TEMA 1 LLENGUA I LITERATURA CATALANES 1r DE BATXILLERAT

LITERATURA: LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

ÍNDEX:

1. Cronologia del concepte “Edat Mitjana” actualment.

2. Context social a l’Edat Mitjana.
3. Context social als segle XIII-XV.
4. Els primers textos en català
5. Les quatre grans cròniques:

a) Introducció
b) Crònica de Jaume I
c) Crònica de Bernat Desclot
d) Crònica de Ramon Muntaner
e) Crònica de Pere el Cerimoniós
f) Realitat o ficció?
g) Mapa conceptual

DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3

 1) CRONOLOGIA DEL CONCEPTE “EDAT MITJANA” ACTUALMENT:

2) CONTEXT SOCIAL A L'EDAT MITJANA:

L'Edat Mitjana es va estendre aproximadament al llarg de 1000 anys (500-1500).

Durant els primers segles de l'Edat Mitjana la societat europea es va estructurar segons
un sistema anomenat feudalisme.

En el feudalisme cada regne estava dividit en diferents territoris. En cada territori hi

havia per una banda el Senyor Feudal i els seus cavallers i per l'altra els vassalls. El
feudal tenia el poder absolut i amb els seus cavallers estava obligat a defensar els
vassalls. A canvi els vassalls li devien una obediència total i havien de mantenir-lo
conreant la terra.

En els primers segles de l'Edat Mitjana la cultura escrita era exclusivament religiosa.
Els monestirs eren els principals centres de cultura. La immensa majoria de la població
era analfabeta. Amb el pas del temps va aparèixer una cultura laica que, a vegades,
entrava en conflicte amb els dogmes de l'Església. A diferència de la societat actual,
DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3
que valora el pacifisme i l'originalitat, la societat medieval veia la guerra com una cosa
normal i valorava sobretot el seguiment de la tradició (el plagi era vist com una cosa
normal).

Entre els anys 800-1100 les llengües romàniques es parlaven però no s'escrivien. A
partir de l'any 1100, aproximadament, comença a fer-se cultura escrita en llengües
romàniques.

3) CONTEXT SOCIAL ALS SEGLES XIII-XV:

En aquests segles el feudalisme comença a entrar en crisi a causa de l'aparició d'una

nova classe social: la burgesia, la qual va començar a rivalitzar amb la noblesa feudal
per ser la classe social dominant. Amb el pas dels segles la burgesia es va anar fent
més poderosa. Això va fer que aparegués una nova literatura que reflectia la vida i el
punt de vista laics de la burgesia.

Al s. XIII va començar una època d'expansió territorial de la Corona

catalanoaragonesa. Al s. XIII es van conquerir les Balears i el País Valencià.
Posteriorment es van conquerir una sèrie de territoris a la Mediterrània, sobretot a
Itàlia.

L'estil amb què s'escrivia a la Cancelleria reial va esdevenir un model de llengua que
tots els escriptors en català seguien.

Al s. XV València es converteix en el principal centre social i econòmic de la Corona

d'Aragó. Els principals escriptors en català del s. XV seran valencians.

El s. XV és considerat el segle d'or de la literatura catalana. En aquest segle la

literatura catalana arriba a un alt nivell de qualitat amb autors de la talla d'Ausiàs March
o Joanot Martorell.

DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3

4) ELSPRIMERS TEXTOS EN CATALÀ:

La llengua parlada a l’actual domini del català als segles VI-VIII era el llatí vulgar, que
en aquesta època ja començava a diversificar-se arreu de la Romània formant el
germen de les llengües romàniques.

El llatí clàssic era patrimoni de l’Església i de les capes cultes de la societat, ja que hi
havia una situació d’analfabetisme en la societat de l’Edat Mitjana. Donada aquesta
circumstància, l’any 813 el Concili de Tours decretà que les homilies i la predicació de
l’església fossin en “romanç” perquè la gent ja no entenia el llatí (la predicació ha de ser
“in rusticam romanam linguam”.

