Comic - ALIA - Digital BO - Compressed

Un projecte de: En col·laboració amb:
Amb el suport de:

ALIA: La consciència en vinyetes és un projecte
Com una ment eixam
del Servei de Mediació del Centre de Cultura Servei de Mediació del CCCB 04
El còmic, art i eina
Contemporània de Barcelona (CCCB), Santi Casas de l’Escola Joso 06
ALIA: La consciència en vinyetes 08
vinculat a les exposicions Cervell(s) (2022) Què és la consciència? 10
Hi ha res més fascinant que la consciència?
i Constel·lació Gràfica (2023). de Matteo Farinella 12
Percepció 16
Com funciona la percepció? Entrem a la parpella d’Anil Seth
per l’Institut Les Aimerigues 18
Intel·ligència Artificial i Realitat Virtual
Proposta filosòfica actual sobre la consciència
Una conversa amb Mireia Torralba
per l’Institut Escola El Martinet 36
Descobrim l’Astereognòsia
Idees sobre la consciència i la percepció
Amb la col·laboració del Center for Brain and Cognition (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
i Escola JOSO. Centre de Còmic i Arts Visuals.
Memòria 54
Com funciona el cervell amb relació a la memòria?
Coordinació CCCB: Maria Farràs Drago amb el suport de Lucía Ginés i Ainara Revuelta. per l’Institut Ca n’Oriac 56
Conceptualització i redacció del dossier pedagògic: Jose Valenzuela. El mite de la caverna
per l’Institut Ca n’Oriac 62
Assessoria de continguts científics: Jose Valenzuela i Silvana Silva Pereira. L’Alzheimer
Científics col·laboradors del CBC: Gustavo Deco, Luca Bonatti, Núria Sebastián, Silvana Silva Pereira,
per l’Institut Ca n’Oriac 68
Conversa amb Descartes
Salvador Soto i Mireia Torralba.
per l’Institut Torrent de les Bruixes 74
Conceptualització de la publicació i coordinació des de l’Escola JOSO: Santi Casas. Consciència no humana
per l’Institut Torrent de les Bruixes 80
Disseny i maquetció: Robert Garcia.
Pavlete i l’ancià
Tallers de còmic: Arkaitz González. per l’Institut Torrent de les Bruixes 86
Llenguatge 92
Agraïments: Norma Editorial.
Viatge a l’interior del cervell: descobrint l’Afàsia de Broca
Amb el suport de: Ministerio de Ciencia e Innovación del Gobierno de España, Barcelona Capital Cultural, per l’Institut9 94
Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Fundació Banc Sabadell. Chomsky, Skinner i les teories del llenguatge
Índex per Saint Peters School 100
Instituts i docents participants: IE El Martinet (El Ripollet), Teresa Suñol, Elena Miralles i Laia Mallén;
Visualització de l’activitat cerebral: un electroencefalograma
Institut Ca n’Oriac (Sabadell), Esther Rua, Yolanda Carrillo, Felip Lorenzo, Camèlia Lopez, Gemma Freixa, per l’Institut9 106
Anna Barbosa i Alba Castelltort; Institut Els Aimerigues (Terrassa), Noela López i Vicent Albiñana; Institut Una visita a l’àrea de Broca
9 (Santa Coloma de Gramenet), Núria Agut, Marta Calvo, Susanna Rubió i Rosalía Delgado Girón; Institut per Saint Peters School 112
Torrent dels Bruixes (Badalona), Laia Baró, Elisenda Costa i Oscar Gimisó; St Peter’s School (Barcelona), Psique enamorada
Josep Soler i Pat Maragos. per l’Institut9 118
Idees sobre la consciència i el llenguatge
Il·lustracions: Matteo Farinella i Escola JOSO. Centre de Còmic i Arts Visuals.
per Saint Peters School 124
Portada: Maya Esteban, Lucia Garcia, Berta López, Natalia Valverde, Lara Joven. Coneix els dibuixants 130
A L IA : L a c ons c i è nc i a e n v i nye te s
Què és la consciència? Aquesta pregunta aparentment senzilla ha perseguit pensadors

i científics des que l’ésser humà va començar a pensar sobre si mateix. Fins al naixement
de la neurociència a mitjans del segle xx, només a través de la filosofia i del pensament
abstracte havíem pogut apropar-nos al funcionament de la ment humana. Avui, els
avenços científics i les noves tecnologies d’imatge mèdica ens permeten dibuixar el
mapa intricadíssim de les connexions neuronals o registrar i mesurar l’activitat del cervell.
Tot i això, ni de bon tros estem a prop de descobrir quina és la naturalesa biològica de
Com una
la consciència. La ment humana segueix sent una gran incògnita que només molt a poc
a poc va revelant alguns dels seus secrets.
Aquest còmic és un petit assaig col·lectiu sobre el misteri de la consciència, però
ment eixam
també és un intent de vincular coses que habitualment estan separades: per una
banda, el coneixement científic i les humanitats, i per l’altra les aules de secundària
i els investigadors i centres de recerca científics i tecnològics. Per fer-ho, ha calgut
la col·laboració de moltes persones: sis instituts de l’àrea metropolitana de Barcelona,
els investigadors del Center For Brain and cognition (UPF), dos grups d’estudiants de
l’Escola JOSO. Centre de Còmic i Arts Visuals, l’expert en neurociència i literatura Jose
Valenzuela, el neurocientífic i dibuixant Matteo Farinella i les companyes del servei
de Mediació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Junts hem
aprofundit en els misteris de la ment, hem descobert alguns dels camins que segueix
avui la recerca científica sobre el cervell, i hem traduït aquests aprenentatges en el
còmic divulgatiu que teniu a les mans. Tot un exercici d’intel·ligència col·lectiva, on hem
funcionat com una ment expandida en què cadascú hi ha aportat el seu gra de sorra.
ALIA és un projecte del CCCB que promou la “tercera cultura”, és a dir, la comprensió
crítica i transversal dels avenços i els dilemes científics i tecnològics. Cada any proposa
a sis instituts d’educació secundària un programa de treball al voltant d’una sèrie de
reptes científics i els posa en contacte amb els investigadors d’un grup de recerca d’una
institució catalana. Aquesta edició d’ALIA i el còmic que teniu a les mans formen part
d’un gran projecte sobre el cervell que el CCCB ha dut a terme durant l’any 2023 i que
ha consistit en una gran exposició, cicles de xerrades i seminaris, i un extens programa
educatiu i de mediació.
Servei de Mediació del CCCB
P/6 P/7
En els còmics, moltes unitats d’imatge, informació i temps conviuen en un mateix espai-
temps, el qual anomenem pàgina. Encara que el sentit de la lectura ens dicti l’ordre a
seguir, és el lector qui té el poder, si el dibuixant ho predisposa, seguir aquell ordre o
perdre’s si així ho desitja, saltant i retrocedint tantes vegades com vulgui a través de
les vinyetes per recuperar o descobrir noves informacions d’una manera summament
El còmic, senzilla, al seu ritme i amb un simple gest dels ulls o la mà. Aquest fet converteix el
còmic en una eina ideal per a la comunicació i la divulgació, ja que crea espais en què la
informació complexa arriba al lector a través d’un llenguatge que el convida a participar
art i eina
activament del procés de comprensió.
A l’Escola Joso fa més de quaranta anys que formem a professionals del còmic i
treballem per elevar aquesta forma d’art, narració i comunicació que tant estimem.
Però no sempre és una tasca senzilla. És gràcies a iniciatives com aquesta del CCCB,
A un dibuixant de còmic se li pressuposen moltes coses. S’espera que sigui un bon que aconsegueix crear equips d’orígens, perfils i edats tan diverses, que s’obren nous
dibuixant, però també un bon guionista, i si el còmic és històric o gira entorn algun espais des d’on perseverar en la voluntat d’aproximar el còmic a altres àrees del
argument concret s’espera que com a bon professional hagi explorat en profunditat coneixement de la mà de nous amics amb els quals compartim la nostra passió. Sense
els temes que el concerneixen. Però sobretot, ha de ser un bon narrador, això sí que és la visió de l’equip de Mediació del CCCB, el treball dels investigadors del Center for
important per a ser un bon dibuixant de còmic. Un bon narrador ha de saber explicar un Brain and Cognition (UPF) i del Jose Valenzuela, l’art de Matteo Farinella i la tasca
fet real o fictici amb el llenguatge de la seva elecció, ja sigui la narració oral, la paraula dels docents i estudiants dels sis instituts participants en el projecte i els de l’Escola
escrita o el llenguatge cinematogràfic. Joso, aquest còmic que teniu entre les mans no existiria. Els alumnes de l’últim curs
d’Art Gràfic han estat els encarregats de sintetitzar i materialitzar els conceptes i les
En un còmic s’entremesclen tots aquests llenguatges articulant-se d’una manera molt
historietes elaborades al projecte ALIA. La consciència en vinyetes. Ho han fet amb
especial, ja que treballen tots alhora creant un resultat que no pren la seva forma definitiva
la mateixa il·lusió i amor que el que compartim tots nosaltres pel còmic. Gràcies a tots
fins que el lector no suma tota la informació dels seus dibuixos, els textos i sobretot, citant
ells pel seu treball i compromís amb el nostre medi.
el gran mestre Scott Mc Cloud, la màgia que succeeix entre les vinyetes. És utilitzant la
percepció, el llenguatge i la memòria que la història es crea en la ment del lector. Santi Casas Creus que tots
tenim una mateixa
percepció de
l’entorn?
Però... tot No, és clar

el que percebem de ser human
és diferent? percebem igual
quan identifiq
pel seu nom, p
Hola!!! sento interrompre

però…m’ha semblat sentir que
P/8 parleu de percepció i humans, P/9 Creieu q
què interessant!!!! puc fer-vos sempre i
algunes preguntes??? … Perquè jo
treballa
Aquesta publicació és fruit de l’edició: ALIA La consciència en vinyetes (curs 2022-2023). En

aquesta tercera edició, dos-cents cinquanta joves de 4t de l’ESO i 1r de Batxillerat de la regió
metropolitana de Barcelona i els seus docents han investigat durant sis mesos el funcionament
del cervell per entendre què és la consciència humana des dels seus tres pilars fonamentals:
la percepció, la memòria i el llenguatge. La investigació ha estat possible gràcies a un dossier
pedagògic creat per Jose Valenzuela, les converses establertes amb científics del Center for
ALIA:
Brain and Cognition (UPF), i la visita a l’exposició Cervell(s) del CCCB.
La recerca es duia a terme de forma autònoma a cada centre, i de forma transversal a diferents
assignatures segons el centre: biologia, matemàtiques, filosofia, llengua catalana o castellana,
dibuix, etc. Per això, les històries tenen diferents enfocaments i han estat escrites en diferents
La consciència llengües. Cada institut va iniciar la seva recerca partint de la següent premissa, sent-li assignat
un repte en relació a un dels pilars fonamentals per investigar la consciència: la percepció, la
memòria o el llenguatge:
en vinyetes
Heu rebut un missatge del CBC, un centre que reuneix un conjunt de laboratoris de neurociència
de la Universitat Pompeu Fabra i que té com a objectiu comprendre com els mecanismes que
regulen el desenvolupament del cervell interactuen amb els efectes de l’experiència per produir
les característiques estructurals i funcionals del cervell. Els seus investigadors us encarreguen una
missió per fer entre sis aules de diferents centres educatius de Barcelona: heu d’entendre com
ALIA, és un programa del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que relaciona funciona la consciència. No serà tasca fàcil, ja que haureu de comprendre abans les diferents
divulgació científica i creació, generant un espai de conversa i treball entre centres d’investigació maneres com s’ha explicat la consciència al llarg de la història, les seves diverses definicions, quina
científics i tecnològics, agents de l’ecosistema cultural, i escoles. El seu objectiu és identificar és la seva naturalesa o on es troba ubicada al nostre cos, si és que es troba en algun lloc.
els reptes més urgents i determinants per les societats contemporànies i brindar l’oportunitat
d’aproximar els joves estudiants a centres de recerca científica i tecnològica de primer ordre de Amb aquesta finalitat, disposareu d’una tecnologia sofisticada que us permetrà moure-us per
tot Catalunya, introduir-los a les qüestions que aborda la ciència avui en dia, pensant críticament l’interior d’una simulació d’un cervell-món. Podreu visitar les parts que componen aquest òrgan,
les seves implicacions culturals, ètiques, polítiques i socials. veureu les seves peces fonamentals i, també, podreu conversar amb les principals veus del passat
i el present que s’han preocupat per entendre millor la consciència humana.
En aquesta edició, coincidint amb l’exposició Cervell(s), ens hem preguntat Què és la consciència?
Cada centre ha realitzat tres guions de còmic divulgatiu al voltant del pilar corresponent, els quals
Prop de 86.000.000.000 de neurones (la Terra té 7.300.000.000 d’habitants!) i un total de
resumeixen i materialitzen les descobertes, qüestions i reflexions sorgides d’aquesta investigació.
160.000 km de fibres nervioses conformen el nostre cervell i sistema nerviós. Però el funcionament
Per a fer-ho, els alumnes participants d’ALIA han comptat amb l’ajut de l’historietista i professor
dels milers de milions de neurones i neurotransmissors que conformen el cervell continua sent
de còmic Arkaitz González, prenent com a exemple i font d’inspiració el còmic Neurocomic (2014)
una gran incògnita, i la pregunta sobre la consciència fa segles que ens persegueix i no hi trobem
de Matteo Farinella, autor de la introducció al nostre còmic, i han visitat l’exposició Constel·lació
una resposta clara. Des de cada època de la història s’ha intentat fer un apropament a aquest
Gràfica al CCCB. Els alumnes de l’Escola Joso han estat els encarregats de traslladar els guions
concepte tan esquiu des de disciplines com la filosofia, la biologia, l’ètica o la neurociència, i, tot
en vinyetes fent possible la publicació que tenim ara entre les mans.
i això, continua sent una de les grans incògnites de la humanitat. I és que entendre la consciència
humana és, en part, entendre’ns d’una manera que, fins avui, se’ns escapa. Esperem que gaudiu de La consciència en vinyetes!
P / 10 P / 11
Què és la Aquesta pregunta aparentment senzilla ha perseguit
consciència? pensadors i científics des que l’ésser humà va començar
a pensar sobre si mateix, cosa que el fa, no sabem si
únic, però com a mínim especial. Som ments que pensen
sobre pensar, i la consciència és un estat de la ment.
M
ents o cervells. Parlar de consciència ens porta inevita-
blement a esmentar aquest òrgan que protegim amb els
nostres cranis durs i que dona lloc al nostre pensament.
Som el nostre cervell? Això que anomenem “ment”, sorgeix exclusi-

