Solucionari Trigonometria

Trigonometria
Trigonometria 5
ACTIVITATS
1. Determina l’equivalència en radians d’aquests angles:

a) 10º b) 135º c) -60º
2 x 20 
a)  x  rad
360 10 360 18
2 x 270 3
b)  x  rad
360 135 360 4
2 x 120 
c)  x  rad
360 60 360 3
2. Calcula la mida en graus dels angles següents:

૛࣊ ସ஠
a) rad b) 3 rad c) - rad
૜ ଷ
360 x 3602
a)  x  120o
2 2 6
3
360 x 3603
b)  x  171,88o
2 3 2
360 x 360 4
c)  x  240o
2 4 6

3
3. Calcula les raons trigonomètriques dels triangles aguts següents:
60 60 109
a) sin  tg  sec 
109 91 91
91 109 91
cos  cosec  cotg 
109 60 60
91 91 109
sin= tg  sec 
109 60 60
60 109 60
cos  cosec  cotg 
109 91 91
247
Trigonometria
Trigonometria 4
8 8 17
b) sin sin  tg tg   sec sec 
17 15 15
15 17 15
cos cos   cosec  cosec   cotg cotg  
17 8 8
15 15 17
sin=sin  tg tg  sec sec 
17 8 8
8 17 8
cos cos  cosec cosec  cotg cotg 
17 15 15
4. Demostra que es compleixen les igualtats següents:
1
a) sec  
cos 
1
b) cosec  
sin 
1 cos 
c) cotg
  
tg  sin 
a 1 1
a) sec   
c c cos
a
a 1 1
b) cosec   
b b sin
a
c 1 1 1 cos
c) cotg     
b b tg  sin sin
c cos
5. Calcula les raons trigonomètriques de l’angle a si:
7 2
a) cos   c) sin  
25 2
b) tg  1,67 d) tg   0,3
2
 7  24
a) cos2   sin2  1  sin  1   
 25  25
24 25 25 7
tg  cosec  sec  cotg 
7 24 7 24
2 1 1
b) 1 tg   2
 cos   0,51
cos  11,672
sin tgcos 1,670,51  0,85
cotg 0,60 cosec 1,18 sec 1,96
248
Trigonometría 54
2
 
2 2
c) cos  1    tg 1 cosec  2 sec  2 cotg 1
 2  2
 
1
cos   0,96 sin tgcos 0,30,96  0,29
d) 1 0,32
cosec 3,45 sec 1,04 cotg 3,33
6. Justifica si hi ha cap angle per al qual es verifiqui que:

a) sin  = 0,3 i cos  = 0,8
b) sin  = 0,72 i tg  = 1,04
c) cos  = 0,1 i sin  = 0,99
a) No existeix, ja que no verifica les relacions trigonomètriques.
sin2   cos2  1  0,32  0,82  0,73  1

b) Sí que existeix, ja que verifica les relacions trigonomètriques.
0,72
Calculem el cosinus: 1,04   cos 0,69  0,722  0,692  1
cos
c) Sí que existeix, ja que verifica les relacions trigonomètriques.
0,12  0,992  1
7. Calcula el valor de les expressions següents:

a) cos 30º - sin 60º + tg 45º
b) cos2 60º - sin2 45º
c) tg 60º + sin 45º - cos2 30º
d) tg 30º + tg 60º - sin 30º cos 30º
3 3
a) cos30  sin60 tg 45   1  1
2 2
2
1   2 
2
b) cos 60 sin 45    

2 2   1

 2   2  4
2
 
2 2  3  3 4 3 2 2
c) tg60 sin45  cos 30  3   
2  2  4
3 1 3 13 3
d) tg30 tg60 sin30cos30   3  
3 2 2 12
8. Determina aquests valors amb la calculadora:
a) cos 79º b) sin 43,5º c) tg 10º 28’


a) cos79o  0,19 b) sin43,5o  0,69 c) 10o28'  10,46  tg10o28'  0,18
249
Trigonometria
Trigonometria 4
9. Troba aquestes raons trigonomètriques amb la calculadora:
a) sin (0,35 rad) b) cos (1 rad) c) tg (1,27 rad)
a) sin 0,35rad  0,34 b) cos1 rad  0,54 c) tg 1,27 rad  3,22
10. Indica el signe de les raons trigonomètriques d’aquests angles i identifica el quadrant on són:
a) 66º c) 175º e) 342º
b) 18º d) 135º f) 120º
a) És al 1r quadrant; totes les raons trigonomètriques són positives.
b) És al 1r quadrant; totes les raons trigonomètriques són positives.
c) És al 2n quadrant; el sinus i la cosecant són positius, i la resta de les raons trigonomètriques són
negatives.
d) És al 2n quadrant; el sinus i la cosecant són positius, i la resta de les raons trigonomètriques són
negatives.
e) És al 4t quadrant; el cosinus i la secant són positius, i la resta de les raons trigonomètriques són
negatives.
f) És al 2n quadrant; el sinus i la cosecant són positius, i la resta de les raons trigonomètriques són
negatives.
11. Ordena de més petit a més gran els cosinus dels angles següents sense calcular-los:
34º 72º 98º 160º 251º 345º
S’ordenen tenint en compte que el cosinus és positiu en angles del primer i del quart quadrants:
cos160  cos251  cos98  cos72  cos34  cos345
12. Justifica la resposta.
a) Per què no existeix tg 90º?
b) Passa el mateix amb tots els angles que són múltiples de 90º?
No existeix, perquè cos 90º = 0
Si multipliquem 90º per un nombre parell, la tg és cero, perquè el sinus és 0 i el cosinus és 1.
Si multipliquem 90º per un nombre imparell, la tangent no és definida, perquè el cosinus és 0.
250
Trigonometría 54
13. Ordena de més petita a més gran les tangents dels angles següents sense calcular-les:
65º 110º 170º 210º 315º
Les tangents del primer i del tercer quadrants són positives, les del segon i del quart són negatives.
tg110o  tg315o  tg170o  tg210o  tg65o
14. Si saps que cos 50° = 0,6428 troba les raons trigonomètriques d'aquests angles.
a) 130º b) 230º c) -50º d) 310º
2 2
Calculem el sinus de 500: sin 50 0,6428  1  sin50 0,766
cos50 cos130  0,6428 sin50  sin130  0,766 tg130  1,1918

a)
sec130  1,5557 cosec130 1,3054 cotg130  0,8391
cos50 cos230  0,6428  sin50  sin230  0,766 tg230  1,1918

b)
sec230  1,5557 cosec230  1,3054 cotg230  0,8391
cos50 cos(50)  0,6428  sin50  sin(50)  0,766 tg(50)  1,1918

c)
sec(50)  1,5557 cosec(50)  1,3054 cotg(50)  0,8391
d) cos50 cos310 0,6428  sin50  sin310  0,766 tg310  1,1918
sec310 1,5557 cosec310  1,3054 cotg310  0,8391
15. Si saps que sin 25° = 0,4226 troba les raons trigonomètriques dels angles següents.
a) 745º b) 565º c) 1055º d) 1235º
a) 745o  2360o 25o  sin745o  0,4226
cos745o  0,9063  tg745o  0,4663
b) 565o  360o 180o 25o  sin565o  0,4226
cos565o  0,9063  tg565o  0,4663
c) 1055o  3360o 25o  sin1055o  0,4226
cos1055o  0,9063  tg1055o  0,4663
d) 1235o  3360o 18025o  sin1235o  0,4226
cos1235o  0,9063  tg1235o  0,4663
251
Trigonometria
Trigonometria 4
૚
16. Si saps que ‫ ࢻ ܖܑܛ‬ൌ , calcula:
૞
a) sin ( 90º–  ) b) sin (180º–  ) c) sin (–  )
1
a)  sin cos(90 )
5
Substituïm en l’expressió per calcular sin(180 ) :
1 2 6
cos2 (90 ) sin2 (90  )  1  sin2 (90  )  1  
25 5
1
b) sin(180 )  sin 
5
1
c) sin()  sin  
5
17. Si sin 18° = 0,309 i cos 18° = 0,951; calcula:
a) sin 72º b) cos 162º c) tg(-72º)
a) sin72 sin(9018)  cos18 0,951
b) cos162 cos(18018)  cos18 0,951
1 cos18 0,951
c) tg(72)   tg72   tg(9018)      3,0777
tg18 sin18 0,309
18. Donats els angles següents, contesta les preguntes que tens a continuació:
25º 65º 115º 155º -25 -65º
a) Quins angles tenen el mateix sinus? I el mateix cosinus?
b) Quins angles tenen igual la tangent?
o o
a) sin25  sin155 sin65o  sin115o cos65o  cos(65o ) cos25o  cos(25o )
o o
b) tg115  tg(65) tg155  tg(25)
19. A partir de les raons de 45º i 60º, calcula les raons trigonomètriques de 105º i 15º.
3 2 1 2
sin(60o  45o )  sin60o cos45o  cos60o sin45o      0,9659
2 2 2 2
1 2 3 2
cos(60o  45o )  cos60o cos45o  sin60o sin45o      0,2588
2 2 2 2
tg60o  tg45o 3 1
tg (60o  45o )    3,7321
1 tg60o tg45o 1 3
252
Trigonometría 54
3 2 1 2
 
sin 60o  45o  sin60o cos45o  cos60o sin45o  
2 2 2 2
 0,2588
1 2 3 2
cos(60o  45o )  cos60o cos45o  sin60o sin45o    0,9659
2 2 2 2
tg60o  tg 45o 3 1
tg (60o  45o )  o o
  0,2679
1 tg60 tg45 1 3
20. Calcula les raons trigonomètriques de 76º i 19º si saps que cos 38° = 0,788 i sin 38° = 0,6157.
cos76o  cos(238o )  cos2 38o  sin2 38o  0,2419

sin76o  sin(238o )  2sin38o cos38o  0,9703
0,6157 2tg38o
tg38o   0,7813  tg76o  tg(238o )   4,011
0,788 1  tg2 38o
38o 1 cos38o
cos19o  cos   0,9455
2 2
38o 1 cos38o
sin19o  sin   0,3256
2 2
38o 1  cos38o
tg19o  tg   0,3443
2 1 cos38o
21. Resol les equacions trigonomètriques següents en l’interval [0º, 360º]:

a) 5 sin x = 2 c) 5 tg x = 12
b) 7 cos x = –1 d) 2 tg x = 2
2  x  2334'41,44"
a) 5sin x  2  sin x    1
5  x2  15625'18,56"
1  x  9812'47,56"
b) 7cos x  1  cos x     1
7  x2  26147'12,44"
12  x1  6722'48,49"
c) 5tg x  12  tg x  
5  x2  24722'48,49"
 x  45
d) 2tg x  2  tg x  1   1
 x2  225
22. Resol aquestes equacions trigonomètriques i simplifica’n el resultat:
a) cos 2x = 1 c) sin 2x – cos x = 0
b) cos 2x + sin x = 1 d) 2 tg 4x = 1
a) cos2x 1  x  k amb k  
b) cos2x  sinx  1  cos2 x  sin2 x  sinx  1  2sin2 x  sinx  0
253
Trigonometria
Trigonometria 4
 5
x1  k amb k   x2  2k amb k   x3  2k amb k  
6 6
c) sin2x  cos x  0  2sinx cos x cos x  cos x (2sinx 1)  0
(2k 1)  5
x1  amb k   x2  2k amb k   x3  2k amb k  
2 6 6
1 26,56o 180o k
d) 2tg4x  1  tg4x   4x  26,56o 180o k  x  amb k  
2 4
23. D’un triangle sabem que els catets fan 7 m i 24 m. Calcula’n la hipotenusa i l’amplitud dels
angles.
Calcula la hipotenusa utilizant el Teorema de Pitàgores:
h 242  7 2 25 m
7 24
 arcsin
 16, 26o  arcsin
 73, 74o
25 25
24. D’un triangle rectangle, , sabem que = 62° i que la hipotenusa a fa 1 m. Troba'n els
elements.
Apliquem la relació d’angles complementaris per calcular el tercer angle:
��
Utilitzem una de les seves raons trigonomètriques, trobem l’altre dels seus costats:
�
��
�
Amb el Teorema de Pitàgores determinem el tercer costat:
� � �1� � ��
25. Calcula b i c en els triangles següents:
254
Trigonometría 54
Apliquem el teorema del sinus com a l’apartat anterior:

b = 25,85 cm c = 19,85 cm
26. Justifica si poden ser certes les igualtats següents:

� �
a) � � �
� �
��
�
b) � � � � �
��
c) � � � � �
a) És possible si sin 
A  1 , és a dir, si 
A = 90  .
c  c 
b) No és possible perquè 
a A 90o i b 
 B 90 o , però no existeix cap triangle amb
sinC sinC
dos angles rectes.
  
c) És possible si A = B = C = 60  .
27. Calcula la longitud del costat desconegut.
a
a)  122  122  2 12 12 cos 38
o
7,81 cm
a
b)  102  162  2 10 16 cos 48
o
11,91 cm
28. Determina si les mides següents corresponen a les longituds dels costats d’un triangle i indica
si és acutangle, rectangle o obtusangle:
a) 12, 11 i 9 cm c) 26, 24 i 10 cm
b) 23, 14 i 8 cm d) 40, 30 i 20 m
a) �� →��
→ �� → �� →El triangle és acutangle
b) Les mides no formen un triangle, perquè la suma dels costats menors és mes petita que el costat
més gran.
c) �� →��
255
Trigonometria
Trigonometria 4
→ �� → � � �� →El triangle és rectangle.
d) �� → ��
→ �� → � � �� →El triangle és obtusangle.
29. Resol el triangle següent:
132 102  42  2 10  4 cos 

A 
A 131, 49o
B
102 132  4 2  2 13  4 cos B  35,18o
180o  131, 49o  35,18o 

13,33o
30. Resol el triangle següent:
a
 152  92  2  9 15cos 71
o
14, 77 cm
Aplica el teorema del sinus:
14,77 9  35,18o
 B
o
sin71 sinB
  180o  71o  35,18o  73,82o

B
31. Resol un triangle sabent que dos dels costats fan 14 cm i 18 cm, i que l’angle oposat a un dels
costats és de 70º. Dibuixa el triangle.
Apliquem el teorema del sinus per calcular l’angle oposat al costat conegut:
� � � ��
� � → � → � � ��
��
La suma dels angles d’un triangle és 180º, així trobem el tercer angle:
� � � � � � �� → � � �� → � � ��
256
Trigonometría 54
Utilitzem el teorema del sinus per trobar el tercer costat:

� � � � ��
� � → �
� → � � ��
��
32. Resolem el triangle a = 4 m, c = 6 m i = 25°, i obtenim com a solucions dos triangles

obtusangles. Comprova que això és possible i dibuixa’n les solucions.
Utilitzem el teorema del sinus per calcular l’angle oposat al costat conegut:
� � � � � � � ��

� � → � →�
��
Si els angles d’un triangle sumen 180 º:
� � � � � � �� → �� → � � ��
1a solució: � � � � � � �� → �� → � � ��
� � � � � � �� → �� → � � ��

2a solució:�
Utilitzem el teorema del sinus per calcular l’angle oposat al costat conegut:
1a solució:
� � � � �
� � → � → � � ��
��
2a solució:
� � � � �
� � → � → � � ��
��
257
Trigonometria
Trigonometria 4
SABER FER
33. Calcula el sinus, el cosinus i la tangent de l’angle ∝.
a) cos = amb 270º < < 360º b) tg = -2 amb 90º < < 180º
2
1 0,9682
a) sin  1  cos 2   1   0,9682 tg   3,8728
4 0, 25
1
b) cos  
 0, 4472
 sin 1  cos 2  
0,8944
2
1  tg 
34. Calcula els cosinus següents mitjançant les raons trigonomètriques de 50º:
a) cos 40º c) cos 310º e) cos 5º g) cos 25º
b) cos 130º d) cos 80º f) cos 100º
cos50o  0,6428 sin50o  0,7660 tg 50o  1,1918
o
 o o

a) cos 40 cos 90  50  cos 90 cos 50  sen90 sin50 0, 7660
o o o o
b) cos130 
o

cos 180  50  o o
cos180 cos 50  sin180 sin50  0, 6428 o o o o
c)  cos  360  50

cos 310 o
 cos 360 cos 50  sin360 sin50 0, 6428
o o o o o o
d) cos 80 cos  30  50 

o
 cos 30 cos 50  sin30 sin50 0,1736
o o o o o o
e) cos 5 cos  50  45 
o
 cos 50 cos 45  sin50 sin45 0, 9962
o o o o o o
f) cos100  cos  2  50  
o o
cos 50  sin 50  0,1736 2 o 2 o
50o 1  cos 50o

g) cos
 25o cos
  0,9063
2 2
35. Resol les equacions següents:

a) sin (2x + 5º) = 1 b) cos (2x + 5º) = 1
85o
a) sin  90  k  360   1  2 x  5  90  k  360  x 
o o o o o
 k 180o amb k 
2
5o
b) cos  k  360   1  2 x  5  k  360  x  k 180 
o o o o
amb k  
2
36. Resol les equacions següents:
a) sin2x  2sinx 
0 b) sin2 x  sinx 
0
258
Trigonometría 54
sin 2 x  2 sinx  0  2 sinx  cos x  1 

0  2 sinx cos x  2 sinx  0
a)
x1 k amb k  x2  2k amb k 
sin 2 x  sinx  0  2 sinx cos x  sinx  0  sinx  2 cos x  1  0

b)
2
x1 k amb k  x2   2k amb k  
3
4
x3   2k amb k  
3
37. Resol aquesta equació:
cos 2 x  3cos x  2 0
cos 2 x  sin 2 x  3 cos x  2  0  2 cos 2 x  3 cos x  1 0
1
3 9 8   
cos x   1
 x
1  2k x2   2 k x3  2k
4  2 3 3
38. Resol l’equació següent:

cos 3x + cos x = 0
0   cos 2 x  sin 2 x  cos x  2 sin x cos x sin x  cos x 

cos 2 x cos x  sin 2 x sin x  cos x  0
2 cos 3 x  2 cos x  2 cos3 x  0  2 cos x  2 cos 2 x  1  0
x1
 2k 1  amb k 
 
x2  k amb k  
2 4 2
39. En Joan vol saber l’amplada d’un riu sense haver-se de desplaçar a l’altra riba. Pren mides
amb els seus passos i arriba a la situació següent:
3 a
tg    a  15 m
5 25
259
Trigonometria
Trigonometria 4
40. Calcula l’àrea d’aquest triangle:
h 3 bh 3 3
sin 60o   h 3 Àrea
  =2,60cm2
2 2 2 2
41. Calcula l’altura d’un triangle de base 100 cm i amb els angles adjacents = 45° i = 60°.
h 
tg 45o
  1
100  x  100
  100  x 3 x  x  36, 6 cm
h  3 1
tg 60o  3
x 
h  63, 4 cm
42. Determina l’àrea d’un pentàgon regular de 15 cm de radi.
o l/2
sin 36 l 17, 64 cm

15
152   l / 2   ap 2  ap  12,13 cm
2
p  ap 88,167 12,13
Àrea
   534,86 cm 2
2 2
43. Dos vaixells surten simultàniament d’un port amb rumbs que formen un angle de 82º. El primer
navega a una velocitat de 18 milles per hora, i el segon a 25 milles per hora. Si mantenen els
rumbs inalterats i l’abast dels seus equips de ràdio és de 180 milles, es podran mantenir en
contacte al cap de 3 hores?
El primer recorre 54 milles i el segon 75.
a 542  752  2  54  75  cos82o 86,1 milles
Com 86,1<180 si podran mantenir el contacte.
44. Calcula la longitud dels costats que falten en el trapezi rectangle següent:
260
Trigonometría 54
Afegint un triangle amb els angles de 40º, 70º i 70º.

3 y x
  
 y 3 cm
, x 2, 05 cm
sin 70 o
sin 70 o
sin 40o
ACTIVITATS FINALS
45. Determina l’equivalència en radians d’aquests angles donats en graus sexagesimals:

a) 35º c) 84º 12’
b) 185º d) 62º 25’
7 o 42,1
a) rad c) 84, 2  rad=1,47 rad
36 90
37 o 31, 21
b) rad d) 62, 42  rad=1,09 rad
36 90
46. Calcula l’equivalència en graus d’aquests angles donats en radians:
a) 1,5 rad c) 1,5 π rad
��
b) 3,5 rad d) rad
�
a) 85,94o c) 270o
b) 200,54o d) 216o
47. En els triangles rectangles ABC següents, A és el vèrtex de l’angle recte. Tenim les mides de la
hipotenusa, a, i dels catets, b i c. Contesta les qüestions que hi ha plantejades.
a) Troba sin i tg si b = 12 cm, c = 16 cm.
b) Troba cos i cotg si a = 30 cm, c = 22 cm.
c) Troba cos i cosec si a = 3 cm, b = 2 cm.
d) Troba cos i tg si b = 20 cm, c = 20 cm.
b b
a) a  12 2  16 2  20 cm sin B  0, 6 tgB  0, 75
a c
c 11 c 11
b) b  30 2  22 2  416 cm cos B  cotg B 
a 15 b 104
261
Trigonometria
Trigonometria 4
b 2 a 3
c) c  32  2 2  5 cm cos C   cos ecC 
a 3 c 5
c 20 2 b
d) a  202  202  800 cm cos B   tgB  1
a 800 2 c
෡ i࡮
48. Dibuixa dos angles ࡭ ෡ que verifiquin que:
2
sin Aˆ  tgBˆ  5
2
Resposta oberta. Per exemple:
49. Sense fer servir la calculadora, determina el valor més simplificat possible de les expressions
següents:
a) sin 30º + sin 60º
஠ ஠
b) tg + sec
ଷ ଺
c) cotg 90º – cotg 30º
d) cosec 60º – cos 60º
1 3 1 3 1
a)   c) 0   3
2 2 2 3
3
1 2 3 2 5 1 1 4 3
b) 3  3   d).  
3 3 3 3 3 2 2 3
2 2
50. Sense fer servir la calculadora, indica si les afirmacions següents són certes o falses:
a) sin 30º + sin 60º = sin 90º c) sin 90º = 2 sin 45º
b) cos 30º + cos 60º = cos 90º d) cos 90º = 2 cos 45º
262
Trigonometría 54
1 3 2
a)   1  Falsa c) 1  2  Falsa
2 2 2
3 1 2
b)   0  Falsa d) 0  2  Falsa
2 2 2
51. Calcula la cosecant, la secant i la cotangent:
a) De l’angle de 30°. c) De l’angle de 60°.
b) De l’angle de 45°. d) De l’angle de 90°.
2
a) cos ec 30 o  2 s ec30o  cot g 30o  3
3
b) cos ec45o  2 sec45o  2 cot g 45o  1
2 3
c) cos ec60o  s ec 60 o  2 cot g 60o 
3 3
d) cos ec 90 o  1 La secant no existeix cotg90o  0
52. Els angles , i són aguts. Completa la taula següent a la llibreta sense arribar a
determinar els angles:
53. Sinus Cosinus Tangent

