|'REVISTA | MUSICAL | CATALANARevista» Musical Catalana BUTLLETL MENSUAL DE L'ORFEO CATALA BARCELONA ‘Rodactors en cap: FREDERIC LLIURAT i VICENTS M,* DE GIBERT Secretari de la Redaccis: 1. Fouox r Torre PRINCIPALS COL-LABORADORS: Antoni M.* Aleover, prev. — Joan Balcells, — Josep Barbera. — Giulio Bas. —Pasqual Boada. —Konrad Baumgarten. — Joan Borras de Palau,—Lluisa Bosch i Pages. J. Cabot Rovira. — J. Ratel Carreras. — Gabriel Castella i Raich. — Kusebi Clop, 0. BM. — Henri Collet. — Eduard L. Chavarri, —Josep M.* Comells.— Miquel Domé- noch i Espa‘iol— Joan B. Espadaler.— Josep Fabro,— Julita Farnés.— Josep M.* Folch i Torres. —Ignasi Folch i Torres. — Alfons Gallardo. — Vicents M.* de Gibert.— Enric G. Goma. — Emili Heintz-Arnault. — Gases Knosp. — Froderic Lliurat. — J. Lamote de Grignon. —Miquel Llobet. — Joan Liongueras.— Paul Magnette.—Josep Maideu Joan Manén.—Dom Carles Megret, 0. 8. B.—Linfs Millet. Manuel de Montoliu. — ‘Vicents de Moragas.—M. Morera i Galfcia.—Claudi Martinez Imbert. — Antoni Ni- colau. —J. J. Nin. —_Ewelina Pairamall.—Felip Pedrell.— Joaquim Pena.— Francesc Pujol.—Jaume Quintana.—Antoni Ribera.—Lluis Romou, prev.—Miquel Rué, prey. Dom Maur Sablayrolles, 0. S. B.—Joan Salvat.— Albert Schweitser.—J. Soler i Palet. —Josep Subira.—P. Gregori M* Suficl, 0. S. B,—Agustt Valls i Cascante.— Francisco Vifias.— Xavier Viura. — Amadeu Vives. —Rafel Vives, ete. REDACCIG I ADMINISTRACIO: Carrer Alt de Sant Pere, 13, Orfed Catala (Tel&fon 20) PREUS DE SUBSCRIPCIO Bancatona: Per als socis de !'Orfed Catala, un any, & possetes.— Per als no socls, & pessetes Foma: Per als soeis de l'Orfed Catala, un any, 8 pessetes, — Per als no socis, 6 possetes So subscriu, demés, en les principals Llibreries i Magatzoms de Musica SUMARI Discurs Hegit en la festa dels Jocs Florals d’enguany, pel pres'dent en Lluis Millet, — Des de Madrid, Josp' Subir. — Orfed Catala. — Catalunya : Barcelona. Bibliografia. NovesMaig 1918- Revista Musical Catalana Butlleti de 'ORFEO CATALA Discurs Llegit en la festa dels Jocs Florals enguany pel president en Liuis Millet. ENYORES i senyors que mescolteu, bons catalans qui aplegats en aquest loc esteu de festa pel vin sentiment de poesia i de patria com voldria jo correspondre a la vostra expectacid, al vostre espe: tangament de bellesa i de vibraci6 viva de Vesperit! com voldria jo &ser veu de geni, de profeta de la terra nostra! com voldria tenir lum viva de pensament, foc intens de sentiment per evocar el sen- tit d’aquesta festa, l'esperit de nostra raga, aquesta cosa santa que ens fa vibrar, que ens fa anhelar, estimar i esperar, aquesta cosa misteriosa que és ¢) tremp de la nostra anima! Com voldria que el meu pobre discurs fos com el pdrtie de la poesia que després de ma paraula ha de volar en aquest espai, portant-vos el tast de la verge bellesa immortal! Pero jo, qué us diré pobre de mi? Si el cue tornat papellona té el primer vol in- cert al dominar sobre flors i prades esteses, com ha d’ésser esmaperdut el meu. verb de Waquesta gran alcada de la. presidéncia dels. Jocs Florals de Barcelona! Quasi des de nin he vingut cada any a n’aqueste festa, sempre amb una frisanga adins indefinible, amb Ja frisanga amb que el jovencell va.a veure Ja dona amada, amb la Voluptat que un sent a Ventrar en jardf ple de lum i aromes; i encara sentint-me adins un noble sentiment de virior de patria, Oh, aquells primers anys que jo vaig oir poetes i prosadors a la gran sala de Llotja116 Revista Musican CaTaLaNa qué, ornada de primavera, s'era tornat temple sagrat, catedral joiosa flaitosa de flors, ‘consagrada aquells dies al culte amor6s del verb ancestral i perenne de Catalunya! Apretat entre la multitud, aixecaya elveoll per a veure i condixer qui parlava, afinava Voida fer « copsar qualque paraula que em desxifrés l’enigma de la frisanca amorosa que adini tots sentfem. T aquells homes que entonaven tot parlant i aquells conceptes fragmentats que fins a mi arribaven, m’angmentaven la frisanga, em feien batre fort el cor i en la meva joventut hi floria per a no matcit-se mai I’intim amor de la patria nostra; l'estimaci6 de totes aquestes coses que veiem amb nostres ulls, que tastem amb nostre cor, que les ¢rd- niques ens conten amb el llenguatge honrat de la veritat i de la franca noblesa; aquestes coses d’ahir, d’avui, de dema i de sempre, que s6n la cadena espiritual, carnal i de natura, de mar, cel i muntanyes que é Catalunya immortal, la Catalunya que tal com som ens féu néixer, a sa fais6 ens arbora vida enlla i que abrivats, amb sa forca, ens portaraa la immottalitat gloriosa. En el temps de la meva adolescéncia, portat de la ma generosa d’un germa qui de temps éstava corprésenla santa taleya (%), (a quien aquest moment solemne faig acatament d’agrai- ment i amor, i clamo a Déu que al cel el tingui); en aquell temps en que el coneixement es vigoritza i el sentiment cobra forces per ubriagar-se en els dalers de la vida, ja vaig veure de més aprop aquells homes, poctes i artistes i en les seves converses planes i intimes, vaig sentir el mateix alé de la sinceritat en amor de la terra, en Vesperanga férvida de le plena renaixenga. Llavors, ja era jo admés en Mestadi dels mantenedors dels Joes; je collid d’aprop el mirar i el gest dels poetes guanyadors; ja la paraula viva m'arribava sencera i em prenia amb sa lum de poesia, i I"ideal de la bella renaixenga catalana ja em dominava cor i esperit, ‘sentiment, ‘voluntat 7 intel'ligencia. T aixt com el primer amor de joventut perdura luminds tota la vida, informa bella- ment Desperit de l’home; afina i orienta les facultats natives, aixt aquest foc d’ideal de la nostra renaixenga, fou mon nord, ma guia, Fimant, el sol, la forga vivificadora que dona valor ales meves pobrés facultats d’artista, com ho ha estat per a tota la generacié que honta i glorifica a la nostra Catalunya, Els Jocs Florals han estat herald de nostre geni ressurgent; han estat i's6n la vew del sentiment que pressent ij esdevima tota cosa, que amb els ulls clucs té vidéncia de les grans Thinyaries, que @ les fosques veu i fracix en les perfec cions ‘meravelloses! Els Joes Florals s6n Vexpressié de nostra obediéncia a la voluntat de‘Déu, qui vol que Catalunya sigui; s6n Ta concrecié florida de tot el que é Ia vida pititual de Catalunya, (*) Ba Joan Millet.Bunerl pe VORFEO Catala x17 Per aixd m’havéu posat en aquest loc, bons ilestimats mantenedors d’aquesta Festa; per aixd havéu volgut que un humil cantaire de la terra us presideixi i porti avui el tim6 Waquesta nau glotiosa. En aquest acte d’humilitat, tan propi de nostra raga, jo sols podia contestar obeint a vostra voluntat; perqué mon tnic