COMPONENTS D’UN ORDINADOR

Components hardware

DEFINICIÓ: Màquina electrònica multipropòsit, capaç d’emmagatzemar i

processar informació.

Components hardware bàsics:

- Processador (CPU): Unitat que processa la informació d’entrada per obtenir resultats
de sortida. Composat per una Unitat Aritmètico-Lògica (ALU), registres de informació
i una unitat de control.
- Bus: Canal pel que viatja la informació entre la CPU i la resta de components. Tres
tipus: de Dades, de Control i d’Adreces de memòria
- Memòria RAM (Random Access Memory): També anomenada “interna”.
Emmagatzema la informació amb la que treballa la CPU i es comunica amb ella a
través del bus de dades. És volàtil.
- Memòria ROM (Read Only Memory): Guarda informació que no canvia mai,
necessària pel funcionament de l’ordinador. És de només lectura.
- Memòria externa: Emmagatzema informació persistent, o sigui que no s’esborra
quan deixa de rebre electricitat. Per exemple, disc dur, DVD, memòries flash. -
Perifèrics: Dispositius externs a l’ordinador que serveixen per comunicar-se amb els
usuaris.
- D’entrada: L’usuari entra informació a l’ordinador. Ex: Teclat, ratolí, micròfon. - De
sortida: L’ordinador treu informació cap a l’usuari. Ex: Altaveus, monitor. -
D’entrada/sortida: La comunicació d’informació pot ser bidireccional. Ex: Pantalla
tàctil, targeta de xarxa.

Components software bàsics

- Dada: Informació emmagatzemada a qualsevol de les memòries de l’ordinador. Ex:

“1000b”
- Informació: Interpretació de les dades. Dades processades i amb sentit. Ex: “8 metres
d’alçada”
- Instrucció: Acció codificada en un llenguatge de programació i emmagatzemada en
un programa, de forma ordenada. Ex: printf(“Hello world\n”);
- Programa: Llista d’instruccions emmagatzemades amb un propòsit útil per als
usuaris. Ex: “calc.exe”
- Procés: Programa en execució.

1
Arquitectura interna

Arquitectura von Newmann :

- John von Newmann: Matemàtic hongarès nacionalitzat estatunidenc. La seva

arquitectura va definir l’estructura bàsica d’un ordinador i és vigent fins a avui dia -
Consta de una CPU amb una Unitat Aritmètic - Lògica (ALU) i una unitat de control. -
La CPU es comunica amb la memòria principal i amb la unitat d’entrada/sortida a
través dels busos.
- La unitat d’entrada/sortida es comunica amb els perifèrics.
- La Unitat Aritmètic – Lògica (ALU): És el nucli d’un processador i qui executa les
instruccions. Fa servir les dades emmagatzemades als registres i genera un resultat
i un estat.

La
Memòria
Nivells de memòria i característiques:
Tipus de memòria d’un ordinador, ordenades per proximitat a la CPU

Adreçament de memòria RAM:

- La memòria RAM és una tira de bytes molt llarga.

- Cada byte te una adreça dintre de la tira molt llarga de bytes de la memòria RAM i es
pot accedir directament.

2
 - La CPU és capaç d’anar directament a la zona de memòria que necessita. - La capacitat
de la memòria indica quants bytes pot emmagatzemar la memòria RAM. - Exemple: 16
Gbytes = 16.000 MB = 16.000.000 KB = 16.000.000.000 Bytes. - Una CPU de 32 bits pot
adreçar un màxim de 232 adreces de memòria n = 4.294.967.296 4 GigaBytes.
- Una CPU de 64 bits pot adreçar un màxim de 264 adreces de memòria = 18.466.744
TeraBytes.