sin = 0,5602
cos = 0,1849
tg = 2,7804
Sinus Cosinus Tangent

sin = 0,5602 cos = 0,8284 tg = 0,6763
sin = 0,9828 cos = 0,1849 tg = 5,3151
sin = 0,6616 cos = 0,3384 tg = 2,7804
෡ ൌ ૚ ՜ ‫࡭ ܛܗ܋‬
૙ǡ ૞૟૙૛૛ ൅ ‫ܛܗ܋‬૛ ࡭ ෡ ൌ ඥ૚ െ ૙ǡ ૞૟૙૛૛ ൌ ૙ǡ ૡ૛ૡ૝
૙ǡ ૞૟૙૛
෡ൌ
‫࡭ ܏ܜ‬ ൌ ૙ǡ ૟ૠ૟૜
૙ǡ ૡ૛ૡ૝
෡ ൅ ૙ǡ ૚ૡ૝ૢ૛ ൌ ૚ ՜ ‫࡮ ܖܑܛ‬
‫ܖܑܛ‬૛ ࡮ ෡ ൌ ඥ૚ െ ૙ǡ ૚ૡ૝ૢ૛ ൌ ૙ǡ ૢૡ૛ૡ
૙ǡ ૢૡ૛ૡ
෡ൌ
‫࡮ ܏ܜ‬ ൌ ૞ǡ ૜૚૞૚
૙ǡ ૚ૡ૝ૢ
263
Trigonometria
Trigonometria 4
૚
෡ൌඨ
‫࡯ ܛܗ܋‬ ൌ ૙ǡ ૜૜ૡ૝
૚ ൅ ૛ǡ ૠૡ૙૝૛
෡ ൅ ૙ǡ ૜૜ૡ૝૛ ൌ ૚ ՜ ‫࡯ ܖܑܛ‬
‫ܖܑܛ‬૛ ࡯ ෡ ൌ ඥ૚ െ ૙ǡ ૜૜ૡ૝૛ ൌ ૙ǡ ૟૟૚૟
53. Utilitza la calculadora per determinar els angles aguts que compleixen que:
a) cos = 0,3453 e) tg = 0,3554
b) tg = 2,3688 f) sin = 0,0968
c) cosec = 1,9044 g) sin = 0,2494
d) cos = 0,9726 h) cotg = 2,5
a) cos = 0,3453
b) tg = 2,3688
c) cosec = 1,9044
d) cos = 0,9726
e) tg = 0,3554
f) sin = 0,0968
g) sin = 0,2494
h) cotg = 2,5
54. Determina les raons trigonomètriques següents:
a) sin 19° 22' 37" g) tg 83° 41' 57"
b) cos 44° 52' h) sin 37° 25"

࣊
c) cos 1,03 i ) tg
ૡ
૛࣊
d) ‫ܖܑܛ‬ j ) cos 0,845
૞
e) sec 54° 28' k) cotg 35° 40'

࣊
f ) cosec ૈ l ) sec
૟
264
Trigonometría 54
a) sin 19º 22’ 37” = 0,3318 g) tg 83º 41’ 57” = 9,0567
b) cos 44º 52’ = 0,7088 h) sin 37º 25’ = 0,6019
c) cos 1,03 = 0,5148 i) tg = 0,4142
��
d) �� = 0,9511 j) cos 0,845 = 0,6637
�
e) sec 54º 28’ = 1,7206 k) cotg 35º 40’ = 1,3934
f) No és definida l) sec = 1,1547
55. Resol els triangles rectangles corresponents considerant que és l’angle recte.
a) b = 7 m, = 48º d) a = 6 cm, = 42º 12’
b) c = 12 m, = 28º e) b = 3 m, c = 6 m
c) a = 13 m, c = 5 m f) b = 8 m, a = 10 m
a) Apliquem la relació d’angles complementaris, i calculem el tercer angle:

� = 90º - 48º = 42º
Amb una de les seves raons trigonomètriques trobem l’altre dels seus costats:
b a 7
   a  a  9, 42 m
sin B sin A sin 48º
Amb el Teoremes de Pitàgores obtenim el tercer costat:
c 9, 42 2 
7 2 6,3m
b) Apliquem la relació d’angles complementaris, i calculem el tercer angle:
� = 90º - 28º = 62º
b c b 12
   b 6,38 m

sin B sin C sin 28º sin 62º
a  12 2  6, 382 13, 59 m
c) Apliquem el Teoremes de Pitàgores, i calculem el tercer costat:
b 132  52 12m

12
�� 22� 48,5′′
13
�
�� 22� 3�� 11,5′′
��
d) Apliquem la relació d’angles complementaris, i calculem el tercer angle:
C� = 90º - 42º12’ = 47º 48’
265
Trigonometria
Trigonometria 4
b a b
   6  b  4, 44 m
sin B sin A sin 47º 48 '
c  6 2  4, 44 2 4, 04m
e) Apliquem el Teoremes de Pitàgores, i calculem el tercer costat:
a 32  6 2  6, 71m
3
�� 26� 33� 26,6′′
6,71
�
�� 63� 26� 33,4′′
�,��
f) Apliquem el Teoremes de Pitàgores, i calculem el tercer costat:
c 10 2  82 6m
8
�� 3� 7� 48,37′′
10
�
�� 36� �2� 11,63′′
��
56. Una barca està lligada a la riba d’un canal amb una corda que fa 8 m. En un moment
determinat, aquesta corda forma un angle de 38º amb la vora. A quina distància de la riba es
troba la barca?
Distància = 8 sin 38º = 4,93 m
57. Si ens trobem a 40 m de la xemeneia d’una fàbrica i la veiem sota un angle de 26º, quina altura
té? Considera que els ulls de l’observador estan situats a 175 cm del terra.
�
�� , ��
��
19,51 +1,75 = 21,26 m
L’altura de la xemeneia és de 21,26 m.
58. Calcula l’àrea del quadrat interior.

266
Trigonometría 54
8
cos 30o   l  9, 24 cm Àrea l 2 85,3 cm2
l
59. Determina la longitud de l’apotema d’un hexàgon regular de 4 cm de costat.

L’hexàgon regular es pot dividir en dotze triangles rectangles.
360o
Calculem l’angle central:  30o
12
ap
cos 30o   ap  3, 46 cm
4
60. Un pentàgon regular està inscrit en una circumferència de 20 cm de radi. Determina la mida del
costat.
El pentàgon regular pot dividir en cinc triangle isòscels.
��
Calculem l’angle central: � ��°
�
Els restants angles del triangle:
180º = 72º + 2 � � � � � ��°
Apliquem el Teorema del sinus:
b a b 20
   6 
b 23, 51 m
sin B sin A sin 72º sin 54º
La mida del costat és de 23,51 cm.
61. Escriu de més petit a més gran els cosinus dels angles següents sense calcular-los:
55° 110° 165° 220° 275° 330°
Els cosinus són negatius en el segon i tercer quadrants.
cos165o  cos 220 o  cos110 o  cos 275o  cos 55o  cos 330 o
62. Escriu de més petit a més gran els sinus dels angles següents sense calcular-los:
267
Trigonometria
Trigonometria 4
45° 120° 135° 200° 225° 310°
Els sinus són negatius en el tercer i quart quadrants.
sin 310 o  sin 225o  sin 200 o  sin 45o  sin135o  sin120 o
63. La taula següent mostra les raons trigonomètriques d’angles de quadrants diferents. Sense
determinar-los, completa-la a la llibreta amb les raons que falten.
Quadrant sin cos Tg

Segon 0,6702
Tercer -0,4539
Quart -0,7459
Tercer -0,7822
Segon -1,9004
Quart 0,6983
Quadrant sin cos Tg

Segon 0,6702 -0,7422 -0,903
Tercer 0,8911 -0,4539 -1,9631
Quart 0,8016 -0,5979 -0,7459
Tercer -0,7822 -0,623 1,2555
Segon 0,8849 -0,4657 -1,9004
Quart -0,7158 0,6983 -1,0251
0,6702� � ��s� �� 1 � ��s �� 1 � 0,6702� � �0,7�22

0,6702
�� 0,903
�0,7�22
sin� �� 0,��39�� sin �� 1 � 0,��39� � 0,8911
0,8911
�� 1,9631
�0,��39
1
��s �� 0,8016
1 � ��0,7��9��
sin� �� 0,8016 � 1 � sin �� 1 � 0,8016� � �0,�979
� � 1 � ��s �
��0,7822�� s � � � � �1 � 0,7822� � �0,623
�0,7822 1
�� 1,2�� s �� 0,�6�7
�0,623 1 � ��1,900��
�� 0,�6�7�� 1 � sin �� 1 � 0,6�7� � 0,88�9
�� 0,6983�� 1 � sin �� 1 � 0,683� � �0,71�8

�0,71�8
�� 1,02�1
0,6983
64. Sense fer servir la calculadora, calcula el valor del sinus, el cosinus i la tangent dels angles
següents mesurats en radians:
268
Trigonometría 54
a) e) i)
b) f) j)
c) g) k)
d) h) l)
a) sin    
0 cos    
1 tg    
0
   
b) sin    
1 cos    
0 La tangent no existeix.
 2  2
  1   3   3
c) sin    
 cos     tg    

 6 2  6 2  6 3
  2   2  
d) sin    cos    tg    1
4 2 4 2 4
  3   1  
e) sin    cos    tg    3
3 2 3 2 3
   
f) sin    1 cos    0 La tangent no existeix.
2 2
 3   3 
g) sin    1 cos   0 La tangent no existeix.
 2   2 
h) sin     0 cos    1 tg    0
 3   3 
i) sin    1 cos  0 La tangent no existeix.
 2   2 
j) sin  2   0 cos  2   1 tg  2   0
 7   7 
k) sin    1 cos  0 La tangent no existeix.
 2   2 
 9   9 
l) sin   1 cos  0 La tangent no existeix.
 2   2 
269
Trigonometria
Trigonometria 4
65. Sense fer servir la calculadora, determina el valor del sinus, el cosinus i la tangent dels angles
següents mesurats en graus:
a) –60º e) 120º i) 210º
b) –45º f) 135º j) 225º
c) –30º g) 150 k) 240º
d) –30º h) 180º l) 270º
3 1
a) sin  60o  
 cos  60 o   tg  60o    3
2 2
2 2
b) sin  45o  
 cos  45o   tg  45o   1
2 2
1 3 3

c) sin 30
o

 cos  30o   tg  30o  

2 2 3
d) sin 0 0
o
cos  0o   1 tg  0o   0
3 1
e) sin 120o   cos 120o    tg 120o    3
2 2
2 2
f) sin 135o   cos 135o    tg 135o   1
2 2
3 3

g) sin 150
o
  12 cos 150o   
2
tg 150o   
3

h) sin 180
o
0 cos 180 o   1 tg 180o   0
1 3 3
i) sin  210o    cos  210o    tg  210o  
2 2 3
2 2
j) sin  225o    cos  225o    tg  225o   1
2 2
3 1
k) sin  240o    cos  240 o    tg  240 o   3
2 2
l) sin  270 o   1 cos  270 o   0 La tangent no existeix.
270
Trigonometría 54
66. Utilitza la calculadora per trobar aquestes raons:
a) sin 319º 12’ 52” g) tg 183º13’53”
b) cos 434º26’ h) sin 333º55’’
 11 
c) tg 7,03 i) tg  
 8 
 8 
d) sin   j) cos 3,845
 5 
 11 
e) Cosec 200º 16’ k) cotg  
 6 
 5 
f) sec   l) cosec 5,24
 4 
a) sin 319º 12’ 52” = - 0,6532 g) tg 183º13’53” = 0,0565
b) cos 434º26’ = 0,2684 h) sin 333º55’’ = - 0,4538
 11 
c) tg 7,03 = 0,9257 i) tg   = 2,4142
 8 
 8 
d) sin   = -0,9511 j) cos 3,845 = -0,7626
 5 
 11 
e) Cosec 200º 16’ = -2,8869 k) cotg   = -1,7321
 6 
 5 
f) sec   = -1,4142 l) cosec 5,24 = -1,1574
 4 
67. Calcula aquestes raons trigonomètriques relacionant-les amb les d’un angle del primer
quadrant:
a) 301º 21’ 15’’ c) 190º 43’’ o

e) 386 56’
b) 902º 40’ o
d) 295 12’ 45’’
o
f) 612 43’ 2’’
 360º   58º 38’ 45’’

a) 301º 21’ 15’’
sin  301º 21’ 15’’ 

 sin  58º 38’ 45’’ 0,8540
cos  301º 21’ 15’’  cos  58º 38’ 45’’  0, 5203
271
Trigonometria
Trigonometria 4
tg  301º 21’ 15’’  tg  58º 38’ 45’’  1, 6412
b) 902º 40’ 
2  360º 180º 2º 40’
 sin  2o 40’ 
sin  902º 40’  0, 0465
 cos  2o 40’ 
cos  902º 40’  0, 9989
tg  902º
  2o 40’ 0, 0466
40’ tg
c) 190º 43’’
 180º 10º 43’’
sin 190º 43’’   sin 10 o 43’’  0,1739
cos 190º 43’’   cos 10o 43’’  0, 9848
10o 43’’ 0,1765

