SISTEMES EDUCATIUS I CONTEXTOS EDUCATIUS

TEMA 1: TEORIA DE L’EDUCACIÓ

Pràctica educativa intervenció socioeducativa. En col·laboració amb les persones
que treballem(entorn):
- Anàlisi, prospecció, diagnòstic.
- Acció, reflexió, innovació.
- Avaluació, millora.
Institucions i entitats socioeducatives públiques i privades:
- Lleis generals i Marcs reguladors.
- Polítiques públiques.
- Funció social de les entitats.
Cultures i estils educatius:
- Missió, valors i cultures institucionals.
- Tendències i estils educatius.
TEMA 1.2: CONCEPTES PRÒXIMS
- Adoctrinament. Transmissió d’una doctrina, dogma o moral. Procés
sistemàtic fonamentat en l’esforç per part de l’educador. No es deixa opció
a la persona a manifestar-se.
- Ensinistrament. Transmissió i pràctica de destreses i comportaments.
Procés repetitiu, mecànic i de resultat immediat.
- Aprenentatge (activitat complementària a ensenyament). Adquisició del
que sigui: coneixements, comportaments, etc. Activitat per part del que rep,
implica canvi cognitiu o conductual.
- Condicionament. Transmissió de pautes de comportament des de
l’exterior. Procés a través d’estímul i resposta que implica mecanismes
fisiològics. Limita la llibertat de l’individu, suposa controls i fites
d’aprenentatge.
- Ensenyament (activitat complementària a aprenentatge). Pràctica que
posa a prova uns coneixements, pràctiques i habilitats. Procés que cal
repetir per consolidar l’aprenentatge.
- Instrucció. Transmissió de coneixements intel·lectuals, no morals. Procés
organitzat, unificació d’unes fites intel·lectuals.
- Inclusió. Introducció de quelcom dintre d’un altre cosa o dels seus límits.
Accions per evitar exclusió (donar resposta a la diversitat).
- Manipulació. Direcció, conducció de la conducta d’algú, Implica canvis en
l’altre persona, sobre qui es té autoritat. Manca de llibertat de l’individu
 - Socialització. Assimilació i vivència de normes socials i de convivència
d’una societat. Procés a través del qual la persona s’adapta a una manera
de viure concreta.
- Aculturació. Aprenentatge dels trets i característiques per adaptar-se a
una cultura. Generalment a expenses de la cultura pròpia i de forma
involuntària (colonització).
Educare (Educo-as-ere)
- Educació com acció de fora cap a dintre.
- Metàfora de la pissarra en blanc (educand) i l’escultor (educador).
- Sinònim de criar, alimentar, nodrir, instruir, ensinistrar, reproduir.
- Relacionat amb tendència conductista, pedagogia tradicional i
heteroeducació.
Educere (Educo-is-ere)
- Educació com acció de dintre cap a fora (no hi ha educació sense
activitat).
- Metàfora de la partera (educador).
- Sinònim d’extreure, desenvolupar, fer sorgir, treure a la superfície…
- Relacionat amb tendència biològica, pedagogia més piagetiana i
autoeducació.
TEMA 1.3: APROXIMACIONS AL CONCEPTE D’EDUCACIÓ
Per a apropar-se a les definicions d’educació, ho podem fer diferenciant les
definicions descriptives i normatives:
Descriptives:
- Què és l’educació?
- Descripció, síntesi i sistematització d’un fet.
- Definició de diccionari, “així és com funciona l’educació”.
- Acostuma a ser de persones extremes al procés educatiu.
Normatives:
- Què i com hauria de ser l’educació?
- Manifestació d’una fita i un desig, també representa un programa de futur
o un pla de treball.
- Definició tipus “l’educació per acostar-se a la pereció humana.
- Acostuma a ser de persones implicades en el procés educatiu
TEMA 2: AGENTS I RELACIONS EDUCATIVES
1. Paradigma sistèmic: agents educatius i relacions.
- Educand → Educabilitat
 - Educador → Educabilitat
- Medi → Educabilitat
- Relació educativa → Intercanvi i acció conjunta
El paradigma sistèmic trenca amb l'actitud analítica de la ciència ja que:
- El món no és un objecte aïllat.
