Contaminacio Aigua 230213 104047

Bloc III: Tecnologies
Mediambientals
III.1. Contaminació de l’aigua
Tecnologia del Medi Ambient – GEQ-GEA
Sandra Contreras Iglesias
1
Contaminació ambiental
Contaminació ambiental:
- La contaminació implica algun tipus de canvi nociu en el medi
ambient per addició de components no naturals al medi o addició
en excés de components naturals
- Vectors ambientals: aire, aigua, sòl (diferències d'efecte i
persistència)
Aire: persistència d'hores, dies o temps superiors

Aigua: persistència de dies o setmanes (biodegradables), o anys
(no biodegradables)
Sòl: persistència d'anys
2
Introducció
3
Introducció
4
Introducció
5
Introducció
6
Introducció
7
Introducció
8
Introducció
Petjada hídrica: És la suma de tota l’aigua dolça que necessita un país o una
regió per atendre la necessitats de béns i serveis dels habitants de la zona, o en el
cas d’una empresa, per produir els béns i serveis produïts per l’empresa.
La petjada hídrica és un indicador d’ús de l’aigua tant l’ús directe com indirecte per
part d’un consumidor o productor.
La petjada hídrica de la població espanyola és de 2325 m3/any.càpita. Al voltant
del 36% d’aquesta petjada hídrica s’origina fora d’Espanya.
http://www.waterfootprint.org/
9
Introducció
Petjada hídrica: És la suma de tota l’aigua dolça que necessita un país o una
regió per atendre la necessitats de béns i serveis dels habitants de la zona, o en el
cas d’una empresa, per produir els béns i serveis produïts per l’empresa.
La petjada hídrica és un indicador d’ús de l’aigua tant l’ús directe com indirecte per
part d’un consumidor o productor.
La petjada hídrica de la població espanyola és de 2325 m3/any.càpita. Al voltant
del 36% d’aquesta petjada hídrica s’origina fora d’Espanya.
http://www.waterfootprint.org/
10
Usos de l’aigua
Consum i modificació de qualitat:
- Abastament urbà o domèstic
- Industrial
- Agropecuari
Altres usos:
- Producció d'energia elèctrica
- Aqüicultura
- Recreació i estètica
- Navegació
...
11
Usos de l’aigua
Ús agrícola La principal font de subministrament d’aliments al món.
En la història de la humanitat sempre s’ha utilitzat l’aigua d’una forma prioritària.
L'aigua extreta per regar representa el 10%; la resta, el 90%, prové directament
de les pluges.
La sobreexplotació, la salinització i les tècniques no adequades són alguns
problemes d’aquest sector.
El principals reptes de futur són:
• No incrementar la superfície de regadiu.
• Implementar noves tècniques de reg adaptades a l’entorn.
• Produir més amb menys.
• Adequar els conreus a les característiques del sòl.
Font: AQUASTAT
12
Usos de l’aigua
Ús L'ús domèstic varia molt segons la regió que s’analitzi: des dels 787 litres per
domèstic persona i dia al Canadà, fins als 3,6 litres per persona i dia a Somàlia. La
recomanació dels experts és de 100 litres per persona i dia.
Als països en desenvolupament, són les dones les responsables de transportar
l’aigua, tasca que de vegades les obliga a fer grans desplaçaments.
13
Usos de l’aigua
Ús La indústria requereix recursos suficients d’aigua com a matèria primera.
industrial L'aigua s’utilitza a la majoria de processos industrials:
• Refrigeració.
• Transport de substàncies.
• Neteja.
• Dissolució de matèries.
• Dilució.
Una vegada l’aigua és utilitzada, es converteix en aigua residual, en general contaminada.
Els principals usuaris són les centrals tèrmiques i les nuclears.
La demanda d’energia al món, especialment d’electricitat, s’està incrementant al segle XXI.
L’energia hidràulica és la font d’energia renovable més utilitzada. Representa el 20% de la
producció elèctrica mundial.
14
Usos de l’aigua
Indicador 7.5 Objectius del Mil·leni (ODM): Proporció de recursos
hídrics extrets
15
Usos de l’aigua
Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030: AIGUA
Objetivo 6: Garantizar la disponibilidad de agua y su gestión

sostenible y el saneamiento para todos
• Para 2030, lograr el acceso universal y equitativo al agua potable, a un precio asequible para todos
• Para 2030, lograr el acceso equitativo a servicios de saneamiento e higiene adecuados para todos y poner fin a la defecación
al aire libre, prestando especial atención a las necesidades de las mujeres y las niñas y las personas en situaciones
vulnerables
• Para 2030, mejorar la calidad del agua mediante la reducción de la contaminación, la eliminación del vertimiento y la
reducción al mínimo de la descarga de materiales y productos químicos peligrosos, la reducción a la mitad del porcentaje de
aguas residuales sin tratar y un aumento sustancial del reciclado y la reutilización en condiciones de seguridad a nivel mundial
• Para 2030, aumentar sustancialmente la utilización eficiente de los recursos hídricos en todos los sectores y asegurar la
sostenibilidad de la extracción y el abastecimiento de agua dulce para hacer frente a la escasez de agua y reducir
sustancialmente el número de personas que sufren de escasez de agua
• Para 2030, poner en práctica la gestión integrada de los recursos hídricos a todos los niveles, incluso mediante la cooperación
transfronteriza, según proceda
• Para 2020, proteger y restablecer los ecosistemas relacionados con el agua, incluidos los bosques, las montañas, los
humedales, los ríos, los acuíferos y los lagos
• Para 2030, ampliar la cooperación internacional y el apoyo prestado a los países en desarrollo para la creación de capacidad
en actividades y programas relativos al agua y el saneamiento, incluidos el acopio y almacenamiento de agua, la
desalinización, el aprovechamiento eficiente de los recursos hídricos, el tratamiento de aguas residuales y las tecnologías de
reciclaje y reutilización
16
• Apoyar y fortalecer la participación de las comunidades locales en la mejora de la gestión del agua y el saneamiento
Caracterització del medi aquós
Composició de l'aigua natural:

- Gasos dissolts (CO2, O2, H2S, CH4, N2)
- Ions
- Espècies inorgàniques (sorres, argiles)
- Espècies orgàniques (aminoàcids, àcids grassos, pigments, etc.)
17
La contaminació de l’aigua consisteix en una modificació,

generalment provocada per l’home, de la qualitat de l’aigua
natural, fent-la impròpia i perillosa pel consum humà, la
indústria, l’agricultura, la pesca i les activitats recreatives, així
com pels animals domèstics i la vida natural”
(Carta de l’Aigua, Consell d’Europa, 1968)
18
Tipus de contaminació de l’aigua:
- Contaminació física: temperatura
- Contaminació química:
- inorgànics (sals, àcids i bases, elements tòxics, elements
radioactius, espècies minerals no dissoltes, gasos...)
- orgànics (olis, greixos, hidrocarburs, detergents, pesticides,
fenols, ...)
- Contaminació microbiològica: virus, bacteris, fongs, algues
- Unitats de concentració:
ppm = mg/L g/kg
ppb = g/L mol/L
ppt = ng/L
19
Indicadors físics:
Indicador Descripció
Olor Les olors es produeixen amb la formació de gasos o vapors produïts per la
descomposició de la matèria orgànica
Gust Sabor, propietat que tenen moltes coses d’impressionar aquest sentit. Només
és aplicable a l’aigua potable.
Color Presenten una tonalitat variable. Característica principal de les aigües tèxtils.
No és pot relacionar el color amb la càrrega contaminant (unitats de Pt-Co)
Temperatura Repercussió en la vida aquàtica, un canvi de temperatura pot provocar la mort
dels éssers vius.
La solubilitat dels gasos disminueix amb la temperatura, per tant el contingut
d’oxigen és inversament proporcional amb la temperatura.
Terbolesa Mesura de forma òptica les partícules no dissoltes (unitat NTU)
Matèries en Indicador molt important per quantificar la càrrega contaminant. És classifiquen
suspensió en sòlids totals (residu després d’evaporació a 105º C) que engloba sòlids totals
en suspensió i sòlids totals dissolts, i sòlids fixes (residu després de combustió
a 550ºC).(unitat mg/L)
Conductivitat Contingut de sals dissoltes. Té una relació directa amb la salinitat. (unitat
elèctrica mS/cm, S/cm)
Conductivitat Les aigües presenten una determinada radioactivitat natural però en
radioactiva conseqüència de les activitats nuclears la seva concentració augmenta 20
mitjançant la pluja radioactiva
60 minuts 103-105ºC
S Sedimentables Con Inmhoff Mostra Evaporació ST
filtrat
Filtre
ST: Sòlids totals
SS: Sòlids en suspensió
SSV: Sòlids en suspensió volàtils Evaporació 103-105ºC Evaporació 103-105ºC
SSF: Sòlids en suspensió fixos
SVT: Sòlids volàtils totals
SF: Sòlids filtrables SS SF
SFV: Sòlids filtrables volàtils Mida > 1m Mida < 1m
SFF: Sòlids filtrables fixos 550±50ºC 550±50ºC
SFT: Sòlids fixos totals Mufla Mufla
SSV SSF SFV SFF
SVT SFT
ST
Relació entre els sòlids presents a l’aigua i en les aigües residuals. 21

Indicadors químics:
pH Escala de 0 a 14 per expressar l’acidesa o basicitat d’una dissolució.
El pH de l’aigua en el estat natural es 6,5 a 8,5.
Alcalinitat La capacitat per neutralitzar els àcids. La alcalinitat de les aigües superficials
depenen primordialment del seu contingut en carbonats, bicarbonats i
hidròxids.(unitat mg CaCO3/L)
Duresa La suma de concentracions de calci i magnesi. És la responsable de la formació
de incrustacions que perjudiquen les instal·lacions. (unitat mg CaCO3/L)
Clorurs Incrementen la salinitat de l’aigua.
Nitrògen i Son utilitzats com a fertilitzants a l'agricultura. Poden ocasionar la eutrofització

fòsfor dels rius i llacs. Els fosfats formen part de la majoria de detergents.
Metalls És consideren pesats aquells metalls amb una densitat sis vegades superior a
pesants la del aigua. Els més coneguts són el cadmi, el mercuri, el plom, el coure i el
níquel.
Poden ser tòxics per els éssers vius a petites concentracions. Degut a la baixa
biodegradabilitat s’acumulen en els organismes vius augmentant la seva
concentració a mesura que ascendeix per la piràmide tròfica.
22
Indicadors químics:
Oxigen És un gas molt actiu combinable amb molts compostos. És necessari per el
dissolt desenvolupament de la vida en els ecosistemes aquàtics. Per contra actua
de forma corrosiva en els metalls. (unitat mg/L)
DQO És la matèria orgànica oxidable mitjançant dicromat potàssic, És el paràmetre
(Demanda més utilitzat per identificar la càrrega contaminant. Indicatiu de la matèria
Química orgànica global, biodegradable o no (unitat mg O2/L). Valor sempre superior
d’Oxigen) al de la DBO.
DBO És la quantitat necessària per l’oxidació, per via biològica (microorganismes
(Demanda aerobis), de la matèria orgànica continguda en el aigua sota determinades
Bioquímica condicions d’assaig (20ºC de temperatura i a l’obscuritat).
d’Oxigen) És l'indicador més representatiu amb lo que succeeix quan una càrrega
contaminant és abocada a una conca natural. Mesura la matèria orgànica
biodegradable (unitat mg O2/L).
COT o TOC Es mesura a través del CO2 produït per calcinació d’una mostra. (unitat mg C/L)
(Carboni
Orgànic
Total)
Biodegradabilitat: DBO5/ DQO

23
Indicadors químics: DBO
• L’oxidació bioquímica és un procés lent i teòricament, tarda un temps
infinit en completar-se.
• Després de 20 dies, l’oxidació s’ha completat entre un 95 i un 99%.
• Després de 5 dies, l’oxidació s’ha completat entre un 60 i un 70%.
• La temperatura de 20ºC és un valor mitjà per les corrents d’aigua que
circulen a baixa velocitat en climatologies suaves.
• Els resultats depenen de la temperatura ja què l’oxidació bioquímica
depèn de la temperatura.
24
Indicadors biològics:
Virus Són microorganismes sense estructura cel·lular tenen la capacitat per produir
malalties
Bacteris Són organismes unicel·lulars de diferents formes: esfèrica (cocos), forma de
bastó (bacils),etc. Els bacteris patògens són les responsables de malalties i els
no patògens intervenen en els processos de depuració biològica.
Algues Són organismes autòtrofs, unicel·lulars o pluricel·lulars. El seu
desenvolupament massiu va lligat amb els fenòmens de eutrofització.
Protozous Són microorganismes heteròtrofs i normalment unicel·lulars. En la depuració
s’alimenten de bacteris i tenen una relació directa amb la clarificació de l’aigua.
Rotífers Son organismes heteròtrofs i pluricel·lulars i fan la mateixa funció que els
protozous
Macroinverte Organismes de més de 1 mm de mida, com els cucs o larves d’insectes. L’índex
brats compara l’estat del riu natural, on hi ha gran diversitat d’espècies vives, amb
l’estat del riu contaminant.
Toxicitat És consideren tòxiques aquelles substàncies o residus que si s’aboquen tenen
o poden tenir efectes adversos immediats o retardats en el medi ambient, degut
a la acumulació o als efectes sobre els sistemes aquàtics.
Tenim diversos tipus de test: El test d’immobilització amb la Daphnia Magna
(puça d’aigua) i el test de la inhibició de la bioluminiscencia amb Vibrio fischeri
25
(bacteris luminiscents)
Toxicitat de contaminants de l'aigua:

- Depèn de la concentració del contaminant i el temps d'exposició de
l'espècie afectada
- Bioacumulació: acumulació d'un contaminant en un ésser viu
- Concentració efectiva (CE): la que produeix efecte sobre un % d'éssers
en un temps determinat (CE50 96 hores). Unitat mg/L o g/L
- Concentració letal (CL): quan l’efecte que produeix és la mort
- Dosi equivalent (DE): la que produeix efecte, però referida a dosis (mg
de tòxic per kg de l’ésser viu)
- Dosi letal (DL): la que produeix la mort
26
Toxicitat de contaminants de l'aigua:

• Carcinogen: produeix la formació de tumors
• Mutagen: produeix canvis genètics hereditaris
• Teratogen: produeix malformacions
• Interacció de diversos contaminants tòxics: antagònica, sinèrgica o

additiva
27
Contaminants específics
Metalls:
- Metalls pesants: no biodegradables i bioacumulables (estan entre els
contaminants més perillosos)
- Alta persistència i transport a grans distàncies
- S'amplifica la seva concentració a través de la cadena tròfica
- Origen: mineria, fosa i refinat de metalls, processos de combustió,
aigües residuals de la indústria siderometal·lúrgica, tractament de
superfícies i curtits
- A l'aigua es troben en solució, suspensió o dispersió col·loïdal
- Mercuri, cadmi i plom entre els més tòxics
28
Metalls:
29
Metalls:
30
Metalls pesants presents en les aigües residuals de certes
indústries.
Fabricació Al Ag As Cd Cr Cu Fe Hg Mn Pb Ni Sb Sn Zn
Polpa, paper i cartó X X X X X X
Petroquímica i química orgànica X X X X X X X X X
Àlcalis, clor, productes químics inorgànics X X X X X X X X X
Fertilitzants X X X X X X X X X X X
Refinatge petroli X X X X X X X X X
Ferro i acer X X X X X X X X X X X
Metalls no ferrosos X X X X X X X X X X
Vehicles, ciment i asbestos X X X
Tèxtils X
Cuir X
Centrals tèrmiques X X
31
Contaminació per bionutrients – Eutrofització:
- Compostos que contenen nitrogen i fòsfor, orgànics o inorgànics

- Nutrients essencials per a la vida vegetal
- La seva presència en excés produeix eutrofització: creixement
desmesurat de la vegetació (algues)
- Augmenta la descomposició, disminueix l'O2 dissolt, afecta les
espècies de peixos i altera l'olor i gust de l'aigua
- Fonts: aigües residuals domèstiques, escolament de terres de
conreu, ramaderia.
32
Pesticides:
- Poden ser de tipus inorgànic o orgànics sintètics
- Alguns contenen metalls pesants
- Són persistents en el medi, bioacumulables i tòxics
- Poden alterar l'equilibri de l'ecosistema
- Els més comuns són els organoclorats: DDT, hexaclorociclohexans
(lindà), clorobenzens, ciclodiens clorats (aldrin, dieldrin, endrin),
terpens clorats, clorofenoxiàcids (2,4-D)
DDT
33
PCBs (policlorobifenils):
- Estables a altes temperatures, no inflamables, baixa conductivitat
elèctrica, resistència a àcids, bases i oxidants, poc solubles en aigua
- Utilitzats com aïllants i en transferència de calor
- Estan entre els contaminants més persistents (10-15 anys)
- Bioacumulables i tòxics
34
Dioxines i furans:
- Productes químics més tòxics
- Cancerígens, mutagènics i teratogènics
- S'originen com a subproductes d'altres reaccions o en processos de
combustió d'organoclorats (incineració de residus)
- Són bioacumulables i persistents
35
Hidrocarburs i d’altres derivats del petroli:

- Abocaments de petroli cru i derivats
- Contaminen aigües superficials i subterrànies
- Baixa solubilitat en aigua, menor densitat, escassa biodegradabilitat
i possibles efectes tòxics
- Poden disminuir l’activitat fotosintètica i afectar gust i olor de l’aigua.
36
Hidrocarburs: Hidrocarburs Aromàtics Policíclics (PAHs)
- Origen: processos de combustió de materials orgànics i ús de

combustibles fòssils, aigües residuals industrials, lixiviació d’asfalts.
- Molt baixa solubilitat en aigua
- Cancerígens, persistents i bioacumulables
37
Legislació
Les normes de qualitat de les aigües estan basades en dos
criteris:
• Qualitat de les aigües superficials:
Inclueix l’establiment de la qualitat de les aigües dels receptors,
aigua avall del punt de descàrrega.
• Normes de limitació dels abocaments:

L’establiment de la qualitat de les aigües residuals es realitza en
el lloc de l’abocament.
38
Legislació
Prepotabilització Abocaments
Dir. 75/440 Dir. 76/464

21 substàncies Marc de protecció
Dir. 86/260 de les aigües
Dir. 91/692 Dir. 2000/60/CE
Dir. 2006/11
Nitrats
Dir. 91/676
ETAP
Aigua potable
Dir. 98/83
EDAR
Tractaments
Aqüífer Medi receptor
Dir. 91/271
Dir. 98/15 Dir. 76/160 Bany
Dir. 2006/7 Bany
Abocaments
Llots Dir. 78/659 Peixos
Dir. 80/68 Dir. 79/923 Moluscos
Dir. 86/278 Llots 39
Legislació
Directiva 91/271/CEE de tractament de les aigües residuals urbanes:
Artículo 4
1. Los Estados miembros velarán por que las aguas residuales urbanas que
entren en los sistemas colectores sean objeto, antes de verterse, de un
tratamiento secundario o de un proceso equivalente, en las siguientes
circunstancias:
- a más tardar el 31 de diciembre del año 2000 para todos los vertidos que
procedan de aglomeraciones que representen más de 15.000 e-h;
- a más tardar el 31 de diciembre del año 2005 para todos los vertidos que
procedan de aglomeraciones que representen entre 10.000 y 15.000 e-h;
- a más tardar el 31 de diciembre del año 2005 para los vertidos en aguas
dulces o estuarios que procedan de aglomeraciones que representen entre
2.000 y 10.000 e-h.
40
Legislació
Directiva 91/271/CEE: Requisits dels abocaments procedents d'instal·lacions de
tractament d’aigües residuals urbanes S'aplicarà el valor de concentració o el
percentatge de reducció.
Percentatge mínim de
Paràmetres Concentració Mètode de mesura de referència
reducció (1)
Demanda 25 mgO2/L 70-90 Mostra homogeneïtzada, sense filtrar
Bioquímica ni decantar. Determinació de l’oxigen
d'Oxigen, DBO5 (a 40 de conformitat amb dissolt abans i després de 5 dies de
20º C sense el apartat 2 del article 4. incubació a 20 ± 1º C, en completa
nitrificació) (2) obscuritat. Aplicació d’un inhibidor de
nitrificació.
Demanda Química 125 mgO2/L 75 Mostra homogeneïtzada, sense filtrar
d'Oxigen, DQO ni decantar. Dicromat potàssic.
Total sòlids en 35 mg/L (3) 90 (3) - Filtració de una mostra
suspensió representativa a través de una
35 de conformitat amb 90 de conformitat amb membrana de filtració de 0,45
el apartat 2 del art. 4 el apartat 2 del article 4 micras. Secat a 105 º C y pesatge.
(més de 10.000 e-h (més de 10.000 e-h). - Centrifugació de una mostra
(4)). representativa (durant 5 min como
60 de conformitat amb mínim, amb una acceleració de
el apartat 2 del art. 4 2.800 a 3.200 g), secat a 105º C y
(de 2.000 e-h a 10.000 pesatge.
e-h).
(1) Reducció relacionada amb la càrrega del cabal d’entrada.
(2) Aquest paràmetre pot substituir-se per altre: carboni orgànic total (COT) o demanda total de oxigeno (DTO), si es pot establir
una correlació entre DBO5 y el paràmetre substitutiu.
(3) Aquest requisit és optatiu. 41
(4) Equivalents habitant.
Legislació
Directiva 91/271/CEE: Requisits dels abocaments procedents d'instal·lacions de
tractament d’aigües residuals urbanes realitzats en zones sensibles propenses a
eutrofització.
Percentatge
Mètode de mesura de
Paràmetres Concentració mínim de
referència
reducció (1)
Fòsfor total 2 mgP/L 80 Espectrofotometria

(de 10.000 a 100.000 e-h (2)) d’absorció molecular
1 mgP/L
(més de 100.00 e-h)
Nitrogen total 15 mgN/L 70-80 Espectrofotometria

(3) d’absorció molecular
(de 10.000 a 100.000 e-h) (4)
10 mgN/L
(més de 100.000 e-h) (4)
(1) Reducció relacionada amb la càrrega del cabal d’entrada.

(2) Equivalents habitant.
(3) Nitrogen total equivalent a la suma del nitrogen Kjeldahl total (N orgànic i amoniacal), nitrogen en forma de nitrat (NO3) i nitrogen en forma de
nitrit (NO2).
(4) Alternativament el promig diari no haurà de superar els 20 mgN/L. Aquest requisit es refereix a una temperatura de l’aigua de 12° C o més
durant el funcionament del reactor biològic de la instal·lació de tractament d’aigües residuals. En substitució del requisit relatiu a la
temperatura, es podrà aplicar una limitació del temps de funcionament que tingui en compte les condicions climàtiques regionals. S'aplicarà
aquesta alternativa en cas de que es pugui demostrar que es compleix l'apartat 1 de la lletra D del present Annex. 42
Legislació
Directiva 2000/60/CE, Directiva Marc de l’Aigua:
Protecció d'aigües
La Directiva promou la protecció de totes les aigües (superficials, de transició,
marines, zones humides i subterrànies) per tal de:
- Prevenir-ne el deteriorament i millorar l'estat dels ecosistemes aquàtics.
- Promoure un ús sostenible de l'aigua a través de l'estalvi, la reutilització, etc.
- Assegurar la reducció progressiva de la contaminació i evitar noves agressions
ambientals.
- Reduir els efectes d'inundacions i sequeres.
Mesures
La finalitat de la Directiva és aconseguir un bon estat de l'aigua a través de mesures
hidrològiques, ecològiques, econòmiques i socials. Els aspectes més destacables
són:
- Diagnosticar l'Estat ecològic —la salut— de les masses d'aigua per tal de
determinar-ne l'estat ecològic, identificant les pressions, els impactes i els riscos que
les condicionen: diagnòstic.
- Acordar com s'aconsegueix millorar la qualitat de les masses d'aigua i la redacció
dels plans de gestió de conca i els programes de mesures necessaris per assolir els
objectius ambientals.
- Valorar en temes econòmics la gestió basada en el principi de recuperació de
costos. 43
Legislació
Llista de substàncies prioritàries en l’àmbit de la política d’aigües (Directiva
2008/105/CE)
44
Legislació
Llei de aigües
RDPH revisat
Prepotabilització Abocaments
Ord. 15/10/90 RDL 1/2001

RD 258/89
19 substàncies
RD 995/2000
Nitrats Decret 130/2003
RD 261/96
ETAP
Aigua potable
Llei de costes
RD 140/03
Reglament
EDAR
Tractaments
Aqüífer Medi receptor
RD 11/95
RD 734/88 Bany
Ord. 16/12/88 Peixos
Abocaments
Llots RD 345/93 Mol·luscos
No transposada
RD 1310/90 Llots 45
Legislació
RD 140/2003: Criteris per a la qualitat de l’aigua de consum.
46
Legislació
RD 140/2003: Criteris per a la qualitat de l’aigua de consum.
47
Legislació
Decret 130/2003: Paràmetres fixats per als abocaments d’aigües residuals al
clavegueram públic amb EDAR (Bloc 1)
Paràmetres Valor Unitat
T (ºC) 40 ºC
pH (interval) 6-10 pH
MES (Matèries en 750 mg/l
suspensió)
DBO5 750 mg/l O2
DQO 1.500 mg/l O2
Olis i greixos 250 mg/l
Clorurs 2.500 mg/l Cl-
Conductivitat 6.000 µS/cm
Diòxid de sofre 15 mg/l SO2
Sulfats 1.000 mg/l SO42-
Sulfurs totals 1 mg/l S2-
Sulfurs dissolts 0,3 mg/l S2-
Fòsfor total 50 mg/l P
Nitrats 100 mg/l NO3-
Amoni 60 mg/l NH4+
Nitrogen orgànic i amoniacal 90 mg/l N
(1)
(1) Nitrogen amoniacal + orgànic determinat d’acord amb el mètode Kjeldahl. 48

Legislació
Decret 130/2003: Paràmetres fixats per als abocaments d’aigües residuals al
clavegueram públic amb EDAR (Bloc 2).
Cianurs 1 mg/l CN- Zinc 10 mg/l Zn
Índex de fenols 2 mg/l C6H5OH MI (Matèries inhibidores) 25 Equitox
Fluorurs 12 mg/l F- Color Inapreciable en dilució 1/30
Alumini 20 mg/l Al Nonilfenol 1 mg/l NP
Arsènic 1 mg/l As Tensioactius aniònics (2) 6 mg/l LSS
Bari 10 mg/l Ba Plaguicides totals 0,10 mg/l
Bor 3 mg/l B Hidrocarburs aromàtics policíclics 0,20 mg/l
Cadmi 0,5 mg/l Cd BTEX (3) 5 mg/l
Coure 3 mg/l Cu Triazines totals 0,30 mg/l
Crom hexavalent 0,5 mg/l Cr (VI) Hidrocarburs 15 mg/l
Crom total 3 mg/l Cr AOX (4) 2 mg/l Cl
Estany 5 mg/l Sn Cloroform 1 mg/l CHCl3
Ferro 10 mg/l Fe 1,2 Dicloretà 0,4 mg/l C2H4Cl2
Manganès 2 mg/l Mn Tricloroetilè (TRI) 0,4 mg/l C2HCl3
Mercuri 0,1 mg/l Hg Percloroetilè (PER) 0,4 mg/l C2Cl4
Níquel 5 mg/l Ni Triclorbenzè 0,2 mg/l C6H3Cl3
Plom 1 mg/l Pb Tetraclorur de carboni 1 mg/l CCl4
Seleni 0,5 mg/l Se Tributilestany 0,10 mg/l
(2) Substàncies actives amb el blau de metilè expressades com lauril sulfat sòdic (LSS).
(3) Suma de benzè, toluè, etilbenzè i xilè.
(4) Es podran contemplar valors superiors d'AOX en aquells casos on es compleixin els valors d'organoclorats individualitzats de la taula de
referència. 49
Tractament d’aigües
50
Tractament d’aigües
Potabilització d'aigua de consum:

ETAP: Estació de tractament d'aigua potable
ITAM: Instal·lació de Tractament d'Aigua de mar
Tractament d'aigües residuals:

EDAR: Estació Depuradora d'Aigües Residuals
51
Potabilització d’aigua de consum
- ETAP: Estació de tractament d'aigua potable
- Les etapes de tractament depenen de la qualitat de l'aigua d'origen
(aigua superficial, aigua subterrània)
52
- Desbast: Separació de materials arrossegats durant la captació
(fulles, terra, sorra, herbes, restes d'embalatges, etc)
Funció:
-Protecció mecànica dels equips
- Evitar la presència de sòlids inerts de gran
tamany i la obstrucció de línies i canals de la
planta
Aparells:
- Reixes
- Tamissos auto-netejables
- Microfiltres
53
- Aireació/preoxidació:
Aireació: augment d'O2 en l'aigua, eliminació de volàtils, es realitza
per agitació o afegit d'aire
Pre-oxidació: desinfecció de l'aigua, oxidació de matèria orgànica i

compostos nitrogenats, oxidació d’espècies inorgàniques de baix estat
d’oxidació, generalment amb agents clorats, ozó o permanganat de
potassi.
54
- Sedimentació: separació de partícules sedimentables (sorra,
graveta, etc.)
55
- Coagulació/Floculació/Sedimentació: eliminació de terbolesa
(material en suspensió no sedimentable) per aglomeració de partícules
Coagulació: neutralització de càrregues superficials de la matèria
col·loidal per addició d’electrolits (FeCl3, Al2(SO4)3, PAX), facilitant
l’aglomeració de partícules fines col·loidals
Floculació: Formació de flòculs a partir de partícules col·loidals
desestabilitzades per adició de polielectrolits orgànics
56
Sedimentació: separació dels flòculs per decantació. Obtenció de
fangs
57
Filtració: l'aigua passa a través d'un llit porós que reté les partícules
sòlides. Materials: sorra, antracita, carbó actiu.
58
- Desinfecció: eliminació d’organismes patògens, especialment bacteris, virus
i altres paràsits.
Criteris:
- Tòxic pels microorganismes a concentracions molt inferiors que als humans
- Permanència en l’aigua
- Productes resultants de la desinfecció
- Característiques físico-químiques de l’aigua
- Concentració i característiques dels microorganismes
- No produir gust o olor desagradable
Ln (Nt/N0)=-k.t
Llei de Chick
- Clor
- Ozò
- Radiació UV
59
- Desinfecció: eliminació d’organismes patògens, especialment
bacteris, virus i altres paràsits.
Clor:
- És el més utilitzat, en forma de Cl2 o com HClO o NaClO.
- Dosis de clor = demanda de clor + clor residual lliure
- Paràmetres: pH de l’aigua, temperatura, temps de contacte
- Avantatges: elevat poder desinfectant i oxidant; important acció
desinfectant residual; costos relativament baixos; bon coneixement
dels processos
- Inconvenients: formació de subproductes de desinfecció (THMs)
- Alternatives: ClO2, cloramina
60
Ozó (O3):
- Es genera in-situ a partir d’aire o oxigen.
- Curta vida mitja: 20-30 minuts a pH 7 i 20ºC => poc persistent
- Potencial d’oxidació superior al del clor i l’hipoclorit
- Avantatges: Millor desinfectant sobre virus i bacteris; elimina també
microcontaminants orgànics; millora l’olor i el gust; no queden residus
- Inconvenients: necessitat d’una post-cloració; procés més car que
amb clor
61
Radiació UV:
- Efectiu amb virus i bacteris.
- Banda més efectiva: 250-280 nm.
- Avantatges: no deixa residus; pot oxidar compostos orgànics; no
produeix problemes d’olor ni gust
- Inconvenients: necessitat d’una aigua clara sense terbolesa
62
- Tractament de fangs: extraccions o purgues de la decantació i
rentant dels filtres.
- Poc contingut en matèria seca => necessitat de concentrar la matèria
sòlida
- Etapa de espessiment + etapa de assecat
- Disposició final (abocador o valorització)
63
- Dessalació d'aigua: Potabilització d'aigües marines (salinitat de
3,5%, 30-40 g/L TDS) i salobres (salinitat de 0,5%, 1-5 g/L TDS)
Separación del agua:
- Osmosi inversa: ITAM: Instal·lació de Tractament d'Aigua de Mar
- Destil·lació
- Congelació
Separación de las sales:
- Intercambio iónico
- Electrodiálisis
Eq. Van’t Hoff

 = i. R.T.CA
64
65
- Captació:
66
- Pre-tractament: separació del material sòlid arrossegat amb l'aigua
captada (residu sòlid que es pot retornar a la mar)
67
- Etapa d'osmosi inversa: Addició de desincrustant. Bombament
d'alta pressió. Recuperació d'energia de la salmorra. Obtenció de
salmorra (6-7% salinitat)
68
- Post-tractament: condicionament de pH, agregat de sals i minerals,
desinfecció, etc
69
Cost de la dessalinització:
70
- Dessalinització:
Avantatges:
- Disponibilitat de recurs (aigua de mar)
- Avanç tecnològic del procés
- Solució en casos de sequera
Desavantatges:
- Alt consum energètic
- Destinació final de la salmorra (abocament al mar, dilució, aprofitament)
71
Tractament d’aigües residuals
Aigua residual:
- Aigua la composició de la qual s'ha vist alterada per l'ús al què va ser
sotmesa
- Origen: domèstiques o urbanes, industrial, agropecuari.
- La necessitat de tractament depèn de la quantitat d'aigua residual, el
tipus de contaminants que contingui, i el medi receptor de l'abocament
(mar, riu, etc.)
72
Aigües d'origen urbà:
- Aigües grises: ús domèstic (cuina, bany, neteja) i comercial.