190º 43’’ tg
tg 
d) 295 12
o o

’ 45’’ 360  64 47’ 15’’ o

sin  295o 12’ 45’’   sin  64o 47’ 15’’  0, 9047
cos
  295o 12’ 45’’ cos
  64o 47’ 15’’ 0, 4260
tg  295o 12’ 45’’  tg  64o 47’ 15’’  2,1239
o
e) 386
 56’ 360 o  26 o 56’
 386o 56’ sin

sin   26o 56’ 0, 4530
cos
  386o 56’ cos
  26o 56’ 0,8915
 386o 56’ tg
tg  26o 56’ 0, 5081
f) 612 o 43’ 2’’  360 o  180 o  72 o 43’ 2’’
sin  612o 43’ 2’’   sin  72o 43’ 2’’  0,9549
cos  612o 43’ 2’’   cos  72o 43’ 2’’  0, 2971
 612o 43’ 2’’ tg

tg  72o 43’ 2’’ 3, 2140
68. Dibuixa tots els angles possibles, més petits de 360º, que verifiquin les condicions següents:
272
Trigonometría 54
a) Que el sinus valgui 0,8. c) Que la tangent valgui 0,5.
b) Que el cosinus valgui -0,4. d) Que el sinus valgui -0,4.
a)   53,13o   126,87o
α
β
b)   113,58o   246, 42o
c)   26,57o   206,57o
α β
d)  203,58
   336,42
β
α
69. Determina aquests angles per mitjà de la calculadora:
a) arc cos 0,4539 d) arc tg 2,1618
b) arc sin 0,9284 e) arc cos (-0,2926)
c) arc tg (-0,5459) f ) arc sin (-0,3308)
a) arc cos 0,4539 63 20,95'' d) arc tg 2,1618  65 10' 32,9''
273
Trigonometria
Trigonometria 4
b) arc sin 0,9284 68 11' 12,3'' e) arc cos (0, 2926)
 107 49, 2''
c) arc tg (0,5459) 
331 22' 12'' f) arc sin (0,3308)
 340 40' 58''
70. Calcula l’angle a del 1r quadrant amb les raons trigonomètriques que verifiquen que:
a)
sin  sin 249 31' c)
tg  tg 249 31'
cos  cos 249 31'

b) tg  tg 183 30 '
d) 
Determina’n la resta de les raons trigonomètriques.
a) sin   sin 249 31'  0,9368    69 31'
b) cos   cos 249 31'  0,3499    69 31'
c) tg   tg 249 31'  2,6770    69 31'
sin 3 30 ' 7, 68''  0, 0611

d) tg  tg 183 30 ' 0, 0612   3 30 ' 7, 68 ''  
 cos 3  30 ' 7, 68 '' 0,9981

71. De l’angle d’un triangle sabem que el sinus és 0,7. Podries determinar de quin angle es tracta?
sin   0,7    44, 43o o,   135,57o
Els dos angles poden pertànyer a un triangle, per tant no podem determinar de quin angle es tracta.
72. De l’angle d’un triangle coneixem el cosinus, que val 0,2. Podries determinar quin angle és?
cos   0, 2    78, 46o o,   281,54o
Únicament pot pertàyer a un triangle l’angle   78, 46o .
73. D’un angle donat, a, sabem que sin  = 0,3 i que la tangent és negativa. Indica a quin quadrant
pertany aquest angle i calcula el valor de la tangent.
sin   0 i tg   0 per tant, l’angle pertany al segon quadrant.
sin   0,3    162,54o tg162,54o  0,3145
274
Trigonometría 54
74. Si sabem que la tangent d’un angle és dues vegades el seu sinus, que el signe d’aquest sinus
és positiu i que el del cosinus és negatiu, indica a quin quadrant pertany l’angle i calcula’n la
resta de les raons trigonomètriques.
sin   0 
  L’angle és al segon quadrant
cos   0 
 3
sin  1 sin  
tg  2sin    2sin   cos
     120  
 2
cos  2 tg    3

75. D’un angle ∝ del 2n quadrant sabem tan sols que el seu sinus és 0,5. Determina la resta de les
raons trigonomètriques d’aquest angle.
3 3
sin   0,5    150o cos150o   tg150o  
2 3
76. Si sabem que sin ∝= 0,23 i que a és un angle agut, determina les raons trigonomètriques
següents:
a) cos  c) tg (-  ) e) sin (180° + )
b) tg  d) cos (180° - ) f ) sin (720° + )
a) 0,23� � �� ∝�� 0,23� � 0,��32
�,��
b) �� ∝�� 0,23�3
�,��
c) ��∝� � � �� ∝�� 0,23�3
d) �� 0��∝� � �� 0,��32
e) sin��0� � �� 0,23
f) sin��20� � �� sin � � 0,23�
77. Si sabem que la tangent d’un angle és tres vegades el seu sinus i que les dues raons són
negatives, calcula’n la resta de les raons trigonomètriques.
Tenim que:
sin   0 

sen   cos   0  L’angle és al quart quadrant.
tg
  0
cos  
D’altra banda:
275
Trigonometria
Trigonometria 4
sin  1
tg   3sin   cos      289, 47 o .
cos  3
Llavors, la resta de raons trigonomètriques són:
sin 289, 47o  0,9428 tg 289, 47 o  2,8284 .
�.
78. En la circumferència següent, calcula la mida del segment AB i de l’arc de circumferència ��
Com que l’angle A = 90º, l’angle B = 90º - 30º = 60º.

��
�� 30° � � ��
�
La mida del segment AB és 4 cm.
� és de 60º
Com que l’angle de 30º és inscrit, l’angle central de l’arc ��
Calculem la longitud d’un arc de 60º dins d’una circumferència de radi 4 cm:
�� 60° ��
� �
��
360° 3
� és 4,19 cm.
La mida de l’arc ��
79. Calcula les raons trigonomètriques d’aquests angles:

��
a) cos � = -0,54 amb � < � <
�
��
b) sin � = 0 amb < � < ��
�
a) ��
��
��
��
b) No existeix cap angle amb aquestes condicions, perquè si sin � =0, llavors � � ��.
80. Resol els triangles que tens a continuació:
a) a = 10 cm b = 14 cm c = 8 cm
b) b = 6 cm c = 9 cm � = 39° 12'
c) a = 7 cm � = 38° 49' � = 66° 40'
a) Apliquem el teorema del cosinus:
276
Trigonometría 54
��

� → ��
��
��
� � ��
��

� → ��
��
��
� � ��
�� → �� → ��
b) Apliquem el teorema del cosinus:
� → �� → � � ��
��
��

� → ��
��
��
� � �� → ��
c) � � ��
Apliquem el teorema del sinus:
� � � �
� → � → � � ��
��
� � � �
� → � → � � ��
��
81. Resol els triangles següents:
a) a = 9 cm c = 5 cm B = 103° 27'
b) b = 8,3 cm c = 9,1 cm C = 112° 50'
c) c = 6 cm A = 27° 42' B = 98° 20'
� → � � √��

��
� � ��
� → � → ��
��
� � �� → ��
b) Apliquem el teorema del sinus:
277
Trigonometria
Trigonometria 4
��

� → ��
��
��
� � ��
� � ��
� → � → ��
��
� � �� → � � ��
��

��
��
c) � � ��
� � � �
� → � → � � ��
��
� � � �
� → � → � � ��
��
82. Troba les solucions per als triangles següents:
a) a = 12 cm b = 7 cm c = 6 cm
b) a = 8 cm c = 9 cm � = 42° 55'
c) a = 10 cm c = 9 cm � = 72° 55'
��
��
��
� � ��
��

��
��
� � ��
� � ��
b) Apliquem el teorema del sinus:
� � � �
� → � → ��
��
� � ��
� � � �
� → � → � � ��
��
c) Apliquem el teorema del sinus:
278
Trigonometría 54
� � � ��
� → � → ��
��
� � ��

� � ��
� � � ��
� → � → � � ��
��
83. Resol els triangles següents:
a) a = 10 cm, � = 30°, � = 70°
b) a = 25 cm, � = 60°, � = 80°
 = 180  - 30 - 70  = 80 
a) C
a b 10sin 70 a c 10sin 80

 b
  18, 79 cm  c
  19, 70 cm
 
sin A sin B sin 30  
sin A sin C sin 30
 = 180 - 60  - 80  = 50 
b) B
a b 25sin 50 a c 25sin 80

 b
  22,11  c
  28, 43
 
sin A sin B sin 60  
sin A sin C sin 60
cm cm
84. El pedestal d’una estàtua fa 8 m i, quan ens separem 15 m de la base, veiem l’estàtua sota un
angle de 28º. Quina altura té l’estàtua?
8 x
 tg 38  8
 x 0,7813·15 
 x 3, 7193 m
15
85. Determina l’altura del far situat en un illot amb les dades següents:
� = 73° � = 61° � ' = 28° b = 50 m
A  180o  73o  61o  46o
279
Trigonometria
Trigonometria 4
50 x 50 x
   x 60,79 m

sin A sin D
 sin 46 sin 61o
o
h  60,79  tg 28o  32,32 m .

86. En una construcció, dues bigues de 10 m estan soldades pels extrems i formen un triangle de
15 m amb una altra biga. Calcula els angles que formen entre elles.

