A. subrattta totes les grafies que no pertanyen al nostre alfabet: & A $ R w Y u c @ G € B D 1 Vv Ba ° L Oo Zz Nn Y K x b 2. Encercla ara les grafies,lletres modificades i aplecs que no s6n propis del nostre codi grafic: A U BE L JH CH RR PH E N A P s SH oO 3. Escriu les sigles segilents amb les grafies adequades: efaema efacberi ve-hac-cfa = bebece acebe : i-pe-ce i-essa-be-ena ovema-essa te-ena-te A. Escriu ara comet sembia que s*han de legit aquestes sigles: ATS: TBO: CGT: CNT: SA SS: RP Ci: 5. Escrin el nom de les Hetres que formen cadascun dels mots segiients: elteunom el teu primer cognom ¢lteu segon cognom la ciutat o et poble on has nascut la comarea a qué pertany — k6. Encercla els digrafs i letres compostes que contenen les paraules ségiients: 1. ellobot cabell puny espatla classe platges cuixa collegi puig aixella guerra Het torre cotxe metge quilo canya caixé immaculat Susanna ametla 7. Bscriu dues paraules més que continguen cada digraf o letra composta (si cal, busca~ Jes al diccionari): gu: guepard qu: aquell | ig: passeig tx: despatxar | tg: metge i ‘tj: assetjar t Miexcelent | fi: motte | tik: rotllo | I: callar ' tm: setmanal | tm: cotna ' ‘any: castanya rr: carro ss: passar tz: atzar 8. Intenta recordar cinc paraules que, com cangé, s"escriguen amb ¢:1. Liig en veu alta aquestes onomatopeies extretes d'un comic. aha! eb! a pst bub-bub! clone! bladabaoum! uil buow piu-pia 2. Distribueix ara les onomatopeies anteriors en dos grups, segons que hages hagut d'apropar dos drgans de la boca (lengua, Uavis, paladar, etc.) -és a dir, que continguen consonants— 0 que les hages pogut pronunciar sense haver d’ apropar dos organs, ja que sols estan formades per vocals oh muda. 3. Teninten compte exclusivament el so de I’element vocalic destacat, vés collocant les paraules segitents en Ia casclla adequada: sé pa te mén sa met fe va vise me mos vel bo sé toc mu col mut xe tel mil all vil ton fel sf lo cul punt ——colp sal cet res pi gos | pec | suc Cadascun daquests set sons és representat per una vocal.4. Hina alguna grafia que represente més d’una vocal? Omnpli el quadre segtent: ales 5. Quines grafies poden representar dues vocals cadascuna? 6. Completa: 7. Canvia la vocal de 1a paraula que et donem a I’esquerra, i mira si pots completar cada série, Segurament que alguna de les caselles quedara buida. dau dew déu iu dou dou dun 3 g fas nau masLes vocals e i o obertes 8. Les vocals ei obertes sols apareixen en posicis tonica, no apareixen mai en posicié atona. Comprova-ho. Fes diminutius d’ aquestes paraules que en contenen i observar’s que, en quedar en posicié atona, les vocals es tanquen: sol: solet caragol : peu: terra dona cel costa: taronja 9. Subrattia les e obertes que trobes en les paranles segtients: lexema tendra mestre novella : femella consegitncia —gendre herba, : divendres perdre balena verd recta perdut biblioteca pera cert vindré libre. expert 10. imagina’t que cadascuna d’aquestes paraules és I"iltim mot d’una série de versos. Agrupa-les d’acord amb la seus rima: anhel guerra museu verd defecte : peu gendre violencia gel mel terra fel recte cel vel tendre poténcia fred set cert11. subrattla les 0 obertes que trobes en aquestes paranles: sol grossa pot aixd col novembre plora formula sopa olor post matoll corfa bossa volar portal pastor voltor bot ploma sabé monopoli vol roca costa 12: Relaciona les paraules segtients d’acord amb la seua rima: bon roig brossa dijous recogDivergéncies vocaliques Per regla general, e] nostre vocalisme és molt semblant al de la resta de llengiies romani- ques. AixO no obstant, hi ha certes diferéncies que convé tenir presents. Fixa-t’hi bé ites. titueix« 1a vocal que s'ha escapat de les paraules segtients. (Consulta, sical, un diccionari.) 13. compteta amb ao amb e les paraules: segtients: af_itar —Todia aleass_p v_imis a8s_ssi Tuger extr_vertit m_l_nconia —mparar —torgar s_nefa 14. completa amb 0 0 bé amb u aquestes paraules: capit_t ‘trofe__ H_agria pl_ma r_manés t_mbar escrip_| j_ventut av_nir b_titets rig_1és s_spir ilar s_friment ass_mblea est_snudar eb_n can_m —valuacié 1_ngol b_scoll est_ndard 1_neor 1_tina S_xgent c_mplic e_brir rit_s t_ament esc_pir pénd_t foc_s t_6 ¢_nsol b_fetada ™m_ntanya s_port t_omell ass_ssinar —mbaixador _ganya raf_ga —feminat m_ravella Xiqu_x —hyoranga tr_ball rav__ s_focar britix_ta 8_peibia pot_s Jan at_sdir P_deir b_tdell esc_drinyar Emp_rda r_bi b_txaca15. Completa amb o amb i les paraules segitents: _l i | est_lla atraf__gat ord__nador decliv_ g_noli m__njador diabet_s des_mbottura esp_tit eclips_ sob_ra Ina conten_dor _nfermera contemporin_a 16. Completa amb la vocal convenient els mots segiients: esparr_e tol R_ mania cal_xés B_rdeus tem_rés capit_] ord_pador escand_] estraf_Jati Tun_s i_venilQuan parlem, ho fem mitjancant una tira fonica composta de sons que s*uneixen per a for- mar paraules que pronunciem progressivament, a colps de veu. Cada colp de veu consti- tueix una sfl-laba. Les paraules, per tant, es componen de sil-labes. Accada sfl-laba hi ha espai per a una sola vocal, raé per la qual, cada paraula tindra, en principi, tantes s{-labes com vocals hi haja. 1. D'acord amb la prontincia, separa les s{l-labes d’aquesta tira fonica extreta d’una no- vebla: Ala porta hi havia dos individus amb pinta inequivoca de policia, la qual cosa a Ale- manya significava sempre un cert aire de Gestapo, antic cos policiac nazi, encara que es tractara dels demdcrates més convenguts. Havien passat ja més de seixanta anys... ordi QuenoL. La sacta dots suces2. Organitza ara les paraules que et proposem d’acord amb el nombre de sfl-labes que tinguen: : ‘mare mai mantega any capitalisme camisa 3. Un siHeho ‘ cases entendre mineralitzat . motorista Taurador calg inacabades 05 all ‘ dbriga cangoneta pena ‘comarca raspall descobrir pany entropessar Foba nomadisme opinable papallona . acolorida encendre camiseria ximple diccionari historiador , : 1 sil-laba 2sft-labes 3 sfl-labes. 4sillabes Ssfl-labes 3. Indica el nombre de sfl-labes que té cada paraula: afaitar cidneia farmacia , duies = sabia sandalies aurora: paraigua : societat = iode + cadastre : recuperaci6:4, Scpara les siltabes de les paraules segtients com si ho haguesses de fer afi de ratlla: psiquiatre cartoixa expressié pallid menystenir —_desinhibit metxa metge Hebeig passeig descontrol ultraisme immaculat rotllo castell inexpressiu —intoxicacié——_altruisme atleta enrotllar cotxes Linis nosalttes aixd platges canyella gloria Joan cadira necessitar fetge setmana xocar viatge desassossee platgeta detfindrium bresquilla esta conselleria ‘guerra diadema providencia mareig celler planxa: borratxo objector guerrejar piscina joia ressort farmacia aillat cella5. Acftens un poema ple de suggeriments, Separa les sfl-labes de les paraules que en ti guen més d’una, (Recorda que els versos han de ser mesurats i que la particié silabica ‘ens ajuda a comprovar-ne la mesura.) SIRVENTES 3. tesiblaba Farré camis ticrelita patruc aldd livé xetapraula fulxana. Taulic brantor impardalid beslluc, cauxant-se pir frosetas sedimana, Xec8 calls bilospai cantott, tampeta mit xifolita ganxada peulona queu. Pintetosa boll, ‘vopés quirbé rageldona teixada. Besqui vodor paretai cantallis 4 dais pitt caltitrdtec fanic. Liiussa vissant palentapris mellds, vopada xeu tetcot6 pelanic. : Clapé gimar trimpacd caussinell, fautet brimat efrencot sitconell. Miquel Descvor. Veiga peritisfa/tucinant através de mil res-conts t iat. sat versos infestats de pirates! de Yackes de cami ral, 1974 | 6. Fixa’t bé en I’estructura de les paraules que tens tot seguit i separa’n les sfl-labes: raim coincidéncia —_queien peuet sorteig aixeta reubicar semiurba ‘vosaltres subaquatica oda perdues I seqiiéncia asi patira teatre infrahama — ~~pingit estiu gratuite hiperemotia —_besavi benestar enya7. Escriu al costat de cada paraula el nombre de sil-labes que té: juny () poar () aguaitar ( ) cua oO psiguiatre () — begonia ( ) corren C} violencia ( ) expressié () pua ()~—pronunciar ( ) —estudiem ( ) Hengua (-) guany ( ) societat { ) acordis ¢ ) renuncia () —argiir ( ) iniqua = ( ) italia = () 8. Pas de rei Col-loca una sf-laba a cada quadre del tauler d’escacs seguint el moviment del rei, El text, &5de Pescriptor Gongal Castell6: Ourant tot e! dia va caure sobre I’Alqueria de la Comtessa una pluja torrencial, insis- tent; cap a les muntanyes el cel apareixia obscur, els carrers eren rierols i ning no hi cir- oulava.3, te sitloba 9. Totes aquestes paraules presenten les grafies i /w. Vés-les classificant en l’engracllat de sota: faixa pi Nati joia ioga roques ——sibiHa peuds iogurt caixa boig mut coneguda rea quan mareig —_poques mou lig esguitar segiient espa caure guisar Piques | Vocals | Partdediftong | Consonants | Dfgrafstx,-ig | Grafia mudaD’acord amb Ia posicié que ocupen les grafies i/ u, tenim dos tipus de diftongs: Diftongs ereixents: els formats pels grups g/q+u + vocal: gua, qua: lengua, pasqua ungiient, segiiéncia Pingiit, obligititat gu0, quo: aiguds, quocient agile, qite iii, ai Diftongs decreixents: quan, formant part d’una mateixa sil-laba, la io la wes troben des- ptésde la vocal: ai: mai, polaina ei: lei, servei oi : Alcoi, boira ui: buit, cuina uu: duus, Hau + grau, blaw 1 crew, new + niu, ru + Bou, dijous 1, Escriu tio u segons quatre eng_any paraig_es q_ant eng_ota convinga: ung_ent asi seg_ent q_alltat poq_es ling__fstica conseq_ncia exig_a g_arde quan q_irum aq_ifer q_adern ambig_a q_adnipede2 Act tens un exemple de cada diftong decreixent. Busca’n un altre i afegeix-1 ai: aire, au: auxili, a: eu: ve, oi: iu : viv, : ui ou: cou, 4: Us diftongs wa: dus, a 3. Indica quines de les paraules de la lista contenen un diftong decreixent i quines altres ‘no contenen cap tipus de diftong: caure lacai polaina arcaic mosaic , historia bescuit dria fluid podia pausa gloria ianci teoria sllei | flexié incaut aviat rua. naufrag diari miolar Tei trau coet 4, Classifica aquestes paraules segons que tinguen diftong o no en tinguen: > Gandia blu dijous farmacia evidencia llibreria servei pronunciar camié: quadera, acordié Aleoi polaina estudie cuina anestésia incoatiu cbpia moure almoina : ‘Amb diftong ‘Sense diftongi i | | { t i 5. Organitza les paraules de la lista segons el que continguen: citncia ——guant Pasqua rei veina radio iu pou qiestis duo moure exigua rogues dibuix quant anew quatre eixina museu pinguif pua segilent almoina fideu Diftong creixent Dittong decreixent Cap diftong6. Indica amb una (C) les paraules que contenen una i o una u consonantiques: crua cauen inelita dijous inigua iogurt iol iode mouen ionosfera _feies. oient iangui tramoia iugoslau niu. herewa ionoterapia ira adic riv reia cacauet viuen boia 7. Totes aquestes paraules presenten io bé u. Agrupa-les d’acord amb el valor que tin- guen les grafies esmentades: couen iambe servei dues rei veuen paraula bou Aldaia riu cauen hiena dia boira aviat fluor duana cau memoria quatre Riola pua Foios creuer beina "Amb valor consonintic ‘Formen diftong ‘Sn vocals1. Aci tens unes quantes paraules amb un nombre de slabes diferent, Classifica-les: dus porteu pren escolta feu vine estudia ‘rau * Son monosttlabes (tenen una siltaba) —: _ * Son potisitlabes (tenenmés@unasftlabay Tes paraules post labes tenen una sil-aba que pronunciem ainb major intensitat i major durada: la sfllaba tanica. 