‘+ Coneixer els components de eparell circulator. + Identifcar els components de! sistema limfatc. (Q) Digues que representa: '* Els vasos de color roig i mora. + Els vasos de color verd, * Les fletxes blaves fosques Iclares. Després del procés digestiu I 'intercanvi gasés obtenim nutrients i oxi- gen que circulen per rorganisme. Les cé-lules del cos estan banyacies en um liquid del qual extrauen les substancies que necessiten i al qual aboquen els seus productes de rebuig. El conjunt de liquids que envol- ten les cél-lules del cos 'anomenem medi intern. Les condicions de! medi intern, com ara la composici6 o la temperatura, s‘han de mantindre constants per a garantir e! bon funcionament de les cét-lules, El manteniment d’aquestes condicions d’equilibri rep el nom dhomedstasi, de la qual s’encarreguen els diferents aparells isistemes de Yorganisme. En els éssers humans, e] medi intern esta format pel Liquid intersticial, la Sang i la limfa, E1 liquid intersticial banya directament les céllules. La sang {la limfa realitzen les tasques de recollida, repartiment i elimi- nnacié d’alld que les c2llules necessiten o rebutgen a través dels sistemes gue formen part de 'aparell circulatori: * Sistema circulatori sanguini. fs lencarregat de transportar els nu- tients i oxigen per tot Yorganisme, aix! com de recollir les substan- cies de rebuig procedents del metabolisme celular per dur-les als ‘Organs encarregats de excrecié o expulsi6. La sang és el liquid que circula per aquest sistema. * Sistema circulatori limfatic. E1 sistema limfatic s‘encarrega de re- collir Y'excés de liquid que envolta les célules per retornar-lo a la sang. També s’ocupa de transportar els greixos que s’absorbeixen a Vintesti i forma part del sistema de defensa de l'organisme. La limfa és el liquid de color blanquinés que circula per aquest sistema, ‘A. cuanla sang arrbe els cantar suis, cede quid ites fds tients fongen. Axo moctca equi de nomads ja cue cama la composicié de aud intersiciafet que afauoreix a fitracié de Fquids Ges els capers fis a 2a inertia ) _ & stoma circulator imtenc 1B. Acontinusié les ctiules . Finalmente sistema if prenen dl qui inesicial ‘sencarrega de reco excés Fexigan els ruents que de liqud intersical que passa requereben pera seu als vasoslinftes fons retabotisme,peré ni queda lala ceculart. Draquesta un excés de uid que cal manera es restated "homedstas lminar pera recuporar ies garantoixel bon funcionament Fequllon homeostatic. oe ForganismeEl sistema limfatic consta d’una xarxa de vasos i altres estructures dis- tribuides per tot el cos. ‘Capittarslimfaties.Sén vasos ees (sense eid, mat fins ramiicats, Dresents en tos els teats. Son es ‘encarregats de recolir el quid sobrant ‘que arya les ceules del cos \Vasos limfaties. Soriginen pera comfuéncia des capitas matics, que ‘ormen vasos més grans,sembiants ‘ales venes, anterior dels quals hina vvahwules que impadelsen el reton oe lalimta Desemboquen en el sista crewatort sanguin al qual retomen Faigua Tels iquids sobrants, naa de ia ‘La imfa esta formada pel liquid intersticial que penetra als vasos limf’- tics. Només circula en un sentit i avanca impulsada principalment per les contraccions dels vasos limfatics, les contraccions dels miisculs es- uelétics, els moviments respiratoris del torax, en alguns casos, per la forga de la gravetat. anc: apart cela ekretor Ganglslimfatics. sin nous 0 lengrossiments localiza as vas0s lias, especiament abunderts al col ales axes, as engonals ‘al votant de les arteries veres principals. ‘Anterior dls gangs ina una gran ‘quanttat de cé-ules defensves que ‘sancanreguen de lacaltzay, candor | combate es microorganisms que fens poder infectar 9 quaisevol are tipus de substance estanya que fens pot perjudcar. Quan aid passa, els gangis eugmenten actwat, sinfamen es poden pear a‘+ Conéixe la composicio de la sang les seues funcions. + biferenciar els