3.

Organografia vegetativa (apunts al llibre de pràctiques)

4. Organografia reproductora. Cicle biològic (apunts al llibre de pràctiques)

- Dins dels sacs pol·línics hi ha grans de pol·len (haploides)

- Pol·len
o Tenen un caràcter diagnòstic
o Tenen una coberta molt dura
o Tenen obertures
 Allargades  colp
 Circulars  porus
 Estan a la part externa (que es pot fossilitzar)
- Pol·linització
o Flors acolorides  agents biòtics
o Sense flor aparent  pel vent
o L’estigma identifica el gra de pol·len  germinació del gra de pol·len
o Dins del gra de pol·len es formes els gàmetes (espermatòfit monogenètic 
trobem l’embrió protegit per una llavor, i s’acompanya per un teixit nutritiu
(endosperma)

41
5. Ordenació sistemàtica. Gimnospermes i angiospermes.

Gimnospermes Angiospermes

Característiques vegetatives

- Arbres i arbusts - També herbes

- Ramificació monopòdica - Ramificació simpòdica

- Molts cotilèdons (1-20)  fulles que - 1-2 cotilèdons (dicotiledònies o

surten quan germina la llavor monocotiledònies)
- Fulles reduïdes (aciculars, - Fulles laminars ( i altres formes
esquamiformes...) derivades)
- Xilema primitiu (traqueides) - Xilema més evolucionat (vasos
llenyosos)

Característiques reproductores

- Més primitives  espermatozoides - Flors especialitzades amb periant

dins del tub pol·línic amb enervació - Carpels tancats
dicòtoma - Fruits
- Més evolucionades  cèl.
espermàtiques, enervació no
dicòtoma
- Flors senzilles sense periant o reduït
- Carpels oberts
- Fructificacions

42
6. Gimnospermes

Família Ginkgoaceae
Família Pinaceae
Família Cupressaceae
Família Taxaceae
Família Ephedraceae

Totes les famílies tenen fulla pinnada i no tenen espermatozoides (menys la Ginkgoaceae) i van
evolucionant cap als angiospermes. El 2,3,4 són unicel·lulars amb sacs aïllats i l’últim
hermafrodita i amb sacs pol·línics.

ORDRE GINGKOALES
FAMÍLIA GINGKOACEAE

- Tots fòssils menys un, nervació dicòtoma, espermatozoides. Es caracteritzen per

presentar flors diferenciades sexualment, no hermafrodites, per tenir els sacs polímers
aïllats, no soldats, ja que tenen estams no evolucionats, i una pol·linització anemòfila.

6.1. Ginkgo biloba

43
 - Originari del SE de Xina
- Arbre caducifoli (li cauen les fulles)
- Longeu (> 1000 anys)  ‘’Fòssil vivent’’
- Dioic, flors sense periant
- Fulles flabel·liformes
- No fruits, només llavor
- Braquiblasts / macroblasts
- Del braquiblast del peu masculí surten els sacs polínics
- I del peu femení surten els primordis seminals surten de 2 en 2
- Episperma (testa, coberta de la llavor)
o Sarcotesta (tova)  com en el cas de Ginkgo biloba
o Esclerotesta (dura)
- Ús en farmàcia: extracte de la fulla
o Medicina tradicional xinesa
o Principi actiu  flavonoides, lactones terpèniques (ginkgolids)
o Insuficiència circulatòria cerebral
o Trastorns vasculars perifèrics
- Ús ornamental
- Les altres famílies tenen fulla pinnada i no tenen espermatozoides i van evolucionant
cap als angiospermes.