5 table ai “shige s 2. Bncerela totes les sf-labes thniques de les paraules d’aquest text: rar El rel Jaume li va agrair molt e! seu oferiment, peré live dlr que no deixaria per res danar ell matetx a Villa, al davant dels seus guerrers, amb la senyera, | Guillem de Mont. cada, encara quo vela que no hi podia anar de capita, no es va desdir de la seua bona vo- luntat, Ilva oferir d'acompanyaro amb cent cavallers i molts homes de peu amb tlances | ballestes. Victor Decornenrs. (Créniques dun rei. EI Conqueridor iT 3. Assenyala ara els monosfl-labs que hi ha en aquest text iin Eltros que li restava fins a arribar ols vestidors ol va fer caminant entre un passadis de iquets delerosos de tocar-il'esquena o els bragos. El Tonino tenia en el vetnat Ventusias- me necessari en els moments crucials. Perd el dia que perda s’esvanira 'embriaguesa col-lectiva. La gent, més encara la de condicié més miserable, ignora la veu dels perde- dors; odien al fracas d'aquells en qui tenien dipositada una quimera inabastable, Dos xavals pujaren al ring a fer guants. Un saleccionader cuidava els detalls tecnics amb vista a les properes olimpiades. Només una petita part del pablic s’havia quedat a presenciar el combat juvenil 5. Voccent Ferran Torr. Cava! 1089 4. Digues la diferéncia que hi ha entre les paraules segitents: . Classifica aquestes paraules segons el loc que ocupe la sil-laba tonica. boligrat febrer camié directe cangé calida ploma Valencia present cantar gloria oronella clinica teatre implicita fabricd fabrica ‘ibrica6. ¢Recordes el cas de les paraules fabrica, fabrica, fabrica? Digues quin signe grafic ens permet distingir el significat d’ aquestes paraules en Itegir-les, La ratlleta que s'escriu sobre Ia vocal de la sfl-laba tonica s’anomena accent grafico titlla. 7. Mira si, com en fabrica /fabrica /fabrica, pots trobar na paraula el significat de la ual es diferencie de la que et donem per la preséncia o l'abséncia d'accent: copia: capella publica : secretaria : amestesia: compra sabre epublica : Els tipus d’accents Observa ara com hem d! accentuar. Fixa'ten les paraules segtents i completa cl quadce de Sota indicant quin tipus d’accent —obert (+) o tancat (’)— pot dur cada vocal: + trigica, estudia, canter + colbnia, balit, ards * perdua, tonic, cél-lula + balé, impressié, formula * café, església, espés + misica, xampé, til + Inia, dificil, jardi 8. (Hihaalgunes vocals que es Puguen accentuar de dues maneres? A qué penses que és degut?9. Compara el timbre de les vocals accentuades de cada parella: ‘melé / aixd cesglésia / magnesia peresés / arrds cérvol / teenie Ja deus haver deduit que la e i la o poden dur dos tipus d’ accents, ja que poden represen- tarla vocal e oberta 0 bé la vocal ¢ tancada, i la vocal o oberta 0 bé la vocal o tancada. 5. accent 10. Totes aquestes paraules han de dur accent grafic. Fixa’t bé de quin tipus de paraula ¢ tracta en cada cas (aguda, plana, esdnfixola) i també en el so de la vocal tdnica: metallic cafe cango diposit creixer linia pagina arbitre music bustia pure preten blavos genere concordia ultim sentencia ping pallus oracio pastis credit burges proces, vinte correr solid estatua raco sumptuos coixi castig cami Vinaros melo AL. Observa el so que la o té en les paraules segiients i posa-hi l'accent corresponent: cango allo carnos arros espos oracio professio custodia tombota ardoros copia gloria termometre verdos blavos topic socorrer resso inclos hectometre diposit taulo solid repos (ET NEE REET a12. Fes el mateix en aquestes ‘Paraules que duen ta ¢ tonica. Posa-hi Paccent adequat: cafe debil centim Proces dire ponencia angles espes credit serie ‘males ingres ereu sere coneixer vencer cervol esteril esferic genere 13. De tes parauies de la lista Segilent n’hi ha que han de dur accent grafic d’altres que no. Posa’non calga i raona per qué les altres no n’han de dur. desfeia acces examens ultim, rapid cuforia frenetic respon hostil furia ciencies Hengua alia aniran artilleria tecnica duia anareu Joia anirew panic anasseu palaw pesot Ramon pantalons academia Maria semafor espai 14. Ompti ets espais buits ‘Seguint el model i tenint ben presents les regles d’ atitfica: Iles ‘accentuaciéLaccent diacritic Fixa’t en aquesta oraci6: «En cap cap cap que Déu en deu dew». “Aquestes paraules, i moltes més, son hombgrafes, és a diz, s’escriuen de la mateixa ma- neta 0 quasi-, perd tenen significats diferents. 15. Fes oralment oracions que continguen les paraules de cadascuna de les parelles; ob- servaque les vocals de cada grup s6n diferents, encara que a I’hora d’escriure els mots $0- lament es diferencien per I’ accent. Si cal, usa un. diccionario consulta la darrera part d’a- quest mateix tema. dona sot pal 0s be dona sol pel 6s be 16. Busca una altra paraula que ¢s diferencie de la que et donem per I'accent diaeritic. Utilitza, si cal, el dicctonari: den _— dona meu méra — pal sée __ mén és seu molt pet fra Sihas utilitzatun diccionari, ben segur que no t’ha resultat gons dificil conéixer Ia signi- ficacié de cada paraula, Deus haver observat que una de les dues paraules de cada pareila duu accent grafic. “Aguest accent serveix per a diferenciar no sols el so que representa la grafia en qiiestié sind també per a distingir significats de paranles que s’escriuen igual. “Aquest accent rep el nom de diaeritie i permet diferenciar paraules que s'escriuen igual. 17. Escriu una oracié amb cadascun dels mots que et proposem a continuaci6. Pots con sultar el quadre de les pagines 28-29. venen vénen dona déna ‘oss03, ‘63808 mora méra molta molia 5. Voccont18. Completa els espais buits amb una de les dues paraules que et proposem, fent aten- ci6 als accents diacritics. Consulta, si cal, la part final del tema. + és/es: Pere quis’acosta. / fara tal com jo di + més/me Aquest farem vacances. /El___ gre és que no diu res. + nét /net: ‘Va deixar el salé ben ./Ma mare voldria tindre ua + sdl/sol: BL aquest pis sempre sembla brut, /Fa un que enlluerna. + té/te: Els anglesos prenen el ales 5./No ganes de fer res, + ma/ma: ' Em fa mal la ./Encara no ha vingut mare. + pal/pet: | ‘ Sempre vol prendre’m el / Aniras més prompte. meu poble. ih el que han de dur els mots en negreta? + Lluis va fer els examens Ja mar de be. + Tot aquell vino va cabre en una sola bota. + Al'epoca grega tot estava ple de dens, deesses i semideus. + Nodones res a aquelles pobres dones? | 19. Posa accent gratic a totes les paraules que ‘hagen de portar-ne. Quin tipus d'accent és | + Es cl millor amic que tinc. ! * Al’os panda se li han trencat tres ossos de la ma dreta, + Pel que veig, el que volen es prendre’t el pel? + Se suposa que ho ha fet Nuria, pero jo se qui ho ha fet. * Te tots els joguets escampats pel sol de Phabitacio, + Aixo que feu, mes que ws, es un abus. * Sino dius que si, Havors li ho oferire a Ramon, + Jaho va dir Jules Verne: jo soc l’amo del mon. j + Tu ja m’bas dit que vens; pero, els tens amics, venen també? | * Tenim molta malta molta, pero poc cafe molt, |és 20. Busca una paranla que puga substituir les que tens tot seguit. Observa que es tracta de mots suspectes de dur, o no, accent diacritic: senyora si regala posseeix : existeixen frmit de Pesbarzer + possessions fill det fill terra : conec extrem del brag: cabrit po plantigrad =: 5. Vaccent afirmacié vagabund acudeixes astre 21. Per regia general, les paraules de moltes engiies romaniques, com ara la nostra Nengua i el castella, s’assemblen pel que fa a la sfl-laba tnica. Aixd no obstant, hi ha al- gunes diferencies que convé que tingues presents. Fixant-te bé en I’accent que duen (0 que no duen), classifica aquests mots en el teu quadern segons que siguen aguts, plans oesdrdixols: acne aesblit aerdstat amonfac atmosfera augur auréola bantu Biarritz cardiac Carpats cantxi ciclop conclave conéixer eréixer didptria eczema elit esperit Etipia Bufrates enema filantrop fluor futbol handicap fagodcit heroi Himilaia iber imbecil Helsinki isobara fraca leucdcit, linier intérfon Marraqueix medulla misantrop —_missil magnetdfon —_ndixer cea olimpfada ——_omplat Munic Nobel periode perd pivot osmosi parigraf policrom poliester quefir pneumdnia —_policfac reptil reuma mubola quilolitre reporter termdstat extil ‘Tibet siné ‘ermits (els) twhipa Ucraina vencer timp torticoli xassfs xiclet xofer vertigen zenit Zusic22. Draquest text, del libre de Sebastia Estradé Més enlfa del misteri (1978), n’hem su- primit tots els accents. Restitueix-los-hi. Recorda els accents diacritics que acabem de re- visar: ‘Tanina practicament tenia rao. Aquell reactor hipersonic aire-espai comptava amb pro- gramacions automatiques per @ tota classe d'operacions, regia el seu airatge (aixl s'ano- ‘menava la seua manera peculiar de deixar ta pista), graduava la intensitat i potencia dels reactors d'acord amb les condicions meteorologiques i s‘orientava per mitja d'un pilot au- ‘tomatic d'una precisio absoluta. Per tant, unica cosa que van haver d'aprendre els xicots a Thora de comengar el vol va ser la interpretacio de cada boto de comandament i, com que nomes n’hihavia cino-cants, en menys de dues hores se'ls van saber de memoria. Les altres cireumstancies aeronautiques i astronautiques, ja les sabien de sobres |, per tant, no ‘van tenir complicacions de cap mena. Acf tens la relacié de les paraules més habituals que es diferencien per la presencia / abséncia d'aceent diaeritie: Mots amb accent discritic Mots sense accent diacritic bé (de bona manera) be (nom