mérit ha sigut el-d’ésser humil, també, amb la.veu de la terra, D'aquesta Festa, de lo que porten adins els Jocs Florals, se n'lia espandit tota la nostra florescéncia espiritual; no solament la paraula se n’ha dignificat, sind tota expressi6 bella de nostra anima; ila nostra poixanca de jerarquia espiritual ha reclamat i esta a punt de assolir Valta jerarquia politica’ que ens pertoca. L’esstncia primera, la fore inicial dels Joos consisteix em la exaltaci6 del nostre verb, del Henguatge, que 6 la forma del pensament. Perd com que el pensament és la ereacié de tot el sentir de home, la paraula viva, que de dit sentir é la expressié, porta latent tota la espiritua- litat; tot el que empeny I'individu al desenrotament complet de la vida. I els Jocs Flo- rals, que nasqueren de una necessitat de 'esperit de raga, no havien pas de donar fruits borts com d/arbre de sava decandida; els Joes Florals, com un espandiment que eren de una fortitud profunda, havien per forga de ésser la vew viva de Ia terra que canta j rin amb la esperanga, que maleeix la opressié que tiranitza, que plora d'enyoranga pels temps que foren gloriosos, que esclata amb I’himne triomfant de la resutrecei6. esplendorosa. Els Jocs Florals han sigut com la mare amorosa que a tots dls fills estima, que a tots crida 2 son costat i els benceix i alenta i els exalta sobre son cap amb transports de joia, quan s’en sent honorada per llurs gestes; que plora # resa per ells quan la mort els roba alla vida, que guarda vin el record de tots, vivents i morts, presents i/ausents; ja sigui que enalteixin Ja terra amb Iurs cants, amb Ilnr ciéncia, amb la riquesa digna i ben guanyada, o amb la videncia dels alts destins espirituals de I’home. Per aixd, per aqui no sols hi han passat poctes i prosadors, siné també homes de totes les altres jerarquics espirituals i socials; icada any s’hi fa memoria de tot fill de Catalunya que, honorant le terra nostra, hagi passat a Valtra vida. Aixi es pot dir en veritat, que tot el nostre Renaixement modern se deu 2 Ja inspiracié, a Vesperit que vivifica aquesta Festa radiosa. Perd jo, en aquest moment, sols dec referir-me a la influéncia i a la informacié que wha rebut entre nosaltres la més subtil i corprenedora de les belles arts; potser la que va ‘més al fons del misteri de la vida: la bella misice: Es tan intima l'amorositat que existeix entre la poesia j la mtisica, que era cosa: im- Possible que, al ressorgir la poesia catalana, la miisica, sa germana bessona, no es redrecés airosa, fresca i xamosa com tocada pel sol de vida nova. Perqué qué é poesia i miisica, siné dos caires diferents d’una mateixa bella cosa? Coneixeu una bella poesia que no porti l’aire i el sentiment d’una bell melodia? Coneixeu1x8 REvisNA MUSICAL CATALANA una bella miisica que no us desperti, en I’esperit jen el cor, ’aire, el pensament, les imatges voladores d’una vera pocsia? Nasqueren juntes, les dues belles coses, de la ma de Dén. Sens una, Paltra no cantaria, Perqué les dues canten per l'amor que es tenen Yuna a Valtra. Aixi, en els temps Junyans del’antiguitat, cantor i poeta vivien en una mateixa persona, i avui encara, a la poesia que expressa els sentiments més intims, a la que porta Vesealf sincer i entusiasta del cor, se li éna el nom de lirica, perqué amb la lira prop del pit era cantada quan els grecs eren els mestres del bell cant i de} ben dir. Amb el temps les dues germanes a estones shan separat i sthan desenrotllat en géneres propis; i amb versos s'han ‘bastit monuments espléndits que én goig de Pesperit, sens ajuda de la llum harmdnica i trasbalsadora de la musica, i %nicament amb sons s’han aixecat les construccions’alades i sublims de la simfonia, Perd ‘observew com sovint les dues germanes s’enyoren i amb quina dolca amorositat s'abracen quan, fadigades de Murs esforcos en les grans volades, s'ajunten ives’ compenetren en 1a cangé, que é repds dinspiracié ingenua i profunda. Llavors les dueé responén en Ia lar pairal que els dona vida; Uavors la humil sinceritat reviu amb goig purissim. Hi ha un redés, un sopluig humil on poesia i misica es troben en uni6 intima i inseparable, on, Iuny del pensament superb i del refinament malaltis, -viuen en comunié platxeriosa, on perdura la virginitat primera, ale ingenu de ’emocié siticera; on viuen en el toc directe de la natura, i canten em la gracia indefinible de Vespontancitat Muminosa, Es el red6s de Vaplec andnim del poble, é el sopluig de Pemocié viva i desin- teressada que, amb la vestimenta simple de la tradicié nacional diu cls mots més rudi- mentaris de la bellesa, perd els més purs i graciosos, els més nets de tota misézia, egoisme i vanitat. El cant popular é la perduracié de les esposalles virginals de poesia i mrisica Deneidles per Déu des del principi que cor d’home bategd sobre la terra, des del principi que Vemocié aixeca Vesperit de home al gust i a la contemplaci6 de la bellesa inefable Per aixd el nostre renaixement podtic no va tenir una bella caracteristica fins que begué a pler en aquesta deu d’aigua viva; per aixd la mtisica catalana no prengué ales fins que ofega Vestrangerisme mélédic em la frescor regalada de la tonada verge del poble. © vent del romanticisme del segle passat, del romanticisme de bona mena, que no 6 te més que arborament de lesperit sedejant de ideal que cdva al fons de la nostra natura aquest vent de foc, toca el cor i la ment dels nostres homes que més desperts estaven i atents a "hora que sonava, ila set de l'ideal despertada els feia regirar arxius per condixer el que {rem en els temps passats; els feia admirar les parets vetustes de castells i palaus mig coberts d’eures amigues, vibraven de fe sota les naus gotiques de nostrescatedsals angustes, i en les tradicions seculars, i en els costums del-poble, hi trobaven la imatgeBuriert ps v'ORFE6 Catala a19 ila dignitat'de la patria enyorada, Perd de totes aquestes coses que els encantava I’anima, cap els fiblava'més endins:que la cang6 viva del pob’é; en cap trobaven-el regust de cose tan nova't tan bella; tan intimament catalana i tan seboresa com en la cangé blanca isim- le de nostres camps i: muntanyes, de nostres masies i pobles. La parle de nostres comtes ireis era viva encara en el poble. Les esg'sies romaniques i les eatedrals gdtiques encara cron glétia’ pels ulls'? per Vesperit. Els costums, patr‘arcals que encara penduraven en les, austeres alegries populars, quin goig els donaven! Perd al sentir una cang6,1a qua mare els havia cantat al brecol, la que Pavia encaral cantussejava amb veu prima i trencadissa, el sentiment prenia ales de una ‘tendresa indefinible; els semblava sentir la mateixa.vou viva