CRISTINA JARQUE RECASENS

TEMA 24: INTRODUCCIÓ AL SISTEMA REPRODUCTOR

FUNCIONS

• Produir nous individus d’una espècie i transmetre el material genètic de generació en

generació. Reproducció sexual: l’espermatozoide fertilitza l’oòcit secundari per donar
lloc al zigot.
o Gametogènesi = producció de gàmetes
Oogènesi è oòcit 2ari (òvul)
Espermatogènesi è espermatozoides
o Unió de les gàmetes (copulació o coit, inseminació, fecundació, formació del
zigot)
o Implantació a l’úter
o Desenvolupament de l’embrió (0-3r mes) i del fetus (3r-9è mes)
o Part i alletament
• Funcions endocrines (producció d’hormones): manteniment de les funcions del sistema
reproductor.

SEXE I GÈNERE

• El sexe es refereix a les característiques biològiques. De dones i homes, nens i nenes, en

termes d’òrgans reproductius i funcions basades en la fisiologia, els cromosomes i les
hormones.
• El gènere es refereix a la constitució social i cultural de dones i homes, que estableix
models de comportament per a la feminitat i la masculinitat, que varia en el temps i en
l’espai, i entre cultures. Inclou normes de gènere (actituds), relacions de gènere (rols) i
identitats de gènere.

FUNCIONS I ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA REPRODUCTOR

• CARÀCTERS SEXUALS PRIMARIS: relacionats directament amb la reproducció.

o Gònades: testicles i ovaris. Fan la funció de gametogènesi i secreció hormonal.
• CARÀCTERS SEXUALS SECUNDARIS: suport al procés de reproducció.
o GENITALS INTERNA: conductes i glàndules.
§ Epidídims.
§ ...
o GENITALS EXTERNS: òrgans copuladors i estructures de sosteniment.

1
 § Sexe masculí: penis, escrot i cordons espermàtics.
§ Sexe femení: vulva (pubis, llavis majors i menors, clítoris i glàndules
vestibulars).
o CARÀCTERS EXTRAGENITALS: distribució del pel i del greix, metabolisme,
característiques de la laringe, musculatura, trets psicològics...

DIFERENCIACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES GÒNADES

• En un embrió de 3,5 setmanes, el sistema reproductor és indiferenciat, és a dir, tenim

23 parells de cromosomes, i hi ha un parell que és el sexual. Tant si aquest embrió té
cromosomes sexuals XY o XX, tenen les mateixes gònades. Aquestes gònades estan
ubicades per sobre de les glàndules suprarenals, i s’anomenen PRIMORDIS GONADALS.
Aquestes gònades indiferenciades tenen una medul·la i una escorça, i per tant, si volem
saber si és de sexe masculí o femení, s’ha de fer un anàlisi genètica.
• A la setena/vuitena setmana d’embaràs, es comença a diferenciar el sistema
reproductor. Si es tracta d’un embrió de sexe masculí, aquest tindrà el cromosoma Y, i
per tant, tindrà el gen SRY (no el tindrà si és de sexe femení), que és un factor de
transcripció, i és una regió del cromosoma Y que determina el sexe. En aquest cas, la
medul·la es desenvolupa, i donarà lloc al testicle, i l’escorça s’atrofia.
• En canvi, si l’embrió és de sexe cromosòmic femení, no té el cromosoma Y, i en aquest
cas, es desenvolupa l’escorça, que acabarà donant lloc a l’ovari, i la medul·la s’atrofia.
Això és el control genètic, el primer control genètic que determina el sexe. La resta, tot
és control hormonal.
• En els conductes seminífers hi ha les cèl·lules de Sertoli i les cèl·lules de Leydig:
o Cèl·lules de Sertoli: secreten la substància inhibidora de Müller (SIM).
o Cèl·lules de Leydig: produeixen testosterona. Han de ser estimulades per la
gonadotropina coriònica humana. Aquest és el primer canvi hormonal que es
produeix en l’embaràs, i és l’hormona que s’utilitza per a determinar si una dona
està embarassada. Aquesta gonadotropina coriònica humana la produeix la
placenta, tot i que en aquesta etapa no hi ha placenta, i es parla d’un trofoblast.
Per tant, la produeix una estructura de l’embaràs que més endavant serà la
placenta.
• La SIM i la testosterona seran les responsables de produir canvis en la reproducció. Si
ens falten aquestes hormones, això es notarà en el sistema reproductor quan la criatura
creixi i arribi a la pubertat.

2
GENITALS INTERNS

• Fins la setena setmana d’embaràs, estan indiferenciats. És un control endocrí. La

diferenciació comença a partir de la setena/vuitena setmana. Es comença per les
gònades, i després, els genitals interns.
• Quan els genitals interns són indiferenciats, hi ha els primordis gonadals, les
mesonefres, i després hi ha el conducte de Wolff. Seguidament, hi ha el conducte de
Müller (la SIM és la substància inhibidora de Müller). Després hi ha el conducte vaginal,
després la bufeta urinària, i després el sinus urogenital (una mena de cavitat).
• Si tenim un embrió amb testicles, els seus testicles produeixen SIM i testosterona, de
manera que es desenvolupen els genitals interns masculins. Hi ha una resta de
mesonefres, però el conductes de Wolf dona lloc a l’epidídim, conducte deferent,
vesícula seminal i uretra. El conducte de Müller desapareix, i es desenvolupa el
conducte de Wolf.
• En el sexe femení, no hi ha cromosoma Y, i per tant, en absència d’hormones (no té
cèl·lules de Sertoli i de Leydig), es desenvolupa el sexe femení. Es desenvolupa el
conducte de Müller i desapareix el conducte de Wolf.
• Per tant, si el testicle no funciona correctament en un embrió que té el cromosoma Y
(sexe cromosòmic masculí), es tindran òrgans sexuals femenins). L’avantatge d’aquest
cas en el sexe femení és que l’embrió rep una gran quantitat d’hormones femenines, i
el seu desenvolupament és independent de la quantitat d’hormones de la mare, i
l’embrió en absència d’hormones va fent. El problema és quan hi ha un embrió femení
que li arriba molta testosterona, ja que desenvolupa òrgans sexuals masculins.

GENITALS EXTERNS

• El control és endocrí. En l’estat indiferenciat, és a dir, fins la vuitena setmana, es parla

de TUBERCLE UROGENITAL, on hi ha el gland, els plecs uretrals, tubercles labio-
escrotals i fenedura urogenital.
• SEXE MASCULÍ: en aquest cas, només intervé la testosterona i la dihidrotestosterona,
que és un metabòlit de la testosterona i és més potent que aquesta (no intervé la SIM).
Les vesícules seminals i la pròstata són les responsables de produir dihidrotestosterona
a partir de testosterona.
o El gland dona lloc al gland del penis, on hi ha el meat urinari, per on surt l’orina
i el semen.

3
 o Els tubercles labio-escrotals donen lloc al penis i al’escrot.
o Els plecs uretrals, en el sexe masculí, es fusionen i donen lloc al rafe, que és el
que queda de la fusió, i per tant, en el sexe masculí no tenen fenedura.
• SEXE FEMENÍ: en el sexe femení no tenen testosterona i dihidrotestosterona, de manera
que:
o Gland: dona lloc al clítoris.
o Els tubercles donen lloc als llavis majors
o Els plecs uretrals donen lloc als llavis menors, que són més interns. Els llavis
menors determinen una petita cavitat que queda per sota, anomenada
VESTÍBUL, on hi ha el meat urinari i l’orifici genital.

DESCENS DELS TESTICLES

• Per a que es produeixi l’espermatogènesi, la temperatura ha de ser de 2-3ºC inferior a

la temperatura central. Per tant, es necessita que els testicles estiguin a l’escrot i no a
la cavitat abdominal, per tal que estiguin més lluny de l’organisme, per tal que estiguin
2-3ºC per sota de la temperatura central.
• Les parets del CONDUCTE INGUINAL és múscul esquelètic de la capa superficial del
múscul abdominal, es va fent una invaginació, i van baixant. Per a que el testicle arribi a
l’escrot, ho fa pel canal inguinal. Això s’aconsegueix per un control endocrí. Als 8-9
mesos de gestació (al final de l’embaràs), gràcies a la SIM, el testicle ja va arribant a
l’escrot. En un nadó d’1 mes d’edat, gràcies a la testosterona que ha secretat el testicle,
l’escrot està perfectament allotjat, i el canal inguinal es tanca. Hi ha nens que ja neixen
amb el testicle a l’escrot, i n’hi ha que no, però es considera normal que durant el primer
any els testicle baixin. Si als 18 mesos de vida els testicles no han baixat, es parla de
criptoquídia (criptó=amagat; orquídia=testicle).

CRIPTORQUÍDIA

Falta de migració testicular amb retenció d’un o dels dos testicles en el conducte inguinal, dins
de l’abdomen o en la part alta de l’escrot (absència de descens testicular.

• INCIDÈNCIA:
o 3% dels nounats a terme.
o 30% dels prematurs: degut a que no els hi ha donat temps al desenvolupament.
• ETIOLOGIA:

4
 o Idiopàtica:
o Factors predisposants:
§ Factors hormonals: gonadotropina coriònica humana (hCG).
§ Anatòmics.
§ Genètics.
o FACTORS DE RISC: sobretot si no fa res i es deixa arribar fins a la pubertat amb
aquest estat.
§ Esterilitat: sobretot si afecta als dos testicles.
§ Càncer testicular: es produeix entre els 30-50 anys.

DETERMINACIÓ DEL SEXE

• Es parla de sexe cromosòmic quan es fa referència als cromosomes sexuals.

• Es parla de sexe gonadal si el fetus és amb testicles o amb ovaris.
• Es parla de sexe fenotípic si els genitals externs masculins i femenins.

Per a produir els gàmetes, hi ha un procés de miosi, i el resultat final és la presència de gàmetes
haploides. Quan es produeix la fusió, hi ha un 50% de sexe masculí i un 50% de sexe femení.

DESENVOLUPAMENT SEXUAL DIFERENT

ALTERACIONS CROMOSÒMIQUES

No hi ha disjunció a l’home, és a dir, els dos cromosomes sexuals van a un gàmeta, i l’altre
gàmeta es queda sense cromosomes sexuals. En canvi, en el sexe femení es produeix la
disjunció.

Els possibles zigots, són els següents:

• XXX: femení (triple X).

• XO: femení (síndrome de Turner).
• XXY: masculí (síndrome de Klinefelter).
• OY: no viable.

Si la no disjunció és en l’espermatogènesi tindrem zigot: XXY o XO

Ordenades a la taula de més a menys freqüent:

5
 • Síndrome de klinefelter (XXY): al tenir el cromosoma Y tenen testicles. El problema és
que hi ha massa cromosoma X i per tant té manifestacions: testicles petits i poca
secreció de testosterona, per lo tant modificació del desenvolupament embrionari. SI hi
ha poca secreció de testosterona poc desenvolupament dels túbuls seminífers
(disgenèsia: òrgan en l’emrbio que no es desenvolupa correctament) è azoospèrmia
(incapacitat per a produir espermatozoides). Per tant són infèrtils. Tenen ginecomàstia:
desenvolupament de pits.
• Superfemella (XXX): tenen ovaris i els genitals externs són femenins. Hi ha poques
manifestacions i baix índex de fertilitat. Si tenen fills és possible que tinguin el síndrome
de klinefelter. Les superfemelles no són conscient i es donen conte quan tenen
problemes de fertilitat i els hi fan un test genètic.
• Síndrome de Turner (XO): causa freqüent d’avortament espontani. Els hi falta un
cromosoma X. Tenen ovaris molt rudimentaris i els genitals externs són femenins. Tenen
una disgenèsia ovàrica (els ovaris no s’arriben a formar, es queden en gònades
rudimentàries). Els genitals externs són femenins però infantils. Sense maduració a la
pubertat (amenorrea i poc borrissol púbic). Es posa de manifest quan arriba la pubertat,
quan són petites a no se que se’ls hi faci un test genètic no es poden diagnosticar.