de Ietra) ‘béns (fortuna, riqueses) be, bens (ovella) bbéta, botes (recipient) bota, botes (del verb borar) hota, botes (calcer alt) déu, déus, semidéu, adéa (ésser suprem) den, deus (numeral) deu, deus (del verb deure) déna, dénes (del verb donar) ‘dona, dones (senyora) és (del verb ser) es (pronom feble) féu (perfet del verb fer) feu (present del verb fer) feu (territori feudal) fora (del verb ser) fora (contrari de dins) ma (extremitat del cos huma) ‘ma (possessiu Aton) més (quantitatiu) mes (part de Pany) mes (possessiu Aton)‘Mots amb accent diacritic “Mots sense accent diacritie molt, molta, malts, moltes ‘molt, molta, molts, moltes (del verbs moldre) (quantitativ) ‘mén (tot alld creat) mion (possessiu Aton) méra, mores (fruit) mora, mores (dona arab) nét/a/s/es (fill del fill) net /a/s/es (contrari de brut) 6s, 6ssos (mamifer plantfgrad) ‘05, ossos (peca de Tesquelet) al, pals (filament que creix ata pell) | pel, pels (contraccié de per + el/ per + els) que (pronom interrogatiuirelatiu | que (conjuncié i relatin amb preposici6) sense preposici6) 86 (del verb saber) se (pronom feble) sf, sis (afirmaci6) si (condicional) si (pittera, pit) si (nota musical) si (pronom) se (del verb ser) ‘soe (calcer de fusta) 801, sils (pis, terra) sol, sols (astre) sol, sols (sense companyia) sol (nota musical) sol (del verb soler) 16 (del verb tenir) te (pronom feble) te (herba per a infusions) te (nom de Tletra) fis (accié de fer servir una cosa) us (pronom feble) véns, vénen (del verb venir) vens, venen (del verb vendre) vés (del verb anar) ves (reduccié dialectal de veges) 5. Voccent9. Compara el timbre de les vocals accentuades de cada parella: ‘melé / aixd cesglésia / magnesia peresés / arrds cérvol / teenie Ja deus haver deduit que la e i la o poden dur dos tipus d’ accents, ja que poden represen- tarla vocal e oberta 0 bé la vocal ¢ tancada, i la vocal o oberta 0 bé la vocal o tancada. 5. accent 10. Totes aquestes paraules han de dur accent grafic. Fixa’t bé de quin tipus de paraula ¢ tracta en cada cas (aguda, plana, esdnfixola) i també en el so de la vocal tdnica: metallic cafe cango diposit creixer linia pagina arbitre music bustia pure preten blavos genere concordia ultim sentencia ping pallus oracio pastis credit burges proces, vinte correr solid estatua raco sumptuos coixi castig cami Vinaros melo AL. Observa el so que la o té en les paraules segiients i posa-hi l'accent corresponent: cango allo carnos arros espos oracio professio custodia tombota ardoros copia gloria termometre verdos blavos topic socorrer resso inclos hectometre diposit taulo solid repos (ET NEE REET a12. Fes el mateix en aquestes ‘Paraules que duen ta ¢ tonica. Posa-hi Paccent adequat: cafe debil centim Proces dire ponencia angles espes credit serie ‘males ingres ereu sere coneixer vencer cervol esteril esferic genere 13. De tes parauies de la lista Segilent n’hi ha que han de dur accent grafic d’altres que no. Posa’non calga i raona per qué les altres no n’han de dur. desfeia acces examens ultim, rapid cuforia frenetic respon hostil furia ciencies Hengua alia aniran artilleria tecnica duia anareu Joia anirew panic anasseu palaw pesot Ramon pantalons academia Maria semafor espai 14. Ompti ets espais buits ‘Seguint el model i tenint ben presents les regles d’ atitfica: Iles ‘accentuaciéLaccent diacritic Fixa’t en aquesta oraci6: «En cap cap cap que Déu en deu dew». “Aquestes paraules, i moltes més, son hombgrafes, és a diz, s’escriuen de la mateixa ma- neta 0 quasi-, perd tenen significats diferents. 15. Fes oralment oracions que continguen les paraules de cadascuna de les parelles; ob- servaque les vocals de cada grup s6n diferents, encara que a I’hora d’escriure els mots $0- lament es diferencien per I’ accent. Si cal, usa un. diccionario consulta la darrera part d’a- quest mateix tema. dona sot pal 0s be dona sol pel 6s be 16. Busca una altra paraula que ¢s diferencie de la que et donem per I'accent diaeritic. Utilitza, si cal, el dicctonari: den _— dona meu méra — pal sée __ mén és seu molt pet fra Sihas utilitzatun diccionari, ben segur que no t’ha resultat gons dificil conéixer Ia signi- ficacié de cada paraula, Deus haver observat que una de les dues paraules de cada pareila duu accent grafic. “Aguest accent serveix per a diferenciar no sols el so que representa la grafia en qiiestié sind també per a distingir significats de paranles que s’escriuen igual. “Aquest accent rep el nom de diaeritie i permet diferenciar paraules que s'escriuen igual. 17. Escriu una oracié amb cadascun dels mots que et proposem a continuaci6. Pots con sultar el quadre de les pagines 28-29. venen vénen dona déna ‘oss03, ‘63808 mora méra molta molia 5. Voccont18. Completa els espais buits amb una de les dues paraules que et proposem, fent aten- ci6 als accents diacritics. Consulta, si cal, la part final del tema. + és/es: Pere quis’acosta. / fara tal com jo di + més/me Aquest farem vacances. /El___ gre és que no diu res. + nét /net: ‘Va deixar el salé ben ./Ma mare voldria tindre ua + sdl/sol: BL aquest pis sempre sembla brut, /Fa un que enlluerna. + té/te: Els anglesos prenen el ales 5./No ganes de fer res, + ma/ma: ' Em fa mal la ./Encara no ha vingut mare. + pal/pet: | ‘ Sempre vol prendre’m el / Aniras més prompte. meu poble. ih el que han de dur els mots en negreta? + Lluis va fer els examens Ja mar de be. + Tot aquell vino va cabre en una sola bota. + Al'epoca grega tot estava ple de dens, deesses i semideus. + Nodones res a aquelles pobres dones? | 19. Posa accent gratic a totes les paraules que ‘hagen de portar-ne. Quin tipus d'accent és | + Es cl millor amic que tinc. ! * Al’os panda se li han trencat tres ossos de la ma dreta, + Pel que veig, el que volen es prendre’t el pel? + Se suposa que ho ha fet Nuria, pero jo se qui ho ha fet. * Te tots els joguets escampats pel sol de Phabitacio, + Aixo que feu, mes que ws, es un abus. * Sino dius que si, Havors li ho oferire a Ramon, + Jaho va dir Jules Verne: jo soc l’amo del mon. j + Tu ja m’bas dit que vens; pero, els tens amics, venen també? | * Tenim molta malta molta, pero poc cafe molt, |és 20. Busca una paranla que puga substituir les que tens tot seguit. Observa que es tracta de mots suspectes de dur, o no, accent diacritic: senyora si regala posseeix : existeixen frmit de Pesbarzer + possessions fill det fill terra : conec extrem del brag: cabrit po plantigrad =: 5. Vaccent afirmacié vagabund acudeixes astre 21. Per regia general, les paraules de moltes engiies romaniques, com ara la nostra Nengua i el castella, s’assemblen pel que fa a la sfl-laba tnica. Aixd no obstant, hi ha al- gunes diferencies que convé que tingues presents. Fixant-te bé en I’accent que duen (0 que no duen), classifica aquests mots en el teu quadern segons que siguen aguts, plans oesdrdixols: acne aesblit aerdstat amonfac atmosfera augur auréola bantu Biarritz cardiac Carpats cantxi ciclop conclave conéixer eréixer didptria eczema elit esperit Etipia Bufrates enema filantrop fluor futbol handicap fagodcit heroi Himilaia iber imbecil Helsinki isobara fraca leucdcit, linier intérfon Marraqueix medulla misantrop —_missil magnetdfon —_ndixer cea olimpfada ——_omplat Munic Nobel periode perd pivot osmosi parigraf policrom poliester quefir pneumdnia —_policfac reptil reuma mubola quilolitre reporter termdstat extil ‘Tibet siné ‘ermits (els) twhipa Ucraina vencer timp torticoli xassfs xiclet xofer vertigen zenit Zusic1. Lig aquestes séries de paraules i fixa’t bé en la promiincia de aplec destacat: @) amigues, esquena, seguir, guitarra, boques, guerra }) guantera, aigués, quantitat, quorum, ambigua c) qiiestié, pingiif, liengiies, segiient, elogtient, argilir * Quina diferéncia hi ha entre els tres grups? + Com es pronuncien les del primer grup en comparacié amb les dels altres dos? + Quina diferencia hi ha entre Jes del segon grup i les del tercer? + Completa la regla: 2. {Coneixes alguna altra llengua que utilitze aquesta mateixa regla en I's de la ditresi? 3. Completa amb u o ii les paraules segiients: q_estio, aig_es adeq_ar ambig_a ambig_es pasq_al ung_ent quota arg_ir contig_a q_imica conseg_ent 4. Escrin el plural d’aquestes paraules: aigua boca exigua larga ambigua :‘esi? 5. Alguns dels mots de les frases segiients han de dur didresi. Posa-n’hi quan calga; + La frequéacia de les compoticions equestres és molt polmica. * Les algues se t’enganxen com Ilengues llefiscoses. = Des de V'aqueducte es podia veure I'alberg de les amigues. + El seguent guitarré tenia una antiguitat notdria. + Agafa el guix i apunta els casos més habituals de delinquéncia, + L’aigua de I’aiguat va descarnar la terra de les roques. 6. Aimés de marcar que la u dels grups qiie / qiii, giie / giii es pronuncia, la digresi té una altra missié. Llig ara les paraules dels dos grups segiients, i fixa’t com es pronuncien i com s‘escriuen: a) polaina, reina, boina, beure, herol, cuina, mai, viure, coure, palau +b) cocaina, veina, oida, reiill, heroina, suissa, raim, agrairen, beneit + Comes pronuncien els elements destacats de les paraules det primer grup? ;Les {/u que contenen formen diftong amb la vocal anterior? + En les paraules del segon bloc, els elements destacats formen diftong? Com ho sabem? Valencia Castel etic petico Rail Radil codeinai i it 7, Fixa’tara en les paraules segtients; observa la diferencia de prousncia i, a continuaci6, completa la regla: @) conduia, traduies, substituiu, inclofen +b) boia, baieta, riuen, diuen, joles Adona’t que, en aquest cas, fa didresi assenyala també que la i o la u que la duen s6n vo- cals plenes, és a dir, que no formen mai part d’un diftong ni s6n, tampoc, consonants. 8. Indica si lau /ii 0 lai /i que contenen les paraules segiients s6n vocals (V), conso- nants (C) o bé formen part dun diftong (D): cua( ) reiill( ) adegiies ( ) raim( ) cauen( } iode( ) suissa( )() pi) espai( ) hhiena( ) cm() traduible( )( ) queien( ) vinen( )() — reien( ) duies( )¢ ) 9. Aquest is de la didresi té algunes excepcions. Llig aquests grups de paraules i obser- ‘ya qué tenen en comé: a) sufs, agrairem, produfen, vef, tradufeu, Lluts, pais +) contraindicaci6, intrautert, reincidir, preinscripcié ©) agrair, ageaint, agraira, agrairia, conduir, conduint, conduird, conduiria d) europeista, egoista, altruisme, egoisme, Marius, harmonium Digues a quin d’ aquests grups corresponen les excepcions anteriors i busca’n unes quan- tes més: + Mots formats amb els sufixos -ista, -isme, -us,-wm: + Paraules a les quals cal posar—d’acord amb la normativa general— accent sobre la iolaw: + Terminacions verbals corresponents a infinitiu, al gerundi, al futur i al condicio- nal: + Paraules que comencen amb els prefixos intra-, re-, contra-, pre-,etc.:to 11. 