tres tious de vasos sarguinis, La sang és un liquid viscés de color roig que circula per linterior del sistema sanguini, Esta formada per: + Plasma. E's un liguid de color groguenc que representa el 35% de la sang. Esta compost per aigua i una gran varietat de substancies dis- soltes en diferents quantiats. Entre aquestes substincies destaquen les proteines que participen en moltes de les funcions que du a terme Ja sang, com la coagulaci6, el transport de substancies ola defensa de Yorganisme. + CBLlules sanguinies. Formen el 45% restant de la sang. Les e@l- Jules sanguinies es formen a la meduHa dssia roja, un tei situat a Vinterior dalguns ossos com el femur, Hi ha tres tipus de céLlules sanguinies: leucdcits, eritrocits i plaquetes, Leuedeits © glébuts blancs Sémles céHules sanguinies més sans Tenen nucipatcipen en funcions defenses de organisme contra les infections den ser de cversos tous newts, eosindfis, basis, ‘mondess |i Tenen una ‘ica mitene veriable hia entre $5000 10000 eucdcts per cada mm? de sang, Eritrocits 0 globuls rojos ‘Sons cules sanguinies més ‘ombroses Tenn forma de cis ‘bicdncau, no posseeixen ruc Jel citoplasma conté una protene ‘snomenada hemogiobina, responsable cel color ro. a seuafuncié és vansportar ‘oxigen des des pulmons fins a cata cét ula diéxi de carbon desde es cdlules fins ais julmons, on és expulst.Viuen Uns 4 mesosi hi pa entre 4.5 5 milons deritrocts por cada men* es La sang du a terme mitiples funcions entre les quels destaquen: + Transport de substancies sdlides i gasoses. Porta els nutrients des de Yaparell cigestu fins als texts, on recullles substancies de rebuig per conduirles als organs d’excreci6. També transporta oxigen des de YYaparell respirator fins ls teiits, on recull el didi de carboni que por- ‘tafins a l'aparell respirator per eliminar-o, + Defensa de Vorganisme. En la sang es troben els leucdeits i certes proteines encarregades de la defensa ila proteccié del cos. ‘+ Control de les hemorragies. Quan un vas sanguini es trenca, les pla uetes {algunes proteines del plasma participen en el taponament. ‘+ Regulacié de la temperatura corporal. La sang manté la tempe- ralura corporal en uns 37 °C, necessiria per al bon funcionament del metabolisme. Plaquetes o trombocits No sin autintiques cules, sin6 fragments cellars NNotenen nu lintervenen en el procés ce coaguacié de la sane, formant un tap que tanca cs icotetstrencaments els vasos sanguin. Viuen entre #112 les, Inna entre 150 c00 | 450000 plaquetes per cada mm! de sarg.Lanta crt cor A més de la sang, el sistema circulatori sanguini esta format pels vasos sanguinis i el cor. Els vasos sanguinis sén ols conductes pels quals circula la sang que ar- riba a tots els argans, teiits i cBllules del cos. Paden ser de tres tipus: arteries, venes i capiblars. ‘Artiries. conduction la sang des Sl car fins als iferents érgans dl cos. A mesura que saluryen del cores fan mes fnes | dns dls teats es ramifiquen en arterfoles. Les parts sn grukuces, resistents|elstiques, ja que suporten una gran press arterial pel fot que portn la sang impulsaca pelcor \enes. Condueixen la sang des d's organs fins al cor. ‘A mesura que 'acosten al cor augmenten de dlametre de forma progressiva, des Ge es fines wamulles que iriguen els texts fins ales grubudes venes que ariben alcor. Les paretssén més fines i menys eléstques que les parats de es artes, ja que suporten meonys pressid. Pera evitareretom sanguin contenen valwules que fecilten ascens de a sang aproitant les cortraccions muscular. Direccid del fuxsarguini Vata beta Ccapitars. son e's vasos més fins formen luna xarxa microscdpica que unex arterioles I venules en cada tev. Ls parts ‘només posseeben una capa de cules panes, Vendoteticapitar 3 través del qual loc el bescanti de 23805, nutrients substancies ‘de rebug enze la sang ies cles.