Una novella es fa amb una gran quantitat @’intuicions, amb \a certa quantitat d’imponderables, amb agonies i amb re- vunreecions de Anima, amb exaltacions, amb desenganys, vinb reserves de memoria involuntiria... tota una alqui- Inia, Sijo no he sentit mai cap emocié davant d’una posta \Jesol, écom puc deseriure, o, millor dit, suggerir la magia una posta de sol? Els carrers han estat sempre per a mi otiu d'inspiracié, com algun tros d’una bona pelicula, om un parc en tot 'esclat de la primavera o gebrat i esque- levie a Phivern, com la bona misica sentida en el moment }eets, com la cara de certes persones absolutament desco- hnegudes que totd’una creues, que tatreuen i que no veuras nati més. Per aixd et deixen una recanga dificil d'explicar jamb paraules, Una ma, en una pintura, et pot donar tot un personatge. Una mirada et pot impressionar més que no pas la bellesa duns ulls. Un somriure enigmatic que de ve~ suides pot ser nomeés la contraccié d’uns determinats ner- vis facials et roba el cori necessites fer-1o perdurat. Pens:si pogués descriure aquesta mica de moviment gairebé im: perceptible que canvia tota una expressié... Stendhal dei els detalls és el que hi ha de més important en una novella, 1 Txékhov: s'ha d'intentar Pimpossible per dir les coses com no les ha dites mai ning, Fer una novelta és dificil, estructura, els personatges, lescenari.,, aquest treball de tria é exaltant perqué obliga a véncer dificultats. Hi ha novelles que se timposen. D’altres les has d’anar traient un pou sense fons. Una novella sén paraules. Voldria fer veure els espasmes lentissims d’un brot quan surt de la branca, la violncia amb qué una planta expulsa la llavor, a immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Uccello, Pex« trema expressivitat dels somriures andrdgins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del mén, d'una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada destruc, amb els pits fora del gipd. No he arribat a tant. Eseriure bé costa, Per escriure bé entenc dir amb la maxima simplicitat les coses essencials, No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brllar encegadores, siles coHoques en el lloc adequat. Quan em surt una frase amb un gir diferent, tine una petita sensacié de victor Tota la gracia de lescriure radica a encertar el mitja d’ex- pressié, l’estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, @altres triguen molt, d’altres no el troben mai Alcap d’anys de no poder escriure res —Hlevat alguns con- tes— perqué requereix esfore i jo tenia coses més impor- tants a fer com és ara sobreviure, se’m va imposaz, podria 8 Wy Joni vora el mar, Igual que en el conte “Tarda al cinema” “il iqvull Vines contes, vaig adoptarla narracié en primera fetson, ef mondleg interior. Vinculada a les flors, sense Ho dinrant anys, vaig sentir la necessitat de parlar de flors {ie el meu protagonista fos un jardiner. “Un jardiner és sis persona diferent de les altres iaixd ens ve de tractar amb fly.” lard vora el mar, la darrera publicada de les meves uovolles, ctonoldgicament la primera que vaig escriure des- joods del gran marasme, per a mi és important perqué obre s\vunnia les ares. Desig de superacié, plaer d'escriure, dei- same cteure que encara en sabia una mica, que podia anar ja lluny, que els meus anhels d’adolescent no havien mort. ia, una casa abandonada, un jard{ desolat, idea ura del jardf de tots els jardins... Tenia ganes de fer una Jjuovella on hi hagués de tot aixd. M’agradava pensar que la {jynilia seria rica, amb una senyora fora de la casta. Desnive- \hida, Worigen modest. El personatge ideal el vaig descobrir 9) leresa Goday, que en el moment de formar-se en el meu uperit no es deia Teresa ni es deia Goday. No tenia nom. Una hllexa que ajudava la seva mare a vendre peix perd preparada Intoriormenta elevar-se de