Tema 4

Sintaxi
4.4 Classificacions sintàctiques de les llengües
4.5 L'estructura sintàctica com a estructura jeràrquica

Lingüística
Grup 1
Isabel Crespí
Índex del tema 4

4.1 La composicionalitat del significat

4.2 Categories gramaticals
4.3 Constituents i funcions
4.4 Classificacions sintàctiques de les llengües
4.5 L'estructura sintàctica com a estructura jeràrquica
Índex del tema 4

4.1 La composicionalitat del significat

4.2 Categories gramaticals
4.3 Constituents i funcions
4.4 Classificacions sintàctiques de les llengües
4.5 L'estructura sintàctica com a estructura jeràrquica
4.4 Classificacions
sintàctiques de les
llengües
Classificacions sintàctiques de les llengües

• Hi ha diverses maneres de classificar sintàcticament les llengües del

món, depenent del criteri que seguim.
• En aquesta assignatura veurem dues classificacions:
• Marcatge del subjecte
• Ordre de constituents majors
Marcatge de subjecte

• Una llengua nominativo-acusativa (o simplement acusativa) és una llengua en què:

• El subjecte d’un V intransitiu (S) i el subjecte d’un V transitiu (A) reben un tractament gramatical
idèntic, i diferent del CD del verb transitiu (O).
• S i A es tracten igual, i de manera diferent a O.
• En aquestes llengües, S i A solen rebre cas nominatiu i O cas acusatiu.
• El tractament es pot marcar de diverses maneres: afixos, ordre oracional, etc.
• Exemples: llatí, català, castellà, anglès
• Una llengua ergativo-absolutiva (o simplement ergativa) és una llengua en què:
• El subjecte d’un V instransitiu (S) es marca igual que el CD d’un V transitiu (O), i el subjecte d’un V
transitiu es marca de manera diferent (A).
• S i O es tracten igual, i de manera diferent a A.
• En aquestes llengües, S i O reben cas absolutiu i A es marca amb cas ergatiu.
• Exemples: eusquera, georgià, llengües indígenes d’Amèrica.
Marcatge de subjecte

• Cas ergatiu: és un cas gramatical de les llengües ergatives que marca el

subjecte d'un verb transitiu.
• Cas absolutiu: és un cas gramatical de les llengües ergatives que marca el
subjecte d'un verb intransitiu i l’objecte d’un verb transitiu.
Marcatge de subjecte

• Exemple de llengua acusativa: llatí

• Homo pervenit
home-NOM ha arribat
‘L’home ha arribat’
• Homo puerum vidit
home-NOM noi-AC ha vist
‘L’home ha vist el noi’
Marcatge de subjecte

• Exemple de llengua ergativa:eusquera

• Gizona-Ø etorri da
home-ABS arribar AUX
‘L’home ha arribat'
• Gizona-k gozokia-Ø jan du
home-ERG pastís-ABS menjar AUX
‘L’home s’ha menjat el pastís'
Ordre de constituents

• Tipologia referida a:

• L’ordre bàsic de la llengua i no a l’ordre marcat

• L’ordre dels constituents majors més que a l’ordre de les paraules
Ordre de constituents

• Llisterri (en línia)

Ordre de constituents

• Sovint la classificació es redueix a la posició de l’objecte respecte del verb.

• Llengües OV
• Llengües VO
• Aquesta tipologia, alhora, es relaciona amb l’ordre d’altres elements.
• Classificació segons l’ordre dels elements dins del sintagma (en termes generals; hi ha
excepcions i flexibilitat):
• preposició / postposició
• nom (posseït)-genitiu (posseïdor) / genitiu (posseïdor)-nom (posseït)
• nom-adjectiu / adjectiu-nom
• demostratiu-N / N-demostratiu
• Per tant, parlam d’ordre: nucli-complement o complement-nucli (paràmetre del nucli)
Ordre de constituents

• Hi ha llengües d’ordre lliure: aparentment no hi ha restriccions sobre l’ordre en què els elements
apareixen en l’oració.
• Les marques de flexió poden suplir el paper de l’ordre per a explicitar les relacions entre els constituents.

• Llatí
• Petrus videt Paulum ‘En Pere veu en Pau’
• Petrus Paulum videt ‘En Pere veu en Pau’
• Paulum videt Petrus ‘En Pere veu en Pau’
• Paulum Petrus videt ‘En Pere veu en Pau’
• Videt Petrus Paulum ‘En Pere veu en Pau’
• Videt Paulum Petrus ‘En Pere veu en Pau’
4.5 L'estructura
sintàctica com a
estructura
jeràrquica
4.5.1 L’estructura sintagmàtica
Estructura sintagmàtica

• L’estructura sintagmàtica és:

• Jeràrquica
• Binària
• Endocèntrica
Estructura jeràrquica

• L’estructura sintagmàtica és jeràrquica, no lineal: hi ha diferents nivells de relació entre els elements.
• D’una banda, com hem vist, les proves de constituència, a més de permetre’ns identificar sintagmes,
demostren que la relació que s’estableix entre les paraules o els constituents sintàctics no és lineal.
Ahir en Joan va enviar un correu al director.
*Ahir en Joan va enviar un correu al director.
• D’altra banda, hi ha casos d’ambigüitats que s’expliquen, precisament, per les diferents relacions que es
poden establir entre els constituents d’una oració.
En Joan observa la noia amb uns binocles. [ambigüitat estructural]
• Diferents graus de subordinació: elements més grans que inclouen elements més petits.
Estructura binària

• Es combinen dos elements alhora, no més.