* identificar les parts més importants del cor. | + Descriure les fases del cicle El cor és un organ muscular, de la mica d'un puny, leugerament conic, cardiac ituat entre els dos pulmons i desplacat cap al costat esquerre. Les pat rets estan formades per teixit muscular cardiac anomenat miocardi. Fs, encarregat de bombar la sang als pulmons perqué s‘oxigene ja la res- ta dol cos porque totes les cdllules reben oxigen i els nutrients que necassiton. Linterior del cor esti dividit en quatre cavitats: dues de superiors, més ‘menudes, que reben sang, les auricules, i dues d'inferiors, més grans i ‘musculoses, que bomben la sang fora del cor, els ventricles. La part dreta del cor no es comunica amb l'esquerra ja que hi ha un env o septe que les separa, No obstant aix®, les dues cavitats del ma- teix costat sf que es comuniquen entre si. auricula dreta amb el ventri- cle dret mitjangant la valvula tricdspide i 'auricula esquerra amb el ventricle esquerre a través de la valvula mitral. Aquesies valvules _ s‘obrin 0 es tanquen i aixi permeten l'entrada de la sang al ventricle i Descri a forme que tenen Sobrin ogee tart ea, La sang sempre arriba al cor a través de les venes i n'ix a través de les + Le vali trctspide, arteries. Pel cor circula tant sang rica en oxigen que prové dels pulmons * Les valvules semilunars. ‘com sang rica en didxid de carboni procedent de la resta del cos i, a 4 causa de la seua estructura, mai no es mesclen. ‘A fauricula crete arrven los ‘A fauricula esquerra arrben Venes caves cue porten sang les quatre venes pulmonars rica en divide carboni, La vena ‘téia pulmonar | amb sang oxigenada, dues des ceva superior dela zona cel cep a pulmé cret les ates cues | dels brags Ila vena cava inferior 2 Fesquerre dela esta det cos, yenes pulmonars Del ventricle esquerre ix Varteria aorta, cue conduebsia sang oxigeneda vaula wuside tots els Organs de cos. La vvalvula semilunar aértica ‘impede el retorn. Del ventricle drt ix sang rica en cldxid de carbon! per Yartria ‘pulmonar, que es biurca en dues branques en eisr del cor, ‘cada una de les quals condueix la sang a un pulmé. La valvula semilunar pulmonar impeceix el reton de la sang. VValvula semiunar pulmonar Septe interventricular Les arteries coronaries nodreixon Tirnguen ol text cardiac cel co,El cicle cardiac Elcorés una gran bomba impulsora que fe circular la sang pels vasos ssanguinis del cos. EI funcionament del cor consisteix en la realitzacié de {dos moviments coordinats i rtmics, un de contracci6 i altre de relaxa- id, que afecten les auricules i els ventricles. El perfode de contraccié S‘anomena sistole jel de relaxacié, diistole El procés complet de contraccié i relaxacté del cor rep el nom de eicle ‘cardiac, passa en cada batec i comprén tres fases. Lani ape cess woe sistole auricular. les aureus es contauen, ‘espenten ia sang Ieompeten fompiment ‘ambods ventricles. itech ein a Siesta earn Isao late fara (Shu lac nS ee Els moviments del cor produeixen uns sons caracteristics, els sorolls cardiacs, que soriginen en cada cicle i que estan produits pel tancament de les valvules mitral, tricéspide, adrtica i pulmonar. A vegades se sen: ten al cor sorolls anormals com els bufs, ocasionats pel pas del flux sanguini a través de valvules cardiaques que no funcionen bé perqu® no es tanquen del tot o perqué s6n estretes o rigides. Sistole ventricular Es ventiles as contraven, les aivules purponariabrtica ‘cbr la sang icpropulsada per artis puirmoner Hartera aorta cap as pulmons ila esta ce cos, respectvament Les vavules mitral rcuspide ‘estanquen impedexen el retocts dela sang, ‘ales auricues.