Textos 1a República

You might also like

You are on page 1of 7
BRO £4 Jun revowucionaria De cuBa NOM: URS: DATA: [..] Nadie ignora que Espanta gobierna ala isla de Cuba ‘con un brazo de hierroensangrentado; no solo nola deja seguridad en sus propiedades, abrgéndose la facutad ‘deimponerla trbutos y contribuciones a su antgj, sino ‘que, teniéndola privada de toda libertad politica, vil y religiosa, sus desgraciadoshijos se en expalsados de su suelo a remotos dmas oejeculades sin forma de proce- 0 por Comisiones militares establecidas en plena paz, ‘con mengua del poder civil. La tiene prvada del derecho de reuni6n, como no sea bajo la presidencia de un jefe militar; no puede pedir el remedio 2 sus males sin que se le trate como rebelde, y no se le concede otro recurso aque callr y obedecer. La plaga infinite de empleados ‘hambrientos que de Espana nos inunda nos devora el producto de nuestros bienes y de nuestro tab [| Nuestros vaiosos productos, miradoscon oerizapor las Repiiblicas de los pueblos mercantiles extranjeos, que pprovoce el sistema aduanero de Espana para coartarles ‘su comercio, si bien se venden 2 grandes precios en los ppuertas de otras naciones, aqui, para el infeliz produc- tor, no alcanzasiquiera para cubrir sus gastos; de modo ‘que sin la feracidad de nuestros terrenos pereceriamos en la misera [| © ciassificacio del text 2) Identical fontieltipus de text. Innurnerables han sido las veces que Espafa ha ofrcido respetare sus derechos, pero hasta ahora no ha visto el ‘cumplimiento de su palabra [.. [Nosotros consagrames estos dos venerable principios: nosotros cremos que todos los hombres somos iguales; samamos la tolerancia, cl orden y la jsticia en todas las ‘materas, respetamos las vids y propiedades de todos las ‘Gudadanos pacticos, aunque sean los mismos espanoles residenles en este teritorio; admiramos el sufragio uni- ‘eral, que asegura la soberania del pocblo, deseamos la ‘emancipacion, gradual y byjoindemnizacion, de a esca- ‘tude! libre cambio con ls naciones amigas que wsen reciprocided, la representacicn nacional para decretar las leyes eimpuestes ye general, demandamns Is religioss cbservancia de ls derechos imprescriptibles del hombre, ‘constituyéndonos en nacion independiente. Porque asi ‘cumple ala grandeza de nuestros futures destinos,y por ue estamos seguros de que bajo el ceto de Espana munca _gozaremos del franco ejercicio de nuestros derechos [| Font: Manfost de a Junta Revoluconarta ‘de Cuba als compatriots totes es nacions, signa perel general en cap Carlos Manuel Céspedes. Manzanilo, 10 octubre de 1868, ) Digues de que parla ia qui anava adrecat el manifest. ) Contextualitza historicament el document. 4) Explica breument qui era Carlos Manual Céspades. © deontificacio i definicio de les ideos a) Resumeixel contingut del text tot ndicant-ne les idees més importants. b) Qué vol direl signataridel document amb la frase segtient:«Espaia gobiema alla isla de Cuba con un brazo de hierro ensangrentados? Indica siestracta d'un esciit nacionalista ijustfca la resposta. 4) Explica la visio que dona el text de Estat espanypoli dels seus funcionaris. © contextualitzacio historica 2) Indica quina era lasituaci6 politica espanyola a Foctubre del 1868. ) Amb quin nom es va conéixer el conficte que enfront els independentistes cubans amb Estat espanyol entre el 1868( el 18787 )Explica breument el sistema duaner espanyal respectea Illa de Cuba. 4) Detalla quan va perdre Espanya la major part del seu imperi colonial, quantes colonies li quedaven ‘el 1868 a la zona del mar Carib. comentart 3) Valora els arguments que fa servir autor del text per justificarla independéncia de lla, He LATERCERA CARLINADA NOM: cuRS: DATA {..] Camo, Dom Lop, havi fogs mig mati amb una columna de soldatseatistes que corria fia dis mig per- ‘dua plsboscas de les Guiles, perseguida per exert Uber Laeolumna havi aba aqulla mateea rita In impens- dd, iponaven