vament de l’activitat d’aquest òrgan?
Buscar una resposta a la gran pregunta de què és la consciència ens
porta a investigar-la des de tots els àmbits possibles, ja provinguin
del món científic, de l’artístic o de l’humanístic, per posar-ne tres
exemples. I potser la manera més útil de fer-ho és apropar-se a la
consciència des de cadascun dels seus tres pilars fonamentals: la
memòria, la percepció o el llenguatge.
P / 12 P / 13
P / 14 P / 15
P / 16 P / 17
Percepció
Sense percepció no seríem conscients del món que
ens envolta. Fins i tot, si ens aturem a pensar-hi,
la consciència dels nostres propis cossos tampoc
seria possible.
G
uiats pel sentit comú, en una primera aproximació a
la definició de percepció podríem dir que percebre
és rebre i processar informació de tot allò que ens
envolta a l’exterior i també de l’interior del nostre propi cos.
Però la percepció és molt més que això!
P/18 P / 19
PODEM accedir
SUPERFÍCIE DE LA al cerveLL i
CARA DE L’anil seth. AiXÒ SEMBLA descobrir com

UNA MUNTANYA! funciona. RÀPiD!
HEU ViST ES DESPER-

QUE GRAN? TARÀ AViAT!
CENTREM-NOS,
hem d’entendre
com funciona la
percepció.
pararem AL volem aRRibar a una

NGL*, ON ES NEURONA piramidal
TRANSPORTA LA CENTRAL, ja que és EL
com que hem
o iNFORMACiÓ NUCLi de les funcions
ENTRAT PER
ViSUAL. cognitives.
L’ULL DRET,
Com funciona la percepció? no podem

perdre
temps.
anem CAP A
L’HEMiSFERi
ESQUERRE...
primer hem de creuar el
human core system, una
enorme xarxa cerebral
Entrem a la parpella d’Anil Seth VOSTÈ ES AQUi. on es troben les
“columnes” neuronals.
Per l’Institut Les Aimerigues i Escola Joso només tenim
“mil·lisegons”
per fer el
recoRRegut
*nucli geniculat lateral

sencer.
Anil Seth, professor de neurociència cognitiva i computacional

on se
concebut com una de les veus més representatives en l’estudi de suposa
que ens
dirigim?
la consciència, concep la realitat com “una al·lucinació controlada”.
Des d’aquesta visió la percepció deixa d’entendre’s com una

éS UNA sembla UN
assimilació passiva del nostre entorn, per explicar-se com una CiUTAT! ORDiNADOR!
percepció modelada pel nostre cos i controlada pel nostre cervell. QUiNA AiXÒ éS EL
CERVELL?
PASSADA.
És així com entenem que percebre no significa únicament rebre
estímuls, sinó també integrar-los i interpretar-los, tot comprenent
la percepció com un procés actiu-constructiu. Aquest fenomen se CiUTAT CÒRTEX.
sol dividir en diferents etapes que comprenen des de la recepció
dels estímuls sensorials fins a l’obtenció del sentit que els donem:
un moment...
hem perdut
l’etapa de selecció, l’etapa d’organització i l’etapa d’interpretació. la meitat del
grup.
com
pot
ser!?
P/20
poSSiblement,
han viatjat fins
al còrtex
AYA!!
visual, daRRere TOBOGANS?
del cerveLL. nois!! som
has vist aquí!!
això!?
exacte.
ara què
paSSa!
un “neuro-
HI hem trèmol”??
d’aRRibar
ràpid.
sí, però també
segurament vol dir que
s’han començat a ens costarà hem d’anar
LLençar senyals més aRRibar cap aLLà.
de prediccions. a la neurona
central.
pugen i baixen
jajaja son els
la informació això vol dir eRRors!
constantment... que s’interpre-
taran poSSi-
bles eRRades...
jajaja
aLLò és
no és el pro- el sistema què fem!?
oscil·lant cés natural central?
d’aprenentage? sí, aLLà s’or-
interpretacions ganitza la
concretes i informació
abstractes. captada pels
sentits.
Em sento
LLeugera,
com surfe-
jant sobre salteu!!
una ona d’in-
certeses!!
ens portaran
directament a
un dels pilars
del human
core system!
hem de
jajaja
seguir!!
jajaja
no tenim temps, en
qualsevol moment
s’actualitzaran els
models predictius!
mireu, aLLò del

fons sembla una
xarxa de matèria que divertit!! nois, les
sequencies es-
blanca. devenen noms i
es categoritza
el caos, cap a
la impoSSible
sembla exactitud! què dius
que som a ara?
la màteria
ara escales?
grisa! baixant
aquesta co- (Em) predic, LLavors
lumna del nu- percebo (i soc?)...
cli trobarem
una neurona
piramidal.
P/22 P/23
d’acord la hipòtesi dels
cerveLLs predictius...
la percepció -i potser tota

la cognició- es fonamenta en la
(no)coincidència...
Un guió de l’Institut Aimerigues:

Berta Lázaro Masip, Daniel Nieto Rodríguez, Mario Bayo Giménez,
s’ha produït Manar Benail Kharkour, Lucia Arenas Gálvez.
la percepció
Il·lustrat per:
Ana López, Valeria Valdenegro, Marcel Torres, Jhansue Margulis,
Júlia Sobrino, Arnau Cortijo.
entre el què les neurones

prediuen (senyals UP)...
i el que realment reben

(senyals DOWN).
“Perception is not something that happens to us, or in us.

It is something we do.” Olafur Eliasson.
P/24 P/25
Després de rebre un missatge del Center for

brain and cognition de la upf, un decidit grup
d’infants de l’escola bressol Les Aimerigues
decideix endinsar-se en els mecanismes, els
secrets i les potencialitats de la transició de
fase on la realitat esdevé una altra cosa.
Intel·ligència Artificial
i Realitat Virtual
Per l’Institut Les Aimerigues i Escola Joso
Es diu que les noves tecnologies son intel·ligents (un punt de gran
debat que deixarem per a un altre moment), però en cap cas són
conscients. Com a molt, segons les teories d’Anil Seth, aconseguirien
crear una il·lusió cognitiva, amb les problemàtiques ètiques, socials

Tenen unes ulleres de realitat virtual
prodigioses, moltíssima plasticitat i
i culturals que aquest fet comportaria. No és fútil, però, que amb intel·ligència excepcional. els espera tot un
petit món, fràgil i poètic per descobrir.
l’avenç de la intel·ligència artificial i la realitat virtual ens preguntem
cada vegada més sobre aquesta possibilitat. Com podem saber si
les IA poden arribar a ser conscients? Ser conscient és el mateix
que semblar-ho? La realitat virtual altera la nostra percepció o
també la nostra consciència? Amb tot, podríem entendre la realitat

La realitat és una al·lucinació
com una al·lucinació (des)connectada? (des)controlada.
La realitat és una al·lucinació
(des)connectada.
P/26 P/27
realitat (des)controlada.
matriu d’una inteligència artificial.
realitat (des)connectada.
matriu del cervell.
P/28
món petit. la societat humana.
...mostren
l’anomenat
efecte del
món petit...
Les xarxes
complexes...
el genoma humà. el llenguatge humà.

...però la distància
mínima entre dos nodes
escollits aleatòriament
en el gràfic és
...estan molt curt (uns 6 nivells).
agrupats (és a
dir, cada node
té un veïnat
ben definit de
nodes a una característica Un guió de l’Institut Aimerigues:
prop)... dels gràfics
aleatoris.
Yasmine Maymoun, Malak Issidrik, Iker Reboreda Fernández,
Imanol Gómez Hidalgo, Hugo Junco Fabre, Joela Luna López,
Pau Palma Viñolas, Ibtissam Azgar Stab, Emilio Giménez Garzón,
Ángel Quesada Castro, Víctor Díaz Castañé,
Óscar Sánchez Sánchez, Kevin Sánchez Urbano.

Aquí, però, hi
i, clar, el cervell humà. ha un risc si la
consistència
és excessiva:
quan el cervell
s’ordena
Il·lustrat per:
massa sorgeix
l’estat patològic. Ana López, Valeria Valdenegro, Marcel Torres,
Jhansue Margulis, Júlia Sobrino, Arnau Cortijo.
P/30 P / 31
Proposta filosòfica actual

sobre la consciència
Per l’Institut Les Aimerigues i Escola Joso
Sabem quin salt hi ha entre l’activitat cerebral i la consciència
humana? El filòsof cognitiu i professor, Andy Clark, ha elaborat la
teoria de la “ment estesa” que defensa que la ment humana és un
òrgan de pensament i raó, els límits del qual van més enllà de la pell
i el crani, estenent-se al món físic. Aquesta reflexió ha esdevingut
cabdal per establir un pont entre la neurociència i la filosofia, a més
de contradir els models tradicionals de cognició.
P/32 P/33
Quin és el primer
objecte del qual teniu un record?
Quan som conscients, com

som conscients
d’alguna cosa.
Imagineu una situació CÒMIC-A!
Sí, som carn pensant.
Carn
que riu
Carn conscient. i estima. Carn
que pateix i
desitja.
Com és la meva cara?
Carn que somia.
P/34 P/35
Un guió de l’Institut Aimerigues:
Lina El Iklil Darmouth, Cristina López Alcántara, Sara Jamali Hassnaoui,
Carlos Fernández Anguita, Iker Reboreda Fernández,
Álex García Anguita.
Il·lustrat per:
Paula Pérez, Yoon Esteban, Clara Sánchez.
PP//3366 P/37
Una conversa amb

Mireia Torralba !
Per l’Institut El Martinet i Escola Joso
hola!
ets el primer
humà que veig!
La neurocientífica del CBC, Mireia Torralba, estudia la percepció
humana amb l’anàlisi de la dinàmica de l’activitat cerebral i la
connexió amb la percepció i l’atenció, en el context de la integració
multisensorial (procés neurobiològic que permet interpretar i
organitzar les sensacions que percebem). Per a fer-ho utilitza
tècniques de neuroimatge, eines utilitzades per excel·lència per a
l’estudi del cervell humà perquè permeten obtenir imatges directes
o indirectes de l’estructura del sistema nerviós.