10. Act tens una série de prefixos i unes paravles amb qué poden ajuntar-se, Forma tots els derivats possibles. Fixa’t en PGs o no de la diéresi. ree intra. co contra- auto- unificar implantar intoxicacié indicaci6 leas vutert incidéncia Posa els accents i les ditresis que calga als mots de les frases segiients: + Cal que s’estudien les mines de la ciutat i com han influit sobre el pais. + Aquesta frequencia no es captada per 'oida. + El seu caracter egoista no coincidia amb I’altruisme de la veina. + La Liuisa va estar tot el mati conduint per les autopistes de Suissa. + Saul es va deixar influir per la ingemuitat de Lluis. + La questio es que no se quines consequences pot tenir la teua decisio. + Els mots seguents semblen intraduibles. + Les seguents questions tambe posseien una alta ambiguitat.12. Classifica aquestes formes verbals: agrairies conduir construirem —reduirien agrair conduiat introduirien —_reduiran introduir agraint conduirem —introdwint = agrairas construira ——_introduiras conduiriem —_construir redair reduint construint infinitin, gerundi futur condicional, ‘Thas fixat que no duen digresi? Recorda que, com hem assenyalat, la digresi no es posa en Vinfinitiu i, logicament, tampoc sobre els temps formats a partir d'aquest: gerundi, futur i condicional. 13. Posa ditresi ales paraules d’aquestes frases que hagen de dur-ne: * Sofia em va mirar de reull. + La meua veina Lluisa esti fent un peuc de calga, + Eltraidor finalment es va suicidat. + Lacafeina no té cap proteina, + Aquell transeunt és molt rabiut, + El meu veinat deu tenir les oides malament: posen Ja TV a tota virolla. * Encara que ha conduit bé, ha estat molt influit per la preséncia dels transeunts. + Testem molt agraits per Ia teua contribuci6 a salvar les ruines del palan. 14. Fscrin ies formes del preterit imperfet @’indicatin @aquests paradigmes verbals. Para atencié en I'tis de ditresis id’ accents: introduir produir reduir beneir conduir15. observa aquests mots i posa-hi la ditresi que necessiten. Fixa’t bé amb quins suli- xos acaben: mies coincidénciaiha Fl guionet i els numerals Recorda que els numerals porten guionet entre D u c Desena - Unitat Unitat de centena — Centena La paraila DAU-€ elders de mot mnemoidens. 3. Aci tens I'import de certs xecs bancaris que hauras de pagar. Ja saps que els xecs s’han d’omplir necessariament amb lietres. Fes-ho: * Galeries Fulton: 8.374 ptes. + Llibreria Gebre: 2.463 ptes. + Club de teatre: 585 ptes. + Lletra de la Vespino: 4.936 pies. * Camet Jove: 229 ptes. + Lateua part del regal per a Marius: 356 ptes. 4. Atta més habitual és que les xifres que es presenten a la premsa vagen escrites amb letres. Esmena aquest article escrivint correctament les quantitats que bi ha entre parén- tesis: ‘Aquesta vegada la dotacié pressupostaria és superior a fa de! (1982)_ perd del tot deficient: (85.000) millions de pessetes. zN’hi hauré més als pressupostos de l'any vinent? El govern de Madrid ha compromés (40.000) rmilions per ala construccié de les infraestructures hidraullques necessaries a fid'evitar probables inunda- cons. D’aquesta quantitat, (21.000) milions corresponen a la con- ‘ca del Xiquer!(19.000)_____milions per al Segura. Després, fins als (85.000) milions totals que han pressupostat, en queden (45,000) ns per a cobrirles pardues de (101.000) rrilions de pessetes, només al Pals Valencia, sense compter les de Marcia. EV Temps, nom.179 8. £1 guionet5. Escriu amb lletres: + El teu ntimero de teléfon, * El diai l’any del teu naixement. + Elteu ntimero de matricula, El guionet i les paraules compostes 6. Totes aquestes paraules s6n composites de verb + nom o de nom + adjectiu. Classifi- ca-les segons que duguen guionet o no en duguen: arrancapins —_busca-raons comptagotes — Malva-rosa trencanous _obrecartes, penya-segat —cara-sec paratrens Vila-xica eixugamans parabrisa para-sol acabacases rebentapisos Riba-roja barba-ros obrellaunes escura-xemeneies cara-xuclat Aub guionet| Sense guionet Observa els mots de la primera columna, Com acaben els seus primers components? Amb quines Iletres comencen els segons elements dels compostos? Intenta completar la regia:7. Procura llegir aquestes paraules, perd de dues maneres distintes: primer, com si no hi hagués guionet; després, tenint present aquest signe de puntuaci6. ‘Mont-roig ‘Vall-Hlonga Bell-lloc del Pla Mont-ral Puig-arnau Vall-lldbrega 4T’adones, ara, de Ja necessitat del guionet en aquestes paraules de lectura dificil? 8. Fixa’t en aquests altres compostos que també duen guionet: no-tes poca-solla desptis-ahir poca-roba desptis-dema penya-segat abans-d’ahie nord-est de soca-rel sud-oest adéu-sian amata-degolla Escriu quatre frases de manera que cadascuna continga, almenys, dues d’ aquestes parau- Jes compostes: 9. Observaels compostos segiients i digues qué tenen en comd: sud-est_ sud-asiatic nord-america nord-est sud-oest sud-africa sud-est10. Tria un component de cada columna per tal d’anar formant paraules compostes. Es. criu-les i posa-hi guionet quan convinga: electro. plora penya ‘gastro eixuga compta escura boca sud cara prim fisico anglo cobre Hit electromagnetic xemeneies xano intestinal brut mirat* IL. Forma els mots composts corresponents a aquests elements. Para atencié a Y'ts det guioner: — poise | vist +i+plau mal +nom. f blautcel 9: ral + penat E despistabir flor +i+col: poca + vergonya: ziga+zaga : b no+res : poca + pena : setsi¢mig cap +i tou: 12. Forma ies paraules compostes segitents. (Atenci6: n’hi ha dues que porten guionets+ quatre que s’escriuen juntes en un sol mot, i una que eserivim amb els elements que inte a gren la composicié separats.) 4. El guionet | cap plan: a col mig : i vint cua : t vist + i+ olles: i set fils: - plats flor : vetes set 13. Fes frases utilitzant algunes d’aquestes onomatopeies que també s"escriuen amb guionet: bum-bum gori-gori xino-xano } nee yee | (am-tam xdu-xiu I tic-iae |14. Tenint present la normativa sobre lis del guionet,fes ‘compostos amb un element de cada columna: historico cama guarda, sud 1 guardacostesi ae 15. Col-toca els pronoms darrere dels verbs, en frases on el verb haura riament en infinitiu, gerundi o participi: ho buscar: He estat buscant-ho tot el matt. Ja,te comprar : Hla donar se enfrontar: hoi passar lo twencar 16. Fixa’t atentament en les formes dels pronoms febles que tenen aquests aplecs de ‘verb + pronoms i toma’s a escriure correctament. Hauras de fer servir, & clar, apdstrof’ i guionets. agafeumen explicalsen passejarthi dénaliles buscansla escriumela preguntaliles tirantne Dusqueuho desfernosho = indicansla Hiurantvosels : emportatho trencalsho compratels digueslosho : 17. Uneix, ara, aquestes construccions de verb + pronoms. Hii hauras de fer servir guio- nets i apdstrofs: pagarHtetels dirtlostho mire+se+el ensenyatliven posatlathi congixertvosel: regalatens+ho buscarHos+el novitiate beset1. Fes derivats dels mots segiients: 2. Ja saps que, en posicié final de paraula, sonen de la mateixa manera les parelles p/b, tdic/g. lig els mots segtients i classifica'ls segons el so del darrer fonema, sense tenir en comp- te com s’escriuen: sap amarg pessic nebot profund pit colp joc proleg. amic rapid content frane fone camp sec Hop amp cee equip rumb Polop castig calb verd nord tic gona /p/3, Toma a classificar ara les mateixes paraules segons que la grafia anterior a la conso- Sant oclusiva correspongui a vocal tonica 0 bé a vocal atona o consonant: vvocal tinica ‘yoral atona o consonant td dre: 9. ped, 1, eg np- Fixa't en totes les paraules de fa primera columna i ompli él quadre segtient: pedigos: Bug estate; mag, e-2, Tulddg, tare. ee: oc nner4. Acttens una sbrie de definicions que corresponen ales paraules de la lista. Relaciona les unes amb les altres: q subtrhend dard multiplicand estribord nard baluard lord sumand Leopard babord minuend dividend Planta liliacia amb flors blanques i molt oloroses, Arma Ilancivola semblant a una Tanga petita i prima. Obra de fortificacié de forma pentagonal en els angles d’un recinte emmurallat. Mamifer carnivor amb taques negres formant aneils trencats, que vin als boscos d’Asia i Africa. ‘Costat esquerre de la nau mirant de popa a proa, Costat dret de 1a nau mirant de popa a proa, Titol de noblesa anglés. Cadascuna de les quantitats d’una suma. Quantitat de La qual una altra ha de ser restada. ‘Quantitat que es resta d’una altra. Quantitat que eal dividir per una altra. Quantitat que es multiplica peruna altra,‘beure: ser: ure viure : dur: caure: i cabre: __ ah 5, Escriu la primera pers traure tenir vindre + incloure: atendre : cérrer saber: sents les regles estudiades: nebot _ groga coga ‘ona del present d’indicatiu dels segtients verbs velaritzals; moure : dir ___— prendre: _____ poder ; ______ creure : vendre + 6. Bscriu la 3a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs: percebre: rebre: | 7. Completa les Mises amb la flexis de ginere i de nombre de cada mot, tenint ben pre= misiques lobes8. Escriu ara el primitiu corresponent als derivats segiients: buidor = magic + esnobisme : +Ea netedat : gate: curtissim : Din moradene fluidesa:____catalogar: tombar tapar: fastigos sordesa : foguera : argada artbiga : tubet: estomacal : Ag 9. Ompli amb b/p, d/t, g/¢ segons convinga: + Elteu ami__és covar_, poru__i timi__: de no res té por. + Sempre que vin__a Alfar_, em recorde del meu nebo_de Sogor_. be + La virtu__del Davi__és notdria, especialmen__perqué és mol__disere_. + El buldo__s‘ha trenca__el cartila__del di__menu_, * He llegi_el Tirau._lo Blan__i he fotocopia__un ple._ de poesies d'Ausias i a. + He du_el dis__de1'Etnes_al'Enti_, ‘ * Alfre__sempre ze__el resulta__del parti__massa tar. w * Hu__téun abri__ver_mol__boni__que compraa Belgra__, @ + Has presenta__la sollicita_al’Alber_oal'Eduar_? o + Ricar__és un magnifi__mmiisi__de fago_, perd també sa__tocar el clarine_, recSgt . acc acolan swein access ign senor1. Ja deus saber que la nostra lengua ~com moltes altres~té dos fonemaes alveolars fri- catius: @)undesonor: casa, pinzell, els avis, els ogres d)un desord: sal, passar, cel, ad, els savis, els sogres 