Pel que fa al català, no hi ha textos documentals abans del segle XII, la qual cosa no
vol dir que aquesta llengua no existís amb anterioritat a aquest segle com a llengua
diferent del llatí, sinó que no hi ha cap testimoni escrit. Només podem trobar algunes
paraules populars catalanes intercalades entre textos llatins. Aleshores, sense
documents escrits, com es pot afirmar que el català ja apareix diferenciat del llatí abans
d’aquest segle IX? Les raons són les següents:

- Hi ha indicis que fan veritable aquesta afirmació: el Concili de Tours n’és una prova (el
poble no entén la predicació en llatí i l’Església es veu obligada a predicar en llengua
romànica).

- L’existència de les anomenades glosses, que són anotacions o explicacions en

llengua romànica i, per tant, en català, que es feien als escrits en llatí per tal de poder
entendre’ls (és com quan nosaltres llegim actualment un llibre en una altra llengua, com
anglés, francés o alemany, i anotem, entre línies, aquelles paraules que no entenem).

- Pel fet de trobar en textos llatins paraules que són ja romàniques i que abandonen
completament les formes llatines.

Podem afirmar que el català preliterari és el català anterior al seu accés a l’escriptura
(des del segle IX). Com pots observar, el català no s’usava encara com a llengua
escrita, però documents d’aquesta mena demostren que ja era una llengua totalment
diferenciada del llatí.

DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3

Els primers textos en català.

Segons les raons esmentades, a començaments del segle IX ja existeix una

consciència de la diferenciació entre llatí i català. Això no obstant, hem d’arribar al
segle XII per a poder trobar el text en català més antic que, fins ara, es coneix.
S’anomena Forum Iudicum (“Llibre Jutge”) i és la traducció al català de les lleis dels
visigots. Aquest llibre no té un gran valor literari, però sí que en té pel que fa al
coneixement de la història i de la llengua.

Un altre text, de caràcter religiós i de més importància que l’anterior data de finals del
segle XII i començaments del XIII. Es tracta de les Homilies d’Organyà, exemple que
pot palesar l’aplicació de les lleis emanades al Concili de Tours.

Al segle XIII ja comença a ser més freqüent l’ús del català en textos jurídics. La identitat
nacional i l’inici de l’expansió de la corona d’Aragó justifiquen aquesta necessitat. Així,
cal destacar el Usatges (traducció de lleis godes). Els Costums de Tortosa corresponen
al primer text redactat originàriament en català i introdueixen el dret romà front a les
lleis feudals. En aquesta època s’inicia l’expansió de la Corona catalano- aragonesa
cap a València i les Illes Balears i, així, apareixen Els Furs de València, que foren
redactats primerament en llatí (any 1261) i, a continuació, en català (1266). Tracten de
les disposicions legals que s’han de seguir al nou regne de València i són el primer text
valencià escrit en català.

5) LES 4 GRANS CRÒNIQUES:

A) INTRODUCCIÓ:

Durant els segles XIII i XIV es van escriure les 4 grans cròniques, que són llargues
narracions de fets històrics. Les seves característiques són:

a) Gran valor històric perquè ens permeten conèixer l'època de màxima expansió
de la Corona Catalanoaragonesa.
b) Valor literari perquè estan escrites en un llenguatge molt bonic.
c) Intenció patriòtica perquè exalçaven les glòries de la Corona, especialment la

DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3

 figura dels reis catalans.
d) Les 4 cròniques estan escrites en un llenguatge molt uniforme a causa de la
influència del model lingüístic de la Cancelleria Reial.
e) Es distingeixen de les altres cròniques històriques medievals perquè a diferència
d'aquestes parlen de fets contemporanis.

B) CRÒNICA DE JAUME I:

Fou la primera. Té forma autobiogràfica ja que el rei la dictà en primera persona.

Explica els fets més importants de la vida del rei Jaume I, especialment les
conquestes de Mallorca i València. Apareix la idea del providencialisme (les victòries
del rei són degudes a la voluntat de Déu). El rei es presenta a si mateix com un heroi
que realitza grans gestes però també com un polític savi i prudent que pren les millors
decisions per al seu poble.. Aquesta imatge s'alterna amb tendres escenes de la seva
vida íntima que contribueixen a humanitzar la seva imatge, a vegades, violenta.

C) CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT:

No es coneix la identitat de l'autor ja que Bernat Desclot és un pseudònim.

