ANATOMIA APARELL RESPIRATORI

1. Introducció

Les funcions de l’aparell respiratori són la distribució d’aire i l’intercanvi de gasos per aportar
oxigen i eliminar diòxid de carboni de les cèl·lules de l’organisme. Es necessita el funcionament
de dos sistemes: el respiratori i el circulatori. Totes les parts de l’aparell circulatori actuen
distribuint la sang, excepte els alvèols que funcionen com a intercanviadors de gasos.

A més, l’aparell respiratori també filtra, escalfa i humidifica l’aire que respirem, i intervé en la
producció del so, com el llenguatge oral. Per últim, possibilita el sentit de l’olfacte i ajuda en la
regulació o hemostàsia del pH de l’organisme.

2. Anatomia de l’aparell respiratori

Els òrgans de l’aparell respiratori es divideixen en dues zones: el tracte superior i el tracte
inferior. Per una banda el tracte superior es localitza fora de la cavitat toràcica i està compost
per nas, nasofaringe, laringofaringe i laringe. D’altra banda el tracte inferior es localitza de dins
la cavitat toràcica i està compost per tràquea, tots els segments de l’arbre bronquial i els
pulmons.

Funcionalment, l’aparell respiratori també inclou estructures accessòries com ara la cavitat oral,
la caixa costal i el diafragma.

2.1. Tracte respiratori superior

 Estructura nasal

1
La porció externa està formada per un ós i cartílag cobert de pell que conté glàndules sebàcies,
els dos orificis nasals es reuneixen i estan envoltats per l’ós frontal, firmant l’arrel dels mateixos.
El nas està vorejat pel maxil·lar superior.

La porció interna és l’anomenada fosa nasal, es situa sobre el sòtil de la boca, separades
ambdues pels ossos palatins. El sòtil del nas està separat de la cavitat cranial per una part de
l’etmoide anomenada làmina cribrosa, perforada per múltiples orificis que permeten l’entrada
del nervi olfactori a la cavitat cranial.

Tota la cavitat nasal està separada per una partició medial, el envà, format per quatre
estructures: la làmina perpendicular del etmoides, el vòmer i els cartílags vomeronasal i septal.
Cada cavitat es divideix en tres passadissos (meats superior, medi i intern) per la projecció dels
cornets des de les parets laterals a la porció interna del nas. Els cornets superior i mitjà parteixen
del etmoide mentre que els inferiors són ossos independents.

Les apertures externes s’anomenen narines, des d’aquestes s’accedeix al vestíbul on la pell
posseeix glàndules sebàcies i nombroses glàndules sudorípares. El aire que travessa el vestíbul
entra ja en l’àrea respiratòria, travessaran els tres meats formats pels cornets i arribaran a les
coanes. Aquestes últimes desemboquen en la faringe.

 Mucosa nasal

La mucosa respiratòria és molt especialitzada. Es tracta d’un epiteli cilíndric pseudoestratificat

ciliat, ric en cèl·lules caliciformes. La mucosa posseeix un ric aportament sanguini. A prop de la
cavitat nasal i per damunt del cornet superior i porció oposada del tàbic la mucosa es torna
pàl·lida, àrea anomenada epiteli olfactori amb nombroses cèl·lules olfactòries i un ric plexe
limfàtic. La membrana mucosa ciliada revesteix la resta del tracte respiratori fins als bronquis.

2
  Sens paranasals

Els quatre parells de sens paranasal són espais que contenen aire i que drenen en la cavitat
nasal. S’anomenen com els ossos del crani on estan localitzats: frontal, maxil·lar, etmoïdal i
esfenoïdal. Estan coberts per mucosa respiratòria, les secrecions de la mucosa produïdes son
arrastrades cap al nas per la superfície ciliada. Alleugeren el pes dels ossos del crani i serveixen
com a cambres de ressonància per al llenguatge.

 Funcions del nas

Serveix com una via de pas per l’aire que es dirigeix i prové dels pulmons. L’aire es filtra, escalfa,
s’humidifica i és examinat químicament per trobar substàncies que puguin irritar el tracte
respiratori. Les vibrisses són el primer filtre per examinar les partícules aèries. La membrana
mucosa produeix grans quantitats de moc i posseeix un ric aportament sanguini, sobretot als
cornets inferiors, el que permet la ràpida humidificació i escalfament de l’aire. Les secrecions
mucoses atrapen les partícules.

