You are on page 1of 4
Verbs irregulars de la tercera conjugacié Constitueixen 1a tercera conjugacié tots aquells verbs Vinfinitiu dels quals acaba en -IR. Aquesta conjugacis, al seu tom, divideix els seus verbs en dos grups: purs i incoatius. Recordeu que sén purs els verbs que segueixen la conjugacié del model SENTIR, i sén incoatius els que es conjuguen com PARTIR, La diferéncia entre la conjugacié d’aquests dos tipus de verbs afecta tres temps verbals imicament: PRESENT D’INDICATIU, PRESENT DE SUBJUNTIU i IMPERATIU. Us oferim e1 model d’aquests tres temps verbals perque els recordeu. Verbs purs (dormir, sentir, munyir, eruixir. PRESENT IMPERATIU INDICATIU ‘SUBJUNTIU sent senta sent sents sentes senta sent senta i sentim im sentim - sentiu sentiu sentiu senten senten senten Verbs incoatius’ * Els verbs derivats de sentir també segueixen el model pur de conjugaci6 aml Vexcepeid dels verbs assentr i dissentir, que es conjuguen amb la forma incoativa, "Les formes marcades en negrea sn les que recomanem en un text formal eaLIVEWORKSHEETS PRESENT IMPERATIU partixen o parteixen INDICATIU, ‘SUBJUNTIU partise 0 partesc —|partisea 0 partesca partixes 0 parteixes | partisques o partesques partix o parteix |partisea 0 partesca partim partim partiu partiu artisquen o partesquen parteix 0 partix partesca 0 partisca partim partiu partesquen 0 partisquen Alguns verbs, com el verb LLEGIR, poden conjugar-se indistintament segons el model pur 0 rincoatiu, Aquests verbs son vestir afegir, engolir, escopir, fregir, mentir, renyir, teixir, tenyir i LLEGIR jo llig 0 legese (0 egise) tu Mliges 0 ileg ella lig o llegeix (0 llegix) nosaltres Hegim vosaltres Hegiu all /elles Higen 0 legeixen (0 llegiven) s (0 llegin cu d’anar amb compte, perd, amb les irregularitats que presenta aquesta conjugaci regulars de la tercera conjugacié es divideixen en tres grups: A) Verbs que canvien la vocal del radical: s6n verbs que presenten una alternanca VU, E/l en determinats temps verbals. El canvi es produeix quan la vocal del radical esdevé tOnica, Fixeu-vos en l'exemple: cosir => cus perd llegir = lija pero tos pero > us cosim Hegim tossiu Els principals verbs en qué es produeix aquest canvi sén: afegir, colli, cosir, engolir, cescopir, fregir, Hegir, renyir, tenyir, tossir, sortir i vestir. eaLIVEWORKSHEETS Iment irregulars: eixir, Zenir i venir. 7 Tokipingaceicis ompligueu 1. GaHpplafey els buits de les frases segiients amb la forma conjugada dels verbs que hi hha entre paréntesis @ ——_Blsxiquets_(TOSSIR) tant perqué estan refredats. 5) Sino tagrada, (ESCOPIR) el que tens a la boca dins d’aquell ot. ©) Si vols asst al cu, demantlt gue ¢ (AFEGIR) en ta lista dD ——_‘Sacesti'bé, calla (LLEGIR). ©) Nom’agrada que es (TENYIR) els cabells de roig, perd ell sels hi (TENYIR). Sempre (LLEGIR) novelles de terror, deu ser que li agraden molt. 2 te (ENGOLIR) la capsula amb un poc daigua. W)—__Demana-li que (SORTIR) i nosaltres també (SORTIR). ipVosaltres, (OBRIR) la finestra i tanqueu la porta! JNoleu que (OBRIR) la boca i us diga tot el que sé? ®)——- Mthan dit que (OMPLIR) el got d’aigua. Els has demanat que (OBRIR) el correu a primera hora de! mati? m No (OMPLIR) tant la piscina que no hi cap més aigua. 2. Ompliu els buits de les frases segiients amb la forma corresponent del verb EIXIR: a bo de casa cada dia a les vuit. Si prompte del teatre, podrieu passar per casa. oO Elgatha per aquell forat. d Fates hores que nesta agua. o de seguida, que Pautobis esta esperant-vos. ‘Es possible que nosaltres ‘a passejar a poqueta nit. go dema prompte de la fabrica? h)— Vicent ales cine de Castell6 i arriba a Valéncia a les cine i mitja. No sabia quan de la pres. _j)m va preguntar sinosaltres encara jjunts any passat, ) Aut, que es fa tard i ve plovent. DEL sol denna a les 7:13. ‘m) Ens va dir que dem ells de treballar a les 10 de la nit n) —_L’eixida era a les nou, perd nosaltres amb un quart de retard. 3. Feu el mateix amb el verb TENIR: @) Joan sempre guanya perqué ‘molta sor. Si tuna mica més de pacitneia, deixaties les coses millor acabades, ©) —_Aquest mati he estat tan enfaenat que no temps d’esmorzar. S8LIVEWORKSHEETS d diners com en no sé de qué es queixen. oe Si alguna cosa a dir, digueu-ta, no vergonya. El meu avi, quan vamorir____—_-92 anys. @) — Vam decidir que quan temps i ganes, hi aniriem. W) Pere, present que encara que nosaltres no possibilitats d°anar-hi, en tantes ganes com tu, i)Si no Cafanyes una miqueta, no temps d’agafar el primer tren. J)Encara que diners de sobres, no me's gastaria en una cosa aixi YW Qui pressa, ja pot acabar. ‘Recorde que quan eres més menut un tren eléctric preciés. 4, Feu el mateix amb el verb VENI a Mereé, no vull que més, 4) Sino tinguérem tant de fred més sovint, ° cap aci he vist un accident, d — Tahew *) Em pensava que arribarieu més tard ©) Pere sempre tard, pero avui ha hora. DAvui no pue a demi. @) —— Nomagradava que vosaltres jun, 1) Corre, afanya’t. Si no aviat, S'emportaran tots els mobles. Si vosaltres no amb mi, jo tampoc ‘amb vosaltres. PA‘xo és un cas; el dia que jo, tu no ; el dia que s6¢ jo qui no pot el dia que tant tu com jo . resulta que el qui no __ & el julge. S8LIVEWORKSHEETS

You might also like