La llengua i els parlants: Ja variacié lingitistica Elllenguatge huma es manifesta en uns gran diversitat de lenges o didiomes Lal seu torn, cade llengua es realitza en nombroses maneres de parlar-a segons "epoce, el lloc, el grup social ila situacié comunicativa. Per tant, allo que més caracteritza la re- alitat linguistica és la seva veriebilitat Podem distingir quatre tipus de varietats linguistiques: diacrénica, diastratica, diatopi- ai diafasica. Les tres primeres tenen a veure amb els parlants, mentre que la quarta depén de la situacid comunicativa conereta. ‘1. Les varietats dialectals ‘Aquest tipus de varietats van vinculades a uns grups humans definits iformen part de la seva identitat. Hi distigim la varietat diatopica, la diacronica ila diastrastica, + Varietat diacronica (historica, temporal, generacional 0 cronolecte), fa referencia a estat de la llengua en una epoca o en un moment determinat de la historia. Gracies als textos que es conserven hem pogut coneixer les caracteristiques de la lengua en el moment en qué es van escriure. Aixi, podem coneixer com era el catalé del segle xv idiferenciar-lo del del seale xx 0 del catalé actual. + Varietat diastratica (social o sociolecte), La pertinenca dels parlants a grups socials ciferents origina aquest tipus de variaci6. Aquest grup pot ser una classe social, un collectiu professional també individus que comparteixen alguna activitat, Quan ‘aquest tipus de varietat es desenvolupa en cercles tancats origina largot. Largot Es la parla privada d'un grup social (mén estudiantil, collectiu medic, mén del joc, tribus urbanes, etc.) que persegueix una comunicacié restringida dins el grup al qual dona identitat, No es pot considerar un tipus de discurs, ja que es redueix a les activi- tats basiques que el grup practica ino a tata una lengua alternativa, perque el léxic no. 16 entitat fonoloaica 0 morfosintactica | tendelx a la diversitat i al canvi Distingim dos tipus dargots: ~ Argot professional: usat per persones que comparteixen la mateixa professi6, corn per exemple fusters, picapedrers, etc. o grups socials més o menys relacionats, com els politics, els estudiants, etc. = Argot marginal: és aquell que usen els sectors socials reduits i marginals amb fina litats criptiques | que crea un codi parallel a la llengua per evitar la comprensi6 per part de la gent que no pertany al grup. Es, per exemple, 'argot dels drogoaddictes, dels delinadents, etc. + Varietat diatopiea (geografica, geolecte 0 dialecte). Reflecteix les diferentes ma- eres de parlar la lengua segons el territori. Els parlants que viuen en llocs proxims comparteixen unes caracteristiques linguistiques —fonétiques, morfosintctiques i lexiques— que els sén propies i que els distingeixen d'altres grups de parlants que Viuen a altres territoris. Un exemple sén les diferéncies que hi ha entre els parlars occidentals i els orientals del catala. La dialectologia estudia la variacié diatopica i classifica les distintes varietats en dialectes i subdialectes. ve 65(@) La lengua i els parlants Els dialectes Encara que es trobi distribuida en quatre estats diferents, la lengua catalana és una de les més unificades dientre les romaniques. Des d'un punt de vista historic, podem classificar els dialectes del catala en consti- tutius i en consecutius. D'aquest manera, el catala central, el catala nord-occidental i el catala septentrional sén dialectes constitutius perqué deriven de l'evolucié del lati ‘que es parla al territori que avui ocupen. En canvi, el balear, el valencia i 'algueres son. Gialectes consecutius, peraué s6n el resultat de levolucié de la llengua catalana ex- portada a aquests llocs a causa de l'expansié territorial La delimitacié dels dialectes (i subdialectes) es basa en les Isogloses, unes linies ima- ginaries que assenyalen el limit entre la presencia o Vabsencia d'un tret linguistic de- terminat i, per tant, separen dues arees dialectals. Al segle xx, Manuel Mila i Fontanals va establir lexisténcia de dos grans blocs dialec- tals en la lengua catalana, oriental i occidental, a partir de la manera diferent de pronunciar les vocals atones. El bloc oriental compren la Catalunya Nord, Girona, Barcelona, la meitat nord de Tar- ragona, les Illes Balears i la ciutat sarda de lguer. Aquest bloc dialectal esta integrat per dos dialectes constitutius (central i septentrional) i per dos consecutius (balear i alguerés). El bloc occidental abraca Andorra, Lleida, la Franja Oriental d’Aragé, la meitat sud de Tarragona, la Comunitat Valenciana i el Carxe (Murcia). Consta d'un dialecte constitu- tiv (nord-occidental) i un altre de consecutiu (valencia), + Dialectes | subdialectes del catala czars {006 dons tarragoni ‘CATALA ORIENTAL, rmalloraut balear ¢ menoraul ‘eivissenc i formenterer alguerés rivagorea catala nord-occidental 4» starag tortosi CATALA OCCIDENTAL valencia septentrional valencia apitxat valencia valencia meridional alacant 66comuntrat \VALENCIANA 2 x - z w ie ° 3 ° < EI = & < ° 2 s z ea =z ° < Ey = fs q 3 ILLES BALEARS. LA VARIACIO LINGUISTICA / U@ o7(@) La lengua i els parlants «= Catala oriental i catala occidental El dialectéleg Joan Veny, en l'obra Els pariars catalans (1989) distribueix els trets dis~ tintius més significatius del catala oriental enfront del catala occidental, En aquesta lista es troben sintetitzades algunes daquestes diferéncies. eae Rect - a je atones es redueixen en vocal neutra arta} casto} oi tones es redueixen en ur pfulsar {ular ~ aie Stones es distingeixen: parfe.casfa} ~ ei u atones es eistingeixen: pfofsar sfular ~ Existencia de ieisme:“paia, “ut ~ Pronuncia de la x com a xe: xnxa, pan No pronunciacié de la del digrax ie en posicié intervocalicao final: ‘caxa, ‘cox. = No existencia de eisme: pala, ul ~ Pronincia dela x com a bx: “tantxa, ‘pantie ~ Pronunciacé de la del digrax en posicié Intervocalies 0 final caiea, cok. ~ Els plurals antics escuixols acabats en perden la nasal homes ~ Formes reforcades oreduides dels pronoms personals febes: em ens et us ef es en ~ Els plurals antics esdruivols acabats en n ‘mantenen la nasal homens = Formes planes dels pronoms personals fables ‘me, 05, t8 vos, 5@ (le), (os). ne. ~ Desinancies ou, @enla tapers. desing. del | - Desinéncies -o,-¢, ala la pers. del sing. del present dindcatu: canto, cat cant ~ Verbs incoatius am la desinéncia ei, et, ~ Desinéncies del present de subjunti la pers el sing, 2a pers. del sing. ~s, $a pers. del sing i, 3a pers. del sing~in: cant, cantis, ‘cant cantin. ~ 1a 2a pers. dol plural de auxiiar haver amb Ia forma hem heu. ‘Mira m9 llombrigo: xa, be El dialecte balear present dindicatiu: canto, cante ~ Verbs incoatius amb la desinencta “x isca ~ Desinencies del present de subluntiu Ta pers el sing, -a, 2a pars de sing, es, 50 ners. de! sing, -2, 3a Ders, del sing. -en, canta, cantes, ante, canten, ~ 1a 2a pers plural de Tauxiiar haver amb la forma ham, hau. spill xc, mel, corer. Es parla a les Illes Baloars: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. LLaillament geografic el duu a ser un dels dialectes més protegits diinfluéncies ex- teres. El fort arrelament dlarcaismes de tote clesse i una gran abundancia i varietat Glassimilacions i de palatalitzacions, juntament amb el fet de ser nic dialecte que pronuncia la e neutra en posicié tonica, dificulten de vegades la comunicacié amb ‘els parlants de fora de les illes. Un dels trets més distintius dlaquest dialecte és I's de Farticle salat en la llengua parlada (excepte a Pollenca), Abans, en el subdialecte salat del catala central també s'usava aquest article, pero avul practicament ha desaparegut en aquells indrets on es parlava, com ara pobles de la costa Brava com Blanes, Begur i Cadaqués. També es mantenia a Tarbena i ala Vall de Gallinera, al Pais Valencia aLA VARIACIO LINGUISTICA / U@ Ed Lza ila e atones es contonen am la ereutra /a/: mare, pronunciat [mar3} ‘Aquest tret el comparteix ami el cata central Manteniment de ae neutra /a/ en el vocalisme tonic. La vocal e de les paraules déu (ivnitat), deu (10) deu (del vero deure) té tes pronunciacions diferents En malorgui es pronuncia le neutra en posieié atone en es segdents casos: Verbs que tenen una e rzotonica (deixar nevar.). Aquesta caracterstica permet de diferenciar pegar de pagar, = Cuttiemes com mecitar especial En posicions finals com manec. = Quan jae esta en contacte amb a.com beats, presmbul reaccid La neutralitzacié de ou Stones en ues produelx a Menorca, Elvssa | Soller ‘Aquest tret el comparteix amb el cata central. La rest de ila de Mallorca manté ls © en quasevol posicio,tret de quan aquest va seguida d'una /o una u toniques, on neutralitza en u: sonar, colo”, per® en ccanvi cas/> “cust comu > “cum Els grups qua i gua es pronuncien co | go: pasqua, pronunciat “pasco: lengua, pronunciat “tengo, leisme. La Wes pronuncia&erela, pronunciat “ore(a]: pala, pronunciat “pata: rel, pronunciat *e3), No pronunciacio de lar final: pati, ronunciat ‘pat, Aquest tet el comparteixen tote ls Gialectes excepte gran part de! valencia. Profusié dassimiacions consondntiques:actor,pronunciat [alt poe dole,pronunciat “podidots: cap ove, pronunciat “caleflova Us de fatctesalat que presenta aquestes formes: rmasc.sing masc. pl fem.sing. fer. vocal es (ets) s ser aAmb+ 50 sos <2 ses ) ee) ‘Ara b6, aquest no 6s Tunic article del balear ja que tame s'tiitza Fertile Iiterar fen una série de casos: = Davant el nom de les hores:/a una i mii, fs dues en punt, ~ Davant noms magniieats:e! mén, la Mare de Dé, el amon, Fame. =Davant noms de classes de productes. costums, danses, etc: peres de ia nau (Mallorca), a larga ia curta (bal eivissenc), cy@ La lengua i els parlants ~ Mots dela terminologia pesauera: pescar aa fluixa, el car ~ Algunes locucions: sapar a la fresca. ~Alguns topbnims: La Mola, La Savina, E! Toro, = | [Lantcle personales manté ben vi en Toni, nandreu, na Bel Us dels pronoms: ~ Les formas invertdes dels pronomsalternen amb les plenes: se salusen /es salucen, ‘me os /€m a, ~ La combinacié de pronoms co + 6s un altre arcalsme ave es dona en el maloraut fe don/el te don, En es combinacions de verb + pronom raccent es desplaca sobre el pronomn andr- sein> anar-sé, Morfologia verbal = La a persona singular del present dingicat no presenta desinbncia: jo par o pens pent. La 1a 2a persona del plural del present dindicatiu dels verbs de la Ta conjugacié tenen la desinéncia-am,-au (cantam, cantau). ~ El present de subjuntiu presenta la desinancia i sigut dormis. ~ La la persona singular del present dincicatiu del verb ser és som. ~ Limperfet de subjuntv de la a conjugacié presenta diferents desinéncies segons el subdialecte + mallorgut i eivssene: as, assis, 85 “BSS, ssi, -assin, (cantas, cantassis). ‘+ menoraut: és. -essis -€5 -éssim -éssiu -essin (canteés, cantessis) ~ Sén arcaismas algunes formes com dit fut dim, dus. dim, dts. = El passat stutiitza en la forma perifstica: vaig cantar, vares/vas cantar va cantar varem/sam cantar varew/au cantar varenWan cantar. EI passat simple practicament només és utlltzat en eivssenc perd sense la la persona singular: vaiy cantar cantares, contd, cantarem, cantareu, cantaren ~ Latitzacié del perfet amb lauxilia ser en mallorquli menorqurds una caracteristica (ue Sesto percent: he anat, has anat / som anat, ets nat Le especie: Besada, talent. capellcalcons, ca, mo, xot,atlot, alot, nn. nina, cercar nig ‘trempartossina, dol, doblers, borabaixa, sam, misser,macona, tomatign. = Mots compartts entre e! malloraul el menorqut trunyelles Ctrenes), emeegueirse avergonyir-se), padri Cav) Mots compartits entre el malioraui | feivissene: endiot Cgall dind!