de la mare terra, la veu de la sang, Ia ve del cor de lesigeneracions passades, la veu de Vésperit’ immortal de Catatunya: ‘Abans det ressorgiment dels Jocs Florals, ja tenim homes corpresos del now ideal, els quials en la'cang6 réstega hi trobew el goig més viu de espetit. Diaquests, el més vident, potser el que posseia un sentiment més profund, podtic, musical, fou Em Pan Piferrer. {Oh, quina Anima’ més sensible la del nostre Piferrer! Ell copsa’hora romantica que de Vestranger venia, i en sa natura sincera, en la noblesa de son esperit, en la seva sensibilitat ‘exquisida 's’hi plasma fosforescent la. personalitat més atraient en el preludi dg la renai- xenga patria, Ell vivia del tast de la bellesa; la seva fe religiosa anava sempre auriolada per les clarors de les meravelles que el misteri de Infinit congria. Els monuments superbs que canten les grandesés enyorades de la Patria li deuen el libre més sineer que en Iur Hoanga i estudi s’ha esorit. Mes, el seu amor més fntim era per Ix misiea, la més dolga i poderosa de les seves inclinacions, com ell mateix afirmava. De la eang6 popular, ell fou el primer, a Catalunya, qui en feu pibliques les excel- Hencies, amb. una clarividéncia sorprenent, amb unes paraules.inspirades per l'impressié pfofunda que en tebia, Es admirable la seva claretat de judici en la major part dels seus, escrits musicals; mes, quan parla del cant popular, meravella la'seva vidéncia, a l'apreciar la valor de dit'cant al transfusionar-se en obra artistica. En any 1846, epoca en la qual Tegnava sobirana la mésica italiana; eser'gué-una necrologia d'un misic inspirat, @’En Miquel Ribera, aqui Ew Piferrer admirava per les melodies que portaven el record del ‘cant de la terra, Doncs, ew aquest article s'hi troba aquesta afirmacié estupenda, la qual conté el programa que’ han seguit Jes escoles de les modernes macionalitats musicals euro- Dest «Nosaltres xifrem el pervenir i Vesséncia de I'Art en I'hatmonia de'element popular Primitiu amb la’ correcei6 i Yexperitncia de-l'exposicié moderna», Bn Piferrer fou la veu harrhoniosa qui ptimera:feu piblica lloanga, sospesd el. valor, mida la trascendéncia de'I'aplicacié a Vart modem de! icant tradicional. del: poble, Mes,220 Revista Musican CATALANA. qui verament en feia la collita d’aquesta-fruita silvestre, qui desde noi ja l'anotava al ¢ar- tipas @estuds, qui amb deliciades de nin ja la copcava, com flor matiners fresoa:de sosads, era En Marian Aguilé, el’patriarca del bell catalanesc modern, el gran infant ungit per le saba de la Pétria, Parbre de vetdar més forta, d’ombra més regalada 4 fresquivola en.V'al bada de nostra Renaixenga. En Piferrér vibrava amb delitanca en I'amor de Ia cang6; mes; fos per la: parla caste- lana que'encara usava en els seus esctits, fos pel rastre febrosene del romanticisme enc manat de terres estranyes, els seus cants i dites sobres él cant humil no trasllueixen encars tota la frescor i natural vivesa'de la cantatella ingénua, Enel mestre Aguil6 ja.limpressio 6 tota pura, amarada del regust de la terra. Ell no publica fins molt tard un recull del molt que arreplegat! havia. A ell li dolia ¢s- campar-les on tinta impresa sense haver fet prow la'tria de les versions més pures, i-potser sentia com gelosia de qjue tothori gaudis d’aquells seus amors intims i virginals,.com si temés que el mn de lés lletres no profanés aquell tresor,de:l"Anima del poble, Mes.’ Aguile fow la deu primera on pouaren i gustaten la santa taleia de la. inspiraci6 popular cls espe- rits més avids j desperts-de la novella Renaixenga: s Ell no tenia ‘coneixement de la miisica com En; Piferrer, perd en.sentia profundament el sewencant, i no comprenia tne-cangé-del poble sense la seva tonada: Prowse’n queixa, de no haver sabut anotar les melodies de ses cangons aplegades!:En el! prdleg de son Ro smancer din tan belles i justes coses sobre:la tonada ‘popular ide ‘la seva. intima unié amb ¢l text, que crec jo raonable les recordem en aquest moment. Dittel bon mestre: «La, poesis popular catalana é& més per oida que per legida, Cada romang vin dins sa tonada.pripia que no sols és el segell que el-distingeix, sind que n'é Vesstnoia, Vaima,.. La frutcié que esta llei de mésica fa semtir és quasi indefinible. 51 romans divorcia! de sa tonada perd més que’arbre quam li cau la fulla,'més que 1a,rosa:d’olor quan li fuig a flaite.., Profivert 'art, tha racat molt no poder recollir personalmient:a:melodia-de cas eang6. Confés que qualqie pic, a Yepuntar la letra morta d’algun d’aquests ballets cor riig infantivols mig lities, ara entremaliats, adés éranquils, seguits ;quasi-sempre amb iraciodes tarables de mots, incoherents (que’ grans mesires: uo desdenyatien d'encaste: fen lhurs obres com les pedres més iprecioses), n’he esqueixat, fell6, el paper, amb Is,in ppressi6 del qui cull una d’aquelles'floretes de ‘bortissoly iam Wesfarg de trencar-la, It corona s’espolsa, el vent escampa, i la/ma sols queda el trist capollrum bri que-es Henss* De'com sentia el venerable mestre la dolca musica de Id nostra cangé en guardo }? mateix on record inesbortable. Precisamient era envvun primer diumenge'de maig, espBurtzunt pe: YOwrE6) Carara xan @una festa: dels Joos Florals, que visit’ Vallavors»primerene. Orfe6 Catala;/nosaltres ls cantors, li férem sentir tunes quantes: caitgons de Ia terra.amb,la:interpretaciéd’urta harmo- nitzacié choral. El vell:venerable plorava'fil 4 fil isa: cara esdeveitiatota mulladade/'emoci6. Aquelles lagrimes amoroses foren' la paga més plena ique mai-havem tingut: pel: nostre desfici en fer reviure la cangé antiga entles veus dels nostres orfeons. Aquella dolea aigua de plors ha estat i sera sempre la\sanci6 augusta: 4 co-que és nervi del reviscolament choral de Catalunya: Més, qui compendia, esbrina la: valor, enllumena els origens, codificd en cérta manteta iordena eltresor folkldric de Ja cang6;catalana, fou En Manuel Mila i Fontanals, en son temps la cima’ més alta pura i serend:del coneixement literari i estétic de:nostra, Renai- xenga iide-la cultura Jiterria de tota: Espanya. Fou el mestre Mila 1a conércoié més plena, en la seva 2poca de les fortes: qualitats de raga, Inteliggncia: penetrant) esperit feound, anima noble; sensible i sincera. En ell, el seny ponderador tenia fort les’ regnes al desfici esvalotat’ i: ceo!del febrosemtc. tomanticisme; Vaguda sendibilitat, 1a set de purissim ideal, Viblumin’ i el fet. unde nostres millors poetes, un vident de la béllesa: que nia ‘al fons de totes les meravelles dels ‘esperits i de les coses. Per-més que sos estudis sobre la cang6 es refereixen especialment al text, no fa. mai en's intenci6, cas omis de la