2. Liig acuradament aquestes parautes,fixant-te bé en els sons. que representen les gra- fies destacades; després, vés escrivint els mots en la columna que els correspon: passa masia esmorzar saler revisar felig zero caga adreca Valencia corsari Altira fossil edifiei cel pesar bros tensié zona rossinyol sala posa vengut coneedir tretze ‘essa sonoraDe vegades hi ha paraules que solem pronunciar de manera incorrect. Observa com s’es- riven: Sonen amb essa sonora, és a dir, com la essa de casa i la zeta de pinzell, les parau- Jes segtients: + analisi, crisi, didresi, didcesi, didlisi, dosi, hipdtesi, metamorfosi, oasi, parafra- si, paralisi, pareatesi, sintesi, tesi,tisi, tuberculosi, efc. + adhesi6, allusi6, cohesi6, collisié, concisi6, confusié corrosi6, decisi6, difusi6 divisi6, exclusid, explosid, inclusiG, irrisid, lesi6, persuasid, revisi, visi6, etc. * Alzira, Asia, Atzeneta, Atzivia, Busot, Camarasa, Casinos, Freser, la Llosa, Manises, Quesa, Ribesalbes, Rosell, les Useres, Vinalesa, etc. + Anastasia, Casilda, César, Eusebi, Ezequie}, Ignasi, Isabel, Nicasia, Ondsim, Susanna, Teresa, Tomasa, etc. + aranzel, rizdfag, topazi, zebra, zel, z¥fir, zona, zooldgic, etc. + ancstasia, asil, basalt, base, basic, basflica, casino, casos, centdsim, cosac, desi- dia, diapas6, disenteria, divisor, eclesiastic, endsim, entusiasme, episod, ero- SiG, esbfag, fase, frase, fusible, gasa, gaseta, geodésia, icostedre, infinitesimal, mausoleu, magnesia, medusa, mil-lésim, misantrop, musa, museu, musulma, nasal, obesitat, ocasi6, paisos, paisatge, parisit, presagi, presumpte, prostpia, ‘proselit, prosopopeia, pusil-lanime, residu, etc. Sonen amb essa sorda, com en sal i passar, els mots segtients: + etedtera, frontissa, gessami, poncella, etc. “les paraules acabades en el morfema -essa: abadessa, baronessa, metgessa, jutgessa, etc. (No acaben, perd, en -essa les paraules burgesa, marquesd i Princesa.) + compassié, concessi6, discussis, fissi6, confessi6, obsessi6, passid, possessi6, ete, «+ Alcasser, Almassera, Almussafes, Benissand, Brussel-les, Guadassuar, Massa- lavés, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Picassent, Pugol, Valldemos- sa, etc. + abscissa, compromissari, discussi6, disseny, dissertar, dissident, dissoldre, ¢x- cessiu, magoneria, messies, premissa, velocitat, vieissitud, etc.4. Hscriu una oraci6 on es veja clarament el significat d’aquestes paraules, d’escriptura ‘molt semblant perd que es diferencien en la prontincia de la consonant alveolar. Utilitza, sietcal, el diccionari. 5. Fes ara el mateix amb aquestes altres paraules. Observa que, en aquest cas, encara que Ja grafia siga diferent, la prontincia és identica: cent,que 6. De vegades Its de les grafies alveolars és sistematica, és a dir, afecta un bon nombre de paraules que comparteixen uns mateixos trets. Fixa't en aquestes paraules i classifica-les d’acord amb les grafies finals: excel @ncia ‘aparenga lloanga. intel ligencia rellevancia innocéncia abundancia matanga estanga esperanga conseqiiéncia coneixenga creenga, condolenga importancia elegancia ‘acabades en: ‘acabades en: canga cena -eneia 7. Ompli, ara, els buits del quadre segent: 8. Fes el superlatiu d’aquests adjectius. Fixa't en el model: bell vell eran conegut just belltssim belitssima _bellissims beilissimes10. Fes els femenins -en singular: en plural d’aquestes paraules: duc duquessa duquesses metge 12. Fixa’t bé en aquestes paraules que moltes vegades pronunciem matament. Observa com acaben i distribueix-les d’acord amb l’acabament: agressié emissor imapressié impressor digressor depressié agressor expressié repressor * emissis compressor —_digressié admissi6 transgressor —transmmissor _transgressi6 13. Completa et quadre: Comprova que tots els fem: teixaregla,La correspondéncia de grafies c-¢ i s-ss 14. 3a saps que les paraules s’organitzen per families: les families Iexiques. Cal tenir ‘aga ben present, perque entre les paraules d°una mateixa familia hi ha sempre una corre- laci6 de grafies alveolars. Comprova-ho: aquestes paraules pertanyen a les mateixes families lexiques. Col-toca-les, ala llista comesponent: placeta bracet vengut trossejar places bragos trossos vencedor abragar vencies emplagar trosset desplagament —veng abragada destrossar bracejar trosset plagar vengo lags wos veneer brag 16. Distribueix aquestes paraules segons la familia exica que els correspon: adregar —escurgar = dregar torgar avangar torguda van forga forgar escurgament (om oe oe wea wa17. Comprova la comelacié de les graties alveolars. ‘Ompli els buits escrivint les formes de la flexié que hi falten. Fes atencid a les grafies i recorda les correspondancies, ‘ase. sing. fem, sing. ‘mase. plus, fem. plur. dolga capag feligos 18. La comparacié amb altres Hengiies romaniques pot ajudar-te a decidir la grafia que cal utilitzar: Relaciona cada paranla amb la corresponent d’una altra lengua romanica. Fi- xa't bé en les grafies. bronze benzina (italia) denzina sociedad (castell3) zebra Justice (francés) societat zebra (italia) justicia bronzo (italia)= 19. Malgrat on doncella pincel seneillo cebra celo cero. Zess azucena carroza cazucla disfrazar mazapin, pizarra oliza e tozudo css carniceria rocin macizo , ara, un petit exercici Ficcionari, si s'escau- aquestes paraules castellanes: tol, hi ha paraules que tenen solucions diferents en les diverses Hengiies. Et de traducci6, Passa a la nostra Tengua amb I’ajut d°un as azaftén zapato zarpar ‘Zaragoza axicss acute zurra zarzuela albornoz lapiz matiz es cenefa Cerdefia codazo centinela acequia eg comercio dullee tercio balance i 10. ssc, TL20. Toma a posar les grafies (s, ss, ¢, ¢,) que tepresenten tant les alveolars sonores com les sordes en aquest text d’on s’han escapat, Encercla els casos de essa sorda i subratlla els de essa sonora: Eltro__de pa encaraera al matelx loc on Ihavia lan__at home sen__e ments. De primer li calia fer un esfor__ molt gran per @ no mirar-o, peré ara la gana havia__edit el loc ala__et. Tenia la boca enganxadaihi__entia mal gust. El brun__itcon__tantila llum blenca i invariable Wi produfen una e__p@__je de delxade__a,una__en_a_i6 de buidor a din___el cap. __entia lane__e__itat d’al__ar-__e perqud ja no podia —_uportar mé___temp___encongiment dels 0__ 08, {al cap d'un in__tant__havia ’a__eure de nou perqué__entiamareigidretno__@__entia segur. Quan arribava a dominarles__eue _sen____ions fi__iques, ale__hores_e__entia dominat pel terror. De vegades, un tante___peran__at, pen__ava en O’Brien jen/a fulla d’afaltar, George OrwELt. At nou-cents vutanta-quatre En tot cas, sempre que tingues dubtes, no et prives de mirarel diccionari!Els fonemas fricatius sords 1. Les paraules de 1a lista segitent comparteixen el mateix fonema, Ara bé, no sempre Yescrivim de la mateixa manera. Classifica-les d’ acord amb la grafia utilitzada: caixa Xativa peix coix xtrif : xarop disbauxa —_xaloc Carcaixent —rauxa Xeraco —_exéixer Xabia conéixer —xifra xinicial xdesprés u (diftong) | | 2. Comprova les grafies utilitzades en cada cas i completa el quadre:4. Fixa’tbé en la posicié que ocupa l’espai buit i ompli'| amb x o amb ix: dibu__ bu_a gui__ cot a_eta Els fonemes africats sords i sonors 5. Compara el so de Jes grafies destacades daquestes paraules: metge — puge platja ~ vaja + Bis has pronunciats exactament igual? + A gran part del nostre domini Jingtifstic es pronuncien de la mateixa manera els sons que representen la g//j iels representats per tg / 1). 6. Col-loca cada paraula en el grup que li corresponga segons que les grafies destacades representen un fonema africat sord o bé un fonema africat sonor: hig xie gimn’s ——gerani rajola despatx leg platja punxa metge Tletges frig jubileu ——_brotxa panxa desitjar rig. faig desig capritxds a formatge marge jove sutja xec : Moxie afticat sonor africat sord igh teen, 8 i 8 9 Gi x “ig 2 aosfre__ir ve__etal _untar sor__ir —erarquia —__eroni men__ar ma__estat Pu__ar —aqneta in_eccié —__esuita aquests adjectius: roig — Nerja i mitja —— 10. Lacorrelacié de graties g/ji tg/ a_il —irafa hhidro__en E_ipte —ent tj afecta també tin de certs verbs. Completa les series segtients: passejar Jo passege 1 passeges 8. Totes aquestes paraules s'escriuen amb joamb g. Ompli els buits fixant-te bé en les vocals que van just després de les grafies demanades, Atenci6 a les excepcions: 9. Completa les formes del singular (masculf i femenf) i les del plural (masculfifement) boges 1 paradigma del present d’indica- ella passeja‘LL. Fes el plural d’aquestes paraules. Atencié amb les grafies que hi empres: esponja: conetja: taronja : monja dotitja : pluja platja = revenja : 42. observa ara les grafies utilitzades a l’exercici 6 per a representar el fonema palatal africat sord i completa el quadre: 13. sact deus haver adonat que, en posici6 final de paraula, poden sorgir certes dificul- tats perqué el fonema palatal africat sord /{/ pot ser representat per -tx, vig 0 -g. Agrupa els mots d’aquesta llista per families Iexiques: passejar mitges boja despatxar empatxar capritxés etges mitja passeges Hetja encapritxar-se cartutxera embogit Hletjos despatxat passejaran mitger encartutxar —-bogeria capritxosa empatxat despatxada —-empatxades.—_encartutxat passeig mig14. Observa ta correlacié de les completa aquest quadre: 15. Per tal de comprovar la validesa a’ mateixa familia lexica que el primer ie: scriu-lo en el foc adequat: grafies entre la paraula primitiva i els scus derivats { ‘aquesta norma ortografica, busca un mot de la gla) tx ali eg mareig ‘marejar Passeig Teig Uetjos trepig desig mig despatx despatsar cartutx esquitx escabetx, sandyitx16. Amés dels usos que acabem de veure, Ia grafia x pot representa sici6 dins Ja paraula~ altres sons. Observa aquests dos nous valors fondtics de la x: Classifica les paraules segiients segons I’ aplec fondtic que represente la grafia x: taxi examinar exit Completa: ~segons la seua po- exhortar maxim tore exili fixar-se influx extrcit asfixia exhibit exode pendix annex ‘sona fis! soma fazLes consonants palatals ierremeee:Segurament que no tindras gaires dubtes pel que fa a aquestes grafies. La major part dels valencians fem una clara distinci6 entre aquests dos sons -bilabial e! primer, labiodental elsegon-. Amés a més, la majoria de vegades col-loquem cada fonema -i cada grafia en escriure-Ia—en el Iloc adequat. 