Alteracions hormonals:

Antigament es deien pseudohermafroditisme:

• XY. Els testicles produeixen pocs andrògens ja que hi ha un problema en els enzims
implicats en la síntesis d’andrògens o tenen poca sensibilitat als andrògens degut a que
hi ha pocs receptors per als andrògens.
Els genitals externs tenen un aspecte femení. Hi ha una concordança entre el sexe
cromosòmic i el gonadal que és masculí i el sexe fenotípic que és femení. Trastorn: 46
(no hi ha cap problema cromosòmic) XY DSD. Manifestacions: aspecte femení
(distribució de pe i mames), testicles interns (com que hi ha poca testosterona els
testicles no han baixat al escrot) hi ha amenorrea. Conserven una vagina però poc
desenvolupada. Fins a la pubertat pot ser que no hi hagi sospites de que la criatura tingui
algun problema.
• XX: hi ha ovaris però l’embrió esta en un entorn on li arriba molts andrògens. Sempre
que hi hagi hormones sexuals masculines es desenvoluparan genitals externs masculins.
Perquè un embrió pot estar sotmès en un entorn amb andrògens? Perquè l’embrió
femení tingui una hiperplàsia suprarenal congènita (les glàndules adrenals poden

6
 produir andrògens), els andrògens provenen d’un tumor de la mare o d’un tumor de la
placenta.
Manifestacions: aspecte masculí, clítoris molt desenvolupat (penis petit), ovaris u úter
petit.

TEMA 25: SISTEMA REPRODUCTOR MASCULÍ

Gònades: testicle (allotjat a l’escrot), genitals interns, conductes, epidídim, conducte deferent,
conducte ejaculador (molt curt i es troba dins de la pròstata), uretra prostàtica, uretra
membranosa, uretra esponjosa

Glàndules: vesícula seminal, ampul·la del conducte deferent, pròstata, glàndules bulbouretrals
(Cowper))

Òrgans copuladors i estructures de sosteniment: escrot

ANATOMIA GENERAL DEL SISTEMA REPRODUCTOR

El conducte deferent surt del escrot i entra a la cavitat pelviana.

El més extern és la pell de l’escrot, després ve el rafe escrotal (cicatriu que queda de la fusió de
la fenedura urogenital). Hi ha un septe escrotal que separa els dos testicles, sota la pell tenim el
músculs dartos que és múscul llis. Envoltant el testicle tenim el múscul cremàster, múscul
esquelètic que és una projecció del múscul oblic que va a parar cap a l’escrot. EL que fan els dos
músculs (dartos i cremàster) és regular la temperatura dels testicles.

Quan es contrauen, s’aproximen els testicles al organisme i d’aquesta manera no baixa la

temperatura. Quan fa calor es relaxen i per tant els organismes queden lluny de la font de calor.

Epidídim: tub que té forma de coma. Després tenim

el conducte deferent que ha d’entrar a la cavitat
pelviana gràcies al cordí espermàtic. Està protegit
per teixit connectiu, permet la connexió entre
l’escrot i la cavitat pelviana. En el conducte deferent
viatjant nervis, conducte deferent, vasos sanguinis i
el múscul cremàster. Quan es fa una vasectomia el
que es dissecciona és el conducte deferent.

7
ANATOMIA GENERAL I DELS TESTICLES

Tenim una túnica vaginal, capa serosa. Per sota tenim la túnica albugínia, teixit
connectiu dens (moltes fibres de col·lagen, teixit de protecció del testicle) i
irregular per a protegir els túbuls seminífers que té en el seu interior. Dins del
testicle trobem túbuls seminífers que són
espirals.

Els túbuls estan organitzats en lòbuls i a cada

lòbul hi ha entre 1-3 túbuls seminífers. Entre lòbul i
lòbul hi ha els septes (teixit connectiu).

ESPERMATOGÈNESI

Llum del túbul seminífer: en la cara interna hi ha un epiteli. Per sota de qualsevol epiteli sempre
hi ha teixit connectiu.

Per sota del epiteli sempre hi ha una membrana basal i per sota hi ha el teixit connectiu. Els
epitelis no estan irrigats no tenen vasos sanguinis, els vasos sanguinis viatgen per el teixit
connectiu que està a sota.

L’epiteli està format per les cèl·lules de Sertoli i entre aquestes cèl·lules hi ha unes altres
cèl·lules que s’anomenen cèl·lules espermatògenes que seran les responsables de la formació
dels espermatozoides.
Cèl·lules de sertoli funcions de suport, cèl·lules espermatogenes funcions de producció
d’espermatozoides.

Partim de cèl·lules mare que s’anomenen espermatogoni i estan a la base del epiteli.
L’espermatogènesi s’inicia a la pubertat. Dura entre 65-75 dies, tots els espermatozoides són
molt immadurs però a mesura que van rebent la secreció de les glàndules es van fent cada
vegada més madurs. Necessitem que passin per diferents processos i vagin madurant.

Tenim els espermatogonis a la base del epiteli, són cèl·lules diploides.

Pateixen mitosis i com a conseqüència donen lloc a altres espermatogonis. Alguns dels
espermatogonis es queden de reserva i altres evolucionen cap a espermatozoides.

Els que inicien la carrera per a produir espermatozoides es diferencien i donen lloc al
espermatòcit primari que també és una cèl·lula diploide. S’inicia la mitosi.

8
El resultat de la primera etapa és l’espermatòcit secundari (N) i una segona etapa que dona lloc
al espermàtida inicial. A partir d’aquí passen processos de diferenciació.

Els processos de diferenciació s’anomenen espermogenesi. En aquest procés de diferenciació

veiem que les cèl·lules han anat perdent citoplasma i aleshores els espermatozoides són
alliberats a la llum del túbul seminífer.

L’alliberament dels espermatozoides

s’anomena ESPERMIACIÓ. Els
espermatozoides són alliberats en un fluid
testicular.

Els espermatozoides no són mòbils.

Les cèl·lules segueixen unides, com a

conseqüència del procés tindre
espermatozoides amb el cromosoma X y
amb el cromosoma Y. Per això les cèl·lules
es mantenen unides.

CÈL·LULES DE SERTOLI:

• Protecció enfront la resposta immunitària (barrera hemato-testicular).

• Sosteniment i nutrició
• Fagocitosi (resorció) del citoplasma de les espermàtides
• Control del moviment i de l’alliberament dels espermatozoides
• Secreció: fluid testicular per al transport d’espermatozoides que conte nutrients, SIM,
ABP i inhibina.

CÈL·LULES DE LEYDING:

• Secreció: testosterona. Aquesta testosterona té dues opcions: anar a parar a la sang

(efecte endocrí) o tenir un efecte sobre la espermatogènesis (efecte paracrí). Per a
poder fer l’efecte paracrí necessita el ABP.

La testosterona té un efecte paracri quan va a parar a l’epiteli però també endocrí quan va a
parar a la sang. La SIM i la inhibina també van a parar a la sang.

9
En el sistema reproductor masculí es formen 4 espermàtides com a conseqüència de la meiosi.
En el sistema reproductor femení no és així!! Obtenim una gàmeta i 3 cossos polars.

De les 4 la meitat tindran el cromosoma X i la meitat el cromosoma Y estan unides entre ella pel
pont citoplasmàtic per a que es garantitzi que evolucionin tots a la vegada.

Els resultats de l’espermatogènesi són els espermatozoides és la única

flagel·lada en l’espècie humana. El sexe femení no tenim cap cèl·lula
flagel·lada en el nostre organisme.

Tenim la part frontal que és l’acrosoma on hi ha enzims hidrolítics que

ens permeten trencar la paret del oòcit: hialuronidasa i proteases.

En el cap també hi ha el nucli. En la part intermèdia hi ha molts

mitocondris. En la cua hi ha el flagel.

En la maduració es produeixen 300 milions d’espermatozoides al dia. Poden sobreviure fins a 48

hores dins del tracte genital femení.

CONDUCTES

Els espermatozoides es formen i són alliberats a la llum dels túbuls seminífers, els que es van
formant van empenyent als del davant fins que arriben als túbul recte i després a la xarxa
testicular.

A partir de la xarxa testicular abandonen el testicle i van a

parar al conducte eferent. L’epidídim és un òrgan en forma
de coma i esta format pels conductes eferents i pel
conducte del epidídim.

L’epidídim té cap, cos i cua.

El conducte del epidídim recull tots els espermatozoides i

els porta al conducte deferent que és el que passa pel
cordo espermàtic i s’envà cap a la cavitat pelviana.

Els espermatozoides que no són ejaculats poden ser reabsorbits.

10
CONDUCTES I GLÀNDULES

El conducte deferent que procedeix del escrot arriba a la cavitat pelviana i

s’enva cap a la part posterior.

El conducte deferent s’enva cap endarrere i s’eixampla: ampul·la del

conducte deferent que rep les secrecions de les vesícules seminals.

EL conducte de la vesícula seminal s’anomena vesícula seminal.

En el punt on s’ajunta el conducte deferent amb el conducte seminal comença el conducte

ejaculador.

Recordar: el conducte ejaculador va a parar a la uretra prostàtica. El conducte ejaculador

penetra dins de la pròstata.

La uretra membranosa és molt curteta i finalment les glàndules bulbouretrals i després la

uretra esponjosa.

Funcions de la uretra des del punt de vista del sistema reproductor: contracció peristàltica.

CONDUCTES, GLÀNDULES I PENIS

Dos orificis del conducte ejaculador, tenim la uretra membranosa i després al final de tot la
uretra esponjosa.

Al voltant de la uretra esponjosa tenim els cossos cavernosos i el cos esponjós. Aquests cossos
són teixit erèctil, són vasos sanguinis que es poden omplir de molta sang. Durant l’acte sexual
necessitem l’erecció que s’aconsegueix omplint tot aquest teixit erèctil de sang.

Els cossos cavernosos és més extern i l’esponjós esta més al voltant de la uretra.

El penis té la corona que és la part anterior del gland. El

prepuci és una pell que protegeix el gland.

El cos esponjós està al voltant de la uretra esponjosa. Els

cossos cavernosos són els responsables de l’erecció. El cos
esponjós fa que la uretra esponjosa no es pugui tancar
durant l’erecció.

11
Funció del cos cavernosos l’erecció i funció del cos esponjós evitar que col·lapsi la uretra
esponjosa.

COMPOSICIÓ DEL SEMEN

SEMEN:

• pH lleugerament alcalí: 7,2-7,7.A la uretra hi ha restes d’orina (que és àcida). El pH alcalí

és necessari per protegir als espermatozoides del pH que pot haver a la uretra i del pH
àcid que es trobarà en el sistema reproductor femení.
• Entre 2,5-5ml semen/ejaculació
• Recompte normal: 50-150 x 106 espermatozoides/ml de semen

ESPERMATOZOIDES I FLUID TESTICULAR (5% VOLUM): En el testicle, els túbuls seminífers es

formen els espermatozoides i les cèl·lules de sertoli produeixen el fruit testicular i correspon a
un 5% del volum.

SECRECIÓ DE LES VESÍCULES SEMINALS (60% VOLUM):

• pH alcalí
• Proporcionen fructosa, ja que els espermatozoides metabolitzen la fructosa per obtenir
ATP i poder dur a terme la seva motilitat
• Prostaglandines: incrementen la motilitat dels espermatozoides i la seva viabilitat. Quan
les prostaglandines estan dins del sistema reproductor femení estimulen les
contraccions musculars de la dona per afavorir la inseminació.
• Proteïnes de la coagulació: fan que es formi un coàgul i aquest es forma uns 5 minuts
després de l’ejaculació. Si hi ha hagut acte sexual el que passa és que es forma un coàgul
dins de la vagina. El semen la dona no el perd per gravetat, queda aferrat a la vagina. Si
el tenim en un coàgul no iniciarà el seu trajecte (és un problema).

SECRECIÓ DE LA PRÒSTATA (30% VOLUM):

• pH lleugerament àcid
• Àcid cítric per a sintetitzar ATP
• Enzims proteolítics que destruiran el coàgul: pepsinogen, antigen prostàtic específic
(PSA). Es posen en marxa entre 10-20 minuts després de l’ejaculació. Aquests
enzims s’alliberen en forma de proenzims i hi ha un mecanisme molecular que fa
que s’activin.

12
SECRECIÓ DE LES GLÀNDULES BULBOURETRALS O DE COWPER (5%):

• Produeixen moc que lubrica i d’una manera mecànica protegeix els espermatozoides.
Les glàndules bulbouretrals durant l’acte sexual són les primeres que es secreten.