nivell amb aquella facilitat que sovint una persona, sobretot una dona, arrencada al seu yubicnt per un desti. Naturalment, sentia que ka novella cia diffcil, que exigiria molts personat ges, que seria erigada, ile lificultats, Mentre hi pensava, s’anava acostant insinuo- jument, com si demanés perdé @interferir-se, una altra hovella, d’estructura senzilla, amb un ball, amb un casa- inent, amb un terrat atapeit de coloms. La veia com una Winn famnovella on dominés absurd més desesperat, en la qual els coloms, de tants, agafessin qualitat de malson. Feia cami, a poca poe, La placa del Diamant. Ivaig triar de fer-la abans que la novella d"una familia, Treballant en el casament de la Co- Iometa, potser perqué feia temps que tenia ganes d'escriure un conte amb un personatge de cos present, va néixer, carre- gat de misteri, “Eladi Farriols de cos present”, que, aixicom. ‘Teresa encata no es deia Teresa, Eladi de cos present no es deia Bladi Farriols ni el vetllava una cuinera que es deia Ar= manda ni un pintor de parets que es deia Jestis Masdéu. Eladi Farriols, mort i estirat al mig d’una biblioteca de casa de senyors, em donava de la manera més impensada el primer capitol de Mirall trencat, que es convertiria en el dinové de la segona patt. L’estl era diferent del de La placa del Diamant, La novella d’una familia havia de ser més amplia, havia de tenir més obertura. No podia fer explicar la novella per un sol per- sonatge... Havia de substituir el mondleg per 'estil narratiu. Vaig arraconar “Eladi Farriols de cos present”. La plaa del Diamant se m1’enduia; a primer pla hitenia la Colometa, cin- ida, encarada a la vida que prendria sense ni un gra de sen- timentalisme: tal com la pren la gent del poble, sana. La placa del Diamant és una novela que va molt més enlla del que s‘acostuma a qualificar de novela. Aparentment la que ho sembla més; en realitat la que ho és menys. En La placa del Diamant, el ball de la festa major té arrels, profundes en mi, Filla nica, havia tingut tots els avantatges i tots els desavantatges d’una tal situacié. Breu: jo tenia ganes de ballar ia casa meva no ho volien. Una noia com cal wo ha de ballar, Nomeés ballaven les noies que s’estimaven joc, Joun’hifonia, Una nit, per la festa major de Gracia, vaig mb els meus pares a seguir carrers guarnits ia veure suivelats: la plaga del Sol ila plaga del Diamant. Recordo, ho hie recordat en moltes ocasions, que jo passava per carrers jlons de mtisiea com una anima en pena de tan trista que siva. Devia tenir dotze o tretze anys. De la manera més in- solita, anys després, com per art @encantament, se’m va icudir de fer passar en un envelat el primer capitol de La pla del Diamant, que no recordava com era ni per quins car- forss'hianava. Algd, en sortir la novella, segur dell mateix, convengut que era molt inteHigent i que havia descobertuna jyvan veritat, em va preguntar si la Colometa era jo. Bn tots ‘lx meus personatges hi ha caracterfstiques meves, perd cap dels meus personatges no és jo. Peralta banda, el meu sp historic m’interessa @’una manera moltrelativa. L’he ut massa, En La placa dl Diamant el dono sense haver-me oposat de donar-lo, Una novella és, també, un acte ma- sic, Reflecteix el que 'autor porta a dintre sense que gairebé vipiga que va carregat amb tant de last. Si hagués volgut parlar deliberadament del meu temps historic hauria eserit cronica. N’hi ha de molt bones. Perd no he nascut per limitar-me a parlar de fets concrets. : ‘Quan vaig voler escriure una altra novela no em sentia mb prou forga per encarar-me amb tuna novelHa que tingués mnolts personatges. Em calia trobar una estructura com la de La plaga del Diamant. Vaig caure en un parany. M’havia ficat tant dintre de a pell del meu personatge, tenia tan a la vora la Colometa, que no podia fugir-ne. Només sabia patlar comella, Havia