QUADERNS DEL CONSELL CULTURAL DE 1 es: SO oa LES ORDINACIONS) La investigacié histrica sobre les ordinacions ¢’Esteri d'Aneu la vo ini ciar, el 1917, Sarcihandy' amb la publicacié d’E! boque de Biterna en los Fueros catalanes del Valle de Aneu. Es el primer autor que posa émfasi en la seva importancia per al coneixement de la bruixeria. El 1923, Antoni Griera, fen un article ttulat El boc de Biterna,? s‘ocupa de la possible localitzacié de Biterna a Franca, kala i Anglatero, de la eva grofia diferent ide la vincula~ ci6 amb el diable. Posteriorment, Julio Caro Baroja, 0 Las brujas y su mundo,’ cite aquesta fort i contribueix a la seva difusi. "E1988 es reedita Privlegis i Ordinacions de les vallspirinenques: Vall d’Aneu, Vallferrera i Vall de Querol de Ferran Valls i Taberner,‘ en qué es publica la transcripeié més difosa de les ordinacions. Per a la publicacié de Les bruixes al Pallas, processos d'inquisci6 a la Varvassoria de Toralla(s. XVI) Jaume Oliver s'ocupa en dos copils itulats Els vasslls del senyor i Els vassalls del dimoni,* de fer una extensa anélisi de la transmissié del poder feudal a través de determinades families que a la Figura zoomrfica a Era Mare de Div de Cap Aran. Les VALLS b: ANEULLIBRE DELS COSTUMS | ORDINACIONS DE LES VALLS D‘'ANEU cll dun capt de Sant Joon ds. vegada controlaven la jurisdiccié des del segle XI fins al segle XVI. La seva “andlisienriqueix la comprensié del context steric en que es promulguen les Ordinacions d Ester d’Aneu En aquesta nova publicacié de les Ordinacions es pretén fer un estudi interdisciplinari en qué s'amplia la informacié historic, cosa que en permet ‘Uno comprensié i una interpretacié més profundes. Les informacions plante- {gen nombrosos interrogants dels quals es desprenen noves investigacions {nterdisciplindries sobre la brvixeria, tant en aquesta zona com en la seva Grea d'inflvancia, Amb ells es propercionaria una comprensié més émplia dls fets que van donarlloc« la promulgaci i Foplicacié de les Ordinacions, ja que fins cleshores no s'han trobat pracessos o referéncies sobre les perso nes que van ser denunciades. En aquest senti, es fa imprescindible investigar i publicar els fons docu mental del Duc de Medinacel,” com també estudiar quins van ser els bisbes de la didcesi d'Urgell i quina va ser la seva actitud davant la bruixeria, la magia i les creences poganes que sobrevivien en la cultura. També és neces: sari sober com es va produir el procés de cristianitzacié en aquestes valls entre els segles XI XV investiga’ si existeixen sinodals, actes de visites pasto- rals o algun ale tipus de documents relacionats amb aqueststemes. TTambé queda per estudiar quina va ser 'actuaci6 de la justicia seglar res- pecte d'aquests delictes, tant a Esteri d’Aneu com a les vllslimitrofes. Ai Inateix, shauria d’oprotundir en les relacions amb el nord dels Prineus, els mmotius que les van impulsar, els conflictes transfronterers existents durant els segles XIV i XY, i finalment, caldria rasiejar en la tradicié oral en la toponi- mia per robaraltrs informacions que permetin examinar levolucié de la tre dicié pogena, ELs DELICTES DE BRUIXERIA | LES PENES ESTIPULADES ‘Aquestes Ordinacions no estan dedicades especficament a condemnar el delicte de bruixeria, ja que s/hi incloven conductes deictives d ordre «i el robatori i en dlires, com l'adulteri, s'especifca que son de competéncia teclesistica,” encara que en el ext es deixa constancia que es recul la norma tiva escrta | no escrita vigent en aquestes valli s‘invalida la normativa civil i conénica,” tractont d’evitar les competencies juridiques en els delctes regu: lats i d’augmentar el poder del com. Es desconeix el seu temps de vigencia perqud no hi consta, i cal pensar «que es devien aplicar