MUNTATGE D’UN PC

- Mides de les caixes

- Cargolar la placa base, sempre comprovant que els connectors de la part posterior
encaixin.
- Mides de plaques base

- Memoria RAM:
- És la memòria de treball de l’ordinador
- La fa servir el processador per executar les instruccions dels processos en curs -
Per a ordinadors personals, la capacitat va de 8GB (mínim desitjable) fins a 32 GB
(PCs amb molta necessitat de processament)

3
- Tipus de Memorias
- DDR3: Tasa de dades de fins a 2133 MB/s, i tasa de transferencia máxima de
17 GB/s.
- DDR4: Tasa de dades de fins a 3,2 GB/s, i tasa de transferència màxima de
25,6 GB/s.
- DDR5: Tasa de dades de fins a 6,4 GB/s, i tasa de transferència màxima de
51,2 GB/s.

- Característiques de memòries RAM

- Freqüència: Indica la velocitat a la que treballen els xips integrats a la RAM. Es
mesura en MHz.
- Latència: Temps màxim que la CPU triga en comunicar-se amb la memòria. Es
mesura en milisegons.
- Ample de banda: Quantitat d’informació que es transmet entre la memòria i
la CPU en cada operació. Es mesura en GBytes/s
- Capacitat: Quantitat d’informació que pot emmagatzemar. Es mesura en
Gbytes.
- Obrir el socket de la placa base per col·locar el processador

- Tipus de sockets per a processadors

- LGA (Land Grid Array): Es un socket amb pins incorporats. El processador te els
connectors que faran contacte amb els pins del socket. Processadors Intel. - PGA
(Pin Grid Array): Es un socket amb connectors. El processador és qui te els pins
que s’insereixen per fer contacte amb el socket. Processadors AMD. - BGA (Ball
Grid Array): El contacte es fa mitjançant boles de soldadura. El processador en
aquest cas, està integrat amb el socket i no es pot canviar. Es fa servir en
ordinadors portàtils.

4
- Posar el processador (CPU) amb molt de compte
- Freqüència: Indica la velocitat a la que treballa el processador. Es mesura en
GHz.
- Memòria caché: Memòria de treball de la CPU. Molt mes petita i ràpida que la
RAM. Hi ha tres nivells: L1, L2 i L3.
- Nuclis: Quantitat d’unitats independents de processament que te una CPU. -
Fils: Número d’instruccions que pot processar la CPU de forma independent. -
Socket: Tipus de connexió amb el socket de la placa base. Possibles
incompatibilitats!
- Posar la pasta tèrmica al processador, amb una gota n’hi ha prou, no és necessari
escampar-la.
- Refrigeració del processador
- Posar el dissipador a sobre del processador i de la pasta tèrmica -
Connectem el cable del dissipador a la placa base per tal de que funcioni el
ventilador que porta dins.
- Tipus de refrigeració del processador
- Passiva: Dissipador amb materials conductors de la calor. A major superfície,
mes refrigeració. Refrigerant: aire a temperatura ambient.
- Activa per aire: A més d’un dissipador, consta d’un o varis ventiladors que
expulsen l’aire calent. Refrigerant: aire a temperatura ambient.
- Activa per aigua: Circuit tancat d’aigua que dissipa millor que l’aire la calor.
L’aigua calenta es refreda amb un radiador ventilat.
- Per immersió: El processador està totalment submergit en un líquid no
conductor.
- Emmagatzemament de la informació
- Col·locar el disc dur M2 MVME a la placa base amb molta cura. (discs
electrònics)
- M2 arriben a velocitats de 3000MB/s
- Els disc dur no SSD (mecànics) tenien una velocitat màxima de 600MB/s -
També podem ficar-hi un disc dur magnètic connectat amb SATA per
emmagatzemar dades i cargolar-ho a la caixa
- Tipus de discos durs
- HDD / SSD: HDD contenen peces mòbils i la informació es guarda amb un capçal
magnètic. SSD Sense parts mòbils, només xips. Molt més ràpids que els HDD
- Intern / extern: Depenent de la ubicació. Un disc dur intern es pot convertir
en extern amb una carcassa.
- USB / SATA / PCIe: Depenent del tipus de connexió a la placa base.
USB → externs
SATA i PCIe → interns
- Caracteristiques dels discs durs

