POESIES COMPLETES MARIAN AGUILO LLIBRE DE LA MORT FOCHS FOLLETS BARCELONA reusTnacié caTALAnA2 UN CIPRER her gab crearen, ob arbre, es ombra, af Froyt a or? dus nascut sols pee fer por ‘levora tombes de marbre? ut arbre qu’engrons Foratge bt soe rams fent daly renow, mes olen negeeneh fallatge -remepsP' vent To mou. Ss plmpols vers se bellugoen, 7s va gronxant al Hore’, Sis eibats ab les Bors juguen y In esperanga sen vt co un Hamp faig y sesborea ment de contort to peasamen ‘vaytant cy forest torre ‘So Fa eho dela Mor. REMENIRANCES DE HA Mon 8 ‘cada poble Che vist, ales portes del fossa; ‘gam, cent la eit ‘que's defuntst fn goardan eper qué esque sempeeen ef punts te posen anes slitaris Y vs sentine lee peogaris que resen aes defumts? {Ob ja ho 8. peeque ta accel, mostra. ae es e sé tht, ments que trone sunyalaa Panima’t eeBIBLIOTECA RENAIXENCA TEXTOS, DOCUMENTS, ESTUDIS Cobleceis fundada ef 1956 per Josep Maria de Casacuberta i Roger Volum Vi Director: Amadeu-J. Soberanas i Lleé lw FUNDACIO JAUME I BARCELONA TOMAS AGUILO I FORTEZA OBRA POETICA BDICIO Carica De JOAN MAS I-VIVES EDITORIAL BARCINO. 1993 BARCELONA. Montseny, 992 ToMAs AGuILG 1 FoRTEza. Obra postica Ix De duas gentils donzellas El rey d’Aragé n’es pare: ‘Una rdsa es Ja princesa, Un bell lliri n’es Finfanta, Svhermosura @una reyna ‘Sa major presenta ufana, Y 4 qui mira sa petita Li pareix que veu un angel. Es palau de Zaragossa Té baix de sa balconada Un gran jardi qu’enrevoltan Pareds de murteras altas, | Flors vivas que fan enveja sas flors que tot Yesmaltan, Donantse es bras totas duas Shi passetjan s'hora baixa, Per derrera sas murteras, Tres cavallers de alt paratge Embadalits las contemplan, Y escoltan lo que ellas parlan. —Ja deus sebre que de Napols Es venguda una embaixada. —De tal fet no'n teng noticia, Y gsabs tai per quina causa? 30 50 POESIES FANTASTIOUES 93 —El rey de Napols es jove, Y esposa no ha pres encara. —Molt mon cdr s’alegraria De que fosses s’agraciada. —Es bategs des meu me diuen Que jo per reyna som nada. —Si felis tha de fé un trono Venturosa Deu te fassa. —Sempre he'sperat que duria Corona de dr y esmeraldas. iQue estaria de contenta Si una igual ton front honrava! —Siga de flors 6 de espinas... —iSi é lo menos fos de plata! —No'm mancard sa corona Qu’el cél me té reguardada. ~—¢Voleu, senyora, sa meua?— Un des cavalllers esclama, Y es presenta devant ellas, Obrintli pas s‘enramada. Y un jonoll posant en terra, Prosegueix: —Hermosa infanta, iQuina ditxa si’m digueseu Que se meua vos agrada! Tres anys fa qu’es pit me crema De's mes pur amor sa flama, Qu’es meu cdr per vos suspira, Qu’es temor sa boca em tanca.94 ‘ToMAs AGUILO 1 FoRTEZA. Obra pottica iY qué d’amargas que foren Fins aqui sas meuas lligrimas! 35 Y jqué dolsas que serian Per sa ma vostra axugadas! Riquesas, en teng de sobra, Ningii de noblesa em guanya, Teng un nom quel mon respecta, ® — Somes conte de Valldaura. Si vostron pit impressionan Aquestas humils paraulas, En la Cort sereu contessa, Y reyna sereu 4 casa. 6 —Nocregueu, no, lo bon conte, Que jo tenga un cor de mabre, Empero sa de contessa Es corona que no'm basta. —2¥ corona de duquesa? 20 Lirespon totduna un altre, Que de s‘atapida murta Descompon es verd ramatge. Es per cert un galant jove De rossa y espessa barba, 7s Drestrangera fesomia Y despressiva mirada, De s'hermosa joveneta Vermeyas tornan sas galtas, Com si’s convertis en rdsas so Loqu’era de lliris antes. 90 95 105 POESTES FANTASTIQUES 95 —No'm fasseu mala acullida, Que de tronch real som branca, Y de llorers sa corona Asa de duch va ajuntada, ‘Teng riquesas y teng vilas, Teng naus propias y teng Ilansas: Siun castell roquér vos fosseu Vos retria jo amb sas armas; Pero aqui sols amb finesas Vol venge es duch de Bretanya, Qu’é vostros peus deposita De cent victorias sas paumas. —iOht! gracias. Pero coronas De sang tenyidas no'm plauen. Brilla molt sa de duquesa, Y per mf no'm basta encara. —Y bé feis, perque es de reyna Sa quel cél vos té guardada.— Saltre cavaller contesta, Y dins es jardi se planta. —El rey de Napols m’envia Com 4 cap d'una embaixada, Perque esser ditxés espera Posseint vostra ma blanca —No meresch jé tanta d’honra, Y em sab greu pareixe ingrata; Pero corona tant bella Encara per mi no basta.—96 ‘Tomas AGUILO I FoRTEZA. Obra postica De gé] roman sa princesa 110 Que se veu tan enganada. —¢Somias ti, per ventura En ser la reyna de Franga? —Si alta es aquella corona Sa meua ambicié es mes alta: us Ysi&caslam’oferissen Diria també: no’m basta, Coronas qu'un dia es trencan Per mf, jermana, qué valen Quant el rey de cel y terra 120 Per esposa me demana? Ben pronte d'un vel cuberta, Ben pronte de peus descalsa, Mon palau serd una cetla, Mon mantell sera de Hana; 12s Pero aprés, sigles de sigles A mon espds abrassada, Corona duré d’estrellas, ¥ ets angels serén mos pages. EDICIONS: C, 1880, pigs. 221-224; Obras, HK, pags. 37-42. ‘Vanuawrs: C: [sense separacté estrdfica, perd sagna el primer vers}. Titol. &: Fantasia. 3. C: rosa, 10. C: Te, 11, C: jardi. 16. C: pasetjan. 17. C: {sense ‘coma a final de vers}. 20. C: qu zllas. 27. C: cor. 30. €:j3. 31. C: [coma a final de vers]. 33. C: duria. 38. C: [sense admiracis inicial]. 40. C: cel. 45. C: posad. 48, C: 5a. 49. C: em. 51. C: cor. 55. C: [sense signe d'admiracié després de Y}. 66. C: [punt j coma a final de vers), 70. C: sor d'una, 76. C: [punt a final de vers]. 79. C: converts, rozas. 81. C: [sense coma a final de vers}. 87. C: roquer. 88. C: jo. 89. C: aqui. 90. C: Vol. 91. C: pews. 93. C: [sense admlracié després del guid]. 97. C:be [sense cay Qui. 114, feoma a final de vers]. 116. C: POESIES FANTASTIOUES 124. C: manto, 127. C: [sense coma a final de vers). 128. C:pajes.. 20 x Esclaval—Qu’es lo que mana Asa seua esclava trista Sa desgraciada sultana? Per distréure un pach ma vista, Obri aquesta persiana, —¢Sa que déna en es jard? iQuantas flors ey ha que veure! Pero sab..—Esclava, si, Ja sé lo qu’em taca a mi. A mf lo qu’em toca es creure, Jo nestig ja tan cansada De veure sempre el mar blau, Que si sdls una mirada M’ha de fer mes desgraciada, Seré mes encara’m plau. iQu’es dhhermos aquest jardit iQuinas flrs ey ha tan bellas! iQue m’agrada aquell jarmi! iQuin color tenen tan ff Diaquell rosér sas ponsellas! 3p coma]. 98. C: cel, te. 99. C: [sense coma a final de vers}. 105. C: [sense coma a final de vere). 108, C: ef, 109. Ci gel 110. Ce Diria. 118. C: eque. 119. C: Cuant.viCTrOR BALAGUER. POESIAS. BOHR QUINTA EDICION conRBoIDA Y AUMEWTADA. EEESTENI TO MADRID. IMPRENTA, ¥ FUNDICION DE MANUEL TELLO, abel Ia Cate, as 1882,a 24 VICTOR PALAGUER VIL En! allen de una damisela, Sil’ arpa jo tingués ab que algun dia Ja hermosura cantava y los amors, per tu Ia polsaria, y ab veu enamorada cantaria de ta gricia y bellesa los tresors. ‘Mes, trist troba mon cor tot Io que mira, que en los sélzers banyats pel Llobregat, ab veut que aymant sospira, un jorn penjé de sos amors Ia lita 1o pobre trovador det Montserrat. Ja mos cabells blanguejan, y passaren Jos jorns que ’m davan glorias y conort com fum se dissiparen, y fins erech que en mon cor s? enmostiaren de mos amors los regalats recorts. 2Qué, donchs, te pot donar per” agradarte V hoste amich que en ta casa has albergat? Ni joyas t8 ni cants pera deixarte, y tan sols pot donarte Ja catinyosa flor de sa amistat. Ja 86, nineta, que per tu sospira centusiasta y amant un jovencel; ja s6, ma bella Elvira, ‘que sols per t6, per tt tan sols delira, y beu lo amor en tos ullets de cel. Per t6 y per ell jo pregaré, senyora, y cuant de ditxa y pler Jo cor banyat vejéu alsarse del amor la aurora, dels dos ensemps un sol recort implora Jo pobre trovador del Montserrat,vicrOR BALAGUER. POESIAS. BOHR QUINTA EDICION connBoIDA Y AUMEWTADA. EEESTENI TS TO MADRID. IMPRENTA, ¥ FUNDICION DE MANUEL TELLO, Irate Ia Cate, as 1882,LO Lume DE LA PATRIA 239 Per lo treball de ’ énima la fe al amor nos porta, per lo treball dels brassos lo capital trobém: 6’ anima la matéria, I’ esperit se conforta, yeslo treball, sens dubte, que ‘ns mou y ns aconorta,, Ja vera santa y pura benedicei6 de Deu. ‘La pau sia ab vosaltres, los qui, plens d’ esperansa, formau una creuhada que marxa son cam; Ja pan ab los qui ereuhen que ja To jorn s! atansa, y ab lls de fe ja oviran J’estel de desiliuransa {que espurnejant passeja por fo blanvench zentt. ‘La pau los quitroban, font santa de ventura, en lo treball més ditsas que en Y-oci ! opulent. iQue Dau Ae las lars vostras espolse la tristura y en vostres cors deposi d’ amor Ja sava pura, us es sense amor I’ anima plans6 sense conréu! 1Que ’ amor de familia en vostres polsos deixe viva y batent I’ artéria del amor al traball, y quan dels qui estan cegos fo sd! la vena esqueixe, ‘que del amor de patria la pensa se nudreixe y'l.cor que ple ne sia d’-amor de Hibertat! Llavors al foch pindarich que al naixer fo nou dia cen vostres fronts ne brolle reverberant amor, avant marxarém sempre, los cors plens de I’ alegria, tots los qui 4 la lium nova vejam la nova via de un luminds y espléndit, rich esdevenidor. LOS CUATRE PALS DE SANCH?. Fumy de 1862, Jo tenfa en la montanya un castell enmarletat, 4 Anuestapotla, com algunas altres de aquest ie, partansente al mately = nero, denicen lech at pulses par primera vita kuna empnyada policy ne240 vicToR BALAGUER que n’ era Ley de Ja serra, yn'era’l sey dela wall, En ell mos pares guardavan, de 80s avis heretat, un panyo groch y bermell y llistat per cnatre pals. ‘Mes fo drap era d or & y los pals eran.de.sanch, de Ia sanch d’ un noble compte Jo Pelés anomenat. iAy Castella castellana, no t hagués conegut may! «Lo gonfané de las Barras,» deyan los uns al passar; altves deyan: »Lo pené de las cuatre Mibertats.» Perque tos pals eran cuatro y eran cuatre los senyals, essent cada barra un simbol, essent un nom cada pal. Diet se deya lo primer, y lo segon Llibertats Justicia era’! nom del ters, fre autor? wna prt y de alte los renoateexeitrs D, Ventre Rake Agsi= Jers, D, Teodor Eloventey 9, Rafal Ferrer y Vigub. Por conteta ale mgm 1 als chaechs iI feyan, Ianto exetiges eon pach & tes Eafrasnr Recvt, cole de posi oats ae cual figural seta {Y aquells pimica ya aqui! praech se deur qu anor, ta erdnt pati dace ts mcioalitt espanyola com peg sero" gue mer, no" quca de Cas tetlaper io que tea apne sico pelo que to de estans, tJorUll cet eye H nutors Peanyaiacb Ne Catalans Io que no val cs Ie aselteicle 4a Hspany, Vell qe formen PF spsnyn Ara, Catatasys,Vatenla,Andlaca, Coe felis, Hstremars, et. to gue no val es gue Espanya Ia forte tls Casta eh ‘wa pvass, jo vl is fatesnltt de Castelo ae no val eb on monopoly ees ecto yaaa ACatella com germana y foe com geroaim gran ae ol, pe no 4a yllverer monopoisar Is vay Peels &? Repanyny tana ae prviacae» A mis, bo ser aati qne en Ia dpaca gue exrigvctenaqurita yale posse ‘ave seyatien, 1” aor, allt Sin ta Bandera plc, imposition dieeedees or yeviodichs per Ins dare ily sore Ie pree,ee ala @ aquest compont owsilitraris com awa sed de propaga polities contra "s homens ue lates i formavay lo goberaLO LUBRE DE EA PATRIA 241 Q industria lo nom del euarts | iAy Castella castellana, no € hagués conegut may! Lo pal del Dret trossejéren Tos qui en Caspe congregats A la lum quedaren cegos per las prédicas d? un sant. La baita de la Justicia sota la Hosa resté a una tomba hont ee Hlegeix: Carlos de Viana agut ja, Y "Is canons de Felip Quint deixéren la Liberiat soterrada entre las runas de Barcelona famant. iy Castella castellana, no t! hagués conegut may! Si lo drap a? or de mos pares es avuy un esboranch, sien la torre del castell no hi tinch lo pené arborats si al peut dels marlets en runa sols ressonan entre plants Jas lastimeras esparsas del trovador catalé; sija sols me ’n queda un de mos cuatre pals de sanch, es per tu, la de las torres y dels eons afamats. jAy Castella castellanal, iAy si ‘m trencas lo cuart pall. 2! cargo aqueta poesia en dpoea en que 75 cepa amessendn Ia itn ‘ae cautuya,Joaquim Molas Antologia de la poesia So: romantica ‘A cura de Ramon Pinyol i Torrents . | 4 Edicions 62 ; Beteelous ‘Al despertar, tres sospirs trau del fons de ses entranyes; ia cada sospir del cor sona una corda de Tarpa. Fills de la reina, silenci! ‘Nostra mare és la que parla. La de la Fe diu: alenta'm! La de Amor: espds, ama'm! La de la Patria, vibrant, ‘amb tendre so crida: alga'm! Aixeca, espds, a la reinal Fills de a rina, aixecauela! sa ‘Si ha perdut son ceptre, almenys, per consol, deixau-li Tarpa! AnTont CAMPS IFABRES LA NOVA MUSA ALluts Roca jer qu volen ara, quan ja el segle ho desterra, tgrnat'a les vellures, 1 cls cants ressuscitar d'una poesia morta que jau dessota terra? ‘Quan mai s‘ha vist que tornen al cim de Y'alta serra les rodolants onades que davallant-ne van? segle n’és de luita. Lluitau, dones, oh poetes, celia apastols. S'han acabat los temps de fer-ne sols joguines i airoses cangonetes ‘per a passar los dies als peus de les ninetes, recitant llagrimoses poesies innocents. Laleasser dels déus falsos avui se desmorona. De mans de noves muses 'ol{mpica corona ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. ‘Avui tot a sos vicis lo geni s'abandona. ‘Anous déus, noves ares; nova llavor, nous solcs. 2 som en temps dels arcades. Avui no té posada ~ ‘les ploraires muses I'apol-ineo Parnas, dels llorers ombrivols, on jeia sa mainada, Yaviram poética ne fuig desconhortada. ‘estan los temples; los déus s’han esquerdat. lem entretenir-nos en escoltar rondalles, lo vapor ne creua de I'un a 'altre extrem, n la idea i no el ferro ne guanya les batalles, fil parlant ne porta, sens limits i sens valles, un cap de m6n a I'altre lo amp del pensament?... Jonau-me la poesia que en miisica sonora fa batre los polsos, ne fa bullir lo cor, e, d'inspiracié santa matriu engendradora, a resplendenta sa llum enlluernadora jer los espais sens Ifmits dels amples horitzons; nau-me la poesia, font pura dalegries, en éxtasis les animes eleva a l'infinit, és un ressd de doleos, eterns, gloriosos dies, spais obre al poeta, i al geni noves vies, orces per la Iluita ne déna a lesperit en regions pures d’atmsferes serenes, tig de besllums magiques d’abrillantats colors, deslliurant la pensa, ne trenca ses cadenes, s, consol supremo de les més altes penes, per totes les creences i amor per tots los cors sol dardent Iumaria i encesa cabellera, sa llum borbolla per les regions dels