tonada. Per més que sa. cultura é eminentment Jiteriria, elhsent com la melodia é VAnima;’si la paraila n'és el cos-amatent i dgil que en concreta elsentit episddic. Ell afitma quie’la misica de nostra ¢ang6 tradicional é més indigena, & més exclusivament nostra que la poesia qué la’ vesteix i engalana; i aquesta forta afir- maci6 prova I'intim-amor i coneixencaque litenia. Ell, quan compongué la tendra, bella inoble Complanta d’ En’ Guillem bressava sos versos amb una: tonada que I'escalf de sa inspiraci6 li dictava; lacantava’amb la‘dolgor que'el tast del cant matern havia deixat en sos llavis. Mestre Mila, Pauster i senzillel poeta’excels i pur, estava també corprés per 1a profunda i insinuant bellesade la miisiea, id’aquesta; cap ne trobava més bella i el feria més {nitimamentcom la que s'envola lleugera i viva de la boca humil del:poble. Mes ‘després d’aquests tres) patriarques de la “Renaixenga patria, tots ells! amadors i glorificadors de la cangé nostrada; cal encara recordar amb veneraci6 el fervent’ Francesc Pelai Briz, Vintrépid almogaver del catalanisme primerenc. Tenia En Pelai Bris un cor sadoll'd’entusiasme |i en sal passi6 amorosa Per la’niare terra no parva, eh sa inquietud, de produir obres literaries:) poemes) poesies; drames i’novel-les, vessant tot catalanitat sincera. I-veient ell que PAguil6, prudent i recatat, tardava'a donar‘a l’estampa la propia Collitade cangons, no pogiié contenir’son afanty, i public’ els!¢ine volums dels Cants de 1a terra, els quals:no solament ‘portén la poesia, siit6 també la tonada de cada cane6. La22 Revista Mvétcar \CATALANA déria’d' En Bria: era la ’expandir per tothom el sentiment. catalahese; |i pet aixd) sentint fretura de foragitar tota cangénota:borda d'entre Jes gents senyorils i ciutadaiies, obtenint la cooperacié del mestre Candi, acomperiya les tonatiés del primer rectill amb usia” vest menta harmonica ‘per: ésser tocada al’ piano. Tot aixd demostra com sentia\En Briz el poder de la tonada popular i com en tori: Prenia la seva profurmda eficacia: Enel proleg de'saveolecci6, fa comstar-que una ecan¢s catalana é pel poeta i pel music una harmonia del cel, una cosa que remou totes les fibres del cor... deixa I'anima,commosa i melancélica com la contemplacié d’una. posta dé sol. «La misica —segueix dient, — té una’ cadéncia protongada... i 2 voltes certes inflexions que desperten, de cop, les idees més funeraries i sobrenaturalsy, Es curiés observar aquest deix misteriés i trist que troben en la melodia tradicional: els’ nostres:davanters'en la fenaixenca espiritual catalana; el nostre folklore musical es distingeig no so!s per les tonades noblement melangioses que acompanyen’ alguna cahg6 amorosa; les legendaties 6 cava Heresques i les langoroses i doleissimes de la: bretsole, sind que aleostat de la dolga i'serena tristesa hi tenim la cangé ballet que: ritma saltant joiosament amb una. alegria franca i oberta, jova i andida, capag-de-fer reviscolar tot:esperit aclofatien’ Id ttistesa. Mes, ja se-sab que els homes, com totes'les coses del mén, es décanten \pelcostat d’on’ flaqu- Gen, i els nostres: bons predecessors eren massa fills'de la seva epoca per no sentir espe vcial atracci6 envers la nota:patética que I'hora romantica portava. Aixi i tot; cal observat que no tots s'hi decandien al so d’una-cang6. L'Aguilé i En Mili, igualment que Hexquisit poeta Pau Bertran i Bros, qui n’havia fet bona cullita del peu del Montsertat estant, I'he Vien copsada encara tota humida del terrer, ivaixi en-parien amb uns conceptes i un to que demostren m’havien collit totel sentit de sanitud i fortesa. Ara, els qué no’aplegaven al gran aire de la natura, uns altres se la contaven ili anaven esgrogueint Ja sana rojordel rostre, i decandint-ne el sentit, li emmalaitien Iexpressié: De tota aquesta propaganda de la ¢ang6, de totes aquestes efusions pel seu enaltiment de l'escampall imprés de textos i tonades se n’arbora un culte en.cada cor dartista. de J: terra. De moment, foren els poetes els qui se n'encomanaren la’ franca cadenga i la inspi- racié sincera, Els smisics més distingits d’aquell temps quasi tots estaven’ enlliminits amb la dolgor amanerada! de la: melodia italiana i els.més destres en la técnica ‘estaven prow inflats de pedanteria en la practica del contrapunt saberut, Lavcang6 els passava pel davant i ells, Iluny de tot nou moviment de idealitat i estétic, feien la mitja rialla des denyosa; perd uns quants de més desperts somrigueren plens de gtacie a l'encant de la hui! bellesa) camperola: En Miquel Ribera, I'amic intim d’En Piferrer, el. jove, miort quan Vinspiracié nova, comencava a embellir-li la yida; En Ramon. Vilanova, qui en la sevBUrLLett pe't’ORvE6 Carara 133 missa pastoril hi fet revendir sovint, en mig de la inflor teatral de moda, les frescors dels aires muntanyenes, i algtn altre d’obscur qui conexia per la claror la nova albada.’ Mes, fou a dos de ben humils, que Vaire pur de la nova primavera els prengué sentits i attim: En Pep Ventura de !Emporda i En Josep Anselm Clavé de’ Barcelona, En Pep Ventura, el rdstic joglar de la tenora; tot refent 1a dansa classiea, la sardana sentil i'seriosa, ritma la cangé al gest i moviment de lw cadenga noble i mesurada, i si bé era ignorant de les lleis, de les combinacions dels sons, en tenia pro amb son instint per a for reverdir de nou la dansa més pura i més bella, la dels moviment3 més dignes i gentils, ka dansa que é ¢l segell viu i graci6s, amb cos i esperit, de nostte temperament de raca, En Josep Anselm Clavé, fill d’una familia: menestrala, fow el primer qui copsa Ja cang6 @ cor ple. Poeta i:misic'de-naixenga, malaurat en sos ‘primers: amors, delicat i mig malmés de natura, deix’ son ofici de torner, refugiant-se a 'ombra de la seva més fidel enamorada: la dolga iplacenta mésica. La guitarra era'la seva companya que mai ¢l deixava, Fill de Vambient menestrat ciutada, amb son esperit generos i sedejant de ideal, s'en- trega a lesnoves idees politiques que!li semblaren regeneradores del poble, perd Ia mtisica ita poesia el cobricelaren amb ses ales blanques i el! guandaren pér &ser educador'del sentiment/popular, Ehronuinticisme també el prengué en sa revolada, i com no'tenia el contrapeés d’una cultura sdlida ni profunda com. els’ homes intelectuals contempotanis, les seves primeres obres flaquejatem de vulgarisme. Perd V’aire de'la terra toca'son front dinfantinspirat i la verge bellesa::commogué sow geni ereador, Altra volta l'avinentesa entre esperit i les:formes propies de raga, que havien sigut oblidades) feien él miracle de ier ressorgir un. geni Perqué, qué é& un geni sind una plenitud excelsa espiritual que deixa