Contaminació per greixos, olis, detergents, residus, etc.
- Aigües negres: aigües fecals. Contaminació biològica (virus, bacteris) i

elevada càrrega orgànica biodegradable.
- Aigües blanques: aigües de pluja, neteja urbana, reg, etc. Contaminació

relacionada amb el trànsit i arrossegament de residus. Importància dels
sòlids en suspensió.
73
Composició típica de les aigües residuals urbanes.
Concentració (ppm)
Contaminant Alta Mitjana Baixa
Sòlids totals 1.200 720 350
Sòlids dissolts (filtrables) 850 500 250
Fixos 525 300 145
Volàtils 325 200 105
Sòlids en suspensió 350 220 100
Fixos 75 55 30
Volàtils 275 165 70
Matèria decantable (mL/L) 20 10 5
DBO5 300 200 100
DQO 1.000 500 250
Nitrogen (N) 85 40 20
Orgànic 35 15 8
Amoni 50 25 12
Nitrits 0 0 0
La contaminació de Nitrats 0 0 0
les aigües urbanes
Fòsfor total (P) 20 10 6
està provocada per:
• Sòlids Orgànic 5 3 2
• Matèria orgànica Inorgànic 15 7 4
• Nutrients Clorurs 100 50 30
Alcalinitat (CaCO3) 200 100 50
Greixos i olis 150 100 50
pH 6,9-7,5 6,9-7,5 6,9-7,5
74
Coliforms totals/100 ml >109 108-109 <108
Aigües d'origen industrial:
- Aigües procedents d'etapes de generació de calor i refrigeració.

Contaminació per temperatura.
- Aigües de procés. Contaminació per reactius i productes del procés.
- Aigües de neteja d'equips. Contaminació per reactius i productes del

procés.
- Composició específica d'acord al tipus d'indústria.
- Tractament específic d'acord al tipus de contaminació.
- Presència de compostos no-biodegradables, sòlids en suspensió, gasos

dissolts, varietat de pH, manca de nutrients, elevada toxicitat
75
Contaminants més freqüents en diversos tipus d’indústries.
Contaminant
Res. Quí. Orgànics

Residus Químics
Activitat Industrial
Materials Tòxics
Mat. Tòx. Orgàn

Temperatura
Detergents
Cianurs
Greixos
Fenols
Àlcalis
Sòlids
Àcids
Color
Agricultura X X X
Química X X X X X X
Carbó X X X
Coque i gas X X X X
Tints X X X X
Alimentació X X X X X X X
Ferro X X X X
Acabats metàl·lics X X X X X X
Mineria metàl·lica X X X
Refinatge d’olis X X X X
Paper X X X X X
Acer X X X X
Curtits X X X X X
Tèxtil X X X X X X X X X X
76
Aigües d'origen agropecuari:
- Aigües d'ús agrícola: provenen del reg agrícola, i en general no es

tracten (abocament en sòl i filtració a capes subterrànies). Contaminació
per ús de pesticides, fertilitzants i cultiu intensiu. Contaminació difusa i
difícil de controlar.
- Aigües d'ús ramader: contenen residus líquids del bestiar (purins) i de

neteja d'explotacions (residus, fems). Difícil de tractar però d'elevada
càrrega contaminant.
77
Contaminants d’importància en el tractament d’aigües residuals.
Contaminants Raó de la seva importància

Sòlids en suspensió Poden donar lloc al desenvolupament de dipòsits de fangs i de condicions
anaeròbies quan s’aboca l’aigua residual a l’entorn aquàtic.
Matèria orgànica Composada principalment per proteïnes, carbohidrats, greixos animals. Si
biodegradable s’aboca a l’entorn sense estabilització biològica, pot produir l’esgotament
dels recursos naturals d’oxigen i al desenvolupament de condicions
sèptiques.
Patògens Transmissió de malalties contagioses.
Nutrients Nitrogen, Fòsfor i carboni. En el cas d’un abocament aquàtic, poden
afavorir el creixement d’un vida aquàtica no desitjada. Al terreny, en
quantitats excessives, poden contaminar les aigües subterrànies.
Contaminants prioritaris Compostos orgànics i inorgànics, cancerígens, mutagènics, teratogènics o
tòxics. Molt d’ells són presents en les aigües residuals.
Matèria orgànica Agents tensioactius, fenols, pesticides agrícoles. Molt complicat eliminar-
refractària la amb tractaments tous.
Metalls pesants Afegits a les aigües residuals industrials i comercials. Necessitat
d’eliminació si es vol reutilitzar l’aigua.
Sòlids inorgànics Calci, sodi i els sulfats. Necessitat d’eliminació si es vol reutilitzar l’aigua.
dissolts
78
• Els diferents tractaments de les aigües residuals, físics, químics i biològics,
suposen la concentració i/o transformació dels diferents contaminants, per
facilitar l’evacuació.
• El tractament de les aigües residuals suposa l’aplicació consecutiva de

processos bàsics o operacions unitàries.
• La selecció i seqüència depèn de les característiques de l’aigua i del

grau de depuració que es vol aconseguir, i això depèn fonamentalment
del límits d’abocament permès per l’efluent.
Classificació convencional dels processos de tractament d’aigües residuals.

- Pre-tractament
- Tractaments primaris (fisico-químics)
Línia d’aigües
- Tractaments secundaris (biològics)
- Tractaments terciaris (avançats)
- (Línia de fangs)
79
Processos de tractament d’aigües residuals.
Pretractament • Sòlids grossos Desensorrat Dilaceració Desbast
• Greixos i olis Sedimentació
Tractament • Sòlids en suspensió Sedimentació Floculació Flotació

primari Addició de polímers Filtració Coagulació-
sedimentació
Evacuació al terreny
• pH Neutralització
Tractament • Matèria orgànica Basses d’estabilització Llacunes airades Filtres percolats

secundari biodegradable Llots activats Digestió aeròbia Digestió anaeròbia
• Nitrogen i Fòsfor Discos biològics (RBC) Filtració intermitent en sorra Sistemes naturals
• Compostos orgànics Arrastre amb aire Tractament de gasos Adsorció amb C.A.
volàtils
• Sòlids en suspensió Sedimentació Floculació
Tractament • Desinfecció (patògens) Floculació Filtració i microfiltració Adsorció

terciari • Matèria orgànica Intercanvi iònic Destil·lació Osmosi inversa
(avançat) refractària Electrodiàlisi Congelació Destrucció química
• Sòlids orgànics dissolts Extracció Incineració Oxidació
• Metalls Precipitació Cloració Irradiació
• Nitrogen i Fòsfor Ozonització Digestió anaeròbia Sistemes naturals
80
Esquema d’una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR)

clàssica:
O2
Sorra Cl2
Dessorradors- Sedimentació Fangs Sedimentació

Cloració
desgreixadors primària actius secundària
Efluent
Línies d’aigua
Reixes
Aigua a Línies de fang
tractar
Residus
Digestor
Filtre-premsa Espessidor
anaerobi
Fang
deshidratat Gas
81
Esquema complet d’una estació de tractament d’aigües residuals (EDAR):
82
Tractaments primaris
Tractaments primaris i pre-tractament (fisico-químics):
 Desbast: Eliminació per intercepció o separació de l’aigua

residual dels sòlids de gran mida (retenció a la
superfície).
 Sedimentació: Reducció de la quantitat de sòlids en suspensió.
 Flotació: Eliminació de sòlids en suspensió dividits finament

i de partícules amb densitat propera a l’aigua.
S’utilitza també amb els llots biològics.
 Separació d’olis i greixos: Eliminació d’olis, greixos, escumes i altres

matèries més lleugeres que l’aigua i flotant.
 Coagulació i floculació: Provoca la agregació de petites partícules

augmentant la seva mida per millorar l’eliminació
per gravetat a la sedimentació.
 Homogeneïtzació: Homogeneïtzació del cabal i de les càrregues de
DBO i de sòlids en suspensió.
 Neutralització: 83
Pretractament:
Abans de realitzar el tractament pròpiament dit, generalment, les aigües

brutes són sotmeses a un pretractament (operacions físiques i
mecàniques).
El pretractament té per objecte separar de l’aigua residual la major
quantitat de materials que per la seva mida o naturalesa poden
crear problemes als tractaments posteriors:
• possibles obturacions posteriors a bombes i canonades,
• efecte abrasiu de les sorres sobre mecanismes com les bombes i
vàlvules,
• formació de costres a la digestió anaeròbia per una mala
eliminació de greixos,
• dipòsits de sorra al fons dels digestors anaerobis,
• disminució de la eficiència del procés biològic per un excés de
greixos.
84
Pretractament:
Mitjançant els pretractaments, s’elimina part de la contaminació més

visible i molesta:
• sòlids de grans i mitjanes dimensions,
• sorres,
• greixos.
Aquests residus, de volum generalment moderat, es poden manipular
i emmagatzemar sense problemes.
En certs casos, degut a problemes relatius a les males

característiques de l’aigua bruta (septicitat, grans variacions de cabal
i càrrega, abocaments industrials) és necessari incloure altres
pretractaments: mecànics i químics.
85
Pretractament:
Les operacions de pretractament són:
• pou de gruixuts: separació de sòlids gruixuts
• desbast (reixes i/o tamisos): reixes i tamisos per a l'eliminació de sòlids
grans i mitjans
• dessorradors: eliminació de sòlids fins i sorres. Poden ser de flux
horitzontal o airejats
• desgreixadors: eliminació de matèria flotant de menor densitat (greix i oli).
Se sol aplicar en conjunt amb el dessorrador
• tancs d'homogeneïtzació: en cas d'aigües d'origen variable o arriben
diferents efluents
86
Pretractament:
Pou de gruixuts
L’objectiu del pou de gruixuts és la retirada de grans sòlids per a evitar que
dificultin l’arribada de l’aigua residual a la resta de tractaments.
El pou de gruixuts consisteix en un pou situat a la entrada del col·lector de la
depuradora. La neteja del fons del pou es fa mitjançant una pinça bivalva
perquè no es produeixi anaerobiosi i, conseqüentment, males olors.
Fotografies del pou de gruixuts i de la pinça bivalva. 87

Pretractament:
Pou de gruixuts
El pou de gruixuts té una forma tronco piramidal invertida i parets molt

inclinades per concentrar els sòlids i les sorres en una zona determinada.
Els residus procedents d’aquest sistema s'emmagatzemen en contenidors per
el seu transport a abocadors o incineració.
Els paràmetres de disseny són:
• Càrrega hidràulica: < 300 m3/m2·h (a Q màxim)
• Temps de retenció: 0.5 - 2.0 min (a Q màxim)
• Profunditat del pou de decantació: > 2 m
pinça
bivalva
col·lector
pou de
decantació
Esquema del pou de gruixuts i

de la pinça bivalva. 88
Pretractament:
Desbast
Consisteix en la separació de l’aigua residual de sòlids com pedres, branques,
animals morts, ampolles, plàstics, draps, etc...
La separació es fa mitjançant reixes o tamisos.
Objectius:
- Protegir la EDAR de l’arribada intempestiva d’objectes capaços de provocar la
obstrucció de les unitats de procés.
- Separar i evacuar fàcilment les matèries voluminoses arrastrades per l’aigua
bruta que podria provocar la disminució de la eficàcia dels tractaments.
La forma més habitual de classificar els tipus de reixes és a partir del pas de
llum o separació entre les barres.
89
Pretractament:
Desbast: Reixes de grollers:
Les reixes de grollers, tenen un pas de llum de entre 15 i 60 mm, i separen els
sòlids més grans que arriben pel col·lector i que no han estat retinguts abans:
pedres, branques, papers, arrels, plàstics, draps, etc...
Les més habituals són les de neteja automàtica, amb una inclinació de les barres
de entre 0 i 30º respecte a la vertical, i una velocitat d’aproximació de l’aigua de
0.6 – 1.2 m/s.
Però també n’hi ha de neteja manual, pas de llum lleugerament superior, entre 30
i 50 mm, velocitat d’aproximació de l’aigua de 0.3 – 0.6 m/s i una inclinació de 30
– 45º respecte a la vertical per facilitar la neteja.
90
Imatges de reixes de grollers.
Pretractament:
Desbast: Reixes de fins, tamisos:
Les reixes de fins o tamisos, tenen un pas de llum habitual de entre 1.5 i 15
mm, separen els sòlids més petits que han traspassat les reixes anteriors i que
encara podrien embussar o malmetre l’equipament posterior pel seu poder
abrasiu (pinyols, taps, pedres, etc...).
Sempre són de neteja automàtica.
En el cas de tamisos estàtics, periòdicament s’activa una rascleta que arrossega
els sòlids retinguts cap a una cinta mòbil,
En el cas contrari, les reixes circulen contínuament amb unes escaletes que
transporten els sòlids retinguts.
91
Imatge de reixes de fins. Imatge sistema de neteja de reixes de fins.
Pretractament:
Desbast:
Diferències entre les reixes de neteja manual i automàtica:

Característiques Neteja Manual Neteja Automàtica
Mida dels barrots
Amplada (mm) 5 - 15 5 - 15
Profunditat (mm) 25.0 – 37.5 25.0 – 37.5
Llum entre els barrots (mm) 25 - 50 15 - 75
Pendent en relació a la vertical (º) 30 - 45 0 - 30
Velocitat d’aproximació (m/s) 0.3 – 0.6 0.6 – 1.1
Pèrdua de carrega admissible (mm) 150 150
92
Pretractament:
Desbast: Reixes de fins, tamisos:
També hi ha alguns tipus alternatius de reixes amb mecanismes més sofisticats, com:
● els tambors rotatoris (de malla o de reixes, i de mida per a grollers 0.25 – 0.50 mm,
mitjans 0.025 – 0.250 mm o fins a 6-35 μ),
● els tamisos parabòlics,
● ambdós de neteja automàtica i en continu.
Tamís inclinat estàtic

automàtic Tamís de tambor rotatiu
Imatges de reixes de fins de tipus tamisos

parabòlics.
Tamís de disc giratori Tamís centrífug

Esquemes dels tamisos típics més utilitzats. 93
Pretractament:
Dessorradors/Desgreixadors:
• Un cop eliminats, mitjançant el sistema de barres i reixes, els objectes sòlids

que poden interferir en el funcionament de la instal·lació, el pretractament de les
aigües residuals continua amb els processos de reducció de sorres i
greixos.
• Tot i que aquests processos es podrien dur a terme de manera individual, a les
EDAR es duen a terme de manera integrada en els equips anomenats
dessorradors - desgreixadors.
• La separació de les sorres (enteses com a partícules esfèriques amb un radi
entre 0,05 i 3 mm) es fa per evitar que s’incorporin en els tractaments
posteriors, ja que pel seu diàmetre i la seva consistència provoquen
problemes (abrasions, desgastos…) en els elements mecànics, i per la
seva densitat poden provocar alteracions en els processos de sedimentació
posterior.
• A més, com que són un element inert, la seva presència disminueix el volum útil
de les unitats de tractament.
94
Pretractament:
Dessorradors/Desgreixadors:
Pel que fa als greixos, presenten tres problemes:
• Insolubilitat en el medi aquós, i la seva situació en la interfície aire-aigua fan que
s’estableixi una pel·lícula que dificulta els processos de transferència d’oxigen
al reactor biològic. Necessitat de sobredimensionar els equips d’aeració o
l’aparició de problemes de manca d’oxigen.
• Presència, i sobretot acumulació en determinades zones, pot provocar
obturacions o limitacions de pas, i incrementar el manteniment en el sistema de
reacció.
• Alteren les estructures dels flòculs, en modifiquen la densitat i provoquen
problemes de sedimentació.
95
Pretractament:
Dessorradors:
Principi:
Les sorres es separen per la diferència de densitat relativa que presenten
respecte al corrent aquós.
La seva densitat relativa és superior a la de l’aigua (un valor de referència podria
situar-se al voltant de 2,65).
Disseny:
El disseny del dessorrador ha de ser tal que les partícules més lleugeres arribin al
fons del canal abans que l’aigua arribi a la sortida.
Així doncs, per dissenyar-lo cal conèixer la velocitat de sedimentació de les
partícules.
96
Pretractament:
Dessorradors:
Determinació de la velocitat de sedimentació.