cels, sjants esteles ne sembra en sa carrera, foc sant guspires, i d'esfera en esfera porta triomfadora lo carro del progrés. ‘pas eixa ridicula, insipida poesia is i d’Apolos i de flabiols sonants; @ avui a tota idea oberta esta la via, 73que avui ja de poetes n’hi ha una nova cria, ‘que avui lo cavall d’Atila n’és dintre del Parnas; ni tampoc la poesia servil i aduladora {que del poder espera Y'almoina d'una crew, Fique del modern temple voldria ser senyora per a/instant omplir-lo, dement revenedora, He renegats i imptidics famelics mercaders. Salut, salut, poesia, estela diamantina, que avui als pobles mostres la via del progrés, fom enmig de tenebres, Ilum dolga i peregrina, Yestel de les legendes amb sa claror divina als reis d’Orient mostrava la via de Betlem. Per tu avui del poeta n'és la missié sagrada; n’és soldat d'una idea de caritat i amor, Wrés sacerdot d'un temple, un dogma, un déu i una ara, que com doctrina santa no és coneguda encara, thes que lo jorn s‘atansa en qué ho sera per tots. N’6s regenerativa la poesia, i noble, quan contra el tira indigne defensa l'oprimit, quan lo virtués ensalga i menysprea l'innoble... {La causa del poeta avui és la del poble. Lo brag avui no és forca; la forga és Yesperit. LA POESIA —Jo sé els misteris que lo riu mormola quan passa i mulla los arrels de l'herba; Jo sé el que diuen les marcides fulles que el vent s’emporta i en les ones cauen. De nit contemplo les guarnides branques ‘signar a terra, per lo vent mogudes, iveig com formen enlairades voltes les altes soques que les aures blinquen. Alla en la ubaga, que s'estén negrenca, mirola Iluna diburrar del salze lo larg brancatge damunt Iherba humida; iiveig les nimfes voltejar lleugeres cantant joioses i trenant garlandes, Amb les aus parlo, que de mi no fugen; To sol me daura 'horitz6 que em volta; Ja luna em mostra tot lo riu de plata. Les nits d’insomnis i ventures plen: hores brodades diHtusions i ditxes, eternes foren si pogués detindre Jama que ensenya lo cami alos astres. Mai més de Vauba la claror vindria, si jo pogués amb lo mantell de Yombra, ‘que les nits clares han brodat d’ cobrir la terra fins al fi dels ocho ‘Avui deu lo poeta alcar cants de victoria perqué radiant ja brilla la civilitzacié. ‘quell que millor cante la fe, la patria historia, Jo progrés ila indistria, la llibertat, la gloria, aquell entre els poetes, aquell sera el millor. Gener de 1874 _ Amb mi acompanya't i, on no res hi f . |, on no res hi troba -aquell qui em nega, trobaras riqueses; _ joet faré veure de settles fulles, a ls sumptuosos te daré en les roques, liamants i perles en los raigs de Vaigua, mean os ne E Pamncra ges cis Ja mar, on deixa BALA r lo sol, quan mor, lo seu mantell d¢ perqué les ones damunt dell Festenguen.Joaquim Molas Antologia de la poesia So: romantica ‘A cura de Ramon Pinyol i Torrents . | 4 Edicions 62 ; Beteelous ‘Quan veure em deixaras les roses veres §u meu, com I’ha brusit la ponentada!_ deixos rosers que m’han punyit el cor, de la tempesta ses flors ha arrabassat; de mos tristos hiverns les primaveres, inxat ses fulles la seca pedregac de ma fainebre nit la resplendor? fins a la soca recremada, 4 senyals s‘hi veuen del llamp que hi ha passat. Quan veuré obrir les estrellades portes del regne on tot crucificat reviu irebrotar mes esperances mortes, iel més bell de mos somnis renadiu? corsecada alzina que loratge spremar, cruixint-ne sos ressecats cimals, més traura brotada, mai més lo seu brancatge tira de nou i verd fullatge, Si catifa és Tatzur de vostres sales, loc del bes de ‘aura, tindra el pic de destrals. quan el veuré a mes plantes enflorar? ‘Oh Déu meu, oh Déu meu, dau-me unes ales © prenew-me les ganes de volar! En cor esmortuit sense florida, ‘cap matinada fresca rosada hi cau; illusions no hi nien en fulla ja podrida; bells somnis se’n van d’on fuig la vida cor sense esperanga té de la mort la pau. JACINT VERDAGUER Com vell que de la mort sent les petjades, DEscoNHORT Pepe wvedolamortrenies pede , del mén, passar-ne les escumants onades; Cor meu, ja no et conec! Digue'm, s6n teves vagues i mortes mes mirades, les cendres mig calentes que porto dins el pit? \tre de mes venes se'm glacara la sang. Que ja ha vingut lo dia de fer amb tu les treves? Aqueixa freda pausa amb que ara estreves, € lo batec tal volta del teu darrer neguit? JAUME COLLELL Hauré per fi deixat la negra aspresa, les glacadores timbes de mon cami boirds? EESTOLA Del gel de 'agonia mon anima esta presa, i del no-res la fosca em dén’ feresa; fn al nl aly ioggs a dado plorant baixo la testa, i em veig lo peu sagnés. aS “ Leoparpr Pels viaranys d'aqueixa terra isarda, ja haura marcat ma petja son rastre vermellenc Ja veig com trista avanga la calitjosa tarda, mes, ai, mon cor marcit me fa basarda, iel seu fons m'esgarrifa com gola d’un avenc. Amic, si encara ho ets, mon plany escolta; si sols tho dius, si 'amistat antiga, pel cuc de legoisme rosegada, com tronc coreat a l'apoiar-s‘hi es trenca, 247no llegeixis... Mes prou, si ets egoista, al veure versos llencaras la carta! Dubto. Vet-ho aqui tot. Dubto i no em sento ni amb voluntat ni amb forga per a creure. Tot lo que miro és fals; mai lo ser intim sabré comprendre bé del que aqui em volta. De linfinit jo puc legir els prodigis, analitzant ia llum de les estrelles que alla d’enlla, en Jo cel, brillen perdudes, ianalitzar la lium d’una mirada, illegir en lo cor, m’és impossible! Com no dubtar del mén, qui en ell hi troba solsament falsedat i hipocresia? Renoms brillants se fan amb falses glories, com amb cartré daurat se fan cuirasses, ide lluny tot és or pel curt de vista. Vergonyés i modest, s'amaga el merit, i atrevida s'eleva la ignorancia; aixf el que fa poc pes en lo mar sura, i és en son fons tan sols que hi ha les perles. Elevar-se! Pujar! Si falten ales, recordar tothom sap que a les altures no Yaliga tan sols, també hi arriba lo reptil, i és prou facil arrastrar-se. I quan, pujat al cim, més ambiciona encara remunta's, té sempre el medi de lograr-ho, rebaixant lo que el rodeja. Taixd ho fan tants! I mai ningii els censura: prou ells tindrien por, si por no fessin! Altres n'hi ha, de 'ambiciés escala, que homens de bé pertot arreu se diuen, i, per debilitat, del crim sén complices mirant-lo indiferent. Lligar no saben Ja causa amb els efectes, ino veuen que el mal d’altre en son mal pot transformar-se. ‘Tranquil mira el pages que els boscos talen; 248 no s‘hi oposa: al revés, se n'aprofita; perd poc temps després les pluges vénen, ien la muntanya a laigua res detura, i corre munts avall, i els rius desborda, i els camps inunda... j el pages ofega! Amb sa estranya indolencia i apatia Jos uns, amb sa malicia els altres, deixen o fan que la mentida en eix mén regni. Mes lo jovent, qué hi diu? Si és Yegoisme qualitat sols dels vells, com no es prepara a transformar-ho tot, en bé dels pobles? Qué fa almenys del jovent la part més alta, Ja part que per sos iftols o fortuna ha de donar a les demés exemple? Vestit amb la librea de la moda, ridfcula com sempre en sos capritxos, agu{ en teniu un d'ells. De son cap cuida molt més el perruquer que el catedratic; amic de ballarines i toreros, protegeix sempre l'art, i tots dirfem que és fill d'un monstre acas, no d'una mare, segons lo mal que parla de les dones. Entre visites, jocs, passeigs i teatres, ni té temps per pensar: treballa sempre... Aquest és I'chomo sapiens» de Linneu! Si tots com aquest fossin, fins al dia del Final no hi hauria al mén judici! Al veure com aquest i aquells tants homens, veritat i virtut, on puc trobar-vos? Que en lo poble, tu em dius? I on és lo poble? Bs la munié de gent que alegre xiscla ia la placa de toros té Ateneu? Bs la que per carrers i places corre «Visca la llibertat!» cridant contenta, 4 és esclava, primer, de sa ignorancia, després de ses passions, després dels idols que, per dema cremar, avui aixeca? 