REGULACIÓ DE L’ESPERMATOGÈNESI I FUNCIÓ ENDOCRINA DELS TESTICLES

En la pubertat s’allibera gonadoliberina que en l’adenohipòfisi estimula les cèl·lules

gonadotropes que secreten luteotropina (LH) i fol·litropina (FSH).

La LH estimula les cèl·lules de Leyding per a que produeixin testosterona. La testosterona té un

efecte paracrí juntament amb l’ABP que estimularà l’espermatogènesi sobretot les fases finals.
També té un efecte endocrí si se’n va a la sang i ajuda al desenvolupament i manteniment dels
caràcters sexuals.

Com es regula la secreció de testosterona? Es regula a partir de la testosterona que hi ha en

sang. La concentració de testosterona en sang si és molt alta pot inhibir la secreció de
gonadoliberina i d’aquí la de luteotropina.

La FSH estimula l’espermatogènesi, sobretot els espermatogonis per a que comenci la

espermatogènesis. També estimula les cèl·lules de sertoli per a que secretin ABP i inhibina.

Quan l’organisme detecta que hi ha molta espermatogènesis (molta formació

d’espermatozoides) la inhibina inhibeix la secreció de FSH.

A l’embrió, la gonadotropina coriònica humana (hCG) és la que estimula la secreció de

testosterona. Recordar!!

13
La testosterona es sintetitza a partir del
colesterol, se’n va a la sang i d’allà viatja
unida a l’albúmina o unida a la globulina
fixadora d’hormones gonadals.

La testosterona pot ser convertida en

dihidrotestosterona que és molt potent.

Qui és capaç de convertir la testosterona en

dihidrotestosterona? Les vesícules seminals i
la pròstata.

La testosterona també un efecte paracrí que el pot fer gràcies al ABP.

1. ABANS DEL NAIXEMENT

Pic de testosterona que fa:

• Desenvolupament de les gònades

• Desenvolupament dels genitals interns (SIM i testosterona)
• Desenvolupament dels genitals externs (testosterona i
dihidrotestosterona)
• En l’encèfal la testosterona és convertida en estrògens que tenen un paper important
en el desenvolupament de determinades regions encefàliques.
• No es sap la funció del pic de testosterona que es produeix en el naixement.

2. PUBERTAT

La pubertat arriba entre els 12-14 anys.

Pubertat: període de vida comprés entre el moment del inici del desenvolupament dels
caràcters sexuals secundaris i la consecució de la fertilitat. S’inicia amb la secreció de GnRH.

Adolescència: període de la vida que segueix la infància i precedeix l’edat adulta, des de la
pubertat fins aproximadament els 20 anys. Comença amb l’aparició dels caràcters sexuals
secundaris i va acompanyada de canvis psicològics importants de les esferes instintiva, afectiva
i intel·lectual.

14
Es diferencien en genitals interns (conductes i glàndules), genitals externs (òrgans copuladors i
estructures de sosteniment) i en extragenitals (talla, distribució del pèl, característiques de la
laringe, metabolisme basal, trets psicològics, etc).

CARÀCTERS SEXUALS SECUNDARIS: són incompletament desenvolupats durant la infància,

maduren a la pubertat i persisteixen llur funció fins a arribar a l’andropausa en l’home.

Andrògens (T i DHT):

• Gràcies a la secreció de gonadoliberina s’incrementa la secreció de gonadotropines i en

conseqüència s’incrementa la secreció de testosterona.
• Apareix pel púbic
• Brot de creixement
• Desenvolupament dels testicles
• Espermatogènesi
• Desenvolupament dels genitals interns
• Desenvolupament dels genitals externs
• Disminució de la línia temporal del cabell
• Incrementa les glàndules sebàcies i la producció de seu (acne)
• Canvis forma cos: augment de la massa muscular, eixamplament espatlles i estretament
pelvis.
• Canvis psicològics
• Engruiximent de la laringe i de les cordes vocals è veu greu

3. ETAPA ADULTA (T I DHT)

Es mantenen les concentracions de testosterona

• Manteniment dels caràcters sexuals

• Manteniment de l’espermatogènesi
• Manteniment de la libido
• Acció anabòlica (múscul i esquelet)

4. VELLESA

Regressió de la funció reproductora.

15
REFLEXOS SEXUALS MASCULINS

Coit: acte sexual consistent en l’acoblament del mascle i la femella, el qual va acompanyat d’una
sèrie de processos fisiològics que produeixen plaer.

Resposta sexual: seqüencia de canvis emocionals i

fisiològics que s’experimenten abans, durant i després
del coit.

Resposta sexual masculina: conjunt de reflexos

medul·lars iniciats per estímuls mecànics i/o psíquics que
donen lloc a l’orgasme i l’ejaculació.

1. ERECCIÓ (ESDEVENIMENTS NEURALS I VASCULARS)

Parlem d’una erecció psicògena: l’inici pot ser gràcies a un pensament, sons, imatges, olors..

Parlem d’una erecció reflexogènica: s’inicia per una estimulació mecànica del penis.

La informació que prové del penis arriba també al SNC. S’integra a nivell del sacre. Els nervis no
cal saber el nom dels nervis implicats.

Tant si s’integra a nivell sacre com si prové del encèfal el resultat final és una estimulació del
parasimpàtic.

Les neurones parasimpàtiques provoquen la vasodilatació de les arterioles del penis i això
provoca la compressió de les venes.

El parasimpàtic també fa que secreti les glàndules

bulblouretrals: primer secreten moc les glàndules
bulbouretrals inclús abans de que hi hagi erecció.

El parasimpàtic provoca la vasodilatació de les

arteries penianes, com a conseqüència de la
vasodilatació s’omplen de sang el teixit erèctil. El
teixit erèctil pressiona damunt de les venes per tant
la sang no es pot escapar. Com a conseqüència de
la vasodilatació i del ompliment la sang queda
retinguda en el penis i com a conseqüència hi ha
l’erecció.

16
Això va acompanyat d’una elevació de la freqüència cardíaca i un increment del to muscular.

El parasimpàtic és responsable de l’erecció i de la secreció de moc però totes les altres

manifestacions són conseqüència de reflexos més complexes.

Erecció: esdeveniments neurals i vasculars.

Erecció reflexogenica o es pot iniciar per estímuls superiors: erecció psicògena.

En la primera etapa la resposta és parasimpàtica i el resultat final és l’erecció del penis i una
compressió de les venes penianes. El parasimpàtic fa que hi hagi secreció de moc per part de les
glàndules ureterals.

Hi ha els cossos cavernosos i el cos esponjós que envolta la uretra, per les arteries hi ha una
vasodilatació mediada per l’òxid nítric i com a conseqüència de la vasodilatació s’omple el teixit
erèctil de sang i aleshores el teixit erèctil ple de sang pressiona damunt de les venes.

La compressió de les venes fa que la sang no es pugui escapar. Arriba molta més sang i a més
aquesta no pot escapar.

Hi ha altres respostes més complexes:

• Increment de la freqüència cardíaca

• Increment de la pressió arterial
• Increment de la freqüència respiratòria
• Increment del to muscular.

2. PLANELL: NIVELLS INTENSOS D’EXCITACIÓ (S-MIN)

Nivells intensos d’excitació (s-min)

3. ORGASME

En la fase del orgasme hi ha dues subfases:

17
• Emissió: moviment del semen des de l’epidídim cap a la uretra.
o Peristaltisme múscul llis dels conductes: contraccions peristàltiques
o Contracció múscul llis glandular: secreció
o Tancament esfínter uretral intern
o Contracció cremàster i dartos
• Ejaculació: propulsió del semen fora del penis
o Contracció múscul esquelètic de la base del penis

Tenim un estímul (a traves dels mecanoreceptors del penis o estímuls superiors) primer tenim
una resposta del parasimpàtic i després una resposta del simpàtic.

En l’emissió com gracies a les contraccions peristàltiques el semen avança al llarg dels conductes.
Les contraccions peristàltiques es duen a terme a l’epidídim, al conducte deferent i al conducte
ejaculador.

Hi ha una secreció de les vesícules uretrals i de la pròstata i es tanca l’esfínter uretral intern
(recordar que la uretra és compartida per l’orina i el semen i no pot haver barrega).

Hi ha una contracció del múscul cremàster i del múscul dartos. Els testicles s’aproximen al
organisme.

Aquestes 4 coses les fa el sistema nerviós simpàtic.

D’aquesta manera aconseguim que el semen

avanci i evitem la sortida d’orina.

Fase d’ejaculació gracies al múscul esquelètic que

es contrau a la base del penis. Qui és responsable
de la contracció del múscul esquelètic? Sistema
nerviós somàtic.

També hi ha una sèrie de respostes més complexes

• Intensa sensació de plaer

• Augment de la freqüència cardíaca
• Augment de la freqüència respiratòria
• Contraccions tòniques múscul esquelètic
• Alteracions de la consciència

18
4. RELAXACIÓ

Fase de relaxació: hi ha un període refractari per la

recuperació. Pot durar entre minuts i hores.

-Resum: posa reflexogena i és reflexogenica. Esta endreçat

segons el nivell medul·lar d’integració del reflex.

HIPOGONADISME I IMPOTÈNCIA

HIPOGONADISME: DEFECTE FUNCIONAL DE LES GÒNADES

En el sistema reproductor masculí hi ha secreció d’hormones en l’etapa embrionària (afavoreix

formació dels testicles..) en la infantesa no passa pràcticament res i a la pubertat es torna a
posar tot en marxa.

Les manifestacions depenen de quan es presenta el defecte. Si les dificultats es produeixen en

un home de 70 anys els efectes són més lleus.

CLASSIFICACIÓ ETIOLÒGICA:

• Hipogonadisme primari: problema en el testicle. Si el testicle no produeix andrògens i

tenint en compte el sistema de retroacció negativa les gonadotropines seran elevades.
Hipergonadotròpic.
• Secundari: problema en la hipòfisi. Poques gonadotropines i per tant el testicle tot i
funcionar bé rep poc estímul i produeix pocs andrògens.
• Terciari: problema en l’hipotàlem. Hi ha poques gonadotropines i conseqüentment poc
andrògens.

La falta d’andrògens en l’etapa embrionària, infància, pubertat i etapa adulta les manifestacions
poden ser molt diferents. El problema pot estar ubicat en el testicle o altres llocs.

IMPOTÈNCIA O DISMINUCIÓ ERÉCTIL: INCAPACITAT PER ASSOLIR L’ERECCIÓ

Etiologia:

1. Causes psicògenes: ansietat, relacions tenses, depressió i trastorns psicòtics

(esquizofrènia)
2. Causes orgàniques:

19
 a. Neurògenes: el problema és que no es pot produir el reflex. Ex: malaltia de
parkinson (falta de dopamina que afecta l’erecció), accident vascular cerebral,
traumatisme cerebral i lesions medul·lars (segons lo greu que siguin poden
afectar el funcionament del simpàtic, parasimpàtic o del somàtic), alteracions
sensitives (no hi ha resposta als estímuls) molt típica de la diabetis mellitus,
alteracions motores (prostatectomia, quan hi ha un càncer de pròstata i han
d’eliminar la pròstata és molt freqüent que es tallin algun dels nervis efectors
que impedeixen l’erecció).
b. Hormonals: eviten la vasodilatació. La falta de vasodilatació és deguda a una
falta d’andrògens, no hi ha vasodilatació del teixit erèctil. Principals causes
hipogonadisme i l’envelliment.
c. Vasculars: hi ha problemes per a que arribi la sang al penis. Insuficiència arterial
peniana arriba poca sang, causes típiques: hipertensió arterial, hiperlipidèmia,
accident de bicicleta (topar contínuament amb la cadireta produeix lesions i
vasoconstricció), tabaquisme, diabetis mellitus (macroangiopatia diabètica,
mena d’aterosclerosi), radioteràpia pelviana i alcoholisme (neurotransmissor
l’òxid nítric).

INFERTILITAT

Infertilitat o esterilitat: impossibilitat de tenir descendència en el procés de reproducció sexual.

Esterilitat masculina: impossibilitat de fertilitzar l’òvul.

