UNIVERSITAT DE LLEIDA

PRÀCTICA DE FAULES
LA LLEBRE I LA TORTUGA

Júlia Martín Vilà

09/10/2023

Grau en Filologia Catalana i Estudis Occitans

Assignatura: Crítica literària

Professor: Núria Perpinyà

ÍNDEX

1. ISOP ............................................................................................................ 2

2. LA FONTAINE .............................................................................................. 3

3. SAMANIEGO ............................................................................................... 4

4. DISNEY, SILLY SYMPHONY ....................................................................... 5

5. COMPARACIÓ............................................................................................. 6

6. REFERÈNCIES ........................................................................................... 9

1
 1. ISOP

237. THE TORTOISE AND THE HARE

Perry 226 (Chambry 352 *)

The hare laughed at the tortoise's feet but the tortoise declared, 'I will beat
you in a race!' The hare replied, 'Those are just words. Race with me, and
you'll see! Who will mark out the track and serve as our umpire?' 'The fox,'
replied the tortoise, 'since she is honest and highly intelligent.' When the time
for the race had been decided upon, the tortoise did not delay, but
immediately took off down the race course. The hare, however, lay down to
take a nap, confident in the speed of his feet. Then, when the hare eventually
made his way to the finish line, he found that the tortoise had already won.

The story shows that many people have good natural abilities which are
ruined by idleness; on the other hand, sobriety, zeal and perseverance can
prevail over indolence. (Aesopica, 2002)

La faula d’Isop comença amb una ofensa cap a la Tortuga. La Llebre es riu dels
seus peus, que són una metonímia de la seva lentitud. La Tortuga es defensa
dient que el guanyaria en una carrera. Aleshores decideixen que la guineu ha de
ser l’àrbitre, ja que és l’animal més honest i intel·ligent.

Hi ha un salt temporal que no se sap de quant temps és i es narra l’inici de la

cursa. En el moment de començar la carrera la Tortuga comença a córrer
immediatament, mentre que la Llebre s’estira a fer una becaina. Quan se
n’adona, la Tortuga ja ha guanyat la cursa.

Per acabar, al final de tot en cursiva, trobem la moral, que explica el significat i
el rerefons de la història. Isop mostra com l’ociositat i la peresa arruïnen les
habilitats de les persones. A més defensa que la sobrietat, l’entusiasme i la
perseverança vencen la indolència.

2
 2. LA FONTAINE

LE LIÈVRE ET LA TORTUE Pour dormir, et pour écouter

Rien ne sert de courir ; il faut partir à point. D'où vient le vent, il laisse la Tortue

Le Lièvre et la Tortue en sont un témoignage. Aller son train de Sénateur. (6)

Gageons, dit celle-ci, que vous n'atteindrez point Elle part, elle s'évertue ;

Si tôt que moi ce but. Si tôt ? Êtes-vous sage ?(1) Elle se hâte avec lenteur.

Repartit l'Animal léger.(2) Lui cependant méprise une telle victoire ;

Ma Commère, il vous faut purger Tient la gageure (7) à peu de gloire ;

Avec quatre grains (3) d'ellébore. Croit qu'il y va de son honneur

Sage ou non, je parie encore. De partir tard. Il broute, il se repose,

Ainsi fut fait : et de tous deux Il s'amuse à toute autre chose

On mit près du but les enjeux. Qu'à la gageure. À la fin, quand il vit

Savoir quoi, ce n'est pas l'affaire ; Que l'autre touchait presque au bout de la

Ni de quel juge l'on convint. (4) carrière, (8)

Notre Lièvre n'avait que quatre pas à faire ; Il partit comme un trait ; mais les élans qu'il fit

J'entends de ceux qu'il fait lorsque prêt d'être Furent vains : la Tortue arriva la première.

atteint Eh bien, lui cria-t-elle, avais-je pas raison ? (9)

Il s'éloigne des Chiens, les renvoie aux calendes, De quoi vous sert votre vitesse ?

(5) Moi l'emporter ! et que serait-ce

Et leur fait arpenter les landes. Si vous portiez une maison ?