5
 - Capacitat: Quantitat d’informació que pot emmagatzemar. Es mesura en
Gbytes o TBytes
- Latència: Indica la velocitat a la que la placa base pot accedir a les dades del
disc. Es mesura en ms.
- Taxa de transferència: Quantitat d’informació transferida per unitat de
temps. Es mesura en MB/s.
- Velocitat de rotació (només HDD): Velocitat a la que gira el disc. A més
velocitat de rotació més taxa de transferència.
- Connexió del cablejat
- Connectar els cables de la caixa a la placa, per tal de que funcionin:
→ Botó engegada
→ Auriculars
→ USB
→ Etc.
- Cal mirar les ubicacions dels diferents connectors a la documentació de la
placa base
- Alimentació elèctrica
- Col·locar la font d’alimentació, i connectar el cable cap a la placa - Calcular
aproximadament i per excés els watts de potència dels components de l’equip
- Muntatge de targetes addicionals
- Moltes vegades, les funcions de les targetes addicionals estan integrades a la
placa base
- Muntar targetes dedicades incrementa el rendiment de l’ordinador - Cal
tenir molt en compte el tipus de connector per a cadascuna de les
targetes a muntar
- Tipus de targetes adicionals
- També s’anomenen targetes “dedicades”
- Targetes de vídeo: Les més comuns. Incrementen molt tant la velocitat com
les característiques de la reproducció d’imatges
- Targetes d’audio: Incrementen molt la qualitat de reproducció d’audio
- Targetes de xarxa: Es solen muntar per donar wifi o Bluetooth al PC -
Targetes d’interfície: Afegeixen connectors nous al PC, com RAID, SCSI,
FireWire, etc.
- Targetes d’expansió adicionals
- Cal localitzar els connectors per a cada tipus de tarjeta
- Perifèrics: Teclat
- És un dels principals perifèrics d’entrada d’un ordinador
- Característiques:
- Mida: Des de miniteclats fins a teclats amb numpad i touchpad. -
Tecnologia: Electrònic o mecànic.

6
 - Comunicació: per cable, Bluetooth, wifi o infraroig.
- Connectors: Usualment, sense fils o per USB, encara que també n’hi
ha per PS2
- Perifèrics: Ratolí
- És un dels principals perifèrics d’entrada d’un ordinador
- Característiques:
- Tecnologia: Òptic amb LED o amb làser.
- Comunicació: per cable, Bluetooth, wifi o infraroig.
- Connectors: Usualment, sense fils o per USB, encara que també n’hi
ha per PS2
- DPIs: Resolució de moviment. Des de 400 fins a 16000 DPIs
- Taxa de sondeig: Freqüència amb la que el ratolí envia dades al PC.
Mesurada en Hz
- Perifèrics: Monitors
- És el principal perifèric de sortida d’un ordinador
- Característiques:
- Mida: Mesurada en polzades en diagonal
- Relació d’aspecte: relació entre la mida horitzontal i vertical.
4:3; 16:9; 16:10.
- Taxa de refresc: número d’imatges per segon: de 60Hz a més
de 360Hz.
- Resolució: número de píxels en pantalla: 2k, 4k, 8k.
- Tipus de pantalla: Plana o corba; IPS, OLED, HDR...
- Connectors: VGA, Display port, HDMI.
- Perifèrics: Altaveus
- És un perifèric de sortida.
- Característiques:
- Número d’altaveus: Des de 2 sense subwoofer a sistemes 7.1
- Potència: Volum màxim de so emès. Es mesura en Watts.
- Connexions: RCA, USB, Jack.
- Relació Senyal/soroll: Claredat del so emès.
- Resposta de freqüència: rang de sons des de greu a aguts. Es
mesura en Hz i kHz
- Perifèrics: Gadgets curiosos
- Alguns perifèrics fora del comú

SISTEMES DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE)

DEFINICIÓ : Infraestructura de comunicacions dissenyada i implementada a partir d’una

normativa que garanteix la seva qualitat, durabilitat, escalabilitat i independència tant de

7
fabricants de hardware com de serveis oferts.

Descripció: L’abast màxim del disseny i implementació d’un SCE és una xarxa CAN (Campus
Àrea Network), que és la xarxa informàtica que te un major abast, sense que hi hagi
d’intervenir un Internet Service Provider (ISP)

ISP: Internet Service Provider: Entitat que proveeix del servei d’internet a usuaris,
empreses o altres entitats. (Ex: Vodafone, Adamo, Movistar, etc.)