‘= Descriure ef recorregut dels Circuits pulmonar i general. + contixer les principals mmalaties cardlovasculars a circulacié sanguinia de les persones és doble i completa: + Es doble perqué descriu dos circuits independents, el eireuit menor © pulmonar jel circult major o general. ‘+ Es completa perqué mai no es mesclen la sang rica en oxigen amb la, sang rica en didxid de carboni, lcircult pulmonar parte el ventricle tet que imputsa la sanga través de Farterta pulmonar, nica artéria del cos que conduex sang desoxigeneia ‘Aquesta atria es biurca en dues rangues ‘ue es diigeven cap al puimo cre cap a esquere. Ambalues es ramifquen formant un gran arbre de capitis que arisen tots els altos pumonars, ont loc irwercarvigasés. a sang rica en oxigen és recolida pels capilars venosos, ue progressivament reuneien | formen vanues. es venules de cada pul s'agrupen fins a formar Jes quate venes pulmonars, niques vvenes del cos que condueien sang ‘oxigenada. Dues xen de! ulm det les ales dues de resquere Totes ‘desemooquen en rauricuia esquerra del cor completen abé aquest cicut @ Quines diferéncies observes centre el tipus de sang que ‘ransporten les venes del ‘circuit pulmonar | les venes del circuit general? | entre circuit general sincia al ventricle esquere amb aibada dels sang ‘oxigenada procedent de aurioua esquera. és produeiclasistole ventricular ila sang és bombada capa tote! cos pe 'artéria aorta. laorta es divideix iain tei maeinecin wetocrourencoaatuoredemernece vai dao scocsavsten ours stcoases ‘Una molécula d’oxigen ‘Amesura que I'gorta s‘allunya del cor, es va rarnificant en arterioles sede ‘emer sgn ago powers fen acas Eeraneec mastic urtaprin’invesovadosloeasot i serins ee re peer Sirens onuses che cso ps rena Renee eel fcaeaodiarcecal pet mmesenmonnerentroree ES SummmennamoeLansdale crete Les malatis relaconades amb el sista cirulstranomenen mas tes eardiovasculars i fecten el or oes vaso sanguin Son mol frequents, nine es qv fein els vatos sanguine destaquen aquest + Arterioscleros- Mallia fama cdnicaen qué es prodixun nduriment | igidesa de ls arteries. Es caracerita pr un acum. Tac de pds, principalmentcolesterol ala paet arterial que ano. rena placa d'ateroma ‘Atesura que avanga maa dimetre inter de aria cis nue esreddcel ux de sang que pasta través seu, A veges es forma un coigulo trombe sobre aguesta eso que pot obstrul ar tira. Lanerioslerot feta sobrett les artres dl co el ervlli les extents interiors Provocacomplcaions com inf de io- cardia hipertensto arterial es acdents cerebrovascular Hipertensié arterial. Es una maleltia crdnica en qué es déna una eleva anormal apres rer La press arterial o tend arterial éaforca qe a sang exerei sobre ls paets de les atc es en circular. Depén de la forga amb qué la sang és expulsada pel cor Macon ce erie sere. Mie et en contraure’s. La pressié és més gran durant la sistole, quan la sang, (feta placa as cesprén ceca sa 6 impulaada pol cor que durant a stole Les res de presi ar___‘YSS8 eT segs ep terial normal sn rune 120 mint durant a stee ane 2 ig dreads nmol casos edesconec ius de hipertenié arterial) WTERPRETALAIMATGE Aquesta malaltia afavoreix lenduriment de les artéries i obliga el cor a treballar més per bombar la sang. Amb el temps afecta drgans com (1) On shan depostat el cols lls, el cervel el renye. Hi ha mols factors que afavoreixen iis? Yaparieié de la hipertensié, com el tabac, Valcehol, Fobesitat ia falta d’exercicifisic. Que passard si continuen ‘depositante lipids Entre les malalties que afecten el cor destaca: Cd. + Infart de miocardi. fs la mort d’una zona de! miocardi per la falta de reg sanguini, Quan Yobstruccié d’una artéria corondria és com- pleta, les céllules del teixit miocardiac no reben sang j, per tant, tampoc oxigen, i moren, Si 'infart és molt extens pot provocar una aturada cardjaca i fins i tot la mort. En moltes persones hi ha un dolor o sensacié dopressié intensa al pit que es pot estendre als Dragos i el coll @"+ Conétxer les causes dalgunes ‘melalties de la sang. + Valorar ols nabits de vida Algunes malaties associades a la sang s6t + Anemia. £s deguda a una disminucié del contingut d’hemoglobina cena sang, fet que produeix una reduccié del transport d’oxigen ales, ‘éllules dels