249Jo crec que hi ha virtut perqu® hi ha vici, mes no la sé trobar per on la cerco; potser ho fa que ha fugit de les grans viles, tan petites per a ella, acostumada a viure dintre el cor dels homens justos! Taixd deu ser. Com la virtut pot veure, sens que tinga desitjos d’apartar-se'n, Yespectacle ridicul que a tothora les grans ciutats als ulls dels bons presenten? Shhi veuen sempre els déus del vell Olimpo, que, d'aqueix desterrats, per aquf volten; ‘Momo ha tret a Talia dels teatres; Jes Muses han plantat quincalleria; ‘Venus de cap artista és la modelo, que ara les grans belleses s6n les Féries; Vulcanus fa contentes a les Parques treballant dia i nit enginys de guerra; i Mercuri, a la Borsa, que és son temple, embadalit aguaita com Cupido, Ja sense bena als ulls, treu sempre comptes. I Cupido fa bé, que sols los homens amb interés los interessos miren; i tots, fora de Yor, tots los que en tenen, no creuen en res més que en si mateixos, que és creure, per ma fe, en ben poca cosa! Tno hi haura un remei? Es per ventura un cercle lo progrés, que ara ens retorna, després dhaver passat segles gloriosos, al primer estat salvatge d’on sortirem, ‘com tora al mar pels rius la gota d'aigua que del mar puja al cel dintre del néivol? L’home, que per a unir els llunyans pobles ha fet esclau el llamp, no podra un dia estrényer la distancia, avui immensa, que hi ha entre el cap i el cor? No podra treure, com del carbé el diamant, de legoisme Yamor per a posar-lo en sa corona? 250 rant de bo que aixis fos! Llavors serien homens, homens, i les dones, angels. les per ara no ho s6n. Si alguna pura ‘idea o virtut tenen, prest 'esborra Tegoisme que va creixent, semblant-ne 0s efectes l'efecte d'un incendi, _que el fum embruta lo que el foc no crema. Ditx6s tu! Ditxds tu que en ta masia, luny del brogit del mon, vius en la calma, jen eixes nits d'hivern, per mi tan tristes, "prop de la llar d’on los tions encesos claror i Ilum escampen per la cambra, ‘mentre ta dona al nen més petit bressa cantant dolces cangons, tu a l'altre mostres acreure en Déu ia respectar els pares; jel vent, que vol entrar per les escletxes, rutllant de tos fillets los cabells rossos, te porta el perfum aspre, que aquf enyoro, dels reinosos pins de la muntanya! JoaqUIM M. BARTRINA ARDUA SENTENZA. «I bé! Ho has ‘conseguit! La Via Appia de nostra historia, un monument de menos ostenta ja als viandants! Pots envanir-te'n! Lestatuia fou; ara és per terra a trossos. Ja hi juguen los xicots. Aquell respecte ‘upersticiés amb que la imatge, altiva abans, del vell prohom se contemplaven, ja Than perdut. A'adona’s que queia, van quedar estamordits; los uns als altres se van mirar; ningéi es movia, A I'dltim un datrevit s'hi va acostant, hi arriba, palpa la pedra, la terrible espasa yue sa cintura resguarda; li arrenca... Bs ferro vel | rovellat | amb osques! 251Joaquim Molas Antologia de la poesia So: romantica ‘A cura de Ramon Pinyol i Torrents . | 4 Edicions 62 ; Beteelous ‘No ha arribat als darrers térmens Ta desolacié amb qué em trob? ‘Qué em manca, siné los vérmens que devoraven a Job? IL. 1859-1874 } ‘home a qui el mal fat s‘aferra no li val lo forcejar; del damunt se'l trau la terra, iTescup de sila mar. No puc pus!... Fall-me el coratge per combatre ae ma greu eth me guanya amb tanta ventatja, que retut te crit... oh Mort! Novembre de 18 LOS TRES SOSPIRS DE L'ARPA . Mania Acun BALADA En la tomba hi ha una reina, ric mantell té per mortalla, ‘un ceptre d’or en la ma, sobre son pit una arpa. Fills de la reina, plorau, plorau de dol i enyoranga. Sols arpa tres cordes té, dolces, vibrants, delicadés, com té tres cordes lo cor, la Fe, l'Amor i la Patria. Fills de la reina, plorau, plorau de dol i enyoranga. Era lo goig de la reina, ien les seves mans parlava; ial seu ress s'adormien | los seus fillets en sa falda. Fills de la reina, plorau, plorau de dol i enyoranga. 68 69Si entonava cants de guerra Fills de la reina, plorau, tremien los monts i planes; plorau de dol i enyoranga. si treia sospirs d’amor, iq Ies nines d'amor penaven. Jano l'aclamen senyora; i Fills de la reina, plorau, la senyora n’és esclava; i plorau de dol i enyoranga. perqué Ianga ais de dolor, y Ja lengua li han arrancada. : ‘Mes, qué té I'hermosa reina? Per qué la seva arpa calla? Qué s‘han fet los lais d’amor? Que shan fet, ai, les balades? Fills de la reina, plorau, Fills de la reina, plorau, lorau de dol i enyoranga. —Ja ha finat, ja, lestrangera; 1 Jaha finat, ja, la bastarda; plorau de dol i enyoranca. ‘enterrau-la amb son mantell, amb arpa i ceptre enterraw-la, Era tendra i carinyosa, Fills de ta reina, plorau, ifha encisada un monarca; _ plorau de dol i enyoranga. amb sentides amoretes al mig del cor I'ha fletxada. Fills de la reina, plorau, plorau de dol i enyoranca. —Ai, mare, no ets morta, no; encara ton foc m’abrasa; no ets morta, no, mare meva.. Jos teus fills viuen encara. —Seurem junts en un sol trono, Fills de la reina, plorau, "juntarem les nostres armes: plorau de dol i enyoranga. en un quartel lo Lle6, en Faltre quartel les Barres. Rodegen la seva tomba; | Fills de la reina, plorau, al peu un llorer hi planten, plorau de dol i enyoranca. sols amb Ilagrimes lo reguen, sang de Ilur cor és sa saba. Mes la reina té enemics Fills de la reina, plorau, que en la cort tenen privanca, plorau de dol i enyoranea. vils cores, que sempre roseguen, de verinosa fiblada. nl Fills de la reina, plorau, plorau de dol i enyoranga. I feia larg temps que muts - ye veillaven Ia tomba santa, monarca sells € quan Yarpa déna un gemec... prest de la reina es recata; Lareina s‘ha despertadal canvia Yamor en desdeny, i el desdeny en odi canvia. Nostra mare ressuscita; fills de la reina, esperanga! 70 umAl despertar, tres sospirs trau del fons de ses entranyes; ia cada sospir del cor sona una corda de Tarpa. Fills de la reina, silenci! ‘Nostra mare és la que parla. La de la Fe diu: alenta'm! La de Amor: espds, ama'm! La de la Patria, vibrant, ‘amb tendre so crida: alga'm! Aixeca, espds, a la reinal Fills de a rina, aixecauela! sa ‘Si ha perdut son ceptre, almenys, per consol, deixau-li Tarpa! AnTont CAMPS IFABRES LA NOVA MUSA ALluts Roca jer qu volen ara, quan ja el segle ho desterra, tgrnat'a les vellures, 1 cls cants ressuscitar d'una poesia morta que jau dessota terra? ‘Quan mai s‘ha vist que tornen al cim de Y'alta serra les rodolants onades que davallant-ne van? segle n’és de luita. Lluitau, dones, oh poetes, celia apastols. S'han acabat los temps de fer-ne sols joguines i airoses cangonetes ‘per a passar los dies als peus de les ninetes, recitant llagrimoses poesies innocents. Laleasser dels déus falsos avui se desmorona. De mans de noves muses 'ol{mpica corona ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. ‘Avui tot a sos vicis lo geni s'abandona. ‘Anous déus, noves ares; nova llavor, nous solcs. 