Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • 210142-Text de L'article-279512-1-10-20101118

    Uploaded by

    antonin vinour
    7 views5 pages

    Original Title

    210142-Text de l'article-279512-1-10-20101118

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    7 views5 pages

    210142-Text de L'article-279512-1-10-20101118

    Uploaded by

    antonin vinour

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 5
    ORIGEN DE LA COBLA La Cobla d'avui —veritable institucié musical d’una perfecia i definitiva estructura— prové d'un origen incipient i concret. L’estudi d'aquesta proce- déncia ha estat degudament investigat pels experis en el rema, i és conegut el proces evolutiu de la seva transformaci6 fins arrivar a les caracteristiques propies que reuneix en el present, Dels auroritzats musicdgrafs que amb Hlurs ireballs i estudis han fet coneixer la historia de la Cobla, hom deu desiacar amb la més rellevant consideracié els estudis monografics originals del jove mesire Lluis Albert, empordanés de cor i dilecte amic, degut al qual desarro- liem el segiient treball basai en els seus escrits, amb la finalitat de contribuir ala necessaria divulgacié del valor considerable —tant musical, com histo- ric— de la Cobla, que amb tant d’afany hem de procurar respectar integra- ment en la seva més pura esséncia. ate La historia de la mtisica empordanesa es perd en el pregon del temps passats. Hom creu que les primeres manifestacions musicals foren degudes als joglars, aquells artistes bohemis que anaven pel mén amb la casa al'es- quena —fidel imarge de l'alegria que passa— camiant cobles, narrant histories, inventant acudits i bromes i divertint a la gent de la faigd més diversa. Els joglars, segurament emancipats del seu viure a aventura, formaren en els temps medievals unes cobles que acompanyaven amb misica les processons | amentizaven els saraus piiblics. Parlen 1ambé els documents hisidrics, U’al- Ires conjunts musicals anomenats «iinisirils», nom que segons sembla obeeix ‘al d'un instrument que tocaven que en deien «minisiril», cobles que serien el nucli primigeni del qual es forma la Cobla de l'actualitat. En el segle XIV, eb Rei Joan | —que era un fervent enamorat de Torroella en ia qual passava llargues temporades residint en el palau «El Mirador»— tenia en la seva cort, tan inclinada als plaers artistics, una cobla reial d’aquesta classe que intervenfa en les cerimonies oficials. Un document posterior dela historia local, registrat en l'arxiu Parro- quial, narra les solemnes festes donades a |'any 1609 amb motiu de la consa- gracié de |'esmentada Església, dient 1extualment: «...feuselo offici ab mola solemnitar y musicha de cantors de cant dorgue dos cobles de_menesirils los millors de la ciutal y bisbat de Gerona...» Les cobles de «minisirils» estaven formades, generalment, per ires 0 quatre musics, que podien augmentar-se, que tocaven diversos insiruments segons la missié encomanada, o sigui: «balles a placa»; «sarau» o ball de sal6 i funcions religioses. D’aci prové la calificacié usual donada en I'actuali- tat als tipics instruments de la Cobla, emb el nom «d’instruments de placa». Aquestes cobles de «minisirils», inici de la Cobla d’avui dia, estaven integra- des pels segiients instruments: flabiol i tambori, «tarota» o tible i cornamusa Eis dos primers, inseparablement units, eren instruments peculiars del jo- giars. La «tarota», semblant al rible actual, tenia un acabament molt ample i acampanat, d'aci en prové, segons deduccié de Lluis Albert, la humortstica expressié popular de «ienir un nas com wna 1arota», aplicat a les persones de gros apendix nasal. Finalment, la cornamusa, d'origen moit antic, (en parla un document del segle XIl), era batejada pel poble amb diversos noms com; «, degut a que tres musics tocaven quaire instruments. En el gravat de 'poca que acompanya el present treball, pot observar el lector en la part superior dreta els tres miisics esmentats tocant els instruments descrits. Segons una interessant i pintoresca tradicid, els «caps de cobla», quan es Irobaven sense lloguer en vigilies de festa senyalada, es passejaven pels mercais Iluint una ploma al barret de copa, distimiu que significava que enca- ra no tenien contracte Els miisics d’aquestes primitives Cobles, interpretaven en la nostra tipica placa de ta Vila, els contrapassos i sardanes curies, i ho feien, a