Ayant, dis-je, du temps de reste pour brouter,

La versió de La Fontaine comença amb la moral a l’inici, i posa per testimonis a

la Llebre i la Tortuga del fet que cal començar a fer les coses quan toca. Això
contrasta amb la versió d’Isop, en què la moral es troba al final de l’obra a tall de
conclusió.

En aquesta versió la Tortuga desafia la Llebre sense cap ofensa per part de la
Llebre i aposta que ella arribarà abans a la meta. Davant de la proposta la Llebre
la tracta de boja i la menysprea. La Llebre, segura de la seva victòria, decideix
acceptar.

L’autor elideix voluntàriament el fragment en què es discuteix quin animal ha de

fer de jutge, d’àrbitre “Savoir quoi, ce n'est pas l'affaire; Ni de quel juge l'on
convint”. Aquesta elisió del personatge de la Guineu pot ser perquè La Fontaine
no estigués d’acord amb l’elecció d’Isop, ja que la guineu normalment és arquetip
d’estafador, o perquè simplement no ho considera rellevant per a la història.

3
La Fontaine explica la gran capacitat que té la Llebre a l’hora de córrer posant
d’exemple quan fuig dels gossos que li donen caça. A més, en aquesta
comparació utilitza una expressió irònica “renvoie aux calendes” per mostrar el
gran avantatge que du la Llebre respecte als gossos quan la persegueixen.

La Llebre, com que pensava que tenia temps de sobres abans que la Tortuga
comencés a ser un rival competent, perd el temps menjant, dormint, escoltant
d’on ve el vent i gaudint de qualsevol altra cosa. Segons la Llebre, és qüestió
d’honor el fet de sortir tard, ja que competeix contra la Tortuga. Mentrestant la
Tortuga s’esforça i va avançant. L’autor ho expressa d’una manera molt poètica
mitjançant l’antítesi “Elle se hâte avec lenteur”. La Llebre menysprea la Tortuga i
no creu que la pugui arribar a guanyar.

De sobte s’adona que la Tortuga està a punt d’arribar a la meta i arranca a córrer,
però ja és massa tard. Aleshores, la Tortuga li retreu la victòria a la Llebre, i a
sobre li recrimina que ella no havia de carregar amb la casa a l’esquena, afegint
més mèrit a la seva victòria.

3. SAMANIEGO

La faula de la Llebre i la Tortuga no es troba en les faules de Samaniego; no

obstant això, sí que trobem ambdós personatges en altres faules de l’autor.

A la faula “La Aguila, la Coneja y la Tortuga” (1841, p.52), la Tortuga té un paper

plenament secundari i no té diàleg. És víctima de l’àguila i de la conilla, que la
maten per menjar-se-la. Així com en la faula de La Fontaine, apareix la metàfora
de la closca de la Tortuga com casa seva, i és el que li serveix de protecció contra
els dos altres personatges.

A la faula “Júpiter y la Tortuga” (1841, p.61), Samaniego canvia plenament el

personatge; ara és la Tortuga la que arriba tard als llocs i, com a càstig, haurà de
dur sempre la casa a l’esquena. Allò que en la faula “La Aguila, la Coneja y la

4
Tortuga” la protegia, ara és una condemna. No és persistent sinó que és
mandrosa.

A la faula “El Gorrion y la Liebre” (1841, p.61), el pardal se’n riu que una àguila
l’oprimeixi quan la Llebre és tan ràpida. Com en el poema de La Fontaine,
apareixen els gossos que la persegueixen. Veiem, igual que en “La Llebre i la
Tortuga” que la Llebre és l’arquetip del veloç.

Per tant, a Samaniego trobem la importància de la closca de la Tortuga que li

serveix de casa i de protecció, però a l’hora de càrrega, com explica la mateixa
Tortuga a la versió de La Fontaine. També trobem la Llebre com arquetip d’animal
veloç. I, a més, un canvi original en el personatge de la Tortuga, ja que la mostra
sent el contrari que representa en la resta de versions, com arquetip de mandrós.