Característiques:
- Normativa: Hi ha una sèrie d’entitats d'estandardització, tant governamentals com
privades, que defineixen l’estàndard a fer servir en diferents aspectes del disseny i la
implementació d’un SCE

- Integració de serveis: Un SCE es dissenya no només per a serveis de dades, sinó

també per a control (climatització, sensors, etc) veu (VoIP) o vídeo (CCTV)

- Escalabilitat: El disseny d’un SCE es fa per que sigui fàcilment ampliable, reduint els
costos.

- Durabilitat: Els SCE es dissenyen i implementen tenint en compte que la seva vida
útil ha de ser de 10 anys mínim

SCE: Espais
CAMPUS: Instal·lació que conté un o més edificis.
EDIFICI: Conté una o més plantes.
PLANTA: Divisions horitzontals dels edificis que contenen diversos espais de entre els
següents:
- Àrea de treball (Working Area): Destinada a equips terminals per als usuaris finals
(Ex: Aula de PCs)
- Sala de telecomunicacions (Telecommunications room): Destinada a equips
d’interconnexió entre subsistemes de xarxa (Ex: Switch o routers)
- Sala d’equipaments (equipment room): Sala de telecomunicacions amb equips
addicionals. (Ex: Servidors)
- Instal.lació d’accés (Building entrance facility): Entrada de serveis externs al campus.
(Ex: Entrada externa de ADSL o fibra òptica)

8
SCE: Elements funcionals

Distribuïdor de Campus (Campus Distributor CD): Instal·lació a la que arriben els serveis
externs al campus i de la que surt el cablejat troncal de campus.
Cablejat Troncal de Campus (Campus Backbone Cable): Cablejat que uneix el distribuïdor de
campus amb tots els distribuïdors d’edifici. És un cablejat d’alta capacitat, sovint, de fibra
òptica.

Distribuïdor d’Edifici (Building Distributor BD): Instal·lació a la que arriba el cablejat

troncal de campus i de la que surt el cablejat troncal d’edifici.
Cablejat Troncal d’Edifici (Building Backbone Cable): Cablejat que uneix el distribuïdor
d’edifici amb totes les plantes de l’edifici.

Distribuïdor de planta (Floor Distributor FD): Instal·lació a la que arriba el cablejat

troncal d’edifici i de la que surt el cablejat horitzontal.
Cablejat Horitzontal (Horizontal Cable): Cablejat que uneix el distribuïdor de planta amb les
rosetes de comunicacions.
Punt de consolidació (Consolidation Point): Equipament que separa la part fixa de la
part variable de la instal·lació. Dona flexibilitat i capacitat d’ampliació.

9
SCE: Criteris de disseny

Tipus de cablejat:
- Balancejat (Ethernet i coaxial són balancejats).
Requeriments del cablejat:
- Cablejat horitzontal: <= 90m
- Cablejat intermedi: <= 5m
- Cablejat terminal: <= 5m
Requeriments de canalitzacions:
- Tot el cablejat ha d’anar per l’interior de canalitzacions.
- Amplada canalització: el doble de l’ample del cablejat que porta.
- Evitar corbes o corbes amb radi ample
- Evitar interferències electromagnètiques
Requeriments de rosetes:
- Poden ser de superfície, de paret, o integrades en la canalització.
- Cal tenir en compte les necessitats futures, ja que és un element de la part fixa de la
instal·lació.
Requeriments dels distribuïdors:
- Cal tenir en compte el límit del cablejat horitzontal (<=100m) i situar el distribuïdor, si
es pot, centrat en la instal·lació
Requeriments dels racks:
- Rack: Armari de comunicacions.
- Permeten instal·lar i desinstal·lar components de forma fàcil i ràpida. -
Components: Switch, router, servidor, patch panel, etc.
- Mides estàndards d’amplada per als components.
- S’ha de fixar a la paret, degut al gran pes que tindrà una vegada ple de components
de xarxes.
- Disposa de toma de terra i d’alimentació per als components.
- Pot disposar també d’un sistema de refrigeració addicional.