- Aquesta velocitat es pot determinar de manera teòrica utilitzant les expressions
de Newton i de Stokes aplicables a la sedimentació de partícules discretes.
- Es suposa que les partícules sedimenten lliurement sense establir interaccions
amb les altres partícules que sedimenten.
- Aquest tipus d’expressions permet obtenir valors aproximats de la velocitat de
sedimentació.
- Però la complexitat de la situació (hi ha partícules de diferents mides, la viscositat
i la densitat de l’aigua residual poden presentar variacions, etc.) fa que
habitualment es recorri a determinacions experimentals i a correlacions per
obtenir els valors d’aquesta velocitat de sedimentació.
- Els valors de la velocitat, que en funció del diàmetre de la partícula es poden
situar entre 1 i 20 cm/s.
97
Pretractament:
Dessorradors:
Determinació de la velocitat de sedimentació
Llei de Newton:
s: densitat de la partícula
: densitat del fluid
1/ 2
 4 g  s    d  g: acceleració de la gravetat
Vc   
CD   
Vc: velocitat final de la partícula
3 d: diàmetre de la partícula
CD: coeficient d'arrossegament
El coeficient d'arrossegament depèn del flux, laminar o turbulent.
La forma de la partícula afecta el valor del coeficient.
Per partícules esfèriques es pot aproximar la corba a l’equació:

24 3 CD: coeficient d'arrossegament
CD    0.34
Re Re Re: nombre de Reynolds
: viscositat dinàmica del fluid

Sempre que Re sigui inferior a 104. vd ρ : densitat del fluid
Re , p 
μ d: diàmetre de la partícula
98
v: velocitat de la partícula
Pretractament:
Dessorradors:
Determinació de la velocitat.
Llei de Stokes:
Per valors del nombre de Reynolds inferiors a 2, es pot utilitzar la relació de

Stokes:
s: densitat de la partícula
: densitat del fluid
g  s    d2 g: acceleració de la gravetat
Vc  Vc: velocitat final de la partícula
18  
d: diàmetre de la partícula
: viscositat dinàmica del fluid
Vp
Zona Vc Zona
d’entrada de sortida
Capa de fangs
99
Sedimentació discreta
Pretractament:
Dessorradors:
Per al disseny es fixa una velocitat de sedimentació anomenada velocitat de

sedimentació crítica (vc).
Totes les partícules amb velocitats de sedimentació superiors són eliminades
en el dessorrador.
Amb aquesta velocitat de sedimentació crítica es dimensiona el dessorrador.
Si es té en compte que la partícula amb velocitat vc (condició crítica) ha de recórrer
tota la fondària del canal (h) amb un temps igual al temps de residència hidràulica
de l’aigua (tRH), llavors la velocitat crítica es pot expressar segons l’equació:
h
vc 
tRH
Tenint en compte que el tRH és la relació entre el volum del dessorrador (V = AH · h) i

el cabal d’aigua (Q) que tracta, llavors l’equació anterior es pot expressar:
Q
AH 
vc
que permet determinar la secció que ha de tenir el dessorrador. 100
Pretractament:
Dessorradors:
Per definir l’equip, en primer lloc cal determinar el volum necessari i la velocitat
de pas de l’aigua.
L’existència de factors difícils de quantificar com la distribució de mides de les
partícules, la variabilitat de les concentracions i de les característiques de les
aigües residuals, etc. fa que es recorri a valors de disseny generalistes.
- El temps de residència de l’aigua ha de estar entre 1-2 min.
- Pel que fa a les relacions de llargada, amplada i fondària, es recomanen
relacions d’amplada i fondària entre 1/1 i 5/1, i de llargada i amplada entre 2/1
i 5/1.
- La velocitat d’arrossegament de les partícules és important en les operacions de
sedimentació. Les velocitats horitzontals han de ser baixes per què les partícules
no siguin arrossegades des del fons del tanc. En conjunt, la velocitat de l’aigua
hauria de ser entre 0.15 i 0.40 m/s.
101
Pretractament:
Dessorradors:
L’aigua es distribueix a l’entrada i a mesura que va avançant les partícules de
sorra es van dipositant cap al fons.
Les sorres són recollides del fons normalment mitjançant un sistema d’aspiració
que les pot anar recollint a mesura que es desplaça pel canal o en un punt fix,
acumulant les sorres amb un sistema de “pentinat”.
L’aigua, passa a altres operacions fisicoquímiques per acabar d’eliminar els sòlids
abans del tractament biològic, o directament al secundari.
Les sorres recollides (amb una quantitat aproximada de 0.1 a 0.15 kg/m3) són
posteriorment processats per empreses de tractament de residus autoritzades.
102
Informació típica dels dessorradors de flux horitzontal.
Característica Interval Valor usual

Temps de residència, s 45 - 90 60
Velocitat horitzontal, m/s 0.24 – 0.40 0.30
Càrrega hidràulica a cabal màxim, m3/m2·h < 70
Longitud, m 20 – 25 · altura làmina d’aigua
Velocitat de sedimentació per l’eliminació de:
Malla 65, m/min(a) 0.95 – 1.25 1.15
Malla 100, m/min(a) 0.60 – 0.90 0.75
Pèrdua de carrega en la secció de control com 30 - 40 36
percentatge de la profunditat del canal, %
(a) Si el pes específic de la sorra és substancialment menor que 2.65, s’han d’utilitzar velocitats inferiors.
103
Pretractament:
Desgreixadors:
- Els greixos es separen per la diferència de densitat relativa que presenten

respecte al corrent aquós.
- En el cas dels greixos és inferior a la de l’aigua i s’estableix una pel·lícula en la

seva superfície. El temps ha de ser suficient perquè aquests arribin a la
superfície.
- Per accelerar el procés, habitualment s’insufla aire al sistema, el qual

s’adhereix als nuclis de greix, cosa que en disminueix la densitat i facilita el
procés de separació (s’estima que la seva velocitat ascensional pot estar entre 3
i 4 mm/s).
- Aquest aire insuflat també permet netejar els grans de sorra de matèria
orgànica que puguin portar adherida i que podria provocar problemes de males
olor per putrefacció en els dipòsits de recollida de sorres.
- No s’ha d’oblidar que l’objectiu del procés en aquesta etapa és separar els
greixos, però evitant al màxim la separació de la matèria orgànica, que
s’eliminarà en tractaments posteriors.
104
Pretractament:
Desgreixadors: Informació típica dels dessorradors/desgreixadors:
Característica Valor usual

Temps de residència a cabal mitjà, min 10 - 15
Cabal d’aire introduït per m3 de capacitat del 0.5 – 2.0
desgreixadors, m3/h.m3
Càrrega hidràulica a cabal màxim, m3/m2·h < 35
Les sorres recollides (amb una quantitat aproximada de 0.10 a 0.15 kg/m3) i els
greixos (en una quantitat que es pot situar al voltant dels 30 g/m3) són
posteriorment processats per empreses de tractament de residus autoritzades.
Imatge d’un dessorrador-desgreixador amb aireació. 105

Pretractament:
Homogeneïtzació de cabals:
La homogeneïtzació del cabal es una mesura que s’utilitza per:

• superar els problemes d’explotació que les variacions de cabal
provoquen en les instal·lacions,
• millorar l’efectivitat dels processos.
La homogeneïtzació consisteix simplement en esmortir per laminació les variacions

de cabal, amb l’objecte d’aconseguir un cabal costant o quasi constant.
Aquesta tècnica pot aplicar-se en situacions molt diverses, depenent de les
característiques de la xarxa de clavegueram.
106
Tot el cabal passa a través de l’homogeneïtzador.
Permet reduir les concentracions i esmortir el cabal
Cabal
Cabal
considerablement.
Agitador Estació de
Temps bombeig a Temps
Mesurador de
cabal
Aigua Reixes
Desso_ Tancs Tractament Tractament Efluent
i/o
residual Dilacerador rrador d’homoge_ primari secundari final
neïtzació i dispositiu de
cabal control
constant
Diagrama de flux d’una planta amb homogeneïtzació en línia.
Part del cabal passa a través de l’homogeneïtzador.

Minimitza el bombeig, reducció de les concentracions
menor.
Mesurador de
cabal
Aigua Reixes
Desso_ Tractament Tractament Efluent
i/o Sobreeixidor
residual Dilacerador rrador primari secundari final
i dispositiu de
Agitador control
Estació de
bombeig a
Cabal
Cabal
Tancs
Temps
d’homoge_ Temps
neïtzació
cabal
constant
107
Diagrama de flux d’una planta amb homogeneïtzació en derivació.
Pretractament:
Avantatges de l’homogeneïtzació de cabals.
• millora el tractament biològic, ja que evita les onades de xoc,
• millora la qualitat de l’efluent i del rendiment dels tancs de sedimentació primària,

ja que treballen amb càrregues de sòlids constants,
• redueix la superfície de filtració necessària,
• millora la dosificació en el tractament químic en esmortir les càrregues,
• incrementa el rendiment de les plantes de tractament sobrecarregades.
108
Pretractament:
Ubicació òptima a determinar en cada cas concret.
Varia segons
• el tipus de tractament,
• les característiques de la xarxa de clavegueram,
• les característiques de les aigües residuals.
S’ha de considerar la integració de l’homogeneïtzació en el diagrama de flux:

• abans el decantador primari, s’ha d’assegurar una bona mescla per prevenir la
sedimentació de sòlids i la variació de la concentració, i també una bona
aireació per el problema dels olors.
• entre el decantador primari i el biològic, permet reduir els problemes originats
per els fangs i les escumes.
109
Tractaments primaris: Decantació primària:
La sedimentació consisteix en la separació, per acció de la

gravetat, de les partícules suspeses amb un pes específic
superior al de l’aigua.
Els termes sedimentació i decantació s’utilitzen indistintament.
És una de les operacions unitàries més utilitzada en el tractament

d’aigües residuals.
Objectius principals:
• Obtenció d’un efluent clarificat.
• Obtenció d’un fang amb una concentració de sòlids que faciliti el seu
tractament i maneig.
110
Tipus de sedimentació (mecanismes):
• Partícules discretes.
• Floculenta.
• Retardada o zonal.
• Compressió.
És freqüent que el procés de sedimentació es realitzi per més d’un

mecanisme.
És possible que els quatre mecanismes funcionin al mateix temps.
111
Tipus de sedimentació en el tractament de l’aigua residual.
Tipus de sedimentació Descripció Aplicacions

Partícules discretes • Baixa concentració de sòlids. • Eliminació de les sorres.
(tipus 1) • Les partícules sedimenten com entitats individuals.
• Sense interacció amb les altres partícules.
Floculenta • Suspensió diluïda de partícules. • Eliminació d’una fracció dels

• S’agreguen o floculen durant el procés de sòlids en suspensió en els
(tipus 2)
sedimentació. sedimentadors primaris.
• Augment de massa i sedimenten a major velocitat. • Zona superior dels decantadors
secundaris.
Retardada o zonal • Suspensió de concentració intermèdia. • Tancs de sedimentació

• Forces entre partícules entorpeixen les veïnes. secundària.
(tipus 3)
• Les partícules es queden en posicions relativament
fixes.
• La massa de partícules sedimenta com una unitat.
Compressió • Elevada concentració de partícules que formen • Capes inferiors de una massa
una estructura. de fangs de gran gruix.
(tipus 4)
• La sedimentació té lloc com una compressió de les • Fons dels decantadors
estructures. secundaris profunds.
112
En solucions relativament diluïdes, les partícules no es comporten com

partícules discretes.
Les partícules tendeixen a agregar-se les unes amb les altres durant la
sedimentació.
A mesura que es produeix la coalescència o floculació, la massa de les

partícules augmenta, i llavors la velocitat.
La importància del procés de floculació depèn de:
• Possibilitats de contacte entre les diferents partícules.

• Càrrega de superfície.
• Profunditat del tanc.
• Gradient de velocitat del sistema.
• Concentració de les partícules.
• Mides de les partícules.
113
Per determinar les característiques de la sedimentació floculenta s’ha d’utilitzar una
columna de sedimentació.
100%
Orificis de R1
mostreig h1
h1 • La sedimentació s’ha de fer en repòs.

h2
• Mostreig i anàlisi a diferents temps.
h2 h3
• Per cada mostra es calcula el
R2 percentatge d’eliminació.
Profunditat
40% 50% 60% 70% 80% • Es presenten els resultats en funció de

h3
la profunditat i del temps.
50 cm
h4 • Es dibuixen les corbes on es troba el

R3 mateix percentatge d’eliminació.
h4
R4
R5
h5 t1 t2 t3 t4 t5
: 15 cm Temps
Columna de sedimentació i corbes de igual eliminació percentual
114
per partícules floculentes.
La finalitat del tractament de sedimentació és reduir el contingut de sòlids es

suspensió de l’aigua.
Els tancs de decantació primària poden proporcionar el principal grau de

tractament de l’aigua o es poden utilitzar com un pas previ.
En aquest últim cas, la seva funció es reduir la càrrega destinada al biològic.
Els tancs de decantació primària eliminen:
50 – 70% dels sòlids en suspensió
25 – 40% de la DBO5
115
En el projecte de tancs de sedimentació, el procediment normal és:
1) seleccionar una partícula amb una velocitat vertical final Vc.
2) dissenyar el tanc per eliminar les partícules amb velocitat final  Vc.
Llavors, la producció d’aigua clarificada per unitat de temps és:
Q: cabal de clarificació
Q  A  Vc
A: àrea superficial del tanc de
sedimentació
Vc: velocitat final de la
partícula
Modificant l’equació: Q, m3 / d
Vc 
A, m2
Es pot denominar Vc com la càrrega superficial (m3/m2·d).

116
Com el cabal el podem definir amb:

Q: cabal de clarificació
A h
Q A: àrea superficial del tanc de
tR sedimentació
h: profunditat del tanc de
sedimentació
Combinant amb la càrrega superficial: tR: temps de residència
Q A h h
Vc   
A A  tR tR
h
Vc 
tR
Aquesta equació relaciona la velocitat de sedimentació, el temps de residència i la profunditat
del tanc de sedimentació.
Aquesta relació és ideal.
117
Informació típica per el disseny de tancs de decantació primària.