endevinar i fruir Vharmonia del fons de les coses:creades;/harmonia de'fora que, fusionant-se amb'la que Thome escollit: porta a dins, engendra la: guspira radiant que & Vexpressié plena’del goig Posseit? El geni enyora amb forca el goig delpalp de Déu, que és amor; veritat i bellesa, ia Vendevinar-lo amb 'agudesa de son esperit, s'estremeix vibrant de emocié i s'esplaia amb el cdntic de Vobra: bella, Mes, els: genis es desperten en son eaire especial de natura i per aixd tenen també patria, tenen modalitat de raga, i no maduren si les coses que els volten no responen @ sa intima manera d’ésser. En Clavé, rebé\el raig de sol a I'hora propicia i s’esbadella la seva inspiracié amb la forga i frescor que corprén i embadaleix. En. Clavé; després de compondre, en sa) primera joventut, una munié de danses co- rejades, amb letra castellana totes, laigricia de la poesia catalana li toca el cor, i aleshoresaq Revista: Musicat, Caranana: 6 quan canta i refila uns cants immortals de joventut perenne..5Js Jocs Florals estaven a punt d'eselatar amb son crit de resurtecci6,iien Vambient ja s'hi sentia V'aire embaumat del nou ideal, Ja hi-hayien poetes que-en catala cantayen; ja Em Piferrer i En Mila havien Proclamat i estés la bellesa de la cancé tradicional. Tot estava apunt perqué sorgis el now cantor del poble. I,aquest canta amb una yeu commosa l'etern idil'lide Ja natura i de Yamor; canta amb cor leuger la cangé que s'envola.tota: sola; canta.a la,primera Jum d'un matf rioler i flairés de primavera. Els accents de son cant’s6n,plicids ijtendrivols ies gronxen al ritme franc i conegut de la natura, fos en el temperament de artista hurnil i obedient a la yeu dela inspiracié primera. Aixi com liuw al raig del-sol la, gota de xosada en el calze d’una flor; aixi com el rossinyol canta sos amors entre les ‘branques, en nit se- Tena; saixf com les onades de Ja mar.quieta gemeguen dolgamient descabdeliant, sa, blavor escumosa sobre l'arena; aixi canta En Clavé sos idiflis encantats de jovenesa; iho canta amb sa lengua, ho canta amb son cor, amb-el to de la sinceritat més escaienta..T com ell era fill i germa de la classe humil, ell, son poeta i mésic escollit, era la veu de ses virtuts i de sa fortalesa; i. per aixd entona triomfant I'himne del treball:el treball dels pescadors ‘Vora la mar mugenta, arrenjant els arteus, varant la'barea, solcamt intrépits Ia mar salada; el,treball dels bremadors amarats de suor en mig la’ pampolada,-emmelats els: dits de la dolor sucosa dels raims ubérrims; canta alegrament el cop del mall sobte Venclusa; del forjador,i maquinista, com. himne (de fortitud: ihonradesa;’i en tots aquests cants 2 la virtut primera de Vhome, aquesta virtut tan’ catalana; hi posa per anima Yamor,’'ale- gria. santa, que, és, esséncia de Ja’ vida;.i ho embolealla tot amb l’ambient; propi de la natura, el que déna ¢] nostre sol, el mostre mar i lés mostres muntanyes, les _meravelles de nostre terrer i de nostre cel blavissim, ambient que ens penetra: posa:segellyal nos tre ésser, La conciéncia de nostra catalanttat s'anava desvetllant amb la yeu que dels Jocs Flo- als s'algava i els costums i els esplais tradicionals erén preuats i estimats; iEn Clavése’s sent corprés i, canta a.sa manera ‘franca i oberta la poténcia i fortalesa dels Xiguels de Valls en ses torres j/espadats de cam homana. T de tot aixd em £2 intérpret ala mateixe muni, del poble, al mateix obrer menestral, al mateix iterrasséne: camperol, al: mateix home de la platja colrat per I’aire maritinh. Aixi el poble, amb sa veu mateixaii ems ger manor d’una massa choral, expressa idealment els encants i les energies del sen propi viure Lobra 4’En Clavé é tan viva, tan excelsa, perqué al mateix temps que é sinceramen' artistica és profundament popular. Popular per sa simplicitat :ingémua; popular pel llen- guatge i pels elements melédics nacionals’transfosos i transformats @ nova vida} popule: per les idces isentiments que del mateix'poble ha pres, magnificant-los; popular petqeeBUruett ve w'ORFEO CaTALA as acobla en feix harmdnic sentiments, cossos i Animes, aixecant el clam triomfal sortit de les entranyes palpitants'de'law patria renaixent. Oh, Ia forca’de'Vesperit dels Joes Florals! Sense aquesta forga expandint-se a Phora oportuna, obra d’En Clavé hauria sigut fruit bord sense sabor i gracia, sense éficicia'en la ‘educacié del poble, Ell hauia format chors, també; hauria produit solament amb llenguatge foraster verSos més 0 menys esoaients; les seves tonades’ haurien sigit agradoses als seus contemporanis; perd'a hores dara tot f6ta j& bent fos’ i ‘blidat com cosa convencional, seca j martida. Tal ‘com for creada 6 viva encara ii eterna, perqué porta la fortalesa intima de Vesperit catalanes¢, porta Ia uncié sagrada de la. veritat, ef segell de la natura imposada’ per’ Déw a nostra Patria. ET Renaixement, que el pcincipi'era boira’ prima de rotades Clarors de éol ixent, anava condensant-se en ntivolada guardant en son si les aigues fecundantés. La parla catalana,/de lo pura idealitat de 1a poesia baixava també a la forma ampla i Miure de Ta rosa, per enfortir, amb estudis seriosos; el coneixement i la contidncia de ta vittut essen- cial que déna tremp i vida caracteristica @ 1a Patria. A la Revista de ‘literattita seguia la fulla diaria, escrit tot en Lengua materna. Ja ereixia tn especial odi als oprestois dé tios- tra manera d’éséer; als anomenats tirans, amb esperces harmonioses que’ sonaven com tun himne de vida nova. Mentrestant, la misica estava, en part, distteta en’ vulgutitats “amorfés i forriantiqués den les inflades /pompositats de Vopera enlluernidora. Perd el mateix temps arribava una nova’corrent d'art seriés, noble de sentiment i de formes equilibrades i robustes, Els lassies alemanys i els grans romiintics \prenien les voluntats dels) miisics més desperts i subtils, Tavors, si nosaltres haguessim tingut tina tradicié secilar musical, amb ‘ella i els elements citats, com matéria de fermentaci6, hauria soigit la nova escola; pérd cap rastre en tenfem, i si no hagués estat la forga de la renovacié de l'esperit de Ia terra,"si aquesta renovacié no ens hagué portat a’estimiar l'element verge de la cancé terral, mai 1a misica nostra ‘hauria passat d’Gser wn Art de segona ma, bordissenc: Mes, a la primera airejada ja florf el geni d’En Clavé, tan nou, que els savis i intellectuals no el reconegueten. El poble si, que se'n enfamora i'se'l feu propi aquell ‘cant tan fresc't gentil de sentiment, Perd En Clavé ea turn i/exemple per tots els artistes de Tavenit, i, de tant en fant, sorgia tun cant d’un éscallit qué présagidva la florida plea (*); i més endavant contenipléu