>, greixonera (eassola), barat Coarrata} = Mots compartits amb el catala nord-occidental | el valenci®: pardiner, banyar-sa a0< 1 L293 atones es confonen amb la e neutra /a/: mare. pronunciat mara. ‘Aquest tret el comparteix amb el bales. 2) Lacitav stones es confonen en el $0 /u/: foro, pronunciat “tor{ul, Aquest trot el comparteix amb alguns altres parlas oriental 3) Enaguncas, ta tes pronuncia orela, pronunciat“url(a). vl pronunciat “wu rel, pronuncat “reia) 4 Nopronunciacio de lar final: pati pronunciat “pati Aquest tet el compartexen tots els calectes excepte gran part del valencia, ec 1 Cadverbi de lac de maxima proximitat és aqui 2) Possessius am® les formes en v: mova i teves, BY) Uiezacie de ranicie determinat com a article personal e! Miquel (Andreu, fa ‘Marta, Aquesttret el comparteix amb el nord-occidental “4 Combinacio de pronoms de complement indrecte | directe: [hi fare, porta-a-hi 8) Mertologia verbat ~ Lala persona singular del present dlindicatiu presenta una desinéncia-0 pronunciada 1: canto, pronunciat “cant. El present de subjuntiu presenta la desinéneia i tingui. diguis. 1) Lexic especie: noi escombrar. 2) Castetanismes:focina sueta maco. 3) Paraules Gargot: praren loc danar-se'n: pela en loc de pesseta cfssar en loc de veure;clapar en loc de dormir 4) _Gtanismes:calés en loc de atiners guipar per mirar: palo per home. n@ La lengua i els parlants + El rossellonés Es parla a Franca, a les comarques de Rossell6, Confient, Capcir, Vallespir i Alta Cerdanya, 'anomenada Catalunya Nord. La seva peculiaritat ve condicionada pel contacte historic i geografic de Foccita i del frances. [1 tsencia ae paroutes escruinoles: ‘musica, “votonica,“paraboie, [Emmudiment de la vocal final de les paraules esdrtvoles acabades en “ia: historia > histor [3 Tencament de atona en /seguida duna consonant palatal geno > “gnu. El iftong -ua teri, preceait de g 0 q ha monoftongat an o: quatre > “catre: guapo > *gop0. Confusié del so fort iol feble de lar per influéncia de la r francesa. Aix! pare i para sonen igual > “paga. Refore de paraules acabades en -r per la dental tor pur > “ort purt. Supressié de la -d epenttica: moldre > moire, vandre > “verre, NIVELL MORFOSINTACTI ‘cam/> “cami ple Plural de paraules agudes que tenen -n timologica només amb ies. [Negacio amb la particula pas, en loc de 'adverbi no: no ho sap > ho sap pas. Formes de Tartcle ef, es, les, encara que una part del teritori conserva la forma arceica lo, = Possessius meu, feu, seu, que sovint tusen davant una paraula fernenina. = Numerals amo influencia francesa, Cardinals: desesset (Gesset), desevuit (oevult, esenou (denou), quatrevints (vutanta), qustrevintdeu (Noranta). Ordinas: primer, ‘segon, trussieme, quatrieme, cinquieme. ~ Indefinits amb les formes arcaiques quelcu, qualque, queicom, = La conjuncié més ha suplantat totelment nerd, El génere alguna paraula no coincide amb el de la llengua normatva’ la fred, ef ‘sang, 8 dolor = Fronoms febles antenosats sempre al verb: Festimant. Morfoloaia verbat =Desinencia ~j en la Ta persona singular del present dindicatiu imperfet | coneliconal: jo cant jo eantav jo cantar ~ Abundancia de participis en “i: nat. ~ Elverb ser ésser fael present dincicatiu: sun (o sum), ets, és, sem seu sun. Sempra tambe com a auxin = Elverb anar fa el futur ir rds. etc, lel condicional nia, res, teLA VARIACIO LINGUISTICA / U@ 1 Cceitansmes: fede Covelle),cotel Caoniver), veire (aot), Galicismes: gate (pasts), bolanger Ferner’), Mots propis: nugues nous’), pallago (no. 2) Arcaismes: ca, cercar morro. = Lalgueres Es parla ala clutat de lAlguer, alla italiana de Sardenya des del segle xv, quan la ciutat fou annexionada a la corona aragonesa i repoblada per catalans. El catala, hi va ser oficial fins @ principis del segle xv i, recentment, el 1997 s'ha tornat & reconaixer-ne loficialitat. €s sorprenent la supervivencia d'aquest nucii linguistic, supeditada actualment a la transmissié generacional de la lengua per frenar un procés de substitucié linguistica. Pee NIVEL FONETIC 1 Distincié de les consonants f/v. Es manté la 2 intervocalica de carabassa (carbassa), caragor cargo), 2 Les consonants d/intervecaliques es pronuncien vida > *vira, vila > “ra, pada! > *naral. 3) _La consonant /prevedia de consonant es pronuncia r gelada > ‘jarare, melo > ‘mars, 4) Semmudeixa r final en els mots polisitiabs | es reforca en els monasiliabs:portar > “oul, sentir > “sents, cor >°¢0, cur > “ab La consonant o del grup -dr- en posici intervocalica es pronunciarfadr’> “far. viore > vir. Vista de tAlguer. 8@ La lengua i els parlants [1 bes formes de rartcle son ff oss ‘Abséncia de larticle personal. solo és petit > Paul és pit Plural antics esdrdixols que tenen -netimologica amb -ns: homens. Les formes dels possessius sén meu, fou sou. nostro, vastra dal els corresponents femenins mia, tue, sve, nostra, vost, ela, El gbnere de qualque paraula no coincieix amb el de la lengua normativa: fs olor, fa sabor Merfologia verbat + Sense morfema en a ia persona singular del present cindicatu:jo cant +28 persone plural del present dindicativ amb la desinéncia ~au: mirau + El verb sero ésser fal present dindicatiu en sd, sé. és sem, seu, son. Boers [17 Sercismes i taianismes: crea > cariasa, guinu > mabrone ‘Arcaismes: anar eit > colaar-se,forquil > forqueta av) > morro. Castelanismes: amo > duenyo, mongeta > judi, lig > feu + El catala nord-occidental Es parla a Vestat d’Andorra, al territori aragonés de la Franja de Ponent —la Baixa Ribagorca, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya—; als dos Pallars (Jussa i Sobl- +), [Alt Urgell, la Noguera, la meitat occidental del Solsones, part de la Segarra, Urgell, el Searia, les Garrigues, part del Priorat, la Terra Alta, el Baix Ebre, la Ribe- ra dEbre | el Montsia, ales comarques valencianes de la Plana Alta, la major part de Alcalatén, tot el Maestrat i els Ports de Morella El catala nord-occidental parlat a la Franja de Ponent presenta alguns parlars de transicié, com per exemple el benasqués, cap a laragonés. El catala nord-occ- dental pariat al Matarranya, a les comarques valencianes esmentades, a les co- marques catalanes del Montsia, Baix Ebre i Terra Alta constituelx també un parlar de transicié cap al valencia, ™LA VARIACIO LINGUISTICA / U@ eto Lee tone final sona e oberte: nica, ronunciatxieel: lune, pronunciat Murce]. quest tret, el comparteix ami el valencia, 2) Leo atona inicial sol pronunciar-se au: ofeger-se, pronunciat“aufegar-se; lor, ppronunciat “aul ofendre's, pronunciat “aufendre' 3) Lee inci davant m,n. 5, es pronuncia a: embolicar. pronunciat“ambolicar. ‘Aquest tre, el comparteix amb el nord-occidental “4 No pronunciacié de final: patr pronuncit “pati Aquest tre, el comparteixen tots els calectes excepte el valencia general NIVELL MORFOSINTACTIC LLartcle determinat mascul és fo per a singular ios per al plural: o pare fos aries. 2) Morfoloaia verbat Laprimera persona singular del present indicat té la desindnela 0: fo canto jo ‘oro, pari. Formacié dels incoatius en -bc partis, services Lala persona singular del present de subjuntiuté la desinéncia & canta, para, tinge. ee 1) _Loxic especie: moins (gandric equivalent 8 ace, sl (cant, tind Costici). 