i tu... la primera
neurona que com pots
Podem arribar a imaginar-nos com seria físicament la consciència parla que conec. bé, suposo. saber que ara
crec que ets conscient?
com? qui t’ha ajudat?
si fos un ésser amb vida? Què li preguntaria la Consciència a una quant temps fa?
abans era
com creus que
sí, és una neurona
com et sents? podem mesurar la
que acabo normal i teva consciència
investigadora tal com Mireia Torralba, la qual basa els seus estudis de prendre corrent, o, la meva?
consciència! però ara
gràcies a una
en aquesta? Què és la inconsciència? I.A., ja soc.
d’un dia per

l’altre, vaig ser
conscient que
era conscient.
No t’ho sabria
explicar bé, però
et puc ensenyar un
vídeo que tracta
el tema.
P/38 P/39
LA PERCEPCiÓ
TÉ RELACiÓ AMB LA
CONSCiÈNCiA?
Sí, LA PERCEPCiÓ
ENS AJUDA A
Gràcies! COMPRENDRE
Estic molt L’ENTORN ON ESTEM.
Bona tarda! Soc la contenta
consciència i avui d’estar aquí.
us presento a la
Mireia Torralba.
LA PERCEPCiÓ
VARiA AMB L’EDAT?
Sí, LA PERCEPCiÓ
VARiA A MESURA
quÈ podries
QUE creixem.
explicar-nos,
què so c?
és clar!
tenim moltes QUAN ETS PETiT LA
definicions PERCEPCiÓ DiSMiNUEiX.
del que ets, ja a mesura que et fas gran, PERÒ A LA
que comprens EVOLUCiONA, JA QUE REPS TERCERA EDAT
molts camps. MÉS ESTíMULS... TORNA A
DiSMiNUiR.
la consciència és
la percepció d’un TOTS ELS
mateix i com ens éSSERS ViUS
definim dins d’un TENEN
entorn. CONSCiÈNCiA?
i la percepció és
la capacitat de tots els mamífers
rebre estímuls i tenen consciència, però no
i quins instruments interpretar-los. ho sabem del cert pel
utilitzeu per que fa a les plantes i
estudiar-me? alguns animals.
les tècniques
són aquestes...
l’electroencefalograma
(EEG)*... i la ressonància
magnÈtica (RM)**. LA iNCONSCiÈNCiA ÉS UN
ESTAT DEL CERVELL ON
...QUÈ ÉS LA S’APAGUEN ELS SENTiTS
iNCONSCiÈNCiA? DEL NOSTRE COS PER
ESTAR EN REPÒS...
JA SiGUi
PER RECUPERAR-SE
D’UN ACCiDENT O PER
AGAFAR FORCES per
l’endemà.
aquests dos mètodes

els podem utilitzar en el
cas d’un fenomen perceptiu
conegut com a rivalitat
...
zzzzz
binocular***. eh...BÉ...
SEMBLA QUE
L’ENTREViSTA S’HA
ACABAT. GRÀCiES i
FiNS AViAT!
*EEG: Ens indica l’activitat del cervell a partir dels impulsos elèctrics calculats mitjançant un casc.
**RM: Mesura la quantitat d’oxigen en sang de zones concretes del cervell. Com més sang estigui utilitzant cada zona,
més intensa és la seva activitat neuronal.
***Rivalitat binocular: Quan el nostre cervell rep informació diferent de cada ull, és capaç d’interpretar-la i escollir selectivament
en quina imatge ens volem fixar. Amb l’observació de processos com aquest estudiem com canvia l’activitat cerebral.
Aquestes interpretacions formen part de la consciència.
P/40 P / 41
Moltes gràcies
per ensenyar-me UN MUNT DE COSES!
l’entrevista! COM ARA, ON PODEM
TROBAR LA PERCEPCIÓ, QUE
lA CONSCIÈNCIA CANVIA AMB
L’EDAT I QUINS SON ELS
INSTRUMENTS I TÈCNIQUES
QUE S’UTILITZEN ACTUALMENT
PER MESURAR-LA.
què has
Un guió de l’Institut El Martinet:
apuntat?
Bernat Brugarolas Ribas, Jostin Barrientos Martínez, Iu Casabón
Bernardo, Flavia Roxana Coello Jaime, Andrée Ishai Castro Aquilar,
Lluc Davies Cabré, Abril Herrero Busso, Aya El Kharraz Akhoumach,
Bruna Ibañez Vega, Júlia Lauvernier Torres, Joan Lorca Rondón,
Wainer Medina Pérez, Sabrine Marouane Chrai, Albert Martínez Perez,
Dídac Moriana Quevedo, Alex Nonell Ribera, Guillermo Olarte Marin,
Violeta Olivet Serrano, Josep Pedret Rodriguez, Martí Perarnau
Reboreda, Lluc Piera Pla, Alex Prat Josa, Isaac Prunera Pelayo,
Tiziana Ros Martín, Abril San Nicolás Deu, Kolo Sibide,
Clara Viamonte Alvarez, Aleix Vico Santana.
Però, encara
tinc més dubtes.
D’on surt la
consciència?
He de Il·lustrat per:
continuar
investigant... Adrià Juberó, Edu Sallent, Cloe Navinés, Albert Balladares,
Ha estat un
plaer. M’ha
agradat molt
Laia Marín, Enric Vicens, Cèlia Mallada.
parlar amb tu. igualment,
fins aviat,
adelaida.
P/42
P/43
QUe BONA!
COMPTE DARRERE!
Descobrim ESTÀS BÉ?

NOTO QUE
l’astereognòsia
ESTÀS JUGANT
DiFERENT...
HO SENTO... COM QUE ET

EM COSTA COSTA?
MOURE’M.
Sovint les patologies cerebrals esdevenen peces crucials per
a entendre el funcionament del cervell. Aquest és el cas de
l’astereognòsia, una patologia que afecta el reconeixement dels
objectes a través del tacte i que ens ha ajudat a comprendre el
fenomen de la consciència i la percepció. De fet, si cerquem
l’etimologia del mot astereognòsia, veiem que “estéreo” significa
“sòlid” o “tridimensional”, i “gnòsia” “coneixement” el qual sofrint

NO HO SÉ...
el prefix “a” esdevé desconeixement. Per tant, es tracta d’un
SÉ QUE EL
COMANDAMENT ESTÀ
desconeixement tridimensional que ens provoca qüestionar-nos la A LES MEVES MANS
PERQUè MANTiNC
EL TACTE.
nostra interacció amb el món.
PERÒ NECESSiTO
MiRAR-LO PER
SABER ON SÓN
ELS BOTONS.
PODRíEM ANAR AL
METGE A QUÈ
ET MiRi.
D’ACORD!
P/44 P/45
DONCS MiRi, BÉ, CREC QUE PODRiES
BON DiA, LEA. TENiR ASTEREOGNòSiA, UN
QUÈ ET PASSA? NO RECONEC LES
COSES FiNS QUE PROBLEMA D’iNTERPRETACiÓ ELS òRGANS RECEPTORS
LES MiRO... DELS ESTíMULS. REBEN UN ESTíMUL COM EL
TACTE i EL PASSEN A iMPuLS
ELèCTRiC, ACCiÓ QUE se’n
AVUi US GUiAREM DES DE
DiU TRANSDUCCiÓ.
LA MÀ FiNS AL CERVELL.
ANiREM AL COLL A TRAVÉS
DEL BRAÇ, UTiLiTZANT LA ViA
DELS NERViS.
AQUEST iMPuLS
ELèCTRiC PASSA PELS
NERViS FiNS AL CERVELL.
DE MOMENT TOT ESTÀ
CORRECTE, TOTES LES
PORTES ES VAN OBRiNT.
AQUESTA MALALTiA
AFECTA LA MEMòRiA
TàCTiL i éS PER AiXò QUE
NO POTS RECONèiXEr
ELS OBJECTES quoTiDiANS
SENSE MiRAR-LOS.
PER ESBRiNAR
PER QUè HO TENS,
ET FAREM UN “TAC”.
SEMBLA QUE TENS UN AQUESTA PRESSiÓ

QUè EM
QUiST DE GREiX QUE POT SER LA QUE
JA PASSA
T’ESTRENY EL CERVELL, ESTiGUi PROVOCANT ARA QUE JA hEM
TENiM ELS DOCTOR?
AFECTANT LA ZONA DEL L’ASTEREOGNòSiA. ARRiBAT AL COLL,
RESULTATS. LòBUL PARiETAL.
VENiU, PODEM FER EL CAMí
QUE US HO A PEU FiNS AL
MOSTRARÉ AMB LòBUL PARiETAL,
DETALL. QUE ESTEM A PROP.
P/46 P/47
i AiXò Té CURA?
Sí, EL QUiST DE GREiX QUè S’Hi POT FER?
QUE BLOQUEJA LA PORTA
CTiL
iMPEDEiX QUE L’iMPULS RiA Tà
AQUí ESTÀ EL ELÉCTRiC CONnECTi AMB MEMò ECTES
D’O B J
PROBLEMA! RS.
LA MEMòRiA. FAMiLiA
PER AiXò NO POTS
RECORDAR OBJECTES
FAMiLiARS QUAN
ELS TOQUES.

Irene Ariza Hinarejos, Arnau Blanca Baldomà, Oriol Cabeza Torres,
Ibrahima Cissé, Arià Cuní Muñoz, David Flores Rebollo,
Lua Gaia dos Reis, Maria Gómez Ortega, Maria Monteiro Lima,
Abril Moreno Rodríguez, Ingrid Naval, Candela Ortiz Romero,

Sí, AViSA
M’HE DE
A LA FAMíLiA, Leisa Pino Catala, Jordi Pulido Tejada, Guiu Ramos Fernández,
QUEDAR DONCS?
Si VOLS.
T’HAUREM
D’OPERAR PER Zoe Riestra Ruiz, Hugo Roma Martínez, Martí Sala Garcia, Zoak Sánchez
EXTREURE EL
QUiST. PODEM
FER-HO D’AQUí a Pérez, Olau Santos Pérez, Valentina Serrano, Noelia Vergara Aguila,
TRES DiES.
Kilian Vico Santana, Javier Villalba Zamora, Oriol Xaus Adell.
Il·lustrat per:
Adrià Juberó, Edu Sallent, Cloe Navinés, Albert Balladares,
Laia Marin, Enric Vicens, Cèlia Mallada.

BÉ, DONCS, més
tard et diré la HA DIT
pauta a seguir per REHABiLiTACiÓ?
L’OPERACiÓ hA la REHABiLiTACió.
ESTAT UN èXiT. jajajaja!
COM ET TROBES?
ADORMiDA...
P/48 P/49
com va filòsof? Així és! Tu i
Acabant feina abans el teu equip
de marxar? de científics
també estàveu
aquí estudiant
la consciència,
m’equivoco?
No t’equivoques
pas! Està sent una
recerca fascinant,
però a vegades em
qüestiono el nostre
estudi des d’un vessant Ah, sí...,
més filosòfic, com la consciència, una
ara: on es troba pregunta eterna.
la consciència?
Idees sobre la consciència

No crec que la
consciència s’ubiqui en
un espai fix encara que
molts filòsofs creguin que
i la percepció
es troba al cervell. Alguns
científics tenen la hipòtesi
que es troba repartida
per tot el cos.
Segons els filòsofs
la consciència és la nostra
capacitat de tenir experiències
subjectives, conscients i úniques
del que ens envolta, però Perquè
som conscients? Quina és la funció
Aquestes són preguntes de la consciència en la nostra vida?
difícils de respondre. La És únicament una propietat emergent
És possible comprendre la ciència sense filosofia i la filosofia sense ciència encara no té les del cervell o implica alguna
respostes definitives, cosa més profunda?
però de mica en mica
ciència? Què passa quan científics i filòsofs es troben per reflexio- anem progressant.
nar sobre un fenomen comú tal com la consciència? Sabem què és El meu camp d’estudi,
la neurociència, ens ajuda
a entendre com el cervell
i on s’allotja la consciència humana? Com pot ajudar el fenomen de produeix la consciència i com
està relacionada amb la
conducta i la percepció.
la percepció a reflexionar entorn aquesta qüestió entesa com una
Pels científics la
de les grans incògnites de la humanitat? consciència és un fenomen
neurobiològic que es
pot estudiar mitjançant
tècniques d’imatgeria Però encara tenim
cerebral entre altres moltes preguntes
mètodes científics. sense resposta.
Crec que és essencial que