Etiologia:

• Testicular: aplàsia de les cèl·lules espermatogenes (és congènit i les cèl·lules no poden
produir espermatozoides), formació d’anticossos antiesperma (a vegades l’organisme
no reconeix les cèl·lules haploides com a pròpies, els autoanticossos destrueixen els
espermatozoides), criptorquídia (temperatura entre 2-3 graus inferiors al cos).
• Hipofítica: quan la hipòfisis no pot produir suficient fol·litropina. La fol·litropina estimula
l’espermatogenesi. Si no hi ha l’estímul no hi ha espermatozoides.
• Tractament amb andrògens exògens: sobretot els esportistes que els prenen com
anabolitzants. Moltes vegades es diu que a més tenen problemes d’impotència però
l’important és que els andrògens exògens inhibeixen la secreció de gonadotropines i per
tant no s’estimula l’espermatogenesis. Increment dels endògens la causa més típica és
per una hiperplàsia suprarenal.

20
 • Causes anatòmiques, el semen no pot sortir perquè hi ha una obstrucció de l’epidídim
o del conducte deferent. Pot ser un problema congènit o a vegades és d’origen
infecciós.
• Temperatures elevades: períodes amb febre molt alta poden originar una esterilitat
temporal. Persones que treballen en llocs on la temperatura és molt elevada com la
siderúrgia.

DIAGNÒSTIC:

• Cariotip
• Anatomia
• Anàlisi del semen (després de 3 dies d’abstinència=
o Recompte: (normal: 50-150 x 106 ml de semen): 20-40 x 106, 50% estèrils i < 20
x 106, 100% estèrils
o Volum: (normal: 2,5-5ml)
o Motilitat: més del 60% han de ser mòbils.
o Morfologia: més del 60% dels espermatozoides són normals
o pH: si el pH és molt àcid o molt alcalí pot afectar la supervivència dels
espermatozoides (normal: 7,2-7,7)
o Concentració de fructosa: els espermatozoides sobreviuen gracies a la
concentració de fructosa i àcid cítric. Si hi ha poca concentració no sobreviuen
o Leucospèrmia: presencia de leucòcits en l’esperma ens indica que hi ha una
infecció.

Aspèrmia: absència de formació o emissió de semen.

Azoospèrmia: absència d’espermatozoides madurs en l’esperma.

Oligospèrmia: secreció deficient d’esperma o escassa quantitat d’espermatozoides a l’esperma.

ADENOMA O HIPERPLÀSIA BENIGNA DE PRÒSTATA

Procés molt freqüent que afecta el 50% dels homes de més de 50 anys.

Hiperplàsia: increment en el nombre de cèl·lules (no confondre amb hipertrofia: cèl·lules més
grans!).

• Cèl·lules de l’estroma fibromuscular

• Cèl·lules epitelials

21
La principal funció de la pròstata és secretar un fluid prostàtic que ajuda a la supervivència dels
espermatozoides.

La funció de la pròstata la funció és secretar cèl·lules epitelials que estan organitzades en una
xarxa i aquesta la formen les cèl·lules del estroma fibromuscular. Les cèl·lules del estroma
muscular formen una xarxa on es col·loquen les cèl·lules epitelials.

Poden estar afectades els dos tipus de cèl·lules.

Ens afecta pràcticament tota la pròstata i la conseqüència és que la uretra no permetrà la sortida
correcta d’orina. L’engrandiment de la pròstata fa que la uretra quedi col·lapsada.

És un efecte dels propis andrògens, aquest efecte és degut sobretot a la dihidrotestosterona. Els
andrògens fan que secretin factors de creixement i aquests factor fan que hi hagi una elevada
proliferació de tots dos tipus de cèl·lules i es disminueix la taxa de mort cel·lular.

La cèl·lula del estroma té la capacitat per convertir la testosterona en dihidrotestosterona, la

dihidrotestosterona també pot afectar a les cèl·lules epitelials.

Efecte autocri i un efecte paracri

ADENOCARCINOMA DE PROSTATA

Procés molt freqüent en homes de més de 60 anys. El 85% dels casos del càncer de pròstata es
troba en homes de més de 65 anys.

La localització és diferent a la hiperplàsia, es produeix al començament, en el lòbul posterior de

la pròstata (això ho diferencia de la hiperplàsia).

Factors de risc:

• Edat
• Raça: afroamericans més freqüència mentre que els asiàtics tenen menys
• Cert component genètic i una herència familiar
• Relacionat amb el consum de greixos i de carn
• Hi ha una certa relació amb la hiperplàsia, dihidrotestosterona, testosterona, factor de
creixement que afecta.

22
Dades analítiques: l’antigen prostàtic específic són els enzims que desfan el coàgul. Forma part
de les secrecions de la pròstata, de normal el PSA esta en el semen però no el trobem en la sang.
Quan hi ha adenocarcinoma de pròstata el PSA es troba a la sang.

Un PSA elevat no vol dir que sigui càncer, en una hiperplàsia a vegades el PSA també incrementa,
anar amb bicicleta també incrementa el PSA: Hi ha moltes causes per a que s’incrementi el PSA
i una d’elles és el càncer de pròstata.

Manifestacions: són comunes per la hiperplàsia i per el càncer. Hi ha una obstrucció de la uretra
i l’orina no pot sortir correctament, pol·laciúria: més ganes de fer pipi però el volum no
incrementa ja que la

Les complicacions es pot complicar amb el tenesme vesical, arriba un punt on si la bufeta esta
molt plena el reflexa de la micció es produeix de manera involuntària.

La retenció de molta orina en la bufeta afavoreix les infeccions urinàries, cistitis, pielonefritis,
prostatitis.

També és un factor per la producció de càlculs: litiasis urinària.

Tot això són manifestacions i complicacions comunes en la hiperplàsia i en el càncer.

Només en el carcinoma pot haver metàstasis:

• Metàstasis òssies: dolor ossi (pelvis i sacre)

• Metàstasis en altres òrgans: pulmó, fetge, pleura i glàndules suprarenals

TEMA 26. SISTEMA REPRODUCTOR FEMENÍ

L’úter està replegat cap endavant i està replegat al damunt de la bufeta urinària. Després ve la
vagina (recordar que el sistema renal està separat del sistema reproductor). La vagina pot ser
considerada conducte i òrgan copulador.

Genitals externs: mont de pubis, clítoris, llavis majors i llavis menors.

ANATOMIA GENERAL I DELS OVARIS

En el cas de la espermatogènesis en el sistema reproductor masculí es formaven els

espermatozoides que anaven reben les secrecions de les diferents glàndules que els permetien
sobreviure i dur a terme les seves funcions.

23
En el sistema reproductor masculí la unitat funcional és l’espermatozoide. En el sistema
reproductor femení la unitat funcional és el fol·licle que està format per l’oòcit + cèl·lules
fol·liculars.

L’oòcit sempre va associat amb fol·licles.

Les rates en cada camada tenen més d’una descendència, en

el cas de l’espècie humana no és així, en la majoria dels casos
només tenim un fol·licle madur. Cada camada de rata tenen
més d’una descendència i per això en la foto es veu més d’un
fol·licle madur.

CICLE MENSTRUAL

El cicle menstrual són variacions rítmiques (28dies) de la secreció d’hormones femenines i els
corresponents canvis histològics i fisiològics dels ovaris i d’altres òrgans sexuals.

L’objectiu final és aconseguir que si hi ha fecundació i hagi un embaràs.

El cicle menstrual s’inicia a la pubertat: la menarquia és la primera regla o la primera

menstruació. S’acaba amb la menopausa que és la darrere menstruació.

El cicle dura 28 dies i es considera que el primer dia del cicle és el dia que té la regla.

• Cicle ovàric: es produeix el gàmeta, la oogènesis. En el cicle ovari es parla de:

o Fase fol·licular (1-13)
o Ovulació (14)
o Fase lútia (15-28)

Durant el cicle ovàric l’ovulació és deguda a les gonadotropines, durant aquesta fase
es produeixen moltes hormones, aquesta secreció d’hormones és la que prepara
l’úter per si d’acas hi hagués un embaràs.

Gonadotropines è responsables de que es produeixi el cicle ovàric

Altres hormones è preparar l’úter

• Cicle uterí:
o Fase proliferativa
o Fase secretora
o Menstruació

24
 • Cicle vaginal: no molt important en l’espècie humana

La funció d eles cèl·lules funcionals és funcional: secreten hormones i aporten nutrients per a
l’oòcit.

PUBERTAT

Pubertat (9-11 anys): En el sistema reproductor femení no es comencen a secretar hormones

fins a la pubertat (diferent al sexe femení). La pubertat s’inicia amb la secreció de
gonadoliberina.

Augment de les concentracions d’estradiol (+ progesterona):

• Telarquia (desenvolupament de les mames)

• Desenvolupament dels genitals interns
• Desenvolupament dels genitals externs
• Creixement de pèl del pubis i de les axil·les (andrògens suprarenals)
• Brot de creixement
• Eixamplament de la pelvis
• Dipòsit de greix al voltant dels malucs i a les cuixes
• Establiment del cicle menstrual: menarquia (aparició de la primera menstruació
• Pell: augment de les glàndules sebàcies i producció del sèu, acne (andrògens)
• Canvis psicològics

Tot això és a partir de la pubertat, mai a l’embrió com passa en el masculí!!!

CICLE OVARIC: OOGÈNESI I DESENVOLUPAMENT FOL·LICULAR

Durant la fase embrionària el sistema reproductor femení es desenvolupa en absència

d’hormones (molt diferent al sistema reproductor masculí).

En l’etapa embrionària l’ovari no produeix hormones, en canvi si que hi ha oogènesis.

Diferents tipus de fol·licle i de gàmetes, al llarg del cicle ovàric l’oòcit fa una cosa i les cèl·lules
fol·liculars fan unes altres.

Fol·licle primordial: tenen un oòcit primari i una capa de cèl·lules molt primera que s’anomena
cèl·lules fol·liculars que són cèl·lules planes.

25
Les cèl·lules planes es converteixen en cèl·lules cúbiques i la zona pel·lúcida (barrera per a la
fecundació, el que l’espermatozoide li costa més a travessar).

Fol·licle primari: oòcit primari + cèl·lules cúbiques. Són cèl·lules fol·liculars.

Les cèl·lules fol·liculars és quan hi ha una única capa de cèl·lules.

Quan tenim moltes capes de cèl·lules ja no s’anomenen cèl·lules fol·liculars sinó cèl·lules de la
granulosa. En l’interior seguim tenint un oòcit primari.

Després tenim un FOL·LICLE SECUNDARI: apareix antre (cavitat on hi ha líquid). Seguim tenint
un oòcit primari!. Les capes més externes.

FOL·LICLE DE GRAFT: ja no tenim un oòcit primari sinó un oòcit secundari.

És molt diferent de la espermatogènesis: que a la segona part de la meiosis tenim 4

espermàtides inicials i per tant 4 espermatozoides. Aquí en canvi al final de la segona fase de la
meiosi tenim un oòcit secundari + 3 cossos polars. El rendiment femení és molt baix (4 en el
masculí i només 1 en el femení).

L’oòcit secundari si és fecundat necessitarà

nutrients i durant uns dies necessita una
gran quantitat de citoplasma amb nutrients
per a sobreviure. Tant és així que els cossos
polars només tenen material genètic de
rebuig i són eliminats (es pensa que no
serveixen per a res) ja que tot el seu
citoplasma se’l queda l’oòcit secundari per
sobreviure en cas que fos fecundat.

En el cicle ovàric hi ha la formació dels gàmetes i l’evolució dels fol·licles.

En el període fatal no hi ha secreció d’hormones però en canvi si que hi ha oogènesis.

Les cèl·lules mares que tenim són els oogonis. Són cèl·lules diploides. Cap als 5 mesos del
embaràs (números no fa falta saber, però si hem de saber que van canviant molt) hi ha 10milions
d’oogonis.

Els oogonis es divideixen per mitosis i alguns es queden com a reserva, altres es diferencien i
donen lloc a un oòcit primari. L’oòcit primari comença a desenvolupar fol·licle, primer tenim un

26
fol·licle primordial, durant la fase fetal s’inicia la primera etapa de la meiosi però no s’acaba i
tenim un oòcit primari en profase 1.