A   10 
B
10

15
 
15 15
 sin B
sin A  sin 180o  2 A

 
sin 2 A 2sin A cos A
 3
cos A  A  B
  41, 41o  C
  97,18o
4
87. Determina la distància que hi ha entre els punts A i B amb les dades del gràfic.
  180o  72o  95o  13o

B
50 c
  c 211,39 m

sin13 sin 72o
o
88. Un far A es troba a 12 km a l’oest d’un altre far B. Un iot surt del far A i navega 9 km en línia
recta. En aquell moment, des del far B, el iot observa que forma un angle de 42º amb la
direcció est-oest. Determina la distància del iot al far B.
280
Trigonometría 54

9 12  63,15o
 C


sin 42o sin C
A  180o  42o  63,15o  74,85o
a 9
 
 a 12,98 km
sin 74,85o sin 42o
89. Dos cables de 10 m i 6 m que subjecten una antena vertical situada sobre un pedestal formen
entre ells un angle de 25º. Calcula l’altura de l’antena.
Apliquem el teorema del cosinus i obtenim la distància a la qual esta lligats els cables a terra:
a
 102  62  2 10  6  cos 25
o
5, 22 m
Sigui x la distància que hi ha des de la base de l’antena fins el connector d’un dels cables.. D’aquesta
manera tenim que la distància de la base de l’antena a l’altre connector és de 5,22 – x. Així:
Altura
 102  x 2 

62   5, 22  x   x 8, 74 m
2 2 2
  10  x 
Altura  6   5, 22  x  
2 2
Substituïm x pel seu valor i obtenim l’altura:
Altura  102  8,742 4,86 m
90. En una paret hi ha dues argolles a 8 m l’una de l’altra. Un nen lliga cada argolla a un extrem
d’una corda i s’allunya de la paret fins que la corda queda tesada. En aquell moment, la corda
forma angles de 50º i 37º amb la paret.
a) Quina mida té la corda?
b) A quina distància es troba el nen de la paret?
L’altura del costat conegut divideix el triangle inicial en dos triangles rectangles. Apliquem la definició
de tangent en els angles coneguts i formem un sistema d’equacions.
h
��
� x � � � h � x � ��
� h � �� x� � ��
��
��x
h = 3,1 · tg50º = 3,69 m
El nen es troba a una distància de 3,69 m de la paret.
281
Trigonometria
Trigonometria 4
3, 69 3, 69
sin 50º  BA   4,82m
BA sin 50º
3, 69 3, 69
sin 37º  CA   6,13m
CA sin 37º
Es calcula la longitud de la corda
8 + 4,82 + 6,13 = 18,95 m.
La corda té 18,95 m.
91. Per determinar la distància entre dos turons, tenim les dades del dibuix i sabem que la
distància de l’observador al turó A és 1 km. Quina distància hi ha entre els dos turons?
1 d
 o

 d 0, 78 km
sin 40 sin 300
92. Simplifica les expressions següents:
a) ��
b) ��
� ��
c)��
� �
d)��
�
e)��
�
a) sin   120   sin   sin   120  

o o
 sin  cos120 o  sin120 o cos   sin   sin  cos120 o  sin120

o
cos  0
282
Trigonometría 54
b) sin   30   cos  
o
45  o
sin  cos 30 o  sin 30 o cos   cos  cos 45o  sin  sin 45o
3 2 2 1
 sin   cos 
2 2
æ pö æ 3p ö p p 3p 3p
c) cos çça + ÷÷÷ + cos çça + ÷÷÷ = cos a cos - sin a sin + cos a cos - sin a sin =
çè 2ø ç
è 4ø 2 2 4 4
2 2 2 +1 2
= - sin a - cos a - sin a = - sin a - cos a
2 2 2 2
tga + tg p tga - tg p
d) tg (a + p) - tg (a -p) = - =0
1- tgatg p 1 + tgatg p
æp ö p p
e) cos çç +a÷÷÷ + cos (-a ) = cos cos a - sin sin a + cos a = - sin a + cos a
çè 2 ø 2 2
93. Simplifica aquestes expressions trigonomètriques:
 
a) 2  tg  cos
2 2
b) 2  cos 2  cos 
2
2sin  cos 
c)
1  2sin 2 
d) cos  1  cos    sin 
2

tg
e) 2 2
cos 

sin
  2  cos   
a) 2  tg  cos 2 2sin
2 2  2 2
cos
2
b) 2  cos 2  cos 2  
2  cos 2   sin 2   cos 2  
2  sin 2 
2sin  cos  sin 2 sin 2 sin 2
c)     tg 2
2
1  2sin  sin   cos   2sin  cos   sin  cos 2
2 2 2 2 2
d) cos  1  cos    sin 2  cos   cos 2   sin 2  cos   1
1  cos 
 1  cos 2  sin 2  2sin 
tg (1  cos  ) 2
(1  cos  ) 2
e) 2  2 2 1  cos
  2  2  1  cos  2tg (1  cos  )
cos  cos  cos  cos  cos 
283
Trigonometria
Trigonometria 4
94. Si sabem que la tangent de ∝ és 2,5 i que ∝ és un angle del primer quadrant, calcula tg (∝ +
45°). Determina també en quin quadrant es troba l’angle ∝ + 45°.
tga + tg 45o 2,5 + 1

tg (a + 45o ) = o
= = -2,33
1- tgatg 45 1- 2,5
L’angle és al segon quadrant.
�
95. D’un angle agut sabem que tg ∝ =
�
Calcula tg 2∝.
5
2⋅
2tg a 4 = - 40
tg (2a ) = =
1 - tg a 1 - 25
2
9
16
96. Troba una fórmula per calcular sin 3x en funció de sin x. Aplica-la per calcular sin 3x si saps
�
que sin x = .
�
sin (2 x + x) = sin 2 x cos x + sin x cos 2 x = 2sin x cos2 x + sin x (cos2 x - sin 2 x) =
= 3sin x (1- sin 2 x) - sin 3 x = 3sin x - 4sin 3 x

3
1 1 æ1ö 23
Si sin x = llavors sin (3x) = 3 - 4 çç ÷÷÷ =
3 3 ç
è 3ø 27
97. Sabem que sin 56° = 0,83 i cos 23° = 0,92.
a) Calcula la resta de raons d’aquests angles.
b) Troba les raons trigonomètriques de 79º.
c) Determina les raons de 33º.
d) Podries calcular les raons de 28º?
e) I les raons de 46º?
a) ��
��
��
��
��
��
��
��
284
Trigonometría 54
b) ��
��
��

� ��
��
��
� � ��
c) ��
��
��

� ��
��
��
� � ��
��

d) ��
� � �
��

��
� � �
��

��
� � � ��
e) ��
��
� � ��
��
� � ��
98. Indica una fórmula simplificada de:
a) sin (30° + � ) c) tg (45° – �� )
b) cos ( � – 60°) � + 30°)

d) cos (�
� √� �
a) ��
�� √� ��
� � �
� � ��

b) ��
√�
��
�
�� √� ��
� � �
��
��
c) tg (45º ��
��
� �
� � ��
d) �� √� ��
� � ��
��
�√� ��
� � �
� �
99. Si sabem que sin x = i que � � � �� sense calcular prèviament el valor de x, troba:
� �
285
Trigonometria
Trigonometria 4
� �
��
� �
a) Expressa els resultats utilitzant radicals.
b) Explica com determinaries les raons

� �
de ��
� �
Trobem les raons trigonomètriques de x:
� � √�� √��
cos x = ��
tg =
� � ��
� �
a) i b) Les raons trigonomètriques de �� són conegudes.
� �
� √� � √� � √� � � �
�� √�
� � � � � � � � �
� � � � √� √�� √� �√� � √��

��
� � � � � � � ��
�
� �� √�� √�
�
��
� � � ��
�
��
100. Sabem que � � � � � ��
� �
a) Troba sin x i cos x.
� �
b) Utilitzant radicals, troba les raons dels angles i
� �
c) Sense determinar l’angle x, calcula:

� �
��
� �
d) Sense determinar l’angle x, decideix raonant en quin quadrant són aquests angles.
� �
��
� �
�
a) cos � � � � �� sin � � �� 6
��
� � � √� � √�
b) sin � cos � ��
� � � � � �
� √� � √� �
sin � cos � ��
� � � � �
� � � √� √�
c) cos�� cos � � cos � �� sin � �� 6 � � ��√2
� � � � �
� � √�
� �� 2�√3
� � �
��
6 � � ��
� √� 39
� � �
�
d) Com que el sinus de l’angle x – és positiu, l’angle és al segon quadrant.
�
286
Trigonometría 54
�
e) I com la tangent de l’angle x + és positiva, l’angle és al tercer quadrant.
�
101. L’angle que forma un ventall és de 170º. Si el ventall té tres varetes centrals, calcula les raons
trigonomètriques dels angles que es formen quan el despleguem vareta a vareta si saps que
cos 170° = – 0,98 i que sin 170° = 0,17.
Els angles que es formen són de 42,5º, 85º, 127,5º i 170º.

X=170º
æ xö 1- cos x æ xö 1 + cos x
sin (85o ) = sin çç ÷÷÷ = = 0,99 cos (85o ) = cos çç ÷÷÷ = = 0,1
çè 2 ø 2 çè 2 ø 2
æ xö æ xö
1- cos çç ÷÷÷ 1 + cos çç ÷÷÷
æ xö çè 2 ø æ xö çè 2 ø
sin (42,5o ) = sin çç ÷÷÷ = = 0, 67 cos ( 42,5o ) = cos çç ÷÷÷ = = 0, 74
çè 4 ø 2 çè 4 ø 2
sin (127,5o ) = sin (42,5o + 85o ) = sin (42,5o ) cos (85o ) + sin (85o ) cos (42,5o ) = 0,79
cos (127,5o ) = cos (42,5o + 85o ) = cos (42,5o ) cos (85o ) - sin ( 42,5o ) sin (85o ) = -0,59
102. Calcula cos 285º a partir de les raons dels angles de 330º i de 45º.
3 2 æç 1 ö÷ 2
cos (285o ) = cos (330o - 45o ) = cos (330o ) cos (45o ) + sin (330o ) sin (45o ) = ⋅ + ç- ÷⋅ = 0, 2588
2 2 çè 2 ÷ø 2
103. Si les raons de 32º són:
sin 32° = 0,53 cos 32° = 0,848
a) Calcula les raons trigonomètriques de 62º.
b) Determina les raons de 31º.
c) Pots calcular les raons trigonomètriques de qualsevol angle que tingui la mida en graus,
però sense minuts ni segons?
√� �
a) ��
� �
√� �
��
� �
��
��
��
��
b) ��
� � �
��

��
� � �
287
Trigonometria
Trigonometria 4
��
��
��
c) A partir de les mides de 32º i de 31º, podem trobar les mides de 1º, i a partir d’aquestes podem
calcular les raons de qualsevol angle.
104. Escriu les expressions que tens a continuació en forma de producte:

a) cos 2∝ – cos ∝ d) sin ∝ – cos ∝
b) cos ∝ – cos 4∝ e) cos ∝ + sin 3∝
c) sin 8∝ – sin 2∝ f ) sin ∝ – sin 3∝
a) cos 2a - cos a = cos2 a - sin 2 a - cos a = cos a (cos a -1) -(1- cos2 a ) =
= cos a (cos a-1) -(1- cos a)(1+ cos a) = (cos a-1)⋅(2cos a +1)
b) cos a - cos 4a = cos a - cos(3a +a ) = cos a + tga cos a sin 3a - cos a cos 3a =
= cos a (1 + tga sin 3a - cos 3a )
c) sin 8  sin 2  sin(2  6 )  sin 2  sin 2 cos 6  sin 6 cos 2  sin 2 
sin 2 cos 6  (sin 2 cos 4  2sin 2 cos 2 cos 2 ) cos 2  sin 2 
2 sin 2 cos 2 cos 2 ) cos 2  sin 2  sin 2 (cos 6  cos 4 cos 2  2 cos 3 2  1)
d) sin   cos
 tg ·cos   cos
 cos  (tg  1)
e) cos   sin 3  cos   sin(  2 )  cos   sin  cos 2  cos  sin 2 
cos   cos  tg cos 2  cos  sin 2 

 cos  (1  tg cos 2  sin 2 )
f) sin   sin 3 sin   sin(2   ) sin   sin 2 cos   sin  cos 2
sin   2 sin  cos 2   sin  cos 2 

 sin  (1  2 cos 2   cos 2 )
105. Simplifica i escriu les expressions següents amb una sola raó trigonomètrica:
��∝�� ∝
a)
�� ∝�� ∝�� ∝
b) �� ∝ �� ∝
c) �� ∝ �� ∝ �� ∝ �� ∝� � �� ∝
d) �� ∝ �� ∝ �� ∝
sin a - sin 3 a sin a (1 - sin 2 a ) sin a (1 - sin 2 a )

a) = = = sen a
cos 4 a + cos 2 a sin 2 a (1 - sin 2 a )2 + (1 - sin 2 a ) sin 2 a 1 - sin 2 a
2 2
b) cos 5a- sin 5a = cos10a
288
Trigonometría 54
1
c) sec a (sin a cos a + cos 2 a ) - sin a = (cos a (sin a + cos a )) - sin a = cos a
cos a
d) sin 4 a - cos4 a + cos2 a = sin 2 a (1- cos2 a ) - cos2 a (1- sin 2 a ) + cos2 a = sin 2 a
106. Demostra que es verifiquen les igualtats que hi ha a continuació:
a) � � �� ∝� ��∝ ��∝ ��
b) ��
c) ��
∝ ∝��
d) ��
� �
a) � ��
��
√� � �� √� � �� √� � �� √� � ��

� ��
� � � �
�� ∝ ��∝��∝ �� ∝

=2� � � ��
� � �
=�� ∝ �� ∝ �� ∝ �� ∝� � � �� ∝
b) � ��
��
√� � �� √� � �� √� � �� √� � ��

� ��
� � � �
�� ∝ �� ∝
=2� � � � ��
� �
(2sin  ) 2sin  ( cos2  )

c) 2tg (   ) sin 2 (   )  1  sin 2   1  2sin  cos  2sin 2
 cos  cos 
   sin(   )  sin  cos 2   1

d) sin
     
 2  2 cos      1  cos  4(1  cos  )
  2 2
 2  2
(1  cos  )(1  cos  ) 1  cos   

   cos  
2(1  cos  ) 2 2
107. Demostra que la igualtat següent és certa:
��
��
� � ��
��
��
��
��
289
Trigonometria
Trigonometria 4
108. Demostra les igualtats trigonomètriques següents:
��
a) � � �� c) � � ��
��
b) �� d) ��
2sin  cos  2cos2   1 2cos2   2cos2   1 1

a)     sec 
sin  cos  cos  cos 
sin  cos  sin 2   cos2  1 1

b)      sec   cosec 
cos  sin  cos  sin  cos  sin 
1  sin   1  sin  2
c)   2sec2 
1  sin 
2
cos 
2
sin 2  cos2   sin 2  1

d) cos     sec 
cos  cos  cos 
109. Comprova que la igualtat següent és certa substituint a per un angle conegut:
��
� ��
��
Demostra que aquesta propietat es compleix per a qualsevol angle �.
Escollim l’angle de 30º
�� √� √� √� √�
� � �� ‐ �
�� √� � � � �
��

� ��
��
��
110. Determina la solució de les equacions següents:
� �
a) cos x tg x = e) sin x cotg x = –
� �
b) cos 2 x + sin 2 x = 1 f ) sin 2 x + sin 2 x = 0
c) cos 2 x – sin 2 x = 0 g) tg x + sin x = 0
d) sin 2 x + cos x = 1 h) tg x – sin 2 x = 0
� � ��
a) ��
� � ��
b) ��
290
Trigonometría 54
→ �� → � ��
��
�� → �
��
��
�� → �
��
� � ��
c) �� → �� → � �
��
� � ��

d) �� → � �
��
→ �� → � ��
��
�� → �
��
� � ��
�� → � �
��
1 1  x  104, 48  360 k

e) sin x cot gx   cos x   1
4 4  x2  255,52  360 k
��
f) �� → � �� → �
��
�
g) �� → �� 1� � �
��
��
�� → �
�� 1��
1
� 1 � � → �� 1��
��
��
h) �� → � � �� → �� 1 � ��
��
x� � ��
�� x � � → �
x� � 1��
�
→ 1 � �� x � � → �� x � � → x� � ��
�
291
Trigonometria
Trigonometria 4
111. Resol les equacions trigonomètriques que tens a continuació:
��°��
a) ��
��
�
b) ��
�
c) sin (x + 30°) + cos (x + 60°) = 1 + cos 2 x
��°�� √� ��

a) �� → � � → √� � ��
��
→ tg x =-0,2679 → x=345° + 360°·k
� ��
b) �� → � ��
� ��
→�� → ��
�� ° � ��° � �
�� → �
�� 1��° � ��° � �
�� ° � ��° � �
�� 1 � � → �� 1 → �
�� 22�° � ��° � �
c) �� °� � �� °� � � � ��
√� �� √� ��

→ � � � � �� →
� � � �
→ �� x � 2 �� x → �� x�2 �� x�1� � �
x � ��° � ��° � �
�� x � � → � �
x� � 2��° � ��° � �
1 x � ��° � ��° � �
2�� x � 1 � � → �� x � → � �
2 x � � ��° � ��° � �
112. Resol les equacions trigonomètriques següents:
�
a) tg (x + 45°) + tg (x - 45°) = 2 cotg x c) tg� � �� – 1 = 0
�
b) 4 sin 2(x + 30°) = 1 d) sin (x + 30°) - cos x = 0
tgx  tg 45o tgx  tg 45o 2

a) tg ( x  45)  tg ( x  45
) 2cotg x    
1  tgxtg 45o 1  tgxtg 45o tgx
 tgx  1 tgx   tgx  1 tgx  1 tgx 2 1  tg 2 x  

2
3
 6tg 2 x 2  tgx  x30o  180o  k , 150o +180o  k
3
292
Trigonometría 54
2 x  60o  14, 48o  x 22,76o  180o  k

 o

b) sin 2 x  60  0, 25   o
165,52o  x 52,76o  180o  k
 2 x  60
 

tg  tgx
  4 1  tgx
c) tg   x   1  0   1  1  tgx  0  x  0  180k
 4   1  tgx
1  tg ·tgx
4
d) sin( x  30)  cos x  0  sin x cos 30 o  sin 30 o cos x  cos x  0 
3 1
 
2
 cos x  
2
 sin x  cos x cos x  3 sin x cos x  3 1  cos 2 x
2 2
 3
3 cosx  30  360k , 330  360k
 2
 3  3cos 2 x cos 2 x  3 4 cos 2 x  cos x  
2 cos x   3  150  360k , 210  360k
 2
De totes les solucions possibles s’observa que únicament són vàlides:
x 30 360k x 210 360k

113. Resol aquests sistemes d’equacions trigonomètriques:
��

a) � � b) � �
��
� ��
sin� � � sin� � � 1 sin� � � 1 � sin� � � ��s � �

a) � � � →� �
cos � � ��s � � � cos � � � sin� � �
� �
1
cos 2� � → � � 3�� 1��
2
1
cos� y � sin� 3�� → cos y � � → y � �� 1��
4
� � � � 12�
b) � � → x=120° - y → cos (120°-y) =
��
��
1
� sin �12�� y�tg y
2cos y
� cos � y � √3 sin y � cos y � 1 � √3 sin y � cos y � sin� y
→ cos � y � sin� y � 1 → cos 2y � �1 → y � �� 1��
� � 12�� y � 12�� 1�� 3�� 1��
114. Resol aquests sistemes d’equacions trigonomètriques:
� � � � ��

a) � c) �
��
� � � � ��

b) � d) �
��
293
Trigonometria
Trigonometria 4
3
a) x 60o  y  cos  60o  y  sin y  cos 60o cos y  sin y sin y
2
1 2 3 1
cos y  sin y  tg y  y 75o  360o  k , x 15o  360o  k
2 2 2 3
tg 30o  tgx tg 30o  tg 2 x
b) y 30o  x  tg  30o  x  tg  30o  2 x   
1  tg 30o tgx 1  tg 30o tg 2 x
tg 30o  tg 2 30o tg 2 x  tgx  tg 30o tg 2 xtgx tg 30o  tg 2 30o tgx  tg 2 x  tg 30o tg 2 xtgx
4 4 2tgx
tg 2 x  tgx 0  2
 tgx 0  tgx  3  tg 2 x  0
3 3 1  tg x
x 180o  k , 
 y 180o  k  30o
x 60o  180o  k , y 90o  180o  k
x  120o  180o  k , y  150o  180o  k
c) 2sin x  4 cos y 
4
+ 3sin x  4cos y 1
5sin x  5
1
5sin x 5  sin x 1  cos y   x 90o  360o  k , y 60o  360o  k
2
d) 4sin x  cos 2 x 
2
– 4sin x  2 cos y 2
cos2 y  2cos y  0
 1 o o o
2 cos y  0  sin x   y 180  k , x  30  360
cos y  2 cos y 
0 2
cos y 2  Sense solució
115. Resol aquestes equacions trigonomètriques:
a) ��
��
b) � ��
��
�
c) � � ��
��
d) ��
e) 2 cosx – 1 = sec x
f) 2 cos x + sin x = 1
g) sin x + cos x = 0
294
Trigonometría 54
�
a) � �� → � �� → � �� → ��
�
� � ��
� �
��
��
b) � �� → �� → ��
� ��
��
�
��
� � ��

c) � � �� → ��
��
��

→ ��→� �
��
d) �� → ��
��
� � � ��
→ �� → � �
� ��
� ��
→ �� → �
� ��
e) � �� → � ��
��
→ �� → �
��
� � � ��
→ �� → � �
� ��
f) � �� → √� � �� → � ��
� ��

→ �� → �� → �
� ��
� � ��
g) → �� → �� → � �
��
116. Determina quin és l’angle agut tal que el triple de la seva tangent és igual al doble del seu
cosinus.
sin x
3tgx  2 cos x  3  2 cos x  3sin x  2 cos 2 x  3sin x  2 1  sin 2 x 
cos x
 2  No pot ser
3  9  16 
2 sin 2 x  3sin x  2  0  sin x   1
4
 2
o
L’angle agut és x  30 .
295
Trigonometria
Trigonometria 4
117. Indica quin és l’angle obtús tal que el seu sinus sumat amb el triple del seu cosinus dóna -1?
sin x  3 1  sin 2 x  1  sin x 

1  3 1  sin 2 x 
1  x 270o

9 1  sen x  1  2sin x  sin x  5sin x  sin x  4  0  sin x   4
2 2 2
 x 126,87o
5
૚
118. Quin és l’angle agut tal que el seu sinus multiplicat pel seu cosinus dóna ?
૝
o o
1 1 2 x 30  x 15
sin x cos x   sin 2 x 
4 2 2x 150o  
x 75o
119. Si sabem que l’àrea d’un triangle rectangle és 28 cm2 i que un dels angles fa 60º:
a) Quina mida té cadascun dels angles?
b) Calcula'n la longitud dels costats i el perímetre.
a) L’angle desconegut és: 90º - 60º = 30º
b) Prenem com base i altura els catets del triángle rectangle:
࢈൉ࢇ ૞૟
૛ૡ ൌ ՜ ࢈ ൌ
૛ ࢇ
૞૟
ࢇ ૞૟
࢚ࢍ૜૙ι ൌ ՜ ࢇ ൌ ඨ ൌ ૢǡ ૡ૞ࢉ࢓
ࢇ ࢚ࢍ૜૙ι
b=5,68 cm
Apliquem el teorema de Pitàgores per calcular la hipotenusa:
ࢉ ൌ ඥૢǡ ૡ૞૛ ൅ ૞ǡ ૟ૡ૛ ൌ ૚૚ǡ ૜ૠࢉ࢓