de buscar algd de completament oposat. Iaixiva néixer, lleugerament patitica,lleugerament desolada, la Ce- cflia Ce e'El carrer de les Came, Un autor no és Déu. No pot saber qué passa per dintre de les seves criatures. Jo no pue dir sense que soni fals: “La Colometa estava desesperada perqué no donava Pabasta ne- tejar coloms.” Tampoe no li puc fer dir directament “jo estava desesperada perqué no donava 'abast a netejar coloms”, He de trobar una formula més tica, més expressiva, més deta- llada; no he de dir l lector que la Colometa estd desesperada sind que li he de fer sentir que ho esta. I perque el lector vegi la desesperacié de la Colometa em veig obligada a escriure: “Lva ser aquell dia que vaig dir-me que s'havia acabat, Co- loms, veces, abeuradors, menjadores, covadors, colomar i escala de paleta, itot a passeig!” “Espart, bola de sofie, bit- xeres, ullets vermells i potes vermelles, itota passeig! La golf del terrat per mi, Ia trapa tapada, les cadires a dintre de la golfa, lavolta dels coloms aturada, el cove de la roba al terrat, laxoba estesa al terrat. Els ulls rodons i els becs punxents, el tomnassol malva il tornassol poma, itota passeig!” Jo no puc dirde la Cecflia que “la primera vegada que va pujar al terrat, va veure una estrella molt grossa cap a la banda de la mun- tanya” perqué no puc saber si va veure una estrella molt ‘grossa en pujaral terat, Perd sf que li puc fer di: “La primera vegada que vaig pujar al terrat vaig veure una estrella molt grossa.” Bs a dir, el personatge d’una novelta pot saber qué yeu iqué li passa, autor no, D’aquesta manera el lector sent tuna veritat o, si es vol, més veritat. Tota novella és conven- ional. La gedcia consisteix a fer que no ho sembli. No he es- «sit mai es de tan alambinat com La placa del Diamant. Res de menys real, de més rebuscat. La sensacié de cosa viva la déna |i natucalitat, la claredat d’estil. Una novella s6n paraules. Lloreng Villalonga, després d'haver escrit un article enco- wnilistica Paparicié de La placa del Diamant, en va eseriure un ultxea Paparicié d°Bt carer de es Camis intitulat “Igual perd iferent”, Per escriure El carer de les Camilies vaig necessitar los anys. La plaga del Diamant m’havia esgotat i el cansament cm durava, Entee temps, escrivia contes, génere que no de- ina tant desforg, Seria el recull de La meva Cristina, libre \iticl de fer, molt treballat. La infantesa de la Cecilia, no sé per qué, em va inspirar un altre capitol de la novela d’una ‘onulia on el jardf ja prengué vida: “Els nens”, Ja tenia dos capitots de Miralltreneat, que s'anava construint sense que a ppenes me n’adonés, I amb un estil que no era el meu. Després ePhaver escrit El carrer de les Camdlies vaig refer ‘oma, novela de joventut. Millorar un text imprecfs, fer-lo nés net i més coneret, conservant-li la frescor de cosa aca- hada d’escriure, no és gens facil. Vaig reposar una tempo- rada. Ja tenia el camp lliure per dedicar-me sense destorbs «la novella é’una familia, Em calia un titol, sense acabar de waber ben bé qué passaria a la novela. La casa abandonada, Historia d'una fartlia, Temps passat, Tres generacions. Tots eren inexpressius. No puc recordar quins van ser els capitols que van seguir els dos primers. Escrivia a poca poc, jo que escric «anaig, sense prendre notes, sense projectar situacions. Des del meu reialme d’autor explicava els meus personatges, sabia qué pensaven, els feia parlar amb la meva veu. BEl dominé i arrossegava per terra. Obrels bragos.a totaam- plada, “Deesemblar un aguilo.” ups per ecolir-selaroba i aixecar-la perqu’ hi ensopegava. Agaft el mirall de ma de la senyoreta Sofia amb el mare de roses de plata, Acabit de resse- guirla casa amb el bracestés, amb el mirall encarat endavant ‘com si aguantés una torxa enlaire, Del primer pis al vestibul baixd Pescala amb el