2 som en temps dels arcades. Avui no té posada ~ ‘les ploraires muses I'apol-ineo Parnas, dels llorers ombrivols, on jeia sa mainada, Yaviram poética ne fuig desconhortada. ‘estan los temples; los déus s’han esquerdat. lem entretenir-nos en escoltar rondalles, lo vapor ne creua de I'un a 'altre extrem, n la idea i no el ferro ne guanya les batalles, fil parlant ne porta, sens limits i sens valles, un cap de m6n a I'altre lo amp del pensament?... Jonau-me la poesia que en miisica sonora fa batre los polsos, ne fa bullir lo cor, e, d'inspiracié santa matriu engendradora, a resplendenta sa llum enlluernadora jer los espais sens Ifmits dels amples horitzons; nau-me la poesia, font pura dalegries, en éxtasis les animes eleva a l'infinit, és un ressd de doleos, eterns, gloriosos dies, spais obre al poeta, i al geni noves vies, orces per la Iluita ne déna a lesperit en regions pures d’atmsferes serenes, tig de besllums magiques d’abrillantats colors, deslliurant la pensa, ne trenca ses cadenes, s, consol supremo de les més altes penes, per totes les creences i amor per tots los cors sol dardent Iumaria i encesa cabellera, sa llum borbolla per les regions dels cels, sjants esteles ne sembra en sa carrera, foc sant guspires, i d'esfera en esfera porta triomfadora lo carro del progrés. ‘pas eixa ridicula, insipida poesia is i d’Apolos i de flabiols sonants; @ avui a tota idea oberta esta la via, 73Joaquim Molas Antologia de la poesia So: romantica ‘A cura de Ramon Pinyol i Torrents . | 4 Edicions 62 ; Beteelous ‘Tu feres d'un sdl aspre jardins per tes collades, tu feres rius de plata brollar de tos telers; davant sempre les altres avancen tes armades, als mars de més borrasques fan cap tos mariners. Per rica i poderosa te criden la primera, tes obres testifiquen que ton orgull no és va; Yempresa que no agosen, prenent-la per quimera, ‘ La campana al treball crida: —Al taller! —A treballar! slo pa dela familia, la suor de nostre afany. —Al taller! —A les encluses! —Al cargol! —Al tom! —Al banc! Que los timbres més honrosos, ‘s6n los timbres del treball. Davi, da-li sens descans! —Afanyem'ns! —A la tarealLo foc furga amb lo silventre forjador expert i brau, iamb les corbes estenalles té una barra a caldejar. Quan lo ferro fa estrelletes fina sorra hi va tirant, fins que la roenta barra trau a temps de la fornal. Lo martell lleuger blandeja, iespargits a son alcang, té la plana, el peu de cabra, los escaires i els tallants. Al compas que el martell déna, malladors ensinestrats en Fenclusa escalabornen Yardent ferro a cops de malls. Ja Yallarguen fent-hi presa; ja Tescurcen recalcant; va la peca prenent forma del ferrer a voluntat, i forjada passa a carrec dels torners dels manyans. Afanyem'ns! Davli, da-li sens descans! Es lo pa de la familia, Ja suor de nostre afany, ilos timbres més honrosos s6n los timbres del treball. —Afanyem’ns! —A la tarea! Darl, da-li sens descans! L’aurora del progrés, manumitint esclaus, Yestigma de la gleva de nostres fronts borra. En Jo banquet del mén, avui lobrer ja hi cap; 94 los trobadors pregonen les glories del treball. Progrés, virtut i amor és nostre lema sant; soldats som de la inddstria, soldats som de la pau. Darl, dacli, dali, dati! La campana a plegar toca, Io dever complirem ja, Jo descans cerquem joiosos en la pau de nostres llars. Aplegar! Toser ANSELM CLAVE «JO VAIG PROSCRIT...» Jo vaig proscrit, amb V’anima intranguilla, corrent avui la vall, dema la serra, passejant mon dolor de vila en vila, de ma famiflia lluny, lluny de ma terra. Tpujo cada jorn a la muntanya, i allf on la veu de eco més sallunya, clavant mos ulls en la regis d'Espanya, jo crido: «Catalunya! Catalunya!» Ecos dolcfssims que de serra en serra pportau la veu que us crida carinyosa, Portau, vos prec, la meva vers la terra ™mai com avui al cor i als ulls hermosa. Tlos meus llars sabran ma llatzeria, i mos amics sabran que en terra llunya, tot gemegant, als ecos cada dia jo crido: «Catalunya! Catalunya!» Si desterrat me trobo en terra estranya, dlingratitud odiosa viu exemple, 95Joaquim Molas Antologia de la poesia So: romantica ‘A cura de Ramon Pinyol i Torrents . | 4 Edicions 62 ; Beteelous ‘cint Verdaguer, el gran poeta del segle, segui una aven- 4 . 1874-1895 tura tota personal: des de Yefusi6 mistica dels primers anys fins ala duresa ascética i esqueixada dels de ma- duresa. Per tltim, l'amor deixa d’ésser declaradament literari o dramaticament romantic per a esdevenir in- tim, recollit, ple de matisos. : Reprodueixo amb tota fidelitat el text de la prime- ra edici6. O, si n’hi ha, de les edicions critiques moder- nes. Només n’he regularitzat Yortografia, la puntuacié ifs de majuiscules i mintiscules d’acord amb les nor- mes vigents. I Pujaren al castell. L'augusta porta oberta al vent de la tardor estava; alla la Reina, deturant sa filla, signa la mar de orient llunyana. Tentraren al palau. Sales immenses mostraven fondes la buidor que esglaia, ial so de les petjades, s‘estremien ls negres cavallers qui les guardaven. Ail! aquells negres cavallers de ferro no mouran mai sa poderosa Ilanca. Al cruixir de les buides armadures Ta Reina sospirava. 0 Dins la cambra reial, trista i polso: un trono d'or hi resplendia encar: Ja Reina hi va pujar, i s’hi va asseure amb lo record de sa majestat passada. Alla baix d'ella slassegué la jove imirava amb tristor l'antiga sala... Mare, tos fills i ton poder finiren!— 152 153Filla, tu vius per a conhort encara.— —Qu’ resta, mare, d’aquell temps, qu? resta?..— La Reina aqui, sense dir mot, plorava; i fent signe llavores a sa filla, liva mostrar una arpa. om ‘Llarpa era antiga que en els jorns de gloria avant els reis en el castell sonava: encara dins la pols d’aquelles cordes notes dormien de dolcura patria. ‘La jove prengué l’arpa, i tremolosos els sons primers, com a gemecs, pujaven. Després va rompre un torrental de notes, com fonda pena que plorant esclata. los ecos, feels qui sempre vetlen, repetiren la veu tan enyorada, es movien dins lombra les banderes, ildliba siulava. wv Estols de notes magiques sortiren de dins les mans de la princesa blanca, com los aucells aletejant nasqueren de dins les mans purissimes de lauba. Baixos los ulls, la Reina consirosa bevia el so de 'harmonia estranya, i per moments parlava com en sornnis, i sos fills, que eren morts, anomenava... Tard era ja. La luna blanca i freda guaita tranquillament a dins la cambra. Tningé sap, ai Déul, fins a quina hora dura lo so de 'arpa. 1876 ‘Miquel Costa1 LLoRERA 154 A HORACE Princep afable de la docta lira, noble custodi de la forma bella, savi que portes de consell i murta doble corona, ‘Mestre, tolera que una ma atrevida porti a mon poble la que amb tanta gloria tu transportares a la mare Roma, cftara lésbia. Aspra i ferrenya sonara en ses cordes gregues, la llengua de ma patria dura; més encar’ noble hi sonara: ma patria filla és de Roma! Filla de Roma per la sang, pel geni, forta i ardenta com sa mare antiga; guarda en ses terres per llavor de gloria cendra romana. ins sa terra el aurador atdnit ‘08505 i marbres, i joiells hi troba, elms i senyeres, que de bronze ostenten Taguila augusta. —Bella ma patria és ademés: viuria sens enyoranga ta divina musa sobre eixa terra que cenyeix la blava mar de sirenes, Illa és galana en qué lo sol de Grecia brilla purissim, i d'argenta saba prodig, hi déna amb lo raim alegre Yatica oliva. Deixa id6, mestre, que sobre ella evoqui classiques formes; i ta bella musa pura, serena, fora vel, ma patria veja somriure. 