durant olguns enys, encara que fins ara no s'han loca- Tizot documents que facin al lusié« la seva oplicacié, peré ne tindria sent wlgar unes mesures tan rigoroses i que no es portessin a terme, El primer delicte que es regula és el de bruixeria, que expressa la voluntat del legislador sobre la eva gravetat o incidncia, Satribueixen a les bruixes, ten aquesta normativa, es els segiients 1. Acudir a reunions al Boc de Biterna on renegaven de Déu i retien hhomenatge al boc." 2. Agafar nens i matar-os." 3. Donar gatimons o buxols, donar metzines. “4. També es div que lligaven: “fara neguns ligament a hom o fembra per enpedir o perturvar matrimoni”.'* La voloracié de bruixa en les Ordinacions és molt amplio, perqué se li atribueixen actuacions molt diverses. Els delices citats afectaven valors| be QUADERNS DEL CONSELL CULTURAL DE importants d’aquella societat. El primer que se cita és acudir al Boc de Biema i rere homenaige ol Boc que, tot i que no s’esmenta la paravla,sim- bolitza el diable. Aquest delice pressuposava conviar de senyor i dels deures que cixd implicava, per la qual cose podia considerar-se com una rebel ia al + feudal. Pero també renegaven de Déu i, per consegiient, de l'esgl de la jerarquia que la representava. Aquesta actuacié es portava a terme fora dal territor dominat pel comte, al Boe de Biterna, que, com després s‘analit zaré, sembla que es Eealtzs & Fronga. Eligament era la incopacitat de la parella per copular, cosa que implica ‘una castracié simbdlica atribuida a les bruixes, és a dir, !’home es mostraria impotent per una accié femenina en la mojoria dels casos. Uigar parelles robar nens era impedir la continuitat generacional de la casa i limitar-ne el desenvolupament econdmic en reduir els seus membres, perd també, encara we no s’expressa on ol document, els nens eren suposodamentsacrificas en tls aquelorres i les seves visceres iel greix s'ullitzaven per a l'elaboracié de pcions i ungients, fol com consta en algunes causes oberte per participacié fen conventicoles als segles XVI i XVII. Les bruixes eren acusodes de provocar gatimons 0 buxols quan sels alti buia la inflamacié del cll dels nens, i de metzines perqué donaven substin- cies verinoses Lo gravetat d'aquestes suposades agressions obligava a establir penes molt dures, ise n'especfiquen dues: la primera es refereix ols delictes d'anar {1 Boe de Bitemo, robar nens, provocar gatimons o buxolsi fer mel per mila dde verins. Els culpables havien de ser condemnats a mort i el senyor els havia Figures humane als captls de Son! Uorene dsavarre. Les VALLS D'ANEU 49COSTUMS | ORDINACIONS DE LES VALLS D‘A Capitell de Santa Eugina de Soge (Ger, Cerny. de confiscar els béns; 0 més a més, es detall la manera de morir: “que com la sentencia ser donada per la dita corte que perda cors e bens que lo detat sie mes en una sorria be ligat, enapres la dita sarria sie ligada a la coha de una bestia e sia stiragat al loch hon se fara la justicia e aqui sia mes al foch e del seu cors feta polvera’.'* Aquesta forma d’execucié tenia un efecte exemplifi cant, com es dedueix del text. La segona pena es refereix als acusas de pro- vocar ligaments, als qualss aplicara lo pena de privar-los de la meitat de la llengua jel desterrament de la vila.