4. DISNEY, SILLY SYMPHONY

L’any 1935, la companyia Disney va publicar un curtmetratge dirigit per Wilfred

Jackson que també narra aquesta faula; “The Tortoise and the Hare”.

El curt comença quan el públic està arribant per veure la carrera, hi són tots els
animals. Aleshores, la Llebre surt de la seva cambra i tots l’aplaudeixen i l’animen
mentre es complau i farda. Porta una bata de bona qualitat amb el símbol d’un
peu alat a l’esquena. Aquesta imatge remet a Hermes, el missatger dels Déus de
l’Olimp que era el més veloç, i sovint se’l representa amb sandàlies alades
(Carrasco i Carramiñana, 1996).

La Tortuga, en canvi, porta una bata més humil i plena de pedaços. A l’esquena
porta el símbol del rellotge d’arena amb ales, simbolitzant que el temps vola, és
a dir Tempus fugit (Román, 2020). A més, porta escrit “Slow but sure” que
equivaldria a l’expressió “a poc a poc i bona lletra”. Quan surt de la cambra tots
els animals riuen d’ella, però no hi dona importància.

5
Quan es troben a la línia de meta, la Tortuga li diu “Well, may the best man win”,
mostrant respecte i cordialitat cap al rival. No obstant això, la Llebre, confiada i
orgullosa li respon “Thanks, I will. But I won’t beat you too bad”. A continuació
procedeix a donar-li la mà, però l’enganya i tothom riu de la Tortuga, que es
mostra lenta i badoca. La Tortuga no s’ofèn amb la broma i la Llebre torna a fer-
li per segona vegada. Aleshores toquen el xiulet i s’inicia la carrera.

La Tortuga s’espanta amb el tret de sortida mentre que la Llebre surt corrent a
tota velocitat. Aleshores es mostra una exageració de la rapidesa de la Llebre,
que remou tot allò per on passa. La Tortuga, en canvi va seguida d’un grup de
caragols, mostrant la seva lentitud. Aquesta imatge remet a la “Llei del caragol”
de la faula “Jupiter y la Tortuga” de Samaniego, en què Júpiter condemna a la
Tortuga a portar la casa sempre a sobre com els caragols.

Veient la situació, la Llebre decideix dormir sota un arbre i la Tortuga l’avança.

En veure-ho, la Llebre es riu i arranca a córrer de nou, tornant a posicionar-se
primera. De sobte troba en el camí un grup de conilles i decideix parar-se a
flirtejar. Quan la Tortuga passa per davant, li diuen que es quedi amb elles però
ell respon: “Who? Me? I ain’t got time. I got a race to run”. Una conilleta li demana
a la Llebre: “Don’t you think you’d better go? The tortoise has the lead”. Però la
Llebre respon “See, I have lots of time for play. My middle name is ‘Speed’”. I
aleshores comença a fer activitats per impressionar-les i per presumir de la seva
rapidesa. De sobte la Llebre sent els crits del públic que aclamen la Tortuga, que
està a punt d’arribar. Aleshores comença a córrer, però la Tortuga guanya la
carrera.

5. COMPARACIÓ

La versió original de la faula no presenta un llenguatge complicat ni consta de

molta literarietat. Isop té el mèrit d’haver inventat aquesta faula en què trobem
un enfrontament entre contraris (ràpid contra lent) i finalment, contra tot pronòstic
guanya el lent. Un fet semblant es veu a la Bíblia, on el petit guanya el gran com

6
en la disputa entre David i Goliat, en què Goliat menysprea a David pel seu físic,
però finalment l’acaba guanyant (Samuel, 17).

La Fontaine atorga una forma més rica a la faula. La versifica i utilitza rima
consonant semàntica, com per exemple a: “témoignage”-“sage” ja que aquest
testimoniatge aporta saviesa; “Sénateur”-“lenteur” perquè utilitza el “traint de
Sénateur” per referir-se que va lenta; “victoire”-“gloire” i “carrière”-“première”. A
més, usa la imatge de la Llebre fugint dels gossos per mostrar la seva rapidesa
i expressions com “renvoie aux calendes”.