Valor
Característiques Interval Típic
Decantació primària seguida de tractament secundari
Temps de residència, h 1.5 - 2.5 2.0
Càrrega superficial, m3/m2·h
Cabal mitjà 1.35 - 2.03
Cabal punta 3.40 - 5.09 4.24
Càrrega sobre abocador , m3/m2·h 5.16 - 20.60 10.32
118
Tipus, mides i formes

dels tancs de decantació.
(a)
Essencialment dues
formes: rectangulars i
circulars
(b)
119
Esquemes de decantadors primaris, rectangular (b) i circular (a).
Tipus, mides i formes dels tancs de decantació.
Essencialment dues formes: rectangulars i circulars
Avantatges
Rectangulars Circulars
• Necessitem menys terreny en cas de • Més econòmics.
utilitzar unitats múltiples. • Equip mecànic més senzill per
• En grans instal·lacions es poden l’eliminació del fang i de les escumes.
utilitzar parets comunes. • Menys manteniment dels sistemes de
• Possibilitat d’utilitzar arquetes col·lecció.
comunes. • Poden incorporar una floculació al
• Distàncies de decantació superiors. centre del tanc.
• Prestacions no són afectades per el • Menys sensibles a l'embrutiment dels
vent. col·lectors.
• Molt més fàcil de cobrir en cas • Menys sensibles a modificacions de
d’olors. cabal.
120
Tractaments primaris:
Decantació primària amb coagulació-floculació:
- Hi ha partícules molt fines de naturalesa col·loidal molt estable que no poden

separar-se per decantació (tamany entre 0.001 i 1 m)
- Causa de l’estabilitat: càrregues superficials electrostàtiques del mateix signe
- Eliminació del 80-90% de la màteria en suspensió, del 40-70% de la DBO5 i
del 30-40% de la DQO
Coagulació: desestabilització dels col·loids per neutralització de càrregues
superficials de la matèria col·loidal per addició d’electrolits (FeCl3, Al2(SO4)3),
facilitant l’aglomeració, o per formació de productes de baixa solubilitat que
precipiten arrossegant els col·loids
Factors: pH, agitació ràpida de la mescla, tipus i quantitat de coagulant
Floculació: Formació de flòculs a partir de partícules col·loidals

desestabilitzades per adició de polielectrolits orgànics.
Factors: coagulació prèvia bona, agitació lenta i homogènia, temperatura, tipus
de floculant
121
Decantació primària amb coagulació-floculació: Precipitació amb sulfat
d’alumini
Quan s’afegeix sulfat d’alumini, per poder fer la reacció, l’aigua residual ha de
contenir alcalinitat en forma de bicarbonat de calci o de magnesi.
La clarificació ve donada per l’equació:
666.7 3·100.0 com CaCO3 2·78.0 3·136.0 6·44.0 18·18.0
Al2(SO4)3.18H2O + 3 Ca(HCO3)2  2 Al(OH)3 + 3 CaSO4 + 6 CO2 + 18 H2O
Sulfat Bicarbonat Hidròxid Sulfat Diòxid Aigua

d’alumini de calci d’alumini de calci de carboni
El hidròxid d’alumini és un flòcul gelatinós que sedimenta lentament, arrossegant

matèria en suspensió.
pH per a la coagulació òptima: 5-7.5
La reacció és exactament la mateixa amb magnesi.
S’ha de tenir l’alcalinitat necessària. Si no és el cas, s’afegeix cal. 122

ferros
En la majoria dels casos, el sulfat ferros no es pot utilitzar com agent precipitant
individual, ja que per precipitar, s’ha d’afegir també cal. Rang de pH per a la
coagulació òptima: al voltant de 9.5
Quan s’afegeix sulfat ferros amb l’alcalinitat natural, la clarificació ve donada per
l’equació:
278.0 100.0 com CaCO3 178.0 136.0 7·18.0
FeSO4.7H2O + Ca(HCO3)2  Fe(HCO3)2 + CaSO4 + 7 H 2O
Sulfat Bicarbonat Bicarbonat Sulfat Aigua

ferros de calci de ferro de calci
Si s’afegeix cal en forma de hidròxid, Ca(OH)2, tenim la reacció:

178.0 2·56.0 com CaO 89.9 2·100.0 2·18.0
Fe(HCO3)2 + 2 Ca(OH)2  Fe(OH)2 + 2 CaCO3 + 2 H 2O
Bicarbonat Hidròxid Hidròxid Carbonat Aigua

123
ferros de calci ferros de calci
ferros
A continuació, el hidròxid ferros s’oxida a hidròxid fèrric:
4·89.9 32.0 2·18.0 4·106.9
4 Fe(OH)2 + O2 + 2 H 2O  4 Fe(OH)3
Hidròxid Oxigen Aigua Hidròxid
ferros fèrric
El hidròxid fèrric forma un flòcul gelatinós i voluminós semblant al del alumini.
Per arribar a formar aquest precipitat necessitem quantitats estequiomètriques de:
1) alcalinitat (Ca(HCO3)2)
2) hidròxid de calci o cal (Ca(OH)2)
3) oxigen O2
124
Decantació primària amb coagulació-floculació: Precipitació amb clorur
fèrric
Rang de pH per a la coagulació òptima: entre 4 i 6, i major de 8
Quan s’afegeix clorur fèrric, les equacions són:
162.1 3·18.0 106.9
FeCl3 + 3 H 2O  Fe(OH)3 + 3 H+ + 3 Cl-
Clorur Aigua Hidròxid Protó Clorur

fèrric fèrric
2·162.1 3·100.0 com CaCO3 2·106.9 3·111.0 3·44
2·FeCl3 + 3·Ca(HCO3)2  2·Fe(OH)3 + 3·CaCl2 + 3·CO2
Clorur Bicarbonat de Hidròxid Clorur de Diòxid de

fèrric calci fèrric calci carboni
125
Decantació primària amb coagulació-floculació: Precipitació amb clorur
fèrric
Quan s’afegeix clorur fèrric i cal a l’aigua residual, l’equació és:
2·162.1 3·56.0 com CaO 2·106.9 3·111.0
2 FeCl3 + 3 Ca(OH)2  2 Fe(OH)3 + 3 CaCl2
Clorur Hidròxid Hidròxid Clorur

fèrric de calci fèrric de calci
126
Flotació:
La flotació és una operació unitària que s’utilitza per separar partícules

sòlides en suspensió o líquides d’una fase líquida.
La separació s’aconsegueix introduint fines bombolles de gas, normalment

aire, en la fase líquida.
Les bombolles s’adhereixen a les partícules, la força ascensional del conjunt

partícula-bombolla fa que pugin fins a la superfície.
D’aquesta forma, és possible fer ascendir partícules més denses que l’aigua.
Afavoreix l’ascensió dels greixos i olis.
Avantatges.
- En els tractaments d’aigües, la flotació s’utilitza per la eliminació de la matèria
suspesa i per la concentració dels fangs biològics.
- La flotació permet eliminar millor i en menys temps les partícules petites o lleugeres
amb deposició lenta, respecte al procés de sedimentació.
- Una vegada a la superfície, es poden recollir les partícules amb un rascat superficial.
127
Flotació:
Mètodes.
• Flotació per aire dissolt.
Injecció d’aire en el líquid sotmès a pressió i posterior alliberament de la pressió

a la qual està sotmès el líquid
• Flotació per aireació.
Aireació a pressió atmosfèrica.
• Flotació per buit.
Saturació amb aire a pressió atmosfèrica, seguida de l’aplicació del buit al

líquid.
En tots els mètodes, es pot millorar el rendiment afegint additius químics.
128
Tractaments secundaris
Tractaments secundaris (biològics):
• Llots activats
• Modificacions del sistema convencional de llots activats: flux en pistó
(aireació prolongada, alta càrrega, alimentació esglaonada, aireació
graduada), contacte i estabilització, SBR
• Llacunes d’estabilització
• Llacunatge amb aireació
• Aiguamolls construïts
• Reactors biològics de membrana (MBR)
• Filtres biològics (percoladors)
• Discos biològics
• Tractaments anaerobis
129
Tractaments secundaris (biològics): eliminació de la matèria
orgànica biodegradable (dissolta i col·loidal)
- Tractament biològic: utilitza microoganismes que degraden i

mineralitzen la matèria orgànica (catabolisme), generant noves cèl·lules
(anabolisme)
- Aerobi: en presència de O2.
- Anaerobi: en absència de O2.
- Decantació secundària: sedimentació de la biomassa formada.

Obtenció de fang secundari (biològic)
130
Tractaments secundaris (biològics):
El procés més habitual per eliminar la matèria orgànica de les aigües residuals
és el procés biològic aerobi.
Consisteix en una oxidació bacteriana del residu orgànic.
Simplificant el procés, es pot considerar que els microorganismes utilitzen

l'oxigen present a l'aigua per tal de consumir el substrat o aliment, en aquest cas
les molècules orgàniques biodegradable contingudes a l'aigua residual.
Aquest consum serveix als microorganismes per mantenir les seves funcions
vitals, alhora que genera nous individus.
En certa manera, el que s’aconsegueix és transformar la fracció soluble de

matèria orgànica en un material insoluble (llots), fet que facilita la seva posterior
separació amb una decantació.
131
Aquest procés es pot reduir de manera simplificada amb les següents
expressions.
Obtenció d’energia:
Matèria orgànica + O2 → CO2 + H2O + altres productes + energia
Síntesi de noves cèl·lules:
Matèria orgànica + O2 + energia → noves cèl·lules (C5H7NO2)
Descomposició endògena
Microorganismes (C5H7NO2) + 5 O2 → 5 CO2 + 2 H2O + NH3 + energia
Relació DBO/N/P: 100/5/1
El procés més habitual de tractament biològic aerobi de les aigües residuals amb
biomassa en suspensió és el sistema de:
Fangs activats 132

Procés de fangs activats:
El procés consisteix a introduir l’aigua residual en un reactor que conté un
cultiu bacterià en suspensió (fangs) al qual s’aporta aire per aconseguir que
la matèria orgànica s’oxidi biològicament a diòxid de carboni i aigua.
Seguidament, i mitjançant un decantador, se separen ambdues fases: els

sòlids en suspensió (fangs) i l’aigua tractada.
Decantador
Influent Efluent
Reactor
Purga de fangs
Recirculació de fangs
Esquema del procés de fangs activats.
133
Com a resultat d’aquest consum, els microorganismes obtenen l’energia

necessària per mantenir les seves funcions vitals, alhora que generen nous
individus.
La major part dels fangs separats en el decantador són retornats cap al

reactor biològic.
Una petita fracció és purgada diàriament del sistema i enviada cap a la línia
de fangs per evitar que la biomassa present al sistema augmenti i envelleixi
excessivament.
La quantitat diària que es purga és el que determina finalment el temps de

residència cel·lular (SRT).
Es podria definir el SRT com el temps mitjà que la biomassa es manté en el

reactor.
134

Cinètica del creixement cel·lular
La velocitat de creixement de les cèl·lules bacterianes es pot definir amb

l’expressió:
rg  dX/dt  μ  X (eq. 1)
r g: velocitat de creixement bacterià, massa / volum · temps.

: velocitat de creixement específic, 1 / temps.
X: concentració de microorganismes (cèl·lules) no solubles, massa / volum
135
Cinètica del creixement cel·lular:
Creixement amb limitació de substrat.
En un sistema de cultiu d’alimentació continua amb quantitats limitades de

substrat o de nutrient, la velocitat de creixement específic es pot definir amb
una expressió de tipus Monod:
S
  m  (eq. 2)
KS  S
: velocitat de creixement específic, 1 / temps.

m: velocitat màxima de creixement específic, 1 / temps.
S: concentració de substrat (DBO5) que limita el creixement (soluble), massa / volum unitari.
KS: constant de semisaturació o concentració de substrat quan la velocitat és la meitat de la
velocitat màxima específica de creixement, massa / volum.
m

m/2
KS S
136
Efecte d’un substrat limitant sobre la velocitat de creixement.
Si es substitueix el valor de l’expressió per la velocitat de creixement específic

(eq. 2) a l’expressió de la velocitat de creixement bacterià (eq. 1), aquesta
resulta:
m  X  S (eq. 3)
rg 
KS  S
r g: velocitat de creixement bacterià, massa / volum unitari · temps.

X: concentració de microorganismes (cèl·lules) no solubles, massa / volum unitari.
137
Creixement cel·lular i utilització del substrat.
Tant en els sistemes de cultiu d’alimentació continua com en els d’alimentació

discontinua, una part del substrat es transforma en cèl·lules noves i l’altre, s’oxida i
dona origen a productes finals orgànics i inorgànics.
S’ha observat que la quantitat de cèl·lules noves és sempre la mateixa amb un

substrat determinat i es pot relacionar amb l’expressió:
rg   Y  rsu (eq. 4)

Y: coeficient de producció màxima mesurat durant qualsevol període finit de la fase de creixement
exponencial, definit com la relació entre la massa de cèl·lules formades i la massa de substrat
consumit, massa / massa.
rsu: velocitat d’utilització o de desaparició del substrat, massa / volum unitari · temps.
138
Si es substitueix el valor de l’equació 3 a l’equació 4, el grau d’utilització del
substrat es pot definir com (eq. 5):
rg m  X  S
rsu    (eq. 5)
Y Y  (K S  S)
rsu: velocitat d’utilització o de desaparició del substrat, massa / volum unitari · temps.
Y: coeficient de producció màxima, massa microorg/ massa substrat.
KS: constant de semisaturació o concentració de substrat quan la velocitat és la meitat de la velocitat
màxima específica de creixement, massa / volum.
Podem definir k (velocitat màxima d’utilització del substrat per unitat de massa de
microorganismes, 1/temps) com (eq. 6):

k m (eq. 6)
Y
i llavors (eq. 7):
k  XS (eq. 7)
rsu  
KS  S
139
Efecte del metabolisme endogen.
En els sistemes bacterians que s’utilitzen en els tractaments d’aigües residuals, la

distribució de les edats de les cèl·lules fa que no totes estiguin en la mateixa fase
del creixement exponencial.
S’ha de corregir la velocitat de creixement per tenir en compte l’energia necessària

pel manteniment cel·lular, i també tenir en compte la mort i depredació. Tots
aquests efectes es poden resumir a l’expressió (eq. 8):
rd  k d  X (eq. 8)
r d: velocitat de descomposició endògena, massa / volum unitari · temps.

kd: coeficient de descomposició endògena, 1 / temps.
140
Si es combina l’equació 8 amb les equacions 3 i 4, les expressions de la velocitat
neta de creixement són:
r 'g  rg  rd
m  X  S
r 'g   kd  X (eq. 9)
KS  S
r 'g   Y  rsu  k d  X (eq. 10)
r’g: velocitat neta de creixement bacterià o velocitat de generació de noves cèl·lules, massa / volum
unitari · temps.
rg: velocitat de creixement bacterià, massa / volum unitari · temps.
rd: velocitat de descomposició endògena, massa / volum unitari · temps.
Y: coeficient de producció màxima, massa / massa.
rsu: velocitat d’utilització o de desaparició del substrat, massa / volum unitari · temps. 141
L’expressió corresponent per la velocitat neta de creixement específic ve
donada per l’equació (eq. 11):
S
'   m   kd (eq. 11)
KS  S
’: velocitat neta de creixement específica, 1 / temps.