1. Recorda que wi ves relacionen gairebé sempre. Unix amb una fletxa les parauiles dela mateixa familia: blaw tova neu bevia tou nevera, beu blavés arxiu havia hauré arxivar 2. Escriu dos derivats o dues paraules de la mateixa familia laxica de les que tens en questa lista: nou breu esclau:3. Recorda que els morfemes d’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugacié s*escriuen sempre amb ¥. Completa aquests paradigmes: : jotrobava jo. jo jo 3 tu tuparlaves ta. w ell ell ellbuscava ell nos. nos. nos. nos. a vos. vos. vos. vos. pensaveu ells. ells ells ells 4. Completa ara les formes del pretérit perfet perifrastic: jo _aig anar nosaltres _am anar tu _as anar yosaltres __au anar ell_aanar ells _an anar 5. Col-tocab o v segons convinga: a + Ala_i_fioteca hi ha molts lli_res ire_istes no_es. + Es unad_ocat molt desim__olt: guanya tots els plets. & + Jo preferesc les frites en almmi_ar. y + Enguany hemcollit moltes més arro_es de garrofes. + Has dut I'automd__il al taller pera repararI'a_aria? + T’han em_olicat els ra_ens ala_erduleria? + am_ulancia_a deixar gra_ats els pneumatics ala carretera, + El patré duu el go__ern de fa cara_ela, + Ahir al matf el cel esta_a tot co_ ert de ni_ols.6. Ompli amb b o v segons convinga. Atencis, no et deixes guiar sempre per la memoria: Cordo_a pro_ar THa_ana —_loe co_ard sem_lar a_et ca_aller co_a tro_ador tré_ol we_allador —a_orrit sai ss re_entar Vesu_i faa _aixell ga_ardina ase roel ta_emna ha_er a_ans a_ant —sa endf_ia a_ortar Ala_a go_crnar cara_ella —_espa_ilat —iscaia oltor 7. Col-locab ov segons convinga: + El_ou_aen_estirel molt i-ustre _aré de Ga__arda. + Les frnites en almi_ar poden constituir un can__i con_enient per ales postres. * _as dir que no tro_a_esla__enaiesta_a la farmaciola. + Con_é que _usques _emis de _aixell perqué té una conser_acié més __ona, + Eldesim__olt ad_ocat porta_a gra__ades ala cor_ata les seues inicials. + Am__ les pro__es que passa_en__an poder decidir un can_ien els automa _ils, + La po._Jacié ha_ia pro_ocat la caiguda del go__ern totalitari. * _a__olcar la _iga de I'esta__Je i va re_entarels tu__s de la ta_erma, + Este._e muntd un a_et de Nadal que pesa_a una arro_a. + Els ra__es iles fa_es sn _erdures ideals per a fer un _on _ullit. + L’a_i tenia una _erruga al Ila__j superior. * La go_emadora de Cdrdo_a era una senyora molt es_elta perd un poc co_arda. * Aquell xic que duu Ia si_elia__ermella és molt espa__ilat. + Aca_a_ade desco_rir-se el md_il de lare_olta.8, Busca al diccionari el significat dels mots segiients que desconegues iescriu una ora- cié amb cadascun d’ells: abis. avis, bel9. Completa la grafia de cadascun dels mots i véscollocant-os com a entrada de lade. finicis comresponent: can_i __ermuga —ena m_il con. desim_olt re_entar te_olcar en_estir pa_ellé si_ella emis a_et ala casca_ell —_espa_ilat era_ar nd_ol sai se UAE + pega de metall o d’altra materia per a subjectar els dos caps d'una corretja. + arbre de la familia de les confferes, propi dels Mocs ele- vats i freses. : denteniment viu; Hest, despert. + edifici ailiat que forma part d’un altre edifici. + es diu d’aquell que sap molt. + escometre impetuosament. + fer donar tombs per terra a algti o alguna cosa. + massa de vapor aqués suspesa en I’atmosfera. : saliva abundosa que cau de la boca + substincia usada per a donar Hustre a un objecte o a una pintura, + tkagar una figura, una inscripei6, etc., per mitja d'un cisell. : boleta de metall buida amb un trosset de ferro o de lauté adins i que sona en bellugar-la. + obrir-se una cosa cedint a una pressié interior. es dit + desviat de la linia recta o del pla d’una manera continua i daquell que obra amb soltesa. sense formar angles. + que es pot moure o transportar, no fix. + duresa que es fa a la pell. : tira de roba aplicada a subjectar els apdsits 0 a lligar i embolicar un membre. : acei6 i efecte de canviar,10. Relaciona les paraules d" nen pel significat; unes, per®, procedeixen no pas d’ Tati. Observa les grafies divergents: curvatura, curvilini cervell, cervellera calvicie probable, probablement labial, labialitzacié: abit mobil, antomdbil ‘LA. Escriu -mb-o -nv- en els espais buits, segons convinga: cai co__at e_estida a_it ca__iar ¢_enar co__etir a_icis mi__ar ra__la co__ersa co__it ca__ya i__ent co__segar e_oltar co__eni tial e__eja to__ar eas e_iat boa e_iar 12. Relaciona cada primitiu amb el seu derivat: sap Hobats rep cabotada 3 cap saber be ‘una columna amb les de l'altra. Tin present que ¢s relacio- "un mot valencia, siné directament det Mavi cerebral, cerebel moviment, moure deure, devies corb, corba prova, provar, provatura calb, calba+ Falveotar A * lapalatal 1. Les consonants laterals s’anomenen aixf petqué, en pronunciar-les, aire ix per un ‘costat —o per tots dos—de la boca. Tenim dues séries de consonants laterals: ‘Totes aquestes paraules contenen consonants laterals. Classifica-tes en funcis tant del fo- ‘nema que representen com de la grafia que s°hi usa: Isabel tia Novetle teball tuna sillaba enrotllar Liiria cela Setla ratlla cal atletic rosella guatla bitllet cabligrafia igs butla literatura rotllo butlteti caida pla coMocar alveolar A palatal /\/ I tl H a 2. Observa les grafies utilitzades en cada série i completa aquest quadre: Es molt important que tingues present han de ser pronunciats de Ia mateixa. de lal. Mai no sona Ja ¢ del grap tl. Elmateix cal dir pel que fa al grup il: representa una duplicacié ~o allargamentdel sol. ‘Mai no hi sona iat, que t1 iH representen el mateix fonema i, per tant, ‘manera: indiquen una duplicacié -o un allargament—3. Ompli amb L, tl oH aquestes paraules. Consulta el diccionari sempre que ct calga: po_p _avabo carago__ gala . a_Antic pi_ota co_ocar _iteratura ' m _abial reve_a vaci_ar nove_a i co_egi tea iLusié —iteral f 4. Lanomenada ela geminada (11) es manté en algunes paraules @’origen culte ihasde fo- tenir present que sols apareix en posicié intervocalica, : ‘Convé que vages aprenent I's d’aquesta grafia a poc a poc. No dubtes mai a utilitzarel diccionari. | Busca al diccionari paraules que comencen per: I ald } 5, Escriu els contraris d’aquestes paraules. En tindras prou anteposant-hi el prefix il: ef Ragic literari legal ee imitat L legible: eit localitzabl legitim:circumval-lacié collaborar collapse colleccié collega collegi coblisié coblocar coHoqui constellacié cristablt destillar eblipse estelar excel lent gillic gorit-la heltenic didi 6. La grafia Mes relaciona molt sovint amb la grafia Il. Comprova-ho: Tum : iluminar, iMuminada, iMuminacié, ittuminisme. + metall: metak-lirgia, metallic, metablirgic... *palla : paltid, empablidir.... » aixella: axilla, axibar,.. iMicit iMimitar ibdgic illuminar itis ildustrar imbecil-titat instal Jar intel-ligeneia 1ibelula medulla metallic millenari mil-esim, motluse mortadelta novella nulla nol tat Escriu un text curt on faces sortir algunes de les paraules anteriors, 7. Aci tens algunes paraules d's relativament habitual que duen H. Escriu cine frases on ages d’usar, almenys, quinze de les paraules que tens tot seguit: oscil lar pallid parallel parcella pelicula pulular pupilla rebel-lis repellir sath lit sfllaba soblicitar tila tranguil-litat vacitlar vel-eitat violoncellista ablegoria allergia8. Busca tres paraules que acaben en: ella ila ilar ella ila ilar ella. ita ilar . Recorda que, sila paraula primitiva duu H, també la duen les paraules derivades. Om- pli amb la grafia adequada aquests mots que pertanyen ala familia Iéxica d’alguns dels anteriors: circumva__ar insta__aci6 para__elisme co__secionar i__uminacié parce__aci6 a co_idir i_ustrissim rebe__arse co__ocacié trangui__a si__abie desti__eria mi__tsima so__icitud exce__2ncia nove__ista vaci__acid 10. Completa amb 10H aquestes paraules. El diccionari et traura de més d'una vacil-la- cid, Recorda, aixd si, que 1 només pot anar en. posici6 intervocalica, vaci__acié anu__at ba_a para_el i_ustre so__icitar a_egria de__egat s0__ucié te__evisor ‘Maree__a penici__ina ce __ebre mi__enari | pe__feu__a pi_ar ! co__oquial libe__»__a capito__ co__isié mo__tse co__egial a11. Observaescriptura d’ aquests mots, Fixa’t en qué es transforma Jala l'hora de fer derivats i escriu una oracié per a cada derivat: bacil _: bacil-iforme... Camil : Ciril codicil: gal imbecil : tranquil . libel ‘Magquiavel: maquiaveLic... metal : mil: milsima... Marcel : nul + nublitat.. protocol: pupil = pupilta.. rebel 12. Jahas vist que, molt sovint, les grafies que s"usen per a escriure les diverses parau- les de les distintes families éxiques s6n les mateixes. Aixd no obstant, hi ha els anome- nats cultismes, paraules que han sofert una evolucié diferent de les paraules patrimonials, Relaciona cada paraula de ta primera columna amb el cultisme corresponent de la segona: Muna labial Mavi literatura Metra lacti Hoe lingifstica legir tocal lengua lie Hibertat lacrimal let lunarroe 13. Retaciona amb la terminaciG i escrin la paraula completa: 14. observa com s’escriuen les paraules segtients. Fes tna oracié amb cadascuna. 15. Ompli els espais amb la grafia lateral que hi vaja bé (14, 0, el, I): damis__ 1__. Carm__ cand__ varic__ Compost__ vw ELLA tL ‘passar__ LA paral Mare__ nov__ est__ Gabri__ parce__ Rafa__ aquar__ caray__ Jaberint Raumina ficen licit Tinia lineal. lira logic acre. Tamentar laringe Tanva lasciu_ Jatent Jateral Jatifundi + El.co__oqui que va for el ba__e erai__egal en molts deta__s. «= Els meus amables co_,_egues m’han rega__at un re__otge, + Aque___objecte meta__ic bri__ava molt. + Agd de a co__ecta ési__dgic: la co__aboraci6 dels co__egials &s mu__a. + Si poses neu__a dava___ dels ro__os, els podris traure de 1a __anda faci__ment. + Els de__egats a__ncinaven quan van esco__tar aque__ manifest tan ws + Aminoem compreu bi__et, jo preferesc tras__adar-me amb bieic.