ben segur, situats damunt del banc de pedra adosat a la facana de la capella ro- manica de Sant Antoni, en una estampa semblant ala d'un descriptiu dibuix de Pahissa que figura en la coneguda «Historia del Ampurdén» de Pella i Forges que representa una ballada de sardanes en la placa d’un vell poble empordanés, La contemplacié d'aquest riistec i senzill banc de pedra, ens Primitius instruments de la Cobla: Cornamusa, flabiol I tambort suggereix la visid dels tres mtisics, arrenglerats a peu dret, d’esquena a la capella, femt sonar flabiol i tambori, tible i cornamusa, menire et poble dansa al davant, L'escenari és idéntic al del passat; la fagana de la capella; els vells edificis de la plage; els arcs de les volies; sols resia, imaginariament. situar dins d'aquest marc caracterisiic la gernacio festiva abillada a |’usanca de l@poca, amb ies brillants notes de color de les vermellenques barretines mo- vent-se com un inguiet camp de roselles. El bane de pedra de la capella de Sant Antoni, no és dones, tnica- ment, un detail ornamental destinat a les simples funcions de seient, sind que com hem dit, tenia antany la missio de servir de pedestal a la rtistega Co- bla primigénia, Aquesta creenga, ens la confirma a la vegada —segons infor- macié fidedigna— el fet de que en ceria ocasié es pretenia fer desaparéixer eb bane amb motiu d'una projeciada reforma urbana i 'intervencié assenyada del fervent sardanista Joan Tauler i Rigau ho va impedir, basant la defensa en la revelacio del seu valor historic musical. Proseguini lesiudi de \"evolucié experimentada per la Cobla al larg del temps, direm que a mitjant segle passat s'intenia donar un fons armonic d'acompayament als classics instruments de fusta —flabiol, tibles i tenora— incloent al conjunt musical alires instruments com el «serpent6», sacabutx, fagol, figie, etc Cap ells va consolidar-se, tinicament va tenir un cert éxit, encara que effmer, el figie, que va coniribuir a eixamplar el camp musical de la Co- bla. En les partitures de les obres que va interpretar la primera Cobla que va actuar a Barcelona, que fou la d’En Miquel Gich, de Torroella, a l’any 1850 en el Gran Teaire del Liceu, figurava la part del figle, instrument que també cita Miquel Pardas en el seu famés Métode per @ ballar sardanas. L’invencio del mecanisme de pistons i cilindres aplicat als insiruments de merall va donar Hoc a la creacié del fiscorn i el corneii instruments que ingressaren a la Co- bla, amb la substitucié del corneif per la trompeta en @poca més recent. En realitat la definitiva estructura de la Cobla no s'aconsegueix fins a la meitar del segle XIX, amb "obra genial de Pep Ventura, veritable ariffex de la Co- bla, sense el qual la sardana no hauria triomfat extingint-se sense remei com tantes altres danses del nostre valués folklore que es poden considerar defi- nitivament oblidades. Amb tota justicia devem doncs conceptuar a Pep Ventura com eb creador de la saréana, no solament per la seva immortal obra de compositor, sino també especialment per dos fets d’una irascendéncia insuperable: la creacié de la base fonamenial de la Cobla i la transformacié de les rudimen- laries tenores i tibles de Vantigor en els admirables insirumenis de l'actua- litat Es creu que en un dels viaiges de Pep Ventura a Perpinya va tenir ocasié d’entrar en contacie amb un habil insirumentisia rosselionenc anome- nat Andreu Turén, el qual per encarrec seu va consiruir diversos tibles i tenores amb l’aplicacié de considerables innovacions com el mecanisme de les tretze claus imperants llavors en els insirumenis de les orquestres i la consecucié de canvis sensibles en l'afinacio i tesitura de la tenora, Pep Ven- ura fou el primer mesire en interpreiar amb aquest reformat instrument les Antic gravat empordanes per ensenyar a ballar el contrapas on hi figura una representacié dels masics de I'epoce 2h Att % a = See oy See] oe Lait aS a f coe pees pee ' =I. Ser to ie : a — ‘asia aa = ve = : oe : eZ | ia a fee a ee, 4 io: —— Sete seves creacions musicals i altres miisics, després d’ell, excel'liren en el domini de Ja tenora fins aconse- guir una fama revestida popular- ment de mitica ressonancia, La més auténtica representacié de la sardana en la Seva més pura essen. cia es concreta en la tenora, a la que Juli Garreta, geni immortal de la nosira misica, va dedicar aques- les magnifiques paraules: «

    You might also like