mirallencarat endarrera: hi via trossos de soste, trossos de batana, dibuixos i garlandes de la catifa quecobria els graons totviu, desenfocat, fins queartibaal dar- rer grad, s’entrebanca i caigué tan larga com era embolicada en plecsvioleta, El mirall shavia trencat, Bls bocins s'sguan- taven en el mare perd uns quants havien saat fora, Els anava agafant els anava encabint en els buits on lisemblava que en- caixaven, Les miques de mirall, desnivelades,éreflectien les coses tal com eten? Ide cop a cada mica de miral veié anys de la seva via viscuda en aquella casa. Fascinada, arrupida a terra, no ho entenia, Tot passava, desapareiia El seu mén prenia vida alla dintre amb tots els colors, amb tota la forga. La casa, el pare les sales, la gent; de oves, de més vells, de cos present, ene! moment de nixr ls lames des iis, erature, els vestits, els escots amb els caps adintre rent otristos, els colls emmidonats, les corbates amb nusos perfectes, les sabates acabades ¢’enllustrarcaminant damunt de catfes 0 perla sorra el jardi, Una orgia de temps passat, thang, Iuny:.. que luny ‘que era tot... S'aixectrasbalsaca amb el miall ala ma. Senti ‘ets, Com cada nit. Haviaarrbat hora del xampany, Lestil de Mirall trencat és aixi. 4 | Dorladel Llac és un restauranta la vora del Leman. Tancat \hivern, a Pestiu és un loc encantador. A la terrassa hi pre- jon elte senyores i senyors ginebrins feligos d’haver nascut «Suissa, paradis d’Europa. Entre glop i glop de te veus l'ai- uu allada per esquiadors nautics, per llanxes motores, per \vurquetes de vela, pels vaporets blancs amb Ia xemeneia i groga que fan la travessia del lla. Bl restaurant esta vollat dejardins, de cedres i de tiHers centenaris, d’una bo- jotia de flors, d'esteses de gespa sense un bri que no tingui \unverd de maragda. Una tarda, a posta de sol, una senyora jy gran baixd d'un Rolls, s'acost& al muret ran de Hae i s"hi {qued tan immobil que no semblava de deb). Duia joies, wa rata en una ginebrina: un bragalet amplissim de bri- llants ide safirs. Al cap d’una bona estona se n’and. Qué pensar tot mirant les barquies, P'aigua amb soli cel ¢s- snicolats al damunt, el vaporet que passava tot engegant la sirena amb alegria? éPensava en ella? €Reveia la seva joven- 'Veia alguna cosa 0 no veia res, de tan profundament ut? perduda en els seus records? Més tard, quan, sense fer res per pensar-hi, hi vaig pensar, no sabia si tenia els cabells rossos o negres, no ho sé, Recordava els seus ulls, que, un ‘moment, toparen amb els meus; uns ulls de color indefinit oon s*havia anat acumulant molta vida. Una imatge de refi- hament, una mica fora del mén, una mica diferent de tot. {in crear Teresa Goday de Valldaura, li vaig donar els ulls de Jadama del Leman, 15El segle passat havia estat fulletonese. Almenys jo imagis nava aixl. Amb senyors i senyores votas de fils natural fils que els pares allunyaven de les seves vides respectables, Un segle d’amors prohibits. Carregat de secrets de familia, Faulkner fa dira uns personatges de la seva novella Sartors, —thsteus Alene Sabai paen mek, ning an bavingut tes cores di com elvell Deer Per teen secrets . —explica ella—. Shakespeare no secrets. Ho diu tot. = q io comprene; mancva el sen dl mat :mancaa dl seni el mats, dl Ja reticéncia, En altres termes, no era un gentleman —it A nua ell, a fe exactamentel queval die —Aixi, per un gentleman, és’han de teni in, ir secrets? oh, em igus Els personatges de Miral tencat no sé si s6n prow con- sistents, El que realment m’ha interessat d’ells ha estat que em permetessin de fer aquell pes de nostilgia que té tot el que ha viscut intensament i s'acaba. No s6n ni bons ni do- ents: com les persones que ens passen pel costat cada dia de la setmana, I tenen secrets. Mirall trencat és una novella on tothom s"enamora de qui no s'ha d'enamorar i el qui manea