ANABOLISME HETERÒTROF

És un procés metabòlic de formació de molècules orgàniques complexes a partir

de molècules orgàniques simples.
Es dóna tant en organismes autòtrofes com en organismes heteròtrofes.
Es divideix en 2 fases:
 Biosíntesi de monòmers
 Biosíntesi de polímers
L’energia necessària procedeix de la descomposició de l’ATP:

ATP  ADP + Pi + ENERGIA

La majoria de vies anabòliques es donen en el citosol.

ANABOLISME DE GLÚCIDS
GLICONEOGÈNESI
Aquesta via s’utilitza per obtenir glucosa a partir de substàncies no glicídiques:
 Vegetals: àcid pirúvic (piruvat) o aminoàcids
 Animals: àcid pirúvic (piruvat), aminoàcids o àcids grassos
Es tracta d’una via similar a la glicòlisi però amb 3 etapes alternatives:
1.- Pas del Piruvat (Pyr) a Fosfoenolpiruvat (PEP)
Al no tenir un enzim que transformi directament el piruvat en fosfoenolpiruvat, el
piruvat ha d’entrar als mitocondris i acabar-se transformant en àcid màlic/malat
que torna a sortir del mitocondri i acaba generant el fosfoenolpiruvat.
2.- Pas de la Fructosa 1,6-bP a Fructosa-6-P

3.- Pas de la Glucosa-6-P a Glucosa

En els passos 2 i 3 es necessita un enzim alternatiu al que actua en la glicòlisi.

La resta d’etapes són les mateixes que les de la glicòlisi però en sentit invers,
doncs totes són reaccions reversibles.

GLICOGENOGÈNESI
És la via per sintetitzar el glicogen a partir de la glucosa-6-P:
El primer pas consisteix en activar la glucosa:

Una vegada obtinguda la molècula de glucosa activa UDP-Glucosa, aquesta

s’afegirà a una molècula ja existent de glicogen [(Glucosa)n] per a fer-la créixer
en una unitat de glucosa [(Glucosa)n+1]:

Regularment, cada 8 o 10 restes de glucosa, actuarà l’enzim ramificador que

talla petits fragments de la cadena i els afegeix en un altre lloc amb un enllaç
16.

AMILOGÈNESI
És la via que per fabricar el midó.
Les etapes són idèntiques però amb la utilització d’ATP en lloc d’UTP.
ANABOLISME DE LÍPIDS
En aquest apartat ens centrarem en la biosíntesi dels lípids amb funció
energètica, els àcids grassos, i de reserva energètica, els triglicèrids.

BIOSÍNTESI D’ÀCIDS GRASSOS

Aquesta via s’inicia amb l’Acetil-CoA.
L’origen de l’Acetil-CoA pot ser divers, però prcedent majoritàriament dels
mitocondris:

El procés de síntesi d’AAGG comença amb la sortida de l’Acetil-CoA de la

mitocòndria.
El creixement de la cadena de l’àcid gras es produeix a partir del Malonil-CoA
que s’obté a partir del mateix Acetil-CoA:
Diferències entre la -oxidació i la biosíntesi d’àcids grassos:

-OXIDACIÓ BIOSÍNTESI AAGG

UBICACIÓ Matriu mitocondrial Citosol

NAD+ / NADH + H+ NADP+ / NADPH + H+

COENZIMS IMPLICATS
FAD / FADH2

MOLÈCULA
Acetil-CoA Malonil-CoA
PERCURSORA

ACTIVACIÓ CoA (Acetil-CoA) SAG (Acil-SAG)

OBTENCIÓ DE LA GLICERINA

FORMACIÓ D’ACIL GLICÈRIDS: MONO, DI I TRIACILGLICÈRIDS

Els àcids grassos són molècules amb una funció energètica i per conservar-los
s’emmagatzemen en forma d’acilglicèrids. Per fer-ho s’han d’esterificar 1, 2 o 3
àcids grassos amb una molècula de glicerina propanotriol.
Per formar-los tant la glicerina com els àcids grassos s’han d’activar. La glicerina
ho fa fosforilant-se i convertint-se en glicerol-3-P.

Els àcids grassos s’activen unint-se a una molècula de Coenzim A (CoA)

Una vegada obtinguts el glicerol-3-P i l’Acil-CoA es van afegint per esterificació
els àcids grassos: