L'oratòria

L’art de parlar en públic es denomina oratòria, i el que l’exerceix és l’orator. El bon domini
d’aquest art s’anomenava eloqüència (eloquentia). En un principi, l’oratòria tenia com a
característica principal la improvisació, però amb el temps es va acabar fixant per escrit i
convertint-se en gènere. Per tant, dels primers oradors se’ls coneix per fragments i
referències indirectes, ja que fins a Ciceró no es van començar a fixar per escrit.
Els principis bàsica per a l’elaboració d’un bon discurs provene de la retòrica (art teòrica
procedent de Grècia que englobava les tècniques i procediments expositius necessaris per
a l’orador), i convenia conèixer-ne les fases: inventio, dispositio, elocutio, memoria i actio.
Els tres tipus d’eloqüència
- Genus laudativum: utilitzat en els discursos pronunciats en ceremonies
relacionades amb la religió.
- Genus deliberativum: usat per persuadir o disuadir a un auditori sobre una qüestió
política, propi de l’oratòria política.
- Genus iudiciale: s’emprava en els discursos d’acusació i defensa davant dels
tribunals.

Els estils i tons dels discursos

L’estil o el to dels discursos s’havia d’adequar als diferents gèneres d’eloqüència. Per això
se’n distingeixen tres tipos:
● Genus grande: estil elevat
● Genus medius: estil mitjà
● Genus tenue: estil elegant.
Tots tres estils estaven destinats a convèncer, agradar i impressionar.

Les parts dels discurs

Segons Ciceró en els seus tractats de retòrica, els discursos han de tenir les següents parts:
○ Exordi: és la introducció. Ha de ser ràpida i estar centrada sobre el tema de què es parla.
○ Narració: és l’exposició detallada de la causa. Ha de ser clara i senzilla.
○ Confirmació: part en què es rebutgen els arguments del contrari. Els arguments s’han de
presentar en gradació, de menys a més. També han d’estar ordenats per les seves
característiques (és a dir, no es poden mesclar arguments judicials amb psicològics, per
exemple).
○ Peroració: part final o conclusió, que tracta de guanyar el favor dels jutges i de l’auditori
en la causa.

Escola ròdia: proposava un estil pròxim a l’asianisme però més moderat. L’escola de
Rodes va tenir èxit a partir del segle II aC. Ciceró va ser un dels autors que s’hi va formar.

Autor principal
Els dos últims segles de la República (sobretot en època de Ciceró, el segle I aC), l’oratòria
té el seu màxim desenvolupament. Amb l’arribada d’August al poder, l’oratòria acaba
desapareixent perquè ja no té un espai per dur-se a terme. Tot i això, les escoles de retòrica
se segueixen mantenint amb una finalitat educativa i conserven la influència sobre la llengua
i la literatura llatines.
Marc Tul·li Ciceró (Marcus Tulius Cicero) va néixer a Arpino. Fill d’una família de classe
mitjana, va rebre una primera formació del seu pare, que més tard va completar a Roma
amb estudis de filosofia i eloqüència. A més a més, va vitajar a Grècia, on va estudiar amb
els millors mestres de filosofia i retòrica. Tornat a Roma, va exercir d’advocat i va triomfar.
Entre altres causes, destaquen els discursos pronunciats contra Verres (Verrines), un
governador provincial corrupte, que el van fer famós. Va ocupar càrrecs polítics a diferents
punts d’Itàlia: va ser qüestor, edil i pretor. Va ocupar el càrrec de cònsol el 63 aC. Mentre era
al càrrec, va descobrir l’intent de cop d’estat de Catilina en un dels seus discursos cèlebres,
les Catilinàries, i el va sufocar. Aquest moment va marcar el principi del final de la seva
carrera política, ja que els seus enemics van aprofitar que havia actuat de forma
anticonstitucional per atacar-lo. Per aquest motiu, tot i comptar amb el suport d’una bona
part de la població (de fet, alguns el van anomenar pater patriae per haver salvat la
república de Catilina), es va haver d’exiliar durant un temps. Va tornar a Roma el 51 aC i va
donar suport a Pompeu quan es va proclamar cònsol (trencant el pacte del triumvirat amb
Juli Cèsar). Tanmateix, la victòria de Cèsar en la guerra contra Pompeu el va tornar a
expulsar de l’àmbit polític. Ciceró va morir assassinat el 43 aC per soldats d’Octavi.