155Joaquim Molas Antologia de la poesia So: romantica ‘A cura de Ramon Pinyol i Torrents . | 4 Edicions 62 ; Beteelous ‘Iveig guerrers que, mig desntis, combaten ‘damunt ton caramull, mentres los altres a ton peu s‘abaten com les ones del mar en un escull, LO PI DE FORMENTOR lectus ut cedri cor estima un arbre! Més vell que lolivera, Vell claper, vell claper, qui tes canteres poderés que el roure, més verd que el taronger, pogués ara legir! de ses fulles eterna primavera, Qui interrogar pogués tantes osseres ita amb les ventades que atupen la ribera, que el llaurador remou i fa florir! "que cruixen lo terrer. ‘Tu veus passar les races fent onades guaita per ses fulles la flor enamorada; del temps en la corrent, Ia fontanella ses ombres a besar; immebil com la roca que debades Déu ungf d'aroma sa testa consagrada socava Yaigua del febros torrent. i dona per terra 'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Vell eres ja quan sa paret primera algava aqu{ el roma, Huny, damunt les ones, renaix la llum divina, iha mil anys que sa morta polseguera ‘canta per ses branques l'aucell que encativam; a tos peus la ventada rossega... crit sublim escolta de 'aguila marina, voltor que puja sent I’ala gegantina Taixf veuras passar la nostra vida, remoure son fullam. i d’altres ne veuras. Caura nostra Babel ja derruida dim daquesta terra sa vida no sustenta; itu encara soberg taixecaras, per les roques sa poderosa rel, -pluges i rosades i vents i llum ardenta; Per aixd venc a veure't algun dia, ym un vell profeta, rep vida i s‘alimenta claper mai derruit. de les amors del cel. Aquf on pareix que el temps ja no fa via, i a goa ‘ eae sublim! Del geni n’és ell la viva imatg abe eae ‘na Jes muntanyes i aguaita linfinit; iss ‘ell la terra és dura, mes besa son ramatge ‘que l'enamora i té el lamp i Toratge ‘Mrquet. Costar Luopera Bee Per eloria i per delit. I sft que quan a lloure bramulen les ventades ibla entre l'escuma que tombi lo penyal, ell riu i canta més fort que les onades, mfador espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real. 219Arbre, mon cor tenveja. Sobre la terra impura, com una prenda santa duré jo el teu record. Lluitar constant i veneer, reinar sobre Yaltura i alimentar-se i viure de Cel i de llum pura... Oh vida... noble sort! Amunt, anima forta! Traspassa la boirada iiarrela dins altura com larbre dels penyals. Veuras caure a tes plantes la mar del mén irada, i tes cancons valentes 'niran per la ventada com I'au dels temporals. 1875 ‘MrqueL Costa LLOBERA BRINDIS A vostra taula vine a algar una copa, ‘oh bons amics!, si lloc m’hi voleu fer, a honor dels pobles oprimits d’Europa i de quants porten jou d’esclau també. Polonia! Va per tu, la patria noble, ena desgracia, la nacié més gran; per tos patfbuls, que pujava el poble com escala d'honor al cel mirant; per tes verges, tos martirs i patriotes caient com bons en lo combat de mort, © arrossegats a les regions remotes de la Siberia per més trista sort; per ta terra en mala hora repartida, {feta a les sorts per lladres coronats. Per Varsdvia, la victima escollida, er tots quants ella ha vist sacrificats. ‘Per Irlanda també, que, trista hereva de la miséria, son camf va fent; per als seus fills reconquerint la gleva, aqui aixecant-se, més enlla caient. Per aquell Parlament que ahir perdies, iltim joiell de ton tresor robat, des d’on parlava al mén en tos grans dies amb sos accents amor la llibertat. Pels qui, fills teus, en esclavatge ploren baix les urpes del déspota senyor; pels qui de fam i d’enyoranga es moren, de llunyes terres en ingrat racé. Per tu, Basconia, niu d’independencia que un dia Déu penjava al Pirineu, dels cants euscars bressada amb la cadéncia que a la farga ressonen i al conreu; per tos congostos, on encar s'hi troben les petjades de 'héroe Carlemany; pels furs aquells que mal nascuts te roben ses males arts posant-hi per parany. Per esperit que encara vivifica aqueix poble de braus; pel sant recer d’aquell secular roure de Guernica que amb l'amor dels seus fills verd se manté. Per Alsacia i Lorena les franceses; per Metz la insigne, mirall de llealtat, Ia reina de les viles loreneses profanada en son front immaculat; per hermosa Estrasburg, cap de lAlsacia, la primera en combatre linvasor, ‘ala Franca estimant en la desgracia, com quan cenyf el llorer del vencedor. Per vosaltres, a un temps desposseides, espiades com a lladres de camf que al so de les patrulles avorrides cls infantons haveu de fer adormir. els pobles, sens fortuna, dats un dia 221A ANTOLOGIA CATALANA dirigida per Joaquim Molas Antologia de Ia cultura catalana de tots els temps, que, dirigida al lector no especialitzat, ofereix alhora als’ estu digsos, textos rigorosos i manejables. Hi son inclosos, a més dels textos literaris importants, textos dels histori dors 1 economistes, dels politics 1 pensadors més significa- thus dels Paisos Catalans. El conjunt dels volums daques- ta antologia ha de consiituir una vasta sintesi textual i critica de la culture catalana. J, Ruan Liuut: Lilore de les Besties, a cura de P. Bohigas. p ROgRENYO: Teatre revolucionari, a cura de J-LI. “Marfan 3. SaLvavan Eseatu: Narracions, proleg de F. Vallverdd. 4. Ideari de Francese Pi i Margalt, per 1. Molas. 5. Nancis Orie: La societat catalana de 1a Restanracié, 6 7 ‘a cura de S, Beser. . Cries Rin: Llengua i literatura, a cura de J. Molas, Poesia catalana romantica, per J. Moles. 8. Ideari @Anselm Turmeda, per JL Macfany. 9. J. V. Foxx: Catalans de 1918, proieg de J. Colomines, 40. Guskav oe Lrost: Poesia, a cura d’A. Manent. Ai, Rouerr Rosser: Le Barcelona del vuit-cents, a cura de JeLL, Marfany. 12, Jose? M, Castattsrs Poesia, realisme, historia, prdleg de 13. Ideari d’Antoni de Capmany, per E, Giralt i Raventds. Mi Joan Pore x Fenneren: La dima enanorada, proteg de |. Costa, 15. J, Contapa: Catalunya i els catalans, proleg de J. Molas. 16. Ideari de Maria Cubi, per J, Berrio. 17, Rayon Moneansr: La croada de Franca contra els ca- alans, a cura de Ramon Sumoy. 18. Ideari de Ramon Turrd, per J. Sempere. 