- La realitat no és mecanicista.
Hi ha una crisis perspectiva en relació a la complexitat i la multiplicitat.
La teoria general de sistemes (Ludwing Bertalanffy) ens diu que:
- El sistema està constituït per elements.
- Aquests elements interactuen entre ells o amb l’entorn.
- La relació crea una totalitat organitzada.
Educant entès com a sistema:
- Constituit per diferents elements (biològics, psicològics, culturals i socials).
- Elements interrelacionats que no es poden tractar per separat.
- Educabilitat com complexitat.
Educant entès com a sistema obert:
- Rep influència externa.
- Capacitat per adaptar-se a les novetats.
- Ser inacabat.
- Educabilitat com obertura.
Educant entès com a sistema obert i autoorganitzat:
- Protagonista del seu procés informatiu.
- Capacitat d’autonomia.
- Educabilitat com autonomia i voluntat.
L’educació des d’una perspectiva sistèmica:
- L’educació és un procés.
- Es produeix per interrelacions (Actives, Comunicatives, Mentals).
- Produeix canvis que impliquen guany d’informació.
- Guiat per una regulació adaptativa, projectiva, introjectiva.
- De caire optimitzant i evolutiu.
- Es produeix en un context històric i social determinat.
- Es concreta en una manera de ser.
Educand:
- Educabilitat→ Capacitat per aprendre i disposició a rebre influències
educatives. Característiques:
- Creixement i maduració biològica.
 - Possibilitats psíquiques d’aprendre.
- Possibilitats per vincular-se afectivament.
- Capacitats per assimilar els continguts socioculturals i els
valors morals d’una comunitat.
Educador i medi:
- Educativitat→ Capacitat per influir, possibilitat de ser font de novetat i
propietat de l’educador i del medi per establir relacions optimitzants amb
l’educand. Característiques:
- Programa i porta a terme accions educatives.
- Impliquen l’acció concertada dels participants.
- Persegueixen objectius i expressen valors.
- Es produeixen en situacions de “taller”.
Relació educativa : cara a cara.
Intercanvi cara a cara entre educador i jove, intercanvi cara a cara entre iguals i
vehicle de formació de la personalitat, la moralitat i el coneixement.
Característiques:
- Vincle.
- Operació cognitiva.
- Intercanvi afectiu.
Eixos de la relació:
- Construir coneixement.
- Manifestar afecte i cura.
- Límits i disciplina.
Pedagogia de la relació educativa. Significats:
- Personalitza als nois i noies.
- Ofereix espais de seguretat i confiança.
- S’interessa pel que preocupa als joves.
- Ofereix models d’actuació i pautes de comportament.
- Acull a tots els membres d’una comunitat.
- Confia en les possibilitats dels alumnes.
- Fomenta relacions de respecte i reconeixement.
Diferents àmbits provoquen canvis que optimitzen a la persona:
Educació informal:
- No intencionalitat.
- No selecció d’informació.
- Autoeducació.
 - Imprevisibilitat de resultats.
- No avaluació i control.
Dins de l’educació informal trobem:
- Educació formal:
- Intencionalitat i planificació.
- Definició específica d’objectius, procediments i continguts.
- Sistema educatiu reglat i homologat.
- Estructura legal educativa.
- Intencionalitat i planificació.
- Definició específica d’objectius, procediments i continguts.
- Sistema educatiu reglat i homologat.
- Estructura legal educativa.
- Avaluació i certificació de l’aprenentatge.
- Educació no formal:
- Intencionalitat educativa.
- Diversitat de plantejaments educatius.
- Institucions i mitjans amb voluntat d’educar: reconeixement social.
- Fora del sistema educatiu reglat.
TEMA 3: TENDÈNCIES EDUCATIVES CONTEMPORÀNIES
Una tendència educativa respon a quatre punts:
- És un pensament pedagògic definit, de vegades és identificable per un sol
autor.
- És un moviment d'idees i de pràctiques, un pensament global de
l'educació.
- Sempre planteja una posició alternativa.
- Ha de tenir repercussió social.
El concepte tradicional té quatre característiques:
- Passat. Ja sigui proper o més antic.
- Obsoletes. No són a prop dels canvis socials.
- Dolentes. Ús de la violència, aprenentatges poc útils…
- Majoria de les escoles. Un gran nombre de gent ha tingut una educació
tradicional.
Tendències pedagogia tradicional:
Model Preceptoral. Es caracteritza per:
- No hi ha aula, gabinet, estudi o biblioteca.
- Preceptor, mentor o tutor individualitzat.
 - Cultura general.
- Funcional mentre hi hagi pocs alumnes.
- Elitisme social.
- Ni cal materials ni organitzar l’espai.
- No calen mètodes disciplinaris.
Model caos. Es caracteritza per:
- Manté ensenyança preceptoral però amb més alumnes.
- El mestre només atén a un educand.
- Caos descontrolat.
- No hi ha didàctica.
- No hi ha disciplina.
Model tradicional. Es caracteritza per:
- Ordre estricte i rigorós.
- Espai organitzat.
- Evitar circulació i desordre.
- Valor afegit al lloc.
- Ensenyança = disciplina.
- Transmissió vertical i uniforme dels coneixements.
- Disciplina rígida.
- Inici de la didàctica.
Característiques de la pedagogia tradicional(tres models):
- Concepció racionalista de l’home:
- Concepció infància.
- Raó instrument per controlar món.
- Cultura clàssica com a model:
- Importància programa i manual escolar.
- Ensenyança enciclopèdica.
- Didàctica verbalista:
- Importància paraula.
- Aprenentatge memorístic.
- Educació autoritària:
- Magistrocentrisme.
- Disciplina.
Tendències pedagogia activa:
Modernitat (racionalisme). Té tres corrents filosòfiques:
● Positivisme(empirisme).
 - Únic coneixement: científic.
- Coneixement= descobriments positius (reals i verificables).
- Realitat (sensible) es pot interpretar per a raó i la lògica.
- Dades verificables (fets positius) = evidència empírica.
- Monisme metodològic = mètode únic per totes les ciències.
- August Comte:
- Positivisme sociològic = Societat funciona per lleis generals
que es poden conèixer i descriure (en contra coneixement
intuïtiu, introspectiu, metafísic i teològic).
- 3 etapes història humana: màgia, metafísica (grecs) i
científica.
● Idealisme.
- Les idees existeixen amb independència de la realitat.
- Podem conèixer la realitat, però és un constructe immaterial (fruit de la
ment). Els objectes no poden existir sense una ment que sigui conscient
d’ells.
- Idees, creences i valors = donen forma a la societat.
- Immanuel Kant:
- Coneixement comença amb l'experiència, però no neix d’ella.
- Tots tenim estructures anteriors a l'experiència (judicis a
priori).
● Naturalisme
- Crítica a la tirania de la raó.
- Contra hipocresia moral i social.
- Revalorització dels sentits i emocions.
- Rousseau:
- Nova concepció de la infància més una nova concepció de
l’organització social.
- Teoria del contracte social (govern per contracte,acord de la
voluntat general).
Rousseau manté la tirania de la raó i la importància de l’espontanietat i veritat
intuitiva i autèntica felicitat. Rousseau proposa una educació natural o negativa
que consisteix en:
- No ensenyar allò bo o dolent.
- No protegir.
- No castigar.
 - Confiar possibilitats de la natura al nen.
- Deixar que conegui per ell mateix.
La seva obra pedagògica s’anomena Emili i té la finalitat d’educar per a evitar la
corrupció social. Consta de diferents etapes:
- I. Observacions generals.
- II. 2 a 12 anys: infantesa, jocs i curiositat.
- III. 12-15. Adolescència i aprenentatge per experiència.
- IV. 12-20. Asumir pràctiques habituals de l’època.
- V. 20-endavant. Maduresa.
Context històric de l’Escola activa(finals del s.XIX-inici del s.XX, anys 20).
És un període de transformacions econòmiques, demogràfiques, socials i
polítiques. És produeix:
- Una revolució industrial i societats industrials.
- Creixement del capitalisme i les seves conseqüències.
- Nou paisatge urbà i social: fàbriques i treballadors.
Període de transformacions:
- Moviment demogràfic mundial.
- Amèrica: Terra d’oportunitats.
- I Guerra Mundial (1914-1918) i Revolució Boltxevique 1917.
- Desconfiança en la societat tradicional i l’escola tradicional: immobilisme,
autoritarisme, formalisme…
- Nova esperança social en una nova educació: pau al món.
Moviment Escola Nova Activa. Es caracteritza per:
- Passivitat
- Intel·lectualisme
- Escola tradicional
- Magistrocentrisme
- Verbalisme
- Enciclopèdica
Rousseau com:
- Concepció Infància
- Educació negativa
- Revolució psicopedagògica
- Europa:
- Montessori
- Decroly
 - Ferrière
- Freinet
- Escola moderna francesa
- USA:
- Dewey
- Educació progresiva
- Kilpatrick. Projectes
- Plan Daltons. Pelotons.
Aquest nou moviment implicava:
- Nova actitud davant el nen.
- Nova concepció aprenentatge.
- Nova concepció relació-adult.
- Nova concepció del contingut.
- Mètodes i tècniques d’aprenentatge.
Idees claus:
El nen té uns interessos i unes motivacions, aprèn mitjançant la participació que
pot ser individual o col·lectiva, s'aprèn seguint l’activitat, pautant-la, precissant
els passos i distribuint responsabilitats. També aprenen mitjançant l’acció que
implica experimentació com les situacions de taller que hem realitzat. Totes
aquestes accions i responsabilitats les organitza el mestre.
Tendències pedagogia activa: Freinet i Dewey.
C. Freinet
Va ser un mestre que va tenir diferents influències:
- Crític amb escola tradicional: “Escolástica” i amb l’Escola Nova.
- Pedagogia del Treball: Makarenko.
- Experiència vital.
És un mestre que:
- S’inicia a l’escola rural.
- No és un teòric, vol solucionar problemes vida quotidiana.
- Planteja urgència de Modernitzar l’escola.
- Tanteig experimental.
Els principis més destacats de la teoria de C. Freinet són:
- El nen és de la mateixa naturalesa que l’adult.
- Ser més gran que l’alumne no significa estar per sobre.
- El comportament del nen depèn del seu estat fisiològic, orgànic i
constitucional.
 - A ningú no li agrada que el manin de manera autoritària, per tant no
classes magistrals ni autoritarisme.
- El fracàs és inhibidor, destrueix la iniciativa i l’entusiasme.
- Pedagogia del treball: el treball és natural i no el joc.
- El llibre de text no s’han de fer servir a l’escola.
- L’escola ha de ser una cooperativa escolar.
- S’aprèn mitjançant l’experiència i no amb regles i lleis: tanteig
experimental.
- Els valors no s’ensenyen, es viuen.
Les principals tècniques de C. Freinet són:
- La impremta escolar i les tècniques d'impressió.
- El text, el dibuix lliure i els llibres de la vida: metodología natural.
- Els fitxers escolars i autocorrectius: aprenentatge cooperatiu a la biblioteca
de l’aula.
- La correspondència entre escoles.
- El plans de treball.
- L’assemblea cooperativa, les conferències i el mural.
- Els centres d'interès.
Les diferents invariants pedagògiques seves són:
- A cada uno le gusta escoger su trabajo, aunque la selección no sea la
mejor.
- A nadie le gusta alinearse, ponerse en fila, porque hacerlo es obedecer
pasivamente a un orden externo.
- A nadie le gusta trabajar sin objetivos, actuar como un robot, es decir
plegarse a pensamientos inscritos en rutinas en las que no participa.
- El trabajo debe ser siempre motivado.
- Las notas y las calificaciones constituyen siempre un error.
- A nadie, niño o adulto, le gustan el control ni la sanción, que siempre se
consideran una ofensa a la dignidad, sobre todo si se ejercen en público.
- El maestro debe hablar lo menos posible.
- La vía normal de la adquisición no es de ningún modo la explicación y la
demostración, proceso esencial en la escuela, sino el tanteo experimental,
vía natural y universal.
- Solamente puede educarse dentro de la dignidad. Respetar a los niños,
debiendo éstos respetar a sus maestros, es una de las primeras
condiciones de renovación de la escuela.
Dewey
Va ser un filòsof i educador que va estar a l’Universitat de Chicago i a l’Escola
Laboratori. Les seves influències són:
- Pragmatisme.
- Interaccionisme Simbòlic.
Les seves idees claus són:
- Democràcia = Forma de vida
- Utilitat del coneixement
- Learning by doing
La democràcia és:
- Directa. Les decisions es prenen per participants (poble,grup).
- Representativa. Les decisions es prenen per els representants escollits.
- Participativa. Model polític que facilita l’organització i l’associació.
- S’aprèn i es viu col·lectivament.
- L’única manera d'aprendre-la és fer de l’escola una autèntica democràcia.
Crítiques de la pedagogia tradicional:
- Passivitat
- Dependència (intel·lectual): allibera a la ment de fórmules verbals
disfressades de coneixement.
- Autoritarisme
Pedagògicament Dewey mostra:
- Programa i continguts
- Relacionats amb la vida i interessos infants.
- Programa útil
- Treball manual
- Moviments de l’escola progressista
- Llibertat
- Interès = motor tasca escolar
- Estudi científic
- Educador com orientador
- Escola i comunitat
En contra d’aquesta pedagogia trobem:
- Educació com a preparació
- Educació com a desenvolupament
- Educació com a adiestrament
- Educació com a instrucció
 Tendències pedagogia antiautoritària: Rogers i Neill
La corrent antiautoritària es contextualitza amb la II GM i la necessitat d’una
nova cultura, l’experiència decepcionant de la Revolució Soviètica i la
democràcia occidental. Hi havia una esperança en la utopia que era una nova
societat la qual només els joves podien fer-la basada en la llibertat i en la
felicitat. El moviment antiautoritari era la revalorització de l'individu davant la
imposició de les persones i de les institucions.
La pedagogia antiautoritària rep diferents influències:
- Rousseau
- S.Freud
- Anarquisme
Els representants d’aquesta pedagogia són: A.S.Neill amb Summerhill i Carl
Rogers amb l’Ensenyança no directiva.
Els principis pedagògics són:
- Llibertat: condició, finalitat i mètodes educatius.
- Educació terapèutica: eradicació por i culpa.
- Ni mètodes ni continguts: actituds.
- Importància del context social no autoritari.
La tendència autoritària es caracteritza per:
- Llibertat per a l'individu i el grup.
- De la comunitat educativa a la comunitat terapèutica.
- Preocupació per la convivència i el desenvolupament individual.
- Poca preocupació pels continguts.
- Educació és un vehicle per a l'adaptació crítica a la societat.
Enten a l’educació integral com a:
- Educació integral (treball manual, treball intel·lectual i educar per a la vida
social).
- Rebuig a l'autoritat “negativa”.
- Autoritat moral (confiança i repte).
- Aprenentatge des d'autonomia i llibertat.
Enten a l’autogestió pedagògica com a:
- Gestió de l'escola és responsabilitat de tothom (profes i alumnes).
- Currículum el defineix el grup.
- Espais educatius llibertaris han de ser autònoms i independents.
Enten a l’educador/a:
- Guia.
 - Acompanyant.
- Carismàtic.
Carl Rogers
La seva obra El procés de convertir-se en persona és una de les més importants
ja que tracta de:
- Obra accessible sobre la base de l'experiència clínica (no només
professionals psicologia).
- Infinitat de consultes sobre la psicoterapia i les relacions.
- Avançar en la idea d'estímul resposta, teoria de l'aprenentatge,
condicionament operant.
- Tendència fenomenológica, existencial, centrada en persona.
La seva psicoteràpia centrada en el pacient es basa en:
- Experiència clínica.
- Preocupació pel desenvolupament individual: emergència del jo.
- Experiència de ser: sensibilitat i capacitat.
- Clau terapèutica: no inspirar rebuig.
- Client: sap qui és, allò que l'afecta, problemes fonamentals i experiències
oblidades.
Li atorgava a la seva psicoteràpia un enfocament personalitzat mitjançant
l’aprenentatge vivencial i no directiu. La psicoteràpia humanistica:
- Importància de les relacions i les valoracions dels altres.