* En les mateixes Ordinacions es condemna els ladres al destertament, a ser marcats amb un fero, atallar-os les orelles ic penjar-los del col. Unes mesures també molt dures que mostren com les penes no eren rigoroses només amb les bruixes.”” "Per a una contexivalitzacié adequada de les Ordinacions d’Esterri diAneu, s'han de contrastar amb altres documents que, encara que poste: riors, faclten la comprensié de com es raclaven els deices de bruixeria. Ala ‘all do Tena," el 1524, s'aplicaven els udicis de Déu, des quols no hi ha cop referencia o Esteri. Les Ordinacions especifiques, promulgades per jutjor ‘aquests delictes durant els segles XVI XVII, implicaven judicis sumarissims sense opel-acié i, en la mojoria dels casos, la pena de mort. Una prova daquesta duresa son les mesures contra les bruixes de Cas- tellba,c prop de la Seu d’ Urgell, que van ser recolides en una carta del 1637 fon qué es div: El 5 d'agost de 1637, entre el governador de la val de Cas fell els consols es va celebrar un contracte pel qual el primer es comprome- fia, pel seu compte, a capturar, processar, sentenciar i executar totes les brui- x@$ dls bruixols, metziners i metzineres de lo val per cada un dels quals els ebnsols li pagarien 25 lures barceloneses. D’ aquest contractes6n interes- sats les clausules en qué s'especificava que una vegada declaroda quolsevol seniéncia, havia de ser executada, sense que ning@ pogués recérrer ni copel-lar a cap altre jutge o tribunal; en Valtra es declarava que, comencatQUADERNS DEL CONSELL CULTURAL DE Vexercici contra bruixots i bruixes, “no estiga en mé de dita universtat de porar dit exercici, ans bé se finga de confinvar aquel en tots y totes los qu frovarén culpats o culpades’.” Aquesta carta va ser escrita 200 anys després de la promulgacié de les Ordinacions ster d’Aneu. LES EXPRESSIONS | TERMINOLOGIA UTILITZADA Les Ordinacions d’Esterri, a més dels aspectes tractats, s6n interessants. des del punt de vista linguistic en relacié amb la bruixeria. La primera referencia oles bruixes és al principi del document, en la frase segient: "co es van de nit ab les bruxes al boch de Biterna...”.* El terme bru- ses uilitza en plural ien femeni en allusié a un grup de dones que es reu- ineixen en una conventicola a la nit. La segona vegada que es menciona és per referir-se o diferents actuacions de les bruixes, per la qual cosa adquireix Un seniit generic expressat de la manera segient: “Primerament stablim & ‘ordonam i d'oqui avant sera atrobat que hom o fembra dela dita val wage ab les broxes de nit ol boch de Biterno e aquel fara homenaige, prenertlo per senyor, renegant lo nom de Deu, e no res meyns que pomara o matara inf- Fonts petits de nit o de dia e dora gatienons o buxols e axi mateyx dora metzi nes..." En alguns punts s'especifica que l'accié és portada a terme per un home o una dona: “que tal homo fembra qui... ‘Quant al Boch de Biterna és una expressi6 en qué s'uneixen dos termes: Boch significa cabré i Biterna concreta el lloc ‘ela conventicola La seve imporiancia rav en el fet que 6s la primera vegada que aporeix Biterna en un document com a lloc de reunié de bruixes. Aquesta denominacié es repeteix ‘en acusacions dels segles XV i XVI i continua en la tradici6 oral. Gatimons i buxols® ol lvdeixen a la inflamacié del cll en els nens prover cada per les bruixes. Corominas afirma que aquestes paraules apareixen registrads per primera vegade a les Ordinacions del 1424." Tal com s/ho dita F'apartat anterior, el terme ligament® al-ludeix o la incapacitat d’una parella per copular com a conseqiéncia d'una accié malé- fica mitjangant une lligadura simbdlica, Aquest vocable ha perdurat, amb diferents variants, fins als nostres dies Catalunya i Aragé El terme maleficr* es refereix a une accié moléfica portada a terme per mitjé de substdncies o rituals i que en un context cristid es vincula al pacte dicbalic implicit o explicit En aquest sett sho d'observar que en les Ord nnacions no apareixen els vocables diable i dimoni Déu és citat en sis ocasions en les frases segUents: “sper la gracia de Dev...” + Se agen comessos crims molt innormes de enves Dev e la dita Voyll.7 .renegant lo nom de Dev.. renegar lo nom de Deu. En aquestes frases apareixen tres conceptes bésics: El primer és que el senyor comte promulga les Ordinacions per la gracia de Déu, és a dr, que existeix una identficacié implicta entre tots dos. El segon implica que els delictes al-ludits es cometrien simultaniament contra tots dos, mentre que el tercer concepte indica que renegar del nom de Déu pressuposa tant el rebuig del seu valor teolégic com el dels valors subjacents del poder del egislador. ‘Abans del segle Xill, la paravla metzines significava remeis medicinals, i 65.0 partir de la meitatd’aques segle, segons Corominas,” que canvia el seu LES VALLS D'ANEU etal del capt de Sonta Eugenia de Sogo.LLIBRE DELS COSTUMS | ORDINACIONS DE LES VALLS D'ANEU 52 ‘Ornamentocisvariada als capitals do Sont Andeéu de Soard significat pel de ver i amb aquest senfit és com consta en el document estudiot del 1424. Aquesta modificacié profunda del sentit de metzines ja es recull en la Complacid de Vidal Mayor de Conellas del 1247, en la qual es condermnen endevins | enverinadors. Potser la necessiat de controlar aquests products va ser el que va motivar que Jaume I disposés que tot aquell que volgués exercir la professié d'opotecari hauria de solmere’s a un examen.’ Posteriorment, els cpotecaris es van unir i van crear el Col-legi d’Apotecaris a Aragé i Cata- lunya i cixi van passar a tenr el contro oficial sobre verins, ungients, produc- tes modificadors dels estats de consciéncia i allres substancies que suscitaven inquietud en el poder. El canvi de significat descrit en la paraula metzines s'observa en altres que experimenten modificacions lingdistiques similars: @ ‘Aragé existeix pozoina’ i, a Franca, poison,” sinénims de veri i amb uno mateixa arrel comuna Elterme sortlegis, que a-ludeix a trar la sort en les Ordinacions es reser- va a la jurisdiccié eclesiastica: “en la dita val per serit ne per costum no sien especificades que son dites coses eclesiastique...”.“ Sobre el seu significat, Moria Moliner en precisa el segient: “Del lat. ‘sorfilegus’, comp., suerte, ¥ ‘légere’, ler; v. ‘LEG’ Hechicero o adivino. Sorflegio: Adivinacién por artes magicas o cualquier clase de hechicera. Cualquier hechiceria realizado por Grie de magia" El voeable sortlegiporo imple eoncepte df endevinaci, 65.0 dir, es pretén conéixer el futur fins itt ractar dinflur el liure albir per madificar-lo. Aquestes accions entrarien en ambit reservat a Déu, d’aqui ve [a seve connoa leologjca lo revere ela usc ecesioica; en clguns ca305, perd, és la normativa reial que condemna els soilegis, fal com es veu en tractar de Pere IV.QUADERNS DEL CONSELL CULTURAL DE També mereixen alguna reflexié les veus que no es mencionen en les COrdinacions, perd que eren vsades en aquell temps encara que en contextos sociocultural insitucionalsdiferents En el text no aporeix la paraula feillers, que ja constava en la llei promul- ¢gada per Pere IV el 1349 amb cardicter de fur general, en la qual es condem- Raven endovins,sortilegs i fellrs c gravissimes penes, i tol es qui recor- ressin a els.» En les Ordinacions de Borbastre del 13% també se citen els vocables feti- Ilro. fetilera, metzinero.0 metzinera, sortlego 0 sorilege,” paravla que és subattutda pela contellana hechiceros, hechicers en clgunes condemnes inquisitorials de finals del segle XV i principis del XVI encara que era més freajien a veu bruja en els documents de a Inqusicié i, en major grav, en els de la justcia ordingria. De la mateixa manera, en algunes mesures especials dlctades per la usicia ordinéra sulitza prelereniment el vocable brujerio, ‘com en els Desaforamienios dela val de Bio (1527) de la vll de Puértolas (1527) per delictes de bruixeria.” Les ftilleres, vocable que designa les accions dels feller ies ftilleres, os recullen en els ols de les obres de Fray Martin de Castaieda