ORDRE CONIFERALES

- Flors unisexuals
- Sacs pol·línics aïllats
- Sense periant
- Anemòfiles (vent)

FAMÍLIA PINACEAE

- Arbres resinosos (resina: secreció líquida que al sortir al exterior se solidifica)

- Tenen conductes secretors
- Tenen estròbils (masculins o femenins)
- Fulles aciculars

6.2. Gènere Abies (avet)

- No braquiblast, les fulles estan directament al macroblast

- ET > ES

44
 - ES caduques (es cauen)
- Abies alba (avet blanc)
- Abies balsamea

6.3. Gènere Pinus (els pins)

- Amb BB
- ES (ET avortada)
- ES persistents, escotat
- Llenyosos, estròbils (pinyes)
- Fulles aciculars
- Poden donar lloc a canals secretors esquizògens
- Pinus halepensis (pi blanc)
- Pinus pinastre (pi bord)
- Pinus sylvestris (pi roig)
- Pi uncinata (pi negre)  el que està a parts més altes
- Els de la península ibèrica tenen només dues acícules
- Ús fustaner
o Cel·lulosa  paper, farmàcia
o Resina  canals secretors
 Xarops, combustible, trementina (pintures, ciments lents,
desinfectant, dermofarmàcia, terpens
o Formació de canals secretors esquizògens de Pinus

6.4. Gènere Cedrus (els cedres)

- Amb BB
- ET < ES
- ES caduques
- Cedrus atlàntica (Rif central, Marroc)
- Cedrus deodora (cedre de l’Himàlaia)

FAMÍLIA CUPRESSACEAE

- Plantes resinoses
- Fructificacions llenyoses amb fulles esquamiformes (Cupressus)
- Fructificacions carnoses amb fulles aciculars i verticil·lades
(Juniperus)
- Cupressus semperyirens (el xiprer)
- Gènere Juniperus (arbusts)
o (1) Juniperus oxycedrus (el càdec)
o (2) Juniperus communis (el ginebre)

(1) (2)

FAMÍLIA TAXACEAE

6.5. Gènere Taxus

45
 - Taxus baccata (el teix, ‘’tejo’’)
o No resinós, sense BB
o Fulles aciculars, plantes dioiques, fructificacions carnoses
o Conté un alcaloide tòxic (la taxina) a totes les parts de la planta femenina
excepte a l’aril (part basal de la llavor)
 Símptomes: nàusees, vòmits, augment de la salivació, dolor gàstric
(estómac), diarrea, dificultat respiratòria, tremolors, espasmes, fallida
cardiovascular, mort.

- Taxus brevifolia (teix del pacífic)

o L’escorça d’aquest arbre conté unes substàncies terpèniques (diterpens) i
aquests diterpens tenen una acció farmacològica anticancerígena
o Es va aïllar la substància terpènica (Taxà) que es troba en els taxus i es va crear
un medicament  Paclitaxel

FAMÍLIA EPHEDRA

- Gènere Ephedra  E. Sinensis

o No resinoses
o Arbustives
o Flors hermafrodites, sacs pol·línics soldats, ja que tenen estams evolucionats
o Pol·linització entomòfila
o Fulles molt rudimentàries de coloració grisosa i de morfologia punxeguda,
periant rudimentari
o La fotosíntesi es realitza a les tiges
o Fructificació (pseudofruit)
o Efedrina  s’utilitza per l’asma (acció broncodilatadora, també s’utilitza com a
vasoconstrictor per reduir congestió nasal)
 Perill  efectes secundaris
 Estimulant  Droga prohibida esport
 Termogènic  Dietes ‘’miraculoses’’

7. Angiospermes

Dintre de les angiospermes tradicionalment es coneixen 2 grups.

Una manera senzilla d'agrupar les angiospermes es quan surten les primeres fulles:

 Les Monocotiledònies, surt sols 1 fulla de l'embrió.

 Les Dicotiledònies, surten 2 fulles de l'embrió.

Dintre de angiospermes hi trobem un munt de famílies i espècies, i es classifiquen depenen de

les fulles que surten de l'embrió.

COTILEDON: nom que reben les primer fulles que surten de l'embrió.
Embrió projecte d'arrel, tija i fulles(germinen 1 o 2).

Angiospermes, 6 subclasses i 64 ordres.