ens continuem fent aquestes
preguntes difícils. En últim
terme, la consciència és el
que ens fa humans i ens
permet comprendre el
món que ens envolta. Tu què en penses,
creus que tots els
éssers vius tenen
consciència?
P/50 P / 51
No, perquè les
Creus que tots persones que tens al
teu entorn influencien la jo també ho
tenim una mateixa penso, però no
Fins ara només percepció de teva opinió, la teva manera
de raonar i, per tant, es pot està del tot
s’ha demostrat que l’entorn? demostrat.
alguns animals en tenen, modificar la manera com
encara que s’està estudiant interpretes les coses.
si les plantes també en Com a científic, estic També percebem els
podrien tenir. d’acord que la consciència és sentits de manera
un producte del cervell i la seva diferent.
activitat neuronal. La neurociència ha
demostrat que diferents zones del
cervell estan involucrades en dife-
rents dimensions de la consciència,
com ara la percepció, la memòria
i el pensament.
la neurociència és una
eina útil per comprendre la i tant! El problema No, és clar! Pel simple fet
base física de la consciència, Però difícil de la consciència Però... tot
el que percebem de ser humans hi ha coses que
encara hi ha moltes preguntes sense és una qüestió important percebem igual, com per exemple
Exactament, el problema és diferent? Quan una persona veu un gat
resposta pel que fa a la naturalesa de a tenir en compte. Encara quan identifiquem els objectes
suggereix que hi ha alguna als seus ulls s’activa un estímul
la consciència. com ara el problema no sabem com emergeix pel seu nom, per la seva forma...
cosa més que la ciència no pot elèctric que gràcies als nervis
difícil de la consciència. l’experiència subjectiva
explicar. com ara la qualitat òptis arriba al cervell, el qual
a partir de la complexa
de l’experiència subjectiva o això ens serveix percep l’estímul com una imatge.
activitat cerebral.
el que anomenem “el què per expressar-nos, És gràcies a la seva memòria, a
és ser conscient”. comunicar-nos i l’aprenentatge que aquesta per-
entendre’ns. sona va fer durant la infància,
que en coneix el seu significat
i és capaç de percebre que el
que veu és un gat.
Hola!!! sento interrompre Sí, fins i tot quan dormim rebem

però…m’ha semblat sentir que estímuls i percebem sensacions que
parleu de percepció i humans, Creieu que percebem poden no ser reals, com passa quan
què interessant!!!! puc fer-vos sempre i a totes hores? somiem. També podem percebre en
Sí..., algunes preguntes??? … Perquè jo no paro de fer nivells diferents. Per exemple un
treballar el cervell... humà no percep de la mateixa manera
que un gos o que una persona
és una Sí, i tant.
en estat vegetal.
pregunta que ens endavant!
farà reflexionar
durant anys!
Brindem
.
per això
i que n’opines,
hi ha persones que Salu És molt difícil tenir una
t!
tenen més consciència CHiN opinió clara al respecte.
que d’altres? CHiN La consciència és un camp
molt ampli. No obstant això,
si ens fixem en la percepció
potser podem trobar-ne
una resposta...
Doncs jo crec que si una persona

dorm o està en estat vegetal no percep,
ja que la seva atenció no està activa...
P/52
Exacte! Cal estar
He de dir que nosaltres, sempre present i atents
com a neurones, sempre creem a qualsevol estímul que
connexions i relacions entre puguem rebre… és com
nosaltres, ja que d’alguna manera trobar-se en un estat
o altra percebem estímuls elèctrics d’alerta i d’autoprotecció
que fan que l’activitat cerebral sempre vetllant per la
estigui activa i en estat d’alerta. així, nostra vida!
si mai rebem un estímul exterior o
interior podem respondre-hi rapidament.
Treballem per la supervivència dels
humans. No parem mai! Sempre
actives, sempre atentes.
Oooh… m’esteu i pel que fa a les

començant a convèncer, persones que son
potser teniu raó. no havia capaçes de deixar la ...
pensat en el fet que per a ment en blanc... Creieu
poder sobreviure s’ha que també perceben?
d’estar sempre alerta.

Irene Ariza Hinarejos, Arnau Blanca Baldomà, Oriol Cabeza Torres,
Ibrahima Cissé, Arià Cuní Muñoz, David Flores Rebollo, Lua Gaia
dos Reis, Maria Gómez Ortega, Maria Monteiro Lima, Abril Moreno
ja,
ja,
ja ja Rodríguez, Ingrid Naval, Candela Ortiz Romero, Leisa Pino Catala,
ja, ja, ja, ja
ja,
Jordi Pulido Tejada, Guiu Ramos Fernández, Zoe Riestra Ruiz,
Hugo Roma Martínez, Martí Sala Garcia, Zoak Sánchez Pérez,
Olau Santos Pérez, Valentina Serrano, Noelia Vergara Aguila,

Què et sembla si ens Kilian Vico Santana, Javier Villalba Zamora, Oriol Xaus Adell.
retrobem aquí mateix d’aquí a
un ant? Així podem investigar
durant aquest temps ampliant
experiències per a posar a
prova tot el que hem estat D’acord, em
discutint, a més d’intercanviar sembla bona idea,
noves impressions. fins aleshores!
Il·lustrat per:
Santi Casas
Filosofia i ciència,
ciència i filosofia.
dues forces que mouen
el conceixement...
la ciència dona vida a

les preguntes de la filosofia
i a l’inversa, aportant-se nous
enfocaments i perspectives
per a continuar investigant.
P/54 P/55
Memòria
Potser heu escoltat alguna vegada que som
qui som a causa de la interacció entre la nostra
herència genètica i les nostres experiències:
som en part els nostres records.
A
l llarg de la nostra vida, el cervell emmagatzema i
processa informació, i hi assigna un significat al qual
donar un ús. Tot allò que hem viscut configura la nostra
personalitat o la nostra manera de relacionar-nos amb el món.
En definitiva, el record dels moments passats modela la nostra
consciència present i la nostra manera d’afrontar i imaginar el
futur. Sense memòria no hi ha aprenentatge possible.
P/56 P/57
Vinga, noies,
a dormir!
Com funciona el cervell

en relació amb la memòria?
Per l’Institut Ca n’Oriac i Escola Joso
Si haguéssim de definir el que és la memòria segurament ho faríem
dient que és una funció mental que permet registrar informació al
cervell, emmagatzemar-la segons el tipus de record, i recuperar-
la més endavant, de manera conscient o inconscient. El que està
clar és que la memòria confereix un sentit de continuïtat en les
nostres vides, i per tant esdevé imprescindible per reflexionar
entorn de la consciència.
P/58
Soc la tània,
una neurona de
l’hipocamp.
qui ets?
Apa! és gegant,
què és?
Ens trobem al
centre de l’edifici,
espai on s’organitzen tots
els aprenentatges diaris.
per què està
tan fosc?
Podem anar a la porta

del creixement?
sí, sí
Aprenentatges Creixement Neteja
Tranquil·les,
quan les persones
aneu a dormir, algunes
llums s’apaguen.
Seguiu-me!
aquí és on
treballen les hormones
del creixement.
P/60 P / 61
En aquesta sala
les neurones trencades
I què hi fan durant el dia se’n
a neteja? van cap al ronyó.
Ja ho veureu, entrem-hi!
Un guió de l’Institut Ca n’Oriac:

Lucía Acosta, Khadija Aharabous, César Fabrizio Alarcón,
Dionís Alay, Diana Alcaraz, Natalia Arjona, Ainoa Arteaga,
Valentina Violeta Ballesté, Mariangel Bello, Oumaima Bulftte,
Maimouna Camara, Ot Carné, Benjamín Castro, Carla Mireia Chávez
, Martina Domingo, Bryan José Espinoza, Jairo Smith Gonzales,
Najwa Kharbouch, David Leal, Christian Liceras, Adrià Lladó,
Natalia Lobato, Ariadne Loriente, Desiré Lucero, Siena Marquina,
Gina Martín, Melani Aide Martínez, Gisela Martos, Fiona Mondino,
Mohamed Oueld, Zhijie Qiu, Malak Rahali, Shirley Rojas,

alça! Ho sento,
S’ha fet molt tard,
hauríeu d’anar tornant...
però haureu de tornar
abans de despertar-vos,
Judit Rovira, Soraya Tchouki, Marcos Tébar,
o no podreu sortir
d’Aquí. Nerea Vergel, Xènia Vieites, Omar Younes.
DEIXAN’S QUEDAR
una estona MÉS.
uoah! no volem pas
que passi això,
hem après moltes
coses.
Il·lustrat per:
adeu! Nori Ortega, Adrià Fernández, Patrícia Díaz,
Ainhoa Pérez, Carla Mostazo.
nenes,
a esmorzar!
P/62 P/63
HOLA,
BONA
TARDA!
El mite de la caverna
Per l’Institut Ca n’Oriac i Escola Joso HOLA, Quina qualitat de
BENVIN- joc, segur que és
GUT! molt divertit!
En la història del pensament occidental, les primeres grans figures a
interessar-se per la idea de la consciència i de la ment humana són
els filòsofs de l’antiga Grècia. Allí es va produir el naixement de la
filosofia amb figures tan rellevants com Sòcrates, Plató o Aristòtil.
Eren persones (homes, en general) preocupades per entendre el
món i el lloc que hi ocupem, un tema molt relacionat amb la idea
de la consciència. És, per tant, normal que alguns presentessin les
seves primeres idees sobre aquesta matèria.
Plató, al segle iv aC, va definir la consciència com la relació de
l’ànima amb ella mateixa. Dit altrament, la consciència seria el EI!

NO T’ENTRE-
TINGUIS I FES
diàleg que es genera amb un llenguatge capaç de preguntar i de ELs DEURES!
respondre alhora. Estar en diàleg amb un mateix. A Plató també li
devem, entre moltes altres coses, la primera metàfora coneguda
sobre la consciència: l’al·legoria de la caverna. Segons el filòsof, la
nostra percepció del món no és directa, sinó a través d’ombres de
la veritable realitat.
P/64 P/65
P/66
TOCA?
HAS FET LA
FEINA QUE ET
E
q st
al ue an
d ú ll
e ’a fr ni i
en s p qu on ca ga
e g r es t m ts
r n u en o ta , o en d
i
t o n d je c n t e
ho ra r pe ra ct o es po ta
d m ns q t d e va t d l
A arr e p ue it es n . r en m
c qu e s or il pr p une A l ob m ane
f o e r q ta ·l o e s a a ir r
po on sa ste e ue de um mor u o pa la ar a
faig.
e d s q s de c s in n m r p c
o ll en po ue o ls am p a u nto fo br et ar ap
m d e
partida els
ún b s, v m p in er ne r c es et
quan acabi la
No, encara no,
ic r le e en ls br r en u s i in s
a es s ur v p e es p ns f t it
r e e r s o e i g e u
ea so
primer!
al ur es so ne r alt ur - at
li n tr e o n r un r e
.
Els deures
ta l a C ne l s. c es s
t. a c om r ’ún [.. am
ve o s .
r s q d ica ] í
it a, u e
ab pe e l
le r no
i a
deures!!!
Estàs fent els
n
U l
qu
e
r
ca s
n
s
s
s
de la
“El mite
caverna”.
SÍ!!!
u
tr es zat emp
D’acord...
e obe tro de re.

ve de pr imm
a
a fon n un ben s de
o
nd es
en
a la so bil
of al rs
pr qu ne it-
el món real!
controlant?
Deixa’m sortir
Qui ets? M’estàs
d’aquí! Vull veure

pillat!
es mou?...
Per què no
S’ha quedat
Si t’ajudo a
sortir, no em
faràs res, oi?
Què és això?
passant!
És Clar que
del que està

no, si us plau!
No entenc res
P/67
Valentina Violeta Ballesté, Ikram Ben, Adrià Lladó, David Leal.
Amb la col·laboració de: Lucía Acosta, Khadija Aharabous,
César Fabrizio Alarcón, Dionís Alay, Diana Alcaraz, Natalia Arjona,
Ainoa Arteaga, Mariangel Bello, Oumaima Bulftte,

On soc? Maimouna Camara, Ot Carné, Benjamín Castro, Carla Mireia Chávez,
Martina Domingo, Bryan José Espinoza, Jairo Smith Gonzales,
Lluís Herrero, Najwa Kharbouch, Christian Liceras, Natalia Lobato,
Ariadne Loriente, Desiré Lucero, Siena Marquina, Gina Martín,
Què és tot Melani Aide Martínez, Gisela Martos, Fiona Mondino,

això? Quants
colors!
Mohamed Oueld, Zhijie Qiu, Malak Rahali, Aina Ricart, Shirley Rojas,
Judit Rovira, Soraya Tchouki, Marcos Tébar, Nerea Vergel,
Xènia Vieites, Omar Younes.
Il·lustrat per:
Victoria Flores, Sara Ortega, David Rodríguez,
Pedro Angel Hervás, Xavi Meza.
P/68 P/69
hola. qui ets,
hola iaia! petitona?
no em
reconeixes?
L’Alzheimer laia, has d’entendre

que la teva àvia no està bé,
Per l’Institut Ca n’Oriac i Escola Joso té una malaltia que es
diu alzheimer.
L’Alzheimer és una patologia que porta a l’extrem l’enteniment és greu?
de l’oblit com un element imprescindible de la memòria. Parlem
d’Alzheimer quan un individu destrueix els records d’una manera
molt més dràstica que en el cas de l’amnèsia, entesa com una

al principi es comencen
pèrdua parcial o total de la memòria per un dany cerebral o per a oblidar els records més recents,
però de mica en mica...
ho anirà oblidant tot.
l’aparició d’algun tipus de trauma. L’Alzheimer és irreversible, i
pren tant la forma d’una demència com la d’un deteriorament greu
de les capacitats mentals de l’individu que la pateix. L’afectació
comença per l’hipocamp, zona que funciona com a centre no ho acabo d’entrendre.
neuràlgic en els processos associats en la memòria, afectant, en
primer lloc, els processos d’aprenentatge a causa d’una reducció
radical de les neurones i de la quantitat de connexions entre elles.
Malauradament, l’afectació s’estén inexorablement vers la resta del
cervell. Som conscients si no tenim memòria?
P/70 P / 71
on... soc?
i aquesta
bombeta?
si és antic, no l’hauria
d’haver oblidat encara...
què és aquest lloc?