Tenim un oòcit primari dins d’un fol·licle primordial. En el moment del naixement queden 2
milions d’oòcits primaris, es perd una gran quantitat: atrèsia.

Durant la infància encara es perden més, hi ha molta atrèsia durant la infància.

Quan s’arriba a la pubertat, el període reproductor des de la pubertat fins a la menopausa, li

queden 400.000 oòcits primaris (hem passat de 2 milions a 400.000, hi ha molta atrèsia durant
la infància).

Iniciem la pubertat i es posa en marxa el cicle menstrual, a cada cicle menstrual tenim 20 oòcits
primaris que estan en uns fol·licles primordials. Els fol·licles primordials passen a fol·licle primari.

Al començament de cada cicle 20 oòcits primordials passen a fol·licles primaris. Aquests 20

fol·licles comencen a produir hormones, d’aquests 20 el resultat final és que només ens queda
1 fol·licle secundari!!

Dels 20 que passen de primordial a primari només 1 arriba a fol·licle secundari. És el fol·licle
dominant. Només arriba 1 a fol·licle secundari i arriba el que ha estat capaç de produir més
hormones.

Tenim al oòcit primari en profase dins d’un fol·licle secundari. És un per cicle, si ho multipliquem
per 40 anys de cicles menstruals per 13 cicles al anys (ja que dura 28 dies per tant no són 12 sinó
13) dona 520 cicles menstruals.

Es produeix el final de la primera etapa de la meiosi, el resultat final són dues cèl·lules haploides.

L’oòcit secundari ja el tenim dins d’un fol·licle de graaft. Després es produeix l’ovulació i aquest
fol·licle de graaft el que fa és que allibera un oòcit secundari. L’ovulació allibera un oòcit
secundari més un primer cos polar, si no hi ha previst que hi hagi embaràs s’allibera el oòcit
secundari més el primer cos polar. Això és eliminat cap al interior del organisme.

SI analitzem el que surt en la menstruació podríem trobar un oòcit secundari + 1 o 2 cossos

polars. Si no hi ha possibilitats de fecundació s’ovula un oòcit secundari que no ha acabat la
segona fase de la meiosis.

Quan acaba la segona part de la meiosis? L’acaba si l’espermatozoide el fecunda i per tant tenim
l’òvul i el zigot i un altre cos polar.

27
En el moment del naixement tenim determinats el numero d’oòcits que podrem ovular.

Dibuix del ovari: tenim un epiteli germinal per fora que el recobreix, tenim una escorça del ovari
on hi ha els fol·licles, la medul·la del ovari on hi ha els vasos sanguinis i els nervis.

20 fol·licles primordials passen a fol·licle primari, només un arriba a fol·licle secundari el

dominant que han produït més hormones. Aquí encara tenim un oòcit primari. El següent pas
és el fol·licle de graaft que ja té un oòcit secundari, només tenim un fol·licle de graaft.

Del dia 1 al 6 passa això. Del dia 7 al 13 maduren fins a fol·licle de graaft. El dia 14 es trenca el
fol·licle de graaft i es produeix una ovulació es produeix un cos hemorràgic ja que hi ha
hemorràgia perquè hi ha un trencament de la paret. Que s’ovula? S’ovula la corona radiada,
l’oòcit secundari i el primer cos polar.

Dia 15-24 el cos hemorràgic que queda és convertit en cos luti. S’anomena cos luti ja que s’omple
de greixos, lípids i luti vol dir color groc. EL cos luti secreta una gran quantitat d’hormones.

Del dia 24 al 28 el cos luti degenera i passa a ser cos albicans que és blanc i no secreta hormones.

28
Les gonadotropines fan que els fol·licles avancin, els fol·licles produeixen hormones i es produeix
l’ovulació. El cos luti produeix hormones, fonamentals per si d’acas hi ha fecundació i aleshores
el cos luti degenera i es produeixi cos albicans que deixa de produir hormones.

Si no hi ha fecundació el cos luti degenera en cos albicans. SI hi ha fecundació necessitem que

l’úter es prepari, necessitem que el cos luti segueixi produint hormones per a poder produir la
implantació.

El primer que passa quan hi ha fecundació

és la gonadotropina humana (hormona
que produeix el còrion, precedent de la
placenta), és la utilitzada en els tests
d’embaràs.

Si no hi ha embaràs el cos luti degenera i

dona lloc al cos albicans. Si hi ha embaràs
s’inhibeix la degeneració ja que necessitem
que el cos luti segueixi produint hormones
per a mantenir l’embaràs.

El fol·licle de graaft té una teca interna que

protegeix tot el que hi ha a dins. La capa
externa té molts vasos sanguinis i sintetitza
els precursors dels estrògens que són els
andrògens.

La teca interna produeix andrògens.

Les cèl·lules de la granulosa produeixen

líquid fol·licular que esta dins l’antre i són
les encarregades de la síntesis d’estrògens.
A partir dels precursors les cèl·lules de la granulosa sintetitzen estrògens.

La zona pel·lúcida és la zona que esta formada per la darrere per la fecundació. És la primera
barrera important que ha de a travessar.

Les gonadotropines estimulen la producció del fol·licle, a partir de la pubertat l’hipotàlem

produeix una gonadoliberina que fa que en l’adenohipòfisi es produeixi i es secreti fol·litropina
i luteotropina.

29
En l’ovari passa això, tenim una fase fol·licular, primordials, primaris, un secundari i un fol·licle
de graaft, el dia 14 la ovulació i del 15-28 formació del cos luti i sinó hi ha embaràs formació del
cos albicans.

Fol·litropina: responsable del creixement inicial i final dels fol·licles. Fa que madurin els fol·licles
i els estimula a secretar estrògens.

Luteotropina: creixement final dels fol·licles de secundari a graaft. Que aquests fol·licles secretin
molts estrògens, responsable de la fecundació i del cos luti que secreta estrògens, progesterona,
inhibina i relaxina.

Durant la primera fase tenim secrecions

d’estrògens, aquí es secreten estrògens que van
a parar a la sang i es secreten estrògens més
progesterona.

En una part del cicle hi ha estrògens i en l’altre

hi ha estrògens + progesterona.

REGULACIÓ DE L’OOGÈNESI I FUNCIÓ ENDOCRINA DELS OVARIS

La ralla groga del dibuix ha d’estar una mica més alta.

Com s’inicia el cicle? L’HIPOTALEM produeix gonadoliberina que estimula la producció de

gonadotropines. Aquestes hormones estimulen el creixement dels fol·licles, les cèl·lules de la
granulosa i les cèl·lules de la teca produeixen estrògens cap a la sang.

Incrementa la proliferació del endometri, quan la concentració d’estrògens és elevada aleshores

inhibeixen la secreció de gonadoliberines. Els fol·licles també produeixen una mica d’inhibina i
el que fa és inhibir la secreció de fol·litropina.

A mida que els fol·licles van creixent gracies a la luteotropina i la FSH els fol·licles van produint
estrògens. La retroalimentació negativa fa que la fol·litropina i la luteotropina la seva
concentració vagi baixant.

Les gonadotropines fan que els fol·licles creixin i produeixin estrògens, però a mesura que la
concentració d’estrògens augmenta s’inhibeix per retroacció negativa la secreció de
gonadotropines.

30
Problema: per a produir la ovulació necessito luteotropina. Que passa? 1 o 2 dies abans de la
ovulació hi ha un pic de concentració d’estrògens on es produeix una retroalimentació positiva.

No se sap quin és el mecanisme que està implicat però l’hipotàlem inhibeix la sensibilitat. La
retroalimentació positiva només es produeix si el pic d’estrògens és molt elevat i si només és un
pic sol, no està acompanyat d’un pic de progesterona.

Retroalimentació positiva: incrementa la producció de luteotropina i de fol·litropina. Al

incrementar la secreció de luteotropina aquest pic produirà la ovulació.

La funció de la luteotropina és que es produeixi la ovulació i també és responsable de que es

formi el cos luti.

També incrementa la fol·litropina, però el pic de fol·litropina encara no es sap quina funció té.

El cos luti secreta estrògens i progesterona, els estrògens i la progesterona preparen l’endometri
per si d’acas hi hagués fecundació. Que fan els estrògens? Retroalimentació negativa ja que el
pic d’estrògens no és molt elevat i estan acompanyant a la progesterona.

La concentració de luteotropina i de fol·litropina van baixant.

Que fa la relaxina? Redueix les contraccions uterines. Després de la ovulació tenim moltes
probabilitats de que vingui un espermatozoide i fecundi, una de les preparacions del endometri
és reduir les contraccions uterines ja que serà més fàcil que es pugui implantar.

Si no hi ha fecundació el cos luti degenera en cos albicans que és incapaç de produir hormones
i per tant disminueix la progesterona i els estrògens. Si la progesterona i els estrògens
disminueixen les gonadotropines tornen a incrementar.

Si les gonadotropines incrementen tornem al inici del cicle.

La gonadotropina humana inhibeix la degeneració del cos luti, per a que es pugui implantar
l’embrió i l’embaràs pugui procedir necessitem aquestes hormones. Si hi ha fecundació hem de
mantenir el cos luti ja que si degenera a cos albicans l’endometri no estarà preparada. La
gonadotropina coriònica humana fa que no hi hagi degeneració.

Com aconseguim l’anticoncepció oral? El que necessitem és que no hi hagi ovulació, per tant no
hi haurà oòcit secundari. Necessitem que no creixin els fol·licles, per tant la pildora són mescles
de diferents combinacions d’estrògens i progesterona que inhibeixen la secreció de
gonadotropines que són responsables del creixement i de la maduració fol·licular.

31
Durant la primera fase del cicle es secreta només estrògens amb la funció de prepara l’úter i en
la segona fase del cicle tenim progesterona i estrògens per a poder preparar l’úter.

Qui sintetitza estrògens? Les cèl·lules de la granulosa dels fol·licles, el cos luti i la placenta (teixit
adipós, fetge, múscul i cervell)

Síntesi de progesterona: només el cos luti.

L’esquema ens diu que es sintetitza a partir del

colesterol i que l’estradiol que és el més abundant
es sintetitza a partir d’andrògens (testosterona).

A la sang viatgen unides a l’albúmina o a la GFEG

CLIMATERI I MENOPAUSA

CLIMATERI: etapa de la vida en què a causa del cessament de l’activitat de les glàndules sexuals
es produeixen canvis endocrins, somàtics i psíquics que afecten tot l’organisme (des de l’inici de
les irregularitats en el cicle menstrual fins que es produeix la darrere menstruació).

Quan s’arriba a la maduresa reproductora les gonadotropines són cícliques, cada mes pugen i
baixen. Quan desapareix la regla es presenta la menopausa ja que s’han acabat els fol·licles
primordials, a demes els que queden són molt poc sensibles a la fol·litropina. Hi ha poc
desenvolupament fol·licular, pocs estrògens i si no hi ha estrògens, per retroalimentació
negativa la luteotropina i la fol·litropina incrementen.

32
El 75% de les dones tenen trastorns hormonals: Sufocacions, sudoració, sequedat vaginal, mal
de cap, dolor muscular, pèrdua de cabell, insomni, augment de pes, depressió,.. (altres:
osteoporosi i malalties cardiovasculars ja que els andrògens incrementen els HDL).

ANATOMIA DELS CONDUCTES GENITALS

El perimetri és peritoneu. El miometri és múscul llis que es pot contraure.

L’endometri és un epiteli vascularitzat!!! Els epitelis no tenen vasos sanguinis però aquest és una
excepció.

Hi ha una capa basal i després una capa funcional.

La capa funcional és la que es perd en la
menstruació, la capa basal sempre hi és. La capa
funcional té glàndules uterines que secreten
glucogen i permeten que l’embrió pugui sobreviure
durant uns dies.

En la capa funcional que es va formant cada mes hi

ha unes arterioles. Cada més fem arterioles radials
que són les que ens porten la sang cap a la capa
funcional.

CICLE UTERI I VAGINAL

Els estrògens i la progesterona preparen l’úter per si d’acas hi hagués fecundació.