Tratado de ‘supersticiones y hechicerias, del 1528," i en la de Pedro Cirvelo, Reproba- ciones de las Supersticiones y Hechiceras, del 1530." El fet que consti en dues bres tan importants i escrites per clergves erudits del seu temps, mostra la seva dfusié en aquest sector, ja que no eren ds tan com en la societt, que Sestmev més zr el teme brio ob nvlr ged, tal com ja sha dit. ‘Quant a la denominacié del loc de reunié de bruixes, només consten les veus Boc de Biterna i no es mencionen Lando del Boe, registrado el 1232 i el 1388 a Lanamesan (departament dels Als Pirineus-Franca),* que amb petites variants es repeteix a Espanya en les dues primeres acusacions per participa- 6 en conventicoles. En les causes de Valentina Guarner del Pont de Svert (Alto Ribagorsa, Lleida], el 1484 se cita “Lana de Boe", i en la causa de la Norbona a Cenarbe (Oscal, e! 1498, s‘utilitzen els termes “lanna del boch” i del *boch de Biterna”." Posteriorment, en lacusacié de Jimeno de Viv del 11548, es fon algunes precisions sobre la localitzacié daquestsllocs del Boc dl Biterna “flle un diable en figura de hombre negro, el qua le lle y guid hasta el clna de boch, que es en Gascunya... encima de qual estava en pies cl buch de Biterna, que tenia los pies de cabra y era negro..." Enel proeés dela bruixa Granada Sanchez de Ceresa (Osco), l 1544, s‘afegeixen ales informacions d’interés per a la seva localitzacis: “ha rene- gado de Dios y prestado homenaje al Boc de Biterna y haun a dado y hido allos heros llamados de Tolosa y cantando, baylando y dancando y se ha hechado con el dicho boc de Biterna’.** Les Eras de Toloso es pot referir a Tolosa de Llenguadoc o a Matres Tolosona, que és « prop de Lanamesan. Uexpressié Eras de Tolosa sha reco- lien altres documents en la tradicié oral de Alt Aroge. La paraula basca akelorre, que significa prat del cabré segons la docu mentacié disponible, és posterior @ express Lanas del Boc omb un signifcat similar.” Per aixd, considero que el terme okelarre 6s una adaptaci6 de lex- pressié més antiga localitzada tinicament al Pirineu Central ion no es registra el terme base akelarre, que pertany a la part més occidental de la serralada* Evolucionoda en lo seva grafia, aquelare sincorpora al caselt ol segle XVI, deapids de Acted Fede Logronyo del 1611, on qué os designen les con: venticoles 0 reunions de bruixes. Le S VALLS D'ANEU Copitell de Sont Jon disLLIBRE DELS COSTUMS | ORDINACIONS DE LES VALLS D'ANEU Flor de ss pals « Sant Joan esi CONCLUSIONS Les Ordinacions d’Esterri d'Aneu del 1424 tenen una significacié molt especial per a l’estudi de la bruixeria, ja que s6n les primeres ordinacions locals que condemnen la participacié en les reunions de bruixes tant a Espanya com @ Europa, segons la informacié disponible. Les acusacions per participacié en aquelarres no sén gaire nombroses al Pirineu Central, perd alguns documents referits a aquest ambit territorial tenen tna importéncia excepcionel en la seva cronologia. En aquest text consta per primera vegada la denominacié del Boc de Biterna com a lloc d’aquelarre. La seva Fama devia ser anterior al document, ja aque s‘explica que shi recullen els costums escrits ino escris dela val d’Aneu. El Boc de Biterna es relaciona al segle XVI amb les Landas du Boc « Lana- mesan (Departament dels Alls Pirineus francesos), perd el seu prestigi com a lloc de conventicoles de bruixes es remunta cls segles Xlli XIV, per tant, abans del 1390, data en qué Carlo Ginzburg localitza la primera referéncia de par- ficipocié en un aquelarre a la didces! de Como, als Alps itolians.!