LITERATURA MEDIEVAL:DE L’ORIGEN

AL SEGLE XIII
1.L’Edat Mitjana

L’Edat mitjana, a Occident, comprén des de la caiguda de l’Imperi romà

en mans dels pobles bàrbars( sobretot germànics, que vivien més enllà del
riu Danubi) el segle V ddC, fins al Renaixement(segle XVI).
Característiques:
Teocentrisme Feudalisme Societat es- La La noblesa
tamental i monarquia
piramidal
Tot gira al vol- Es pot ser Mentre al cim El rei i el No treballa.
tant de Déu i senyor o de la piràmide Papa estan Viu de les
de l’Església vas-sall.El hi ha molt al cim.El rendes que
senyor al pocs,la base és poder els ve cobra als
seu torn, pot nombrosíssima. directament vassalls.Es
ser vas-sall i Es naix en un de Déu i són dedica a fer
així estament social senyors de la guerra
successiva- i s’hi està tota molts quan el rei
ment la vida. territoris els ho dema
na.

Els burgesos Camperols Els monestirs

Viuen a les ciu La part més Són els grans centres culturals de l’edat
tats. Són mer- baixa de la mitjana. Els monjos copien manuscrits i els
caders, comer- piràmide.Són guarden en biblioteques. L’Església s’ocupa
cians, artesans pràcticament que els llibres més difosos siguen els que
i busquen la esclaus (so- parlen de Déu i de l’Evangeli i sospiten dels
protecció dels bretot els clàssics grecollatins.
reis per esca- serfs de la
par als abusos gleva) i els
dels nobles. exploten el
rei,els nobles
i els abats
dels mones-
tirs.

2.La poesia trobadoresca

La literatura medieval seguia els tres grans gèneres: narrativa, lírica i
teatre.Però la frontera entre prosa i vers no estava tan clara com avui.
 narrativa poesia teatre
Es conta una història. Normalment expressa Sobretot de temàtica
Normalment en prosa. sentiments(lírica) i es religiosa i escenificat
Ocasionalment també fa en vers. Però també dins de les esglésies.
en vers. A vegades ex- s’usa el vers per contar
pressa sentiments. històries.
(prosa poètica)

El prestigi de la poesia en occità va fer que durant molt de temps els

primers poetes catalans usaren aquesta llengua per a la lírica.Alguns dels
millors poetes de la literatura occitana són catalans: Guillem de
Berguedà,Cerverí de Girona i Ramon Vidal de Besalú.Les primeres
obres de la literatura catalana seran, doncs, en prosa i no en vers.
El poeta en occità, rep el nom de trobador. Canta a una dama,
generalment casada i de bona posició, a la qual al.ludeix amb un
pseudònim o senhal. El trobador es presenta com a vassall de la
dama(midons: el meu amor), que es mostra distant i inaccessible.El
trobador enalteix les seues virtuts i el seu amor per tal que la dama es fixe
en ell. Sol freqüentar ambients cortesans.
El nom de poeta es reservava per a qui componia en llatí. Els joglars
difonien per places i carrers els poemes dels trobadors, que passaven així
de la cort al poble pla. El joglar no dubtava a fer jocs malabars, històries,
acudits o jocs de màgia.
Entre els gèneres més importants de la lírica trobadoresca, hi ha:
La cançó És el gènere trobadoresc més abundant. S’expressa els
sentiment amorosos amb un llenguatge treballat i de
vegades amb música, d’on li ve el nom.

El sirventés Es ridiculitza, amb odi i ira, els defectes –físics o morals-

o les idees d’algun personatge. A vegades tenen un
caràcter humorístic i satíric.

El plany Lament per la mort d’alguna persona, normalment del

senyor del trobador.

L’alba Disgust dels anamorats perquè a l’alba, a l’eixida del sol,

han de separar-se després d’haver passa la nit junts.

La pastorel.la Un cavaller es troba amb una pastora i mantenen un

diàleg amorós en un ambient idíl.lic.

La dansa i la Poden ser cantades o ballades. Consten de dues

balada parts.En una canta un solista, mentre que el cor canta la
tornada, la part del poema que es repeteix.

GUILLEM DE BERGUEDÀ
(1138- 1196)

I
Cansoneta leu i plana,
lleugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana,
q’es d’engan farsitz e ples.
A,Marques,Marques, Marques,
d’engan etz farsitz e ples.
II
Marques, ben aion les peiras
a Melgur depres Someiras,
on perdetz de las dentz tres;
I
Cançoneta senzilla i fàcil d’
entendre,lleugereta i sense
pretensions,vull escriure sobre el
Marquès de Mataplana,el traïdor,
mentider, cregut i obés.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
mentider, cregut i obés.
II
Brinde, Marquès, per les pedres
de Melgur(1),prop deSomeres(2),

no.i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
on, de dents, vau perdre'n tres;
però no essent les de davant
es pot dir que no passa res.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
mentider,cregut i obés.