ds liberals aprop que, despis datiparse ‘bei dunes hore de descas,a mig mali, haven continuat [a fugida, Anaven amb el seu capita, els cavalls les, un cano d'anillera mig desbllestat i totes les armes, {i municions que havienrequisat ales masies i els pobles dels voltans. No podien comer gai perqué portaven els ert, ls wells i canst, i els malas, tots embenas, el cap, el brag 0 la ‘cama. Tots amb els uniformes brus i esparracats, i amb ‘una coms de exvallsplens de nafres que sembleva que arrosegaven amb dfculatnomés els oss. capita vola arriba, amb els pacssoldats itis que queda- ‘ven, fins Ripoll per unirse ales tropes del general Savalls, sicncarabiera. I havie decid que un veler guises intl fins Thosptal de Beso, insta lt en una masiasituada ‘en un dels lacs més feréstecs de les muntanyes de Vidra, ‘un indret tan desert que dein que ales nits divern es ‘malts poien sentir es ops udolant sot es finestres. Don tlop vaaccedira acompanyaresdos grups per ind- cars les dreceres fins als camins on haien de separar- se Ariatsala crll,tamo havi de decidir i continua va fins a Ripoll amb el capita, per entrevisarse amb en Savall, si hi era, o bé tomava enrere per refugiarse ala ‘asa destin de la muntanya, la Comalada, amb la muller el sere. Don Llop, que no es iva de ning, sen va en- dur un parell de mossosjoves, que havi gat per ajudar ala fena de sega i bate, per prtegirlo, —Tenim més dun parell hore de cami... -remugava el En Tinoc, des del porno de la masa, escoltva les veus impacints i recondavala marca, aquell mat, des soldat, tan diferent de les tartans i el earo que estaven 3 punt de manar ar, His cain havien marten fila, com en una desl, El ‘capita anavaal avant, damunt del seu caval blac, i por- tava una boina wermella, un capot militar, unes aices de ‘llut bau i polsines de cuio, un sabre i dues carbines. lssoldts, «peu acavall una quinzena en tol, portaven sxbres Maraven tan mara, ins tot el feritsi els vel, aque feen oblidar la brtia els strips dels uiformes ls mossas de la masia, els voluntas dels pobles i els fogjtus d'lguna aie panda de catins destrosada, que hhvien volgut unirse a la columns, anaven amb moc dorsal cap, boines de garb com el general Savall,o sen- se res, i vestin brusesblaves sense cenyir, pantalons de ‘ellut fox: i espardenyes, i portaven bastons i uns fusells Remigton que el capita es havi fet repart. Font: Emi Tues, Cor deroure, 2006, © Classificacié del text a) Identifica el tipus de font: digues de qué tracta. 'b) Assenyala paca historica en la qual esta ambientada lescena. ©) Busca informacié sobre lautorielabora'n una breu biografia litera, © identificacis i definicio de les idees a) Resumeix el contingut del text. 'b) Descriu la imatge dels soldats carlins. ©) Defineix la paraula masover. © contextualitzacis historica 1) Quiera Francesc Savalls? 'b) Indica ef nombre de guerres carlines que hi va haver entre el 1833 i el 1876. ©) Assenyala el nom del pretendent que dirigilexércit cari durant la Tercera Guerra carlina. <4) Digues el nom del responsable de les operacions militarscarines a Catalunya durantlatercera carlinada, €) Localitza geograficament lescena I expla si ¢s tractava d'una zona de tradicional predomini carl Justifca la resposta, © comentari 2) Valora Fimpacte del carlisme sobre la societat catalana durant el segle at BRD) & canto cartacena NOM: URS: DATA: 1a Junta Revolucionara al pueblo (Cartageneros: Los que por la volunta de la mayora del jpocblo republicano de ess loclidad hemos consttuido [a Junta de Salud Publica de la misma, tenemos el dcber impreseindible de hacer una declarsion categrica de ‘uestras mira, de nuestros prncpios y de los inereses ‘que defendemos y que tratamos de resguardar pars bien de a Replica y para salvacin de la patria. Prolamatla como forma ce gobierno para Espana la Repi- ‘ca Feder, el porbloepublicano ens nmensa mayoria recamabe, como imperiosamente exgian las cicunstan- ‘as, que