El cicle uterí i el cicle vaginal té tres etapes:

• Estem a final del cicle, com que no hi ha embaràs tenim cos albicans que no produeix
hormones i produeix una baixada d’estrògens i progesterona que és la responsable de
la menstruació. Es desfà l’estrat funcional. Va del dia 1-5 del cicle.
La menstruació consisteix en la pèrdua enter 50-150ml i dura entre 3-5 dies. Hi ha sang,
líquid tissular, cèl·lules endometrials i moc.
El cos luti degenera en cos albicans, disminueixen els estrògens i la progesterona i com
a conseqüència el propi úter produeix prostaglandines i això provoca una
vasoconstricció de les hormones espirals (hormones que portaven la sang) com que no
li arriba la sang es necrosa i es descama, es produeix la mort per anòxia.
El cos luti produïa relaxina per si d’acas ha d’haver embaràs.

33
 Les contraccions uterines ajuden a la descamació del estat funcional.
• La fase proliferativa dura del dia 5-14. És responsabilitat dels estrògens incrementen el
gruix, es creen arteries espirals i es creen les glàndules endometrials. Es produeix
l’ovulació i tenim un increment de les hormones i dels estrògens i es produeix la fase
secretora.
• Fase secretora: incrementa el gruix i el flux sanguini. Les glàndules comencen a secretar
glucogen- SI s’implanta un zigot, aquest haurà de sobreviure i sobreviurà uns dies gracies
al glucogen per si d’acas hi hagués embaràs.

SECRECCIONS DEL COLL DEL UTER

En el coll del úter també hi ha secrecions interessants, es produeixen entre 20-60ml/dia: conte
aigua, glucoproteïnes, proteïnes, lípids i sals inorgàniques.

Aquestes secrecions també segueixen el cicle ovàric.

Els estrògens al voltant del dia 14 fan que el moc es torni més fluid i més alcalí

El moc és fonamental per a que els espermatozoides puguin seguir tot el trajecte. Es torna més
fluid i més alcalí ja que el pH de la vagina és àcid, això incrementa la supervivència i el moviment
dels espermatozoides.

Després del dia 14 incrementa la progesterona, aquest moc es converteix en espès i dens i es
forma el tap mucós. Perquè necessitem el tap mucós? Si hi hagués embaràs el tap mucós
protegirà el desenvolupament del embrió de possibles infeccions.

Una altre manera d’evitar l’embaràs son les pildores que només tenen progesterona i fan que
el tap sigui molt dens i espès i per tant l’espermatozoide no poden travessar i pujar al úter. No
és molt eficaç.

CICLE VAGINAL

És poc important en l’espècie humana. Els estrògens fan que fins el dia 14 proliferin, es manté
correctament el pH; la flora vaginal i disminueix la sequedat vaginal.

34
Poca sequedat vaginal (molta hidratació
vaginal), manteniment correcte de la flora i del
pH vaginal fan que els espermatozoides no
tinguin problema.

TEMPERATURA CORPORAL

Al voltant de l’ovulació la temperatura corporal

incrementa 1ºC. Lo ideal és esperar 24 hores per
quedar-se embarassada.

VULVA

La vulva és el pubis, el clítoris, el mont del pubis, llavis majors, llavis menors, el vestíbul (quan
els llavis menors estan tancats formen aquesta cavitat).

El clítoris té teixit erèctil, la única funció que se li ha trobat de moment és participar en la

resposta sexual femenina: plaer.

Les glàndules vestibulars (Bartholin): secreten moc.

Les glàndules parautrelas són dos conductes i són molt similars a la pròstata masculina. Es diu
que la secreció és molt similar a la de la pròstata i que secretaria durant el procés d’ejaculació.
És un procés molt mal conegut.

L’himen tapa l’orifici vaginal parcialment, és un epiteli molt primet molt ben irrigat.

El perineu és la zona que forma la base. És múscul esquelètic. És una paret musculosa de forma
romboidal que forma el sòl de la cavitat abdominal i és travessada

REFLEXOS SEXUALS FEMENINS

Resposta sexual femenina: conjunt de reflexos medul·lars iniciats per estímuls mecànics i/o
psíquics que donen lloc a l’orgasme:

1. Fase d’excitació:
• Estímuls físics i/o psíquics: això provoca l’erecció del clítoris i de la vagina i a més es
produeix la lubricació: secreció de mucus al cèrvix i secreció de les glàndules vestibulars
(bartholin)
2. Planell

35
 3. Orgasme: és degut al sistema nerviós
simpàtic+. El somàtic.
• Intensa sensació de plaer
• Contracció rítmica del múscul vaginal
• Dilatació del coll de l’úter
• Contraccions dels músculs perineals
4. Relaxació

Aquí no hi ha període reflectari, la dona pot ser multiorgasmica.

HIPOGONADISME: DEFECTE FUNCIONAL DE LES GÒNADES

CLASSIFICACIÓ ETIOLÒGICA:

• Primari: ovari. Disminució del estradiol è augment de les gonadotropines

Les manifestacions depenen del moment de presentació.

SÍNDROME PREMENSTRUAL

Patiment físic i angoixa emocional en l’última fase del cicle menstrual (relacionat amb la
producció cíclica de les hormones ovàriques, multifactorial).

És la baixada de la concentració d’estrògens i progesterones.

Manifestacions:

• Edema
• Increment de pes
• Pits inflats, adolorits i sensibles
• Digestió de l’abdomen
• Mal d’esquena i dolor articular
• Alteracions digestives: restrenyiment
• Erupcions cutànies
• Fatiga i letargia
• Trastorns del SN: inestabilitat emocional, irritabilitat,...

Estan afectades entre el 5-10% de les dones. Actualment es poden demanar baixes per el
síndrome premenestrual.

36
AMENORREA

No es presenta la regla o desapareix. Pot ser:

• Fisiològica (infància, embaràs, lactància, menopausa).

• Primària (absència de menarquia als 18 anys). Causes:
o Síndrome de Turner (ovaris rudimentaris), hipogonadisme secundari, Síndrome
de Cushing (increment d’andrògens), anorèxia, pèrdua de pes i exercici extrem
(en aquests 3 casos hi ha una disminució de la concentració de leptina. La leptina
és una hormona que produeix el teixit adipós, és l’hormona de la gana. Quan hi
ha poc teixit adipós es secreta poca leptina, i aquesta falta de leptina inhibeix la
secreció de gonadotropines per la qual el cicle menstrual no es posa en marxa.)
• Secundària (aturada de la menstruació superior a 6 mesos): trastorns hipotalàmics
(problemes en la secreció de gonadoliberines) i trastorns hipofítics (trastorns en la
secreció de la gonadotropina). Tumors que produeixen prolactina (prolactinoma) també
interfereixen en la producció de gonadotropines. Síndrome de Cushing sempre que hi
hagi producció d’andrògens, hipertiroïdisme (no es sap la relació entre les hormones
tiroidals i la producció de gonadotropines, interfereix molt amb la fisiologia del sistema
reproductor femení). Anorèxia, pèrdua de pes i exercici extrem.

Oligomenorrea: cicles més llargs de 28 dies.

Metrorràgia: hemorràgies entre dos cicles.

Hipermenorrea: augment de la durada de la menstruació i menstruació molt abundant. És típic

que es dongui quan hi ha mixedema.

DISMENORREA: MENSTRUACIÓ DOLOROSA

Primària: sensibilitat exagerada a les prostaglandines produïdes per l’úter. No esta associada a
cap malaltia, són les contraccions uterines el que generen dolor.

Sempre que la progesterona és elevada inhibeix l’acció de les prostaglandines per això no fa mal
durant tot el cicle.

Secundària: associada a trastorns pelvians:

37
 • Quists ovàrics: els fol·licles no dominants i el cos luti s’omplen de líquid i augmenten de
mida (regressió espontània). Etiologia idiopàtica. Van desapareixent i es van formant de
nous.
• Endometriosi: creixement de teixit endometrial fora de l’úter (peritoneu pelvià, ovaris,
trompes de fal·lopi, intestí i bufeta orinaria). Cada cicle es desprèn de tot aquest teixit,
cada mes es va formant tot aquest teixit fora de l’úter. Etiologia: regurgitació de sang
menstrual a través de les trompes o desplaçament de cèl·lules embrionàries. El
tractament és hormonal però inclús cal fer tractament quirúrgic.

INFERTILITAT

En el cas masculí el problema que podia haver és que la qualitat dels espermatozoides i del líquid
seminal no fons bona.

En el cas femení poden fallar moltes coses.

Embaràs: qualitat del moc cervical, oogènesi i alliberament de l’oòcit, funcionalitat de les
trompes de Fal·lopi, desenvolupament de l’endometri i una cavitat uterina que permeti el
desenvolupament de l’embrió i del fetus.

Etiologia:

• Disfunció ovulatòria: trastorn primari de l’ovari, hipogonadisme secundari o terciari,

prolactinomes (la prolactina intervé en la síntesis de gonadotropines) i hipertiroïdisme
(no es sap ben be com però les hormones tiroidals intervenen en la síntesis de
gonadotropines).
• Causes uterines o cervicals:
o Problemes amb el moc: ha de ser fluid. Si hi ha una disminució del moc cervical
quan hi ha pocs estrògens o es produeix una infecció.
o Anomalies anatòmiques a la cavitat uterina (miomes).
• Bloqueig tubari (tumors/infeccions)
• Endometriosi
• Vaginisme (contraccions que impedeixen el coit)
• Incompatibilitat immunitària entre secrecions genitals (Ac contra els espermatozoides)

38
TEMA 27: FECUNDACIÓ, GESTACIÓ I PART

COIT I INSEMINACIÓ

COIT: semen a la vagina ( es produeixen 2,5-5 ml de semen per ejaculació i hi ha entre 50-150 x
106 espermatozoides /ml. En total arriben entre 125-750 x 106 espermatozoides).

INSEMINACIÓ: arribada dels espermatozoides a l’oòcit secundari (tot el recorregut que han de
fer els espermatozoides per a poder arribar a l’oòcit secundari, normalment es produeix a
l’ampul·la) . Arriben al voltant de 200 espermatozoides.

Quan els espermatozoides estan a la vagina, el semen té un pH de 7 que neutralitza el pH àcid d

ela vagina que és al voltant de 5. És molt àcid per evitar infeccions.

5 minuts després de l’ejaculació es produeix la coagulació del semen. A la vagina es produeix un

coàgul, els espermatozoides queden retinguts i entre 10 i 20 minuts després de la ejaculació les
secrecions de la pròstata fan enzims proteolítics que trenquen el coàgul.

TRANSPORT DELS ESPERMATOZOIDES:

• Tenen el moviment del flagel

• El moc cervical fluid ( al voltant del dia 14 del cicle menstrual el moc és fluid i després es
torna espès fent que ja no el puguin travessar). Això facilita el moviment a través del
coll uterí.
• Moviments peristàltics del múscul llis de la vagina, úter i trompes de fal·lopi (gràcies a
les prostaglandines del semen). Aquestes prostaglandines estan produïdes per les
vesícules seminals.
• Factors quimiotàctics de l’oòcit secundari.

CAPACITAT DELS ESPERMATOZOIDES: causada per les secrecions del coll uterí. Augmenten la
supervivència, motilitat i capacitat per a la fecundació (canvis en la membrana plasmàtica).

El moc del coll uterí és responsable de la capacitació!.

Secrecions cervicals:

• Augmenten la motilitat del flagel

• Eliminació de proteïnes i colesterol de la membrana del cap de l’espermatozoide que
augmenten la permeabilitat de la membrana per a l’alliberament d’enzims proteolítics.

39
 • Augment de la sensibilitat a factors quimiotàctics. Només els espermatozoides
capacitats són sensibles als factors quimiotàctics produïts per l’occit secundari. Els no
capacitats no s’enterren de les senyals atractives!!!

TRANSPORT OÒCIT SECUNDARI:

El dia 14 es produeix l’ovulació i aleshores les fímbries succionen l’oòcit secundari. Com avança
l’oòcit secundari? Aquest trajecte el fa gràcies al moviment dels cilis a les trompes, els
espermatozoides aconsegueixen arribar a l’ampul·la.

Fecundació: procés pel qual el material genètic de l’espermatozoide i l’oòcit secundari es

fusionen per donar lloc a un únic nucli diploide (zigot). Trompes de fal·lopi (ampul·la, 12-24 ho
després de l’ovulació).

Viabilitat espermatozoides: 48 hores al sistema reproductor femení

Viabilitat oòcit secundari: 24 hores des de l’ovulació.

