. im (terme), 1b (tér60), 1p (erp), re (cercle) cendra,divendres, gendre “verbs: encendre, ofende, vendre. Quan la sitaba segiient té unajounau. __ desor, elogi of, corpus, madul En quasi totes les paraules esdriixol cémode,prérroga, opera, fens... férmula, géndola, pélver,témbol,tortora En la major part de cultismes, ‘anémal hidregen,prélea. psicbleg...-forme (uniforme), oma (glaucoma) En els diftongs of iow Acai, boira, no dljous, bou,plau...__coix, moi, fou. boca, foca, estoig, bola, cola, gola, bossa, ofa, t En|es terminacions oc/0ca,-ofe,og/oja, grec, roca, estrofe, rig esol escola, 88 okt a Oo -oV/-le,-0s8a,-ost/-ste i-ot/-oa, brossa, most costa, cl pita... Soamn enna Eneels pecs ort, oft oer, endr,ot]ionj. suport reveta, resold, rellotge..__cort escola, fond, molt fix-4s (generds,porosa.) glucose, Enaigunesparaules acabadesen-0si-osa, ars, cos, gos a, tos, cose rosa, Sufi és gener porese. glucose Enmolts monositlabs sitabesinicials. bo, cor.nam, so, tr. hora, calia..___com, dos, no pols tona Elparticipl de cloure els pronoms neutres. | incids, conci...1a¢® ad, a.__| fond: fos, confés,afés En es formes toniques de molts verbs. llega, obr, porta toca, troba. cobra, compta, core, polsa.@® +. Liigen veu ata aquestes paraules i digues si les vocals subratllades s6n ti GRAMATICA , 86n obertes o tancades. Exemple: nou + ténica foberta [3] /novetat + étona i tancada fo} Alegi/alegi, graguetes/gragues, traben/trabem, geri/ggnial,vardes/verdoses, afgcteu/afgctes @® > Pronuncia aquests sintagmes I digues s! les vocals tbniques subratllades sén obertes o tan- cades. Exemple: son pore > La ode «son» és tancada: [0] / moita son + Leo de «sons és oberta: [3] un sou baix/ Vosaltes sou la equ de Valencia /el sgu vestit el sale d'un vaixell/no sgle fer-ho rmolta set /el nimero sat esta sord /1é moita sort el nimero deu / deu motte diners ® 5. subratia ia vocal nica s'oquestes paraules i classiica-es segons el so que representen. ® « Pronuncia aquestes paraules indica sles es subratiiades eén obertes o tancades. ® 5. Pronun ® .. subratia ia prontincia correcta i substitueix el fonema per la grafia corresponent. ® © canvis et punt per ia vocal adequade; si convé, consulta el diecionar. ‘teula, zones, pore, verge, tes, corrent, forn, veu, polp, desert, temple, roure, cendra, dones, innocent er ere Kel bp lel Jol abstret, atendre, bacter, beure, esquema, excepte, insistent, intern, maniqueu, morena, oberta, perpetu, preceptiu, recerca, sequela, telefonar, tendre, trajecte aquestes paraules i indica si les os subratllades sén obertes o tancades. ‘gost, almoina, bossa, commoure, compandre, corona, escala, escalta, esport,faristal, inclasa, ‘mos, opi, patogen, pobre, portem, rebast, saborosa histlolia/hist{sJia —_tlelmer/tslmer cartabfoy/cartab{>] _t{eJenicaytfelenica esplols/esplsls cerfeldiverteeit brfolfec/brlsIfec prlelstecrprlelstec "7. Escriu el participi mascull singular dels verbs seguents. concloure, confondre, difondre, incloure,infondre, recloure Lig en veu alta aquestes paraules i accentua-les, sical. anonim, apendix, atos, begonia, cervol, complice, diesel elit, esglesia, espremer, esser, formula, genesi, getmen, lepol, medubla, omoplat, perque, pneumonia, polvora, regim, text, tombola senyorar, erdit, evaluacié, afeitar, averia, avert, cartelina, consel, diabete: eclipse, esternut, jeventut linea, mentar, monestir, ordenador, pelsar,resplendor, ritel, seborn, seguretat, soberania, sespirar,triemf 10. Tradueix aquestes paraules al valencia. ‘Anglés: assembly, assassin, camera, javelin, revenge, rigorous, Romanian, support, suffocate Franeés: ambassade, avantage, boussole, Hongrie, infirmiére, merveilleuse, sergent, triomphe, vernisGRAMATICA ((')] © FONETICA | ORTOGRAFIA: FENOMENS DE CONTACTE