19. Poesia catalana de la Restauracid, per . Moles. seguiran: Joser Cagner: Cop de vent, proleg de J, Sarsanedas. Gabgust Peeniver: Teoria dels cossos, prileg de J. M. Castellet. POESIA CATALANA DE LA RESTAURACIO per Joaquim Molas edicions 62, barcelonaSom al punt de fer una tria, cada ui que diga el que és; To qui vulge ser dels nostres, que es decante dels demés; serem pocs, perd comptem-nos; si som poos, ja serem més. Faran befa de nosaltres, dofegar-nos provaran; pero, ferms igual que un roure, Jes ventades passaran, i dels cues i de Ia farda encara ens netejaran! Mes que avui trone i Mampegue, pel dema no tinguem por: quan veiem una poncella, ja sabem que ha d’ésser flor; podem dir que tenim arbre, quan tenim ja la Hevor. La Ilevor és amor de patria, no sabem qué en sortira; lo color de brots i fulles pintara com pintara; ies la soca i la brancada sera tot ben catala, Volen fer-nos blancs 0 negres... que va errada aqueixa gent! Com nos hem partit la taula, compartim Io sentiment, i beguem per Catalunya, i Beguem pel temps vinent! ANGEL GuIMERA «QUINA TRISTESA M'HA DAT. Quina tristesa m’ha dat mirar-te de Vallvidrera! Tan gran que has fet, ciutat! Com més gran més presoneral ANGEL GUIMERA SOM I SEREM GENT CATALANA Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol, que no bi ha terra amb més ufana sota la capa del sol. Déu va passarhi en Primavera i tot cantava al sew pas. Canta la terra encara entera, i canta que cantaras. Canta Vaucell, el riu, la planta, canten la luna i él sol. Tot treballant la dona cania, iicanta al peu del bressol. I canta a dintre de la terra Jo passat jamai passat. I jorns i nits, de serra en serra com tot, canta el Montserrat. 37Joaquim Molas Antologia de la poesia So: romantica ‘A cura de Ramon Pinyol i Torrents . | 4 Edicions 62 ; Beteelous ‘fent, oh ciutats glorioses, tu, del forcat, la rella; tu, el timé de la nau. Fills dels boscs i les ones, homens de pit de ferro, Jos que, en Ilunyanes platges, no us mireu en desterro, perqué viva la patria porteu sempre en lo pit; poble que a totes hores cants entonant alegres, del sant treball aixeques l'encens en ndvols negres fins al cel, dia i nit. Ivosaltres, vosaltres, als que lo front vos crema en les brusentes planes lo sol de la verema; los que feu de la terra brotar les garbes d'or; los que, puntejant destres la cftara moresca, feu leixam de fadrines ballar a Yombra fresca dels tarongers en flor: vingau los uns j els altres, i oixcau lo que vos diga de les comunes glories i la grandor antiga Jo trobador, que encara guarda l'antic parlar; iidemprés, junts armant-vos en la més santa guerra, desgarreu ies fecundes entranyes de la terra, solqueu la immensa mar. Enjamai disputeu-vos, germans, vostra corona; les dos podeu ser reines, Valéncia i Barcelona: a corbella és un ceptre lo mateix que el trident. ‘Déu, per a qué al port tornen les vostres naus leugeres, {per a que net caiga lo gra en les nostres eres, cenvia el mateix vent. Sigau, puix, sempre unides, de cent pobles enveja; ‘cascun segle que passe més ditxoses vos veja, i creixcau en fortuna i en gloria sense fi; es mans fraternes juntes, com convé a les bessones, i sentades a Yombra que tu a les dos els dénes, gloriés tronc llemosf! 1864 ‘Teopor LLoRENTE 100 LA BARRACA. Com la gavina de la mar blavosa fait la sane alias platja fa son niu; lo nevat colom que el vol repos: de Yarbre verd en lo ‘brencatge ombriu; blanca, polida, somrisent, bledana, | casal d’humils virtuts i honrats amors, Yalegre barraqueta valenciana " s‘amaga entre les flors. Baix la figuera, on los aucells de Pho canten festive falbada matinal al primer raig del sol obri la porta {als aires purs del cel lo finestral; i'com la mare cova a la niuada, tes amoroses ales estenent, pobre trespol de palla ben Ili Ta guarda duamal vent Quatre pilars, més blancs que Yass formen davant un porte de verdory corre sobre ells la parra, tota plena de pampols d'esmeralda i raims dor; son ombra, lo pa de cada dia repartix a sos fills lo Treballl sant, ena taula la Pau i ’Alegria les flors van desfullant. A.un costat obri el pou la humida gola; | Pergu®tinga perfumat dosse, la garlanda de flors, que al vent trem: estén sobre el brocal um geemilens iper la franca porta mai tancada, les flors despreses i el flairés perfum a dins penetren, en la dolga onada de aire i de la lum. 101Pengen del mur I'aixada i la corbella, {que a terra fan doblar lo suat front; lo pulcre canteret, que la donzella, encorbant lo brag nu, porta a la font; iplena d’harmonies misterioses, Ja guitarra, que ensems gemega i riu, a Ja lum de la luna en les gustoses velades de l'estiu. Alla dins, entre alfabregues florides, en lo corral, baix 'ample taronger, murmurejant pregaries beneides Ja mare agrunsa a son infant darrer; ial cim de la cabanya, fent-la un temple santificant sos gojos i dolors, obri eterna la Creu, per digne exemple, sos bracos protectors! Tot riu entorn: va 'aigua cristaHlina corrent entre pomells de lliris blaus; sorolla dolgament la mar veina; mouen els arbres ventijols suau: {sial filet dommita la mamella mira lesposa i calla, ou a lo lluny larga cangé de I’home, que la rella enfonsa amb valent puny. Barraca valenciana! Santa i noble escola del treball! Modest bressol del que nos déna el pa, laboriés poble curtit pel vent i bronzejat pel sol! Més que els palaus de jaspis i de marbres, més que los arcs triomfals i els coliseus, tu, pobre niu, perdut enmig dels arbres, valdras sempre als ulls meus! En tu naixqué I'hermosa campesina que tot lo mén contempla embelesat, lauradora amb aspecte de regina, 102 plena ensems de modestia i majestat; a d'ajustat gipé i airoses faldes; la que el foc de Arabia du en los ull Ja que clava amb agulles d'esmeraldes los negres cabells rulls; Ja que la roja fraura, al rompre el dia, cull una a una, i en brillant pomell, que la mateixa Flora envejaria, junta el gesmil, la rosa i el clavell; Ja que desfulla la frondosa branca, aliment de linsecte filador; Ja que als rossos capells, cantant, arranca Ja sutil fibra d'or. En tu naixqué, company ben digne della, sobri, sofrit, leuger, fort ileal, el que en Yaspre guaret clava la rella i obri a l'aigua corrent fonda canal; el que sembra el bon gra i arbre talla, ien Yalmassera extrau Voli més fi, iamb incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi; el que, enflocant son haca voladora, Ja joia guanya, que a la novia du; el que fa refilar a la sonora citra, en les nits d’albades, com ning; el que, per a defensa de la terra, Jo vell trabuc despenja del trespol, quan per lhorta, donant lo crit de guerra, retrona el caragol. En tu naixqueren i ditxosos viuen; pera ells, lo mén que veuen no és més gran; com los aucells que moren on aniuen, en tu bressol i tomba trobaran. Ton lluminds fogar és sa alegria; a sa dolga calor s6n forts i rics. 103Guarde-los bé ton ombra, nit i dia, de tots los enemics! Guarda els infants que, baix de la porxada, amb lo jonec valent juen sens por; Ta verge, que en la nit callada escolta la cangé que li ompli el cor; guarda la mare, ardida i jubilosa; guarda el pare pensiu,, que es cansa ja; guarda el pobre vellet, que al peu reposa de Varbre que planta! Guarda-los de la pluja ila tempesta per a qué dormguen sens dubtés recel;, guarda-los de la fam i dela pesta, del foc dels homens i del llamp del cel. Guarda-los bé dels esperits malignes; de les llengties de serp dels mals veins; guarda-los bé de temptacions indignes, de pensaments roins. Isobre ses victories i fatigues, sobre el goig breu i el treballar constant, sobre el camp pedregat o ple d’espigues, sobre la taula buida o abundant, sobre el ball de la boda desitjada, sobre el ftinebre llit, banyat en plors, ‘estenga eternament ta Creu sagrada los bragos protectors! 