ORIENTACIÓ PER ALS EXÀMENS DE SEGON DE BATXILLERAT I PER A L’ABAU

Ja teniu exemples d’exàmens de l’ABAU. Els que farem al llarg del curs s’inspiraran en el
mateix model. Sempre consten de dos documents i quatre preguntes. Per tal
d’entendre-ho millor, convé llegir aquesta orientació mirant un dels exemples d’examen
de l’ABAU que ja us he passat. Les preguntes, la qualificació i la manera de contestar són
les següents.

1.- Descriviu el tipus de fonts utilitzades (1punt).

Per tal de contestar aquesta pregunta heu de seguir, necessàriament, les següents passes:

1.1) En primer lloc heu de parlar de la forma del text:

Heu de dir si es tracta d’un fragment d’una obra literària, un manifest, una llei, un tractat,
unes memòries, un article periodístic, un discurs parlamentari, una carta, etc. La manera
de començar pot ser: “Ens trobem davant d’un fragment de la Constitució de 1812 ...” o
“El text a comentar és un fragment d’un discurs del rei Carles IV...”. Penseu que aquesta
informació ja us ve donada. També podem estar davant d’una gràfica, un quadre
estadístic, una caricatura de premsa, una pintura, etc.

1.2) El segon pas és fer referència al contingut o la natura del document:

Cal indicar si és de caràcter jurídic (lleis, decrets de les corts, constitucions, tractats
internacionals, etc.), polític (discursos, proclames, manifests, cartells electorals, etc.),
econòmic (contractes, informes econòmics, taules estadístiques sobre producció, preus,
etc.), demogràfic (un quadre estadístic amb l’evolució de la població, etc.), literari
(fragments de novel·les, etc.), testimonial (memòries, relats de viatges, cartes, etc.),
historiogràfic (obres d’historiadors i, per tant, posteriors als fets a què fan referència).

1.3) Posteriorment parlarem de l’origen:

Poden ser fonts primàries (documents de la mateixa època que estem estudiant) o fonts
secundàries (elaborats, generalment per historiadors, en èpoques posteriors). Una obra
de ficció, una novel·la, es considera una font primària. Així, si trobem una novel·la de
temàtica històrica escrita en una època posterior als temps en què se situa l’acció la
considerarem una font primària ja que és un text creat en la imaginació de l’autor.

1.4) També hem de fer esment sobre a qui va dirigit:

Poden ser de caràcter públic, quan van dirigits a una col·lectivitat, tota una nació, una
cambra parlamentària, els assistents a una conferència, etc.,(una llei, un discurs, una
caricatura de premsa, una obra literària, etc.) o privat, una persona o un grup reduït
(cartes, informes reservats, tractats secrets, etc.).

Les orientacions anteriors són, en la major part, vàlides per a qualsevol tipus de font. Si no és un
text el que ens presenten només hem de modificar el punt 1.1) i substituir-lo per un dels següents:
 - Si ens trobem davant d’una gràfica haurem d’indicar si és circular, de barres o lineal.
- També es pot tractar d’una taula de dades o un quadre estadístic.

Habitualment, en aquests casos, el contingut és econòmic (cotitzacions de borsa, xifres de

producció, etc.) o demogràfic (censos, evolució de la població, etc.).

- Altre tipus de font possibles són caricatures, quadres, cartells de propaganda,

monedes o mapes.

Heu de justificar i raonar totes les afirmacions, és a dir, explicar perquè considereu que
una font és secundària o primària, jurídica o política, etc.

2. Identifiqueu les idees principals del document, situant-los en el seu

context històric i en el nucli temàtic corresponent. (2,5 punts).

No es tracta de repetir allò que ja ens diu el text. Heu d’indicar clarament quines són les idees
principals, per exemple “Ens trobem davant d’un fragment del catecisme espanyol de 1808
on s’observa l’oposició a la invasió francesa des d’un punt de vista absolutista...” i
secundàries, concretant més. Sempre s’haurà de fer referència al context històric i , si és
possible a l’autor del text. Quan parla de “nucli temàtic”, es refereix als títols dels diferents
temes que ja us he passat al programa de l’assignatura, cal memoritzar eixos noms i posar-
los exactament igual a com hi apareixen.
Penseu que en les PAU, els correctors han d’estar segurs de que heu situat el document en el
període correcte. Per això heu de concretar bastant, “Ens trobem davant d’un article aparegut
a la premsa durant el bienni d’esquerres(1931 – 1933) de la Segona República” ; no és
admissible “Ens trobem davant d’un text del segle XX”. Recordeu que l’any ja us ve donat.
Resulta imprescindible citar fragments del text o fer referència a les xifres del quadre
estadístic per tal de donar suport a les vostres afirmacions.

3. Expliqueu, a grans trets, dos conceptes. (2 punts)

En aquest apartat resulta extremadament important situar els conceptes en el període històric
que estem tractant. Així, si hem d’explicar un concepte com “sufragi” i el període de
l’examen és el de la Restauració ens haurem de centrar especialment en l’evolució del sufragi
en aquell període encara que també és convenient comentar breument la situació en èpoques
anteriors i posteriors.

4. Tema a desenvolupar. Habitualment dividit en dues parts. (2,5 + 2 punts)

En el desenvolupament d’aquest pregunta és necessari fer alguna referència a les fonts: citar
fragments del text entre cometes, comentar les xifres o les imatge, etc. Açò pot obligar a repetir
alguna part de la pregunta nº2 però així ho han determinat aquells que han dissenyat l’examen.

En la segona part cal explicar l’evolució de les qüestions tractades en períodes anterior i posteriors
al que ens apareix a les preguntes. Així, si, per exemple, es tracta del debat sobre les relacions
església – estat durant la Primera República (1873 – 74) seria molt interessant fer alguna
referència a altres moments històrics i a la situació actual.