Probablement era un funcionari de la Cancelleria Reial. És una gran obra de
propaganda política destinada a glorificar la figura del rei Pere II el Gran, el qual és
presentat com un gran cavaller. Els principals fets narrats són la conquesta catalana de
Sicília.

D) CRONICA DE RAMON MUNTANER:

Fou escrita per Ramon Muntaner, un militar que ja retirat escriu les seves aventures al
servei de la Corona d'Aragó. És la més bonica de les 4 cròniques. L'objectiu de la
crònica és deixar constància dels serveis que ell ha prestat a la Corona i exalçar
els reis catalans. Veiem la idea del providencialisme El relat de l'expedició dels
almogàvers (tropa mercenària al servei de la Corona) per terres de Grècia i Turquia,
en la qual va participar el mateix Muntaner, té un gran valor històric. L'estil és directe,
espontani i acolorit.

DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3

E) CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS:

Fou l'última de les cròniques. Té forma autobiogràfica ja que fou dictada pel rei Pere el
Cerimoniós. Temàticament es centra en el regnat del rei. El rei ja no es presenta
com un heroi sinó com un príncep renaixentista, fred, astut i calculador. Sorprèn
la freda mostra de crueltat reial presentada com a necessària per raons d'estat.

F) REALITAT O FICCIÓ?

Tot i que es tracta d'obres de caràcter historiogràfic, cal remarcar el fet que les quatre
grans cròniques no s'han de concebre com a obres historiogràfiques en el sentit
modern. En aquest sentit, aquestes cròniques medievals incorporen recursos narratius
propis de la literatura per fer el relat més atractiu i per tal de satisfer els
objectius propagandístics dels monarques. Les cròniques presenten to heroic i
cavalleresc propi de les obres de ficció del moment, i alhora, els fets narrats inclouen
manipulacions, mentides i silencis, en favor d'aquesta finalitat propagandística.

DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3

 G) MAPA CONCEPTUAL:

Autor Contingut Característiques Data de redacció

Una part acabada el
Ingenu, verista, heroic,
1244 (potser a Xàtiva);
Engendrament i religiós i pintoresc.
Empremta personal l’altra, a Barcelona, de
infantesa de Jaume; Barreja de registres
del Rei, amb 1265 a 1274. Ens ha
Llibre dels fets col·laboradors com
conquestes de Mallor- col·loquial i solemne.
arribat còpia catalana
ca, València i Múrcia; Autobiogràfic: escrita
Jaume Surroca. d’una versió llatina
darrers temps. en 1ª persona (singular
de1313 feta sobre
o plural).
l’original perdut
Bernat Escrivà, Acronològica fins a
Fets anteriors a Jaume Iniciada sota la
tresorer reial, amb Pere; després, precisa,
I (alliberament de conquesta de Sicília
Crònica de accés als arxius;
l’emperadriu d’Ale-
objectiva i apassionada.
(1282) i acabada
Bernat Desclot rossellonès
manya); regnats de
Barreja ficció èpica i
l’any1288 (mort del
provinent del mas realitat actual. Esperit
Jaume i Pere el Gran. rei).
“EsClot”. cavalleresc
Des de la gestació del Realista i entusiasta; L’autor, que coneix
Militar, un dels caps Conqueridor fins a la acolorida, nacionalista. literatura carolíngia i
de la companyia coronació d’Alfons Té molt present el artúrica, es fa explícit;
Crònica de
almogàver de Roger III. Centrada en la lector. Exalta la unitat és més memorialista
Ramon Muntaner de Flor (actor i invasió francesa de imperial catalano- que cronista objectiu.
autor). 1285 i en l’expedició a aragonesa quan ja corre L’acaba a València
Orient perill. entre1325-28.
Enfilall documental Acabada el 1382, cinc
Des del naixement del
Intervencions del franc, viu, parcial, a anys abans de la mort
Crònica de Pere el Rei fins a 1382, quan
Rei amb ajut voltes, cínic. del rei; fonts de la
Cerimoniós d’escrivans.
la guerra de la Unió
Humanisme Cancelleria i nul
contra la noblesa.
prerenaixentista. recurs a l’èpica.

DPL-E.50. Difusió i comunicació. 10-11-2015.Rev.3