Els efectes de la respiració endògena sobre la producció neta de bactèries es tenen en

compte al definir una producció observada (eq. 12):
r 'g
Yobs   (eq. 12)
rsu
Yobs: producció observada.
r’g: velocitat neta de creixement bacterià o velocitat de generació de noves cèl·lules, massa /
volum unitari · temps.
rsu: velocitat d’utilització o de desaparició del substrat, massa / volum unitari · temps. 142
Aplicació de la cinètica de creixement i de la eliminació del substrat al tractament
biològic.
El balanç de matèria per la massa de microorganismes en un reactor de

mescla completa es por definir amb:
Velocitat d’acumulació Quantitat de Quantitat de Creixement net de
de microorganismes microorganismes microorganismes microorganismes
dins dels límits del = que entren en el - que surten en el + dins dels límits del Q,S0 Q,S,X
sistema sistema sistema sistema Vr,S,X
O més senzillament:
Acumulació = Entrada – Sortida + Creixement net
I amb l’expressió: dX
 Vr  Q  X 0  Q  X  Vr  r'g (eq. 13)
dt
dX/dt: velocitat de creixement de microorganismes (sòlids en suspensió volàtils), massa de SSV /

volum · temps.
Vr: volum del reactor.
Q: cabal, volum / temps.
X0: concentració de microorganismes a la entrada del reactor, massa de SSV / volum.
X: concentració de microorganismes en el efluent, massa de SSV / volum.
143
r’g: velocitat neta de creixement bacterià, massa de SSV / volum unitari · temps.
En totes aquestes relacions, s’utilitzen els sòlids en suspensió volàtils com una
aproximació de la massa biològica activa.
Si es substitueix el valor de r’g de l’equació 9 a l’equació 13 resulta:
dX   XS 
 Vr  Q  X0  Q  X  Vr   m  k d  X  (eq. 14)
dt  KS  S 
dX/dt: velocitat de creixement de microorganismes (sòlids en suspensió volàtils), massa de SSV /

volum · temps.
X0: concentració de microorganismes a la entrada del reactor, massa de SSV / volum.
S: concentració de substrat (DBO5) que limita el creixement (soluble), massa / volum.
144
Si es suposa que es pot depreciar la concentració de microorganismes en el
efluent, X0 = 0, i que en estat estacionari dX/dt = 0, la equació 14 es pot simplificar
(eq. 15):
dX   XS 
 Vr  Q  X0  Q  X  Vr   m  k d  X 
dt  KS  S 
Q 1 m  S
   k d  ' (eq. 15)
Vr  K S  S
1
   kd

1
   kd

: temps de residència hidràulic (Vr/Q), temps.
S: concentració de substrat (DBO5) que limita el creixement (soluble), massa / volum.
: velocitat de creixement específic, 1 / temps. 145
A l’equació 15, el terme 1/ correspon a la velocitat neta de creixement específic,
’, veure equació 11.
També correspon al terme 1/c on c és el temps de residència cel·lular.
En els tractaments d’aigües, c, es pot considerar com la massa d’organismes

presents en el reactor dividida per la massa d’organismes eliminada diàriament
del sistema. Llavors, c es pot relacionar amb:
Vr  X Vr
c  
Q X Q
 1 
    k d  (eq. 16)
 c 
c: temps mitjà de residència cel·lular, correspon a la massa d’organismes presents en el reactor
dividida per la massa d’organismes eliminada diàriament del sistema o, temps de residència
dels sòlids (SRT), temps.
També es pot definir c com:

massa de cèl·lules al reactor
c =
massa de cèl·lules purgades 146
Si es fa un balanç de matèria del substrat corresponent al balanç de
microorganismes de la equació 14), s'obté:
dS k  X S
 Vr  Q  S0  Q  S  Vr  (eq. 17)
dt KS  S
dS/dt: velocitat de concentració de substrat, massa de substrat / volum · temps.
S0: concentració de substrat a la entrada del reactor, massa / volum.
S: concentració de substrat, massa / volum.
k: velocitat màxima d’utilització del substrat per unitat de massa de microorganismes, 1 / temps.
En estat estacionari dS / dt = 0, la equació 17 es pot simplificar:

V k  XS
S0  S  r  (eq. 18)
Q KS  S
i (eq. 20):
k  XS
S0  S    (eq. 19)
KS  S
147
: temps de residència hidràulic (Vr/Q).
Concentracions de microorganismes i de substrat en el efluent.
A partir de l’equació 15
Q 1 m  S
   kd (eq. 15)
Vr  K S  S
1
 kd
 S

m KS  S
i de l’equació 19:
k  XS (eq. 19)
S0  S   
KS  S
1
 kd
S0  S S 
 kX  kX
 KS  S m
m  S0  S    S0  S 
X  m
1  k  (1    k d )
k      kd 
  148
es pot obtenir (eq. 21):

m  S0  S 
X (eq. 20)
k  (1    k d )

S0: concentració de substrat a la entrada del reactor, massa / volum.
D’una forma anàloga, es pot obtenir la concentració de substrat en el efluent:
K s  (1    k d )
S (eq. 21)
  (Y  k  kd )  1

Y: coeficient de producció màxima, massa / massa. 149
Per tant, es poden utilitzar les equacions 20 i 21 per predir les concentracions de
substrat i microorganismes a l’efluent si es coneixen els paràmetres cinètics.
1000 100
800 80
k: 5 mg/mg·d
Eficàcia, %
600 KS: 100 mg/L 60
S, mg/L Y: 0.5
400 kd: 0.05 1/d 40
S0: 1000 mg/L
200 20
0 0
0 1 2 3 4 5
SRT, d
Concentració de residu en el efluent (S) i eficàcia per un reactor de mescla perfecta sense recirculació.
Finalment podem definir la producció observada com:
Y (eq. 22)
Yobs 
1 kd  
Yobs: producció observada.
150
Introducció.
Procés desenvolupat a Anglaterra al 1914 per Ardern i Lockett.
El nom prové de la activació d’una massa de microorganismes capaç d’estabilitzar un

residu per via aeròbica.
Encara que a l’actualitat hi ha moltes variants del procés, en el fons, tots són iguals.
Els processos més utilitzats són amb un reactor de mescla perfecta amb recirculació
cel·lular i purga.
(a) Qw,X (b)
Dipòsit Dipòsit
de de
Q,S0 Vr,S,X residus Qe,S,Xe Q,S0 Vr,S,X residus Qe,S,Xe
Qr,S,Xr Qr,S,Xr Q’w,Xr
Esquema d’un reactor de mescla perfecta amb recirculació cel·lular i purga: (a) des del reactor, i (b) des de
la línia de recirculació. 151
Θ c Y  S0  S (eq. 23)

X 
Θ 1  k d  Θ c 
c: temps mitjà de residència cel·lular o temps de residència dels sòlids (SRT), temps.
: temps de residència hidràulic, temps.
S0: concentració de substrat en el afluent a la entrada del reactor, massa / volum.
S: concentració de substrat en el efluent, massa / volum.
K s  (1  c  k d ) (eq. 24)
S
c  ( Y  k  k d )  1

c: temps mitjà de residència cel·lular o temps de residència dels sòlids (SRT), temps.
152
Un terme que s’utilitza com paràmetre de disseny i de control és la relació

aliment - microorganismes (F/M) definida per:
S0
F/M  (eq. 25)
X
El rendiment del procés E està definit per:
S0  S
E  100 (eq. 26)
S0
F/M: relació aliment – microorganismes, 1 / temps.

S0: concentració de substrat en el afluent a la entrada del reactor, massa / volum.
: temps de residència hidràulic, temps.
E: rendiment del procés, %
153
Càrrega d’alimentació orgànica volumètrica, Lorg.

La càrrega d’alimentació orgànica volumètrica correspon a la quantitat de DBO o
DQO alimentada cada dia al tanc d’aireació, i es defineix amb:
Q  S0
L org  (eq. 27)
V
Lorg: càrrega d’alimentació orgànica volumètrica, kg DBO

Q: cabal, m3/d.
S0: concentració de substrat a l’influent a l’entrada del reactor, DBO o DQObs, g/m3.
V: volum del reactor, m3.
Y (eq. 28)
Yobs 
1  k d  Θc
154
Valors típics dels coeficients cinètics per el procés de fangs activats amb aigües
residuals domèstiques.
Valor
Coeficient Unitats Interval Típic
k 1/d 2 - 10 5
Ks mg (DBO5) / L 25 – 100 60
mg (DQO) / L 15 - 70 40
Y mg (SSV) / mg (DBO) 0.4 – 0.8 0.6
kd 1/d 0.025 – 0.075 0.060
=6-8h
Rati F/M = 0.2 - 0.6 kg DBO5/kg SSV.d-1
Producció de fangs = 0.4 – 0.55 kg SSV/kg DBO5 eliminat
Consum O2 = 1.0 – 1.1 kg O2/kg DBO5
155
Recirculació.
Clarificador
Q Tanc Q + QR Qe
d’aireació X Xe
QR QW
XR XR
Balanç de matèria al clarificador:
Acumulació = Entrada – Sortida
0  X  (Q  QR )  QR  XR  Q W  XR  Qe  Xe
X  Q  Q W  XR  Qe  Xe
QR 
XR  X
VX VX
per altra banda: SRT   c  
Q e  X e  Q W  X R (Q  Q W )  X e  Q W  X R 156
X  Q  Q W  XR
si Xe és negligible, llavors: QR 
XR  X
VX
SRT 
Q W  XR
XV
XQ 
QR  SRT
i:
XR  X
La relació de recirculació R és: QR

R
Q
XV
XQ 
SRT XV V
X 1
XR  X Q  SRT  X  Q  SRT
R 
Q XR  X X XR
1
X

1
R SRT
XR
1 157
X
Balanç de matèria al tanc d’aireació:
Clarificador
Q Tanc Q + QR Qe
d’aireació X Xe
QR QW
XR XR
Acumulació = Entrada – Sortida
0  XR  QR  X  (Q  QR )
XQ
QR 
XR  X
QR
R
Q
X
R 158
XR  X
Cabal de purga.
Clarificador
Q Tanc Q + QR Qe
d’aireació X Xe
QR QW
Purga a la recirculació. XR XR
VX
SRT 
(Q  Q W )  Xe  Q W  XR
Qe  Q  Q W
VX
SRT 
Qe  Xe  Q W  XR
VX
SRT 
Q W  XR
VX
QW  159
SRT  XR
Problemes de funcionament
- Bulking sludge o fang voluminós: Característica dels fangs que no sedimenten bé.
Provoquen una elevada concentració de sòlids a l’efluent ja que no hi ha una bona
separació al clarificador secundari. Molt flocs desborden.
- Bulking filamentós: Provocat per el creixement desmesurat de

microorganismes filamentosos, o per el creixement d’altres
organismes sota forma filamentosa. Els microorganismes
s’enganxen entre ells, provoquen una baixada de la densitat i de
la sedimentabilitat per causa del increment de la relació
superfície/massa. Està provocat per baix pH, baix nivell
d’oxigen, baixes concentracions de nutrients...
- Bulking viscós. Provocat per una quantitat excessiva de

biopolímers extracel·lulars, el fang té una consistència com una
gelea bavosa. Com que els biopolímers són hidrofílics, el fang
retè l’aigua, té poca densitat, una velocitat de sedimentació
baixa i poca compactació. El cas de bulking viscós està provocat
per una limitació dels nutrients o bé, per un influent de càrrega
orgànica molt elevada.
160
Problemes de funcionament
- Formació d’escumes: Dues bactèries són els responsables de la formació de

escuma: Nocardia i Microthrix parvicella. Aquests organismes tenen les superfícies de
les cel·les hidrofòbiques que permeten l’adherència de bombolles d’aire que
provoquen la formació d’escuma.
161
Decantador secundari:
• Decantador secundari: se separen els flòculs procedents del tractament biològic en

què la concentració de sòlids és elevada.
Les partícules formen una espècie de manta que sedimenta com una sola massa. En
aquest cas la sedimentació que controla el procés és principalment del tipus
sedimentació retardada o zonal.
• Espessidor: s’hi espesseix el fang biològic un cop sedimentat en el decantador
secundari.
És una de les operacions que formen la línia de fangs. Aquest tipus de sedimentació
s’anomena sedimentació amb compressió.
162
Esquema i fotografia d’un decantador.
Llacunatge:
• El llacunatge es fonamenta en les complexes interaccions físiques, químiques i
biològiques que es produeixen de manera natural en els ecosistemes aquàtics
per eliminar o transformar microorganismes patògens, matèria orgànica, nutrients
i sòlids en suspensió, entre altres.
• La depuració es produeix de manera natural principalment mitjançant l’activitat
metabòlica de microorganismes i algues, a la velocitat imposada per les
condicions ambientals.
• Hi ha dos tipus de llacunatge:
Llacunatge natural: sense requeriments energètics externs, excepte els naturals
(llum del sol i vent).
Llacunatge artificial: amb requeriments energètics per al subministrament artificial
d’oxigen.
163
Llacunatge:
Els llacunatges artificials són de dos tipus:

• Llacunes airejades: l’aireig suposa una aportació extra d’oxigen als
bacteris. Procés essencialment igual que el de fangs actius però en un
dipòsit excavat en terreny, amb menor concentració de llots i en general
sense recirculació de fangs.
• Llacunatge d’alt rendiment: la mescla permet distribuir les algues
homogèniament i augmentar la seva exposició a la llum, així com els
nutrients a disposició dels bacteris i les algues.
164
Aiguamolls:
• S’anomena aiguamoll qualsevol depressió on l’aigua s’acumula diversos dies durant
el període de crescuda, on s’estableix una determinada flora aquàtica i on el sòl està
parcialment saturat d’aigua.
• Les zones humides construïdes o constructed wetlands són sistemes artificials
dissenyats i construïts per reproduir els processos naturals d’autodepuració que es
donen en les zones humides o aiguamolls naturals en un ambient més controlable.
• Els mecanismes de depuració són complexos i inclouen processos físics, químics i
biològics, i engloben l’oxidació i la reducció bacteriana, la filtració, la sedimentació i
la precipitació química.
• La matèria orgànica es degrada per acció dels bacteris heteròtrofs, mentre que
l’oxidació del nitrogen amoniacal a nitrats I nitrits la porten a terme bacteris
nitrificants autòtrofs.
• Aquesta població bacteriana es desenvolupa en les zones aeròbiques que estan
situades al voltant de les arrels i els rizomes.
• Aquests bacteris són els mateixos que es troben en els sistemes de depuració
convencionals.
• En condicions anòxiques, i mitjançant bacteris heteròtrofs anaeròbics, es produeix la
degradació anaeròbica i els nitrats es transformen a N2.
165
Aiguamolls:
166
Reactors Biològics de Membrana (MBR):
És una combinació de procés de fangs actius i separació per membranes, que
s’utilitza tant per al tractament d’aigües residuals urbanes com industrials.
Hi ha dos configuracions possibles:
- amb recirculació externa entre el tanc biològic i el mòdul de membranes
- amb el mòdul de membranes immers en el tanc d’aereació, on l’efluent és filtrat
a través de les membranes i la biomassa roman en el tanc. Aquesta
configuración implica menors consums energètics i plantes més compactes
En aquest cas, el mòdul de membranes substitueix el decantador secundari,

obtenint-se:
- Elevades concentracions de biomassa (TSS: 5-15 g/L)
- Temps de retenció de sòlids superiors
- Millor separació dels fangs (no depenen de decantabilitat)
- Planta més compacta (reducció 1/3-1/5)
Inconvenients:
- Majors consums energètics per bombeig
- Consum de reactius per neteja de membranes
- Substitució de membranes
167
Filtres percoladors:
- Llit format per un medi molt permeable al que s’adhereixen els microorganismes i
a través del qual percola l’aigua residual
- Medi filtrant: pedres, materials plàstics de rebliment
- Els de pedra solen ser circulars i l’aigua es distribueix per la part superior
mitjançant un distribuïdor rotatori
- Els de materials plàstics poden tenir diferent formes
- Sistema de drenatge inferior per recollir l’aigua tractada i els sòlids biològics que
s’hagin separat del medi -> passen a un tanc de sedimentació
168
169
Biodiscs:
- Discs circulars de poliestirè, PVC, polietilè, sobre un eix, no massa separats,
parcialment submergits i giren lentament
- La biomassa s’adhereix a la superfície dels discs formant una pel·lícula
- De forma alternativa es posa en contacte amb la matèria orgànica de l’aigua i amb
l’oxigen de l’aire
- La rotació també ajuda a l’eliminació de l’excés de sòlids mantenint-los en
suspensió
170
Tractament anaerobi:
- Eliminació de matèria orgànica d’aigües residuals i oxidació i estabilització dels

fangs produïts en el tractament biològic
- Formació de biogàs: metà (60-80%), CO2 (40-20%) com a components majoritaris,
que pot ser utilitzat com a combustible
- Procés lent => alts temps de residència, alta concentració de microorganismes
171
172
Paràmetres d’operació:
- Oxigen dissolt: absència total d’oxigen en els digestors.
- Temperatura: Transcorre a velocitat adequada en zona mesòfila (20-
45ºC) i termòfila (45-65ºC). Es treballa entre 35-37ºC
- pH: El pH s’ha de mantenir pròxim a 7 (6.8-7.4). Un valor per sota de
6.8 inhibeix la metanogènesi.
- Alcalinitat: Com que el procés allibera una gran quantitat de CO2 (30 –
35%), s’ha de mantenir la alcalinitat necessària per estar a pH neutre.
HCO3-/CO2 per regular pH. Alcalinitat: 1000-5000 ppm
- Inhibidors: metalls pesants (ex. Cu), tòxics orgànics,...
- Nutrients: necessitats inferiors als processos aerobis. Relació
DBO/N/P 100/0.5/0.1
173
174
Tractaments terciaris
Tractaments terciaris:
• Microtamitzat
• Filtració
• Precipitació i coagulació
• Adsorció
• Intercanvi iònic
• Osmosi inversa
• Electrodiálisi
• Cloració i ozonització
• Processos de reducció de nutrients
• Processos d’oxidació avançada (AOP)
• Altres
175
Els tractaments terciaris s’apliquen quan les aigües residuals necessiten una
depuració més gran que la que s’ha pogut obtenir amb els tractaments primaris i
secundaris.
Això pot ésser degut al fet que els tractaments primari i secundari són del tot
insuficients, o que les exigències de l’Administració de les condicions a complir
en el punt d’abocament són molt elevades, o bé que aquesta aigua es pensa
reutilitzar en alguna part concreta del procés o per un usuari extern a la estació de
tractament.
La necessitat d'un tractament terciari pot augmentar per:
• Alta quantitat de sòlids en suspensió després de la clarificació secundària
• DQO elevada després del tractament secundari
• Nivells alts de nutrients després del tractament secundari
• Color després del tractament secundari
• Límits més estrictes pels sòlids en suspensió, DQO, fòsfor
176
Sòlids en suspensió i matèria orgànica biodegradable:
- Coagulació: ús de coagulants, seguit de decantació i filtració