III
Del bratz no.us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe.l nervi vos estendes.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
III
Vostre braç, pobreta biga,
té menys força que una figa
i el teniu bastant destrossat;
potser si li feu fregues d'ortiga
el podreu tornar a dur dret.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
mentider,cregut i obés.

IV
Marques, qui en vos se fia IV
ni a amor ni paria; Marquès, qui es refia de vós
no té amor ni companyia;
guardar se deu tota ves
i ha de tenir ben aprés
qon qe.z an: an de clar dia,
que amb vós pot anar de dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
però de nit, res de res.(3)
A, Marques, Marques, Marques,
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
d'engan etz farsitz e ples.
mentider,cregut i obés.
V
V
Marques, ben es fols qui.s vana
Està boig qui presumeix
c'ab vos tenga meliana
d’estar amb vós sense calçotets
meins de brajas de cortves;
no és propi d’un cristià
et anc fills de crestiana
un costum tan poc cortès.
pejor costuma non mes.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
A, Marques, Marques, Marques,
mentider,cregut i obés.(4)
d'engan etz farsitz e ples.

(1) Actualment Mauguio, vila occitana, al departament d'Heráult

(Montpeller).
(2) Actualment Sommières, vila occitana, al departament de Gard
(Nimes) amb una clara metàfora obscena.
(3) Aquests dos versos són també una primera acusació -una mica
tènue, si és vol- d'homosexualitat.
(4) En aquesta darrera cobla Guillem de Berguedà tanca la composició
deixant-se de romanços i acusant de manera còmica
d'homosexualitat el marquès. Si en la cobla anterior ho deixava
entreveure, ara ja ho diu clarament: qui fa la migdiada amb el
marquès és boig si abans no és fica uns calçons de cuir cordovès
amb els quals protegir-se dels possibles arrambaments sexuals del
marquès. Aquesta afirmació és més denigrant encara si és té en
 compte la mentalitat medieval i l'opinió que la societat de l'època
tenia de la sodomia.

En aquesta cançó, Guillem de Berguedà es mofa de Pons de

Matapalana, al qual anomena “mon Marquès” tot i que mai ostentà
aquest títol, impossible dins l'esquema feudal català, on el rei era
comte.Alfons II d'Aragó viatjava acompanyat d'un seguici que
incloïa Raon Folc de Cardona i Ponç de Matapana. Ponç devia
caure, potser del cavall, i es va trencar tres dents quan va picar de
morros amb unes pedres. (cobla 3)
ACTIVITAT
1.Indica el tema i les parts d’aquest poema.
2.Fes-ne un resum d’unes 10 línies.En prosa, naturalment.
3.La mètrica i els recursos literaris. ¿A quin gènere pertany?

“ Estat ai greu cossirier ” “Estat ai greu cossirier”

Estat ai en greu cossirier He viscut molt angoixada

Per un cavallier qu’ai agut,
E vuoil sia totz tenps saubut
Cum ieu l’ai amat a sobrier;
Ara vei qui’eu sui trahida
Car ieu non li donei m’amor,
Don ai estat en gran error
En lieig e quand sui vestida.
Ben volria mon cavallier
Tener un ser en mos bratz nut,
Qu’el s’en tengra per erubut
Sol qu’a lui fezes cosseillier;
Car plus m’en sui abellida
Non fetz Floris de Blancheflor:
Ieu l’autrei mon cor e m’amor
Mon sen, mon huoills e ma vida.
per culpa d’un cavaller
I vull que se sàpia
fins a quin punt l’he estimat.
M’he equivocat perquè,
volent-lo,l’he ignorat.
He comés un greu error,
del qual em penedisc
de nit i de dia.
Com voldria un vespre, tenir el meu
cavaller,nu, entre els meus braços, i
que fóra feliç tan sols perquè el meu
cos li fera de coixí. Jo em sentiria
més feliç que Floris i Blancaflor*.
Jo li ho entregaria tot: cor, amor,
enteniment, ulls i la meua vida.

Bels amics avinens e bos,

Cora.us tenrai en mon poder?
E que jagues ab vos un ser
E qu’ie.us des un bais amoros;
Sapchatz, gran talan n’auria
Qu’ie.us tengues en luoc del marit,
Ab so que m’aguessetz plevit
De far tot so qu’ieu volri
Oh,bell amic, ple de dolçors!
¿Quan sereu meu? Si em gitara
amb vós una nit,com serien
d’amorosos els meus besos! Sapieu
que tindria gran goig si us tinguera
a vós, en lloc del meu marit, si
vinguereu a mi, repenedit,
disposat a fer el que jo vulga.
 ACTIVITAT
1.Indica el tema i les parts d’aquest poema.
2.Fes-ne un resum d’unes 10 línies.En prosa, naturalment.
3.La mètrica i els recursos literaris. ¿A quin gènere pertany?