se organiza [s Federacion, exableciendo inme- diatmente la division regional de los cantiones y dando 1620s y al municipio lx autoncmi | ‘ace tanto tiempo, prodamando la ilegilabldad de todos los dere hos inberentes a personalidad humans, y todas, en in, ‘cuantasideasyprncpis han sido escrits de sempre en a ‘bandera demussto paid, que tans minis cuenta bajo ‘su sombre caidosal ier y fuego dela implacable rans, Pero el pueblo, ansossimo de estas reformas,seiento de cata redencin tan descada, via prolongars inde ‘idamente sus momentos de agonis, via amenazada Ia Republica de un goipe de muerte y no veis ene abierno ni en la Cémara Constituyente una predispsicin para 1a inmediaaejecucion de estas reformas, y cee que sin cls, sin su instalacién, s penderdiremisblemente el ‘como tereno adelanado, y, depositando el pas en sus ‘gpbemantes una confianza que acaso pudieran no mere ‘cee, se perderiaindudablemente para muchisimos aos Inliberiad en esa tera de Espana, Ld Seha puesto en armas porque ha credo ver en inminente riesgo la santa causa dela Repiblica Federal, a ofrecer. su més denodado y deciido apoyo van encaminadasto- das su gencross y laudable resoluiones, Ld Aqut no hay verdogos ni vcimas, opresores ni oprimi- dos, sino hermanos prontos asserficeseporlalibetad y In elicidad de sus concindadanos. {iva a Replica Federal! ‘Miva la soberana del pueblo! CCanagena, 12 de julio de 1873 |. Font: Manifest de a Junta Revoluconara al pobie. CCatagena, 12 de lol de 1873 O cassificacis del text 4) Aszenyala el tipus de font i digues de qué tracta. +b) Contextualitza historicament el document. © Aaulanava adrecat? © sdentificacis 1 definicis de les ideas 2) Resumeixel contingut del text assenyala‘n les idees més importants. ) Defineixel concepte de cant, segons el text Indica la funcié d'una cambra constituent. © contextualitzacis historica 2) Quan i com va ser prociamada la Primera Reptblica espanyola? ') Indica la durada de la Primera Republica ies causes que van provocar-ne la desaparico, «9 Asseniyala el nom del canto que oposa més resistencia a les forces governamentals, 4) Indica el nom dal president de Fexecutiu que dimiti com a conseqiiéncia dela insurreccio cantonal. O coment 2) Valoradins dela breu historia de la Primera Republica espanyolala insurrecci6 cantonal. LA CONSTITUCIO DEL 1869 DATA LaNaoow Esewou, yen su nombre las Cores Consunayentes, cleyidas por suaysouruversa,descandoafancar a jstc, lt libertad y i seguridad, y proveer l bien de cuanto vvan en Espana, decetan ysncionan i sguente Construcé: [J TiTuLot De las espoles y sus derechos ‘Ant 16, Ningdn espanol que se Ile en el pleno goce de sus ‘derechos ces poi ser prvad del derecho de vous en las cecciones de seman, dipaiadosa Cones, dipatados provi eles ycomeels. ‘Ant 17-Tampoco pods ser prvado mngtin espanol: Del dere- (cho de emu bremente sus ieasy opinions, yade palabra, ya [Por esto, vaendose dela tmprena ode otro procedamuenio semen Del derecho de eunise pacticamente Del derecho de asst para tele os ines id ums ‘quem sean contre as moral pbs, y por im, Del derecho de dg petictons indwiduao colecvamente 2 1aComes, a Rey. yas autoades. ‘An. 21. La Nacion sobs amantene el culo y le munstos ‘dela relygon eases |.) ‘Ast 24 Todo espa pode fundsry mantener etablocimien- tosde instraccn ode edcacin sin previa cen [J TiTuLon ‘Des poderes palicos ‘An. 22, Lasoberats ede exrcilmems en lt Nazim, de I ‘cual emanan todos los poder. O cassificacié del text ‘ar 33. La forma de gtnerno de Is Nacion espanol sks Mo- ranula ‘ark ML potest de cer ls lees esi em ls Cortes, EL ey sancioma y promula laseyes. ‘ATL 3S. EL poder ejecuto mete en el Rey, que lo eee por medio de sus manta.) ‘APL 36, Los Tunas ern el poder dtc TITULO-M ‘Del poder lepislativo ‘Ari 28. Las Cotessecomponen de dos Cuespos Coleyslsdors, ase: Senay Congres, Arbos Carp som ese acl lads, excspo ene casos prevsosen ls Contin |.) ATL 66 Para sereegid dipuado se equere ser esputo, ma ‘yor de edad y gozar de tos los derechos cles. Timo Deltey ‘ATL OY. La persons del rey es mviolable yo et seta ates onsebidad. Son responsable los mimi. ‘Ar. 68, Eley nombe y spars Mbrement us miss, ‘Ar. 69. La potestad de her ejecta as eyes msde en el Rey _ysuaulondad se ctende a todo cuanto conduce ala conserve ‘aon deloen pibliceen io mle yal seguridad del esado ‘elo exten, conforma lt Consitucon yas eyes. [ ‘Art YA. EL Rey neces estar sutorado por una ley especial: Ld 179 Paraabevar a Corona. Fen Cantus eel mena expanyo ene 169. 