VOCALIC Hi ha contacte voealic quan una paraula acaba en vocal Ila sequent comenga també per vocal. Si les dues vocals sén toniques (aficié dnica, no entres), es produeix un hiat, 6s a dir, les dues vocals es pronuncien en dues siFlabes diferents, Fora d'eixe cas, el més normal és que les dues vocals es pronuncien en una Gnica sillaba. Diem, llavors, que es produeix un estalvi sibtabic, que es manifesta per mit de dos fendmens: Prontincia de dues vocals en una mateixa | lec/tor Diftongacié _sitlaba,una de les quals ha de sero u, Estalvi (osinalefa) _representades com a iw sillabie Sinhiha tres, s'anomena triftongacié. hina un/gran/in/te/rés Silenciament de les vocals @ ie quan van a/gén/cia’s/ta/tal seguides 0 precedides d'una altra vocal. igs/pecita/dors eli La diftongacis i 'elisié s6n dos fendmens molt frequents i vius en catala, | tenen tanta forga que provoquen prontincies que no es corresponen amb la grafia, ++ Per la tendéncia a la diftongacié, la o es tanca en u en uns quants casos: una uperacié (una operacis), no hu té (no ho té), li hu diré (Wi ho dire), ++ Perla tendéneia a Felisi6, caven les vocals aie: quin’hora (quina hora). Diaquests fendmens, només algunes elisions tenen reflex en lescriptura. Es el cas dels pronoms febles, els articles i les preposicions, Hi ha dues maneres de representar graficament les elisions: + La contraceié consisteix a escriure juntes les paraules entre les quals s‘esdevé Felisid. Només contraiem les dues as en contacte ¢algunes paraules compostes (para+a/gua > paraigua) ila e dele articles masculine (el, els | en) amb les paraules a, de, per ca. La combinacié d'aquests elements dona lloc a les eontraccions al, als, del, dels, pal, pels, eal, cals, can. + Lapostrofacié és la manera més comuna diindicarVlisié d'una vocal, iconsistelx a escriure un apostrof (en lloc de la vocal elidida, Heusine aci les regles: plat d'arros, jpastrof preval sobre la contraccld: de home, ca n/Adria Toratge, de + en = d’en: Canet den Berenguer, Callosa d’en Sarria Testaci6, 7 Werepostei delle andsleesingwiar| yicpecrt tartelemescul davent de préstecs masculine sites Be cancel net comengats per s- + consonant: (striptease, 'spa (perd de striptease, de spa). Davant de cometes ('sinsdlits),titols (noticia dl Punt), rndimeros (de '7 a 71), abreviatures ('Hble, Conseller)| sigles (VFM, FONU). Els apostrofem a un verb (n'agafa, porta’n) 0 @ un altre pronom feble; en aquest ‘cas, només hi ha un apdstrof va tan a la dreta com siga possible (se'n va, se nha anat) Darrere del verb, dos pronoms s‘escriuen igual que quan van davant, perd osant guionet on no hi ha elisié: m’ho du / dus-m'ho; li ho div / ds-Iho. No s'apostrofen els articles femenins /a ina seguits de paraula comengada lajna + iJu stones amb jo u atones: Ja imatge, la uni6, na Isabel, la UNESCO; ls invitava, la utilitza. Pera Filla, Fungla. No s'apostrofen Farticle fement ia ila preposicié de davant del nom de les lletres: la, 1a eme, la hac, de ies. (en, na) Els pronoms febles em/ ens, et, es, elfiaien defla + noms de lletres de/el/la + hac aspirada No s'apostrofa cap element seguit de hac aspirada: de hip-hop, el hardware an No s'apostrofa cap element seguit de / ou consonantica: de iogurt, ot, Ja defelfla + i/u + vocal ven ic No s‘apostrofa article Ja quan es pot produir ambiguitat: la una, la ira, la host.GRAMATICA A Pavantguarda @® .«. sopara tes si-abes d'aquestes paraules i indica sihi ha olisié () 0 sinalefa (_). Exemple: quote anys > Selidetx la vocal eatona i per tant té dues sil labes: qualtranys. rata suere 9 Hiha una sinalefa entre laa lai per aixd té quatre sillabes: naltaifsuere ) Noem digues quina itlusié ) Un capita ebri b) Sfque en tinc 4) El meu cosi alt ©) Una ullada 49) Un café intens 6) No alces res hy) Porta el regle 2, Marea les elisions ies sinalefes d'aquests sintagmes. 2) Qui estudia aprén *) Qui obr el local? b) Fa humitat 9) Noisques ) Conté una unitat hy) Lara qué et passa? 4) Porta una escala i) Perd encara no es pot? 3) Unaiuna altra 5. Mesura les silabes d'aquests versos i assenyala les. Exemple: Ohj vgolroisa (e)sitrp! Eslclalva inidigina (J. V. Fotx) 4 6+ 4 ions iles sinalefes que hi ha. 0 sihlabes. La ginestaaltea vegada! ‘Vaginesta amb tanta otort JOAN MaRacats, @ «©. Fixa'ten a pronsincia del pronom ho | indica com es pronuncia en les oracions segients o (wl lew! /Iul Ja tho explicaré. No ho entenc. Puc enviar-ho? Que ho mire ell No et convé fer-ho. Volla contarIiho, @ 5. Marca es elsions ites sinalefes daquestes oracions. 2) El proces entre que es localitzen els primers exemplars ies descobrelx Fespécie sol allargar-se en Festudi de la fauna cavernicola 6) Tot que no els serveixen pera volar, si que els permeten saltar uns quants centimetres per a escepar dels depredadors. €) Les seues ales també sén resultat aquest procé festalvi evolutiv, ©. Completa les oracion: smb les formes adlequades dels pronoms et ien. No_..lamenges. Qué... convé? Pucagarrar.... més? Interessaono? Fes... capavant. Porta... una altra, Porta,...bé. No... hiha més, venen a grapats, ‘7, Fixa't en la regia i passa els sintagmes a singular. mascull yp [ihivern runvers [EER 1 rare. rhora ee toniques |_| Till, Fungia exes elioga,lahiena md el hall, fa harley ‘tones _| la | la historia, la unex [free ane) els incidents les utlitza les vi les huitenes els inspecciona les urdlogues les interprets. les usa els haldings les Il. Stes, elshuracans les imita les iardes les dlceres les ungletes els hackers les speakers les emes, les Tv les hipiques les xc. Sres. els XIPremis les ires. els scooters els staffs els io-ios clsincreibles _lesiaies els idols els interpretsGRAMATICA CYR eo ae eee en LOO) és a dir, obstruint la cavitat bucal o apro: Les consonants sén els fonemes que pronunciem posant algun obstacle al flux aire, ximant alguns organs de manera que leixida de aire troba un impediment, al contrari del que ocorre amb les vocals. Podem classificar la majoria dels fonemes consonantics a partirde tres trets: el punt d'articulacié, el mode d'articulaci6, ila sonoritat. El punt diarticulacié és el lloc del conducte bucal en que els organs entren en contacte (bilabials, labiodentals, dentals | alveolars) o s‘aproximen (palatals i velars) per a crear la barrera que dificulta Veixida del flux daire El mode dlarticulacié fa referencia al tipus de moviment per a salvar lobstacle. Aixd dona loc a consonants obstruents (oclusives, fricatives i africades) o sonants (nasals, laterals | rotiques). Aix, en la pronuncia dels sons oelusius es produeix un tancament total de la cavitat bucal que desfem de manera abrupta per a expulsar late; en els fricatius no desfem la barrera, sind que Faire x fregant lobstacle; | els africats consisteixen en una barreja dloclusi6, en un primer moviment, i de fricclé, en ‘un moviment final, Pel que fa a les nasals i les laterals, 'aire 6s recondult cap ala cavitat nasal i cap als costats de la boca, respectivament. len el cas de les ratiques, s'articulen per un contacte rapid de apex de Ia lengua amb la zona alveolar. Pel que fa ala sonoritat, alguns sons els pronunciem fent vibrar les cordes vocals (sonors) | uns altres sense fer-les vibra (sords). Bilabials _Labiodentals __Dentals_ ——Alveolars |—_—Palatals Velars Sorda Sonora Sorda Sonora Sorda Sonora Sorda Sonora Sorda Sonora Sorda Sonora Oclusives ob Wo I id Fricatives “ooM Ui | | Africades | tts) | fot | ttt | tds) fa) Retiques brant CO SE Laterals | | it} i Nasals tn] f ia i ‘Aquests 23 fonemes consonantics es representen graficament