* les cites documentals que fan referéncia al Boc de Biterna es localtzen al Piineu Central entre Esterri d’Aneu a lest i Cenarbe, prop de Jaca (Osea), a la zona occidental. El Boc de Biterna, les Landas du Boc i les Eras de Tolosa apareixen rela- cionats entre els i adquireixen un gran presigi, que es difon en un ampli teri {or i perdura en la meméria collectiva durant segles; aquestes circumstincies cls proporcionen un significat sense precedents en la serraloda pirinenica, Lo varietat de competencies juridiques, com sha apuntat,té les seves arrels en 'época medieval. En les Ordinacions d’Esterri es condemna la parti cipacié en conventicoles i els homenatges al Boe, si bé aquest delicte seria fonamentalment de la jurisdiccié eclesidstica, mentre altres accions de les bruixes esmentades en aquest document, com els sortilegis, s“inclouen en nor- matives de jurisdiccions diferents Angel Gari LacruzQUADERNS DEL CONSELL * surowano, 1, Elbogue de Biro en os Feros Caolones de ‘de Aneu Revista de Ficlagia Esparolo IV, Cero de Feds Mitre, Moki 1917, p. 33-40. * Gnues, Al bee de taro”, «Boot de Dilectologio Coa- {ona jul 1923, p. 102103 Cano Bao JLo bjs ys mand, Alona ed, Maid 1966, Vas Tae, Pigs Orciacons de es Vl Prinngues Val dAneu, Valera i Val de QerlPromocionsPubcaions Universitari, Borsona 1988, pp. 259-29, * on Bay, J Ena Go, C, La branes ol Palos. Pocesos fing 0 a Vareotsora de Toro XV), Gorsiov, Tremp 1999. + Oe Bay, 1x04 Gee, C, opi pp 1-54 * secién Noble, Archivo Histo Nocona en Tle. * Oxinacis raw Roger NV del 1424, cop. * Oxdinacié dt Amau Reger, cop "Protea de FOr Aen Roger Oxdinais daw Reger, cp. il " Ondinoci Army Roger V, ep. "reins enon Roger MY, cop. N,V "“Ordinais dArnau Roger W, cop. VL "Ordinaié mau Roger, co. * Oninaié¢ Amau Roger cop Vi "Ondine Arma Roger V, cop. VB " Vanauea, Cones,“ ao de desoromiet dl volo do Tana del 1525 por dls dria hehe Bolt de los Colegio de Abogados de Aragén, 1989 a elréncio ales da: les és ole pagina 94 "*QnacEsoraun S, "Ls process de hechiceras en fe lnqscion 4e Costa lo Nuevo", Consojo Superior de Investigaciones Genco, Inst Jorénimo Zoro, Maid 1942, p. 255. Acad. last, ms. Eri, 129, do. 29,5177. ™ Proll de FOrdnaié Armay Roger V dl 1424 * Ondnai6d Amau Roger cap ™ Ondnacéd Amau Roger, cop V, VIM Ondinocs dnay Roger 9p Il. Aquesta pou ora @ ‘partner @ Ceres Al Arog) en express “ha dd y auto ‘vatnones sigue papas.” enol procts conta Granade San ‘he, ocvoda de er bi. AMPH, a, Pelecels notarial im, CULTURAL DE LES VALLS 11-145, Ani Crs 1544), 2y Publct arte de ore (10, M, “Brjerio on Sobrrbe en el siglo XV", Sobrarbe, Rovsta del Centra de Estudios de Sobrorbe nm, nite de ExuciosAlooragoness, Osco 1998, 8.4. Conan, J, Dleionar final complementr de ergu «atone anib a calabro de soph Gsoy MoxCohnar, er IV, Coral EdicionsCatalanes, Caixa de Pensions “la Caixa", Berean 1985, p 592 *Oninacié Arron Roger W, cop. VL » Ordinary Roger W, cp. VV * Protec de FOrdina Arnou Roger VY dl 1424 * Proll de FOrdinais PArou Roger M del 1424 »Proles, cop il, de Frac 'Amou Roger V del 1424. Conewnus, J, apc, om Vp. 6, Masrnee Texto, V, vou “Boticri, Grom Enciclopedia Avo ‘gone, om i Sorogoia 1980, p. 495. el kebll del motix ‘oor, "Nolos mezdsegias para el sue delaserdnacoras de los boicarios arogozanas, pp. 189-195, pubic al Litre de Metdolgia de a imesigacn coca sobre fens. {Aces dels Primore Jrmades clabrades 9 Monts el 1985, Ins do incon de Edeacén, Sorogeso 1984, Gas Lana, A, “luo da os rego oer an alguns teloos de magi’, KV Jornados de Secidrogolecal, Soragosc 1987, pp. 19-20. * fan, Lava en Navara y sus documents, ipuacén Feral de Naw, Pamplona 1978, p72. » Roa, e Novvou Pet Raed Dianna Le Robe Peis 1984, p. 1714, Vu Poison, dell poi, ens pain). Primero ‘efrbci en rae en fea, any 1185, ls XVlen mca I, Sobre quest tama ¥oporin més infermacions ene meu reba “La bre y ls enodo aberados de conscienca" publi les Aces del Gongs inerioal pera esed els estas occas dd es consis, cle Ui l 1994, losin de Prospect Antopoigico pp. 1421 Protea de Trini Arnon Roger Vda 1424 Yau serilag0, vu sole, Diccionario de uso dl expo ‘Mori Malay, Tom H-2, Gredos, acid 1982, p. 1208, * casooner Pass, A, “Pring de oli y hehe le Cora Rea de ogi, «Revista Medicina e Historia (LOO * Pano, M. 0¢,“Ordinaciones y poramiantos de la civdad de Borboso", Revista de Arogn, Tomo V (190d) pp: 3436. Ueto Ants, A, “Proceos dele Inquisicién de Aragéa", Revisa de Archivos, Biblitcos y Muses, LXVI, 2. Mei 1959 ‘Ones efrencen es cicion ol Tbural de rages per bs sari, pers ears. D'ANEU 55LLipRe DELS COSTUMS | Documants Waris n Price de Lorz Dus, M., rjoria on Sobrarbe op. ip. A: Val de Bo, Desaforomion delle de Bio por los doles de brujeva, 1527, 11 de ani, AMPH, 8. notarial, im, 11136, Pedro Climent, 19. p. 47. Cella Custdi Pero] Dasloramiento del ale de Puteles por del tore beri, 1527, 28 de juli, AMPH, se. protcols notrils, im, 1-1.36, adr Cia. 30°31. “Edis pr lo Socio de Bh espana, Segone dpc, XVI, Modi 1946 dyes bibg cos, ta por 8, Gas Mere, Madi Tle 1952, Jaunoans J, Le ase de Grament (1040-1967), Imp. Sorin Joseph Terba 1968,tom|, Tradiciones y covtumbres de os Ales Prinses, 9.220, lanne-mezean, lane signifi londa, que sha incorporet ol nom dequet poblai “ uasensa Ruck, J, “leas singular do ro Velen Guarer” de Anecdotaride Et General de sido, Vig Pages, Uda 1988, p. 105 “AH, Fordos de ngs, ig, 28, m1 + recto conv mena de Vu Uns le Brot (AH Arog, «prop de Ja hontera ronceo}, 548. ADH, Ig. 2, im. 1724, fl. 6ryv Inco en[a es doctoral de Tas Calls M, Bjariayspersicion fn Arogin en el siglo XVL Tom lp. 479, Soragoss 1997. Ac ‘wales! en prensa. La parul ‘lna” pot hover eat un erode ‘rfid Fmanvense, que podria havereanetla parle“ de laporul ine” “AHP, sci de protecos nlrial, Noto Anorio Gres, rim 11.145 (154d, 3, Laos 6s dela motexa ore que lord sobre oid J. Wazout2 ‘Omavcr, an lsu ereleToponini de Sobremont (Osco, ME ORDINACIONS DE LES VALLS D’ANEU xpocio agricole, ext “Su procedanca debert buscar on ol ‘ata land lugar lane y despejado> |DCECH, sv. lando” Coronas sypsa que exparyel onde, “gran ets do rr en qué namés cen planes svete, documertaardanaen [oa 1211800, un piste cl bor lan eon pl, pro” rancis lands “londa™ Publica ala revista Alaze! nim. 3, aitute de Esucis Aloaragoness, Osco 1991, p. 158 * Azer raprén uno alr inerpretcé sabe eliclgio oh lore asi en el a lie: tg Figaro (Eskora et oki iaenok,« Hogeigarren mendeko Noforoako evsta idezlarok, ‘it. Princps de Vion, Parplona 1958, p10 reindin run ori main cat hover sont lions eel rele daa aque oe cbr perlanguisics,isypesa que Aare és rrattluny dake, 4s. dir, qu no es. vur omb el ebe ‘rope una ra ol etmolgia, olka que dra alle segons ia ‘okrolea dela poroula onb qué ana en combina), habe si ‘ee dec hipanica De manera que pa! de barb la seria lignite! coed dello llr” ase UNAS, M 1993), Nombror embrvar, Aberdaio, Sin, pp. 226-227 Aquetouor vo vies prop Akon irri iombt de Zygor rami Al Prins Cental quads plants no aporeceeionedo amb les braixes ni amb el cabré, 6s molt més frequent de Somenton cp al ta Eb eles de eu do bres es con ‘cenren majormen lt Prins. Amis, ots com Coronins (ep ‘i, we “ager. 58), Care Boo Ferenc dota ane non timelogia mls genaraltzods. Aques cin real en fonts docurartals dl sale XV el tarmes Aqulrascbrel sacle All, 1595, p. 124 pp. 19; 138 1575-76) 160 1595) ‘Aqustareaumament amb Son Miguel Cos. 12) (pp. 19, 138 157576], oqueore (p.137) aque (1575, . 138), Compo de Aquersarreap. 141) looxte, F. Le brujerfa en Nova. pith “Gan, C., Historia Noctua. Ed. Muchik Editors SA, ferclona 1991, pp. 85, 87190, & Como, on ens cndanncdes Feria Siilie par inqusidor ra Ruggeo do Cosel posterior rent pe Fra Batam do Cems.