d'amor busca que 1’hi donin sigui com siguisen ves pai d’'una hora o en Pespai d’ua moment. : ee jovoncta, Teresa havia ajudat la seva mare a vendre pei ‘ejninora Pun fanaler, “un angel esparracat”, com s’hautia {poqutcnamorar d'un paleta, En té un fill, El fanaler és casa ‘via de for sortr la Teresa d’una situacié tan lamentable J) wll Nicolau Rovira, financer, se n'enamora veient-la pas- soy tot prenent café 2 la terrassa del Liceus i s’hi casa. “BL \yor Nicolau Rovira pregunt’ a la Teresa si es volia casar syn ell ot el que podia oferir-i era la seva fortunas sabia viv sobres que era velli que cap noia no se’n podia enamo- Jay Teresa troba la manera de fer que el fanaler s'afilli Ia vines Blla fi fa de padrina, Ja tenim una persona amb un secret per sempre. Rovira mor aviat faig aparéixer en la vida {iv Teresa un nou personatge. Salvador Valldaura ja troba en sly ina dona rica, ben educada, elegant. A Salvador Vall- \jnira, abans @’enamorar-se de Teresa, li dono uns amors jies que el perseguiran tot al larg del camf: una noia iolinista, vienesa, que se suicida, ila mort de la qual, sen Jimentalment, el marca per sempre. Teresa respira aquesta vid interior del seu mari, perd pot rebutjar-ne l'amargor siamorant-se ella al seu torn. Ja tenim en escena Amadeu ora, A Amadeu Riera el vaig imaginar amb el cap de Dela- roix, jove, un dia que vaig acompanyar uns amics a casa {Vw notari que tenia damunt de la taula un gerret de cristall |e plata amb tna rosa vermella a dintre. Ens va explicar {que Phavia duta personalment de Cadaqués, de a seva finea lina una tarda de vent ide pluja, grisa com el plom, animada pols Hlamets vermells dels cotxes que passaven carrer aval {it anant cap a casa vaig comencat a pensar en l'amant de Io1esa Goday de Rovira. El faria distingit, prim, amb un cap ”romantic. El faria notari. Tindria damunt de la taula ut gerret de cristall ide plata amb una rosa vermella a dintr@, I presentaria ja sense amor, gran, recordant ’amor. Ut Paquells amors que el temps irisa. Pel carrer de Santald, en una de les meves estades a Barce- Jona, vaig veure una dona vella, molt endzecada, molt neta, carregada amb un cistell ple de menjar. Damunt de préssecs ide pomes, hi havia un pom petit de clavellets motos lila, amb una corona en el cor de les filles, de color de gra de magrana. Coixejava una mica. La seguia un gosset blanc cla- pat de ros. En els ulls d’aquella dona hi havia una mena de tristesa, en tota ella una gran conteneié, Encara tenia illu: sions: el pom de clavellets. En aquell moment nasqué At- ‘manda, la cuinera dels Valldaura. L’agafaria de joveneta. Fidel als seus amos. A Teresa Valldaura li vaig donar una filla que no se li assemblés. Sofia Valldaura m’ha permés de jugar amb un cor sec, a mi, que només havia jugat amb cors tendres. Freda, es defensa acceptant, d’acceptar en fala seva forga, i gira arma de les seves acceptacions contra els seus ene- mies. Contra un sol enemie: Fladi Farriols, el seu marit, fll inebot de botiguers i de fabricants de teixits, ‘Tota aquesta teranyina que se m’anava filant m’empre- sonava. Fatigada, vaig perdre tota mena de comunicacié amb les meves criatures. Em fugien dels dits. Em calgué oblidar-los per tornar-los a trobar, Tenia gairebé enllestida Ja primera part, algun cap/tol de la segona i I'iltim, quan VArmanda surtal parc a buscar esqueixos de roser. Perd tot 8 ‘poy poe teballas, mig aguantat enlaire. La novella, per “ea bnucla, se m’anava poblant de gent, M’hi perdia. Em “sip youre obligada a fer-me un fitxer, cosa que em va con~ Sviar porque pensava que em robaria espontaneitat. No slja teprendre el treball, Em repelia, Mira trencat se’m tuna muntanya inaccessible, No l'acabaria mai Havin perdut interés. js uitols que m’havia proposat mancaven de relleu. Una soovola Gs um mitall. €Qué és un mirall? L'aigua és un