Els records massa dolorosos
molts cops els apaguem, perquè la
persona pugui avançar sense
el patiment que la bloquejava.
holaaa! Visc aquí,

El lloc on estan
emmagatzemats
els records
de la teva àvia.
Alzheimer...
això és el que m’ha dit la
doctora. Què son
aquestes bombetes?
el seu cervell està

perdent els records
acumulats de la seva vida.
Fem que l’amígdala es faci més gran, ella

s’encarrega de les emocions, i paralitzi
l’hipocamp perquè no pugui rebre
i emmagatzemar aquest record.
Aquestes
bombetes son
els records de
la teva iaia.
Quan s’apaguin, la teva
àvia perdrà també la
memòria procedimental.
és a dir, oblidarà com fer

coses quotidianes
del dia a dia.
P/72 P/73
però, en canvi,
veus aquell record
que brilla tant?

Malak Rahali, David Aarón Farinango, Ot Carné, Desireé Lucero,
és un record molt especial
per a la teva àvia, un que t’inclou
a tu, I per molt que la brillantor Nora Schkot, Martina Domingo, Gisela Martos, Xènia Vieites,
d’aquestes bombetes es consumeixi,
el seu record viurà en tu.
Omar Younes, Nerea Vergel.
Amb la col·laboració de: Lucía Acosta, Khadija Aharabous,
César Fabrizio Alarcón, Dionís Alay, Diana Alcaraz, Natalia Arjona,
Ainoa Arteaga, Valentina Violeta Ballesté, Mariangel Bello,
Oumaima Bulftte, Maimouna Camara, Benjamín Castro,
Carla Mireia Chávez , Bryan José Espinoza, Jairo Smith Gonzales,
Lluís Herrero, Najwa Kharbouch, David Leal, Christian Liceras,
Adrià Lladó, Natalia Lobato, Ariadne Loriente, Siena Marquina,
Gina Martín, Melani Aide Martínez, Fiona Mondino,
Mohamed Oueld, Zhijie Qiu,, Aina Ricart, Shirley Rojas,
Judit Rovira, Soraya Tchouki, Marcos Tébar.
Il·lustrat per:
Nori Ortega, Adrià Fernández, Patrícia Díaz,
Ainhoa Pérez, Carla Mostazo
P / 74 P/75
Conversa amb Descartes

Per l’Institut Torrent de les Bruixes i Escola Joso
Segons Descartes, el món es divideix entre allò material o físic i
allò mental o immaterial; i l’ésser humà entre cos i ànima. Teoria
comunament anomenada com a dualisme cartesià, la qual va establir
les bases de la nostra manera de concebre la ment i consciència
humanes durant segles arribant a ser mitjanament hàbil fins al
començament de la neurociència. El mètode del dubte metòdic
materialitzat en el seu cèlebre lema cogito ergo sum (penso, per
tant soc) ens demostra la preocupació que tenia Descartes vers
la incògnita de la consciència. La metàfora del teatre cartesià
també l’ajudà a explorar aquesta qüestió, sent en definitiva una
actualització del mite de la caverna de Plató.
Què passaria si l’ànima de Descartes despertés? Com podem estar
segurs que no vindrà en algun moment el geni maligne a desvetllar-
nos d’aquest gran engany? Si no penso no existeixo?
P/76 P/77
P/78 P/79
Un guió de l’Institut Torrent de les Bruixes:
Diego Grajeda, Rubén Mateo, Iván Trias, Gerard Romero.
Amb la col·laboració de: Jan Aponte, Anwar Belkadi, Yijie Chen,
Gustavo Cornejo, Jiayan Du, Pablo Espès, Marina Esteban,
Pablo Flores, Alex Giménez, Gerard Gómez, Amal Ichtiouen,
Jayvin Ilagan, Yasmin Khomsi, Amara Lagunas, Jon Moreno,
Paola Padilla, Jordi Paniagua, Isaac Requena, Sandra Roda,
Ainara Trujillo, Hugo Vázquez, Bingyan Wu, Zhenyi Xu,
Ona Yuste; Jacqueline Bayona, Chadni Chandra, Coral Cuesta,
Carlos Domingo, Eric García, Jonathan García, Ricard Gascón,
Marta Gil, Jeziel Glinoga, Natalia Gómez, Irene Jiménez,
Laia Jiménez, Zhou Qi Lin, Alan Lucas, Daniel Martín,
Laura Martínez, Anna Medrano, Belén Mendoza, Adrian Muñoz,
Noa Peramo, Sameel Raheel, Ainara Romero, Iker Salinas,
Falou Galasse Sene, Berta Soriano,
Júlia Toboso de la Vega, Martina Vega.
Il·lustrat per:
Maya Esteban, Lucia Garcia, Berta López,
Natalia Valverde, Lara Joven.
P/80 P / 81
Fa molts anys,
hi va haver
que va determinar
una guerra
la superioritat
per la disputa
dels animals
del nostre
respecte
planeta
Als humans.
Animaculus.
Consciència no humana
Per l’Institut Torrent de les Bruixes i Escola Joso
Museu d’història animal d’Animaculus.
La principal dificultat a què ens enfrontem és que la consciència és
un fenomen subjectiu. Només nosaltres sabem què és ser conscient
des de la nostra perspectiva. Si ens posem estrictes, ni tan sols

La nostra
tenim la seguretat que qualsevol altra persona sigui conscient com història va començar
uns 150 anys enrere. En
nosaltres, encara que el sentit comú i els avenços científics ens aquella època, la nos-
tra espècie animal
empenyin a pensar en aquesta direcció. encara era
primitiva.
La cosa canvia quan pensem en els animals. Els seus cervells són
diferents quant a la forma i les capacitats, i encara que acostumem a

AQUEST FET VA PROVOCAR QUE...
Però VA CANVIAR. diferents espècies
dir que el nostre està molt més evolucionat que el seu, la qüestió és comencessin a desenvolupar
Vam adquirir una major una postura bípeda
capacitat per percebre UTILITZANT TECNOLOGIES PRIMITIVES
que són capaços de fer o de pensar de maneres que nosaltres mai el nostre entorn, amb les quals va començar
el procés d’evolució.
a nosaltres mateixos
no aconseguirem experimentar. Per tant, podríem, com proposà i a les nostres accions.
és a dir, VAM MILLORAR.
el filòsof Thomas Nagel, posar-nos a la pell d’un animal tal com
el ratpenat, tenint en compte que percep el món d’una manera
molt diferent de la nostra? Existeix la possibilitat que els animals
tinguin consciència? Què passaria si la prenguessin des de la seva
experiència d’una forma similar a la nostra?
P/82 P/83
...Van descobrir Vam començar
la civilització que estaven a veure la part fosca
formant els nostres avantpassats. dels humans.
Llavors van Quan van veure aquest esdeveniment
Aquella espècie era
es van quedar sorpresos.
arribar particularment
ells... bona en DESTRUINT
a la natura.
ELEMENT INDISPENSABLE
PER A NOSALTRES,
JA QUE PRÀCTICAMENT
ÉS AL NOSTRE ADN.
FARTS D’AQUESTA
SITUACIÓ,
ens vam dedicar
a desenvolupar
les tecnologies
i eines que havíem
après dels humans.
Vam confiar en ells, En un inici la convivència va ser bona.

perquè volíem un món on les dues vam aprendre molt de la seva
espècies poguessin conviure. tecnologia gràcies a la seva ajuda.
ELS HI VAM FER UN VOT DE CONFIANÇA. Aquesta pau va durar força temps... per posar
fi a tot
això.
Era només
qüestió de temps
que la guerra
esclatés.
Finalment,
VA COMENÇAR.
però... tota
cosa bona té
un final.
P/84 P/85
Gràcies a les tecnologies
que els humans ens van
ensenyar, millorades per
nosaltres i a les nostres
característiques superiors,
vam sortir-ne victoriosos.
Això va
suposar el fi Un guió de l’Institut Torrent de les Bruixes:
de la humanitat.
Diego Grajeda, Gerard Romero.
Per tal de començar una nova vida, Amb la col·laboració de: Jan Aponte, Anwar Belkadi,
els nostres avantpassats van construir
i aquests fets
la ciutat on actualment ens trobem. Yijie Chen, Gustavo Cornejo, Jiayan Du, Pablo Espès,
els van representar
en els jeroglífics
d’aquest museu. Marina Esteban, Pablo Flores, Alex Giménez, Gerard Gómez,
Amal Ichtiouen, Jayvin Ilagan, Yasmin Khomsi, Amara Lagunas,
Rubén Mateo, Jon Moreno, Paola Padilla, Jordi Paniagua,
Isaac Requena, Sandra Roda, Iván Trias, Ainara Trujillo,
Hugo Vázquez, Bingyan Wu, Zhenyi Xu, Ona Yuste,
Jacqueline Bayona, Chadni Chandra, Coral Cuesta, Carlos Domingo,
Eric García, Jonathan García, Ricard Gascón, Marta Gil,
Jeziel Glinoga, Natalia Gómez, Irene Jiménez, Laia Jiménez,

A partir d’aquí Zhou Qi Lin, Alan Lucas, Daniel Martín, Laura Martínez,
vam poder gaudir
d’un món ple de pau Anna Medrano, Belén Mendoza, Adrian Muñoz, Noa Peramo,
i felicitat.
Sameel Raheel, Ainara Romero, Iker Salinas, Falou Galasse Sene,
Berta Soriano, Júlia Toboso de la Vega, Martina Vega.
Il·lustrat per:
Julio Romero, David Alarí, Imma Abarca.
i aquest és
el nostre origen.
De com la nostra espècie
va desenvolupar la seva
consciència per adonar-se que,
en el seu entorn,
l’únic mal que existia
eren els humans.
P/86 P/87
Vet aquí una vegada, un jove anomenat Pavlete que sempre havia
estat fascinat per la naturalesa de la consciència.
Pavlete i l’ancià Què és

el que cerques,
Per l’Institut Torrent de les Bruixes i Escola Joso jove?
Res, estava pensant

en coses de la vida.
Matteo Farinella té dues passions, el dibuix i la neurociència. Des

Quines coses?
Explica-m'ho i així
de l’any en què es va doctorar en neurociència al University College Res, fa hores
faig la tarda!
que PENSO què és la
London ha combinat aquestes dues passions duent a terme còmics consciència, perquè he d'escriure
un guió per un còmic de
filosofia i encara no sé
divulgatius sobre les seves investigacions, tal com és el cas de com fer-ho...
Neurocomic (2013), l’obra que inspira aquesta publicació.