- valoració positiva per part dels altres valoració personal positiva
coincidència de les valoracions internes i externes.
- 1. Totes les persones tenen una tendència innata a actualitzar els
seus possibilitats vitals.
- 2. El desenvolupament només és possible per mitjà de l'experiència
personal.
- 3. Educador: empatia, confiança i autenticitat.
La seva teràpia és una experiència on s’abandona a la pròpia subjectivitat.
El procés de convertir-se en persona es basa en:
- No és útil aparentar, ni actuar en contra del que en allò profund de mi
mateix.
- No podem canviar ni deixar allò que som, mentre no hi hagi acceptació tal
com som. Quan ens acceptem, el canvi arriba sense que s'adverteixi.
- En mostrar-se com un és, les relacions es tornen reals.
- Les persones s'orienten en una direcció bàsicament positiva.
 - Vida = procés dinàmic i canviant.
Alexander Sutherland Neill
Els seus principis educatius són:
- La bondat natural condueix a la felicitat
- La finalitat de l’educació és la felicitat
- El vehicle per aconseguir les finalitats educatives és l’amor
- Cal promoure una educació en i per la llibertat
- Cal prestar especial atenció als sentiments i les emocions
L’escola de Summerhill és un lloc on posa en pràctica aquesta pedagogia
mitjançant pràctiques educatives:
- L’escola de Summerhill és un internat.
- Una comunitat de vida i aprenentatge.
- Regida per mecanismes de decisió col·lectiva: assemblea.
- Regulació de la convivència: mediació.
- Regulació del treball pels propis escolars: optativitat per anar a classe.
- Festes i teatre.
- Seguiment i relació individualitzada: lliçons individuals.
Tendència pedagogia socialista: Makarenko.
Els seus antecedents es centren en Karl Marx, que defensava:
- L'home és fruit de les relacions socials.
- Les relacions en el sistema capitalista són encoratjants.
- El treball forma l'home: mitjana entre la natura i l'activitat humana.
La pedagogia del treball consta d’una reivindicació del treball infantil, una
combinació entre el treball i l’estudi i una formació polivalent.
La pedagogia socialista té com a representants Makarenko, Gramsci i Suhodolski.
Tots tres defensaran:
- Importància de la col·lectivitat.
- Pedagogia del Treball.
- Organització militarista.
Makarenko
Va escriure al 1920 Colònia Gorki que té tres etapes:
- Etapa: Inici colònia.
- Etapa: Consolidació.
- Etapa: Fusió.
Les idees claus de Makarenko són:
- Col·lectivitat.
 - Cal un col·lectiu:
- Fort i cohesionat.
- Amb metes clares i exigents.
- Amb història pròpia.
- Treball.
- Pedagogia de l’esforç i la voluntat.
- Exigència amb l’educand.
- Tècnica pedagògica.
- Importància de la disciplina.
- Destacaments i elements militaristes.
- Autogestió “autoritària”.
Alguns principis i pràctiques de la pedagogia socialista de Makarenko són:
- Col·lectivitat
- Assemblees generals.
- Tribunals populars.
- Soviet de jefes.
- Intervenció educadors (casos extrems).
- Camaraderia
- Vetllades.
- Jocs, brimes.
- Passejos.
- Vida similar: educador i educands.
- Igualtat
- Càrrecs rotatius.
- Mateixos drets i deures.
- Cap privilegi.
- Fidelitat a la colònia
- Xerrades.
- Esforç comú.
- Confiança
- Donar responsabilitats No indagar en experiències anteriors
- Creure en la paraula dels més importants.
- Comprensió
- Diàlegs personals.
- Raonaments, explicacions.
- Llibertat
 - D’expressió.
- D’abandonar la colònia.
- Formació
- Estudi.
- Lectures col.lectives.
- Classes art, música, teatre.
- Organització
- Agrupament per destacaments.
- Normes i obligacions clares.
- Horaris rígids.
- Odendiència a l’autoritat.
- Treball
- Repartiment de feines.
- Tallers i oficis.
- Destacaments mixtes i de treball.
- Disciplina
- Càstig físic.
- Expulsions.
- Presentació de models.
- Premis: títol de colono.