com ‘ut gran’ mestre aixeca un moniiment d’art perdurable, fort i vessant de caracter, Cantant (¢) Cal Ser esment de Tidili dramatic La mit al botc del mestre Josep Rodoreda que. conté pigines bea catacterstiques.136 Revista MUSICAL CATALANA els Pirinéas servint-li de germen primordial el.s6 de la,cang6; contempleu aquell altte, ja desaparegut del mén dels vius, qui iltimament cantd amb/magnificéncia les legends de Garraf amb els verses sonors d’un-gran pocta mestre en poesia catalana. I recordem aquell jovenet de cabells. cargolats, d’ulls vins irialleta maliciosa, amb aquell cos, vibracié. de nervis, i aquella veu somoguda i emocionant, aquell amic. dels gfans poetes i escriptors, qui’ begué en aquella’fornal d’entusiasme de la Hur intimitat Tardent i-lusié dela. patria triomphant, de Ja)patria glorificada. Aquell jovenet que la cang6 també se li fica dins al mig dels seus afectes i canta sempre amb el to del seu amor, i encomana la seva fatlera als qui allavors obrien els nlls a la vida de Wart bell de la mé- sica, i remogué les ansies de fer, de treballar per la gloria de I'art.de Ja terra nostra, I-En Clayé cantaya encara la cang6 verge, la cang6 forta, perd la seva. obra perillava de defallir si no ¢s renovava ideal dels cantaires amb l'ideal més viu de patria; si no s'eixamplava Yart choral amb les alenades del gran art de totes époques. L'esperit dels Jocs Florals, Vesperit de la terra alena sobre l’anima d’uns.quants innocents, humils, perd. obedients a Videal que encén Jes voluntats i en fa fogueres; i l'obra del cant viu, de nostre cant pe- Tenne, no mor, que creix i s'inflama en noves Lluissors resplendents; i a la. rodona de la cang6 magnificada ja hi,canten, davant dels homes encisats, les noies.i els infants, que amb la claror aguda de urs veus fan radiant com un sol I'harmonia de la, cang6 nova i vella que no morira mai mentze Catalunya perduri, I la miisica mostra sha enfortit tot essent, més catalana, i canta francament amb la veu robusta d’un art més trabat de nova técnica, El cant, résteg de la lat pagesa, el rudimentari art tradicional, pren fulguran- ces de poema magnificent; i tenim obres que, tot portant, ben descobert el germen de la cang6, sén model insuperable de forma i de sentiment; tenim obres d'un. gran mestre que jo trobo tiniques d’originalitat i inspiracié en Ja Jiteratura choral moderna de tots els pasos, Beneida tu, Festa dels Jocs Florals, que portes i proclames|esperit fecundant de Cata- lunya! ;Beneida tu, filla excelsa de l'amor redivin de nostra, Patria! ;Beneida tu, veu que crides a, judici els fills bords que 'orgull cega i els empetiteix en el no res de Jo bordissenc i eixut de saba! Beneida tu que encens encara els esperits que volen viure en el foc de Ventusiasme per V'ideal, per la. veritat i per la bellesa: per la Patria, la Fe i!’ Amor, Tres coses santes que sén una sola en unié intima. Perqué ccom estimariem ala Patria sense la Fe en el més enll immortal d’on tot davalla ion tot es glorifica? (Com, viuria sense Amor aquesta Fe, ja que l'Amor es forga que tot ho empeny, encén i colora? Com sense Amor formariem aquest nucli que uneix als germans d’un mateix terrer; com podriem Iuita: per a conservar-lo i sublimar-lo amb el sacrifici punyent det dolor i amb la sang vessante;Burizert ne v'ORFEG GaTALA 187 icom sense Patria podriem parlar amb claretat i fermesa el lenguatge de la Fe i de I’ Amor; amb quin accent podriem dir bellament i amb sinceritat «Pare nostre que estat en él Cels? {Com sense aquest sentiment august de Patria podriem cantar, si el cant é realitat suprema emoeid vibrant sincera? Festa dels Jocs Florals, mentre guardis en ton cor aquesta trilogia santa, seras, com has estat fins ara, herald i el guandador de Vesperit de Catalunya. Des de Madrid S}A vida musical madrilenya sofreist actualment! una paralitzacié relativa després, 2% de la superabundancia de sessions musicals —dies hi ha’ hagut de tres con- certs — que durant els mesos d’hiven entusiastaven als més exaltats filarmé- nies i deixaven frets —com el: temps —als indiferents. Ara, triomfen els caballs de cire ivels de carreres, Per Madrid I'hivern’ és I'época'd’art i la primavera la dels esports hipies. La darrera manifestaci6 artistica, important de la primavera ha sigut la sirie de quatre concerts eelebra’s pet 1a «Orquesta Sinfénica» en el Teatre Real. Stexecutaren en ells, demés @altres importantissimes obres, 6's poemes simfénics de Strauss «Una vida d’héroe», «Aixi parla Zaratrustay i la «Simfonia domésticas: Hi ha en aquestes obres, com en totes les d’a- ‘quest gran colorista, trogos de suprema bellesa mercés als quals poden perdonar-se alguns epissodis musicals intercalats amb més habilitat que inspiraci6. La «Simfonia domesticas, particalarment, accentia, per la magnitud de les seves “proporcions i la extensié del sem plan, aqueixos atributs i aqueixes qualitats peculiarissims en Strauss, En’ella hi fa aparei- xer Vautor subrallant-les, totes les interioritats més persorials i'les més intimes escenes que ha présenciat la seva llar, la deseripei6 de les quals ha.volgut i/ha sabut pintar amb insupe- rable encert ’eminent compositor teuts, tan discutit ahir i tan admirat avai, En aquesta obra al-costat dels més exaltats lirismes melédics, hi apareixen idees d’una vulgaritat extrema; perd el talent meravellés amb que sab revestir-tes Strauss, les redimeix del fracis'a que esta rien condemnades, per el pecat original amb que han nascut. Altres composicions interestants ‘executa Ia «Orquesta’‘Sinfinicas, N'esmentarem dues tan sols: el Concerto per a piano, violi i fauta "amb acompanyament d’instruments d’arc (nii- meto 18 de la édicié Bach-Gessellschaft), obra eri la. qual la prodigalitatde contrapants, enlloc de atenuar la bellesa sonora, la realga’prodigiosament;ii ta Suite de Ramean, arregiada, modi128 Revista MUSICAL CATALANA’ fieaida i desdibuixada per Félix Motil) utilitzant alguns mimeros d'aqiiell delicadissiia compo. sitor |francas, A aquests concerts hi assisti:menys piblic det; que ra d'esperar ies mereix la labor de la «Orquesta Sinfénica», dirigida, com sempre, amb la pericia veterana, del mestre Femndndez Arbés. La causa d’aquest retraiment? No s6n precisament l'excés de concerts, car en mesos anteriors se n’havien fet dos i fins tres pet setmana, siné el cost. Habitat ol piiblic madrileny a tes sesions «popular, en les quals les rhateixes eiititats filarmdniques tocaren les més elevates obres del repertori, no dona la mateixa proteccié a un renovat esforg artistic quan les localita:* tingueren preus més elevats. La Entre els nombrosos pianistes que: han donat ‘lt imament concerts —comencant