10
 - Cal deixar espai al voltant de les portes del rack per poder treballar amb comoditat.
SEGURATAT A LES TIC

SEGURETAT DE LES DADES: La seguretat de les dades fa referència a qui te els drets per a
accedir a les dades i com s’emmagatzemen aquestes dades de forma que no es perdin sota
cap circumstància.
SEGURETAT EN XARXES WIFI: Degut a la naturalesa del senyal de les xarxes sense fils, és
molt fàcil accedir a les dades que es transmeten. Cal mecanismes de seguretat que assegurin
que les dades transmeses només poden ser vistes pel seu destinatari.
CIBERATACS: Els ciberatacs estan destinats a accedir a dades no autoritzades o secretes
per als atacants, o a impedir que els usuaris legítims puguin accedir a les seves dades.

- Seguretat d’accés a les dades: Es basa en atorgar o denegar permisos per accedir a
certes dades. En aquest procés, és molt important la identificació i la autenticació
dels usuaris
- Identificació: L’usuari diu qui és.
- Autenticació: El sistema comprova que l’usuari és qui diu que és

- Seguretat d’emmagatzemament de les dades: Es basa en components hardware i

software per tal d’assegurar que les dades emmagatzemades estaran segures, i que
no es produirà cap pèrdua de dades que no sigui recuperable.

Seguretat d’accés a les dades

MÈTODES D’IDENTIFICACIÓ I AUTENTICACIÓ:

- Username i password: És el mètode més comú, més barat i menys efectiu. L’usuari
ha de conèixer una paraula de pas per poder accedir al sistema. Si falla un cert
número de vegades, el sistema es bloqueja durant un temps
- Preguntes personals: Quan un usuari es dona d’alta, el sistema li fa una sèrie de
preguntes personals. Per a accedir a les dades, cal que respongui correctament a una
o vàries d’aquestes preguntes.
- Targetes magnètiques: Un usuari ha d’estar en possessió d’una targeta física per tal
d’identificar-se.
- Biometria: El sistema es basa en alguna característica física única de cada usuari
(empremtes dactilars, reconeixement de veu, anàlisi del iris o la retina, ...) - Xifrat:
Totes les dades d’identificació es guarden xifrades.

Seguretat d’emmagatzemament de les dades

COPIES DE SEGURETAT:

11
L’objectiu d’una còpia de seguretat és preservar les dades en front de possibles pèrdues per
qualsevol motiu (robatori, negligència, accident, desastre...)
Característiques:
- Han d’estar geogràficament separades de les dades originals
- Cal hardware especialitat i redundant per assegurar la disponibilitat i l’accés a les
dades
- Cal software especialitzat que permeti diferents tipus de còpies de seguretat - Cal
personal encarregat de realitzar i restaurar les còpies de seguretat. - Les còpies de
seguretat han d’estar xifrades, sobre tot si es fan al núvol. - Es pot externalitzar la
gestió de les còpies de seguretat a empreses especialitzades

Tipus de còpies de seguretat:

- COMPLETA: Es fa una còpia de totes les dades
- INCREMENTAL: Sobre la base d’una còpia de seguretat completa, es fa una còpia de
les noves dades afegides. Cada nova còpia incremental es basa en l’anterior còpia
incremental.
- DIFERENCIAL: Sobre la base d’una còpia de seguretat completa, es fa una còpia de les
noves dades afegides. Cada nova còpia diferencial es basa en la còpia completa
inicial.
- D’OPERACIONS: Es fa un registre d’operacions realitzades sobre la copia de seguretat
completa. Per restaurar les dades, cal aplicar aquestes operacions sobre la còpia de
seguretat completa.
Pla de còpies de seguretat: És un document on s’indica quan es fan les còpies de seguretat
i de quin tipus es fan. També s’indica qui pot fer i restaurar les còpies, així com el lloc físic
on es guarden les còpies i qui te accés.