EN
Investigar i divulgar sobre la consciència és probablement l’acte
més autoreferent que es pot portar a terme en qüestions de
pensament. Fer-ho a la vegada a través de les pàgines d’un còmic
obliga els autors a posar en imatges les seves idees i reflexions
sobre aquest tema tan fascinant. Es pot crear un còmic on parlar És clar! A veure
com t’ho explico
perquè em puguis
sobre com es crea un còmic on es parla de la consciència? Com ho entendre...
Com et dius?
farien els personatges que inventem? Som conscients que es tracta
d’un meta-metacòmic? Pavlete.
P/88 P/89
He, he, he...
Pavlete,
has de parlar només
de la consciència
humana?
Moltes!
ELS FILÒSOFS Estem

dividits PEL QUE FA A aquest tema.
Ah, no sé...
Alguns pensem que la consciència
Tenen consciència,
ens enganya, perquè els estímuls que Una altra
els animals?
rebem dels sentits gran pregunta.
no són fiables. Hi ha teories i proves
que s'han proposat per
determinar si alguna cosa
o algú en té, però cap està
demostrada. Des del punt de
D’Altres, que els vista biològic, la capacitat
sentits sOn una font de respondre a estímuls i
fiable. Per tant, cadascú T’explicaré la presència d'activitat
decideix què pensar. la relació entre com la seva capacitat cerebral són
la consciència i el per a comunicar-se entre si, sentir sinònims de
nostre cos... dolor o tenir una memòria consciència.
i personalitat.
´
I com se
Ah...
si alguna cosa
Més o menys... té consciència?
aleshores així és
com funciona...
Pots veure la
consciència des de diferents
punts de vista. A vegades fa falta És un tema complex
Exacte. veure-la d’una manera que fa pensar a filòsofs
La relació ànima-cos? més transcendental. i científics.
hi ha FILÒSOFS
que pensen que els
En quin sentit?
humans estan formats per
dues substàncies, la pensant
i la material, i que
poden estar
separades.
Aquesta teoria s’anomena

“Dualisme antropològic”.
Però és que
se'm fa molt gran aquest
tema, com és que tenim
Però n’hi ha que aquesta capacitat?
creuen que només estem
formats per una substància, el
cos, i que l’ànima i la ment
són diferents aspectes
de la realitat.
Aquesta teoria es diu

“Monisme antropològic”
Crec que sóc dualista o

com s’anomenin els que defensen
el Dualisme antropològic.
o una energia universal.

P/90
Vale! Crec que ja ho he
he captat. Igualment, creu que
´
podriem fer un repÀs del que
acabem de discutir?
És clar que sí.

Un guió de l’Institut Torrent de les Bruixes:
Pablo Espés, Jayvin Ilagan, Yasmin Khomsi, Amara Lagunas.
Amb la col·laboració de: Jan Aponte, Anwar Belkadi, Yijie Chen,
Gustavo Cornejo, Jiayan Du, Marina Esteban, Pablo Flores,
Alex Giménez, Gerard Gómez, Diego Grajeda, Amal Ichtiouen,
Rubén Mateo, Jon Moreno, Paola Padilla, Jordi Paniagua,
Isaac Requena, Sandra Roda, , Gerard Romero, Iván Trias,
Ainara Trujillo, Hugo Vázquez, Bingyan Wu, Zhenyi Xu, Ona Yuste,
Jacqueline Bayona, Chadni Chandra, Coral Cuesta,
Carlos Domingo, Eric García, Jonathan García, Ricard Gascón,
Marta Gil, Jeziel Glinoga, Natalia Gómez, Irene Jiménez,
Laia Jiménez, Zhou Qi Lin, Alan Lucas, Daniel Martín, Laura
Martínez, Anna Medrano, Belén Mendoza, Adrian Muñoz,
Noa Peramo, Sameel Raheel, Ainara Romero, Iker Salinas,
Falou Galasse Sene, Júlia Toboso de la Vega,
Berta Soriano, Martina Vega.

WOW!,
Ha estat preciós
això que acabeu
de dir.
Il·lustrat per:
Mai et refiïs
del tot de qualsevol Eli Veciana, Clara Sánchez, Alex Lloveras, Jordi Navarrete.
cosa! És important estar
alerta, perquè mai saps si
el que estàs veient
existeix realment...
com jo.
Senyor?
P/92 P/93
Llenguatge
Es diu que el pensament crea i determina el
llenguatge, i que, alhora, el llenguatge enriqueix i
revoluciona el pensament.
S
i és així, el llenguatge i el pensament mantenen una
relació mútua, interdependent i dinàmica. Però, això és
cert? Va venir el pensament abans del llenguatge, o va
ser el llenguatge el primer a existir?
Té sentit pensar que necessitem el llenguatge per explicar-nos
la realitat en què vivim i, així, ser-ne conscients. Si no fos així, no
aconseguiríem donar forma a conceptes complexos i no immediats
que puguem trobar al nostre voltant. Com podríem, per exemple,
entendre aspectes com la moral o l’ètica, o, anant a les ciències,
idees com l’infinit de l’univers? És, el llenguatge, una característica
exclusiva de les nostres, diguem-ne, ments superiors?
P/94 P/95
SEGÚN LA CARTA QUE AQUÍ DICE QUE TUVO UN ACCIDENTE POR CIERTO,
NOS HAN ENVIADO DE COCHE Y AHORA LE CUESTA HABLAR, ¡QUÉ GRAN-
TENEMOS QUE ENTRAR TENEMOS QUE AVERIGUAR CUÁL ES LA DE ES ESTE
DENTRO DEL CEREBRO PARTE DEL CEREBRO QUE FALLA. SITIO!

DEL PACIENTE.
eS LO QUE
TIENEN LOS
LABORATORIOS,
AMIRA.
Viatge a l’interior del cervell: NO TE HEMOS

PEDIDO TU
NO EMPECÉIS CON
descobrint l’Afàsia de Broca

OPINIÓN.
VUESTRAS TONTERÍAS,
SERIEDAD.
Per l’Institut 9 i Escola Joso
CONDUZCO YO,
QUE SOY LA
úNICA CON EL
CARNET.
El llenguatge és una funció superior del cervell que sorgeix del
treball integrat d’un conjunt de zones corticals (situades a la
zona de l’escorça cerebral i cobrint la superfície d’aquest òrgan) i
subcorticals (situades sota aquesta superfície). Algunes d’aquestes
les podríem descobrir per sentit comú tenint en compte que el
llenguatge parlat l’hem d’escoltar, per tant, el sistema auditiu hi
ha d’estar implicat d’alguna manera, i considerant que per llegir
fem ús del nostre sistema visual. No obstant això, hi ha zones
més concretes i especialitzades a l’hora de produir o d’adquirir el
llenguatge. L’àrea de Broca és l’encarregada de la producció de
llenguatge, mentre que l’àrea de Wernicke, es vincula a l’adquisició
d’aquest. Aquesta segona àrea està situada al lòbul temporal de
l’hemisferi dominant (esquerre o dret) i, segons el que diu la ciència,
és una àrea relacionada amb la comprensió del llenguatge, a més
de ser la principal responsable de les funcions intel·lectuals.
P/96 P/97
¿pOr qué
está tan
oscuro?
CHICOS, ¿ESTÁIS
VIENDO LO MISMO
QUE YO?
¡¿PERO QUÉ ESTÁ
PASANDO?!
¿estará
no lo sé, INTENTANDO...?
DEBE SER POR
pero mIRA LOS
CULPA DEL ACCIDENTE,
VASOS SANGUÍ-
PUEDE QUE SEGÚN EL LIBRO DE CLASE,
NEOS, ¡ESTÁN
ESTO PROVOQUE PODRÍA SER AFASIA DE
ROTOS!
SU DIFICULTAD BROCA, UNA LESIÓN EN LAS
EN EL HABLA. ÁREAS CEREBRALES DEL
HABLA Y EL LENGUAJE.
ESTA LESIÓN PROVOCA

¡ya lo tengo!
DIFICULTAD EN EL HABLA,
NORMALMENTE SE DEBE A UN
DERRAME CEREBRAL O
¡UN TRAUMATISMO
CRANEOENCEFÁLICO!
¡TIENES RAZÓN!
DEBE SER AFASIA
DE BROCA.
P/98 P/99
¡ESO HA
ESTADO
CERCA!
Un guió de l’Institut 9:
Judith Monsonís, Maryamo Shokri, Miquel Villanueva,
Izan Padilla, Claudia Barragán, Ainhoa Mercader,
Álex Bernabé, Sergio Contreras, Joan Santos, Xavi Sánchez,
Adam Abdessadak, Iker García, Sofian Aftat.
Il·lustrat per:
DA IGUAL, LA EXPE-
Adri Carmona, Noah Alfayate, Danika Mera.
Y AHORA A HA SIDO RIENCIA ES LO QUE
HACER EL DIVERTIDO, CUENTA, ¿NO?
INFORME. ¿EH?
SÍ, TIENES
RAZÓN...
VENGA CHICOS, MENOS QUE-

JAS, VAMOS A REDACTAR LO
QUE HEMOS ENCONTRADO.
P/100 P/101
Chomsky, Skinner
i les teories del llenguatge
Per St. Peter’s School i Escola Joso
eh?
Burrhus Frederic Skinner, psicòleg estatunidenc de principis del
segle XX, va fomentar les bases del conductisme radical, teoria
que explica que l’adquisició dels comportaments, entre aquests el
llenguatge, continua a través del reforç i els premis. No obstant
això, aquesta visió impossibilita que una persona sigui capaç de

nois, nois!
mireu el que
desenvolupar un llenguatge pel seu compte, sense ser un simple he trobat!
subjecte passiu del seu entorn.
En canvi, Noam Chomsky, científic, lingüista, filòsof i professor
estatunidenc, defensà en la seva teoria innatista que hi ha regles

però que
universals en qualsevol llenguatge que fan possible aprendre’l, i és això? és un
nen, però...
que, si això és així, és perquè es tracta d’una capacitat innata de és un

humà?
...un nen
salvatge!
l’ésser humà, ja que neix amb ella i està predisposat a fer-ho.
Ens trobem davant dues posicions oposades que ens porten a un nen
salvatge? com
un pokémon
salvatge?
preguntar-nos: el llenguatge és originat pel pensament, o és el
pensament el que neix del llenguatge? Quina posició pren el cas és un nen que
i... què
en fem
s’ha criat com
ei! com d’ell?
una bèstia.
dels “infants salvatges” en aquesta disputa, pensant-los com has arribat
aquí, marrec?
aquells que han desenvolupat la consciència sense la influència
d’altres consciències?
ja ho sé!
a veure si
portem-lo a en pot aprendre
emmm... a parlar i
crec que chomsky i l’skinner!
els teòrics ens explica
no sap d’on ve!
parlar... del llenguatge!
P/102 P/103
*ULTIMATE FIGHTING CHAMPIONSHIP
però què
què hi fa és això?
un estadi de
la u.f.c.* en mig de
la jungla?
fixa-T’hi bé.
és un nen
salvatge.
pareu la baralla!
PORTO ALGÚ que i no només
pot fer que solucioneu això, sinó que...
aquesta discussió.
els teòrics
del llenguatge
estan... ...no deu
saber
parlar!
què?
...lluitant? no!
salvatge? no perdeu
el temps! no
parlar? aconseguireu
que el nen parli
amb EL chomsky!
ja ho
tinc!
yes!
vinga, vine amb mi
exploradors, bufó... HE, HE, HE.
porteu el nen
salvatge i veniu
amb mi!
els humans neixen amb una

habilitat innata per aprendre
el llenguatge
i el cervell
està preprogramat
per processar-lo
i adquirir-lo això
és així
per l’evidència
deL FET que
elsnens poden
adquirir el
llenguatge a espereu!
però això un ritme molt
no pot ser. ràpid i sense cap
instrucció explícita!
però quin
el llenguatge s’aprèn A
pla tens
través de factorS externs,
chomsky?
com ara el reforç!
aaargh!!
jo...
jo també vull
saber la resposta
a tot això.
skinner...
per fi veig
que el nostre
què és objectiu sempre
aquest “trasto”? ha sigut
el llenguatge el mateix...
s’adquireix
mitjançant no!
processos de
condicionament us demostraré
i aprenentatge com sí QUE podem fer
per part estic completament que aquest nen aprengui
de l’individu ...a través de segur que existeix el llenguatge humà.
la repetició i el una gramàtica universal!
reforçament de vine, anem
patrons lingüístics per això tots
junts...
sobretot i expressions! els llenguatges
s’aprèn... humans comparteixen
certes característiques
i estructures.
P/105
...al
futur!
futur, 15 anys endAvant...
el nen
mico s’escapa!
deixeu-lo anar ...i l’altre?
i pareu atencIó. qui és?
chomsky?
però...
és el
nen!
Un guió de St. Peter’s School:
Élida Martínez , Paula Bermúdez, Martina Jutglà,
Jerome Ow, Viva Stretch, Mariana Goñi.
el nen
salvatge del
Amb la col·laboració de: Martin Borgne,
futur està...
parlant!
la teva Helly Levin, Margherita Ottier.
teoria funciona!
no pot
ser...!
Il·lustrat per:
Derek Marcé, Joan Sorribas, Bernat Ferré.
el llenguatge s’aprÈn!
en general, la meva teoria
té molt més sentit que
la teva, skinner.
però què
dius?
sí, la teva teoria només

tracta de com l’adquisició però la meva té en compte
del llenguatge se centra les habilitats innates i processos
en els factors externs cognitius que estan implicats en
i el reforç... l’adquisició del llenguatge, així
com la universalitat i la complexitat
del llenguatge a través
de diferents cultures.
la teva
teoria ha
superat
la meva.
així que des del

principi la victòria
era teva, chomsky...
ara ho veig clar.
P/106 P/107
alumnos,
hoy veremos
cómo se realiza un
encefalograma.
me tendréis
qué entregar un
trabajo explicando
que habéis
aprendido.
Visualització de l’activitat cerebral:

¡qué
puff,
emoción!
qué pereza.
un electroencefalograma os lo
Per l’Institut 9 i Escola Joso dije...
Avui dia no hi ha cap manera de veure la consciència com a tal, per
dos motius: perquè no és tangible i perquè al no ser quantificable,
la definició que en podrem generar mai serà objectiva. No obstant
això, la ciència avança pas a pas i anem trobant formes de “veure”
indirectament el grau de consciència mesurant el nivell d’activitat
del nostre cervell. Parlem de mesurar el grau de consciència entès
com a capacitat de reacció als estímuls de l’entorn i integració de la
informació. No és el mateix estar inconscient per un cop al cap que estar
adormit, estar completament despert o estar en coma. Son diverses
les tecnologies que permeten fer aquesta mesuració dels graus de

bienvenidos
a la corteza
consciència generant una imatge mèdica (l’electroencefalograma, la cerebral.
ressonància magnètica funcional, la magnetoencefalografia, etc.).

cada uno
irá a un lóbulo
distinto.
L’electroencefalograma és un tipus de mesurament que registra
l’activitat elèctrica de les neurones quan es comuniquen les unes amb
les altres. Es duu a terme col·locant uns elèctrodes sobre el cap que el
que fan és registrar l’activitat dels milers o milions de neurones més
properes a la seva posició. La imatge resultant és abstracta, semblant
a una mena de soroll elèctric que cal procesar matemàticament per
començar a entendre’l.
P/108
lóbulo frontal. lóbulo parietal. lóbulo ocipital. lóbulo temporal.
ondas delta. ONDAS THETA.
0,5-4Hz 4-8Hz
TIENEN ALGO MÁS DE FRECUENCIA. ESTAS ONDAS ESTÁN

SON AQUELLAS DE BAJA FRECUENCIA. ESTAS ONDAS
PRESENTES DURANTE EJERCICIOS DE MEDITACIÓN
SE APRECIAN EN MOMENTOS DE CALMA ABSOLUTA.
Y RELAJACIÓN. AQUÍ LAS NEURONAS
se comunicaban LENTAMENTE.
¡qué increíble,
rápidas! como siempre.
¡wow!
ONDAS ALFA. ONDAS BETA.
meh. 8-13Hz 13-30Hz
TIENEN UNA FRECUENCIA INTERMEDIA. SE OBSERVAN EN TIENEN UNA frecuencia ALTA. SE ASOCIAN A LA ATENCIÓN,
MOMENTOS DE RELAJACIÓN Y MOMENTOS PREVIOS AL SUE- CONCENTRACIÓN Y LA ACTIVIDAD MENTAL. SON LAS
ÑO. AQUÍ LAS NEURONAS se comunicaban lentamente. QUE HEMOS VISTO comunicarse RÁPIDAMENTE.
¿por qué tranquilos.

se comunicaban
tan rápido la
neuronas? meh, la velocidad
¿acaso sirve de las neuronas varía
prueba de algo según las actividades
finalizada. saberlo? y procesos cerebrales
regresad con del día a día. EL NEURÓLOGO HANS BERGER INVENTÓ EL ENCEFALOGRAMA
ONDAS BETA.
el profesor. EN 1924. UTILIZÓ ELECTRODOS QUE PARA MEDIR LA ACTIVIDAD
¿y por qué ELÉCTRICA DEL CEREBRO, Y LOS REGISTRÓ EN GRÁFICOS QUE
se mide
se comunicaban en cinco tipos
40Hz FUERON LOS PRIMEROS ENCEFALOGRAMAS. ESTA PRUEBA SIRVE
rápido? PARA OBSERVAR EL FUNCIONAMIENTO ELÉCTRICO DEL CEREBRO.
de ondas.
QUE TIENEN UNA frecuencia MUY ALTA. SE RELACIONAN

¿y ahora CON PROCESOS COGNITIVOS COMPLEJOS, LA
por qué se PERCEPCIÓN Y EL PENSAMIENTO ABSTRACTO.
comunican
lentamente?
P/110
P/110 P/111
P/111
lóbulo frontal.
las pruebas de
activación más comunes
son las de hiperventilación,
las del sueño y las de
estimulación sensorial.
ahora nos
dirigiremos a los
lóbulos para saber
el resultado de
la prueba.
lóbulo parietal.
los gráficos
son estables, significa
que el paciente no sufre
ningún tipo de enfermedad
en estas zonas.
ahora
tenéis suficiente
información para
hacer el trabajo.
lóbulo ocipital.
Eder Calpe, Adrián Ortiz, Unai Calpe, Fran Sandoval,
¡qué buena
noticia!
Araceli Lanza, Marwa Abid, Max Remujo.
¡ha sido
increíble!
meh, no me
impresionó. y
Il·lustrat per:
menos hacer un
trabajo sobre Eva Viedma (XGreen) , Andrés Barrera, Gerard Segura.
lóbulo temporal. esto.
P/112
P/112 P/113
JA HI SOM!
hem arribat!
oh! Què és
aquest lloc?
Benvinguts a l’àrea
de broca!
Una visita a l’àrea de Broca

El centre
d’articulació
de la parla!
Per St. Peter’s School i Escola Joso
L’àrea de Broca, situada al lòbul frontal de l’hemisferi esquerre, és
la part del cervell que s’encarrega de l’articulació (parlar o escriure)
del llenguatge en qualsevol de les seves formes. Així, aquesta àrea
es diu que està especialitzada en la producció d’un missatge amb
coherència interna i articulat mitjançant les unitats mínimes d’un
idioma (les lletres si escrivim, i els fonemes si parlem).
La manera més fàcil d’identificar les àrees cerebrals implicades
en la producció i l’adquisició del llenguatge és estudiar-les quan
aquestes es veuen danyades. En el cas del llenguatge, les patologies
que ho permeten son les afàsies, trastorns del llenguatge produïts
per una lesió concreta al cervell, les quals, depenent de la zona

Aquest lloc és el responsable
del control dels músculs
afectada, s’acaben detectant de diferents maneres. de l’aparell de la parla.
Els llavis, la llengua,

la laringe, la faringe.
Parlem d’afàsia de Broca quan la lesió afecta l’àrea de Broca,
provocant una afectació de la capacitat de formar paraules escrites o
parlades de la persona que la pateix, sense patir, però, cap afectació
pel que fa a la comprensió i conceptualització de discursos.
P/114 P/115
Allà És el problema!
És el gen FOX P2!
Un terratrèmol?
Què està passant?
S’ha acabat el joc!
Això no hauria
de passar! 3h? n@ pvc
N@ h@ s3. p4rl4r b3!
Aniré a
buscar ajuda!
Esteu bé?
Què passa,
Perdonin la intromissió, hugo?
doctors! Tornaràs a ser
un gen normal!
Hi ha hagut un terratrèmol a
l’àrea de broca! és una urgència!
Pugin, si us plau!
P/116
Molt millor!
Qui és aquest?
El que estava causant
l’afàsia, el Gen Fox p2.
Un guió de St. Peter’s School:
Íngrid Rojo, Liza Andreeva, Dídac Parés, Cristina Zhang,
Ara que NO Molestarà MÉS,
només queda reconstruir
Ja podem
l’àrea de broca perquè tot Hugo Villalba, Palina Nekipelava.
torni a la normalitat.
parlar bé!
Amb la col·laboració de: Martin Borgne,
Helly Levin, Margherita Ottier.
Jo...
Ajudaré
Deixarà d’haver-hi a arreglar
terratrèmols? aquest lloc!
Il·lustrat per:
Hugo, A.C., Alejandro Ramírez.
Sí! I no hi haurà
més problemes de
parla.
Molt bé.
Doncs,
podem seguir
coneixent el
cervell.
Bon viatge!
P/118 P/119
¡Mirad! ¿Qué es
esa luz que
¡Wow! se ilumina?
¡Esta habitación
Esta es la sala es muy amplia!
asignada por
nuestro profe-
Psique enamorada
sor: el cerebro
del sujeto 322.
Per l’Institut 9 i Escola Joso

esperemos que
nos pueda dar
información que
nos ayude en el
trabajo sobre
el CEREBRO
HUMANO.
A la pel·lícula Her (2013) de Spike Jonze assistim a l’enamorament

¡Recordad
que es la nota
progressiu del seu protagonista amb una IA, fet que ens porta trimestral!
a reflexionar sobre les semblances o diferències entre el cervell Esa es la

corteza auditiva,
humà i el cervell tecnològic aproximant-nos a qüestions entorn
de la consciència. Si ens parem a entendre què està succeint,
en Theodore no deixa d’estar enamorant-se d’un constructe la
naturalesa del qual és el llenguatge. Paraules amb una veu molt
bonica, però paraules i res més. y esa la

caja de letras.
Podem enamorar-nos d’un ésser artificial que sembla estar viu?

El sujeto debe
de estar teniendo Qué raro, no se ha
Som conscients dels canvis físics que pateix el nostre cervell a una conversación
y su cerebro la
activado el lóbulo
occipital, el sujeto
está procesando, está hablando con
alguien, pero no
enamorar-se? Com afecta l’enamorament a l’activitat cerebral? dándole un significado
en la corteza auditiva. lo está viendo.
Quines dimensions (percepció, memòria, llenguatge) intervenen
en l’enamorament?
Es verdad,
es lo que
leímos en
el libro
de biología
antes de venir.
P/120 P/121
ALGO le está
causando emociones Fijaos en el
fuertes, ya que hipotálamo
se ha activado ¿Qué es el sistema Es el responsable
el sistema límbico. límbico? de liberar hormonas
a la circulación
sanguínea,
Es el responsable
de medir cómo
reaccionamos o
nos sentimos
ante diferentes
situaciones.
así que
nos podrá dar
información de
cómo se siente
el sujeto.
¿Qué hay dentro
de la caja?
¡¡Ay, qué daño!!
Pone que es dopamina,

¿Qué es eso que que es la hormona
sale del hipotálamo? que nos da la sensación
de enamoramiento.
Entonces sabemos que

el sujeto está enamorado
de esta persona.
Si hay
¡Mirad lo que alguien que Aquí salen
he encontrado! le está su padre,
causando su madre, ¡Estará hablando
emociones, su hermana... por teléfono!
seguro que No puede ser,
está en este la corteza visual
archivo. no está activada.
Seguro que ya
se han visto
otras veces, y se
enamoró entonces.
¡Anda, mira! Aquí

¿Por qué no? Porque no
hay una persona
puede haber amor
que le causa
pero pone que sin contacto visual
emociones en el
nunca se ha o físico.
sistema límbico.
activado la
corteza visual
mientras hablaba
con ella. Por eso,
aunque
no SE VEAN
sigue ¿Qué os
sintiendo parece
Bueno, eso no emociones. si vamos al
importa, puede hipocampo,
¿Entonces, haber amor igual responsable
nunca se si los dos son de la memoria,
han visto? ellos mismos a ver qué
sin esconderse. podemos
Porque la encontrar?
personalidad es
lo que al fin y
al cabo importa.
Al parecer,
no. HAN HABLADO ANTES
por ello interviene
la memoria del sujeto.
¡Está relacionando la
voz con una emoción!
¡Pero no puede
estar enamorado! Yo no me podría
enamorar de alguien
si no lo he visto.
¡Sí, vamos ahí!
P/122 P/123
No estoy de
acuerdo, las
voces pueden
Pero, sienten cautivar a
algo entre ellos, las personas y
lo hemos comprobado ¡Pero esto no es que surjan
con la secreción de la amor, es una mentira! emociones por
dopamina. Se necesita tocar a la las palabras
persona para poder amarse. que recibes.
Al fin
¡¡Por eso se activa y al cabo,
el sistema límbico la comunicación
y se segrega dopamina!! es muy importante
a la hora de poder
conocer a
las personas.
Piénsalo solo Pero normalmente Cuanto más

un momento, el físico importa atractivo físicamente
mucho para poder te parezca él o ella,
enamorarse. más probable será
¿qué haces que te guste y
cuando una quieras estar con
persona te esa persona y formar ¡Esto me
atrae: te parte de su vida. recuerda a
acercas y sin
la película
decir nada ya
HER!
la besas
o mides
tus palabras e Hiba Kaddi, Marsil Mansour, Irene Menchón, Sara Reyes,
intentas cautivar a
la otra persona?
Salma Bouderka, Laura Cánovas, Estela Zapata, Jesús Lander,
¡Yo sigo pensando

Aziz Hamdi, Anas El Haouzy, Ashley Macías,
que el amor es ciego!
Es verdad.
Personalmente,
Kawthar Mesnani, Souhaib El Badaoui.
lo que aprendí
de la película
es que no
te puedes
enamorar
de alguien
a quien no
ves físicamente.
Bueno, el cerebro
Il·lustrat per:
es muy complejo,
es imposible encontrar
una sola respuesta Victoria Flores, Sara Ortega, David Rodríguez,
correcta.
Pedro Angel Hervás, Xavi Meza.