1883 ‘Teopor LLORENTE 104 _ «VORA EL BARRANC DELS ALGADINS...» Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dole flaire, que per a omplir d’aroma l'aire no té lo mén millors jardins. Allf hi ha un mas, i el mas té dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tinc anima presa vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, s'alcen al cel quatre palmeres; lo vent, batent ales leugeres, mou son plomall i els seus trones fins. En ells, milers de teuladins fan un soroll que el cor henxissa. Qui ouir pogués sa xillerissa, -vora el barranc dels Algadins! Vora el barranc dels Algadins, Taigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol lampega, i trau Tarrds verdosos brins. Sona el tic-tac en los molins; ial caure el sol, cagadors destres, a joca van d’anets silvestres, vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, moura dema les palmes V'aire; Ii donaran los horts son flaire, i sa cantéria els teuladins. Lo mas dema guardara dins dolgos records e imagens belles; jo no podré gojar ja delles, Vora el barrane dels Algadins! ‘Tsopor LLORENTE 105Joaquim Molas Antologia de la poesia So: romantica ‘A cura de Ramon Pinyol i Torrents . | 4 Edicions 62 ; Beteelous ‘Guarde-los bé ton ombra, nit i dia, de tots los enemics! Guarda els infants que, baix de la porxada, amb lo jonec valent juen sens por; Ta verge, que en la nit callada escolta la cangé que li ompli el cor; guarda la mare, ardida i jubilosa; guarda el pare pensiu,, que es cansa ja; guarda el pobre vellet, que al peu reposa de Varbre que planta! Guarda-los de la pluja ila tempesta per a qué dormguen sens dubtés recel;, guarda-los de la fam i dela pesta, del foc dels homens i del llamp del cel. Guarda-los bé dels esperits malignes; de les llengties de serp dels mals veins; guarda-los bé de temptacions indignes, de pensaments roins. Isobre ses victories i fatigues, sobre el goig breu i el treballar constant, sobre el camp pedregat o ple d’espigues, sobre la taula buida o abundant, sobre el ball de la boda desitjada, sobre el ftinebre llit, banyat en plors, ‘estenga eternament ta Creu sagrada los bragos protectors! 1883 ‘Teopor LLORENTE 104 _ «VORA EL BARRANC DELS ALGADINS...» Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dole flaire, que per a omplir d’aroma l'aire no té lo mén millors jardins. Allf hi ha un mas, i el mas té dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tinc anima presa vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, s'alcen al cel quatre palmeres; lo vent, batent ales leugeres, mou son plomall i els seus trones fins. En ells, milers de teuladins fan un soroll que el cor henxissa. Qui ouir pogués sa xillerissa, -vora el barranc dels Algadins! Vora el barranc dels Algadins, Taigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol lampega, i trau Tarrds verdosos brins. Sona el tic-tac en los molins; ial caure el sol, cagadors destres, a joca van d’anets silvestres, vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, moura dema les palmes V'aire; Ii donaran los horts son flaire, i sa cantéria els teuladins. Lo mas dema guardara dins dolgos records e imagens belles; jo no podré gojar ja delles, Vora el barrane dels Algadins! ‘Tsopor LLORENTE 105ANTOLOGIA DE LA POESIA VALENCIANA ma, vadura ox JOAN FUSTER Ae EDITORIAL SELECTA BARCELONA18 ANTOLOGIA DR LA POBSIA VALENCIANA Lo mas dena guardard dine Gotgos records ¢ imagens Uelles: 140 no podré gojur ja Welles vora el burrene dels Algadine! LA CANGO DBI. TeULADI 1 Jods eagador, passa; duscu més brava cage i deiza'm quiet w miz Jo sde Yamie de casa, Jo 860 tw tentaat, un Jo na tine ta ploma de ta eadernera, que @or i de grane tiny te primavera; no fing ta vew dota quo 16 eb Tossinyols ni de Poroneta jolivw | Teugera ° Tes ates, que erewen ta mar Wun sot vot ‘De parka estamenya, sens flors, sense Nistes, vestit pobre dues . mes penes i glories, aleyres 0 tristos, es ‘cante ‘cont pur Joids eacador, passa: dusea més brava eaga 4 doivw’m quiet a mi; Jo 860 Tamio de case, Jo 880 to touted, 1. PHODOR LLORENTH ” ur Les aligues niven damunt de ta roca del gor que entre tindes eisampla la booas fon brarioa fultosa to viv. paisarell; ta tértore en Tarbre que ja obri Ta soca; a gratla en tes runes denfonsat eastell, wo a Phome confie Ia meus niuada, # pobre § pauruc, entre la familia, baie de ta textade, ‘mempare Com 7He- Jods cagador, passa; busca més brava cage i detoam quict a mis jo s6o Vaniic de ease, fo 860 to teutaat, v Los fruits det bose busca to turens; lo griva, pangtots entre els pampals; Vestornetl, Votiva: fasserps verinoser, 10 vistds flamencs Te Wantia det tonple Pobita furtive, Tanyells Tavorrivol cbndor famotene, Jo vise de Palmoina, que a Phumit mat fatto, 4 em sent Uenastruo! Lo ora que on les ores s¢ perd entre palta. ‘replegue com puc.Joaquim Molas Antologia de la poesia So: romantica ‘A cura de Ramon Pinyol i Torrents . | 4 Edicions 62 ; Beteelous ‘quina alegria! Mon cor somia que un dia hauré per darrer lit quatre lloses del teu granit. Siem nega Déu eixa esperanga, si sota un altre cel de Franga, ‘mon jorn suprem ha de venir, de mi conserva est sovenir: no moriré pas de vellesa, ai no, moriré de tristesa, ‘Vallespir, dole sospir! PERE TALRICH LAROJA BARRETINA CATALANA, Ja tornen, ja, los fills de la victoria; ja tornen, ja, los inclits vencedors per a qui son los combats festes de gloria ios camps de batalla lits de flors. Ja tornen, ja, amb les roges barretines del color de la sang que en Ilurs pits bull, precioses capellines ; que conquista en les platges Ilevantines de Ilurs passats Io belicés orgull. Simbdlic tros de pirpura arrencada del front del poble grec afeminat, a sobre el cap del catala posada: on pots anar tu, que enamorada no vage la victoria al teu costat? ertot genis brillants davall la grana 80 s‘oculten de ton vel, com la rica magrana baix la flor purpurina modesta oculta sos granats de mel. Jo et saludo, vermella barretina, senzill almet dels héroes catalans! Tu ets com lo foc que misteriés flameja per designar lo crater dels volcans. Rep lo salut que mon amor tenvie memoria insigne d'un poder gloriés que fou del mén enveja ilara de nou recobra la valia de son passat famés. Tu has subjugat les kabiles rifenyes que dels turons atlantics en les brenyes ‘oculten sa deshonra i rude sanya fugint dels inclits venjadors d'Espanya. ‘Tu arramblares les masses enemigues, com en Jos camps despigues la dalla obre cam, deixant pertot, detras de tu escampades, piles d'infels, com garbes mal lligades on los corbs tindran larg temps bott.. Amb tu, orgullds, son front cenyit ornava jo primer camped que en lo cim almenat de aleassaba clava d'Ibaria lo triomfant pend; i destruint reductes i trinxeres, i rompent d’esquadrons les Iinies feres, com diadema d’honor de barons forts, sols han cobert tos plecs de burda lana enla terra africana los caps honrats de vencedors 0 morts. Bé per l'almet de nostra Catalunya! BE per eix Gent catal. que empunya fulminadora espasa en la batalla com roma semidéu! ‘Bé per eix pit que a prova de metralla, ‘com si cobert estés amb dura malla, 8t