miall. bijjols ho sabia, Ho sap la luna i ho sap el salze. Tot el mar ital, Ho sap el cel. Bis ulls sén el mirall de anima, L | jn, Hi ha el mirall dela veritat dels egipcis que reflectia Joins les passions; tants altes com les baixes. Hi ha mialls Jijples. Miralls diabblics. Miralls que deformen, Hi ha mira- ilo per cagaraloses, Hi ha el mirall de cada dia que ens faes- Jhunjgers a nosaltres mateixos. Darrera del mirall hi ha el Sojini; tots voldrfem atenyer el somni, que és la nostra més Jwolunda realitat, sense trencar el mirall. Sense somnis ens jyormanem a L'Btranger de Camus: “Lever, tramway, quatre Jioures de bureau ou d’usine, repos, sommeil et undi, mardi, incited, jeudi, vendredi, samedi surle méme rythme...” Perd ‘Jv novella, creguem el que sha dit irepetit fins ala sacietat, «sun mirall que autor passeja al larg d'un camt, aquest mi- tull eflecteix la vida Jo, en totel que tenia escritde la novela ‘una familia, només en reflectia trossos. El meu mirall al Hany del camf era, dones, un mirall trencat. En trobar el titol vaitz poder reprendre la noveHa. Havia passat molt de temps. ecesa Valldaura, Salvador Valldaura, Sofia, Eladi Far- riols, Armanda, s6n personatges importants. Perd n’hi ha 9altres, aparentment a segon terme, que encara ho sén més: els que realment em van donar el nus de la novella, Ramon i Jaume, fills de Sofia i d’Bladi Farriols. 1, sobretot, Maria, filla natural d’Eladi Farriols ide Pilar Segura, cuple- tista. L'assassinat del petit Jaume pels seus germans (gelo- sies infantils complicades amb gelosies dels grans) és una de les claus —la clau—de la novella. Complex de culpabi litatde Maria —suicidi—i de Ramon —fraeas— que reper- cuteix indirectamenteen els altres: Eladi, Sofia, ete. En Mirall trencat mor molta gent. Vuit 0 nou persones, em sembla, Totes han hagut’anar morint perqué jo ho he vol- gut, perqud jo he estat el seu dest, Peraixd, tant les vives com les mortes, les tinea la vora. Jo les observo i elles a mi. De mica en mica han anatagafantrelleu, se m’han convertit en Persones de carn i ossos, completament familiars. Al notari Riera el veig molt sovint; es passeja pels boscos de Romanya, al’ombra de les alzines, on he acabat Mirall tren- Cat. Mirem junts les postes de sol més carminades del mén i els naixements de lluna més emperlats. Teresa, Sofia, Ar- ‘manda, també vénen. Totes pendents de mi ijo dels seus actes, Potser me les trobaréal cel oainfem. El nota Riera, que ara calla, em fara retrets: “éPer qu? em va donar una vellesa ridicula?” I jo li contestaré: “Per qu? no m'agraeix els moments de gloria que li vaig regalar i tantes intermi tBncies del cor?” Vindea la Teresa potser, encara queal final Ja deteriori, em donara les ‘gracies d’haver-la voltada de tan- tes flors i de tants brillants i d*haver-ne fet, de jove, una dona tan bonica. L’Armanda sé que estara contenta de la seva lloua tranquilla, només amb una mica de mal als peus. Joinon Farriols, amarg per dintre fins a la fi, ni em mirara jwrque massa diners espatllen les persones. Eladi Farriols \ vergonya. Me'ls trobaré tots. La Colometa també. Em ilri: “tim vas donar penes, eren les penes de molts, algunes slogries, perd a acabament del teu libre et vaig donar una Hligd: encara que tot siguitrist sempre hi ha una mica d’ale~ iin al mén: la d’uns quants ocells que es banyen en un toll Waigua. Contents...” Lem trobaré amb la Cecilia. “Jo no \olia dormir amb l'un iamb Paltte. Jo volia saber qui havia ‘sat ef meu pare. Volia saber com era el que m’havia donat lu vida, que me 'haguessis deixat veure encara que només hagués estat un moment. No volia tes amb tanta de feroci- Lut. Per qua, per qué em vas negar el meu pare?” Tjo li diré: “Vit vaig fer amb uns ulls tristos que sdn els ulls més bells {lol mén i et vaig donar una vida, jo i només jo, bona 0 do- Jenta, perd tuna