2) Identifca la naturalesa de la fonti el tipus de document. ) Digues de que tracta el text i contextualita! historicament. ¢) Quina institucié va aprovar aquest document? ) Indica el destinatari del text. @ identificacio i definicio de les idees a) Assenyala lestructura del document. bb) Indica els articles mésimportantsi explicain breument el contingut. © Digues, segons el text, qui exerceix el poder executiu. 4) Explica breument el signficat de ecuerpos colegisladores». © contextualitzacis historica 8) Qui governava Espanya en el moment de 'sprovacié del text constitucional? }) Indica el nom de home fort de la politica espanyola després de la Revolucié de Setembre. © comentari 3) Comparaels principis basics de la Constitucié del 1869 amb els de a Constitucié del 1845. me EL SUFRAGI UNIVERSAL NOME DATA: ‘Cuando la soberanis nacional esa tinies fuente de donde st han de deriva todos los poderesy todas ls institu- cones de un pats, el ascgurar Ia ibertad més absolota de sufragio univer, que es su legtima expresin y su consecuencia indecinable, cl deber mis alto yy de mds inflexible responsabilidad para los Gobierno ‘que, brotando de es misma soberana en los primeros instante de la revolusién, son los depositarios de la vo- luntad nacional Reconociendo el Gobierno provisional Ia necesidad, sentida por todos los que cumplen con el deber inehu- ible y honroso para el ciudadano de ocuparse de los amos de su patria, de que se vayan formando cos- tumbres politicas que asepuren al pueblo en el prudente ‘uso de sus derechos, le habitien a ejeritarlos sin el temor ni el desdén que le inspira la esterilidad a que reducian todos sus actos los Gobiermos que se apoya- ‘ban en sino par paliar de algin modo sus desmanes, ‘considera también que es conducente a este fn armoni- zar el ejercicio del sufragio para todos los actos en que ‘haya de consultarse la voluntad nacional; y de aqui su resolucin de eunir en un solo decreto todas las dspo- O Classificacis del text siciones que organizandetalladamente su expresién en las lecciones de Ayuntamientos, Diputaiones provin- ‘ales y Cones. [Jel Gobierno acepta la provincia como unidad elec- tora, excepto en las islas adyacentes por sus especiales ‘ireunstanias, convencido como est, ademas de ofrecer por este medio dfensa segura contra el peligro, de que ‘al sentido electoral sex pervertido por Is ambicion de mundo permanente en las localidades, y esucto como se halla ano intervenir de modo alguno en las eleceio- nes, s poner término ala dominacion abusiva de candi- datos oficiales, y 2 rechazar con indignacién alos que, faltos de influencia personal entre los electors, se atre- ‘eran a suponer que el Gabiero actual ibaa coninuat ls funesa senda que otros desgraciadamentesigueran, degradando y envileciendo la coneiencia politica de al _gunos votantes para formar a su. gusio la voluntad del pueblo, por medios andlogos alos que empleaban algu- nas comunidades religisss para labrr I vocscion de sus edvcandes |. Font Decret desabiment dol suitagi unvorsal. Mack, ‘de novembne de 1268. a) Indica el tipus de font i digues de qué parla el text. 