Possibilitat embaràs: 2 dies previs i el dia després de l’ovulació

FECUNDACIÓ, SEGMENTACIÓ I IMPLANTACIÓ

FECUNDACIÓ:

Tenim l’oòcit secundari, hi ha uns 200 espermatozoides que han aconseguit arribar.

Primer a travessen la corona radiada gràcies al flagel. En la zona pel·lúcida hi ha un receptor per
als espermatozoides que és una glicoproteïna que s’anomena ZP3. Els espermatozoides
s’uneixen al receptor, hi ha un reconeixement i es posa en marxa la reacció acrosòmica. La
reacció acrosòmica vol dir que s’alliberen els enzims que estaven al acrosoma.

Aquests enzims són la hialuronidasa i les proteases (acrosina). Són enzims digestius que li
permeten atravessar la zona pel·lúcida. Un cop ha aconseguit atravessar la zona pel·lúcida es
produeix la fusió de les membranes plasmàtiques i el nucli amb el material genètic entra dins
l’oòcit secundari, aleshores s’acaba la segona fase de la meiosi.

Molts espermatozoides es poden unir a la ZP3 i molts poden dur a terme la reacció acrosòmica,
però només 1 aconsegueix atravessar la zona pel·lúcida i la membrana ja que es produeix la
singàmia.

40
Quan entra el primer entra sodi i aquesta entrada
de sodi provoca una despolarització. El segon
espermatozoide que intenti entrar es trobarà la
membrana polaritzada i no podrà entrar. No hi ha
polispèrmia.

SEGMENTACIÓ: és la ràpida divisió mitòtica del

zigot que comença després de la fecundació.

Dia 1: es conserva la zona pel·lúcida.

Dia 2: tenim 4 cèl·lules

Dia 4: tenim la fase de mòrula.

Quan arriba a l’úter arriba en forma de blàstula. Esta format per un teixit que és l’embrioblast
que donarà lloc al embrió i una altre estructura que és el trofoblast i serà el responsable d’ajudar
al embrioblast a créixer. Donarà el cori i després a la placenta.

Tenim una cavitat amb líquid que és el blastocel en la qual hi ha nutrients.

Entre el dia 6 i el dia 7 es produeix la implantació.

Els bessons dizigòtics (gemelos) procedeixen de dos

oòcits secundaris diferents. La ovulació és
desendreçada i es pot produir la circumstancia que
tots dos ovaris ovulin.

Que és un embrió monozigòtic? Quan del dia 1 al dia

8 es generen dos embrions. El material genètic és
exactament el mateix, per lo tant mateix material
genètic (mellizos).

La blàstula arriba al úter i s’ha d’implantar. Es pot implantar sempre i quan l’endometri estigui
en fase secretora.

Gracies al cos luti que secreta estrògens i progesterona es prepara l’endometri.

41
El zigot avança gràcies als cilis de la trompa de
falopi. En mig d’un embaràs no et pots tornar a
quedar embarassada ja que per haver embaràs
necessitem ovulació i per a que hi hagi ovulació
necessitem gonadotropines.

Aconsegueix sobreviure i quan arriba al úter es

troba que l’úter esta en fase secretora i per tant
les glàndules secreten glucogen. Després més
endavant és la placenta la que proporcionarà
tots els nutrients.

Pot implantar-se l’embaràs i prosseguir sempre i quan l’endometri estigui en fase secretora.
L’endometri en fase secretora l’aconseguim gràcies a la progesterona i els estrògens.

La concentració de progesterona és més elevada que la concentració d’estrògens al inici del

embaràs.

La implantació es pot produir en el cos i en el fons del úter. Quan hi ha embaràs, en comptes de
parlar d’endometri es parla de decídua (són sinònims però un s’utilitza abans de la implantació
i l’altre després).

L’estrat funcional es després durant la menstruació i és el que es desprendrà durant l’embaràs.

Hi ha tot un seguit de vasos sanguinis. Les glàndules endometrials produeixen glucogen i
permeten que l’embrió sobrevisqui gràcies al glucogen.

La implantació comença quan el tenim en forma

de blàstula o blastòcit. L’embrioblast donarà lloc
al embrió, el que queda encarat amb la decídua
és l’embrioblast.

El trofoblast és aquella estructura que acabarà

permetent sobreviure l’embrió i té funcions en
la secreció d’hormones.

El trofoblast secreta gonadotropina coriònica

humana, és la primera hormona que s’altera a
l’embaràs i s'utilitza en els tests d’embaràs. La seva funció és el manteniment del cos luti perquè
necessitem que durant l’embaràs el úter segueixi estant en fase secretora.

42
També fa que si l’embrió és de sexe masculí estimuli la secreció de testosterona.

El que fa la blàstula és implantar-se i provoca canvis en la decídua.

FISIOLOGIA DE LA PLACENTA

La decídua basal és el lloc on s’ha implantat.

L’embrió està suspès en líquid amniòtic i tenim la cavitat amniòtica que està plena d’aquest
líquid.

Tot l’embrió esta envoltat també de decídua.

Decídua capsular: envolta l’embrió formant una capsula on tenim dins l’embrió

Decídua parietal: la resta del úter

Durant les primeres setmanes la progesterona i els estrògens els secreta el cos luti, l’embaràs
avança i aleshores es forma la PLACENTA. Arriba un punt on la funció del cos luti és reemplaçada
per la placenta.

La placenta es forma completament a partir

del 3r mes.

La placenta permet l’intercanvi de nutrients i

residus metabòlics entre mare i fetus i té la
funció de la producció d’hormones
necessàries per a mantenir l’embaràs. Per que
esta formada la placenta? Per la decídua basal
(teixit matern) + les vellositats coriòniques
(són fetals).

És l’únic òrgan format per dos sers diferents: és tant de la mare com del fetus.

La placenta és l’encarregada de realitzar els intercanvis, la connexió es produeix gràcies al cordó

umbilical.

43
Passa oxigen, glucosa, IgG, virus i també fàrmacs i
alcohol. S’ha d’anar molt alerta perquè hi ha coses
que poden passar!

Tenim una membrana formada per el cori

(membrana que acaba donant lloc a la barrera
placentària).

Les estructures irregulars són les vellositats

coriòniques i dins hi ha els vasos sanguinis fetals.
Com es produeix l’intercanvi? No hi ha contacte!! La
sang de la mare i el fetus mai entren en contacte.
L’intercanvi es fa a través de la barrera placentària.
Han de travessar bastantes membranes.

La sang materna que tenim entre les cavitats són

l’espai intervellositats.

La terminologia d’arteria o vena es fa tenint en

compte l’embrió. Els vasos eferents del cor són
arteries i els aferents són venes.

• Tenim dues arteries umbilicals que porten sang no oxigenada a intercanviar-se amb la
placenta.
• La sang li arriba al embrió a través d’un vas eferent: vena umbilical.

DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI I FETAL

Primer tenim un blastocit (és el que s’implanta entre la

setmana 1-2). Es pot implantar gràcies a la fase secretora del
endometri, els estrògens i la progesterona és secretat per el
cos luti.

Fins la setmana 8 es parla d’embrió. A partir de la setmana 9

es parla de fetus.

La placenta comença a desenvolupar-se i a partir de la

setmana 12 (3r més) la placenta ja és funcional i és qui
produeix estrògens i progesterona.

44
Anar amb cuidado amb la imatge no estan bé totes les descripcions.

HOROMONES DE L’EMBARÀS

El cori acaba donant lloc a la placenta.

Primer trofoblast, després tenim cori i finalment tenim placenta.

Qui secreta la hCG? Al començament el trofoblast i el cori i després la placenta.

El cos luti produeix progesterona i estrògens.

Funcions de la progesterona i estrògens:

• Preparació de les mames per a la lactància

• Manteniment de l’endometri durant l’embaràs
• Preparació de la mare per al creixement

El cos luti també produeix relaxina:

• Inhibeix les contraccions uterines afavorint la implantació i reduint la possibilitat de part

• Augmenta la flexibilitat de la símfisi púbica
• Ajuda a dilatar el cèrvix durant el part

Somatotropina coriònica humana (hCS):

• Preparació de les mames per a la lactància

• A la criatura estimula la síntesi de proteïnes i afavoreix el creixement
• En la mare disminueix la utilització de glucosa (per a reservar-la per el fetus) per tant la
mare consumeix més àcids grassos per a la síntesis d’ATP.

Corticoliberina:

• Establiment del moment del part

• Estimula en el fetus la secreció de cortisol i per tant la maduració dels pulmons.

La placenta es comença a formar des de el dia 1 però no és 100% funcional fins la setmana 12.

AL començament tenim un pic de gonadotropina coriònica humana, és la primera hormona que

es modifica notablement quan hi ha un embaràs. La seva funció és mantenir el cos luti.

La corticoliberina va incrementant sobretot quan ja s’ha format la placenta.

45
Estrògens i progesterona primer produïts per el cos luti i després produïts per la placenta.
Durant una part important de l’embaràs la progesterona és superior als estrògens, en canvi en
el final del embaràs els estrògens són superiors.

Durant tot l’embaràs convé que la progesterona sigui més concentrada (inhibeix les contraccions
uterines). Quan s’acosta el part la concentració d’estrògens és superior a la progesterona.

La corticoliberina estimula la secreció de

corticotropina que estimula la secreció de cortisol i
andrògens. Els andrògens en la placenta són
convertits en estrògens.

Al final del embaràs quan la corticoliberina

incrementa moltíssim estimula la secreció
d’andrògens que es converteixen en estrògens i per
això hi ha més estrògens que progesterona.

REGULACIÓ NEUROENDOCRINA DEL PART

Hi ha mecanoreceptors que a mesura que el fetus vagi creixent dilatarà el coll i estimularà els
receptors.

Els mecanoreceptors van a la neurohipòfisi on estimulen la secreció d’oxitocina. L’oxitocina

incrementa les contraccions uterines, es contrau el miometri, el fetus avança, es dilata el cèrvix
i la vagina, s’estimulen els mecanoreceptors i fan que es secreti més oxitocina. MECANISME DE
RETROACCIÓ POSITIVA.

Quan s’atura aquest mecanisme? Quan la criatura ja és fora.

El part es posa en marxa quan incrementen els estrògens, fan que l’úter incrementi el numero
de receptors per l’oxitocina. L’úter és molt sensible a l’oxitocina també fan que la placenta
secreti prostaglandines. La placenta secreta prostaglandines i es posa en marxa el mecanisme
de retroacció positiva.

FASES DEL PART

1. Període de dilatació:
• Dilatació del coll de l’úter (10 cm)
• Augment de la freqüència de contraccions de l’úter

46
 • Ruptura de la bossa d’aigües è sortida líquid amniòtic
2. Període d’expulsió del fetus
• Contraccions uterines. Augment de la freqüència i intensitat
• Dolor
• Contraccions abdominals voluntàries (esforç matern)
3. Període d’expulsió de la placenta
• 5 a 30 minuts després de l’expulsió del fetus
• Contraccions uterines
• Vasoconstricció de les artèries de la decídua

ALTERACIONS DE LA GESTACIÓ

Alteracions de la placenta i risc d’avortament:

• Avortament espontani: 10-15% dels embarassos diagnosticats

< 22 setmanes: avortament espontani

> 22 setmanes: part prematur

Etiologia: alteracions genètiques de fetus o hormonals de la mare (falta de

progesterona)

• Embaràs ectòpic: 1/200

Etiologia: disminució de la motilitat de la trompa, alteracions anatòmiques, infeccions,
tumors, endometriosi.
Quan l’ampul·la es produeix en la fecundació, els cilis són els responsables de fer arribar
el zigot cap al úter, si hi ha un problema amb els cilis s’acaba implicant malament. El
tractament és quirúrgics ja que hi ha molt risc d’hemorràgia.
• Despreniment de placenta
Etiologia: irrigació insuficient de la placenta, dones fumadores, hipercolesterolèmia,
hipertensió, diabetis.
• Placenta prèvia: 1/200 embarassos
Dones multípares (han tingut molts fills), primípares d’edat avançades (tenen el primer
fill en edat avançada) o embarassos de bessons.
• Preeclàmpsia i eclàmpsia (toxèmia gravídica)
Manifestacions característiques:

47
 Preeclàmpsia: augment de la PA i proteïnúria (es produeix des de l’inici de la implantació
per les manifestacions apareixen a partir de la setmana 20).
Eclàmpsia: si la preeclàmpsia avança hi ha convulsions, pèrdua de coneixement i mort.
Etiologia: multifactorial (problemes en la implantació que es manifesten més endavant).
o Implantació: el trofoblast envaeix amb problemes l’endometri è La
remodelació de les artèries espirals no és l’adequada per tal d’incrementar el
flux de sang necessari per a mantenir l’endometri è Isquèmia placentària:
Augment de la producció de mediadors vasoconstrictors, estrès oxidatiu i
microembòlies (hipertensió i proteïnúria com a primers símptomes i després,
afectació multiorgànica).
o Alteracions immunitàries: augment de les citocines proinflamatòries è
inflamació de la placenta, disminució de la penetració del trofoblast a
l’endometri

Tractament: interrupció de l’embaràs.