Es verdad, es inútil
discutirlo. Vamos a
acabar el trabajo ya,
que se ha hecho tarde.
¡¡Sí!!
P/124 P/125
ON ANEM?
ESTEM ENTRANT
A UN CERVELL.
Idees sobre la consciència

i el llenguatge
Per St. Peter’s School i Escola Joso AiXÒ ÉS UN
CERVELL?
NO Hi
VEiG RES...
Helen Keller (1866- 1936) fou una escriptora, professora i activista
estatunidenca sordcega, reconeguda com la primera persona
sordcega a obtenir un títol universitari. Aquesta fita fou possible
gràcies al suport i l’empenta d’Anne Sullivan, professora que va
ensenyar-li a escriure i parlar trencant l’aïllament comunicatiu que

Hi HA MOLT NO TÉ CAP SENTiT, EN
UN CERVELL PODEM
les seves discapacitats li causaven. Keller esdevingué mundialment SiLENCi,
VERiTAT? VEURE i SENTiR-HO
TOT...
CREC QUE HEM EH?
coneguda com a una gran defensora dels discapacitats, però també ENTRAT ON NO
TOCAVA.
com una autora i activista prolífica.
Aquest exemple ens demostra que el llenguatge neix del treball
integrat, però no exclusiu, d’un conjunt de zones corticals i subcorticals
del cervell. També que hi ha diverses formes d’aproximar-se i
d’expressar-se a través de la paraula, subratllant la vital importància
del llenguatge com una eina per explicar-nos la realitat en què vivim
i així ser-ne conscients. Al final, el llenguatge té més a veure amb la

capacitat de comunicar-nos amb els altres (sent conscients d’ells i de
nosaltres) que amb la modalitat de comunicació escollida.
P/126 P/127
HOLA,
COM ET DiUS?
SEMBLA QUE NO
ENS ESCOLTA.
i QUE TAMPOC
ENS POT VEURE.
EH? QUi ÉS
AQUESTA
DONA? MiRA, L’ANNA ESTÀ
FENT UNA LLETRA
ÉS L’ANNA AMB LA MÀ...
SULLiVAN!
...i LA HELEN HO
RASTREJA AMB ELS
SEUS DiTS... L’ANNA HA LLETREJAT
LA PARAULA AiGUA! CREC QUE ACABA
D’APRENDRE QUÈ ÉS
EL LLENGUATGE!
DE COP i VOLTA VAiG DESCOBRIR

EL MiSTERi DEL QUE L’AiGUA ERA
LLENGUATGE EM AQUELLA FRESCOR
VA SER REVELAT. MARAVELLOSA.
AQUESTA PARAULA VA
COBRAR VIDA, FEiA
LLUM AL MEU ESPERiT,
M’iL·LUMiNAVA
...PERQUÈ NO Hi VEU, AiXí ÉS COM LA

Ni Hi SENT i TAMPOC HELEN APRèN LES
PARLA. PARAULES?
P/129
SENSE LLENGUATGE
ESTAVA TOTALMENT
ATRAPADA.
EM PERDIA
MOLTES COSES.
...NO PODia
NO PODia TENiR RELiGiÓ,
PENSAR... Ni CREENCES.
TAMPOC TENiR
SENTiMENTS DE-
FiNiTS, Ni DIR EL Un guió de St. Peter’s School:
QUÈ VOLiA.
Manuela Turrer, Mauro Planas, Carlota Minarik, Mark Briman, Xixi.
NO PODiA FER Amb la col·laboració de: Martin Borgne, Helly Levin,

PROMESES...
Margherita Ottier.
...Ni LLEGiR,
ESCOLTAR
MÚSICA, Ni Il·lustrat per:
DiBUiXAR.
Aleix Riu, Estela Pérez, Romina Molist, Arnau Alarcón.
NO ENTENIA QUÈ
ERA EL TEMPS, Ni
ELS RELLOTGES ni ...ARA QUE HE APRÈS què
els CALENDARiS... és EL LLENGUATGE JA PUC
gaudir DE NOVES
EXPERiÈNCiES.
GRÀCiES PER
ADéU, ENSENYAR-NOS com
HEM DE MARXAR, d’important és el
QUE farEM TARD HELEN!
LLENGUATGE!
A CLASSE!
P/131
Coneix els dibuixants
Maya Esteban, @mayaesteban_art Ainhoa Pérez, @ainokena
Lucia Garcia, @leon.thep Carla Mostazo, @carleyrosen
Berta López, @suminohime Victoria Flores, @vicky_fg13
Natalia Valverde, @natachuan Sara Ortega, @sarortram10
Lara Joven, @lara.joven David Rodríguez, @d_v_d_19
Ana López, @boobchika_art Julio Romero, @julioromeroart
Valeria Valdenegro, @vaguartte David Alarí, @dalariart
Marcel Torres, @marcel_towers Imma Abarca, @immartbarca
Jhansue Margulis, @maargulis Adri Carmona, @faraday_frey
Júlia Sobrino, @lulie_sart Noah Alfayate, @noahthesorcerer
Arnau Cortijo, @arnaucortijo_art Danika Mera, @_sayuuko_
Paula Pérez, @kabocho.jpg Eva Viedma, @xgreenkyun
Yoon Esteban, @yoompling Andrés Barrera, @andresbarreraart
Eli Veciana, @elidegad Gerard Segura, @gerys_ss
Clara Sánchez, @shirowo6 Derek Marcé, @marcederek
Alex Lloveras, @abowtalex Joan Sorribas, @joan.sorribas
Jordi Navarrete, @nava_drawings Bernat Ferré, @balder.fb
Adrià Juberó, @adrijuba Aleix Riu, @aleixrivers
Edu Sallent, @sapi.art Estela Pérez, @byellapeter
Cloe Navinés, @tedotokika Romina Molist, @romina_molist_art
Albert Balladares, @eljunvoarte Arnau Alarcón, @doodlezark
Laia Marín, @soykiune Alejandro Ramírez, @gaegral
Enric Vicens, @lupiniano Hugo
Cèlia Mallada, @celmlosantos A.C.
Nori Ortega, @norisfox_ Pedro Angel Hervás
Adria Fernández, @adri_quinn_art Xavi Meza
Patrícia Díaz, @patry_art
P/132
Què és la consciència? Aquesta pregunta fa segles que ens persegueix i no hi trobem una
resposta clara. Des de cada època de la història s’ha intentat fer un apropament a aquest
concepte tan esquiu des de disciplines com la filosofia, la biologia, l’ètica o la neurociència,
i, tot i això, continua sent una de les grans incògnites de la humanitat. I és que entendre la
consciència humana és, en part, entendre’ns d’una manera que, fins avui, se’ns escapa.
Amb la voluntat d’explorar aquesta qüestió i trobar-ne respostes provisionals, dos-cents

cinquanta joves de 4t de l’ESO i 1r de Batxillerat de la regió metropolitana de Barcelona
s’han aproximat a les investigacions dels científics del Center of Brain and Cognition
(UPF), i documentat a través de l’exposició Cervell(s) i Constel·lació Gràfica del Centre de
Cultura de Cultura Contemporània de Barcelona, per acabar creant divuit guions de
còmic divulgatiu sobre la consciència, inspirant-se en l’obra Neurocomic (Norma editorial,
2014) del neurocientífic i dibuixant Matteo Farinella. Aquests han estat elaborats al voltant
dels tres pilars fonamentals per investigar la consciència: la memòria, la percepció i el
llenguatge. Han estat els alumnes de l’Escola Joso. Centre de Còmic i Arts Visuals, els
encarregats de donar vida i forma a aquests relats, convertint la consciència en vinyetes!
Trobeu doncs, entre les vostres mans el resultat de la materialització d’aquesta exploració,
projecte interdisciplinari i procés d’aprenentatge fruit de vincles i col·laboracions.
Gaudiu-lo!
ALIA es un projecte educatiu de codi obert, si el voleu Vols aprendre a

replicar a la vostra escola: dibuixar a la Joso?
Dossier Vídeos de totes les Coneix tota la oferta

pedagògic: intervencions dels científics: formativa de l’escola:

Comic - ALIA - Digital BO - Compressed

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Comic - ALIA - Digital BO - Compressed

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Un projecte de: En col·laboració amb:

Amb el suport de:

Què és la consciència? Aquesta pregunta aparentment senzilla ha perseguit pensadors

Aquest còmic és un petit assaig col·lectiu sobre el misteri de la consciència, però

Servei de Mediació del CCCB

Però... tot No, és clar

Hola!!! sento interrompre

Aquesta publicació és fruit de l’edició: ALIA La consciència en vinyetes (curs 2022-2023). En

Què és la Aquesta pregunta aparentment senzilla ha perseguit

consciència? pensadors i científics des que l’ésser humà va començar

a pensar sobre si mateix, cosa que el fa, no sabem si

únic, però com a mínim especial. Som ments que pensen

sobre pensar, i la consciència és un estat de la ment.

blement a esmentar aquest òrgan que protegim amb els

nostres cranis durs i que dona lloc al nostre pensament.

Som el nostre cervell? Això que anomenem “ment”, sorgeix exclusi-

Buscar una resposta a la gran pregunta de què és la consciència ens

porta a investigar-la des de tots els àmbits possibles, ja provinguin

del món científic, de l’artístic o de l’humanístic, per posar-ne tres

exemples. I potser la manera més útil de fer-ho és apropar-se a la

consciència des de cadascun dels seus tres pilars fonamentals: la

memòria, la percepció o el llenguatge.

ens envolta. Fins i tot, si ens aturem a pensar-hi,

la consciència dels nostres propis cossos tampoc

la definició de percepció podríem dir que percebre

és rebre i processar informació de tot allò que ens

envolta a l’exterior i també de l’interior del nostre propi cos.

Però la percepció és molt més que això!

CARA DE L’anil seth. AiXÒ SEMBLA descobrir com

HEU ViST ES DESPER-

pararem AL volem aRRibar a una

Com funciona la percepció? no podem

*nucli geniculat lateral

Anil Seth, professor de neurociència cognitiva i computacional

Des d’aquesta visió la percepció deixa d’entendre’s com una

És així com entenem que percebre no significa únicament rebre

estímuls, sinó també integrar-los i interpretar-los, tot comprenent

la percepció com un procés actiu-constructiu. Aquest fenomen se CiUTAT CÒRTEX.

sol dividir en diferents etapes que comprenen des de la recepció

mireu, aLLò del

la percepció -i potser tota

Un guió de l’Institut Aimerigues:

entre el què les neurones

i el que realment reben

“Perception is not something that happens to us, or in us.

Després de rebre un missatge del Center for

conscients. Com a molt, segons les teories d’Anil Seth, aconseguirien

crear una il·lusió cognitiva, amb les problemàtiques ètiques, socials

cada vegada més sobre aquesta possibilitat. Com podem saber si

les IA poden arribar a ser conscients? Ser conscient és el mateix

que semblar-ho? La realitat virtual altera la nostra percepció o

també la nostra consciència? Amb tot, podríem entendre la realitat

matriu d’una inteligència artificial.

matriu del cervell.

el genoma humà. el llenguatge humà.

Imanol Gómez Hidalgo, Hugo Junco Fabre, Joela Luna López,

Pau Palma Viñolas, Ibtissam Azgar Stab, Emilio Giménez Garzón,

Ángel Quesada Castro, Víctor Díaz Castañé,

Óscar Sánchez Sánchez, Kevin Sánchez Urbano.

Jhansue Margulis, Júlia Sobrino, Arnau Cortijo.

Proposta filosòfica actual

Sabem quin salt hi ha entre l’activitat cerebral i la consciència

humana? El filòsof cognitiu i professor, Andy Clark, ha elaborat la