- Filtració terciària: sense procés previ de coagulació, generalment filtració
amb sorra o algun material més porós (filtració biològica, amb una pel·lícula
bacteriana que ajuda a reduir la DBO).
- Llacunes de afinament: combinació de sedimentació i airejament natural en
dipòsits de baixa profunditat
177
Compostos orgànics dissolts no biodegradables (refractaris):
Eliminació de microcontaminants refractaris, generalment de caràcter

tòxic:
- Adsorció sobre carbó actiu: els compostos a eliminar es fixen

sobre el carbó actiu per mitjans físics o químics. El carbó actiu es pot
regenerar, generalment per via tèrmica, per reduir costos.
- Oxidació química: s'eliminen els compostos orgànics per oxidació

amb peròxid d'hidrogen o ozó. Amb l'ozó s'eliminen colors i olors
desagradables.
178
Eliminació de nutrients:
• Les aigües residuals poden contenir alts nivells dels nutrients nitrogen i fòsfor.
• L'alliberament excessiva per al medi ambient pot conduir a una acumulació de
nutrients, anomenat eutrofització, que pot estimular el creixement excessiu de
les males herbes, algues i cianobacteris (algues verdes i blaves).
• Això pot provocar una proliferació d'algues, un ràpid creixement de la població
d'algues. La quantitat d’algues creix desmesuradament i, finalment, la majoria
d'elles moren.
• La descomposició de les algues per les bactèries consumeix l'oxigen dissolt a
l'aigua i la majoria o la totalitat dels animals moren, el que crea encara més
matèria orgànica per les bactèries.
• A més de causar desoxigenació, algunes espècies d'algues produeixen toxines
que contaminen els subministraments d'aigua potable.
• Diferents processos de tractament són necessaris per eliminar el nitrogen i el
fòsfor.
179
L'eliminació de nitrogen.
• L'eliminació de nitrogen es realitza a través de l'oxidació biològica del
nitrogen en forma d’amoni a nitrat (nitrificació), seguida de la
desnitrificació, reducció del nitrat a gas nitrogen. El gas nitrogen és
alliberat a l'atmosfera i per tant eliminat de l'aigua.
• La nitrificació en si és un procés de dos passos aeròbics, cada pas facilitat
per un tipus diferent dels bacteris.
L'oxidació de l'amoníac (NH3) a nitrits (NO2-) es fa per Nitrosomonas.
L'oxidació de nitrit a nitrat (NO3-) es fa per Nitrobacter.
• La desnitrificació requereix condicions anòxiques i es realitza amb una gran
varietat de bactèries.
180
Nitrificació/Desnitrificació:
Com en el cas de l’eliminació de carboni, la nitrificació es pot realitzar en un procés
biològic de creixement en suspensió Aire
Normalment es realitza al mateix temps que Clarificador
l’eliminació de carboni en el mateix procés Influent Efluent
amb un tanc d’aireació, un clarificador i

recirculació de fangs. Tanc d’aireació
En el cas de possible inhibició o en presència Recirculació fangs activats Purga
de components tòxics, es pot considerar un

procés amb dos tancs d’aireació.
El carboni i les substàncies tòxiques són eliminades al primer tanc i així, es pot realitzar la
nitrificació sense perills al segon.
Una petita part de l’alimentació es desvia al segon tanc per tenir sòlids per la segona
floculació i sedimentació.
El temps de residència hidràulic i de sòlids és més gran a la nitrificació ja que el creixement
bacterià és molt més lent.
Bypass
Eliminació de C Nitrificació
Clarificador (opcional) Clarificador
Efluent
Influent
Tanc d’aireació Tanc d’aireació

181
Recirculació fangs activats Purga Recirculació fangs activats Purga
Eliminació del fòsfor.
• L'eliminació del fòsfor és important ja que és un nutrient què facilita el
creixement d'algues en molts sistemes d'aigua dolça.
• També és especialment important en cas de reutilització de l'aigua.
• El fòsfor es pot eliminar biològicament. En aquest procés, bactèries
específiques, acumulen grans quantitats de fòsfor dins de les seves cèl·lules
(fins al 20% de la seva massa). Aquesta biomassa té un alt valor com a
fertilitzant.
• L'eliminació del fòsfor es pot aconseguir també mitjançant precipitació química,
generalment amb sals de ferro, alumini o calç.
• L'eliminació química és més fàcil d'operar i és sovint més fiable que l'eliminació
biològica del fòsfor.
Aigua a Sedimentació Fangs Sedimentació Filtre Efluent

tractar primària actius secundària terciari
Fangs Fangs Lavat
Sals 182
Fòsfor
Sals dissoltes:
S'han d'eliminar quan l'aigua es reutilitzarà per a reg
-Ions a eliminar: Na+, K+, Ca2+, Mg2+, HCO3-, Cl- i SO42-.
- Mètodes: destil lació, intercanvi iònic i processos de membrana
183
Desinfecció:
• El propòsit de la desinfecció en el tractament d'aigües residuals és reduir
substancialment el nombre de microorganismes patògens a l'aigua per
poder ser reutilitzada.
• És necessària quan l’efluent final té un contingut important de microorganismes
patògens i en cas de reutilització de les aigües.
• L'eficàcia de la desinfecció depèn de la qualitat de l'aigua tractada (per exemple,
terbolesa, pH, etc...).
• Els mètodes comuns de desinfecció inclouen la ozonització, clor, UV, o
hipoclorit de sodi.
184
Desinfecció:
185
Processos d’Oxidació Avançada:
homogeneos heterogeneos
fotolisis Fe+3/UV/H2O2 O3 O3/UV O3/H2O2 TiO2/UV
sonolisis
electrolisis
Radical ·OH
(condicions suaus) pressió atmosfèrica i temperatura ambient 186

Processos d’Oxidació Avançada:
1000
Incineracion
100
COD (g.L-1)
OXIDACION
HUMEDA
10
H2 O2/UV Oxidación Biologica
O 3/UV (anerobia)
Fe 2+/H2O 2 Oxidación Biologica
Adsorcion (aerobia)
1
0,1 1 10 100 1000
Qagua residual (m3.h-1)
187
Tractament de fangs
Processos de tractament del fangs formats.
Processos de línia de fangs

Procedència dels fangs
Deshidratació Estabilització Evacuació
• Pretractament • Espessiment • Digestió aeròbia • Recuperació de

• Sedimentació • Floculació • Digestió anaeròbia subproductes
• Floculació • Flotació • Oxidació humida • Llacunatge
• Flotació • Evaporació • Incineració • Abocament al terreny
• Filtració • Centrifugació • Calcinació
• Oxidació • Filtració amb buit • Desinfecció
• Precipitació • Filtres premsa
• Vibració
• Zones de secat
188
Tractament de fangs
Línia de fangs
- Tipus de fangs:
- primaris: decantació primària: sòlids en suspensió. Concentració en
sòlids 1-3%
- secundaris: tractament biològic: biomassa produïda en el procés.
Concentració en sòlids 0.6-1% en sistemes de fangs activats. Menys
decantabilitat i més contingut en matèria orgànica.
- mixtes: mescla de primaris i secundaris. Concentració en sòlids 2-3% i
en més d’un 60% de matèria orgànica
- Tractament: El tractament dels fangs ha de comportar essencialment les següents fases:
• Reducció de volum per evitar l’ús de grans quantitats de fangs.
• Estabilització dels mateixos per evitar problemes de fermentació i altres riscos.
• Consecució d’una textura adequada per a que resulti utilitzable i fàcilment transportable.
Totes aquestes fases de tractament i eliminació dels fangs impliquen una sèrie d’etapes
que es defineixen a continuació.
189
Tractament de fangs
Abocadors
Llits
d’assecat
Abocament
Aeròbia Filtres de al mar
Gravetat Químic
buit
Condicionar
sòls
Centrifugació Anaeròbia Centrífugues
Fangs Ús
agrícola
Assecat
Flotació Tèrmic
tèrmic
Química Incineració
Espessiment Condicionament
Filtres a
Estabilització banda
o digestió Compost
Filtres
premsa
Altres
Deshidratació
Processos Destí
Diagrama de flux general del tractament i disposició dels fangs. 190

Tractament de fangs
Espessiment o concentració dels fangs:
L’espessiment aconsegueix un increment de la concentració dels fangs

per eliminació d’aigua reduint-se així el volum dels mateixos i millorant el
rendiment dels processos posteriors.
Els mètodes d’espessiment més coneguts són per:
- gravetat: s'utilitza per concentrar els fangs primaris en tancs

convencionals de sedimentació (més fàcilment decantables).
S'aconsegueixen concentracions de 6-10% de matèria seca en el
fang.
- flotació: s'utilitza per concentrar els fangs secundaris, de baixa

densitat, amb l'ús d'aire com a mitjà d'arrossegament.
S'aconsegueixen concentracions de 3-7% de matèria seca en el
fang
- centrifugació: s’utilitza principalment per a la deshidratació, tot i que

també es pot utilitzar en la concentració de fangs secundaris
En ambdós casos l'aigua recuperada s'envia a la línia d'aigües per tractament
191
Tractament de fangs
Estabilització dels fangs: L’estabilització consisteix en l’eliminació o destrucció
accelerada i controlada d’una part o de la totalitat de la matèria orgànica.
L’objectiu és reduir la presència de patògens, eliminar olors desagradables i inhibir,
reduir o eliminar el potencial de putrefacció.
Els procediments més usuals d’estabilització són:
a) Digestió anaeròbia: el fang cru entra en contacte amb fang actiu en un

digestor tancat, a 35-37 ºC, per un període de 10-40 dies. Es produeix biogàs
que pot utilitzar com a combustible.
b) Digestió aeròbia: el fang se sotmet a airejament durant 10-25 dies, obtenint

CO2, aigua i espècies inorgàniques.
c) Estabilització química per elevació del pH a 12 mitjançant l’addició de cal als

fangs líquids i eventualment deshidratats mecànicament, impedint la
proliferació dels microorganismes.
d) Estabilització tèrmica: s'escalfa a 260 ºC durant 30-40 minuts a pressions de

40-100 atm, aconseguint 80% matèria seca (oxidació humida). No necessita
condicionament.
192
Tractament de fangs
Condicionament:
És una fase prèvia preparatòria per una major eficàcia de la fase posterior.
Amb el condicionament s’aconsegueix una millora en la deshidratació o

espessiment i per tant, es facilitarà l’eliminació de l’aigua.
El condicionament químic, orgànic o inorgànic, i el condicionament tèrmic són els

més utilitzats.
- Químic: Coagulació-floculació de la matèria sòlida amb polielectrolits orgànics,

clorur fèrric, cal, sulfat d’alúmina... Inconvenient: producció extra de fangs.
- Tèrmic: Escalfament dels fangs a una temperatura de 160-210ºC, produint-se

un canvi en l’estructura dels fangs
193
Tractament de fangs
Deshidratació i assecat:
S'elimina la major quantitat possible d'aigua del fang digerit, per poder gestionar-
la seu destí final.
- La deshidratació pot ser per filtració o centrifugació i s'arriba a humitats de
20-25%. Per millorar el seu rendiment cal que els fangs hagin passat per
l’espessidor. Els tractaments més comuns són:
- Eres d’assecatge: filtració sobre un llit de sorra acompanyada de
evaporació. Reduccions d’humitat del 60-80%.
- Filtre banda: fer passar el fang per unes teles filtrants, en que per efecte
de la pressió d’uns rodets sobre el fang l’aigua passa a través de les teles.
- Filtre premsa: premsatge del fang entre dues plaques que després
s’obriran per extreure el tortó de fang.
- L'assecat es pot realitzar en forns d'assecat instantani o rotatori, i s'arriba a
humitats inferiors a 10%.
Sortida del fang d’un filtre premsa
194
Tractament de fangs
Destinació final del fang
- Ús agrícola: implica el reciclatge del fang per al seu ús com a adob orgànic o
compost. Proporciona a la terra matèria orgànica i nutrients. No s'ha d'aplicar
davant excés de metalls pesants i presència de patògens. Ha de complir la
legislació.
- Cimentera: el fang s'incinera al forn d'una planta cimentera, reemplaçant el
combustible d'origen fòssil (coque) que s'utilitza habitualment.
- Incineració: reducció tèrmica de la matèria orgànica dels fangs. Es redueix el
volum del fang i es recupera energia. No obstant això requereix alts costos
d'inversió i explotació i genera gasos i cendres residuals.
- Abocador: última opció en cas de no ser possible una destinació millor. Cal
determinar prèviament la perillositat del fang per decidir el seu enviament a un
abocador de residus sòlids urbans (no perillós) o un dipòsit de seguretat
(perillós). La humitat màxima ha de ser de 65% per a reduir la possibilitat de
lixiviats.
195
Tractament de fangs
196
Tractament d’aigües residuals industrials
197
Tractament d’aigües residuals industrials
Sector industrial Substancias contaminantes principales
Construcción Sólidos en suspensión, metales, pH.
Minería Sólidos en suspensión, metales pesados, materia orgánica, pH, cianuros.