TEMA 28: GLÀNDULA DE LA MAMA

ANATOMIA I HISTOLOGIA DE LA GLÀNDULA MAMÀRIA

La mama és una glàndula sudorípara modificada.

El mugró esta rodejat per l’arèola que és una zona pigmentada. Hi ha molt teixit adipós i hi ha
diferents estructures:

• Lòbuls o alvèols: es troben a la part més distal del

mugró. Es sintetitza i es secreta la llet
• Conductes mamaris: la llet que surt dels lòbuls i va
a para als conductes mamaris s’emmagatzema als
sins lactífers.
• Conductes galactòfors: desde els sins cap a fora

LACTÀNCIA I REGULACIÓ HORMONAL

Tenim mecanoreceptors que fan que en l’hipotàlem s’alliberi hormona alliberadora de

prolactina que fa que a l’adenohipòfisi es secreti prolactina.

La prolactina estimula la síntesi de llet, provoca l’ompliment dels alvèols.

48
L’estímul és la succió del mugró per part
del nadó.

El reflex fa que a l’hipotàlem es secreti

oxitocina (alliberada a la neurohipòfisi) que
és la responsable de l’ejecció de la llet: des
de els alvèols fins als conductes
galactòfors.

Dels conductes galactòfors cap a fora és la

criatura qui funciona.

Durant la lactància la secreció d’oxitocina és responsable de la secreció de la llet però també de

les contraccions uterines que provoquen mal de panxa. Es diu que va bé donar de mamar ja que
es recupera l’úter i aquest torna a recuperar la seva mida original.

La prolactina durant el període de lactància inhibeix la gonadoliberina, no hi ha gonadotropines

i per tant no hi ha cicle menstrual. Quan la dona dona el pit tècnicament no tindrà la regla i no
es pot quedar embarassada.

Durant l’embaràs es secreta prolactina (els estrògens i la progesterona preparen les mames).
Perquè si hi ha prolactina no hi ha secreció de llet? Perquè la progesterona inhibeix la producció
de llet.

TUMORS DE MAMA

ADENOCARCINOMA DE MAMA

• 90% dels càncers de mama

Incidència: 1-13 dones (40-50 anys)

Afectació: cèl·lules epitelials de les glàndules i dels conductes mamaris. És d’origen epitelial.

Localització: el més afectat és el quadrant superior-extern i després el mugró.

Etiologia: idiopàtica.

Hi ha una sèrie de factors de risc:

• Genètics:
o Raça: més predisposició europees i americanes i menys africanes i asiàtiques.

49
 o Hi ha una certa predisposició familiar
• Personals: incrementa el risc amb l’exposició a estrògens. Com més temps de la teva
vida has estat exposada a estrògens més risc de càncer de mama.
o Menarquia precoç (< 12 anys)
o Menopausa tardana (> 50 anys)
o Nul·lipares i primípares grans (> 40 anys)
o Malalties mamàries benignes prèvies
o Malalties malignes prèvies (càncer de mama, de còlon)
o Obesitat
o No lactància
• Altres:
o Radiacions (les mamografies comporten un cert risc)
o Dieta rica en lípids també perjudica
o Tractament amb estrògens a la menopausa

Manifestacions i evolució:

• Primeres manifestacions tardanes

• Tumor lleugerament dolorós
• Adherència de la pell sobre la lesió
• Canvis en el mugró (retracció, secreció de líquid)
• Pruïja, edema, eritema
• Variacions en el contorn de la mama

Complicacions (fases avançades):

• Adenomegàlia (ganglis axil·lars i claviculars)

• Metàstasi: òssia i hepàtica

Autoexploració mamària (cada mes després de la menstruació):

1. Simetria de mames i mugrons

2. Palpitació de les mames contra les costelles...
3. Palpació de ganglis axil·lars (3A) i claviculars (3B)

50
SEMINARI SISTEMA REPRODUCTOR

Introducció al sistema reproductor

1. El sistema reproductor d’un embrió de dues setmanes és indiferenciat. Veritat (es

comença a diferenciar entre la 7 i 8 setmana d’embaràs).
2. L’absència de cromosoma Y determina el desenvolupament embrionari d’ovaris. Veritat
(absència del cromosma Y gen SRY).
3. La substància inhibidora de Müller afavoreix la diferenciació embrionària per donar lloc
a un embrió de sexe femení. Fals (l’ovari embrionari no produeix hormones).
4. La testosterona és la responsable de la desaparició de les cèl·lules de Leyding. Fals
5. La criptorquídia és la manca de migració testicular d’un o els dos testicles cap a l’escrot.
Veritat
6. A la síndrome de Klinefelter hi ha azoospèrmia i ginecomàstia entre d’altres
manifestacions. Veritat
7. A la síndrome de Klinefelter el genotip és XXX. Fals és XXY
8. A la síndrome de Turner el genotip és X0. Veritat
9. A la síndrome de Turner, la menarquia apareix abans dels 12 anys d’edat. Fals
10. El genotip Y0 és molt freqüent entre la població de sexe masculí. Fals, és no viable.
11. En una persona amb el trastorn 46, XY DSD (desenvolupament sexual diferent), els
genitals externs són masculins. Fals, són femenins.
12. En una persona amb el trastorn 46, XY DSD (desenvolupament sexual diferent), el sexe
cromosòmic és XX. Fals, el sexe cromosòmic és XY (és el sexe fenotípic el que és
femení).
13. Una hiperplàsia suprarenal congènita pot provocar el trastorn 46, XX DSD
(desenvolupament sexual diferent). Veritat

Sistema reproductor masculí

14. La contracció del múscul cremàster aproxima els testicles a la cavitat pèlvica. Veritat.
15. L’espermiogènesi és el procés pel qual l’espermatozoide es desprèn de les cèl·lules de
Sertoli. Fals (espermiogènesi és la diferenciació, espermació és l’alliberament)
16. Les cèl·lules de Sertoli formen la barrera hematotesticular. Veritat.
17. La porció terminal del conducte deferent és l’ampul·la. Veirtat.
18. La luteotropina (LH) estimula les cèl·lules de Leyding a secretar inhibina. Fals (secreten
testosterona)
19. La pròstata aporta àcid cítric i pepsinogen al semen. Veritat.

51
 20. El pH de les secrecions de les vesícules seminals és alcalí. Veritat.
21. El semen conté minoritàriament secrecions procedents de les vesícules seminals. Fals
(60% del volum)
22. Una de les funcions de la inhibina és inhibir l’espermatogènesi. Veritat.
23. Les cèl·lules de Sertoli tenen receptors per a la fol·litropina (FSH) Veritat
24. La vasodilatació de les artèries que irriguen els cossos cavernosos i del cos esponjós del
penis és responsable de l’erecció. Veritat
25. A la resposta sexual masculina, l’ejaculació és el moviment del semen des de l’epidídim
fins a la uretra. Fals ( ejaculació: propulsió del semen fora del penis; emissió: moviment
del semen des de l’epidídim cap a la uretra).
26. A l’home, l’ejaculació és mitjançada pel sistema nerviós simpàtic. Fals
27. Durant la fase d’emissió de l’orgasme masculí es produeix la contracció del múscul
esquelètic de la base del penis. Fals, la contracció del múscul esquelètic del penis
produeix l’ejeculació.
28. La hiperplàsia benigna de pròstata s’inicia al lòbul posterior. Fals (s’inicia a la regió
periuretral).
29. Els tumors de pròstata provoquen pol·laciúria i disúria. Veritat.

Sistema reproductor femení

30. Els oogonis produeixen diversos fol·licles ovàrics a l’inici de cada cicle ovàric. Fals (els
oogonis no produeixen fol·licles)
31. En arribar a la pubertat, a l’ovari ja no hi queden fol·licles primordials. Fals.
32. Durant el desenvolupament fol·licular, les cèl·lules de la granulosa produeixen
estrògens. Veritat.
33. El fol·licle de Graaf conté un oòcit primari. Fals.
34. A cada cicle ovàric, les gonadotropines estimulen l’oogènesi. Veritat
35. El cos hemorràgic es forma després de l’ovulació. Veritat.
36. A la fase lútia del cicle ovàric, la concentració plasmàtica d’estrògens i de progesterona
és elevada mentre que la de luteotropina (LH)) i fol·litropina (FSH) és baixa. Veritat.
37. El cos luti secreta estrògens, progesterona, inhibina i relaxina. Veritat.
38. Si hi ha fecundació, la gonadotropina coriònica humana (hCG) evita la degeneració del
cos luti. Veritat.
39. L’estrat funcional de l’endometri es desprèn durant la menstruació. Veritat.
40. A la fase proliferativa del cicle uterí, les glàndules endometrials augmenten de mida.
Veritat.

52
 41. A la fase secretora del cicle uterí, les glàndules endometrials secreten glucosa. Fals,
secreten glucogen.
42. La concentració plasmàtica de luteotropina (LH) a la menopausa és superior a la que hi
ha durant el període fèrtil de la dona. Veritat.
43. L’amenorrea primària és l’absència de menarquia als 18 anys. Veritat.
44. L’exercici extrem pot comportar amenorrea primària i secundària. Veritat.
45. Anomalies al moc cervical poden provocar esterilitat femenina. Veritat.

Fecundació, gestació i part

46. La inseminació és el procés pel qual es produeix la fusió de les gàmetes masculina i
femenina. Fals (inseminació: arribada dels espermatozoides a l’oòcit secundari= 200
espermatozoides, trajecte d’uns 12 cm).
47. El més freqüent és que la fecundació es produeixi a l’úter. Fals, el més freqüent és a
l’ampul·la.
48. Els enzims proteolítics de les secrecions de la pròstata són els responsables de la
fecundació. Fals, els responsables de la fecundació estan al acrosoma i els porta el
propi espermatozoide. Els proteolítics són els responsables de trencar el coàgul.
49. La polispèrmia és responsable de la formació de bessons monozigòtics. Fals.
50. El trofoblast de la blàstula és d’origen matern. Fals, és d’origen embrionari.
51. La placenta secreta entre d’altres hormones, somatotropina coriònica humana (hCS) i
corticoliberina (CRH). Veritat.
52. Una de les funcions de la somatotropina coriònica humana (hCS) és afavorir la utilització
de glucosa per part del fetus. Veritat.
53. Un avortament a les 32 setmanes de gestació es considera que és un avortament
espontani. Fals (el límit són 22 setmanes).
54. La preeclàmpsia cursa amb hipertensió i proteïnúria. Veritat.
55. La preclàmpsia no tractada pot comportar un estat de coma. Veritat.

Glàndula mamària i lactància

56. Els conductes galactòfors drenen la llet als sins lactífers. Fals.
57. La prolactina es sintetitza als alvèols de la mama. Fals (és l’adenohipòfisi).
58. La succió del mugró estimula la síntesi d’oxitocina per part de l’hipotàlem. Veritat
59. Durant l’alletament matern, l’oxitocina inhibeix l’ovulació. Fals, és la prolactina la que
inhibeix la ovulació.

53
 La prolactina estimula la producció i secreció de llet però inhibeix la producció de
gonadoliberines (per això inhibeix la ovulació).
Durant l’embaràs no hi ha producció i secreció de llet perquè la progesterona inhibeix
els efectes de la prolactina.
60. La menarquia precoç i la menopausa tardana són factors de risc del càncer de mama.
Veritat.

54