APÈNDIX(per aprendre més)

El mode feudal de producció.

Per feudalisme o més ben dit, per sistema feudal de producció,

designem un model ideal de societat en què l'amo controla la propietat dels
instruments i dels mitjans de producció i, al mateix temps, alguns drets
sobre la persona física del camperol o serf de la gleva. Contràriament al
que succeeix en un sistema esclavista, el senyor feudal no té el dret de
matar el camperol-serf, però sí que pot limitar-li la llibertat de moviment i
fins i tot la de casament. La venda, així mateix, restava exclosa, però si el
feu canviava de titularitat, els camperols seguien la mateixa sort.
S'estableix, doncs, una relació de fidelitat de per vida entre amo i vassall.
Homes de tota condició social es veien obligats a oferir els seus béns i
serveis a un amo capaç de garantir-los la seua seguretat.Per això cada
senyor tenia un exèrcit propi. Hem de distingir, però, entre el jurament que
fidelitat que feia un serf -que jurava de mantenir-se fidel en la defensa de
la vida, del cos, de la ment i de l'honor del senyor, d'aquell altre senyor que
passava a convertir-se en vassall del primer per una conquista o herència,
etc.
 Carlemany preveu en un seu capitular, algunes excepcions segons les
quals quedava anul.lat el jurament de fidelitat. Es deixava de ser vassall
d'un senyor:
-si el senyor l'havia volgut vendre com a esclau.
-si el senyor atemptava contra la vida del vassall.
-si el senyor deshonrava la dona del vassall.
-si el senyor intentava matar el vassall.
-si el senyor havia faltat a la seua obligació d'ajudar el seu vassall.
Si el vassall no havia complit les seues obligacions cap al seu senyor,
aquest podia expoliar-lo per confiscar-li tots els seus béns.

Aquesta mena de relació de vassallatge és semblant a la que, en la

poesia trobadoresca, el trobador manté cap a la seua senyora. Molt sovint,
el trobador no comprèn com, mantenint-se en tot fidel a la seua dama,
aquesta -mala feudatària- l'ignora o el menysprea.

L'heretgia albigesa.

Durant l'etapa d'esplendor de la cultura trobadoresca, es va desenrotllar a

Occitània la doctrina càtara, segons la qual al món hi ha dos principis
incontrolables, el bé i el mal, Déu i el dimoni, aquest darrer creador de la
matèria. Crist és un àngel enviat per Déu per a ensenyar als homes el camí
del cel, però la seua passió no ens ha redimit i és necessari que cadascú se
salve a ell mateix practicant la doctrina dels purs (que això vol dir "càtar"
en grec) que implica el menyspreu del cos, el refús del matrimoni i tota
relació sexual i el consum de certs aliments. Aquesta doctrina tenia molts
adeptes a la ciutat d'Albi. El papa Innocent III decretà herètica la doctrina
càtara o albigesa i organitzà una Croada contra Occitània. El comandament
dels exèrcits correspongué al francés Simó de Montfort. El resultat fou la
destrucció del moviment càtar,la dispersió dels seus adeptes, i una
repressió molt forta, que determinà finalment el domini de França sobre
Occitània(1208-1229).

LXXIV
Tartarassa ni vòutór
(Pèire Cardenal)

Tartarassa ni vòutór RESUM:

No sent tan leu carn pudén Monjos i capellans són animals de
Quom clerc e prezicadór rapinya com corbs i voltors.Quan
Senton ont es lo manén. algun malalt mor, s’ho fan de
Mantenen son sei privat, manera que done la seua herència a
 l’Església. I els parents, que es con-
E quant malautia-l bat, formen amb un rosegó de pa.
Fan li far donassïó
Tel que-l paren no-i an pró.

III RESUM:
Als que s’enriqueixen amb males
Saps qu'endeven la ricor arts, la Mort els castiga. Embolicats
De sels que l'an malamen amb un pobre sudari, els envia allà
Venra un fort raubador on els cucs els devoraran
Que non lur laissara ren: eternament.
So es la mortz, que-ls abat,
C'ab catr'aunas de filat
Los tramet en tal maízo
Ont atrobon de mal pro.

IV
Hom, per que fas tal follor
Que passes lo mandamen
De Dieu, quez es ton senhor
E t'a format de nïen
La trueia ten al mercat
Sel que ab Dieu si combat:
Que-l n'aura tal guizardo
Com ac Judas lo fello
RESUM:
Boig,¿com t’atreveixes a incomplir
els manaments del Senyor, que et
va crear del no-res? Si fas això, et
comportes com un porc i rebràs el
mateix premi que rebé Judes, el
traïdor.

ACTIVITAT
1.Indica el tema i les parts d’aquest poema.
2.Fes-ne un resum d’unes 10 línies.En prosa, naturalment.
3.La mètrica i els recursos literaris. ¿A quin gènere pertany?