per: BeGLONL KLM A pan stvmxy.2 (46) gu. ig, ll. ny, qu. rt 85, tg, txt ‘mm, an, tm, tn th tl HL El contacte dels sons consonantics amb uns altres (consonants o vocals) provoca modificacions que lalteren la pronunci- ‘acid. En un registre estandard, hem devitar les realitzacions fonétiques segients: Lemmudiment de la d en posicié intervocalica: cadira [kail, pintada [pintal, mocador [moka Lemmudiment de la g en mots com: agulla [alsKal, jugar [dguadl Laddicié d'una tal final de certes paraules: geni [dsenit,premi [premit Lemmudiment de lav intervocalica en les terminacions de limperfet dindicatiu dels verbs de la primera conjugaci6: donavem [dohaerl, sumavem [sumaem] “Lensordiment del so [z|: casa [kasal, zebra [Sebral, catorze [katorse] La sonoritzacié del so [s| missié [mizio, expressar [eksprezarl, pressionar [prezionar] Lensordiment del so [d3] de les grafies 9 itg/t:girafa[tficafal jove [tfovel, meige [met[el, corretia horetfal La pronunciacié com a i semivocal[ dela grafia jen els grups jecc- ject: injeccis linjeksiol,trajecte (tealektel La pronuneiacié [s} del so [fk fuixa ["ujsl, caira {kajsal, meréixer imetejser La proniincia com a semivocal [] del digraf if moll {maj} La proniineia com a consonantica del digraf I lr Cat, calla [kaa La proniincia palataitzada de la |inicial en algunes paraules cultes: egitim [Aeldsitiml, tera [Aterall linguista {cingwistalGRAMATICA a i ide " El canvi de sillaba de la ren algunes paraules: crdar (kidcae], comprar [kzompa} ‘Lemmudiment de a final de infiniti quan va davant dun pronom feble: donari [dohall envierios Ienvialos} {La pronunciacio palatalitzada de lan inicial en: nerv [nervi, nue [yuk Lemmudiment de a nen els gtups cons, ns-, trans constar[kostai]istar stad, transport [teasp2ct |. Escriu dues paraules, a més de exemple, en qué aparega cadascun dels 23 fonemes consonantics del valencia. Go lal 1) | bateria | ik sae to) combat_[ td) | adult fegall ff sofa Mw reserva rima id| ton | tl | vinya | fl | _estol {A ventall ts assut ich ro itsl_| mots | [ai | doze | Uf Te isl_| ajuda | [yl | paneat | {asl | oratge td] wore | 1 | arvos ‘2, Empatella les grafies que representen el matelx so | eserlu-lo al costat. Exemple:ju-gens > (d3] remots, matxucar, sutja, car pega, kiwi, enzina docil, faquir, mesada, llebeig, missatge, ramal, adscripcid, ® 5. Pronunciacorrectanent aquestes parelies de paraules i digues a quintet fondtic es deu la iferdncia entre totes dues. capag/eabas cassé/gassé batalla/badalla, cofar/covar cacar/casar 4, Transcriu aquestes paraules amb simbols fonematics. Exemple: riquesa + [rikeza] mantel! butxaca penyora dexadesa vorera presseguer natges penelitzar, © 5 sees as tones darn Cuan parle nota/pota [rip] ‘maqueta/maneta guerra/gerra penal/penyal ‘malla/mala eca/pesa guitza/quisa corral/coral @® «. Pronuncia correctament aquestes oracions. 2) Les jugades de fonze portaven de corcol total defense, ) Li nugaren elltacet als cabells | co!Tocaren Fagulla en la solapa, ©) Lobtencié de les tres estelles es deu ala gerialitat del cuiner 4) Retransmeteren tots els partts malgrat les queices generals de les televisions publiques «) Posrem el décim de loteria sota arbre de Nadal perqué ens donara sort poguérem recuperar els diners que jugavern ‘7, Identifica les errades ortografiques i comenta els motius que les han provocades. 2) Les madulses son molt iamineres: 4) Tocaen en Vaudtor sense nyervis. ) Aquell pnzament s'esvalistantaniament. €) Lorganisaor de racte és el meu txendre ©) Quisreuso, que vinga ia! 1) Agata el pinsell de la taula de dibs, ® ©. ovina parauia aquestes parclies és correcta? fetge/fetxe crompat/eomprat traurer/traure prémitipremi inconstant/incostant Hinealsineat : abstracte/astracte iampec/llampec maiir/madur cerete