46
Veurem:
*1. Angiospermes basals més primitives MÉS PRIMITIU
*2. Magnòlies
3. Monocotiledònies
* 4. Eudicotiledònies
*5. Ròsides
*6. Astèrides

*Dicotiledònies MÉS EVOLUCIONAT

Monocotiledònies(3)

CARÀCTERS PRIMITIUS CARÀCTERS EVOLUCIONATS

Caràcters vegetatius
 Llenyoses  Herbàcies
 Traqueides  Tràquees
Caràcters reproductors
 Peces: moltes i disposició helicoïdal.  Peces: poques i disposició
 Estams: molts i disposició helicoïdal. verticil·lada.
 Carpels: moltes i lliures i disposició  Estams: pocs i en verticil.
helicoïdal.  Carpels: pocs i soldats, en verticils.

- Molts carpels lliures donen lloc a un grup col·lectiu.

ANGIOSPERMES BASALS

 Plantes llenyoses.
 Traqueides(alguns grups amb tràquees o vasos).
 Moltes peces per verticil.
 Inserció helicoïdal(1 eix al voltant del qual es col·loquen les peces).
 Carpels lliures(poc tancats).
 Fruits en fol·licle.
 Estams laminars.

Gineceu part femenina de la flor,

Quan es tenen els carpels lliures el gineceu és APOCÀRPIC.
Quan el carpel esta obert per una sola banda s'anomena fol·licle, per tant la magnòlida és un
fruit POLIFOL·LICLE. (pensar amb les mans).

7.1. Família Illiciaceaea

7.1.1. Gènere Illicium

47
Illicium Verum (anís estrellat o badiana).

Arbre originària de la Xina i Japó.

 Fruit polifol·licle.
 Fulles coriàcies
 En farmàcia és més conegut com a BADIANA.
 Són arbres perennifòlies(sempre té fulles).
 Els olis essencials són els responsables de l'aroma a anís. Són volàtils i per tant els
podem olorar.
 Aquests olis essencials es troben en els idioblasts.

Té distints usos en la indústria farmacèutica i alimentària.

 Preparat més conegut Tintura badiana, aromatitzant.

 Tenen propietats carminatives(carminatiu vol dir que els olis essencials són irritants i
ajuden a expulsar els gasos acumulats al budell).
Els olis sempre estan vinculats a una acció eupèptica: afavoreixen la digestió.
 S'utilitzen en farmàcia i indústria alimentària per actuar com a corrector del sabor.
 S'utilitza com a espècie.
 Font important d'ÀCID SIKÍMIC.

Exemple:
"Tamiflu" és un medicament molt utilitzat en antivirals.

Illicium verum: té anetol, veranisatinas A, B, C. (baixa quantitat de principis actius

neurotòxics).
Illicium anisatum(= I. Religiosum): té anetol anisatina, neoanisatina, neoanisatina. (alta
quantitat de principis actius que són neurotòxics).

Anisatines: Lactones sequiterpèniques.

S'han fet retirar els preparats que I. Anisatum, desprès de detectar efectes adversos en 20
nins.

LES MAGNOLÍIDES

7.2. Família Myristicaceae

7.2.1. Myristica fragrans (arbre de la nou moscada)

- Originari de les illes Moluques

- Arbre dioic (peu masculí separat del peu femení)
- Les flors es disponen en un tipus d’inflorescència tipus CIMA, cimoses (en el llibre de
pràctiques
- Te fulles coràcies (consistència de cuir)
- Flors unisexuals  la flor femenina dóna un fruit tipus BAIA (interior carnós i no
lignificat)

Parèntesis: tipus de fruit

- Carnosos  oliva, tomàquet, poma

48 que té una part interna lignificada
o DRUPA (oliva)  fruit carnós
o BAIA (tomàquet)  bacciforme, fruit indehiscent (quan madura no
s’obre)
 - ARIL  anell carnós que va envoltant la llavor
o Comercialment s’anomena macís, a molts països és una espècia
- La llavor té la part externa lignificada, si es trenca hi ha l’endosperma (nou moscada)
també una espècia
- Oli essencial  miristicina
- Nou moscada
o Eupèptica (bona per la digestió)
o Carminativa (ajuda a eliminar gasos del budell i intestí)
o Espècie (aromàtica)
o Activitat SNC
o Antiinflamatori