teixits. Lianémia pot ser causada per un trastorn en la formacié dels eritrdcits, una destruccié d’aquests o una perdua exces- siva de sang, com en les hemorrgies aqudes. anemia per falta de ferro és el tipus més frequent. Es causada per una alteracid en la formacié dels eritrdcits per un deficit de ferro, que és un component essencial de I'hemoglobina, La manca de ferro pot ser deguda a una alimentacié inadequada, una falta d’absorcié en el sistema digestiu o a una pérdua de sang per hemorragies. En algunes dones amb menstruacions abundants, la pérdua regular de sang pot provocar una anémia ‘+ Leucdmia. fis un cincer que afecta la medulla dssia roja i produelx un augment incontrolat de leucdcits. També pot afectaraltres ce ules san- guinies. Hi ha diferents tipus de leucémies que constitueixen el cincer més freqiient en la infancia. El tractament més significatiu és el tras- plantament de medulla, ‘* Hemofilia, fs una malaltia hereditaria que ¢s caracteritza per un tras~ tom en la coagulacié de la sang, que produeix hemorragies després una lesié o accident. staal microseopl dpe una mostra ce sang d'un malate levcdmia > SABER FER Interpretar una analisi de sang, Una andls de sang és una prova medica cue serveix nvicador de estat de salut d'una persona, Moles vegas permet clagnosticar el tipus de malas. En aquest quadrefiguen algunes dades de les analiss. de quatre pacients. Pr interpretar-o, comparem els valors de cada pacient, ‘amb e's valors ce referéncia: 4) Bl pacient 1 presenta un valor de plaquetes per éamunt cel normal. vegades, el nombre de plaquetes augmenta com a reacciéa una maaltia transitria o crénica ') El pacient2té un valor mot elevate leucdecs, (que son oblules de defense. Per tart, pot tne na infec am menys requnca,euckmia. @_E/paciont 3 presenta andmia, ja que el nombre deritrécitsihemoglobina estan per daval els valrs normals Les causes pocen ser tan varices com la fata de fero ode vtamina 812, un exces de sagnat 0 une mallie de a mecuba ssa ACTIVITATS toti que les ans tes ha cintrpretar un metge, pots indcar una ateracio te el pacient 47‘Aquest sistema, per la funci6 que realitza d’intermediari amb tots els ‘drgans del cos, 1é un paper important en la salut de les persones, El seu ‘correcte manteniment prevé i evita moltes malalties. Lansickeoutscratotieceor EB Realitzar exerci 'intensitat ‘moderada diariament, 2dequat ‘3 cada persona. Els exercicis, Berdbics afavoreixen a funcio ‘cardiac fa circulacé sanguinia, J mantenen el cos en forma; ai es prevenen la major part de les alates cardeovasculars Beure cada dia com a minim dos litres d'aigua, per judi adi afavecir eliminens ‘de ls substancles de rebulg transportades pe la sang, No fumar, ja que aquest habit ‘augmentala pressi6 arterial INesforg cardiac, fet que afavoreix artriosceros Cd La donacié de sang La vida d'una persona pot cérrer peril i pera massa sang per alguna ‘causa com un accident o una intervencié quirrgica, Per a evitaho ‘spot realtzar una transfusié sanguiniz, ue consistei en el raspas ‘de sang d'un donant a un receptor. Els hospitals tenen un bane de sang on es conserva emmagatzema. Espanya és un dels paisos del mon on major nombre de donacions hi ha perqué fa conscienciacis ciutadana és de les mes alts. Malauradament, sempre es necessiten donacions, perqu® la sang {els seus components tenen una vida imitada. Per aquesta ra6 és important fer-se donant de sang. > Quan sigues major c'edat,tagradaria ser donant de sang? Per que? Evitar dietes riques en greixos ‘queen acumularse en el cos pravoquen sobrenési poden afavorir Jes malates cardovasculars com arterioscleosh LLexcés de pes corporal augmenta elise inf. Portar una vida tranquil pperd activa eviar situacions estressans continuades, Ja.que afavorexen aparcio inter. rendre balxos nivells de sal en la dieta, ja que exces de sal contribueaca afavorir ‘© produ apaico de la hipertonsié arterial