Energía Calor, hidrocarburos y productos químicos.
Textil y piel Cromo, taninos, tensoactivos, sulfuros, colorantes, grasas, disolventes
orgánicos, ácidos acético y fórmico, sólidos en suspensión.
Automoción Aceites lubricantes, pinturas y aguas residuales.
Navales Petróleo, productos químicos, disolventes y pigmentos.
Siderurgia. Cascarillas, aceites, metales disueltos, emulsiones, sosas y ácidos
Química inorgánica Hg, P, fluoruros, cianuros, amoniaco, nitritos, ácido sulfhídrico, F, Mn, Mo,
Pb, Ag, Se, Zn, etc. y los compuestos de todos ellos.
Química orgánica Organohalogenados, organosilícicos, compuestos tóxicos y otros que
afectan al balance de oxígeno.
Fertilizantes Nitratos y fosfatos.
Pasta y papel Sólidos en suspensión y otros que afectan al balance de oxígeno.
Plaguicidas Organohalogenados, organofosforados, compuestos tóxicos, biocidas,
etc.
Fibras químicas. Aceites minerales y otros que afectan al balance de oxígeno
Pinturas, barnices y Compuestos organoestánnicos, compuestos de Zn, Cr, Se, Mo, Ti, Sn,
198
tintas Ba, Co, etc.
Tecnologies MTD
Tractament i gestió d’aigües i gasos residuals en el sector
químic (Juny 2016)
Les fonts principals de generació d’aigües residuals a la indústria

química són:
- Síntesis químiques
- Sistemes humits de tractament per a la depuració de l'aire
- Condicionament de l'aigua apta per al consum
- Sistemes de purga de l'aigua que alimenta les calderes de vapor
- Emissions procedents dels cicles de refrigeració
- Rentat consecutiu de filtres i bescanviadors iònics
- Lixiviats dels abocadors
- Aigües pluvials procedents de zones contaminades, etc.
199
Tecnologies MTD
Tractament i gestió d’aigües i gasos residuals en el sector químic
El seu impacte principal es caracteritza per:

- El cabal
- La presència de substàncies contaminants (expressat com càrrega
o concentració): NH4+, NO3-, NO2-, PO43-, metalls pesants, àcids I sals
inorgàniques, compostos orgànics (e.g. BTEX, compostos orgànics
halogenats), greixos, etc
- L’efecte o potencial perillós sobre el medi receptor (aigües),
expressat com a condensat o suma de paràmetres: TSS, DBO, DQO,
AOX/EOX, VOX, pH, conductivitat I temperatura.
- L’efecte sobre els organismes del medi receptor (aigües), expressat
en termes de toxicitat (aguda, crònica, mutageneicitat).
200
Tecnologies MTD
201
Tecnologies MTD
Tractament i gestió d’aigües i gasos residuals en el sector químic –
Tècniques considerades
Tècniques de separació o clarificació:

1. Separació de sòlids grollers
2. Sedimentació
3. Flotació amb aire
4. Filtració
5. Microfiltració/ultrafiltració
6. Separació d'olis i greixos
7. Electrocoagulació
202
Tecnologies MTD
Tècniques de tractament físico-químic:

1. Precipitació/sedimentació/filtració
2. Cristal·lització
3. Oxidació química
4. Oxidació humida
5. Oxidació supercrítica amb aigua
6. Reducció química
7. Hidròlisi
8. Nanofiltració/osmosi inversa
9. Adsorció
10. Bescanvi iònic
11. Extracció
12. Destil·lació/rectificació
13. Evaporació
14. “Stripping”
203
15. Incineració
Tecnologies MTD
Tècniques de tractament biològic:

1. Digestió anaeròbica com el procés de contacte anaerobi, el procés
UASB, procés de llit fix, procés de llit expandit,
2. Eliminació biològica de compostos de sofre i metalls pesats.
3. Digestió aeròbica com el procés de fangs activats, procés de reactor
biològic de membrana, procés de filtre percolador, procés de llit
expandit, procés de biofiltre llit fix.
4. Nitrificació/desnitrificació
5. Tractament biològic centralitzat d'aigües residuals.
204
Tecnologies MTD
Tècniques de tractament de fangs:

- Operacions preliminars
- Operacions d'espessiment de fangs
- Estabilització de fangs
- Condicionament de fangs
- Tècniques de deshidratació de fangs
- Operacions d'assecatge
- Oxidació tèrmica de fangs
- Disposició dels fangs a les mateixes instal·lacions.
205
Tecnologies MTD
206
Tecnologies MTD
Conclusions sobre les MTD
MTD 1.Para mejorar el desempeño ambiental general, la MTD consiste en implantar y

cumplir un sistema de gestión ambiental (SGA)
MTD 2.Para facilitar la reducción de las emisiones al agua y a la atmósfera y la reducción del
uso del agua, la MTD consiste en establecer y mantener un inventario de flujos de aguas y
gases residuales, como parte del sistema de gestión ambiental (véase la MTD 1)
MTD 3.Respecto a las emisiones al agua relevantes, identificadas en el inventario de flujos de

aguas residuales (véase la MTD 2), la MTD consiste en controlar los principales parámetros
del proceso (incluido el control continuo del caudal de aguas residuales, el pH y la
temperatura) en lugares clave (por ejemplo, entrada al tratamiento previo y entrada al
tratamiento final).
MTD 4.La MTD consiste en controlar las emisiones al agua de conformidad con las normas
EN, al menos con la frecuencia mínima que se indica. Si no se dispone de normas EN, la MTD
consiste en aplicar las normas ISO u otras normas nacionales o internacionales que garanticen
la obtención de datos de calidad científica equivalente
207
Tecnologies MTD
MTD 7.Para reducir el consumo de agua y la generación de aguas residuales, la MTD consiste
en reducir el volumen y/o la carga contaminante de los flujos de aguas residuales, fomentar la
reutilización de aguas residuales en el proceso de producción y recuperar y reutilizar las
materias primas.
MTD 8.Para evitar la contaminación de aguas no contaminadas y reducir las emisiones al

agua, la MTD consiste en separar los flujos de aguas residuales no contaminadas de los flujos
de aguas residuales que requieren tratamiento.
MTD 9.Para evitar las emisiones incontroladas al agua, la MTD consiste en prever una
capacidad de almacenamiento tampón adecuada para las aguas residuales generadas en
condiciones distintas de las condiciones normales de funcionamiento, sobre la base de una
evaluación del riesgo (teniendo en cuenta, por ejemplo, el tipo de contaminante, los efectos en
tratamientos posteriores y en el medio receptor) y adoptar otras medidas adecuadas (por
ejemplo, control, tratamiento, reutilización).
208
Tecnologies MTD
MTD 10.Para reducir las emisiones al agua, la MTD consiste en utilizar una estrategia
integrada de gestión y tratamiento de aguas residuales que incluya una combinación adecuada
de las técnicas, en el orden de prioridad que figura a continuación.
209
Tecnologies MTD
Niveles de emisión asociados a las MTD (NEA-MTD):
MTD 11.Para reducir las emisiones al agua, la MTD consiste en pretratar las aguas residuales
que contienen contaminantes que no pueden eliminarse adecuadamente durante el tratamiento
final de las aguas residuales por medio de técnicas apropiadas:
El pretratamiento de aguas residuales se lleva a cabo como parte de una estrategia integrada de
gestión y tratamiento de aguas residuales (véase la MTD 10) y, en general, es necesario:
- proteger la depuradora final (por ejemplo, protección de la depuradora biológica contra
compuestos inhibidores o tóxicos),
- eliminar compuestos que no se reducen de manera suficiente durante su tratamiento final
(por ejemplo, compuestos tóxicos, compuestos orgánicos no biodegradables/poco
biodegradables, compuestos orgánicos presentes en concentraciones elevadas o metales
durante el tratamiento biológico),
- eliminar compuestos que, de otro modo, se escapan a la atmósfera procedentes del sistema de
recogida o durante su tratamiento final (por ejemplo, compuestos orgánicos halogenados
volátiles, benceno),
- eliminar compuestos que tienen otros efectos negativos (por ejemplo, corrosión de los
equipos; reacción no deseada con otras sustancias; contaminación de los lodos de aguas 210
residuales)
Tecnologies MTD
El tratamiento final de aguas residuales se lleva a cabo como parte de una estrategia integrada
de gestión y tratamiento de aguas residuales (véase la MTD 10).
211
Tecnologies MTD
El tratamiento final de aguas residuales se lleva a cabo como parte de una estrategia integrada
de gestión y tratamiento de aguas residuales (véase la MTD 10).
No distingeix entre tipus

de massa receptora!!
212
Tecnologies MTD
213
Tecnologies MTD
MTD 14.Para reducir el volumen de lodos de aguas residuales que exigen un tratamiento
ulterior o la eliminación y para reducir su posible impacto ambiental, la MTD consiste en
utilizar una o varias de las técnicas descritas a continuación.
214
Tecnologies MTD
Conclusions sobre les MTD (document 2003)
Un sistema adequat de recollida d’aigües residuals:
- Separar l'aigua de procés de les aigües pluvials no contaminades i d'altres

emissions d’aigües no contaminades.
- Segregar l'aigua residual de procés, segons la seva càrrega de
contaminació: orgànica, inorgànica, inorgànica amb o sense càrrega
orgànica significativa, o contaminació insignificant.
- Impermeabilitzar les superfícies on es pot produir una potencial
contaminació allà on això sigui viable
- Fer drenatges a part per a les àrees de risc de contaminació
- Utilitzar conduccions no soterrades per a l'aigua de procés dins de la
planta entre els punts de generació d'aigües residuals i el dispositiu final del
tractament.
- Instal·lar basses de retenció amb capacitat per a fallades que es puguin
produir i d’aigua per a incendis de cara a una situació de risc.
215
Tecnologies MTD
216
Tecnologies MTD
Olis i hidrocarburs:
- Separació de l'oli que hi hagi a l'aigua mitjançant cicló, microfiltració o

separador API (American Petroleum Institute),
- Microfiltració, filtració granular mitjana o flotació amb gas.
- Tractament biològic.
217
Tecnologies MTD
Sòlids en suspensió:
- Sedimentació/flotació amb aire per capturar la major part de la càrrega

- Filtració mecànica
- Microfiltració o ultrafiltració quan es necessita aigua residual lliure de
sòlids.
- Tècniques que facilitin la recuperació de substàncies
- Quan hi hagi material finament dispers => aplicar agents coagulants I
floculants
218
Tecnologies MTD
219
Tecnologies MTD
Metalls pesants:
- Segregar, el màxim possible, les aigües residuals que continguin metalls, i

- Tractar els corrents d'aigües residuals segregades a la font abans que es
barregin amb altres corrents i
- Utilitzar tècniques que en facin possible la recuperació, el màxim possible,
- Realitzar una eliminació addicional de metalls pesats en una EDAR final
com a pas de refinament, amb el subsegüent tractament del fang, si cal.
Les tècniques apropiades són:

- Precipitació/sedimentació (o flotació amb aire) /filtració (o microfiltració o
ultrafiltració)
- Cristal·lització
- Bescanvi iònic
220
- Nanofiltració (o osmosi inversa).
Tecnologies MTD
221
Tecnologies MTD
Sals i/o àcids:
- Evaporació
- Bescanvi iònic
- Osmosi inversa
- Eliminació biològica del sulfat (utilitzat només per al sulfat, però quan hi ha
metalls pesants també s'han d'eliminar).
222
Tecnologies MTD
223
Tecnologies MTD
Substàncies refractàries i/o tòxiques:

Elecció 1: tècniques que faciliten la recuperació de substàncies:
- Nanofiltració o osmosi inversa
- Adsorció
- Extracció
- Destil·lació/rectificació
- Evaporació
- Stripping
Elecció 2: tècniques per augmentar la biodegradabilitat:
- Oxidació química, però cal tenir cura amb els agents que continguin clor
- Reducció química
- Hidròlisi química
Elecció 3: tècniques de reducció que comporten un consum d'energia
considerable:
- Oxidació humida (amb variants de baixa pressió o d’alta pressió)
- Oxidació tèrmica
224
Tecnologies MTD
225
Tecnologies MTD
226
Tecnologies MTD
227
Tecnologies MTD
Substàncies biodegradables: Un o combinació dels següents:

- Pretractament biològic per alleujar l’EDAR biològica centralitzada d’alta càrrega
biodegradable (o com a pas final de refinament). Les tècniques apropiades són:
1. Reactor de contacte anaerobi (ACR)
2. Procés anaerobi UASB
3. Procés de llit fix anaerobi i aerobi
4. Procés de llit expandit anaerobi
5. Procés de fangs activats
6. Bioreactor de membrana
7. Filtre percolador
8. Procés de biofiltre amb llit fix
- Nitrificació/desnitrificació quan les aigües residuals contenen una càrrega de nitrogen
- Tractament biològic centralitzat evitant la introducció de contaminants no

biodegradables quan aquests poden ser causa d'un mal funcionament del sistema de
tractament i quan la planta no és l'adequada per tractarlos. Nivells d’emissió associats
a les MTD per a la DBO després del tractament biològic centralitzat és <20 mg/L.
Fangs activats: càrrega baixa biològica amb una càrrega diària de DQO ≤ 0,25 kg/kg
228
de fang.
Tecnologies MTD
229
Tecnologies MTD
230
Tecnologies MTD
Fangs de les aigües residuals:
- Operacions preliminars: trituració, mescla, emmagatzematge, desarenat

- Operacions d'espessiment de llots: per gravetat, centrifugació, flotació, cinta
per gravetat, tambor rotatori
- Estabilització de llots: estabilització química, estabilització tèrmica, digestió
anaeròbia, digestió aeròbia,
- Condicionament de llots: químic, tèrmic
- Tècniques de deshidratació de llots: centrífuga, filtres premsa
- Operacions d’assecat: rotatori, per ruixat, incandescència, evaporació
- Oxidació tèrmica de llots: incineració, WAO,
- Deposició de llots a l'abocador.
231
Tecnologies MTD
Tècniques emergents:
232
Tecnologies MTD
233
Tecnologies MTD
234
Tecnologies MTD
235

Contaminacio Aigua 230213 104047

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Contaminacio Aigua 230213 104047

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Bloc III: Tecnologies

Aire: persistència d'hores, dies o temps superiors

Objetivo 6: Garantizar la disponibilidad de agua y su gestión

Composició de l'aigua natural:

La contaminació de l’aigua consisteix en una modificació,

SSV SSF SFV SFF

Relació entre els sòlids presents a l’aigua i en les aigües residuals. 21

Nitrògen i Son utilitzats com a fertilitzants a l'agricultura. Poden ocasionar la eutrofització

Biodegradabilitat: DBO5/ DQO

Toxicitat de contaminants de l'aigua:

Toxicitat de contaminants de l'aigua:

• Mutagen: produeix canvis genètics hereditaris

• Teratogen: produeix malformacions

• Interacció de diversos contaminants tòxics: antagònica, sinèrgica o

- Compostos que contenen nitrogen i fòsfor, orgànics o inorgànics

Hidrocarburs i d’altres derivats del petroli:

- Origen: processos de combustió de materials orgànics i ús de

• Normes de limitació dels abocaments:

Dir. 75/440 Dir. 76/464

Fòsfor total 2 mgP/L 80 Espectrofotometria

Nitrogen total 15 mgN/L 70-80 Espectrofotometria

(1) Reducció relacionada amb la càrrega del cabal d’entrada.

Ord. 15/10/90 RDL 1/2001

(1) Nitrogen amoniacal + orgànic determinat d’acord amb el mètode Kjeldahl. 48

Índex de fenols 2 mg/l C6H5OH MI (Matèries inhibidores) 25 Equitox

Fluorurs 12 mg/l F- Color Inapreciable en dilució 1/30

Alumini 20 mg/l Al Nonilfenol 1 mg/l NP

Arsènic 1 mg/l As Tensioactius aniònics (2) 6 mg/l LSS

Bari 10 mg/l Ba Plaguicides totals 0,10 mg/l

Bor 3 mg/l B Hidrocarburs aromàtics policíclics 0,20 mg/l

Cadmi 0,5 mg/l Cd BTEX (3) 5 mg/l

Coure 3 mg/l Cu Triazines totals 0,30 mg/l

Crom hexavalent 0,5 mg/l Cr (VI) Hidrocarburs 15 mg/l

Crom total 3 mg/l Cr AOX (4) 2 mg/l Cl

Estany 5 mg/l Sn Cloroform 1 mg/l CHCl3

Ferro 10 mg/l Fe 1,2 Dicloretà 0,4 mg/l C2H4Cl2

Manganès 2 mg/l Mn Tricloroetilè (TRI) 0,4 mg/l C2HCl3

Mercuri 0,1 mg/l Hg Percloroetilè (PER) 0,4 mg/l C2Cl4

Níquel 5 mg/l Ni Triclorbenzè 0,2 mg/l C6H3Cl3

Plom 1 mg/l Pb Tetraclorur de carboni 1 mg/l CCl4

Seleni 0,5 mg/l Se Tributilestany 0,10 mg/l

Potabilització d'aigua de consum:

Tractament d'aigües residuals:

Pre-oxidació: desinfecció de l'aigua, oxidació de matèria orgànica i

Eq. Van’t Hoff

- Aigües grises: ús domèstic (cuina, bany, neteja) i comercial.

- Aigües negres: aigües fecals. Contaminació biològica (virus, bacteris) i

- Aigües blanques: aigües de pluja, neteja urbana, reg, etc. Contaminació

- Aigües procedents d'etapes de generació de calor i refrigeració.

- Aigües de procés. Contaminació per reactius i productes del procés.

- Aigües de neteja d'equips. Contaminació per reactius i productes del

- Composició específica d'acord al tipus d'indústria.

- Tractament específic d'acord al tipus de contaminació.

- Presència de compostos no-biodegradables, sòlids en suspensió, gasos

Res. Quí. Orgànics

Mat. Tòx. Orgàn

- Aigües d'ús agrícola: provenen del reg agrícola, i en general no es

- Aigües d'ús ramader: contenen residus líquids del bestiar (purins) i de

Contaminants Raó de la seva importància

• El tractament de les aigües residuals suposa l’aplicació consecutiva de

• La selecció i seqüència depèn de les característiques de l’aigua i del

Classificació convencional dels processos de tractament d’aigües residuals.

Pretractament • Sòlids grossos Desensorrat Dilaceració Desbast

• Greixos i olis Sedimentació