7.3. Família Lauracea

- Arbres perennifolis aromàtics

- Dioics o monoics
- Inflorescència tipus CIMA
- Flors trímeres (3 peces)
o Sense calze ni corol·la diferenciat, té perigoni
(els elements del perigoni s’anomenen
tèpals), no té periant
o A la fórmula floral es fica una P
- P3 + 3
o Unisexuals / baia  G. Laurus
o Hermafrodita / drupa  G. cinnamoum

- Laurus nobilis (llorer, llor, ‘’laurel’’)

o Fruit negre  BAIA
o Flor masculina  estam amb nectaris
o Flor femenina  estaminodis

- Cinnamomum
o Fulles coriacies (arbres perennifolis), sovint són glabres (sense pèls)
o Flors hermafrodites (hi ha estams i carpels)
o Cinnamomum verum (canyeller)
 Fulles oposades i peciolades, glabres (sèssil: sense pecíol)
 Plantes aromàtiques
 Inflorescència tipus CIMA
 Flors hermafrodites
 DRUPA
 La part que s’utilitza en farmàcia del canyeller és l’escorça decorticada
de brots joves (la canyella)
 Ens quedem amb la parènquima i floema, ho apil·lem i en
assecar-se les estructures es cargolen
 Propietats carminatives, eupèptiques, saboritzant, espècia, perfumeria
i cosmètica

49
 o Cinnamoum camphora (camforer)
 Inflorescència tipus CIMA (2 petits i 1 gran)
 Fulles alternes
 L’escorça fa una olor molt forta
 Analèptic  estimulant
 S’utilitzava com a estimulant cardíac, actualment s’utilitza com
a rubefaent i antisèptic

7.4. Família Monimiaceae

- Peumus boldus (boldo)

o Dioic, perenne amb flors unisexuals
o Originari de Xile, es conrea per l’interès farmacèutic que té
o Fulles coriàcies, oposades (una davant de l’altre), aspres
o Flors reunides en CIMA
o Les fulles tenen unes verruguetes i pèls estrellats
o Tenen el marge enter
o Olor particular
o Contenen un alcaloide (substància bàsica nitrogenada que provoca efectes
farmacològics adversos)  BOLDINA
 S’utilitza per protegir el fetge, efectes colerètics (estimula la producció
de bilis), efecte colagog (ajuda a buidar la bufeta biliar, a més d’ajudar
a digerir els greixos)

7.5. Família Piperaceae

- Piper nigrum (el pebrer)

o Planta llenyosa però enfiladissa
o Inflorescència en ament, és a dir, les flors pengen de la planta
o Dels nusos surten unes rels adventícies (creixen allà on no els toca respecte de
la seva funció) que ajuden enfilant-se a captar la llum solar
o Fulles amb nervis molt marcats
o Pol·linització anemòfila
o Oposades a les fulles surten unes inflorescències
 Flors unisexuals
 De tipus espiga (racemosa)
 Sense periant (flors sèssils)
o Fulles alternes
o DRUPA amb poca carn (endocarpi lignificat)
 Quan no són madures i les deixem assecar  Pebre negre
 Immadures conservades en líquid  Pebre verd
 Madura sense la part carnosa  Pebre blanc

50
 o Principi actiu  alcaloide  piperina
 Propietats eupèptiques i carminatives
 El pebre negre picarà més que el pebre blanc ja que aquest últim té
menys piperina perquè s’extreu la part externa
 Pebre i dolor neuropàtic
 Pebre contra la disfàgia
 Afecta 15% més grans de 65 anys
 Fins 75% ingressats en residències geriàtriques
 Provoca malnutrició i pneumònia

MONOCOTILEDÒNIES

- Cotilèdon  la 1a fulla que surt de la llavor

MONOCOTILEDÒNIES DICOTILEDÒNIES

1 Cotilèdon 2 Cotilèdons

Arrel fasciculada (les arrels són semblants) Arrel axonomorfa (arrel principal i altres
secundàries)

Fulles paral·lelinèrvies Fulles pinnatinèrvies

Flors trímers (els elements de la flor estan

Flors tetra/ pentàmers
disposats en pisos de 3)

51