2 _Lexic ave comparteix amb el valencia: gronera, melic, apeaar:espil. = El valencia Es parla a les comarques dels Ports, el Baix Maestrat, Alt Maestrat, 'Alcalatén, la Plana Alta, Camp de Morvedre, Camp de Turia, Horta, la Ribera del Xquer, la Costera, la Vall d’Albsida, la Safor, el Comtat, la Marina, 'Aicoia, les Valls del Vina- ops i rAlacanti Els subdialectes del valencia sén el valenci septentrional, el valencia apitxat 0 central iel valencia meridional, 78@ La lengua i els parlants Seto Lae inicial davant m,n. x, es pronuncia a: embolcar, pronunciat “ambolicar Aquest {ret el comparteix ami el nord-occidenta. ‘Tendéncia a no pronunciar lad las entre vocals, especialment en als suixos -ada | -ad0r, | esa: portalada pronunciat “20rtas feuradior pronunciat “Tauraor, belles, pronunciat “betes [TB Prenuncicis de Fina paper ronuncia dela s davant el fonema /k/ com si féra una webe cresca, pronunciat ‘ereixca. Aquest tet, el comparteix amb el nord-occidenta, No diferenciacié del so doles arafies a. t,t a/Uda, pronunciat afslude, plate, pronuneiat plata En alguns parlars, la @ tons final sona e oberta:xice, pronunclatxicel: una, pronunciat tine]. Aquest tet, el comparteix amb el nord-occidental Triple gradacié en els adverbs de loc (act ah, al) | en els demostratius, que tenen formas no reforcades en lala 2a persona: este (aquest), eve (aquei). aquell (2 Possessius ami ls formes en ui meus teves. a TTendéncia as del diminutiu, que a vegades substitueix la paraula primitiva: net per den Berenguer. Combinacié de pronoms de complement indirecte + complement directe: lho fara porte-tia, Morfoloaia verbal = La a persona singular del present dindicatiu de a Ta conjugaciété a desinéncia-e jo cante jo pare jo pense. = E present de subjuntu presents les desinéncies ~e i 2: parle, pera, dorma, = La formacié dots incoatius és ~i partisc, serves. Aquesttret, el compartx amb el orc-occidental = En la major part del valencs,Fimperfet de subjuntiu presenta la desinéncia en -37a, era re: cantara, perdera, partra ~ En alguns parla es manté viva a forma del preterit peret simple: canti perl dorm a LLarticle personal es conserva només en els toponims: Callose en Sari, CanetLA VARIACIO LINGUISTICA / U@ Lorie expect: bac, cabot lepot. et LLbrie que comparteix amb el nord-oceidenta: aranera, mele, apegar, esol ‘Arabismes aificds, albercoc, almassera, bacora,algeps, gandul Castelanismes: corder burro. ‘Quadre comparatiu de trets diferencials Ee fm Distincié de les cine vocels, Ge = Confusié de @ ia en /2/ = Neutralitzacio de ov enw. Lae tonica de mots aguts sol ser tancade. Lae tonica de mots aguts sol ser oberta. (ARRAS mmc ates Pronunciacis fricativa //. No pronunciacio de la rnc poe ‘Tendéncia alieisme. De vegades, afigen ~ns: ovens, homens. Afigen -s:joves, homes. De rarcaie haure: jo ha, rnosaltres ham, vosaltres hau. Del modern haver: jo he, rosaltres hem, vosaltres heu. +2 (io cante), em, -eu (cantem, canteu). -0 Go canto), em, -eu (cantem, cantev) 2 Go cant), -am, au (cantam, cantaup. “sc, “Pes, -l “bens conduise, condunes. visca, ques, -isca,isquen: conduisca, eixo, -eixes, -eben conden, ‘conaueies. ei, exis ein, ein conde. esc, exes, xen: conduesc, condveines. esca, esques, -esca, -esquen: conduesca, vara (cantara), era (temera), ira Gentira). 65 (cantés, temnés), is (Sentis). sas (cantas), és (temés), wis Gents) © (cant), 2 (tema, senta, ga). Josos. “i (€anti, teri, sent digu), Jo soe. “i (Gant, teri sent, digu?. Jo som. Meus, teva, seve, Meva, teva, seve, Sthidonen les dues formes Este, oixe, quell Esto, 0x3, aquelia. ACS, Bind, aid Aquest Aix, ao, quell Aquesta, aquella. Aquest. aquell. Aquesta, aquell Aix6, ali Desset, déneu, oihutt Disset dinow, civult Desset, denou, devuit ”