per Ste faniai i acabant per Cases —cal collocar en el cim a Rubinstein. Rubinstein posseeix el secret de subjugar a Vauditori ,singularment a l’auditori femeni, que sempre es desviu per sentir i aplaudirio frenéticament, perd amb aquell frenesi éndolcit per la tendresa ila suavitat pro pies del sexe bell. Si en Rubinstein déna un concert, ja se sab, la sala s'omple; si'n déna vin també. Aixd és veritablement portentés en aquest Madrid versitil i bastant frivol} paix que dels pianistes de tots cls ealibres i densitats que per aqui ham passat, cap—ni un Paderewsk nivun Sauer, per exemple,—haurien pogut mantenir I'atencié tan largament com aques! jove artista. En aquests concerts repeti Rubinstein ‘els dotze némeros de la. Suite «Iberia Ja. qual aparegué amb un relleu singular cots els) seus punys i anima. Perque Rubinstein ‘també posa anima en. ses interpretacions; ia voltes, per afegidura, una anima: formidable, vigorosa, efervescent, encara que gertes comtposicions chopinianes adquireixin un cert aca rame|Jament afeminat: quan ell les toca. ‘Hi ha hagut, encara, altres diversos concerts, Entre aquests hem sentit cls violoneel listes catalans Cassadé i Ricatd Matas, ls -pianistes Cubiles i Srta. Parody, el/guitarrista Segovia iaaltres artistes que ara no’m venen ala meméria. Pet a quasi tots ells hi hagué pabtic, encars que.no sempre moit, i aplaudiments, encara que no sempre en relacié directa amb els mérit: respectins de qui els rebie. I de mésica escénica? Aquest és altre 36, com deia aquell. De misica escénica poc'n* ‘podrem parlar. Acaba la temporada que durant varis mesos havia perpetuat algunes heretsic artistiques en el «Teatro Realy, encara que de quan en quan hi havia, per excepeid, algun encert plausible; i quant callaren aquells artistes italians ino italians, obriren la boca d’altres (i aques* cop espanyols) per a donar-nos a coneixer Vobra péstuma d’Usandizaga La Llama, La mevBuruuert De 1’Onred Caran a9 opinis sobre La Llama és meva perque me la vaig apropiar com cosa nullius quan me la donaren feta diversos senyors als quals no conec. Parlaven en el Sal6 de descans d’un teatre, Jo, molt prdxim a ells, escoltava Ilurs paraules, Heu’s-aqui un fragment de llur dialeg: — ¢Estuvo usted en La Llama? pstuve, 7¥ usted? 77 Xo tambiés. \¥ admis he leido la opiniones de la critica acerca de esta obra, Unos diceh una’ édsa Yottos dicen otra. =e¥ usted qué dice? — Yo no digo nada. Jo tampoc dic res de La Llama, Ni de La Liama ni de cap més aconteixement musical, De moment, il menys: fins la meva proximia/€rOnica, Joser SUBIRA, nee Orfeo Catala Dos bons choristes deixaren d'existir darrerament: en Josep Mabras i en Ramon Benet (@'C'SWel primer, a Vedat de 30 anys i després de larga malura; el segon, als 42 anys i quasi repentinainient, Eten, ambdés) ettusiastes OHiconistés qi havien sontit sempre un veritable i since? amior a la nostra instituei6, com ho ‘prova el fet de que en Josep Mabras havia pertenescut jaa la Seccié de, nois, fent, per tant, 20 anys que formiava part de la Seécié choral, ven Ramon Benet, portaya 15 anys de constant i fervorosa col'laboracié en les tasques del chor,-tenint 4 gran pler, I'esser portador do la Senyera en tots els actes i excursions do la Secci6 choral. EL cardcter dels enyorats choristes era franc i jovial, essent benvolguts de tots sos companys, que per aquest motiu sentiren doblement la mort de Ilurs amics, com s'evidenci& cn Vacte de Venterrament, al que hi assistf un gran tombre de choristes i quasi tots els individuus deta: Junta Directiva i'medtres; essent presidits tots plegats pel Mestre Director Sr. Millet. Una fogmosa corona de/flors naturals-amb escaienta llagada i dedicatéria, envoltava la caixa mortudtia, darrer tribut dels choristes als seus companys difunts, que amb Vensenya. orconista damunt del pit eren portats a sa darrera estada en mig del condol i recanga de tot els qui en vida tant els havien volgut. En sehyai de dol i per respecte @ fa bona meméria dels difunts, va posar-se la bandera del Parau amg paly/amb eftspors négtis, i es sospengué Vassalg que havia de celebrar-se 1 dia deta mort dels esmentats choristes. La Junta Diréctiva, oficialment, trasmété a les afligides faniilies'el més sentit pesam, en Rom de.¥Ogrz6 Carat, per tan semsibles perdues. La Revista s’hi adhereix ben sincerament.‘Revista Musicay CaTaLana Catalunya BARCELONA PALAU DE LA MUSICA CATALANA: Recrrats Rosmstem. + El famés’pia nista polac, que' tant d’enrenou ha mogut entre els mostres flarménics, va despedir-se del ablic barceloni amb, dos recitals que dona els dies 1.3 de maig. Els programes foren.esculli dissims, igurant-hi en el lloc d’honor la Iberia completa de I’ Albéniz, obra en la interpretacis de la qual cap altre concertista foraster hi ha estat tan felig com l'Artur Rubinstein. El sex temperament, fogés, el sey mecanisme brillant i facil s"hi adapta admirablement en Ia presen: ‘thei6 dels tiuninosos quadres andalusos descrits ambj fal) s6rtifiilamib iin weal perionall el compositor catala, que no hi ha hagut pas altre que el sobrepujés, ni els del propi terrer. En els dos técitals comentats En Rubinstein hi executd, a més, Ja sonata en f¢ menor (abbassionata) de Beethoven, la magnifica de Liszt, l'elevacié de la qual no arriba pas a assolir 41 jovincel pianista, i, entre altres pagines d’alguns mestzes romantics, qualques mostres, dels moderns Scriabine, Ravel i Debussy; sobressortint d'una manera especial: en les dels mestres francesos i sobretot on La plus que lente dol darrer, que fou dita insuperablement, Grans ovacions, un 4 reveure entusidstic i un sens fi de ntimeros fora de programa, deixaren plenament ‘atisfets al Gondettista i a auditori. ‘Assoctaci® pg Musica «a cameras, — Concerts onzi 1 porzé, — Els dos ultims con- certs de la temporada que tingueren lloc els dies 13 i 15 de maig, foren encomenais a I'emi: nent pianista francés n’Eduard Risler. Aquestes sessions tingueren un cardcter ben diferent Yuna i Valtra, essent la primera consagmda exclusivament a Beethoven ila’ segona a Chopin, Chabrier i Liszt. En Vabtualitat n’Eduard Rister'é universalment reconegut com un dels interprets més autoritzats, per no dir el més antoritzat, de 'obra de piano de Beethoven. Els nostres devots de la masica recorden amb fonda complascéncia les audicions d’anys enrera de Sonates i de les Variacions sobre un tema de Diabelli. Les interpretacions de Risler sn sempre respectoses, mics al propi temps no exclouen Vintervencié/de la més exquisida’sensibilitat del pianista ques hi comunica la valor de que:com sentit i visout. Tal vegada +i aquest reserva Td fem amb tota mena d’atenuacions — algun cop hi trobet a mantar‘aquella’ pofxatisa i aquella ¢ran- esa! propries do Paliga de'Bonn, mes én Risler, artista integre, s'estima més no exposar-se alBoritert pe v'ORFE6 CaTatA 131 mancament d'enliuernar-nos amb un fals oripell i en conseqiiéncia no abandona un moment s@ sinceritat. Considerat en Risler puirament com a pianista, mai apondérarem prov sa paleritut de mecanismte i qualitat ben sovint negligida. pels voncertistes —son art de matisar!' vera- mentiell posseeixél secret de troure del piano les més delitioses sonoritats, Es, en fi, um tipie representant de Vescola francesa de piano: ‘Les Sonates exécutades en la sessis’ Beethoven foren: Somata en're menor, op. 31 n.