Al curtmetratge de Disney veiem hipèrboles que exageren tant la velocitat de la

Llebre com la lentitud de la Tortuga. També apareixen símbols com el rellotge
del Tempus Fugit i les sandàlies alades que aporten més literarietat a la faula. El
format de dibuixos animats atrau l’atenció dels infants i li proporciona un to més
còmic, aleshores és fàcil de comprendre la moral de la història tot i que no hi
sigui implícita com en les altres dues versions.

Deixant de banda la forma, hi ha també diferències en l’estructura. La més

evident és que en la versió d’Isop la moral està explicada al final, mentre que en
la faula de La Fontaine està al començament de tot. Hi ha un petit matís de
significat entre ambdues morals; la d’Isop critica l’ociositat i defensa la
perseverança. La Faula de La Fontaine també du implícita aquesta moral, pel
fet que es tracta de la mateixa faula, no obstant això, també defensa que no
serveix de res córrer sinó que s’ha de començar a temps. A la versió de Disney,
a més, apareix la idea del Tempus Fugit mostrant un correlat de la Tortuga amb
el pas del temps (que no s’atura).

La faula d’Isop comença amb la burla que fa la Llebre dels peus de la Tortuga,
es riu del seu físic, metonímia de la seva lentitud. La versió de La Fontaine
comença amb l’aposta de la Tortuga, que desafia la Llebre sense cap fet previ.
La versió de Disney, en canvi, comença directament amb la cursa i no n’explica
el motiu.

Pel que fa al final de l’obra, en la d’Isop la Tortuga ja ha guanyat quan la Llebre

se n’adona. A la versió de La Fontaine, com en la de Disney, la Llebre se n’adona

7
quan la Tortuga està a punt d’arribar i comença a córrer, però acaba guanyant la
Tortuga, fet que fa més humiliant la derrota. A part, en la versió de La Fontaine
es reprèn el tema del físic i la Tortuga presumeix d’haver guanyat tot i portar la
casa a sobre, és a dir, tot i tenir un físic que no l’acompanya. La Fontaine es
refereix a la Llebre com “l’Animal léger”, que és el contrari del que és la Tortuga
per la seva closca.

Els personatges també tenen diferents matisos en cada una de les versions. La
Tortuga és arquetip del perseverant en totes les versions. En la versió d’Isop
també és víctima de les burles de la Llebre, mentre que en la versió de La
Fontaine no és un personatge tan pla sinó que és ella qui desafia a la Tortuga. A
la història representa els valors positius, però també es vana i es jacta de la
victòria. En la versió de Disney es mostra plenament humil, tant per la vestimenta
que du com per la seva manera d’actuar.

La Llebre és arquetip de l’ociós, del procrastinador. A més, en la versió d’Isop és

abusador, ja que es riu del físic de la Tortuga. És també arrogant i fatxenda. A
més en la versió de Disney és un Don Juan, perquè es distreu per conquistar les
conilletes.

En conclusió, tot i tractar-se de la mateixa faula veiem com la forma va canviant

al llarg dels anys; comença sent una història bastant simple, després amb La
Fontaine adquireix més literarietat i finalment amb Disney adquireix la forma de
curtmetratge. A més, cada una de les versions té els seus matisos tant en la
moral com en els personatges que presenten.

8
 6. REFERÈNCIES

Aesopica: Aesop’s Fables in English, Latin & Greek, (2002), 237. The Tortoise and the
Hare. http://www.mythfolklore.net/aesopica/oxford/237.htm

Carrasco, E. i Carramiñana, A. (12 de març de 1996) Mercurio, el de los pies alados

https://www.inaoep.mx/~rincon/mercurio.html

Fable de Jean de La Fontaine: Le lièvre et la tortue. (s.d.). http://www.la-fontaine-ch-

thierry.net/lievtort.htm

La Bíblia, (1970), Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2009)

Román, H. (12 de gener de 2020). Simbología funeraria: Tempus fugit. Asociacion

FunerArte. https://asociacionfunerarte.com/simbologia-funeraria-tempus-fugit/

Silly Symphony, (1935), The Tortoise and the Hare

https://www.youtube.com/watch?v=2DrKmpuKhKE