Els costats són de 11,37, 5,68 i 9,85 cm respectivament.
El perímetre és 26,9 cm.
120. Fixa’t en la situació i, mitjançant la trigonometria, calcula l’altura, h, a la qual es troba el punt
B.
Si B es troba a la altura h
௛
͵ͷι ൌ
ଶହା௫
ቐ ௛ ՜ ‫ ݔ‬ൌ ͳǡͳͳ݄ ՜ ݄ ൌ ͳ͹ǡͷͳ ൅ Ͳǡ͸͵݄ ՜ ݄ ൌ Ͷ͹ǡ͵ͺ݉
Ͷʹι ൌ
௫
296
Trigonometría 54
El punt B es troba a l’altura de 47,38 m.
121. Determina l’altura de la muntanya de la figura a partir de les dades que ens proporcionen.
180º - 60º = 120º 180º - 120º - 30º = 30º
Els angles del primer triangle són 30º, 120º i 30º. Pel teorema del sinus
2500 a
 o

 a 2500 m
sin 30 sin 30o
Es resol el triangle rectangle sabent que un angle és 60º i la seva hipotenusa és 2.500 m.
h
 sin 60o 
 h 2165,06 m
2500
122. Dos amics estan separats per una distància de 40 m i veuen un arbre a la riba del davant del
riu, com indica la figura. Calcula l’amplada del riu.
Anomenem h a l’amplada del riu.
୦
͵ͺι ൌ
୶
ቐ ୦
՜ ൌ ͳǡʹͺ ՜ ͵ͺǡ͸͵ െ ͳǡʹͶ ՜ ൌ ͳ͹ǡʹͷ
ͶͶι ൌ
ସ଴ି୶
L’amplada del riu és 17,25 m.
297
Trigonometria
Trigonometria 4
123. Dos focus, situats en el terra i en costats diferents, il·luminen el campanar d’una església. La
suma de les distàncies dels focus fins al peu de la torre és de 100 m. Si els angles que formen
els feixos de llum amb el terra són de 32º i 46º, determina l’altura que té el campanar.
Anomenem y l’altura del campanar

୷
͵ʹι ൌ
୶
൝ ୷ ՜ ൌ ͳǡ͸Ͷ ՜ ͳͲ͵ǡͷͷ െ ͳǡ͸͸ ൌ ՜ ൌ ͵ͺǡͻ͵
Ͷ͸ι ൌ
ଵ଴଴ି୶
L’altura del campanar és 38,93 m.
124. Des d’un turó es poden veure, en línia recta cap a l’est, dos poblets que estan separats 800 m
l’un de l’altre. Des del cim s’observen amb angles de 18º i 26º 40’, respectivament.
a) Quina és l’altura del turó? b) A quina distància es troba cada poblet de l’observador?
a) Anomenem y l’altura del turó.
90º - 18º = 72º 90º - 26º 40’ = 63º 20’
୶ା଼଴଴
͹ʹι ൌ
୷
ቐ ୶ ՜ ൌ ͳǡͻͻ ՜ ͵ǡͲͺ ൌ ͳǡͻͻ ൅ ͺͲͲ ՜ ൌ ͹͵ͷǡͻͶ
͸͵ιʹͲԢ ൌ
୷
x = 199y = 1504,42 m 800 + x = 2304,42 m
La distància de l’observador a cada poblet és 1.674,78 m i 2.419,18 m, respectivament.
298
Trigonometría 54
125. El pilot d’un helicòpter de reconeixement que vola sobre el mar a una altura de 2 500 m albira
dues embarcacions que es troben en un mateix pla vertical, amb angles de depressió de 62º
24’ i 37º 18’, respectivament. Calcula la distància que separa una embarcació de l’altra.
2500
a  4125, 49 m
sin  37 o18’
Es calculen els angles:
62 o 24’  37 o 18’ = 25o 6’

90 o  62 o 24’ 
27 o 36’
62 o 24’
180 o  90 o  27 o 36’ 
180 o  62 o 24’ 
117 o 36’
180 o  117 o 36’  25o 6’ 
37 o18’
Pel teorema del sinus:
4125, 49 x
   x 1974,52 m
sin117 36’ sin 25o 6’
o
126. Entre les dues plantes d’un edifici han d’instal·lar una escala. La diferència d’altura entre les
plantes és de 3,5 m i disposen de 5 m en horitzontal per posar l’escala.
a) Calcula l’angle d’inclinació de l’escala.
b) Determina la longitud de l’escala.
3,5 3,5
a) tg     35o b) sin 35o  l 6,10 m
5 l
127. Calcula la longitud del paral·lel 38º nord si considerem que el radi de la Terra és de 6 370 m.
90 o  38 o 
52 o
299
Trigonometria
Trigonometria 4
r 6370  sin 52o 5019,63 km

2 r  31539, 26 km
128. L’Eulàlia i la Miranda volen mesurar l’amplada d’un congost. Per fer-ho, es col·loquen en una
de les vores. L’Eulàlia porta una corda de 6 m de llargada i la deixa lliscar des de la vora del
congost. De la seva banda, la Miranda, que té els ulls a 1,8 m del terra, s’ha d’enretirar 4,5 m
per veure la vora més próxima coincidint amb el final de la corda.
a) Quina amplada té el congost? b) Es podria fer sense utilitzar la trigonometria?

L’amplada del congost és x:
1,8
�� ,4�
4,5
6
�,4 � � � � � � 15��
�
a) L’amplada del congost és 15 m.
b) Es podria utilitzar la semblança de triangles per resoldre el problema.
129. Des de la finestra d’un edifici, situada a 3 m d’altura, es veu la base d’un altre edifici amb un
angle de 22º per sota de l’horitzontal. La part superior d’aquest segon edifici no es pot veure,
però sí que se’n pot observar el reflex en un estany amb un angle de 56º sota l’horitzontal.
Quina altura té aquest segon edifici? Quina distància hi ha entre totes dues edificacions?
Sigui V el punt que representa la finestra. Llavors:
90 o  56 o 
34 o
3  tg 34o 
MP  2m MV  22  32  3, 6 m
300
Trigonometría 54
Pel teorema del sinus:
3,6 AM
  AM 5, 4 m
sin 22 sin 34o
o
La distància entre els dos edificis és: 2  5, 4  7, 4 m
Com l’angle d’incidència és igual a l’angle de reflexió, s’utilitza la semblança de triangles per trobar
l’altura.
3 2
  AN  8,1 m
AN 5, 4
130. Les piràmides de Gizeh, a Egipte, són d’un gran interés arqueològic, artístic i històric.
Aquestes tres piràmides –Kheops, Kefren i Micerí– les van construir els antics egipcis com a
cambres mortuòries per als faraons que donen nom a les piràmides. La més gran, la de
Kheops, va ser considerada pels antics com una de les set meravelles del món, es tracta d’una
piràmide recta de base quadrada de 233 m de costat.
Calcula’n l’altura si quan ens en separem 80 m veiem el vèrtex amb un angle de 29º 30’ amb
l’horitzontal.
233
 116,5 m
2
h
tg 29o30’
  h  111,17 m
116,5m  80m
131. Una casa de planta rectangular fa 12 m de llarg i 8 m d’ample. La teulada, amb una inclinació
de 18º, és una superfície plana inclinada que té la part més elevada situada sobre un dels
costats grans del rectangle. Calcula l’àrea de la teulada.
Com sabem que la teulada té forma rectangular i que un dels seus costats té 12 m, trobem la longitud
de l’altre costat, x.
8
�� 8� � � � � � � 8��
�
Calculem l’àrea de la teulada:
A = 12 · 8,41 = 100,92 m2
L’àrea de la teulada és 100,92 m2
301
Trigonometria
Trigonometria 4
132. Determina l’altura a la qual caminen els senderistes que travessen un congost per un pont
penjant com el de la figura.
Anomenem y a l’altura del pont penjant.

�
��
�
� � ��
��
��
L’altura del pont penjant és de 39,8 m.
133. Demostra que la suma de les tangents dels tres angles d’un triangle és igual que el seu
producte.
La suma dels angles d’un triangle és 180º.

a + b + c = 180º
��
��
� � ��
Per tant, la suma de tangents és:
��
��
� � ��
��
��
� � ��
� ��
� ��
134. Les mides dels costats d’un triangle són proporcionals a 5, 6 i 7, i la seva àrea és ��√�.
Determina la mida dels costats i dels angles del triangle.
Com els costats són proporcionals,els triangles són semblants I els seus angles són iguals. Apliquem
el teorema del cosinus:
��
��
��
� � ��
��
��
��
� � ��
��
302
Trigonometría 54
Per trobar la longitud dels costats apliquem la fórmula d’Heró.
Si anomenem p el semiperímetre, llavors:
� � ��
��
� � ��
� �
��√� � ��
La mida dels costats és de 10, 12 i 14, respectivament.
135. Expressa les raons trigonomètriques següents mitjançant raons trigonomètriques de grau 1:
a) cos2 x b) sin2 x
1  cos 2 x 1  cos 2 x
a) cos 2 x  b) sin 2 x 
2 2
136. En l’estructura de la figura, els punts A, C i E están alineats i en coneixem les dades següents:
AB = 15 cm AC = 1m CW = 30°
DE = 2m WD = 14° WE = 124°
Calcula el valor de x.
180 o  124 o  14 o 
42 o
2 a
Pel teorema del sinus:  o
 a 2, 48 m

sin 42 sin124o
h
sin 42o   h  2, 48  sin 42o  1, 66 m
a
b
cos 42o   b  2, 48  cos 42o  1,84 m
a
c
tg 60o   c  1, 66  tg 60o  2,88 m
h
x  2,88  1,84  4, 72 m
303
Trigonometria
Trigonometria 4
࣊
137. Sabem que tg z = 1,5. Amb aquestes dades, pots calcular tg (z+ ) sense determinar l’angle z?
૛
Si apliques la fórmula de l’angle suma et costarà. Fes servir aquesta expressió:

࣊ ࣊ ࣊
ൌ ൅
૛ ૝ ૝
138. Dos angles inscrits en una circumferència que abasten el mateix arc tenen la mateixa mida.
Utilitza-ho per demostrar:
ࢇ ࢈ ࢉ
ൌ ൌ
෡ ෡ ෡
࢙࢏࢔࡭ ࢙࢏࢔࡮ ࢙࢏࢔࡯
en què d és el diàmetre de la circumferència circumscrita al triangle.
El triangle CBA’ és recte per ser un dels seus costats el diàmetre de la circumferència.
Els costats oposats als angles ‫ܤ‬෠݅‫ܦ‬
෡ són iguals.
෡ són iguals per abastar el mateix arc, així, els seus sinus són iguals.
Els angles ‫ܣ‬መ݅‫ܣ‬Ԣ
ࢇ ࢈ ࢇ
ൌ ൌ ࢇ ൌࢊ
෡ ෡
࢙࢏࢔࡭ ࢙࢏࢔࡭Ԣ
ࢊ
ࢇ ࢉ ࢈
ൌ ൌ ൌࢊ
࢙࢏࢔࡭ ෡ ࢙࢏࢔࡮
෡ ࢙࢏࢔࡯ ෡
304
Trigonometría 54
PER APROFUNDIR
139. Escull la resposta adequada.
      1    
□  sin  cos   cos  cos  cos   sin  cos   cos  cos 
 32 32  16 8 4 2  16 16  8 4
1    1   1  1
  sin  cos   cos   sin  cos  sin  .
4 8 8 4 8 4 4  16 2 16
□ Com el cosinus i el sinus sols poden valdre com a molt 1:
2A  B 
  A  30 B  60
90 
A B 
BC
sin 30o   BC  2
4
□ a  b  c   a  b  c   a2  b2  c 2  2ab  3ab
c 2  a2  b2  2ab cosC  1 o
 cos C   C  60
2 2 2
c  a  b  ab  2
2 2 o 2
□ 7  8  x  2  8  x cos 60  x  8 x  15  0  x1  5, x 2  3