° 2 Sonata ‘en do major, op. 53 (Autota);/Sonata en fa menor, ap. $7 (Appassionata) i Sonata én Ja bemol, op. 110. Havent parlat en termés generals de l'interpretacié beethoviana d’en Rister, no entrarem ent més detalls i sols consignarem ia’ profunda'impressié que produi en Vauditori, 1 qual 'esoolta religiosament i epiloga totes les obres interprotaded amb entusidstiques ovacions. No fou menys'festejat el! concertista en'sa segona Sessié, en'la qual executa I'Andante spianate i Polonesa, op. 22, elNochure en'si menor, el Vals en do sostingut meniot i la’ Balada on Ta bemely de Chopin; les Dew pesses pintoresiiwes, de Chabrier; Sant Francesc @ Assis: pridt- cant als aucelts; Sant Francisco de Paula caminant danuint les ones, i Vals de’ Mephisto, dle Liset, No-cal dir com en Risler s‘atempera a Yestil de cada autor, devent consignar son meérit de sabier mahtenir fixat interés’ de\V'auditori amb ol llarg seguici de peces de Chabrier, tes quals, malgrat innegables qualitats, comencen a sentir els ultratges del temps. T foren del tot Fomareables les’ intérpretacions de Liszt, que 65 un dels autors favorits det concertista. En suma; dues vetliades de les que formen epoca. — Assocracté p’Autcs! pe! ta MUsica: Tretzk concert, —S'efectua ef dia 20 d'abril, i oirem el segtent programa: Suile en estil antic, op! 24, per a trompeta, dues flautes) dos vio- lins, viola i violoncel, y. d'Indy; Sonata en fa sostingut menor, per a piano i violi, J. Zamacois, i Quartet ex sol menor, op. 10, C, Debussy. La Sonata det jove compositor En Joaquim Zamacois s'executava per primera. vegada, Aixd, i el tractar-se; daitra banda, d’un dels nostres més estudiosos compositors, feia que hom esperés.J'obra esmentada, amb viva curiositat: Confessem tot seguit que la. produccié ons interessa forga. Les idees, vat aidirho, nto sin pas eneara del tot originals; L'ambient Seneral acusa ben netament la influéncia franckista. Els joves compositors sénj perd, sempre influits, Feta aquesta cbjecci6 hem d’afegir que el treball d’En Joaquim Zamacois é9 nota- Dilissim. Aixi pel que respecta I'estructura general com per forces troballes harméniques, 1a Sonata que ens ocupa acusa la ma ja ferma d'un compositor seriés. La Sonata d’En Zamacois fow escoltada amb gran interés i/aplaudida amb gran. insis- ‘tencia, També foren forga aplandides, com s'endevina, les dues obres, ja conegudes dels Amics, @En d'Indy i d’En Debussy que figuraven'en ‘el programa. El Quartet de Debussy és, deci- didament, ‘una’ producci6 delitosa i otiginalissima. Apareix, en veritat, com una: innegable ‘roballa, 1 Quartet Renaixement Vexecuta com homenatge a la bona’ meméria del compositor darrerament finat. La idea fon excellent. —X.132 Revista Musican \CATaLaNA Carorzé concent, —Heu’s-aqui el programa: Concert en’ mi bemol; per a violi iorquestra, WA, Mozart; Quaria Simjonia, Beethoven; Vanos antics, Suite pet a orquestra, E, L. Chavarr. ‘També figurava en el present programa una novella prodiiceié: tracta’s de les joliues miniatures, .intitulades Vanos: antics, detnostre benvolgut amié ivcollaborador N*Eduard L, Chavarri, Ja és ben sabut que, demés d’un excellent contista:i musicdleg, és també, e| nostre, amic, un. exquisit, compositor. En Chavarris'és inspirat,) en’ Wobra que'ns oeups, uns sbonics.versos -’En Daniel Martinez i, Ferrando. {Cinc quadrets. la, composen::. Ev trada; Zarabanda, Minuctio, Romansa i Tambourin, Lespai ens! manca pet a analitzar amb un xic de caima quiscun dels:susdits quadrets. No podem, doncs, sind’ fixar la impressi6 ge- eral. que ens despertaren.;,La, produccié ’En.Chavarri-viuyi ‘es desenrotila en un ambient tot fet de dolgors fines i de delicadeses. Hen’s-aqui misica subtil, sentida, que és Yfilla’ d'un ver poeta. Un. poeta que, malgrat els vents que corren; no.samaga pas ni deiben:sentir les coses ni de somniar-ies en ven a'ta... Tot aixd suaument. El public acollila: pfodueci6 d’Es Chavarri amb Ja més viva simpatia, El nostre amic fon ovacionat i fins’ homenat at, I es comprén; las, Vaficionat, d/extravagancies, d'incoheréncies, vibra, de cop, quan se li parla, ‘amb simplicitat, de coses bones i sentides. I:En Chavarti, en efecte, parlava als’ Amacs de coses bones, i sentides.. La produccié, de N’Eduard L, Chavarri fou interpretada amb amoré per I'excel'dentor- questra dels Anics. Dita orquestra ens oferi aiximateix una execucié.acuradissima de la Quarta Simjonia de Beethoven. En Pujol i els seus mésies foren, doncs, també forga aplaudits, ‘No oblidem de consignar que la part de violi del concert: de Mozart fow executat/per la distingida violinista, Na Germaine d’ Aranda, —X. Quixc® concert. — El present concert fou gairebé tot consagrat a la: Plastica animiads. En Joan “Liongueras, l'apdstol, ‘verament, entre ndsalttes, de les doctrines i de les troballes de son! mestre: Jaques-Dalcroze, ens oferi, un cop més; els fruits, ja ‘saborosos, del seu. reco negut talent, Tes gentils alumnes de l'Institut Catala de Gimmastica Ritmica, que airigeix En Joan Liongueras, dansaren’ o interpretaren plisticament les segiients ‘produecions: Fuguels a tres veus, Haendel; Invencié a dues veus, Preludi'a tres veus, Fugan.* 2, a tres veus; J. S Bach; Les petites joioses danses de Mozart infant. Hem ja pariat, més d’un cop; de att d'En Dalcroze i/d’En. Joam Liongueras. Hem fe: constar, demés, que cal considerar a) En Llongueras com un dels més destres:i convents creients d’aquell art now de la danga ide la plastica animada que furga atreu del'mén (0 fur- gava/abans de la Guerra) per a obrir-se pas. Afegirem avuli que aixi els confunts cot els sot presentats iiltimantent per les deixebles d’En Liongueras ens interessaren forga., Récorie™ amb ‘goig 1a realitzaci6 plastica de les’polifonies de Haendet iide J.-Sv\Bach: i tes: detitoses exquisideses tretes per En Liongueras de les admirables Petites joisses danses de Mozart, 10° podem pas parlar de les paginetes de Mozart sense citar el: nom de’ les artistes que tes inter