'b) Contextualtza historicament el document. ©) Indica el nom del president del govern provisional que va aprovar aquest decret. © identificacis i definicié de les idees 48) Distingetx Ia idea principal ilesidees secundiries del text. bb) Defineix els conceptes de sobirania nacional, sufragi universal provincia. © Contextualitzacié historica a) Quin és el nom amb qué es coneix el period historic que va de setembre del 1968 adesemibre del 18747 +b Indica si era la primera vegada que entrava en vigor el sufragi universal masculia Espanya. Justifica la resposta. O comontar a) Valora la importancia historica de faprovacié del sufragi universal mascull el 1868. EL SEXENNI DEMOCRATIC | EL FEDERALISME FL pronunciament militar de setembre de 1868, que des- ‘ond sabe! I fou init um procs revalucionari que a (Catalunya tingué, com ja 6 sabut, un accentuat caracter niborboni (crema de retrat de Flip V-consderat des- ‘ructor de es libenats de Catahunya~i sabe 1, etc) epublica. A partir @aquest moment el renascut obrers- ‘me podra actuaralallum pblica (cosa que i permeira de {eruna crescuda espectacular) inaixerael Part Republica Democratic Federal, hereu del Part Democratic ‘A Barcelona, el Club dels Federlises (que hava creat scinanta similas per tot Catalunya) pro- testa del deert de la Junta Revolueionira de Madrid disolent les juntesrevoucionaries locals (molt més de- ‘mocratigues que lade Madrid, almenys les de les capitals ‘atalancs) i demand a la de Barcelona que no acceplés el decre, perb aquesta «prefs dsohverse a enregar ar mas al pura y salvarla revoucins,en parales del Club dels Federaistes. Fl federals de Barcelona entraven ala vida public, com veiem, protestant contra 'acte de fora, centralitzador, dels Junta de Madrid. Mesos més tad, dl govern provisional ordenara a les miicies urbanes el Iiurament de farmament, que deixaria 2 mans, romés, de afore pblica, declaradament conserradorai mond ‘CURS. DATA: aquiea en la seva major pan. I era cla, a TEspanya del sgl mn, que qui tenia es armes fea a ei, qui extava ‘enel govern guanyava le elections Dial bands, tot ila marna enrere que siguificava La dlssoluci6 de les juntes revolucionaries, és evident que 1a mova stuaié creada amb el destronament dsabel II afavora el desenvolupament de les onganitzacons obre- res, Iajt de les quals era vital per als federals (amelats a la peitaburgesia a la clase obvera, ncusrial i cam pero, és dir, en es clases popula), motiu pel qual cds federal stare, des dun primer moment, pereitar Tapolticisme obrer, ant el dar! sindcalista com el de base anarquista, |Lamaror revolucioniiaportava una oposicssistematics a les quintes (proposan-se, per substnir Vexércit per- manent, la cracio dun de volunta, cosa que donaria als sectors populas la possbltal de dominar sempre el ‘carrer ia la contribucis de consums, ies federal recla- raven Tabolicis daquests. Font Josep Tames, Dela Revolucé de Setembve aah dela Guera Cl (1868-1939) vol6 dela Histon de Catalunya cigita per Per Vir, 1999. © Classificacié del text 2) Identificaeltipus de font i digues de que tracta. 'b) Assenyala el context historic del tema. ©. Busca informaci6 a Enciclopedia Catalana sobre ‘autor | elabora una petitafitxa sobre els seus temes dinvestigacié historiografica. © iciontificacio i definicio de les ideos. 4) Resumeix el contingut del text, by Indicatnlesidees mes importants. ©) Defineix breumentel project politic dels federalstes. ) Explica qué eren les quintes i per quina raé provocaven tant de rebuig popular. © contextualitzacis historica a) Explica el sentit della frase: «l era clara Espanya del segle a, que qui tenia les armes fei la lei, i qui estava en el govern guanyava les eleccions.» 'b) Quanes va fundar el Partit Democratic? © Indica le diferents fases politiques del Sexenni Democratic. O comentar 3) Comenta el significat historic del Sexenni Democratic, tot comparant-lo amb el regnat disabel BRD)» soveniment 0& va repusuica NOM: cus: DATA: La Repiblica vino por donde menos esperibamos. De la ‘noche ala mariana, Amadeo de Saboya, queen dos anos ‘de mando no habia logrado hacerse simpatico al pats ni

You might also like