__eta. + El vio__once__ista 6s nascut a Ga__fcia, perd s*ha format al pais de Ga__es. «+ Siesta tan pa__id, sera mi__or que no li posen Ia penici__ina. + Ser___iterat__ibera__imp__iea certes __ imitacions a I'hora d’e__aborar una nove__a idf___ica. + La__otja de la seda és Vedifici de gdtic civi__ més e__egant de Va__2neia. + Perala__ectura co__ectiva co__oqueu-vos donant les espa__es al ptib._ic.Jasaps que les consonants nasals sén m, mi ny. Normalment la utilitzacié d’ aquestes con- sonants no sol presentar problemes, si bé has de tenir present que algunes vegades poden anar geminades ~és a dir, repetides— i apd pot fer-te incorrer en alguna vacil-lacié, Recor- da, també, l’existtncia dels aplecs cultes -mpt- i -mpe-, nexes en que la p sol ser muda. No oblides tampoc que ~pel que fa a la divisié dels mots en sil-labes~ el digraf ny no se separa mai. 1. Fes cls contraris d’aquestes paraules: mobil: medicable : madur material mediat memorial migracié © millorable : modest ‘moralitat : mortal manejable : necessati nat : navegable negociable: noble nombrable: numerable ofensiu oit : organic2. Cob-loca m on als espais buits, segons convinga: ta_bor e_veja i_vent fag i_flamacié co_tessa pere_ne tra_via circu_stincia e_fadar-se so_riurecompte: gtients paraules: a_iteatre Ti_Atie si_onia i_ablible e__ilar co__ertneia rio__ar i_tacié nia i_Lermera a_ora 6. Prova, ara, d’acabar aquests rodolin: + Com que ja és Cap d’ Any ara tots beurem + Per fi tindré enguany nova clau per al A. Excriu tres frases en qué es vegen clarament els significats d’aquests mots: 5. Segons les grafies que corresponen en cada cas, unix amb una fletxa i completa les se- + On has deixat la castanya? =No la veus junt ala 2 + Qui primer després s'escanya.7. Bsosiu les grafies m, mi ny que faiten en aquest text: Aleshores, e__veritat, art _o era ol que ha esdevi_gutAvul dia, e__qué els prestidt- gitadors treballe__ rodejats pel pablic. Acabats els jocs de _a__s, el__jcova donaru_a@ volta pel pdblic | va arreplegar forca di_ers, que va agrair a__b gala__ts salutacio_s, boi aco_pa_a_tlesreveré_cies a_b u__crit feble que s'asse__blava_ __olt als dels grills, Perdelsjocs de_a_s__oete__si_6el preludid'u_aaltra cosa; aixique,a_bu__pro- leg si_gular_e_te_gi_4és, el _ou__estre Gonin va a_u__ciar que, a _fsa_és, posseia el poder d’e__devi_ar el futur per __itja de la carto_A__cia els _o bres pi- tagdrics, cosa que __o tela preu, perd que ell, sego__s deia, ho faria _9__6speru_ ‘sou, a__bI'U__ie desig de co__plaure el public. (Gérard os NeRVAL La managra, 19841. Latetra h (hac) no representa cap so de Ia lengua, Hevat de quan respon aun valor as- pirat. Fixa-t’hi bé i llig en veu alta aquests cognoms extrets de la guia telefonica: Samaranch Lach Doménech —_Benllloch March Pitarch Liuch Besalduch ‘Tin present que la grafia h en contextos com aquest constituix una caracteristica grifica de la llengua antiga: aixi, encara que es manté en T’escriptura per tradici6, no es pronun- cia mai. 2. La major part de les Iengiies romaniques que mantenen aquesta grafia en fan un tis semblant, perd no sempre idéntic. Col-loca lah: només on convinga: —issar _ivem _—amonia —orfe sub__asta subtra_end = _a_ir _08 ve_icle ad_esié ex_ortar _orxata _ow _exagon _eptasfllab _enedgon 3. Toma escriure adequadament les frases segiients: + Aquest _ivem vindran molts __orfes de les ciutats d’__Osca i de _Uelva. + Untru_a__adutun _os _al sa_urf, + E__,not’__oblides de dir-_o m mateix. + Els co_ets il’__orxata s6n tipics dels pobles de I’__orta de Valencia.4 z |. Llig amb atencié el text segtient i completa amb hy, sical, els espais Per_alxé mn’_avia privat del descans ide la selut,_o__aviadesiljat_amb un __ar- xcedia de luny _alamoderacié; perd_ara que __avia_acabat la bellesa del somni s’_esvania iun _orrori una repugnancla espa_ordidors mompliren el cor. Inca~ pag de suportar laspecte de I'_ésser que _avia creat, vaig fugir de '_abitacid i vaig.ca- inar pel dormitori forga __estona, sense poder __apa_ivagar prou '_esperit per tal d'_adormir-me. Ala fi, Fesgotament succe! al tumult que __avia suportat _abans, i vaig llangar-me al lt vesti, tractant de trobar uns moments d'__oblit. Peré fou en va: _efecti- ‘vament, Veig adormir-me, perd destorbat per somnis bogissims. Em semblava veure Ell- sabet_, __esponerosa de salut, caminant pels carrers. Mary W. Suetiey. Frankenstein (rad. de Guim Monzb) 5. Posa lah en les paraules que hagen de dur-ne: _in_abitable _emmita fil_arminica _ipérbole _eroi ingravid —igi_tnic _in_ibieié 15h _onestedat _an_el —avana —ipotesi men_ir error6. Col-loca el mot adequat a cada frase: ha/ah/a + Pregunta-li si____vingut la seua cosina. + ___. sobretot no toblides de pagar-les! + Vas____Alacant o__ Benidorm? + ____nosalires ens ho __confirmat. hem/em + No__referiaa tu, sin6 a Carne. * Andreu i jo____vingut tan aviat com____pogut, + On ____de canviar els tiquets? + __volia vendre uns llibres de segona ma, ho/oh/o + __ vadirell, ittusionat. + Véns___et quedes? + Aquili___has dit? * No vull tomar-__a veure. hala/ala + ___bi,__ba,__bim, bom, bam! + El ventall era de plomes d’____d*au del paradis. * ___, afanya’t, que es fa tard, + L’___dreta de l’exércit va atacar amb cruesa. he/eh + ___comprat la teva novel la. + __., vine per act! + Trassegure que jono li ho __dit. + __ 6s una imterjeccis.+ Jotambé __aniré dema. + No____havia gaire gent. + Tres __tres fan sis. + He vist Pere, Joan __ Andreu. hom /om/ohm + __cren que dema ploura. + Podrem descansar aV’ombra d’aquell + L___és una unitat internacional de resistencia eleetrica. + Antigament __creia qualsevol cosa, + El motor ¢é una resisténcia de 2.000___s.a Els signes de puntuacié = LACOMA La coma representa una pausa breu en el Ilenguatge oral i una separacié mfnima en el Henguatge escrit. Té diversos usos: ++ Separa les oracions que formen una frase: Anit vam arribar, vam deixar les coses, vam sopari ens vam gitar, + Separa paraules o sintagmes d’una mateixa categoria en una enumeracié: Autobusos, tramvies, troleibusos i metros son els mitjans més habituals de comu- nicacié urbana. Hivan assistir els ministres, els directors generals, els secretaris iels sotssecretaris. + S'escriu davant i darrere de les oracions de relatin adjectives explicatives: Isabel, que vita Paris, és una gran pintora. + S'esoriu davant i darrere de les aposicions, de les oracions intercalades i dels incisos: Xativa, capital de la Costera, és una ciutat de gran valor monumental. * S’escriu davant i darrere de les conjuncions i de les locucions conjuntives: Era, aixd no obstant, la més treballadora de totes. + usa abans de Jes conjuncions i de les locucions conjuntives adversatives: No ha vingut, perd ha telefonat. Lhome, pero, era Vamo de ta finca, + S’escriu davant i darrere dels complements desplagats de lloc amb relacié a’or- dre habitual de la frase: Liibres, és el que trobaras alli. Un ordinador now, va comprar ahir. + S‘utilitza per a partir una oracié i evitar el pleonasme: Alaa mare, dus-li més mocadors de seda, * Marca I’elisis o supressi6 del verb: La sobrassada, bontssima! * S’escriu entre la poblacis i 1a data en les férmules que inicien o clouen els docu- | ments: Guardamar, 29 de maig de 1998 :7 Separa la data de promulgaci de certs documents de la resta del titol, en textos com ara ordres, decrets, promulgacions, ete. Decret de 15 de juliol, pel qual s’autoritza... + Bnes adreces separa el nom del carter del ntimero de I’edifici: Carter dels Vilaragut, 67, 5é, 1a + S°usa (amb alternanga amb els dos punts) després de les formules de salutacié i de comiat de les cartes: Estimada senyora, (...] Atentament, [...] ‘Ateneié. No es posa mai coma entre el subjecte i el verb d’una oraci6. = ELPUNT El punt coincideix amb ei final d’una clansula o d’una oracié amb sentit complet, Indica ‘una pavsa important en el discurs. Hleus acf els usos més importants: * Svutilitza per a donar 2mfasi a una oracié que podria dur un punt i coma o dos punts: Emva mirar fixament, En vaig tenir prou amb aquella mirada. « Es col-loca en les abreviatures: a (avinguda) ete, (etcetera) | entl, (entresol) pag. (pagina) + S’escriu darrere dels mimeros d’ordre dels apartats: I. Noes col-loca davant del complement directe. 2. Va davant del complement indirecte. + Separa els diversos membres d’una referencia: Vegen lapartat 5.3 de ta Wei : «+ Bs pot usar, en concunréncia amb el guionet, per a separarel dia, el mes if'any en Jes datacions abreujades: 23. 2. 1952 (0 bé: 23-2-1952) + En les xifres, separa els milers, els milions, ete.: « 17,145,235 16, Apéndi:Atenci6. Nos’usa el punt: + Alfinal dels tftols 0 subtitols que encapgalen un text, dels rétols, dels avisos, ete.: Entrada No fumeu Tirant lo Blane Tancat per vacances + Després dels signes d’interrogacié o d’admiracié (ja tenen el seu propi punt): Qué dius? Es magnific! + Darrere dels simbols 0 de les sigles: kan (quilometre) : ESO (Educacié Secundaria Obligatoria) + Després de la data que encapgala o clou una carta, un text legal, ete.: ‘ona, 12 d'abrit de 1999 = ELPUNTICOMA Representa una pausa mitjana, entre el punt ila coma, * Separa les clausules d'un perfode si ja hi ha comes internes: Van venir ets pares, els fills i els tutors; també els mestres, + Es col-loca davant de les conjuncions adversatives o concessives en les oracions que ja contenen comes: Entenc les vostres queixes i les compartisc; aixd no obstant, no us puc respondre . + També s’usen per a evitar paraules malsonants: Lap... respectuosa és una obra de Jean-Paul Sartre, : is punts suspensius no es col-loquen mai darrere de la paraula etc. 16. Apbidix.ene ELGUIG { El guid és més larg que el guionet. Actualment gairebé tots els ordinadors ja el duen in- i corporat. Sutilitza: | + Pera introduir els parlaments dun ditleg, o bé les preguntes i les respostes en una | entrevista: i —Vegem, Watson, reconega que aga I’ha deixat bocabadat ~em va dir. Aint és. + També s’empren per a assenyalar els incisos i les explicacions del narrador. (Ea aquest is poden ser substituits per paréntesis.) Ellva di * Sil'incis va al final de Ja frase, només s’utilitza el gui6 inicial i s’acaba la frase amb el punt: | Els elefants no solen tenir massa cries —potser d’una a dues per part. “estic segur que no hi havia anat mai. i ELSIGNE D’INTERROGACIO + Escolloca al final de la frase interrogativa: Qui ha demanat per mi? + Si la frase interrogativa ocupa més d’una linia de text, se sol posar també a de Ia interrogaci6, especialment si no comenga amb cap mot marcadament inter~ rogatiu, com ara, que, qui, on, com, etc.: {En arribar davant de la policia no se liva acudir de dir que ell no era qui havia (fettot aquell desastre? + En un text, un signe d’interrogacié posat entre paréntesis assenyala dubte pel. que fala informaci6 que s’hi dona: Deien que era el millor golejador (?) ino ha marcat ni un gol en tora la temporada. © ELSIGNE D’ADMIRACIO + Té un tractament idéntic al del signe d’interrogaci6, si bé el d’admiracié o d’ex- lamacié expressa la sorpresa, la fascinaci6, Y’estupor, etc. Que bonié! + Posat entre parentesis, indica I'estranyesa davant de la informacié que se’ns ofereix: Tot el dia plovent, i els del temps havien dit que faria un dia espléndid (!)LS PARENT! * Serveixen per a afegir ailladament una paranla, ouna oraci6, a manera d’explicacié: Aleshores, quan va arribar la neboda (sempre arribava a la mateixa hora), va de- smanar el berenar. + També marquen incisos o informacions complementaries: Per aalguns, el decret 45 (de 1997) no té cap sentit. = ELS CLAUDATORS En general delimiten paraules, informacions o dades que estan molt allunyades del sentit del context en qué s’escrinen. Tenen, entre d’altres, els segiients usos: * Delimiten dades, informacions o mots que ja es troben dins de paréntesis: Joan Fuster ho ha apuntat (vegeu Nosaltres els valencians [especialment la pagi- na 143}), + Determinen fragments opcionals o que falten en un text: Eldelegas del curs ha dit: «No tinc cap dubte que el castig} el va posar el pro- fessor de matematica». + En les citacions literals, marquen que s"ha omés part del text: El periddic diu textualment: «La novel-ta [...] ha estat un gran exit». = LES COMETES Les cometes serveixen per a distingir una part del text respecte del text general. Nvhiha de tres classes: les baixes o atines («...»), les altes o angleses (“...") iles anome- nades cometes simples o senzilles (‘...”). Entre altres tsos, tenen els segents + Marquen una citacié literal: Ema dir ben clarament: «No sé si podré arribar-hi a temps». + Serveixen per a transcriure les reflexions que no s’arriben a expressar amb paraules: Llavors em vaig dir a mi mateix: «No sé pas que deu voler». + Donen una significaci6 especial a certes paranles: Tenia una visié del mén una mica «sarcastica». 16. ApéndixVs de les majtiscules Notots els sistemes d’escriptura tenen el mateix tractament pel que fa a tis de les majeis- ! cules. Molt sovint es tracta més de costums que no pas de tegles concretes; per aquesta 1 ra6 no és estrany de trobar divergéncies d's entre llengties distintes. Hiha paraules que s’escriuen amb majtiscula en funcis de la posicié que ocupen en el ‘ext, mentre que, en altres casos, les majdscules depenen del tipus de paraules en questié. 18 LES MASUSCULES EN FUNCIO DE LA SEUA POSICIO EN EL TEXT i S’escriu majtiscula: | «+ Aprincipi de text, Cal tenir present que per principi de text s’entén cadascun dels seus fragments independents: Ja data, la signatura, les notes, els peus de fotogra- fia, cls encapcalaments de columnes, etc. Valencia, 3 de maig de 1999 Figura 3 ‘També es considera principi de text linici del cos d’una carta i després del vocatiu inicial, Per aixd es posa majiscula encara que vaja darrere d’una coma: Apreciat amic, He de manifestar-te... + Després de punt que acaba frase: Estava cansat. Vaig anar a gitar-me tan aviat com vaig poder. i Cal tenir present que, si es tracta de certs punts -com el de les abreviatures, per exemple-, noes posa majtiscula: Les pomes sn a 234 ptes. el quilo. + Després dels signes d’interrogaci6, d’admiracis i de punts suspensius, si aquests coincideixen amb el final de Ta frase: Uf, quina calor! Has dut el ventilador? Perd si no indiquen final de frase, escriurem mimiscula: No sabia que dir... ni que fer... ni tan sols sabia si havia de contestar. Convé recordar que darrere d”interrogaci6 i d’admiracié no es posa punt: aquests signes ja en duen un! * Després dels dos punts no hi va majuscula; si, en canvi, si el text que segueix és tuna citacié que ja porta majtiscula en el text original: Elconie comengava aixt: «Fa molts i molts anys..* En les enumeracions en qué cada element és una frase completa o un sintagma que vaen linies separades: Relacié de material necessari: —una ilibreta de notes —un estoig complet —Un compas —un escaire = MAJUSCULES EN FUNCIO DEL TIPUS DE PARAULA Stescriuen amb inicial majiscula: + Els noms propis de persona, de divinitats, d’éssers mitoldgics, de personatges de ficci i d’animals: Gloria Luts | Apot-lo j Venus Plaerdemavida + Els sobrenoms, els pseuddnims, els alies, els noms artistics: Marti Huma Lluis XIV, el rei Sol | + Els cognoms, les dinasties, els llinatges: Sr. Soriano Un libre de viatges de Piera Els Borbons sn posteriors als Austries. + Els noms de grups arttstics (teatrals, musicals, efe. Dagoll Dagom Quatre mil s6n prow + Els noms propis d’objectes, de producies comercials i de marques: Liespasa Excalibur Opel Calibra + Els noms propis de cossos celestes: elSol les Pleiades —— 16, ApesPerd sis’empren sense fer cap referéncia al seu sentit astrondmic, s'escriuen sense majiscula: Act no fa tant de sol. La terra estava mullada, + Els noms propis d’entitats, dempreses, d’institucions i de pattits politics: Caixa d’Estalvis del Mediterrani Editorial Teide Conselleria de Cultura Unitat del Poble Valenciet + Els carrecs oficials si van introduits amb els tractaments protocol lari respectius: Molt Honorable President Magnific Rector * Les formes de tractament que no pertanyen al nostre ambit cultural: Don Andrés Mejuto Sir Lawrence Olivier Monsieur Dupont Frau Maria Schiller + Lés festivitats civicoreligioses i politiques: el Nou d’ Octubre Pasqua de Resurreceié Divendres Sant el dia de Sant Josep Js fets singulars de la histOria: el Dos de Maig a Primera Guerra Mundial la Renaixenca la Segona Repiiblica + Les designacions d’ activitats instituides oficialment: > I Jomades sobre Didactica els Jocs Olimpics de Sydney IT Simposi de Medicina el Primer Congrés de Psiquiatria + Les sigles (encara que el nom sencer s’escriga amb mindscula): ESO ATS onU ccoo+ Enels titols de Libres, d’obres teatrals, de cinematografia o d’ arts plastiques, no- més es posa en majdscula la letra inicial del titol (i les altres on correspon de fer- ho per la resta de normes que hem vist): Diccionari general Les seduccions de Marraqueix + Quant als noms de loc del nostre ambit lingtifstic que duen article, aquest s'escriu amb mintiscula i el topdnim propiament dit, amb majtiscula: el Saler det Puig PAlqueria de la Comtessa el Maresme Hl mateix ocorre pel que fa als topdnims que no s6n de la nostra llengua perd que bi hhan estat adaptats: VHavana el Caire Quan es tracta de noms de Hoc que no pertanyen al nostre Ambit lingitistic, si duen article, aquest s’escriu amb majtiscula: Los Angelés La Rioja Si el topdnim duu {article personal (en, na), aquest s’escriu amb majiiscula: 1a Font d’En Cards Callosa d'En Sarria + Enels accidents i noms geografics, es posa en majtiscula només el topdnim: la plana de Castelld Vermita del Puig el riu Tiiria el cap de Sant Antoni + Bls noms de carrers, places i altres vies urbanes duen la inajdscul nom propi, no en el generic: carrer dels Vilaragut ronda de Sant Pere plaga de la Mare de Déw travessia de Munt + Els noms d’edificis singulars s’escriuen amb majiscula: la iotja el Palau Reial 16. Apendi:Ortografia valenciana Solucionari \ eeeeee1. VALFABET 4. 3:6 PO; 8 : JH; CH; PH; R: A; SH arle-essa; to-be-0; u-ge-te; ce-ena-te: essa-a; ossa-cla; o5sa-0860; rp (tip / erra-tpe): ice (60-8) Resposta ture, Atenci6, perd, al nom de les graf. cabell; puny; espatta; classe; platges; culxa; coMegi; puig; aixella; guerra; let; torre; ccotxe; metge; quilo; canya; caixd; immaculat; Susanna, ametia Per exemple: gu: guitarra, guerra, piaues,figues.../ qu: duilogram, aquarel-i, equital, que- rubi, quitra... ig: roig, vaig, passeig, lei... / tx: esquitxar, encapritrar-se, gavatxos, cote, five... tg: plalges, avanlatge, coratge, garatga. linatge...: allotjar, desitiar, espltiar, plat- ja, pitjor, loa... / Hi: allegar, coblecta, mien, si-iaba, gorilla... / tk batle, guatia, espatla, butia, oite, amet... tI billet, butlt, espitlera, rata. / I: pollastre,xulla, canyella, lime ra, loca... tm: atmosfera, selmanari, solmetre.../ tn: éthic, nia... ny: Espanya, canya, anya, bony, any, enginyet.../ rr: errossar, Borriana, carrer, cbrrer, barra... / 8: carnisseria, assis, rossi, brossa, disfressa.../ tz: hortz6, amenitzer, agutzl, assutzena, atzabeja.. Exempla: algar, cacar, dolgor, eudag, comerg, marg, loque, glagar, eficag, eri, forgut, ve~ rag, sequag, bonanga, asseguranga.. 2. LES VOCALS 2 3. 4 5. 6 7. nn 12, 13. 14. __ lor6; bordel; avorrr; consol; escodrinyar; butllet; bufetada; Emporda; rigorbs; muntany 45. Amb consonants: ahal (la letra f pot tenir al so aspirat), uf, pstt, bub-bubl, cloncl, blada- baoum!, piu-piu / Amb vocels: eh, hum, wil, huvws, il. Sal, pa, sa, va, all cel, mal, vel, x6 el, tl 185, fe, $6, fe, me/ ot vse, ml, vl si/ gos, mn, 865, ton, 10 / poc, mos, bo, toc, col, colp / suc, tu, mul, cul, punt. enim set sons vocalics representats per cine grafies. Les grafies eo, La grafia e pot representar fa e oberta ila e tancada, ila grafia 0 pot representar la 0 ober- taile otancada. dau, deu, déu, div, d'ou, dou, duu /'sac, 886, sé6, sic, 80c, s6, suc / pau, peu, @, piu, @, pou, bac, bes, bec B, B, boc, buc / fas, @, fos, 8, @, fos, fus fnau, 8, neu, niu, nou, 8, Bal, cal, sel, Sil, Sol, @, @/ mal, mel, me’, mil, mol ©, mul / mas, @, mes, @, mos, @, mus pas, 8, pes, pis, @,, pus. sok: solet; caragol: caragolet; peu: pauel; terra: terreta; dona: donets; cel: celet; costa: cos- tela; taronja: tarongeta; porta: portela; perla: perieta tendra; novella: consequéncia; gendre; divendres; perdre: verd: recta; biblioteca; cert, anhel fel; recte i defecte; peu i museu,; fred i set; terra i guerra; verd i cert; tendre | gendre; {gel vat; poténcia i violéncia; cet i mel sol; post; grossa; plora: bot (embarcacis): pot; corfa; axe: monopol vol; col; roca; costa. bbou i ou; rolg i goig: brossa i grosso; dijous i nous: ferog i precog: hort i fort; bota i sota; es- cola i mole: grec i albercoc; host | impost; confort i tort; Soli vol. afaitar, assemblea; assasnem:; rafega: assassf; avaluacié; efeminat; Ieuger; llengol; mera- vella; extravertt; bescoll; Xaquer, malenconia: estendard; enyoranca; emparar; rancor, tre ball; atorgar; latrina; rave; sanefa; sergent; monesti. (rofeu: cobrir; bréixola; Hongria: ritus; supérbia: ploma: turmer porus; romanés; escopir; Joan; tomber; pendol; atordir; escrdpol; focus; podrir; joventut, obi; Sospir: Suport; butxaca; jogler; turmell: Borisna: sofriment; ordir; muntar. stella; atrafegat; ordinador, declivi; genoll; menjador; diabetis; desimboltura; espertt; eclip- sk; sobira: linia: contenidor; infermera: contemporénia, esparrec; rétol; Romania; calorés; Bordeus; temorés; capitol, ordinador, escand lari: Tunls; javenil strafor ak 4E