vida. Lmés val aixd que res.” Laleshores vin- Air eljardiner de Jardf vora el mar iem dir& tot passejant pels camins del cel: “A la paret més alta, équé vol que li planti, uenviHlies o glicines?” I jo li diré: “No sigui tan inno- {no veu que a la paret més alta I"fnica cosa que s*hi pot plantar sén camps de niivols i d’estrelles?” Si em trobo uunb el mariner de la meva Cristina sé que no em dira res. Se’m girara d’esquena, furiés perqué el vaig fer viure durant mnolts anys aparellat amb una balena. La pobreta Salaman- dra em mirara mig amagada darrera d’uns quants brins Wherba. El senyor d'*E] senyor ila Iluna” em reclamar’a mo- estament un pont més de debd per pujar-hi, sense desencls ndran tots. N’hi ha de nous que ja s’acosten iencara final,no sé com seran, éMe’n sento responsable? ¢Han fet tot el quejo he volgut o alguna vegada han anat per on ells volien?, No ho sé. Amb tota la meva deslleialtat he tractat d’amagar- los. No sén; han estat. Latorre, la teulada, la gabia dels ocells, 'armarijapones, la copa de cristall que la Teresa deixa al petit Jaume perqué begui vi com ella, portada de Viena per Salvador Valldaura,, amb el peu verd i el dalt de color de rosa, les plomes de pad amb un ull blau a dalt de tot, el senyor sense cap de la casa de les nines que Ramon Farriols es va emportar quan va fugir de casa iel cap del senyor de la casa de les nines que VArmanda va recollir iva guardar en un calaix per poder-lo raspallar de tant en tant, sén uns quants elements d’una certa importancia, entre molts, en Mirall trencat. I natural- ment, el llorer. Darrera de casa, quan jo era petita, el que ara és carrer de Balmes era la riera de Sant Gervasi de Cassoles. A Paltra banda de la riera hi havia el pare abandonat del marqués de Can Brusi. Des del menjador es veia frondés d’arbres cen- tenaris, Ple de rossinyols ales nits d’estiu. Anava de a placa ‘Molina fins a l’Ateneu de Sant Gervasi, a tocar del que ara és Mitre, Al capvespre se sentien crits de paons. Aquest parc, idealitzat, és el pare dela torre dels Valldaura. Eljardf de tots els jardins. Voldria parlar breument de dos temes que apareixen amb una certa freqligncia en les meves noveles: el tema de Pan- ol il tema de la metamorfosi. En copiaré els fragments. Votser tot plegat ajudara algun estudids que s'interessi per |i literatura catalana, A Madame Louise Bertrand, de Nica, jue {2 una tesi sobre La placa det Diamant, a la senyoreta Eva Niner, d’Hamburg, que en fa una sobre la meva obra, i 2 Carme Arnau, de Barcelona, que també en fa una altra. Angels em es meus libres \ Wes o quatre anys el meu avi va dit-me que jo tenia, meu, ion meu, un angel de la guarda. Tot passejant pel jardi, entre jlantes iflors, bi pensava, Els angels tenien ales, eren rossos |, encastats sota el front, els brillaven dos ulls blaus. Anaven \Jescalgos. Ho havia vista les estampes. No n’hi havia ni un \iue portés sabates. Em passejava a poc a poc amb el meu \ngelal costat: no el sentia respirar, perd sentia que m’esti- ‘nuava; d'una manera diferent de la meva perqu® ell em podia veue ijo no el podia veure a ell. Sabia com era petd no po- Ula tocar-lo, El meu Angel invisible no em deixava mai per- que m'havia de guardar, Sense que jo sentis que m’agafava tlc ki ma sabia que de vegades em duia agafada de la ma ‘quest glop de vent entre les fulles, pensava, el fan les ales le angel. Una presencia. Vaig estar malalta. Enyorada. Per \ev-me passar Penyoramentem dutien a veure aigua que cor- sia, Obrien les aixetes: “Mira Paigua.” Engegaven el doll del wortidor: “Mira Paigua.” Groga com un citi, no menjava i \lormia poc. M*havia enamorat de Pangel. Al Ilit em tapava \lecap i parlava baixet: Testimo... Hauria volgut abracar-lo, i no era enlloc. Potser com una conseqiiéncia Paquest re- cord, a les meves novelles, no me n’he adonat fins ara, hi 3