• Fixau-vos en aquest exemple de Brucart i Hernanz (2022):
intèrprets de ranxeres mexicanes

(i) ranxeres mexicanes: [intèrprets [de [ranxeres mexicanes]]]

(ii) intèrprets mexicanes: [[intèrprets [de [ranxeres]]] [mexicanes]]

• En qualsevol cas, l’adjectiu “mexicanes” només pot modificar UN nom (o “intèrprets” o

“ranxeres”), però no els dos alhora.
• Aquesta seqüència no pot significar “artistes mexicanes que canten ranxeres compostes a
Mèxic”.
Estructura binària
Estructura endocèntrica

• La categoria del sintagma prové d’un dels elements que conté (com ja hem dit, del nucli, que
projecta les seves propietats).
• Per tant, no podem tenir això:
4.5.2 Teoria de la X’
Teoria de la X’

• Als anys 70 es formula una teoria sintàctica que pretén

oferir unes eines d’anàlisi sintàctica que siguin òptimes i
que, alhora, mira de donar compte de totes aquestes
propietats que hem vist.
• Teoria de la X’ (“x amb barra”): és una teoria de l’estructura
del sintagma.
• Va ser proposada per Noam Chomsky i desenvolupada per
Ray Jackendoff durant la dècada dels 70. Als anys 90 se
simplifica dins el marc del programa minimalista.
• Els sintagmes despleguen tres posicions: especificador,
nucli i complement.
• S’ajunten progressivament.
Teoria de la X’
Teoria de la X’

Acabar lectura de Bosque &

Gutiérrez-Rexach!
Concepte de projecció

• Un sintagma és sempre una projecció del seu nucli (principi d’endocentricitat). Es diu que els nuclis projecten
sintagmes.
• El nucli projecta les seves propietats, com ara la categoria.
• Per exemple, sabem que un adjectiu és el nucli d’un sintagma adjectival, perquè, encara que hi hagi altres elements
d’altres categories dins el sintagma, si el volem substituir per un altre mot, aquest mot haurà de ser un adjectiu.

En Joan està molt cansat de la situació.

a. En Joan està cansat / fart / desesperat.

b. En Joan està *{situació / feina / cap}. (N)
c. En Joan està *{molt / poc / bastant}. (Adv)
d. En Joan està *{de / per / amb}. (Prep)
e. En Joan està *{la / aquesta / una}. (Det)
Concepte de projecció

• El nivell X’ és el primer nivell de projecció del nucli i SX és el segon i últim. Per tant, cada nucli
es projecta dues vegades.
• Per exemple, un SN és projecció d’un nom, un SV és una projecció d’un verb i un SA és una
projecció d’un adjectiu.
• Entre tots, feim les estructures de:
• El llibre vermell
• Canta òpera barroca
• Ben tip de gelat
Exercici

• Ara proposau representacions arbòries conformes a la teoria de la X’ per donar

compte de l’estructura de les següents expressions:

1) El fill del metge

2) Molt amable
3) Veuràs ton pare
4.5.3 Estructura del SD
SD

• Un canvi introduït a propòsit de les noves perspectives d’anàlisi sintàctica...

• SD (Sintagma Determinant)
• Motius:
• Les categories funcionals han de projectar la categoria màxima: la del sintagma.
• A més, es poden introduir elements de diversa naturalesa entre determinant i nom:
• Un bon amic
• Les altes muntanyes
• La no compareixença del president
• I, de fet, el SD pot tenir una estructura complexa: el meu amic, els dos al·lots
• Per tant:
• SD (tenc el llibre) vs SN (tenc llibres)
Estructura del SD
Estructura del SD
4.5.4 Estructura del SV
Estructura del SV

• El nucli és l’únic element necessari per poder formar un sintagma. Per tant:

- El verb pot formar un sintagma verbal tot sol, com a únic constituent (Ploràvem; Llampega).
- O bé amb complements (Mengeu fulles tendres; Parlarà dels drets humans).

• Però com és, exactament, l’estructura d’aquest SV?

Estructura del SV

• El nucli és l’únic element necessari per poder formar un sintagma. Per tant:

- El verb pot formar un sintagma verbal tot sol, com a únic constituent (Ploràvem; Llampega).
- O bé amb complements (Mengeu fulles tendres; Parlarà dels drets humans).

• Però com és, exactament, l’estructura d’aquest SV?

• Depèn del tipus de predicat que sigui i del tipus d’arguments que seleccioni.
Estructura del SV

• Recordau què són els arguments?

• Diríeu que un argument és el mateix que un complement?
Tipus d’arguments

• Els arguments poden ser de dos tipus:

• Interns → complements
• Es troben dins el SV: CD, CI i CR.
En Joan compra verdures.
• Externs → subjecte
• L’argument extern és el subjecte (agent).
• S’afegeix més tard en l’estructura del predicat. Queda fora del SV.
En Joan compra verdures.
Tipus d’arguments

• Els arguments poden ser de dos tipus:

Sovint, quan es diu “argument intern” es

• Interns → complements
fa referència de manera directa al CD del
• Es troben dins el SV: CD, CI i CR. predicat.
En Joan compra verdures.
• Externs → subjecte
• L’argument extern és el subjecte (agent).
• S’afegeix més tard en l’estructura del predicat. Queda fora del SV.
En Joan compra verdures.
Tipus d’arguments

argument extern

argument intern = complement

Evidència AE vs. AI

• Evidència per demostrar la diferència entre argument “extern” i arguments “interns”.

• Els arguments interns tenen una relació més estreta amb el verb. Per exemple, segons quin sigui l’AI del predicat, el
conjunt format pel verb+AI pot assignar interpretacions diferents a l’AE.

En Pere té diners (agent-possessor)

En Pere té febre (pacient)
• Podem substituir i/o elidir el verb+AI, però no el verb+AE:

En Pere copia les respostes → En Pere ho fa.

En Pere copia les respostes → *Ell ho les respostes.
Complements vs. adjunts

Diagnòstics

1. Els arguments poden concordar amb el verb, els adjunts no.

Els nens escriuen poemes en un quadern. / *Els nens escriu poemes en un quadern.
Les teves amigues, les has vistes?
*Els nens escriu poemes en un quadern [intentem fer concordar el verb amb l’adjunt]
2. Els arguments no es poden ometre, els adjunts sí.
La Maria va veure el cim després de dues hores de pujar la muntanya.
La Maria va veure el cim.
*La Maria va veure després de dues hores de pujar la muntanya.
3. De manera general, els arguments poden tenir un complement predicatiu que els modifiqui (excepte el CI),
els adjunts no.
En Joan arriba cansat. / La Maria porta les sabates brutes.
*En Joan estudia amb el Marc cansat.
Tipus de verbs segons els arguments i l’estructura

• Els verbs es poden classificar de moltes maneres:

• Personals vs. impersonals

• Pronominals vs. no pronominals
• Copulatius vs. predicatius
• Predicatius: transitius vs. intransitius
Tipus de verbs segons els arguments i l’estructura

• Els verbs es poden classificar de moltes maneres:

• Personals vs. impersonals

• Pronominals vs. no pronominals
• Copulatius vs. predicatius
• Predicatius: transitius vs. intransitius
Tipus de verbs segons els arguments i l’estructura

• Segons els arguments que seleccionen, els verbs predicatius poden ser:

• Transitius
• Intransitius
• Intransitius purs o inergatius
• Inacusatius
Els verbs inacusatius

• Són verbs el subjecte dels quals es genera com un argument intern.

• GIEC (2016: §21.4): “Verbs d’aparença intransitiva que tenen un subjecte gramatical que
semànticament s’interpreta com un complement.”
• Per tant, el subjecte d’aquests verbs té un comportament molt proper al dels complements
directes.
Diagnòstics

• Subjecte postverbal i sovint escarit.

• Pronominalització amb EN en llengües com el català o l’italià.
• Participi absolut.
Adjunts

• Si necessitam col·locar un adjunt, sovint el que feim és reduplicar la projecció X’.

4.5.4 Estructura de l’oració
Estructura de l’oració

• A partir de tot el que hem dit fins ara...

• Com analitzam l’estructura d’una oració?
• Això és viable? Per què? Com ho solucionaríeu?
Estructura de l’oració

• Benvingut ST!
• A vegades també se l’anomena SFlex

• Sintagma Temps → nucli de l’oració i, per tant, projecció màxima.

Estructura de l’oració
Referències

• BOSQUE, Ignacio. 1989. Las categorías gramaticales. Relaciones y diferencias.

Madrid: Síntesis.
• BOSQUE, Ignacio, & GUTIÉRREZ-REXACH, Javier (2009). Fundamentos de
sintaxis formal. Ediciones Akal.
• HERNANZ, María Luisa & José María BRUCART. 1987. La sintaxis 1. Principios
teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica.
• MORENO CABRERA, Juan Carlos. 1987. Fundamentos de Sintaxis General.
Madrid: Síntesis.