Lloc d’emmagatzemament:
- En local: Fan còpies de seguretat de les dades en dispositius extraibles, com discos
durs externs.
- Avantatges: Coneixement d’on són les dades. Accés immediat sense
intermediaris
- Inconvenients: Cal emmagatzemar les dades en lloc segur. El hardware
necessari és car. Accés des d’un sol lloc

- En el núvol: Les còpies de seguretat estan a servidors a internet.

- Avantatges: Només cal una connexió a internet amb una velocitat elevada.
Accés des de diferents ubicacions. Relativament barat.
- Inconvenients: Necessari disposar d’una connexió a internet per gestionar les
còpies. Dependència d'intermediaris
Seguretat en xarxes wifi

12
AUTENTICACIÓ:
Procediment pel qual els dispositius s’identifiquen a la xarxa i aquesta decideix si autoritza o
denega l’accés

- Open System: Wifi oberta. S’autoritza la connexió a tots els dispositius. No hi ha

autenticació. (Ex. Wifi oberta d’un aeroport)
- PSK (Pre-Shared Key): El dispositiu que s’identifica ha de proporcionar una clau
d’accés, prèviament compartida. Si la clau és correcta s’autoritza l’accés. (Ex:
Contrasenya Wifi)
- Filtre MAC: Només es dona accés als dispositius que tinguin una MAC que estigui a la
llista de MACs permeses per connectar. (Ex: Es sol configurar als punts d’accés Wifi) -
Portals captius: El dispositiu es connecta mitjançant un software que li atorga o denega
l’accés (Ex: Xarxa de biblioteques públiques de Catalunya).

XIFRAT:
Procediment per a protegir la informació transmesa de forma que només la
pugui interpretar qui disposi dels codis apropiats.

- WEP (Wired Equivalent Privacity): Sistema de xifrat desenvolupat al 1997 que

pretenia dotar a les xarxes wifi, de la mateixa seguretat que les xarxes cablejades.
Avui està obsolet i es pot trencar fàcilment
- WPA (WIFI Protected Access): Evolució de WEP que dota al xifrat de les dades una
major robustesa. Va ser un sistema intermig, mentre es desenvolupava un sistema
més robust.
- WPA2: Basat en un estàndard de IEEE amb protocols de xifrat més robustos i difícils
de trencar. Si la clau d’accés és prou bona, és un sistema molt segur.
- WPA3: Està en desenvolupament. S’ha llençat, però s’han trobat vulnerabilitats
crítiques de seguretat.

Ciberatacs

TIPUS:
Els ciberatacs són procediments destinats a accedir a dades no autoritzades, o a evitar que
les persones o entitats autoritzades puguin accedir a les seves dades. Els tipus més
importants de ciberatacs són:

- D.O.S. (Denial Of Service): Aquest atac consisteix en accedir massivament i al mateix

moment, a un mateix lloc web. El servidor no pot gestionar tantes peticions i es
col·lapsa, impedint així que altres usuaris també puguin accedir.

13
- SQL-Injection: Es basa en “enganyar” als servidors a base d’introduir codi SQL en
camps d’entrada de dades com els que es fan servir per introduir noms d’usuari i
passwords. Es pot arribar a controlar tot un servidor d’aquesta manera.
- Man-in-the-middle: En aquest cas, el atacant es situa entre un dispositiu emissor i un
receptor (PC i AP, per exemple) i simula ser l’altre, per a cadascun dels dispositius.
Així, tota la informació passa a través del “man-in-the-middle” i ni emissor ni
receptor se n’adonen.
- Phising: Es simula una pàgina web àmpliament accedida i que demani dades
sensibles, com per exemple, la web d’una entitat bancaria. Quan la víctima
introdueix les seves dades, es mostra un missatge d’error i se’l reenvia a la web
autèntica. La víctima creu que simplement s’ha equivocat al introduir alguna dada,
i l’atacant ha pogut recopilar la informació introduïda per la víctima.
- Malware: Software que accedeix al dispositiu d’un usuari sense que aquest se n’adoni,
i que està destinat a robar informació o causar danys a les dades i fins i tot al
hardware del dispositiu. Virus, trojans, cucs, adware o spyware són tipus de malware

14