32  72  82  2  7  8  cos     21,79o  El tercer angle no seria agut.
52  72  82  2  7  8  cos     38,21o  Tots els angles són aguts.
El tercer costat mesura 5 m.
140. Per a quins valors de k té solució l’equaciósin x cos x = k ?
Determina’n les possibles solucions.
��
� �
Com sin x < |�| � � � � � �
� �
Les solucions estarán acotades en [0º, 180º] + 180º · k.
305
Trigonometria
Trigonometria 4
141. Demostra que la bisectriu interior de l’angle � en el triangle ABC divideix el costat oposat en
dos segments proporcionals als costats AB i AC.
Anomenem D al punt de tall de la bisectriu amb el costat CB.
��
�� sin
�
� � → �
sin
�
� sin �
� sin �
� �� sin �
�
�
��
�� sin
�
� � → �
sin
�
� sin �� sin �� sin ��
�
Com que els angles són suplementaris, els seus sinus són iguals.
��
�
��
142. D’un port surten dos vaixells amb rumbs diferents. El rumb del primer és N 23º E, a una
velocitat d’11 milles/h. El segon navega en dirección S 67º E a 15 milles/h.
Calcula, aproximadament, el rumb des del segon vaixell cap al primer una hora després.
Resol el problema també en el cas que el segon angle sigui de 77º.
 180o  90o  67
  o
23o
112  152 
18, 6 milles
11
sin    36, 25o
18,6
    23o  36, 25o  59, 25o
El rumb des del segon vaixell cap al primer serà N 59,25o O.
o
En el cas que el segon angle sigui de 77 :
� � ��
d 2 112  15 2  2 11 15  cos 80 o  d  17 milles
sin  sin 80o

Pel teorema del sinus:  
  39,59o
11 17
306
Trigonometría 54
    13o  39,59o  52,59o

El rumb des del segon vaixell cap al primer serà N 52,59o O.
143. Un punt P dista 12 cm del centre d’una circumferència de 6 cm de radi. Determina l’angle que
formen entre elles les dues tangents traçades des d’aquest punt de la circumferència.
 sin   6  1    30o
En el triangle CPA
12 2
Com   2    60 , que és l’angle comprès entre les dues tangents.
144. Considera M el punt mitjà del segment d’extrems A i B; estudia el lloc geomètric dels punts P
del pla que verifiquen que PM és mitjana proporcional entre PA i PB.
PM és una mitjana del triangle PAB.
Apliquem el teorema del cosinus en els triangles PAM i PMB:
PA2 = d2 + PM2 - 2d · PM · cosહ
PB2 = d2 + PM2 - 2d · PM · cos (180º - હ) =
= d2 + PM2 - 2d · PM · cosહ
Sumant, s’obtè: PA2 + PB2 = 2d2 + 2PM2
Com PM2 = PA · PB, resulta que:
PA2 + PB2 = 2d2 + 2PA · PB → PA2 + PB2 – 2PA·PB = 2d2 → (PA – PB)2 = 2d2
307
Trigonometria
Trigonometria 4
Per tant, tenim que PA – PB = d √�, és a dir, la diferència de les distàncies de P als punts A i B és
constant, per la qual cosa el lloc demanat és una hipèrbole de focus A i B, així, la distància focal és
2c = 2d i l’eix real és 2a = d√�.
En una hipèrbole es verifica que b2 = c2 – a2:
�
�√� ��
�� √�
� �
Com que els dos eixos són iguals, la hipèrbole és equilàtera.

Una altra manera:
Siguin els punts A(-d , 0) i B(d , 0). El punt mig és l’origen de coordenades i P és el punt de
coordenades (x, y).
Es verifica que:
PM2 = PA · PB
��

Després d’operar i simplificar, resol l’equació:
��
�� , d’una hipèrbole equilàtera referida als seus eixos.
�
��
�� √�
�
�
�√�
��
�
Els seus focus són els punts A i B.
145. Calcula els valors dels cosinus dels angles x que verifiquen l’equació següent:
�
��
�
1  cos 2 x  1  cos 2 x  1
 2   sin 2 x 
0
2  2  2
sin 2x 1  cos 2x  2  2cos 2x
3cos 2x  sin 2x 1 0
308
Trigonometría 54
Sigui t  cos 2x . Així:

3
3t  1  t 2  1 0   3t  1 1  t 2  10t 2  6t 0  t1 0, t2 
2
5
3
t2   no és solució.
5
1  cos 2 x 2
cos x 
  cos x 

2 2
2 2
Les solucions són cos x  , cos x   .
2 2
146. Determina els dos valors enters de x més propers a 2 013º, tant per defecte com per excés, que
compleix aquesta equació trigonomètrica:
� ��
�� √�
2 2
2sin x  21sin x 
2 2
2
Sigui t  2sin x
2
t  2 2  t 2  2 2t  2  0  t  2
t
2 1 2
2sin x  2  sin 2 x   sin x   x 45o , 135o , 225o , 315o
2 2
2 013 
5 360  213 
1800  213
Aproximació per defecte: 1800o  135o 

1935o
Aproximació per excés: 1800o  225o 
2 025o
309
Trigonometria
Trigonometria 4
MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA
1. Què és la fibra òptica? Quina condició compleix el feix de llum per restar en el nucli fins al final
de la Fibra òptica?
La fibra òptica és un fil molt fi de material transparent, vidre o materials plàstics, a través dels quals s’envien
impulsos de llum que representen dades.
Un feix de llum amb un angle d’incidència és més petit que l’angle de refracció, romandrà en el nucli fins a
arribar al final de la fibra óptica.
2. La conclusió del text anterior és que un feix lluminós amb l’angle d’incidència més petit que
l’angle de refracció, restarà en el nucli fins a arribar al final de la fibra òptica. Com es dedueix
aquesta conclusió a partir de la llei de Snell?
n2
1  sin 1 
Com que sin 90o 
n1
Però com que sin 1  1 és necessari que n1  n2 perquè hi hagi refracció i canviï de mitjà.
3. Investiga i enumera alguns avantatges i inconvenients d’utilitzar la fibra òptica en lloc del
cable de coure tradicional.
Resposta oberta. Per exemple:
▪ Avantatges: Té un cost més petit que el coure i permet transmetre una quantitat de dades més
gran per unitat de temps.
▪ Inconvenients: La fibra és més fràgil que el cable de coure, i a més la seva reparació és més difícil
en cas de trencament.
4. Si l’índex de refracció de l’aire és 1,0003 i l’angle límit a l’entrada d’una fibra òptica és 41,8º,
quin serà aleshores l’índex de refracció del material que forma la fibra òptica?
1,0003
n2  1,5
sin 41,8o
310

Solucionari Trigonometria

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionari Trigonometria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Trigonometria

1. Determina l’equivalència en radians d’aquests angles:

2. Calcula la mida en graus dels angles següents:

3. Calcula les raons trigonomètriques dels triangles aguts següents:

5. Calcula les raons trigonomètriques de l’angle a si:

6. Justifica si hi ha cap angle per al qual es verifiqui que:

sin2   cos2  1  0,32  0,82  0,73  1

7. Calcula el valor de les expressions següents:

b) cos 60 sin 45    

8. Determina aquests valors amb la calculadora:

a) cos 79º b) sin 43,5º c) tg 10º 28’

9. Troba aquestes raons trigonomètriques amb la calculadora:

a) sin (0,35 rad) b) cos (1 rad) c) tg (1,27 rad)

a) sin 0,35rad  0,34 b) cos1 rad  0,54 c) tg 1,27 rad  3,22

a) 66º c) 175º e) 342º

b) 18º d) 135º f) 120º

a) És al 1r quadrant; totes les raons trigonomètriques són positives.

b) És al 1r quadrant; totes les raons trigonomètriques són positives.

34º 72º 98º 160º 251º 345º

cos160  cos251  cos98  cos72  cos34  cos345

12. Justifica la resposta.

a) Per què no existeix tg 90º?

No existeix, perquè cos 90º = 0

Si multipliquem 90º per un nombre parell, la tg és cero, perquè el sinus és 0 i el cosinus és 1.

Si multipliquem 90º per un nombre imparell, la tangent no és definida, perquè el cosinus és 0.

65º 110º 170º 210º 315º

tg110o  tg315o  tg170o  tg210o  tg65o

a) 130º b) 230º c) -50º d) 310º

cos50 cos130  0,6428 sin50  sin130  0,766 tg130  1,1918

sec130  1,5557 cosec130 1,3054 cotg130  0,8391

cos50 cos230  0,6428  sin50  sin230  0,766 tg230  1,1918

sec230  1,5557 cosec230  1,3054 cotg230  0,8391

cos50 cos(50)  0,6428  sin50  sin(50)  0,766 tg(50)  1,1918

sec(50)  1,5557 cosec(50)  1,3054 cotg(50)  0,8391

d) cos50 cos310 0,6428  sin50  sin310  0,766 tg310  1,1918

sec310 1,5557 cosec310  1,3054 cotg310  0,8391

a) 745º b) 565º c) 1055º d) 1235º

a) 745o  2360o 25o  sin745o  0,4226

cos745o  0,9063  tg745o  0,4663

b) 565o  360o 180o 25o  sin565o  0,4226

cos565o  0,9063  tg565o  0,4663

c) 1055o  3360o 25o  sin1055o  0,4226

cos1055o  0,9063  tg1055o  0,4663

d) 1235o  3360o 18025o  sin1235o  0,4226

cos1235o  0,9063  tg1235o  0,4663

a) sin ( 90º–  ) b) sin (180º–  ) c) sin (–  )

17. Si sin 18° = 0,309 i cos 18° = 0,951; calcula:

a) sin 72º b) cos 162º c) tg(-72º)

a) sin72 sin(9018)  cos18 0,951

b) cos162 cos(18018)  cos18 0,951

25º 65º 115º 155º -25 -65º

a) Quins angles tenen el mateix sinus? I el mateix cosinus?

b) Quins angles tenen igual la tangent?

cos76o  cos(238o )  cos2 38o  sin2 38o  0,2419

21. Resol les equacions trigonomètriques següents en l’interval [0º, 360º]:

a) cos 2x = 1 c) sin 2x – cos x = 0

b) cos2x  sinx  1  cos2 x  sin2 x  sinx  1  2sin2 x  sinx  0

Calcula la hipotenusa utilizant el Teorema de Pitàgores:

Apliquem la relació d’angles complementaris per calcular el tercer angle:

�� � ��� � ��� � ���

Amb el Teorema de Pitàgores determinem el tercer costat:

� � �1� � ������� � ��������

25. Calcula b i c en els triangles següents:

Apliquem el teorema del sinus com a l’apartat anterior:

��

� � �1� � ��

a) �� →��

→ �� → �� →El triangle és acutangle

c) �� →��

→ �� → � � �� →El triangle és rectangle.

d) �� → ��

→ �� → � � �� →El triangle és obtusangle.

� � � � � � � ��

� � � � � � �� → �� → � � ��

1a solució: � � � � � � �� → �� → � � ��

� � � � � � �� → �� → � � ��