 Estructura de la faringe

També s’anomena gola, es tracta d’una estructura en forma de tub d’uns 12,5 cm., des de la
base del crani fins l’esòfag, situada davant de les vèrtebres cervicals. Constituïda per múscul
entapissat interiorment per una membrana mucosa. Es divideix en tres regions: nasofaringe, des
de les coanes fins al paladar tou; orofaringe entre el paladar tou i el ós hioides i la laringofaringe
des de l’ós hioides fins l’esòfag. Posseeix set orificis: auditius (trompes d’Eustaqui), dos narines
posteriors, l’obertura de la boca (fauces), l’obertura de la laringe i la de l’esòfag.

3
Les amígdales faríngies es localitzen en la nasofaringe, i es denominen adenoides quan estan
augmentades de mida. L’orofaringe conté dos parells d’òrgans, les amígdales palatines i les
linguals.

La faringe és un passadís comú dels tractes respiratori i digestiu.

 Estructura de la laringe

Situada entre l’arrel de la llengua i la part superior de la tràquea. Formada per cartílags units
entre sí per músculs i entapissada per una membrana mucosa ciliada que forma dos parells de
relleus: les cordes vocals vestibulars (falses) i les verdaderes.

L’estructura laríngia està formada per nou cartílags. Tres d’ells són únics i grans i són el tiroides,
l’epiglotis i el cricoides. Mentre que tres són parells i són els aritenoides, els corniculats i els
cuneïformes. En la laringe es troben una sèrie de músculs que es classifiquen en extrínsecs i
intrínsecs, els primers s’insereixen en la laringe però s’originen a una altra banda i els segons
s’insereixen i s’originen a la mateixa laringe.

4
 2.2. Tracte respiratori inferior
 Tràquea

S’estén des de la laringe fins als bronquis, la seva obstrucció por causar la mort.

 Bronquis i alvèols

La part final de la tràquea es divideix en dos bronquis principals a cada banda, que penetren en
els pulmons i es divideixen en bronquis secundaris, que al ramificar-se formen bronquíols, que
donen lloc als conductes alveolars. Distribuint l’aire de dins els pulmons.

Els alvèols son les estructures d’intercanvi de gasos. La membrana respiratòria és la barrera a
través de la qual es duu a terme l’intercanvi de gasos entre l’aire alveolar i la sang. aquesta està
formada per epiteli alveolar, epiteli endotelial i les seves respectives membranes unides. El
surfactant és un líquid que entapissa la membrana respiratòria per disminuir la tensió de
superfície.

 Pulmons

El pulmó esquerre es divideix en dos lòbuls i el dret en tres. Els lòbuls es subdivideixen en unitats
funcionals denominades segments broncopulmonars. Els pulmons tenen funció de distribució
d’aire i intercanvi gasós.

5
  Tòrax

La cavitat toràcica té tres divisions separades per la pleura. Les divisions pleurals ocupades pels
pulmons i el mediastí ocupat pel cor, l’esòfag, la tràquea i els grans vasos.

3. Influencia de la cavitat oral en la respiració

La cavitat oral té un paper important en la correcta realització de la respiració nasal. Es necessari

que la boca estigui tancada per a que l’aire entri pel nas, ja sigui mitjançant el segellat labial o
pel contacte de la llengua amb el paladar dur.

Si no hi ha un correcte tancament de la boca o si existeix una obstrucció a les vies respiratòries,

no es podrà realitzar la respiració nasal i es produirà la respiració bucal.

La respiració bucal presenta nombroses conseqüències negatives:

- Desequilibri corporal: Tenir la boca contínuament oberta per a respirar provoca que el
cap estigui adelantat i pot afectar al desequilibri de la columna vertebral.
- Alteracions facials: Les persones que respiren per la boca de forma crònica presenten
alteracions facials anomenades fàcies adenoides (cara allargada). La repercussió és
estètica i funcional ja que es produiran maloclusions com la mossegada oberta.
- Ressalt augmentat: La incompetència labial produirà que els incisius es desplacin cap a
endavant. En determinades situacions el llavi inferior s’introdueix entre els incisius
superiors i inferiors accentuant el problema.
- Creixement insuficient del terç mig facial: Degut a la falta de pas d’aire pels sinus.
- Malposició lingual: La llengua permet el pas de l’aire, deixa de contactar amb el paladar.
- Desenvolupament insuficient del maxil·lar superior: Conseqüència directa de la
malposició lingual. Sense l’estímul de la llengua, el paladar no podrà desenvolupar-se en
sentit transversal i serà estrictament estret i profund, produint-se diferents
maloclusions.
- Gingivitis i sequedat bucal: provocades per la constant irritació de l’aire en les mucoses
orals.

Incompetència labial: Impossibilitat de tancar correctament els llavis, ja sigui per una anomalia
als llavis o una malposició dental. Pot ser causa com conseqüència de la respiració bucal.